Sintoria ja de Tertúlia en aquest matí de divendres.
Un divendres atípic, un divendres especial,
un divendres de pont per una part de la població,
un divendres de feina per una altra part de la població.
Avui farem Tertúlia amb la periodista i professora
de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
També ens acompanya la botiquera Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Ex-botiquera.
Bon dia, Carme.
Ja comencem.
I la professora de cant, Teresa Valls.
Bon dia, Teresa.
Bon dia.
Ja comencem amb precisions.
Només obrir el temps de la Tertúlia.
En fi, amb aquestes tres convidades avui farem Tertúlia.
Avui segurament que parlarem igual que dimecres passat,
que era un altre dia d'aquells de pont.
Tornarem a parlar d'aquesta disbaixa de dies de festa,
amb aquests dos festius intercalats entre setmana,
amb jornades de feina.
Avui, igual que dimecres, igual que dilluns,
amb una part de la població treballant,
l'altra de festa.
Vostès serien partidàries d'agrupar festes, Teresa?
I ja riu només començar.
Que difícil.
Series partidària, per exemple,
que en comptes d'haver fet dimarts i dijous,
haguessin fet dijous i divendres?
I avui, per exemple, seria festa?
O dilluns i dimarts passat?
Jo sé per això que és molt difícil canviar els dies de festa.
Penso que és difícil.
Perquè va molt malament.
Aquesta setmana, que ha sigut dimarts i dijous per treballar,
el meu ram, fatal,
però passa cada any.
Excepte l'any que una d'aquestes festes és en diumenge,
llavors n'hi ha una.
Bé, però si no,
sempre hi ha dues festes entre setmana.
Fatal perquè, clar,
estàs damunt de Nadal,
amb concerts i històries vàries,
i damunt una setmana que no és festa,
però que com que la gent que tens
o va a un centre escolar o a un altre,
fa festa un dia o un altre, bueno...
Sí, perquè els centres educatius no s'han posat d'acord.
Cadascú ha fet ús de la seva autonomia, no?
Sí, hi ha gent que treballa avui,
gent que va fer festa dilluns i dimecres,
i avui treballa,
gent que avui fa festa...
Bueno, una mica d'esbarajoste.
però ho trobo dificilíssim
canviar els dies de festa, jo.
Ahir sentia un reportatge
que feien per TV3
de diferents països d'Europa,
que tal i tal,
i cadascú fa la seva,
o sigui, no sé quin arreglo té això.
Però tu, la teva opinió,
allò a nivell personal,
em sembla que sigui difícil.
Clar, a nivell personal,
segurament seríem millor
fer dos dies a seguir tants de festa
i després els altres dies,
doncs, bueno, els tens clarets allà.
Però no sé si es pot canviar tan fàcilment, eh?
Ho he dit molt difícil.
Nani.
Jo crec que és facilíssim, facilíssim.
Sí?
Por decreto ley.
No sé si és fàcil.
Ens on colomen el que va...
Perdona, perdona un moment, Nani,
però clar, aquesta setmana
tenim una festa civil,
la festa de la Constitució,
que és gairebé sagrada,
sembla, sembla,
i la festa d'ahir,
festa de caràcter religiós,
que sembla que també sigui
una festa sagrada,
la de la Immaculada.
Mira, més sagrat que no era el Corpus,
i se'l va encarregar
un dia per l'altre,
vull dir, a mi tampoc
m'ha deia gaire cosa,
però bueno, jo crec que totes les festes...
Jodes de l'any,
oi, els Jodes Carrelocens...
I després segur que us en recordeu.
a l'Església,
d'un dia per l'altre,
va dir, mira'm el que envio el dia.
I tampoc va passar res,
vull dir, la gent s'acostuma
al que li donen,
i jo crec que és molt més raonable,
molt més efectiu,
molt més productiu,
i de tot,
i pels botiguers,
o exbotiguers,
que tenen la neurona posada,
també,
perquè és que si no,
a veure, pobre,
aquest col·lectiu,
no agafen pont,
no són...
No, no,
no saben de fer ponts,
no ho tenen...
Contrari.
No, llavors doncs
sempre és més bé,
i si parlem del sector turístic,
que diuen, no,
és que així estan més dies.
No, senyor,
la gent no s'hi està...
Agafes un cap de setmana,
un dia pel demà
i un altre pel darrere,
l'agafaries més bé
que aquesta disbauxa
d'ara si ara no.
De fet,
avui una de les informacions
que apuntem a Tarragona Ràdio,
precisament els hoteles
d'aquí de Tarragona Ciutat
es queixen
que aquesta setmana així
porta menys ocupació
que quan...
Un cap de setmana llarg.
Exacte.
Perquè la gent va repartida.
Va repartida,
i a part, clar,
la crisi també es nota,
i ara difícilment
hi haurà genofamilies
que haurà fet
tota una setmana de vacances.
Carme, com ho veus?
Tu tocaries les festes o no?
O són inamovibles?
Jo no hi ve cap problema.
En què?
Amb lo de les festes.
A veure,
l'única feste
que hi ha així de problemàtica
és el mes de desembre.
Perquè després,
durant l'any,
hi pot haver una festa
algun mes
i molts mesos
no n'hi ha ni una de festa.
I després jo trobo
que la setmana laboral,
jo tota la vida,
i parlo com a botiguera,
tota la vida he sentit dir
que la setmana laboral
és de sis dies,
no?
