Fins demà!
Fins demà, ens acompanya el president del Gremi de Llibretes, Pitu Rovira.
Pitu, bon dia.
Bon dia.
Hem convidat també i esperem que s'incorpori de seguida
el director d'organització del Port, Joan Besora.
En aquest dijous, 1 de setembre, com dèiem,
dia simbòlic de tornada a la feina,
tot i que em sembla que els nostres convidats
no tenen precisament aquesta sensació, no, Rafa?
Jo vaig tornar el dia 16 d'agost.
Perquè els que us dediqueu a aquest tema de l'educació
heu d'estar a punt abans de començar el curs?
Bé, la inspecció no tanca mai,
i per tant fan tors, tot el mes d'agost
hem estat oberts i amb diferents tors.
Els mestres sí que tornen avui a treballar?
Els mestres tornen avui.
Alguns directors i equips directius ja van tornar
al llarg d'aquesta setmana.
I el Pitu Rovira què?
Jo encara no he marxat.
Encara no has fet vacances?
Encara no he marxat.
Has estat a Guàrdia?
Sí.
I què, bé?
Bé?
Bé.
Es passa bé l'estiu a Tarragona també?
Sí, amb normalitat i ja està, cap mena de problema.
Sense mitificacions, eh?
Perquè a vegades això de les vacances és un mite, no?
Hem de fer vacances, i la tornada, i la porésia sortida, l'entrada.
Cap problema.
Suposo que els llibretes no heu notat la presència de russos,
perquè aquest és un dels temes de comentari d'aquest estiu
que es veuen molts turistes russos,
m'imagino que el cas de les llibreries...
No, no, no.
Però passejant potser per la ciutat a la ciutat?
Sí, home, us heu observat sobretot aquestes noies eslaves, rosses,
altes i primes,
i sí, notes aquesta nova fornada de turisme,
que encara sembla que sigui la salvació de tots els mals,
i que ha sigut una de les claus d'una certa estabilitat
en el sector turístic, però bueno, ja ho veurem.
Sobretot es veuen molts bars i establiments
que segurament no parlen rus,
però en canvi ja veus coses en cirílic, escrites, no?
Sí, sí.
I bueno, doncs això suposo que...
Ja veus menús, no?
Exacte.
Escrits en el seu idioma.
Per tant, és un indicatiu que almenys algú té l'esperança
que un cert sector d'Europa salvi la situació.
Avui, de fet, estem explicant que hi ha hagut un augment
del 19% d'atenció a russos
a les oficines del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona.
Clar, estem parlant d'un turisme que encara és baix,
però no deixa de ser significatiu aquest augment.
Tenint en compte que a més és un turisme
que segurament s'allotja sobretot als hotels de la costa
però que venen molt a Tarragona,
perquè això sí que ens ho han explicat,
que estan molt interessats per la cultura,
tenen un nivell cultural alt
i tenen un nivell adquisitiu, un poder adquisitiu també alt,
que fa que els veiem sempre amb bosses de compres, no?
I els centres comercials i les botigues ho estan obtenint molt.
Sí, i sobretot botigues d'un nivell adquisitiu.
Aquesta gent que venen aquí
sembla ser que porten molts diners a la butxaca, no?
I en metàl·lic, allò.
I en metàl·lic, sí, allò encaixa, que se'n diu, no?
Però sí el que s'ha de tindre en compte
és que aquesta gent ara comencen a sortir al món, no?
Portaven molts anys reclosos dintre de les seves fronteres
i tot i que porten 10 o 12 anys sortint,
potser ara arriben aquí, no?
Han anat descobrint l'Europa que hi ha darrere d'aquelles fronteres
que tenien tancades i ara, doncs, es van obrir al món.
I s'han descobrint el món.
També és una cosa curiosíssima, no?
Perquè, tot i que és un país molt industrial
i sembla que ric,
també hi ha unes bosses de gent
amb una precarietat tremenda, no?
Però això, clar, això es dona a tots els països,
a aquests grans països del món, no?
La gran expectativa xina,
a vegades veiem aquests documentals
que se'n fan per la televisió,
d'una desgràcia que pugui haver
i veus que la situació de precarietat del poble
és baixíssima i, en canvi, o la Índia, no?
I llavors veus aquests magnats indis
que dius, escolta, d'on treuen els diners...
Carregats de diners.
De suposadament diners, eh?
No sé si tenen cartera, eh?
Joan Besora, bon dia.
Molt bon dia.
Ja veus que hem començat parlant una mica dels russos
perquè, en fi, és una mica la sensació
la gent que s'ha quedat aquest estiu a Tarragona
de veure russos o gent eslava, no?
