A les 12 del migdia i 10 minuts,
com cada divendres, en aquesta hora
ens acompanya el Pep Calvet, bon dia.
Hola, bon dia. A l'Espai Rutes de Natura.
La setmana passada ho vam dir,
hem de parlar, a veure si aconseguim parlar,
amb alguns dels participants que van anar a la Titan Desert
i, a més a més, els vam tenir aquí
ja fa unes setmanes. Molt bé.
I avui parlem amb el Ricard Cabastany. Sí, sí.
Com hi ha anat? Bé o no? Sí, no?
Bé, amb una experiència, ja és el segon any.
Tret de la primera, que em va dir
les dunes se me van atragantar,
perquè, clar, ja van començar només amb dunes
i depèn de la força que sorties
t'agafa mitja pàjara d'aquestes i t'acosta, no?
Però molt bé, ha fet un bon paper
que abans m'assembla que és
amb el número 151
de 500 participants.
Està molt bé. Sí, sí, sí.
Com sempre, a l'Espai Rutes de Natura, que intentem també
parlar amb aquests protagonistes
de l'esport, en aquest cas
relacionat amb l'aventura, què millor que ens ho expliqui
ell, el Ricard Cabastany, que el tenim a l'altra banda
del fiu telefònic. Ricard, bon dia.
Hola, bona és. Què tal?
Content, satisfet de l'experiència?
Sí, content, content d'haver acabat
i content de tot,
de tot com ha anat,
de la duresa del primer dia,
ben en contra, molt pedragosa
al pujar cap al nord, però
molt bé, molt xulo.
Ara ho deia el Pep, que aquests primers dies
van costar una miqueta més, perquè què et vas trobar
així de més complicat?
Doncs, bueno, més que arreu el primer dia,
les sortides molt explosives a les dunes,
la gent va a totes,
el fas pujar el cor molt de pulsacions
i en el meu cas,
doncs ja no vaig poder recuperar en tota l'etapa.
I tot,
pel pujar cap al nord, moltes pedres,
era molt difícil ciclar bé
i, bueno, se fa difícil el ben en contra,
tot, tret que els altres,
és molt diferent,
molt més rodadora, millor, millor.
Tot i això,
l'objectiu m'imagino que era acabar-la
i això s'ha complert.
Sí, sí, sí,
l'objectiu era acabar-la,
arribar a Granada,
després de les complicacions
de pujar a un barc,
trasllats en bus
i tot això que està molt pesat,
però, bueno,
l'objectiu complert, sí, senyor.
Animat per tornar-hi a participar
l'any venent, Ricard, o què?
Doncs no ho sé,
tenim altres plans
i no ho sé si anirem a la Tita,
anirem a Costa Rica,
no ho sé què volem fer.
A Costa Rica?
Sí, hi ha una ruta
que diuen que és la més dura del món
i, bueno,
volíem anar a provar-ho,
és més curta,
però pel clima i per tot,
són nou climes,
agafes de nou climes diferents
i a veure si ho podem fer.
Això és el que comentàvem
la setmana passada?
No.
No, aquesta no.
Era diferent, aquella.
Sí, la setmana passada
era del cinc triatlons.
Això.
El Ricard,
que vam parlar del Josep Arram.
Josep Arram,
que va ser cinc triatlons.
Sí, sí.
Aquesta és la ruta dels conquistadors.
Sí.
I aquesta què?
És un futur repte també o no?
Esperem que sí,
esperem poder anar
i a veure si es pot complir.
Bueno,
des d'aquí ja amb temps,
doncs,
fas una miqueta de crisi
crida els responsors, no?
Sí.
Que ja que ens puguin ajudar,
ja que...
A veure si ens poden ajudar
i, hòstia,
i més que res,
agrair els que fins ara
estan amb naltros
i a veure si segueixen.
Amb els de Tarragona 2017,
home,
suposo que
els que et vas veure
ahir més
és amb l'Òscar,
el Pinheiro,
que, bueno,
que ell
tenia
al seu cap
acabar una etapa guanyant
i la va guanyar, no?
La va guanyar
a l'Òscar Pereiro,
sí, senyor.
Sí, el Pereiro.
Sí, sí.
Ell va començar,
bueno,
això perquè
com tots, no?,
que quan arribem a la Tita
no sabem el que és així,
però ell a mesura
que va anar evolucionant,
bueno,
aquesta gent són uns cracks
i va...
cada dia millor
i va acabar guanyant
l'etapa del quart dia,
si no m'equivoco.
Amb què et quedes
de tot plegat
o què destacaries?
Alguna anècdota
que puguem explicar?
D'aquelles que explicaràs
durant els anys
de la teva participació
a la Tita,
en Ricard?
Bueno,
més que anècdota
la duresa d'aquest any,
tot en si,
saps?