De dilluns a dissabte.
A dissabte, clar.
És que el món dels botiguers
és especial en aquest sentit.
Les festes,
si volen que les passin a dissabte.
I llavors faran festa
els botiguers també.
És que jo penso
que els botiguers
són consumidors,
evidentment,
són treballadors,
perquè clar,
parlen...
O és que els treballadors...
També són treballadors.
Són pagadors.
Són pagadors.
Són pares i mares de família,
tenen una família
i en ells no se'ls consideren mai.
Mai.
El que passa és que això,
ara, Carme,
ens portaria a un altre tema
que podem introduir,
que és el fet
que aquest mes de desembre
ja els comerços,
els que vulguin,
poden obrir tots els dies
sense cap dia de festa
fins a la visita de Nadal.
Jo no ho trobo lògic.
Jo trobo lògic
la llibertat d'horari.
Això ho trobo perfecte,
la llibertat d'horari.
Que cadascú pot saber
a l'hora que li pot vindre
algú a la botiga.
Però els dies de festa,
jo, per mi,
són sagrats.
Per el que deia abans,
no?
Perquè el comerciant
també té una vida.
Igual que pot tindre
un altre treballador
o qualsevol.
Si estem parlant
que la festa
la volen passar
o amb divendres
o amb dilluns,
segurament perquè la majoria
tenen festa dissabte.
Doncs que vagin dissabte a comprar.
De fet, Carme,
a nivell comercial,
a nivell de tot Catalunya
i d'Espanya,
sempre s'ha demanat
que si s'agrupaven les festes
fos en dilluns
perquè els comerciants
poguessin tenir
diumenge i dilluns
de festa,
dos dies seguits.
Perquè, clar,
si la festa es fa en divendres,
que dissabte
els comerciants treballen
i per tant no poden fer...
Sí, però també treballar
per el dilluns,
per el dissabte
també els faran treballar.
Ja, però...
I potser els dilluns
també els faran treballar.
És a dir,
trasllada una festa
a dilluns
perquè pugui tenir
el comerciant
també dos dies de festa,
diumenge i dilluns.
Però és que si l'estràs
l'estràs l'estràs
el dissabte
també tindrà dos dies de festa.
Però, clar,
aleshores
la resta de la població...
Majoritàriament la població,
per estadística,
majoritàriament la població
no són els botiguers.
No.
Malauradament, eh?
Que el meu home ho és.
Ja ho sé, ja ho sé.
Però és que vagin...
Escolta'm,
que vagin a comprar els dissabtes.
Com que no són botigues,
hagi d'estar obertes
totes les hores de la setmana.
No, la gent no ho pot dir
quan ha d'anar a comprar.
Has de posar les coses fàcils.
Ja t'organitzes.
Mira, escolta'm,
tantes facilitats
tampoc no cal.
Perquè hi ha una sèrie
d'oficis,
una sèrie de coses
que tenen els seus horaris
i són inamovibles.
I són inamovibles.
Doncs escolta'm,
la gent s'acostoneva a tot.
Jo me'n recordo
que quan deien
que, per exemple,
les cintureries
tancarien els dissabtes a la tarda,
semblava que tothom
haguéssim d'anar a buscar la roba
el dissabte a la tarda.
I van tancar
i no va passar res.
Que ara puguin haver
que n'hi ha que obrin?
Evidentment.
Però vull dir que,
a veure,
per sort o per desgràcia,
la gent som animals de costums.
Com, a veure,
que perquè anar a comprar
un paquet de sal,
no treu més un paquet de sal,
puguis anar a qualsevol lloc
a les 12 de la nit,
home,
amb perdó de la paraula,
és una putada.
Que menys necessà,
el que va bé per l'atenció.
Clar.
Vull dir, veure...
O, és que ara has posat un exemple.
No.
Ja, ja, ja.
Però el que ha de m'ha corregut,
no?
Ja t'entrem.
Perquè jo me'n recordo
que quan van obrir aquí
un local
que podies anar a comprar
les 24 hores,
a tota hora,
resulta que van fer
com un mini reportatge
i allí s'hi anaven a comprar
bosses de patates,
begudes normals,
vull dir...
Coca-cola...
Coca-cola, exacte.
Diguem la marca.
Sí.
Doncs era tot això.
Clar, això no són primeres necessitats.
Vull dir, a veure,
no sé fins a quin punt...
Però, per sona de gràcia,
clar,
aquí els botiguers,
el gremi, botiga petita...
Ah, perdona.
No.
No, perquè anava a dir...
Després, si jo tinc 50 euros
a la butxaca,
jo m'he de gastar aquells 50 euros.
No me'n puc gastar.
I avui en dia menys,
perquè anir al banc
i no em donaran un crèdit.
I avui en dia menys.
Vull dir,
no em puc gastar 51.
Per tant, aquells 50 euros
me'ls puc gastar
durant una setmana.
és diferent de dir,
mira,
xautxa, no?
Puc anar comprant,
comprant, comprant,
però no.
Vull dir,
cada persona
té uns diners per comprar
i els pot comprar
dilluns, dimarts, dimecres...
Jo veig que...
No, parlant de les festes,
la Carme no canviaria res.
A veure,
ja li està bé.
Perdona.
A veure,
m'està bé o no m'està bé?
L'únic mes que trobo complicat
pot ser el desembre.