Allò que de seguida els identifiques per la pell.
No sé si també ha tingut la sensació
passejant per la ciutat.
Perquè, a més, van carregats de bosses, no?
Sí, la veritat és que sí, mira,
fa un pell de dies ho comentàvem amb una colla d'amics,
precisament aquestes tendències turístiques que hi ha, no?
I fins i tot recordàvem fa uns quants anys
quan vèiem aquells cotxes italians
i la quantitat d'italians, francesos, evidentment,
per la proximitat.
Però ara, bueno, es dona aquesta circumstància
que també aquest col·lectiu eslau rus
ens ha omplert les nostres estacions turístiques, no?
De totes maneres, ens hem de felicitar, evidentment,
i la veritat és que,
tot i que al principi de la temporada turística
semblava, evidentment,
afectats i, en certa manera,
en la línia de la crisi que estem patint tots plegats,
semblava que la temporada no tenia que ser
la bona que ha sigut,
i per manifestacions de la pròpia gent interessada,
dels sectors turístics interessats,
veig que la temporada no només s'ha salvat,
sinó que, en certa manera, s'ha pujat moltíssim, no?
Sí, sí, avui que és 1 de setembre
i fent una mica de reciclatge de notícies
que hem anat explicant al llarg del mes d'avost,
la veritat és que gairebé cada dia expliquem de dispositives,
d'ocupació d'hotels a Tarragona, ciutat,
a la Costa Daurada, en general a tot Catalunya,
el tema aquest dels russos que comentàvem,
amb gent que gasta una mica més
que en anys anteriors malgrat la crisi.
No sé si també vostès tenen la percepció
que el turisme està salvant una mica aquest estiu
enmig de tantes notícies negatives de l'economia, Rafa?
Com a mínim és una bona notícia,
i en el món mediàtic actual
en què tot són males notícies,
que sortir una notícia com aquesta s'està bé.
No sé fins a quin punt ha salvat el sector turístic,
però com a mínim no l'ha empitjorat.
I en els temps que corren,
mantenir una situació encara que sigui estabilitzant-la
és una cosa positiva.
I tu també tens la sensació que el turisme s'està salvant?
És una situació que, a pareríssima vegada,
s'utilitza el turisme per salvar els mobles.
Això.
La realitat n'és una altra,
i, mira,
mentre donem una bona notícia
o mig en què ens la inventem,
doncs fantàstic, no?
Però, evidentment, no és solució de res.
La situació econòmica i de crisi
és tan real i tan profunda
que, mira,
si això serveix per posar-hi una miqueta d'ombra al damunt
i ens criem una altra història...
Home, com a mínim serveix per crear llocs d'ocupació
durant 4 o 5 mesos, no?
I perquè hi hagi gent que pugui treballar...
No ens ha salvat de res, això, eh?
Home, però millor això que potser...
Sí, sí, ho està clar,
això que res, però tampoc ens ha salvat...
Vull dir que no ens pensem que amb això
ja hem salvat tot, eh?
Vull dir, res, això...
No, no, segurament ara la tardor...
Vint de 15 dies,
quan veiem les dades de l'atur,
ja hi tornarem a ser, no?
Vull dir, a l'octubre,
hi haurà llocs d'aquests
que de patac no posaran 800...
És que viuen els russos, no?
És que sembla jo de...
Sembla jo de benvenido Mr. Marshall, no?
No ens pensem que això ens ha salvat.
Per molts russos que vinguin, no.
La crisi continuarà.
Amb això dels russos,
jo ara la setmana passada,
o l'altra, l'anterior,
vaig anar a Barcelona
i el Passeig de Gràcia era espectacular, eh?
De russos, també, no?
Sí, no, no, no.
I aquelles botigues que hi ha
que per nosaltres,
o almenys per mi,
seria prohibitiu posar-hi el peu a dins...
Que ja ni entres, ni t'atreveixes.
Bueno, però quan veus el preu d'aquelles sabatetes
que hi ha,
o aquella sol amb unes cintetes
que hi ha a l'aparador,
dius, noi, tu,
si aquest sol en cintetes
val que posen aquest preu,
imagina't el que val el vestit, no?
Sí, perquè jo posen euros,
no en pessetes, eh?
No, no, no.
Doncs,
hi vine aquest personal
amb bosses carregats d'aquestes, d'allò.
Sembla ser que allà,
la Roca del Vallès,
aquella història...
La Roca Vilaix, sí, sí.
Els porten amb autocars
des de tots els punts,
els porten i gasten,
però d'una manera bestial.