El primer dia
vam veure
molta gent xafada,
molta gent destrossada,
que va ser com
un...
com un pum,
saps?
Que el primer dia
surt tothom explosiu
i anaves passant
i ves com la gent
anava tirant enrere.
Els primers anaven tirant enrere
i tothom,
és que tothom
va passar malament,
més que res,
el primer dia
desfacar-lo una mica.
Sobretot el primer dia
va tenir molta duresa,
no?
I tant, no?
I pensar que diu,
ostres,
encara me'n queden cinc més,
no?
Exacte,
senyor,
tothom parlava del mateix.
Sí, no?
Sí, sí, sí.
Si aquest ha sigut així,
és la més que ens espera,
no?
Exacte.
Però va,
el primer dia de Granada
que era també
bastant vertical.
Sí, no?
Home,
i a més a més
l'aventura pel mig
de,
el que deies,
el vaixell,
el trasllado,
potser anàveu més perduts
allí que no pas
amb el Ray Book.
Vam dormir poc,
vam descansar poc,
vam dormir al vaixell,
bé,
però,
o sigui,
al cap,
tots l'últim dia
no hi va haver,
si no recordo,
menys una baixa,
vull dir que
tothom objectiu complet.
Molt bé.
Molt bé,
Ricard.
Doncs moltes gràcies
per haver-nos atès.
Felicitats
per haver acabat
la Titan Desert,
que ja té
la seva complicació.
I ànims
pels futurs projectes
i futurs reptes.
Moltes gràcies.
De totes maneres,
Ricard,
t'esperem aquí,
avui perquè aquesta setmana,
que és la setmana següent,
suposo que amb la feina
encara vas una mica tabalat,
però quan ja vagis més tranquil,
ja vindràs cap aquí
i ens ho explicaràs
amb calma.
Amb calma a tot.
Molt bé,
Ricard,
gràcies.
Vinga,
adéu,
adéu.
El Ricard Cabestany
de Serrago,
que va participar
a la Titan Desert,
en parlàvem fa unes setmanes
aquí a la ràdio
i hem volgut conèixer
les impressions
després d'una setmana
després d'haver acabat
aquest repte
que ja acabar-ho,
com dèiem,
ja és tot un repte.
és que són sis etapes
i sis etapes pel desert,
el que deia ell,
set atragant en totes.
No és gens fàcil.
No, no.
Pep,
què tenim per aquests dies,
per aquestes properes setmanes,
per aquest cap de setmana
que puguem destacar?
Sí,
aquest cap de setmana,
aquest no,
ja dic el dia 29
és la cursa de Sant Llorenç
que donàvem una miqueta
la primícia
l'altra setmana
que ja la gent s'apuntés,
doncs tenint en compte
que queden pocs dorsals,
que van quedar
entre 50 i 60 dorsals,
o sigui,
els que vulguin
encara es poden apuntar
a Pàmers,
a Espòs Pàmers,
i no sé
si en té algun més
al bar Rafel
del Prat de la Riba.
Bé,
cal dir,
doncs,
això,
que són una distància
de set quilòmetres,
s'assurden
de l'Arc de Sant Llorenç
i es va arribar
allà a la mina
al riu Francolí,
no?
Eren 500 persones,
les que,
com a màxim,
o sigui,
que per això
que era ja poca
apuntada des d'aquí,
doncs,
que, bueno,
que l'organització
molt contenta,
com sempre,
i que esperen
que tots ho passin bé,
no?
Per tant,
que s'afanyin a inscriure's
si volen participar,
eh?
Sí,
perquè després,
els d'última hora,
clar,
no se poden agafar
després.
Què més?
Llavors,
tenim
una dualó,
que aquesta,
em fa gràcia dir-la
des d'aquí,
és la segona dualó
del Coll Sa Cabra,
és de Santa Maria
de Curcó,
és una zona
molt bonica,
a més,
és la zona
de la gent
de BTT,
ja,
com si diguéssim,
és la prova
estrella,
que és tota la part
del Cabrerès,
no?
Llavors,
doncs,
quasi tots,
els que no hi han anat,
ho han sentit a parlar,
que no han entrat
dintre la pàgina web,
és que és un lloc
molt bonic,
no?
Llavors,
bé,
aquest dualó
és el dia 28,
també,
ho dic perquè no sé
si era ahir
o avui,
m'assembla que és l'últim dia
per poder acabar
de fer les inscripcions,
val?
És una distància
de primer 17 quilòmetres
en BTT,
després 6 quilòmetres
a peu
i per últim
15 quilòmetres més
en BTT,
val?
Amb el preu de 20 euros,
la sortida seria
a les 4 de la tarda
del dissabte
i,
bé,
el que vulgui
més informació
que s'apunti
o que busqui
segona dualó
de Collsa Cabra
i tindrà
tota la informació,
no?
Segona dualó
de Collsa Cabra,
no?