És aquest, sí, sí.
I de fet,
aquest és un tema de debat
que cada any surt
i que cada any no s'arregla
i cada any tenim...
Però jo,
per contra
d'aquesta setmana tan estranya
que tenim festes i no festes,
jo sempre reclamo
per Santa Tecla,
no?
Que hi hagi
dos dies més de festa.
Clar,
això ens portaria
a l'autonomia municipal
que cada ajuntament
pogués triar més festes.
Vull dir,
no sé,
jo sempre reclamo,
potser perquè el meu ram
d'ensenyament
extraescolar,
etcètera.
Clar,
per Santa Tecla
que es comença el curs
al cap de quatre dies
no és festa
però aquí a Tarragona
hi ha 10-15 dies
que tothom surt a tot arreu.
Aleshores,
és un merder.
No hi ha manera
que la canalla,
que la gent qui participi
el seguissin,
tots els actes
que es fan,
concerts, etcètera,
pugui anar
tranquil·lament a veure-ho
si no,
demanen alcohol
a les 9 del matí
i correm...
Però Teresa,
jo penso que si fossin
més dies de festa
la gent marxaria.
A mi també m'agrada
l'ambient de Santa Tecla
amb les botigues obertes.
el dia de diari,
aquella espècie de...
Sí,
és com el dia de Sant Jordi.
Sí,
exacte.
Aquella espècie de ferum
que hi ha pel carrer
que no és festa
però és festa
que tothom sembla
que està com un més bon humor
a mi particularment
m'agrada.
Però és semblant
amb el que passa ara,
diferent,
perquè evidentment
la gent participa
d'una altra manera
en una sèrie de coses...
Però potser l'altra
és festa als centres educatius.
O també parles
de festa laboral.
No ho sé,
jo parlo pels centres educatius
que és el que m'ho toca
però no ho sé
si laboralment
per això que diu la nani
molt bé
però
és llògic
que totes les festes
es facin cap a la part d'altra.
És llògic.
Vull dir,
hi poden haver coses
que es poden repartir
però ara parlem així.
Jo estava al carrer Sevilla
al carrer Sevilla
a mi em passava la gent
pel davant de la botiga
per amunt,
per amunt,
per amunt,
per amunt,
per amunt.
No se m'ha quedat ningú
allí a comprar.
A més,
es nota molt.
La setmana de Santa Tecla
es nota moltíssim
que la gent
te passen per amunt
i dius
mira,
ja és l'hora
per exemple a la Mercè
i és l'hora
que la gent
vagin cap als castells
o ja és l'hora
o ja no sé què.
Clar,
vull dir,
és que ho veuen.
Clar,
jo penso que hi ha
un parell de dies
que hi ha uns actes
tradicionals
d'aquests
que a tothom
ens agradaria veure
que no hi...
Vull dir,
penso que,
no sé que sigui un dia
que et caigui
que el dia abans
és dissabte
i no sé què
i aquell any
hi pots anar a veure-ho
sinó hi ha un munt de coses
que aquestes
que no es poden anar a veure
perquè estàs treballant.
Llavors,
què passa?
ja parlo per la canalla
que participa,
no sé,
el Seguissi
que hi surt
mig d'Arragona.
Doncs,
clar,
aquell dia et falta classe,
no sé què,
l'endemà en el col·legi
a les 9,
no poden veure,
no sé què,
vull dir,
jo penso...
Bueno,
i en canvi
tenim aquesta setmana estranya
per aquí al mig.
Jo la canviaria.
Es perd molt.
Que també es perd.
Perquè a la universitat,
per exemple,
hi ha classe aquests dies?
Alguna classe hi havia,
però al par...
Jo t'ho dic pel par...
Particularment jo,
a les meves classes
no hi havia.
No hi havia,
vull dir,
jo tinc classe...
Bueno,
els dies que jo tinc
no n'hi havia,
però hi havia alguna classe,
evidentment,
perquè veies ambient,
però el pàrquing estava buit,
és a dir,
molt poques gràcies.
És a dir,
que pràcticament tota la setmana,
encara que no oficialment,
haurà estat pràcticament de festa
a nivell universitari.
És que no té sentit, això.
I a nivell laboral,
i a nivell de carrers,
veu també un ambient molt diferent.
Jo de les úniques retallades
que puc estar més o menys d'acord
és amb aquestes,
amb racionalitzar els dies de festa.
Si no cal treure'ls,
és passar-los els dilluns,
doncs ja està.
I aquesta setmana tonta,
doncs un divendres i un dilluns,
ja està.
De fet,
hi ha alguns països,
com deia abans la Teresa,
que a partir de reportatges
que es van veure allà a televisió,
hi ha un país que em sembla
que és Anglaterra,
a la Gran Bretanya,
que la majoria de festes
es posen allò,
un dilluns,
els dilluns que toquen,
eh?
Tenen unes inamorables.
Unes flixes, clar.
Sí,
Nadal,
cap d'any...
I llavors les altres són,
bueno,
això en cap de setmana.
O també em semblaria bé,
que de dir,
una mica lligant amb el que tu deies,
de dir,
doncs, bueno,
tres festes a l'any,
toqui quan toqui,
perquè vull dir,
Nadal...
Bueno,
sí,
hi ha uns dies que no els canviarem,
evidentment.
I que ja està bé.