Joan,
bueno, això del turisme,
que clar, s'ha salvat com a mínim...
El turisme, escolta,
des dels anys 70,
Catalunya,
bueno,
per sort,
ha tingut aquesta embranzida
amb el sector turístic important.
I cada any,
i comptàvem,
que hi haurien aquests mesos de temporada
en què s'incrementaria l'ocupació,
s'incrementaria el negoci,
etcètera, etcètera, no?
Ara està passant el mateix.
Tu, Pitu,
dius que, bueno,
que això no tapa l'altre,
però mira tu en passiu, no?
Si no tinguéssim aquest factor turístic,
estaríem molt pitjor, no?
Per tant, benvingut sigui.
Evidentment,
ara entrarem a setembre-octubre
en unes situacions,
diguéssim,
d'ocupació,
com ja som d'esperar,
lamentablement,
però que en definitiva,
escolta,
benvingut sigui.
Per una altra banda,
també la temporada s'ha allargat.
Abans la temporada
era molt més curta que ara.
Ara,
en el cas concret de Tarragona,
sigui per la part temàtic
que tenim aquí,
si el que sigui,
la temporada és molt més llarga.
Aquest any encara,
fins i tot,
ens ajuda el temps.
Hem tingut un agost molt bo
de temperatura,
molt calorós,
i això també,
volgués que no,
també ha ajudat.
En definitiva,
que aguanti la cosa,
tirem endavant
i que vinguin...
Sí, sí.
i que s'allargui la temporada
de màxim possible.
de tots els indrets
diguéssim del món.
Això també,
els russos,
hi hauria un altre element
col·lateral
de la informació,
que comencen a arribar
també perquè
ja fa anys
que s'hi treballen
i això també demostra
que a vegades
aquestes feines
de promoció
no es veuen
a curt termini,
però sí que es veuen
al llarg dels anys.
Per exemple,
hi ha altres mercats
o s'intenten obrir
altres mercats
als països escandinaus,
als països nordics,
que potser també
d'aquí un temps
els veurem
de manera més efectiva.
Perdona,
si m'has fet recordar
precisament
uns viatges
que feia el Patronat
de Turisme
a la Diputació
fa uns anys enrere,
que s'anava a Moscou,
a Patensburg...
Doncs precisament
potser les llavors
que es van sembrar
en aquell moment
doncs ara
s'han recullat els fruits.
I a més venen carregats
de diners
i disposats a comprar
doncs mira,
pels comerciants
encara els anirà millor
que també hauran salvat
una mica la temporada d'estiu.
Clar,
tot això ho deia
en un context de crisi
perquè ja portem uns quants dies,
bé,
portem dies,
setmanes
i ja abans del període
de vacances
de les tertúlies
en què les notícies econòmiques
i al voltant de la crisi
doncs omplien
aquestes estones
de ràdio
i avui
significativament
1 de setembre
tenim també notícies
relacionades
amb la crisi,
amb retallades,
amb decisions
del govern
que segurament
no agraden a molta gent
i que tenen a veure
amb el tema
de la sanitat.
Avui,
en fi,
se'n parla i molt.
A partir d'aquesta
propera nit
deixaran d'obrir
a les nits
alguns centres
d'atenció primària.
seran 3 concretament
a la ciutat de Tarragona
i 15 en el conjunt
de la regió sanitària.
El Departament de Salut
posa en marxa
altres dispositius,
més atenció domiciliària,
més atenció
a través del telèfon
i l'objectiu
és estalviar
o calculen
que s'estalviaran
2 milions d'euros
amb aquestes mesures.
Rafa,
què et sembla?
Malament.
Jo,
tot el que sigui
reduir prestacions socials
no em sembla bé.
Ara,
en el context actual
probablement
s'han de prendre mesures
d'aquest tipus.
no sé si s'han valorat prou.
Ja ho veurem també.
A mi em preocupa
que els caps que es tanquin
siguin justament
els de Bonavista,
Sant Salvador
i Muralles.
Especialment Sant Salvador
i Bonavista
poden tenir repercussions
socials importants.
No oblidem que són barris
en els que la població
que hi ha
és una població
que moltes vegades
en alguns casos
hi ha molta gent gran
sense vehicle propi
i el tema
de l'ambulància
i l'atenció medicalitzada
o l'atenció telefònica
home,
pot estar molt bé
en un context teòric
i veurem a la pràctica
què passa.
Perquè no crec
que s'hagi augmentat
tampoc el personal.
És a dir,
clar,
és que si haguéssim dit
que ho farem telefònicament
i hi haurà
d'atenció domiciliària
perquè també hi ha un metge
al domicili.