Molt bé.
El dia 21,
o sigui,
ja,
no?
Demà.
Demà.
Demà.
Aleshores,
el dissabte
hi ha la primera marxa
dels Dips.
La primera marxa
dels Dips
2011
és a Prat-Dip,
o sigui,
la paraula de Dips,
Prat-Dip,
té una miqueta
d'història,
no?
Perquè els Dips,
segons
les històries
de Prat-Dip,
doncs,
eren una mena
de gossos
avantpirats,
no?
Sí, no?
O sigui,
que, bueno,
que per la nit
espantaven a tothom,
no?
Per allí,
les cavallerises
que passaven,
els treginers,
doncs, bueno,
ha anat quedant
aquesta història
que ja se'n parla
dels retaules
de l'ermita
de Santa Marina
que està allà
a Prat-Dip.
O sigui,
que alguna cosa
hi hauria,
no?
Això ho dic per la gent
que li calen
les coses
parapsicològiques,
que els hi encanta,
no?
Llavors, bé,
la cursa
són
una distància
de 55 quilòmetres,
val?
Sortir a les 6
de la matí
i tenen de temps
per arribar
a les 12
de la nit,
eh?
O sigui,
tenen
en total
unes quantes hores
per poder-la acabar,
no?
És un preu
tassequible,
35 euros,
poden entrar
a la pàgina web
de la FEC,
de la Federació
Centre Excursionista,
o bé
al Club
Redis,
de Reus,
de Reus,
molt bé,
que és els que
organitzen,
entre altres,
però m'ha fet gràcia
posar-la
perquè és la primera,
com diguéssim...
És la primera
perquè, a més,
si no m'equivoco,
jo no havia sentit
a parlar
que abans
feien la cursa,
aquesta marxa
fins a Montserrat,
i ara crec que
l'han canviat
i fan la dels dips.
No sé si té res a veure.
A veure,
no exactament amb aquest,
però, bueno,
tot té la seva...
Això ja m'assabentaré
millor,
perquè estaré
en contacte amb ells,
i, bueno,
la gent que
ja la té
com a
una fixa,
fer la de Montserrat,
doncs, bueno,
tindrà alguna...
alguna altra,
si és que no
s'arriba a fer,
que jo crec que sí.
I si no,
doncs tenen aquesta
cap de setmana
la marxa dels dips.
Hi ha alguna cosa
més a destacar, Pep?
com a coses així per fer,
entre altres n'hi ha moltes,
no?,
però, bueno,
prefereixo
fer ara
un minutet,
una miqueta
una ruta senderisme
per,
ja parlant de Prat Dip,
que la tenim aquí al costat,
doncs la podem fer,
és,
seria fer
una de les etapes
d'aquesta cursa,
fer-la caminant,
anant-los pel nostre
Conteirris,
no?
A veure,
és de Prat Dip,
passant pel puig
de la Cabra Figa
fins a Prat Dip
altra vegada.
Sí.
És una distància
d'uns 8 quilòmetres i mig,
aproximadament,
un desnivell
d'uns 500 metres,
tampoc és massa,
i, bueno,
la sortida des de Prat Dip,
agafem la carretera
direcció Coll de Jou,
a uns 300 metres,
ja hi ha una pista
a la dreta,
seguim aquesta pista
cap al portell
dels gravats,
al quilòmetre 3,
aproximadament,
després ja arribarem
3 quilòmetres més
al puig de la Cabra Figa,
al quilòmetre 6,
aproximadament,
i, llavors,
ja passant pel pas
del Cabrit,
a partir d'allí
començaríem a baixar
altra vegada
i creuem la carretera
la T310,
que és la que va
de Prat Dip
cap a,
com diguéssim,
a Bandellós,
val?
Llavors,
ja la passem
i tot
tocant la carretera
per sota,
pel riu,
pel torrent,
sortirem
o passem
pel toll
del Duro
i al salt
de la Piqueta
i arribaríem
a Prat Dip.
A veure,
són 8 quilòmetres
i escats,
o sigui que
s'ha poden
fer ben bé
dues horetes,
dues horetes
i mitja,
tranquil·lament,
molt d'aquesta pista
coincideix
amb les pistes
de BTT
que tenen
tot el que és
el centre
de BTT
de
de Montroig,
val?
Llavors,
doncs,
bueno,
no hi ha pèrdua,
està ben marcadet
i està bé.
És per fer,
per passar
el diumenge,
ja que si la cursa
la fan el dissabte
i no volem estar pel mig,
doncs el diumenge
podem fer part
d'aquesta cursa
que està molt bé.
Molt bé,
doncs ja el segon
el propósito
pel cap de setmana.
Pep,
que vagi molt bé,
fins la setmana que ve,
més com sempre
a les Rutes de Natura.
D'acord,
fins la setmana que ve.
Adéu, adéu.