Però tota la resta,
potser sí que valdria la pena
tenir més autonomia municipal
i que cada lloc s'ho fes
segons la tradició del seu poble,
segons els costums.
Però seria una disbaixa això, eh?
Perdona?
Seria una disbaixa això, eh?
Per què?
Però és igual que ho canés
fes també jo a un poble aquest o a la l'altra.
Però són dos dies a l'any i punto, eh?
Ara són dos dies.
Doncs que en fossin quatre,
que en fossin quatre,
que deixessin menys festes.
Però clar,
ara resulta que si tens...
A veure...
Ves com he dit que era difícil?
Ja veig que no es posaran d'acord.
No, no,
perquè potser potser has de trucar
amb algú, no sé,
d'Andalusia o algú de...
I fa festa?
No, avui fa festa.
Però això ja passa?
Ja passa, això.
Truques a Madrid i t'hi dius
és que és l'Almodena,
dius, ah, perdoni.
Bueno, però saps,
no ho sé.
A veure...
Escolti,
que en un dia com avui
l'Hospital de referència,
l'Hospital Joan XXIII,
per exemple,
treballa com si fos un festiu
a causa...
Aprofitant allò de les retallades,
allò de dir,
com que tenim pocs diners
i hem d'estalviar,
doncs mira,
avui ens ho agafem
com gairebé un dia de festa,
perquè segons els sindicats
avui baixa un 30 o un 40%
l'activitat,
no es fan operacions
que no siguin urgents,
s'han reprogramat
totes les visites...
Nani, què et sembla?
Va bé aprofitar això
o és una excusa una mica...?
Aprofitem que el...
Qual és el pissuer
que passa por Valladolid?
Por Valladolid, sí.
I anem dient,
doncs mira,
ja que és festa,
ja que hi ha poca gent,
ja que no hi ha operacions urgents
i això ho poso en quarantena
i així com amb les festes
del que estàvem parlant...
És una altra història.
...i posem per davant
la productivitat
quan parlem de les retallades
amb el món sanitari,
no, no estic gens d'acord.
Avui s'hauria treballat,
ho creus?
Jo crec que sí
i les llistes d'espera
de les operacions aquestes
del malucs
i coses d'aquestes
dels jaios pobres
que tenen anys i panys
per davant,
coixos i adolorits
perquè els hi canviïn la peça,
em sembla que no.
No, no estic d'acord.
Teresa.
Jo no, tampoc estic d'acord.
Vull dir,
penso en retallades
sempre i quan,
no ho sé,
les sanitats sempre són molt...
Penso que són complicades
perquè afecten directament
a la salut de les persones.
Juguem amb la salut
de les persones
i en realitat
que les llistes d'espera
coneixo més d'un
que estan mesos i mesos,
vull dir que
jo vaig anar
abans de l'estiu
per una ecografia
d'una cosa
d'un familiar
i em van dir
nou mesos
i jo vaig dir,
com?
M'ho he sentit bé?
Nou mesos?
Vull dir,
això serà més llarg?
Ah,
vale.
Doncs bueno,
claviteria.
Tires per un altre cantó.
Carme.
Però,
no ho sé.
És que jo no sé,
per posar-hi polèmica.
És que jo no sé
fins a quin punt...
Estigues d'acord
amb la...
Ja sí,
tenim més estona de tertúlia.
No,
no,
no,
no,
no,
si la tindràs.
Jo he dit
amb altres tertúlies
que igual
la sanitat
i l'educació
per mi són
intocables,
no?
A vegades
jo crec que
sangreixi una miqueta més
la vaca
del que està.
En quin sentit?
A veure,
de llistes d'espera,
jo,
la meva mare,
no sé quants anys
que està operada
de catarates
i es va haver d'esperar
un any.
Però fa un munt d'anys
aquesta operació.
Però no està bé,
que no està bé.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
evident,
evident,
no,
no,
no,
no,
que no,
però vull dir
que a vegades
ens hi posem molt ara
i fa molts anys
que això s'arrossega,
vull dir que no crec
que sigui d'ara.
Jo crec que els últims 10 anys
ha funcionat bastant més bé
que els van lleugir
bastant durant un temps.
Jo per desgràcia,
bé,
la cosa no va passar res,
però bé,
vaig haver d'anar a urgències
fa 3 o 4 dies
a Joan XXIII
amb la meva mare.
Jo ho vaig tindre fantàstic.
Amb 10 minuts
va arribar l'ambulància,
vam anar cap a llidar
a Joan XXIII,
la van atendre perfectament
i jo no vaig tindre cap problema,
cap ni un.
Però a veure,
Carme,
això són casos puntuals,
potser te'n trobaràs d'un
que resultarà
d'haver estat un desastre.
Sí,
si hem de valorar el conjunt,
si hem de valorar
el que està passant,
estem anant
a una sanitat pública
de menys qualitat,
amb més llistes d'espera,
amb menys especialistes,
amb menys atenció
a la persona,
vull dir,
casos particulars
te'n puc posar
d'una banda
i d'una altra,
en positiu o en negatiu.
Però no ens podem fiar d'això.
El que segurament
a les retallades
el que provoquen
és que
el que són serveis d'urgència
o quan tens la necessitat
d'anar a l'hospital
d'urgència
doncs es mantingui
una atenció
segurament similar
a la d'abans,
si no hi ha un punt
m'imagino
de col·lapse,
intento interpretar
una mica
i el que sí que pot afectar
més és tota aquesta sèrie
de retallades
de personal
i de dies
en què no s'opera
o no es fan visites
o no es fan proves,
és a aquelles persones
que sense tenir
un cas d'urgència greu
doncs clar,
estan seguint
uns tractaments
que...