Però és que si no hi ha metges
no hi ha metges
i si d'altra banda
això pot col·lapsar
que ja veurem
si ho col·lapsa o no
col·lapsa
el servei hospitalari
doncs no haurem avançat massa.
Pitu.
Mira,
el dels tancaments
dels caps nocturns
em preocupa relativament.
A mi el que em preocupa
és que es tanquin
dins d'hospitals
que es redueixi
el personal sanitari
que l'atenció
dintre dels hospitals
i dintre dels caps
durant les hores diurnes
no sigui l'adequada.
Mira,
tancar un cap nocturn
hauríem d'estudiar
a veure quina era
l'ocupació
i quina era la d'allò.
És preocupant
però deixem-ho aquí.
El que és preocupant
és això altre,
penso jo,
que Joan XXIII
tanqui llits,
que no s'hagin renovat
contractes
de personal sanitari,
tot això
és per mi,
per mi
és molt més
preocupant això
que no pas
el tancament
d'un cap aquí
és on hi hauríem d'incidir.
No sé
si
si
si
si amb l'excusa
de aquesta gran crisi
econòmica
per dir-ho això
o quina nova situació
econòmica
en la qual
estem abocats
es havia de començar
les retallades
per aquí
i dona la sensació
al poble
que veiem la televisió
i escoltem la ràdio
i ho llegim el diari
dona la sensació
que s'han començat
les retallades
pels punts més febles
no?
I no
pels punts
on segurament
que si els retalléssim
no notaríem res
al ciutadà.
Dóna aquesta sensació.
A veure
les retallades
aquí
li agrada
ningú li agrada
ni al meu fill
quan li retallo
la setmanada
però en certa manera
ens hem d'adaptar
ens hem d'adaptar
la situació
ningú els agrada
però bueno
hem d'adaptar.
Jo crec que
les retallades
en el tema sanitari
han estat valorades
concretament
pels professionals
que han dut a terme
aquesta decisió
i que
evidentment
deu estar
suposo
a rigorós
control
sempre i quan
no pugui afectar
negativament
diguéssim
un servei concret.
Sí
sona més
una retallada
és més forta
amb el terreny sanitari
que potser
amb un altre indret
amb un altre sector.
Amb el tema
de Joan XXI concretament
jo crec que
estem patint
ja des de fa un temps
una situació
anòmala
no per la retallada
sinó que ara
possiblement
s'ha accentuat.
Però recordem
i amb aquests micròfons
havíem parlat
del tema
de la situació
de Joan XXIII
quan s'estava construint
l'Hospital de Reus
que en certa manera
doncs
estava ja patint
diguéssim
aquestes
deficiències
que ara han vingut
doncs acrescentades
doncs
per una situació
determinada
de decisions
de govern.
Jo crec
que
potser
les retallades
es poden tirar endavant
o sigui
fins i tot
poden dir-hi més retallades
però sempre seran
diguéssim
molt concretes
i en certa manera
amb cert seny
i si
jo crec que
si se constata
que en una situació
determinada
en un lloc determinat
allí s'ha de reobrir
jo crec que
per això estan
les persones
per valorar-ho.
Perquè al fil del que parlen
clar els preocupa
que es consolidi
una situació
de menys serveis
de menys prestacions
de grans hospitals.
Una mica
deia el Pito B
el tema dels CAPs
veurem com evoluciona
aquest nou sistema
les urgències nocturnes
és potser més profund
que el sistema sanitari
en general
per dir
qualitat?
Creu en vostès
que pot arribar a passar això?
Calitat d'atenció
perquè
si un hospital
tu deies
l'hospital de Reus
l'altre dia
llegia
que
és un estudiant
hospital
li hem de parlar
a veure si és necessari
una cosa tan gran
focalitzada en un lloc
perquè això és una altra història
però
sembla ser
que no l'han obert tot
perquè és clar
està mig buit
està mig buit
perquè tampoc
no saben ben bé
com pagar-lo
perquè es pensava
que podien pagar
que està sobredimensionat
el problema
jo he dit
jo en 23
però
és que s'han de tenir
la deva està igual
i l'hospital del Vendrell
està igual
tancant llits
això és lo preocupant
això és lo preocupant
és com si en una escola
doncs li tinguessin
4 aules
perquè
doncs no les podem mantenir
i aquells alumnes
els anem col·locant
en vez d'una aula de 25
doncs vinga
posem-li 40
i
i
i ens desprenem
de dos mestres
i anem fent
és el mateix
si és el mateix
el problema està aquí
tancada nit
mira
és relatiu
és relatiu
molt relatiu
ara el tancament de dia
l'atenció
hora a hora
aquest és lo preocupant
suposo que van sentir
a principis d'aquesta setmana
un estudi
del sindicat
de comissions obreres
confirmat pel Departament de Salut
sobre les diferències
en les llistes d'espera
també és significatiu
veure que a l'hospital
Joan XXIII
per una intervenció quirúrgica
potser t'has d'esperar 15 mesos
i en canvi
per Santa Tecla
t'has d'esperar 4
i clar
es posaven l'exemple
que potser en casos com aquest
també s'hauria de coordinar
i de gestionar millor els recursos
és veritat que un hospital
és 100% públic
i l'altre està concertat
però en fi
no deixa de ser tot
i l'altre és un hospital
de referència
i l'altre no
però clar
aquestes diferències
s'haurien de substanar
la atenció de gent
i va més gent
en un lloc
en un altre
Rafa
és que és el tema
de passar d'un sistema
basat en un moment
en què l'alegria econòmica
era important
a tenir un sistema
en un moment
en què la crisi
és important també
clar
el que passa és que
jo entenc que aquí
s'hauria de fer un estudi
no sé si
potser l'estan fent
però un estudi molt seriós
entre el que és la sanitat pública
i la sanitat
ja no dic la privada
la concertada
perquè si no
aquests greuges comparatius
som els que al final
alarmen la població
i sobretot
és un tema de personal
jo t'ho dir el mateix
a mi el cap nocturn
que es tanqui o no es tanqui
aquest nou paradigma
de dir
bueno és que
fer més atenció domiciliària
ja està bé
jo
com a pare de tres fills
que he tingut
he sigut estimulant
moltes vegades
que la gent va a urgències
i les col·lapsa
per un tema
que ja no hauria d'anar a urgències
el tema és
molt bé
no vagi a urgències
perquè tenim metges
per enviar
si també anem retallant metges
anem retallant infermeres
i infermers
aquest és el problema
que jo veig
alguna cosa més Joan?
no no
simplement em refermo
en que aquestes mesures
no s'han pres
diguéssim
sense haver-ho
evidentment estudiat
i jo doncs confio
en que
les coses
doncs van acabar
fent una mirada més
obrim una mica
el zoom
de la notícia
que aquesta és una decisió
del govern
i a més recordem
que el nou govern
de la Generalitat
que va començar
a operar
aquest any 2011
del tema aquest de sanitat
ja n'hem parlat moltíssim
en els darrers mesos
avui
en fi
suposo que hauran vist
la premsa o la televisió
general
com hi ha una comunitat autònoma
com Castellalamanxa
que anuncia
unes retallades
allò espectacular
que eren coses
que ja preveien alguns
ja deien alguns
abans de les últimes eleccions
ja veuràs
quan passi l'estiu
quan arriben les eleccions
això ens dona
jo per a mi
això ens dona la mesura
de la sobredimentalització
de la despesa desaforada
vull dir
vinga va tu
què hem de fer això
tira
va
anem a préstec
anem a préstec
anem a préstec
vas fer un préstec
penses un moment
que això
i pum
al final fa un pum
això en tots els contextos
en tot
en tot
vull dir això
si ara ens diguessin
poseu els diners
damunt de la taula
és que no tenen ni cartera
de n'hi ha
és tot fum
no?