Però com el temps
d'espera
també s'agreuja.
No, no, clar, clar,
aleshores es van dilatant,
no?
En el temps
es van espaiant.
No, no, i a més a més
a veure si és prejudicial
per la sanitat
perquè, clar,
si una persona
l'han d'operar
d'una pròtesi
de ginoll,
per exemple,
li costa més
a la sanitat
perquè li ha de donar
analgesics,
analgesics,
han d'anar més al metge,
per tant,
no els surt més car
que no passi l'operessin,
potser no caldria tant
demà.
A més a més
que es deteriora més.
Clar, es deteriora més,
per tant,
no els costa més
gasto de sanitat.
A veure,
que evidentment
que no estic d'acord
ni molt menys que...
Ara el Departament...
Teresa,
al final...
Deixa'm de totes maneres
dir que el Departament de Salut
ja ha dit també
que en dies com aquest
en anys anteriors,
és a dir,
quan hi havia ponts d'aquests,
que també l'activitat
sanitària ja baixava habitualment.
Segurament hi ha unes coses que sí.
La Generalitat argumenta
que això tampoc és tan extraordinari.
Sí, perquè ningú està en contra
que sigui una gestió més coherent.
Quan vam parlar,
perdoneu,
de l'estiu,
se'n recordaran que a l'estiu
vam parlar
que tancaven llits
i plantes de Joan XXIII
i es rebaixava
el ritme d'intervencions quirúrgiques,
però el Departament de Salut
ja deia
és que això normalment
ja passa a l'estiu.
Jo establir
una certa coherència
amb la gestió
dels mitjans.
Sí,
jo trobo que la retallada
amb la gestió
i amb el mal ús
o mal...
Això em sembla perfecte.
Ara,
amb els serveis directes
a les persones
és un no.
I llavors
s'aprofita
una cosa amb l'altra.
Jo recordo,
ho he parlat amb una infermera
i em deia
i jo li comentava
què tal,
com esteu,
com us afecta,
diu,
és horrorós,
és horrorós,
diu,
ara vas agafar
un rotllo d'esparadrap
del magatzem
i has d'explicar
per què el vols
i jo pensava,
cony,
i abans?
Clar,
vull dir això,
és que...
ho deia com una cosa
exagerada de control
quan ja em semblava
la cosa més normal del món
perquè en qualsevol empresa
vas agafar
qualsevol peça
i clar,
per què vols allò?
No és teu.
Es feia un mal ús.
Introduix la coherència
amb aquesta gestió.
Això està bé.
Ara,
aprofitant...
Hi ha una part d'aquesta retallada
que penso que és correcta,
però hi ha una part...
Però aprofitant,
aprofitant,
es va perdent qualitat sanitària
i amb això sí que no hi estic.
Carme,
vols polomitzar una mica més
sobre aquesta qüestió?
No, no.
Canviem de tema.
No,
a veure,
això és veritat,
el que passa que a vegades
és el que he dit abans,
les vaques s'engreixen,
perquè quan també es van dir
que es tancaven
serveis d'urgències
de barris o així...
Dels caps,
dels ambulatoris.
Sí, clar,
resulta que potser
anava una persona sola,
dues.
Home,
a veure,
això no és l'iglésia,
que per una persona
faran una missa.
Ah, sí?
Es fan missas per una persona?
Evidentment.
Pel capellà.
Evidentment,
si només hi ha una persona sola,
no marxarà el mossèn,
no li dirà,
vés-te'n.
Això et portaria a parlar
d'una altra tema, eh?
La religiositat d'aquest país.
Clar.
I la falta de...
Però a mi,
qui no m'hi convidis.
Però,
però...
Vull dir,
és lògic que es tanquessin caps,
no?
Perquè, a veure,
si només hi va una o dues persones,
doncs, bueno,
que facin uns quants quilòmetres més
i que vagin amb...
És que s'han de retallar
de moltes coses.
És evident que totes les administracions
s'estan retallant
en dies com que veiem
que a nivell d'Europa
s'està pensant
en la refundació de l'euro
i en les retallades
que han d'aplicar
a tots els països,
en clau estrictament local
els hi proposo comentar
altres aspectes
que avui i aquests últims dies
han estat notícia.
Per exemple,
dimecres vam entrevistar
el síndic de Greuges municipal,
Josep Francesc Ferrer,
que durant uns dies
ha estat a l'ull de l'huracà,
podríem dir,
com una de les institucions
que es podria suprimir
a la ciutat de Tarragona
de cara al 2012,
tenint en compte això,
que s'han de retallar
despeses al síndic,
però en aquesta entrevista
de dimecres
va defensar
la continuïtat
de la institució,
va dir que no entendria
que se suprimís
perquè porta només
tres anys en marxa
i també va defensar
que ell sigui
la persona
que ho puc ocupar
el càrrec,
perquè recordem
que hi havia
persones,
col·lectius
i partits polítics
que havien criticat
o havien dit,
havien demanat
que el síndic
fos un jurista,
que segurament
amb això
es podria estalviar
feina
i diners
en la manera
de treballar
del síndic
de Greuges Municipal.