mira
marxant d'això que deies
però que
per mi ho il·lustrarà
ara
fa dos dies
hem vist
que
una gran empresa
com és
Cecil Ballermoso
ha comprat unes accions
no sé què
s'ha ligat
Repsol
no sé quina història
bé
si llegim tot això
resulta
que el propietari
de Cecil Ballermoso
va comprar unes accions
a Repsol
a crèdit
és a dir
va demanar un préstec
a un banc
per demanar unes accions
comptant
que aquestes accions
pujarien de valor
i amb això
pagaria el préstec
però és que resulta
que aquell banc
per donar-li el préstec
a aquest senyor
va de demanar un préstec
a un altre banc
el qual va demanar
un préstec
al banc de crèdit
no sé què
i al Gran Mundial
i resulta que
al banc mundial
li va demanar un préstec
a Safir
què vull dir amb això
que això és una bola
tan gran
que si li dius
escolti
amb la cartera
qui té la cartera
és que no hi ha cartera
on són aquests diners
i després segurament
anem qualsevol de nosaltres
a demanar un préstec
o per hipotecari
o per qualsevol altre
d'allons
i si no
aquí no et donen res
però és que és tot
el context
d'on vivim
i no és problema
d'aquests 10 anys
i d'aquests xic
no no
és que portem
mundialment
i centrar-nos
portem
200 anys
vivint d'aquesta manera
i 70 anys
vivint d'una manera
molt alegre
i 30 vivint ja
escoltem
xampany i pastes
per berenar
no per dinar
per berenar
i ara ens trobem
amb una realitat
que
fixeu-vos que
ja ningú diu
quasi bé
ningú parla
de la recuperació
perquè esclar
de recuperació
de què recuperació
on anirem
és una nova situació
i ens sembla
que ens hem de mentalitzar
socialment
que anem
amb una nova situació
i que ja no
ja no tornarem
a
dubto que la cosa
és com fa 30 anys
escolti
tot això
que com que l'economia
ho omple totes les notícies
i ahir també en parlàvem
amb la tertúlia
tot això
que en ple mes d'agost
el president del govern espanyol
i el líder de l'oposició
pactin la reforma
de la Constitució
una reforma express
que s'aprovarà demà
al Congrés dels Diputats
i que això
hagi provocat
un daltabaix
perquè a la Constitució
ha d'anar
allò la limitació
del dèficit
que els hi sembla
com a ciutadans de carrer
que allò pensàvem tots
que la Constitució
era intocable
justament això
és que va vindre
la senyora Merck
i el senyor Sercosí
i vam fer una carta
per escrit
i vam dir
tu ara la tota
jo que sóc com de FEMO
havia cregut
que la Constitució
era sagrada
que no es podia tocar
i resultat que
ara sí que es pot tocar
bueno
però ja està bé
i et sembla bé el motiu
per tocar la Constitució
home és el motiu
millor de tots
vull dir
si ho manen
els que manen
ja està bé
però els que manen
de veritat
no els que manen
vull dir
els alemany
sí sí
ja ja
el que es pensava
que manava
jo cada vegada
em començo a plantejar
més
si no seria bo
que demanessin
ser un estat associat
com Puerto Rico
que com a mínim
no
jo he posat a demanar
que m'estimo
més associat
com Puerto Rico
que està més lluny
al Nova York
però a banda
que ho hagin manat
qui sigui
i ja ens entenem
les maneres
el moment
les presses
tot això
que jo crec que la gent
a més en ple més de vacances
ha agafat una mica
fora de lloc
quina sensació tenen
jo mira que poc
hi estic d'acord
amb el senyor Durán
perquè de vegades
s'ha trencat
aquell pacte
no escrit
però que era de facto
d'aquella mena
de consens
davant d'aquesta regla
d'aquesta norma
que en diem
la Constitució
en totes
en totes
coses
mal fetes
i poc depurades
i poc estipulades
que hi ha dintre d'aquest text
segur
segur
però la manera
de funcionar
en aquest cas
ha sigut
dient-te un paràleg
no és elegant
no
els coses es fan així
quan ens han venut
que Espanya
és un estat
bueno
descentralitzat
seria molt agosarat
dir-ho
però bueno
que hi havia això
de les autonomies
i que
tots el consens
i tota aquesta història
noi
fer-ho d'aquesta manera
si vols
afegeixer-te
ho vol dir clarament
no
però això
si afegeixen
no anem a discutir
de fet aquestes hores del matí
estan
jo encara negociant
perquè la presentació
d'esmena
s'acaba al migdia
i volen incorporar
el consens
a Convergència
i Unió
però digues Rafa
i segurament
s'ha de fer
segurament s'ha de limitar
la despesa pública
jo no dic que no
no estic parlant
del fos de la qüestió
parlo de les formes
i les formes
quan afecta
amb una llei
que és la llei de lleis
que és una llei fonamental
i que és una llei
que sempre
ja no perquè ho digui
ni el Zapadero
ni el Rajoy
és que jo penso
que la Constitució
que no crec que sigui
tan sacrosante
com diuen
és a dir
que jo crec que
en un moment
ja s'ha de poder modificar