Nani,
tu creus que una institució
com aquesta,
si cal,
s'ha de suprimir
per qüestions econòmiques?
Ho sento,
però jo crec que sí
i espero argumentar-ho.
És a dir,
passar de
no tenir
cap institució
d'aquest tipus
a tenir
el defensor
de l'estudiant
a la universitat,
el síndic
de Greuges
a l'Ajuntament,
a la Generalitat,
el defensor
del consumidor,
el del client
del banc,
el de...
Em sembla
excessiu.
Em sembla que
hi ha d'haver
aquesta figura
que em sembla
important
que hi sigui,
però que realment
no cal que hi hagi
tants càrrecs,
tampoc,
ara m'hi estic
posant en un terreny,
tampoc conec
exactament
quin ha estat
la seva feina,
és a dir,
si pot presentar
un informe
d'activitats
prou
valoratiu
com per justificar
la seva tasca,
tampoc ser el que cobra,
vull dir,
que m'estic tirant
a la piscina directament,
però em semblen
masses
càrrecs de defensa
de no ser massa bé què,
perquè en teoria
és la llei
qui ens defensa
i els nostres drets
estan
protegits
per una legislació,
no cal que
vingui ningú més
a fer
bullir l'alla.
Teresa,
com ho veus?
A mi em sembla important
la figura,
no sé si ets la persona
en concret,
perquè no ho sé,
però sí,
perquè és una manera
d'apropar
al ciutadà
una sèrie de coses
que a vegades
jo no li he fet servir mai,
però suposo
que hi ha gent
que té una sèrie
de problemes
que m'imagino
que amb aquest camí
l'havia més
viable
perquè se solucionin,
però em sembla molt bé
sempre i quan
es pugui mantenir,
jo no sé què costa això,
vull dir,
els funcionaris que hi ha...
Uns 170.000 euros
o 180.000
en números rodons
a l'any.
Llavors,
mentre això es pot mantenir,
em sembla perfecte
i, bueno,
de la mateixa manera
que retallen moltes coses,
doncs,
si en un moment determinat
s'han de retallar...
No, prioritzant.
Esclar,
a mi em sembla important
tenir-ho,
m'assembla important,
però si no es pot tenir,
doncs,
bueno,
si jo compro una cosa
més maco,
més lletja,
depèn de...
del preu
o del moment
que tinc els diners.
És que si nosaltres
hem de passar
per aquesta figura
per defensar els nostres drets,
vol dir que hi ha alguna cosa
a la resta de l'administració
que no acaba d'anar gaire bé.
Jo encara no he parlat.
Em sembla suplementària.
Jo encara no he parlat.
Perdó, perdó.
Carme.
Carme.
Ah, vinga,
això és una tertúlia, eh?
No és un plenari municipal.
Oh, és que...
Vinga, va.
Aquí xafen.
Què?
Què vols dir?
Ah, no,
a mi em sembla bé
que estigui
sense cobrar.
Hi ha infinitat
d'associacions de vins
aquí d'Arragona
i no hi ha ningú
que cobri
i també treballen
pel ciutadà.
Doncs aquest senyor,
doncs,
evidentment,
que potser sí,
que està bé.
A veure,
que jo penso una miqueta
com la nani,
que hi ha un defensor del poble,
que hi ha un defensor
de l'universitat,
que hi ha no sé què...
Home,
també farem un defensor
del Serrallo
i ja està.
Jo trobo bé
que hi sigui
si l'Ajuntament
ho creua així,
que jo trobo
que el ciutadà
té altres mitjans
per dirigir-se a l'Ajuntament,
no cal que sigui
el síndac,
però, bueno,
doncs,
si ha de ser,
que ho sigui
sense cobrar
perfectament,
que sigui el turista
i ja està.
Tu,
que nani,
creus que això
podria ser
una feina
sense remuneració?
Hauria de ser
una feina
sense remunerar?
No,
estic d'acord
amb la Carme,
veus,
és que estem tot el rato
barallant-nos,
al final sempre estem d'acord
com estàs.
Però,
però estic d'acord
en què dius,
el defensor del Serrallo,
i el defensor del Serrallo,
en teoria,
la figura,
la porta
el president
de l'Associació de Veïns.
Sí,
jo m'ho dic així.
No,
per això ho he dit
amb Rintintintint.
La Carme,
com és expresident
també del Serrallo,
ho dic amb Rintintintint,
que és clar,
si el defensor
d'una zona,
que és el president
de l'Associació de Veïns,
que és qui canalitza
les inquietuds
de la gent que viu allà,
no cobra,
doncs,
també és difícil
argumentar
que el que defensa
els interessos
del ciutadà de Tarragona,
a priori,
que en teoria
no viuen en cap barri
ni tenen cap altre interlocutor,
hagi de cobrar
amb l'actualitat.
No,
jo penso que es pot cobrar
si la situació ho permet,
vull dir,
moltes coses,
però si no,
la situació no es permet,
doncs,
bueno,
estem en aquest punt,
no?
Penso que no.
Sempre és millor retar això
que guardaries
o sanitat.
Doncs,
com que aquests dies
s'han d'elaborar
els pressupostos municipals,
doncs,
quedarà a veure
on es retalla,
perquè segurament
hi haurà aspectes,
també s'havia parlat
del Senat de Tarragona,
i que, per cert,
la Teresa Valls
ara ja ha pensat
sobre la marxa,
però els senadors,
per exemple,
no cobreu,
no?
No,
no hi haurà.
Per tant,
aquí les despeses,
si es retalla el Senat de Tarragoni...
No,
no,
el pressupost municipal
em sembla que quedarà igual
si el retallen
com si el deixen de retallar.
Vull dir,
el Senat
ens reunim cada...
cada qual ens convoquen,
3-4 mesos,
i és un dematí
que anem allà
i parlem.
I no us regalen una toga
ni una corona de lleure
ni un sopar...
El primer dia
es van regalar una medalla
molt bonica.
Està.
I punta.
Vull dir que
no sé quina despesa
té això
de reunir un munt de gent,
potser hi ha un funcionari
que...
Sí,
hi ha un funcionari
que pren acte
del que es diu.
És igual,
però un funcionari
estiria igual.
Si no estiria allí,
té un altre...
Ha d'obrir l'ajuntament
que suposo que
sempre és un dissabte al dematí,
per tant,
no fa anar ni bé ni malament
i hi està.
Vostres ho retagarien,
al Senat?
Sí,
no suposa cap cosa,
no.
No,
no,
jo et dic per el que em toca a mi,
ja et dic...
I com jo als 30 i escaig...
Home,
jo no trobo que faci cap sentit,
però, eh?
Que no té...
Això no té sentit, eh?
A banda del tema econòmic,
és el tema...
que no serveix.
No sé,
és per parlar amb l'alcalde.
Bueno,
és un orga de...
No,
no,
és un orga assessor
de l'alcalde,
sense cap poder de decisió.
Ja,
ja està.
Aleshores,
és consultor.
Es proposen una sèrie de temes
cada vegada que ens reuneixen
i a partir d'aquest tema
tu parles
i dius la teva.
Jo pertanyo...
No sóc senadora,
però pertanyo...
Pertanyo...
Ho ha dit amb un to de veu,
com ho veu dir.
És que a mi em faria gràcia,
però no.
Ho està demanant.
Ara hi ha uns canvis,
vull dir que pot proposar-te.
Però pertanyo al panel públic assessor
d'una empresa química,
una multinacional d'aquí,
que és exactament el mateix.
Què és això que acabes de dir?
El panel públic assessor.
Pots dir que l'audiència que és, això?
Sí, sí, encantada la vida.
A més m'agradaria que ens coneguessin.
Som un grup de ciutadans
que intentem ser representatius
de la societat de Raon,
és a dir, hi ha gent de tots els barris,
dels pobles...
I assessoreu aquella empresa.
No, a veure, assessorem.
L'empresa ens demana opinió
sobre noves activitats,
sobre noves plantes que inaugura,
ens explica com van els comptes,
i nosaltres els donem la nostra opinió.
Què en guanyem, nosaltres?
Doncs conèixer una mica més el sector,
veure'l una mica més de prop
i assegurar-nos, bueno, assegurar-nos,
arribar a la conclusió
que hi ha empreses químiques
que fan les coses bé,
no totes ho fan malament.
I conèixer una mica més la realitat,
acostar-nos a la realitat.
I què en treu l'empresa?
Coneixer una mica l'opinió
de, com si fóssim,
amb un tub d'assaig,
un laboratori ciutadà,
i l'empresa escolta les percepcions,
allò que es diu al carrer,
allò que la gent pensa,
allò que la gent li preocupa,
les inquietuds,
i tenim una pàgina web.
Nani,
però no és el mateix, eh?
Jo també ja el conec,
però no és el mateix.
Per què no és el mateix?
Per què no?
O sigui, jo,
aquest teu,
jo trobo que és molt més interessant.
Clar, jo t'ho dic,
altra vegada,
com a expresident de la Ciutat de la Ciutat de la Ciutat,
ja el coneixia,
perquè hi ha...
Hi ha més participats.
Clar, hi ha components
de les associacions de veïns
que estan dintre d'aquí.
Sí, perquè també tenim de gent del Serrat.
Clar, jo no sé qui és,
per dir alguna cosa, no?
el president o el director de tal empresa.
Per tant, pel carrer no li diré.
A l'alcalde tothom el coneix.
Tothom li fa aquella cosa.
I si no,
ve aquí la ràdio
i tothom li fa les consultes
i tothom diu,
escolti'm,
en aquell carrer no sé què,
o potser s'hauria de fer això altre.
Per això tu creus que el tema del Senat és...
Però això trobo que el Senat és...
Mira, Carme,
jo discrepo amb això,
perquè jo trobo que en un moment
com el que estem ara,
que és un moment delicat econòmicament,
trobo que no el Senat,
deu Senats.
Vull dir,
la gent hauria de participar molt més
en la vida,
en aquest cas municipal,
i saber què es passa i què no es passa.
Aquesta cosa,
aquesta orga,
és,
bueno,
perquè és assessor de l'alcalde,
però estaria bé
que hi hagués
consells municipals
de no sé què,
de cultura,
d'ensenyament,
de no sé què,
per què?
Perquè la gent hi participi
i digui la seva.
I penso que l'Ajuntament,
en aquest moment,
és un moment que s'ha de nodrir d'això,
que no costa un duro.
Segurament interessa
ni a molts d'aquests òrgans,
però també a la gent
li costa participar.
Ah, bueno,
aquesta és una altra.
Perquè busquem la perspectiva
molt més altra.