però s'ha de poder modificar
de la mateixa manera
que es va aprovar
és a dir
si per veure una Constitució
si tenim un referèndum
i la llei de Constitució
estableix mecanismes
de com reformar-la
hem d'anar
a aquests mecanismes
tot el que sigui
entrar per portes falses
o per portes del darrere
provoca desconfiança
en el poble
i provoca
una fractura més
en la vida política espanyola
que ja és prou preocupant
Joan
no, sí, fins ara
potser la pregunta
que els hauríem de fer
és
quina por teniu
a fer un referèndum
sí, perquè potser
s'aportaria en alguna sorpresa
fins ara
teníem aquesta sensació
de, com deies tu
Ricard
que era intocable
la Constitució
i jo més que intocable
diria que
que hagi bé
no es podia tocar
i tenim molts exemples
des del mateix estatut
de qualsevol cosa
que semblava
que allò era
el topall
el topall de dir
no podem entrar
i anar a recordar
el tema
de la successió
a la corona
que sembla
intocable
i a més
no només
intocable
sinó
eterna
en el temps
una cosa
que es complica
que llavors
es parlaven
de les persones
que formen
el Tribunal Constitucional
de la majoria
la minoria
i que ara
sembla ser
que per una
qüestió d'urgència
i la veritat
és que sigui
una cosa simple
i que bueno
si es posem d'acord
amb la majoria
venga
ara retoquem
i tot això
jo les maneres
no han de ser
d'aquestes
evidentment
i si per altres coses
se demana un referèndum
jo crec que també
hem de aplicar
en aquest cas
igualment
i fins i tot
però creuen
que això
de limitar
el dèficit
cal que
per això
toque la Constitució
això segurament
necessitaríem experts
en el tema
però no sembla
que
a mi saps el que em dóna
la sensació
que això
amb una llei orgànica
potser
a mi em dóna la sensació
de que
i abans ho hem dit
mitja en conya
però em sembla
que és molt seriós
que des de l'exterior
han obligat
d'alguna manera
i com no se n'enfien
com no se n'enfien
dien
escolta'm
poseu la Constitució
jo que la tenim
tan dogmàtica
doncs la Constitució
però a mi sembla ser
que la variació
és un tant per cent
molt baix
ara parlem d'una altra manera
que has dit de conya
si ja que ho toquem
tira ample
exacte
també és que de veritat
no sembla
i a més en el mes d'agost
és que
el mes d'agost
és que és molt greu
perquè
durant el franquisme
quan el govern
volia fer alguna història
important
ho feien el mes d'agost
allò com a l'Evozí
i a la Primaeditació
amb nocturnitat
quan va nom anar Franco
el príncipe
recordeu quin dia era
sí, sí
per això ho estic
quan l'home arribava a la llum
ah sí
per això ho estic dient
jo no hi era
perquè era un costum
durant el mes d'agost
d'aquestes coses
jo no dic que sigui el mateix
però una llei orgànica
ho solventava
inclús no la llei orgànica
més d'una vegada
els governs
han empès
reformes importantíssimes
amb un real decret llei
que després és convalida
en el Parlament
clar
igual és el que diu el Pito
igual és que no s'anem fient
de nosaltres
segur
a part que és molt trist
és molt trist
que una
una norma
d'aquesta
d'història
no, no
passarem al dèficit
s'hagi d'aposar
a la llei
aquella que dius
intocable
i si podem sobrepassar
el que hem de fer
de tornar a reformar
la Constitució
a més darrere fons
recordem que
la Constitució
de l'any 78
va aconseguir
un ampli consens
que va anar
des de Carrillo
fins a Fraga
per posar-nos allò
als extrems
de la gent
que venia al franquisme
fins al comunisme
i clar
aquí estem en una situació
en què els dos grans partits
ha correcuit
els dos líders
s'han posat d'acord
amb moltes reticències
per cert
dels socialistes
que no veuen clar
i en fi
han deixat fora del consens
altres forces polítiques
els nacionalistes
en fi
en una situació realment
com a mínim
però això també ens dona la mesura
de l'estat
en el qual vivim
Què vols dir
de la dificultat
del col·lapse
vols dir
No
Això és la guinda ja
De la manera de fer
de la manera d'actuar
del pes polític
que té a l'exterior
vull dir
aquí
sempre ens han venut
que soltent
a Espanya
i tanca el món
vull dir
ens en donem compte
ens posen
el seu
amb això tranquil
perquè el govern
ja ha anunciat
que després
a nosaltres
vindran a altres països
també ho faran
per tant
nosaltres som avançats
políticament
el laboratori de prova
sí
som copdavanters
el directori europeu
ho ha decidit una cosa
i els primers
a fer-ho han estat
els polítics espanyols
en fi
com que això de l'economia
i
dèiem ahir
a la tardúlia
també que ho omple tot
una última referència
una qüestió també
relacionada amb l'economia
en aquest context de crisi
en què tothom