Però pensa en una cosa,
que després hi ha la crítica aquesta,
que només ens criden a votar
cada quatre anys.
Doncs, bueno,
aquí tothom que vagi a la seva reflexió.
Jo estic totalment d'acord.
Llavors penso que és al revés.
Jo penso que la gent
hauria de participar molt més
i hauria de demanar
participar molt més
en les decisions,
no decisions, no,
en les converses
i que l'Ajuntament sabés
realment el que,
jo, que no tinc cap càrrec públic
ni res,
que treballo en una empresa privada,
penso de no sé què.
De com funciona la ciutat.
Clar.
De qui s'ha de passar el tren
per aquí o passar el tren per allà.
Vull dir, no ho sé, per exemple, no?
Estic totalment d'acord amb això.
Em sembla que aquest efecte multiplicador
de fet el Senat és un panell públic assessor,
el que passa que li dius Senat
perquè queda més bé el nom que vulguis.
Bueno, és un nom més bonic, realment.
Sí.
Realment sí.
Però, vull dir,
simplement és això,
acostar el ciutadà
a les seves administracions
o als seus organismes.
I em sembla que és important
que el ciutadà...
I te'l fas més teu
i li dius,
però no va,
ja m'ho heu fet canviar,
ja està bé.
A veure,
anem tancant la tertúlia.
Com a ex-botiguera,
Carme,
tu creus que la crisi
es notarà aquest mes de desembre
a nivell comercial?
És a dir,
tu creus que la gent,
el teu nas et diu
que la gent està realment molt espantada
i que comprarà menys?
La gent està molt espantada.
Està molt espantada
la gent que treballa,
els que estan al paro
ja no cal ni dir,
estan molt espantats
els que cobren una pensió
perquè pensen,
a veure,
que potser potser me la retallen
i surt aquella senyora
plorant per la...
La ministra italiana.
Plorant de dir
que s'han de retallar.
Bé,
i estan molt espantats.
I tu creus que això es notarà?
Això es notarà.
Això es notarà.
aquests dies de compres.
Jo el que no voldria
és que es perdés l'alegria
de dir,
ara ho faré una miqueta gros.
Si en vez de comprar
no sé què,
menjo ros bullit.
A veure,
t'ho faré una miqueta gros.
que la gent tinguessin
aquesta alegria,
que valoreixin
el que en aquest moment
estan tenint.
És l'únic que,
de veritat,
en aquest moment se pot dir
perquè la cosa està molt complicada.
Nània,
a tu el teu nàstic també et diu
que es notarà?
Sí, sí,
absolutament.
De fet,
és que et sap greu.
Vull dir,
és un problema
de consciència personal
de dir
per què necessito
comprar tantes coses
o que cadascú tingui tres regals
si en un n'hi ha prou.
i és aplicar el sentit comú
a la nostra vida diària
i jo crec,
particularment jo,
faré un Nadal
absolutament més a vostè.
Sí?
Sí.
Fins i tot per mal de consciència,
com deies,
una miqueta.
Sí,
per mal de consciència
perquè també penso que fem...
I després,
curiosament,
perdoneu,
en qüestions de crisi
cada cop més solidaris,
eh?
Ara fugies
del que hi ha un recapte
de la d'enquediment.
És curiosa
com la gent,
quan veu que la situació
està tan malament,
també té el que pot,
fer el gest solidari.
Però amb això va també
en el sentit comú
de cadascú.
Fé ostentació
d'una sèrie de coses
en un moment
que hi ha gent
que s'ho està passant
molt malament,
penso que és que és...
És que no et satisfà,
vull dir,
no disfites.
Però també hi ha d'haver
un punt positiu,
si és que pot ser positiu
aquesta cosa.
Jo penso que aquesta crisi
enorme que tenim,
evidentment,
retallaran moltes coses,
cauran gegants,
que canviaran moltes coses,
però moltes coses
tornaran al seu lloc.
I penso que la gent
que tirar endavant
i les coses que tirar endavant
són la gent
que tingui imaginació
i que sàpiga
fer les coses exactes.
Vull dir,
perquè fins ara,
durant molts anys,
aquí tothom ha tirat de veta
i m'ha tirat més
el braç que la màniga
i vinga,
tot això ara no es pot fer.
Doncs a veure,
si m'haig de gastar
el que sigui,
m'agasto amb això,
però pensant que no sé què.
I la gent que tirar endavant,
imaginació.
No,
10 segons.
Sí,
només lligant amb el que deies,
que les parròquies,
evidentment,
sempre fan un crit
pel banc d'aliments,
i ara cada setmana
et demanen una cosa diferent,
més que res perquè no s'ajuntin
una bolsa de patates
amb una bolsa de cols.
Fa dues setmanes
van demanar oli,
oli i marmelades.
La quantitat d'oli
que van arribar a portar,
és el que diem,
la gent se sent solidària,
cada cop més solidària.
Cada cop més solidària.
de la crisi.
Senyores,
acabem.
Alegria,
alegria que arriba Nadal.
Dani Rodríguez,
Carme Pedrol,
Teresa Valls,
gràcies per compartir
aquesta estona
d'un matí de divendres
de pont,
gràcies per estar
amb els oients
de Terraona Ràdio.
Que vagi bé,
bones festes.
Gràcies, igualment.
Ah, que no es convidaràs més, ja.
Gràcies.
Gràcies.