en fi
té deutes
i li falten els diners
ja saben
tot el món aquest del futbol
que primer
va haver-hi el tema
de la vaga
i ara hi ha el tema aquest
que de retorn
que ens afecta a nosaltres
que és el tema
de fer pagar un cànon
a les ràdios
per entrar als camps
de futbol
perquè clar
com que no tenen prou diners
els clubs de futbol
per pagar els futbolistes
que fins i tot
moltes vegades
no els acaben ni pagant
doncs demanen cànons
a les ràdios
ja saben que això
afecta a tot arreu
i en el cas nostre
doncs a més impedeix
de moment de veure
o d'explicar
i de retransmetre
els partits
del Nàstic en directe
i de poder accedir
per exemple
a les instal·lacions
del nou estadi
algun comentari a fer
encara que no siguin
gaire futboleros
no però és que sembla increïble
bueno el Joan sí que és
molt futbolero
sí sí sí
però és que no és qüestió
ser futbolero
és el mateix que el tema
de l'ESGAE
que al final
escolta
que hem de pagar per tot
per respirar també hem de pagar
i després mira l'ESGAE
els dirigents de l'ESGAE
exacte
a mi em sembla
una vaginada autèntica
i absoluta
però bueno
però també és l'economia
també tot és per diners
però potser sí que al final
els mitjans de comunicació
haurien de ser capaços
de dir
no hi anem als camps
ja veuríem que passaria
si al final
la televisió no retransmet
els partits
i les ràdios tampoc
bueno clar
sí el que passa
que la televisió
com que ja paga
jo sé que paga
jo en tota aquesta qüestió
i és cert que tampoc
però hi ha una cosa
que me l'he preguntat
van estar de vaga
els jugadors
perquè sembla ser
que hi havia molts
que no cobren
i que els seus clubs
estan en concurs
d'acrèditors
i que són morosos
i que no sé què
bé arriben amb un acord
però no ens han explicat
aquest acord
en quin acord
han arribat els jugadors
o sigui la patronal
i el sindicat
en quin acord
han arribat
i a tots els meus
tinc una pregunta
que no sé
el Joan
que és més futbolero
el Nàstic encara
està subvencionat
des de la ciutat
des de l'Ajuntament
500.000 euros
i Tarragona Ràdio
és una emissora municipal
doncs algú que m'ho expliqui això
Joan
no, a veure
jo podria parlar
des que la ràdio
ha sigut l'ànima del futbol
des de la seva història
i que per això
tindria que
tindre un tracte preferent
però
en un món
en el que
sembla ser que ara tots
hem de pagar per tot
es troba una situació
que com
no ho sé
afegim una miqueta
a la notícia
el tema que parlàvem anteriorment
ara corre cuita
ara posar aquest cànon
ara que comença
és una mica curiós
és com allò de la reforma
de l'Uns
sí, com la reforma
d'agost
per què no parlem
la temporada 2012
doncs escolta
aquí
senyors de la ràdio
prepari-se'n
els seus pressupostos
tenen que han encaminat
per aquest terreny
la seva publicitat
vostè ho han de contemplar-ho
perquè puguin pagar
el seu cànon anual
això és una altra cosa
i no com s'ha fet ara
en el cas de la ciutat de Tarraona
i en el nostre cas
en fi
la paradoxa que hi ha
d'instal·lacions municipals
ràdio municipal
un club subvencionat
en part per l'Ajuntament
recordo
d'aquest estiu
com a notícia destacada
el descens
de les aportacions municipals
als clubs d'elit
que ha portat
a que el boli
de Sant Peri i Sant Pau
desaparegui
com a equip professional
o a la fusió
de dos clubs de bàsquet
en un únic
equip professional
estaríem d'acord
amb que s'han de rebaixar
dràsticament
les subvencions
als clubs esportius d'elit
eliminar-les
tu eliminar-les
eliminar-les totalment
depèn del que la ciutat
vulgui fer
amb els seus clubs
és una qüestió
de prioritats
són clubs privats
o públics
per això dic
que depèn del que
la massa
si és privat
la massa social
si és privat
quota tu
perquè el diner públic
ha de servir
per una altra
tret de Tarragona
l'interès
i tenir un club d'elit
perquè li pugui aportar
de manera indirecta
els promotors
d'això
posar aquest escut
a mi no em serveix
la ciutat
és un club privat
tot això
anant creixent
que en subvencioni
la meva empresa
també
a veure si teníem
un equip
d'aquest esport
un no
dos
tres
perquè hagi més competència
ja està bé
ja està ben mirat aquí
però ara clar
evidentment
la situació
és la que és
se confiava
quan se formava
un equip
sempre es pensava
de dir
tant de massa social
però tant de supressions
d'aquí i d'allà
però si això passa a tots nivells
ara el debat
sé que sembla interessant
però l'haurem de fer fora dels micròfons
senyors moltes gràcies
Pitu Rovira
Rafael Muñoz
Joan Besora
fins la propera tertúlia
que vagi bé
bon dia
Gràcies bon dia
Gràcies bon dia
Gràcies bon dia