Gràcies.
Gràcies.
En fi, es tracta de potenciar aquest corredor ferroviari especialment,
viari però sobretot ferroviari,
i que enllaci el sud de la península ibèrica,
amb el centre i el nord d'Europa,
a través precisament de la costa mediterrània.
I aquí tenim alguna cosa a dir,
i per tant, avui hi ha representants de les institucions terraunines
en aquest acte que es farà a Brussel·les al migdia.
Núria, tan important és això del corredor del Mediterrani?
És important, basant-nos i pivotant,
en la sortida de mercaderies.
l'eix ferroviari d'aquest,
bàsicament, pivota sobre mercaderies.
Hem de ser capaços de descongestionar les carreteres,
de passar tot el que és mercaderia al ferrocarril,
i tindreu una sortida ràpida, econòmica i eficaç,
tant d'entrada com de sortida de mercaderies.
Si no, ens quedem aquí amb un cul de sac.
I aleshores hem de fer l'obbi, d'alguna manera.
Hem de fer l'obbi davant de les institucions europees.
Jo crec que des del Camp de Tarragona
és de les poques coses que estem de cor i que sí que fem pinya.
Per tant, gairebé allò no toquem-ho.
Jo ja fa anys que participo en jornades, fòrums, projectes,
en els quals es va parlant de l'eix ferroviari
i que per una vegada sí que anem tots a la una.
Per tant, no ho toquem.
Antoni.
No, a veure, tradicionalment aquí a l'estat espanyol
hem tingut sempre un eix radial
que segurament responia a una qüestió de mobilitat de població.
Hem tingut i tenim segurament.
En passat i segurament en present.
No, no, no, no busco comentaris espuris a la meva...
Però el que passa és que això segurament,
òbviament, responia a moviments de població.
Estava clar que Medita era una gran capital
i que es tractava de connectar la població.
El que passa, que el que estava dient la Norieta
té tota la raó del món,
segurament la sortida que s'ha de donar
a tres dels ports més importants del Mediterrani,
com són València, com Sant Tarragona i com són Barcelona,
no es pot fer ni per carretera ni es pot fer segurament.
Per altra banda, que no sigui per ferrocarril.
I el fet que es pugui potenciar
una forma de transportar les mercaderies
a través d'aquest eix que arribarà fins al nord d'Europa,
jo crec que per nosaltres és fonamental.
És fonamental donar suport a moviment de mercaderies
i segurament sense tenir en compte
que també és molt important per la població.
Jo crec que amb aquesta Y mediterrània
n'hi havia, no sé si més del 50% de població
i quasi 60% del producte interior brut,
però encara que només sigui per el tema de mercaderies
és fonamental.
Només un incís, Toni.
Un moviment de població induït.
Tenim un model radial.
El de Madrid, vols dir?
És de Madrid.
Home, segurament si comptéssim també la població
que hi ha al País Valencià, a Múrcia, a Andalucía i a Catalunya,
en fi, és a dir, la vessant mediterrània
de l'estat espanyol també el pes de la població
i d'economia que està claríssim, no?
És que aquí potser hi haurien com a dues qüestions.
El tema potser polític, per dir-ho d'alguna manera,
que seria la sortida lògica dels països catalans cap a Europa,
o el moviment, anada i tornada,
aquest seria un vessant,
i l'altre seria un vessant que és de caire productiu.
És a dir, evidentment que entenc que la Catalunya,
el País Valencià i la regió de Múrcia,
vull dir, són de les zones productives més importants del país.
I llavors, vull dir, ens està creant un transport per carretera abusiu,
vull dir, col·lapsat,
i que, vull dir, em penso que seria una sortida lògica
i crec que el ferrocarril, entre altres coses,
és una de les sortides...
De fet, en altres països, vull dir,
jo he llegit l'altre dia estadístiques,
els percentatges de transport per ferrocarril
són molt més importants dels que hi ha en aquest país nostre.
Aquí té més importància la Unió Europea o l'estat espanyol?
O en fi, o totes les institucions, Núria?
Ho dic perquè, clar, des del punt de vista de l'experiència que tenim fins ara,
i arran del que comentava l'Antoni,
recordem que, clar, cada cop tenim més línies d'alta velocitat per passatgers,
però, per exemple, la línia d'alta velocitat mediterrània, en fi...
No treus mercaderia, que és el que t'interessa, eh?
Si vols reactivar l'economia...
La dels passatgers tampoc no la tenim,
entre Tarragona i Castelló, per exemple, no?
La de passatgers parlo, eh?
Clar, però és el que estàvem dient de la concepció aquesta radial, no?
Per què volem que les...
Per tindre autovies, hi ha autovia, València, Madrid, gratuïta.
Les mercaderies arriben a Madrid,
que hi ha un sector de la població d'una manera relativament econòmica.
Però el que necessitem és treure mercaderies cap a Europa.
Surts de València, surts del que tot és el País Valencià,
te'n vas cap a Europa.
Tot el de Catalunya, només trobes peatges.
Trobes unes carreteres, unes autopistes que deixen molt que desitjar,
cares i, clar, en cap moment hem tingut la concepció
que el que hem de fer és treure mercaderies cap a Europa
i deixar que aflueixin cap aquí.
No les necessitem portar a Madrid.
Una part petita, sí, però no les necessitem portar a Madrid.
I contestant el que deies, que no t'he contestat,
la Unió Europea hi ha de posar les peles.
Per això hi anem.
Però l'estat espanyol ha de tindre la voluntat.
La voluntat política, no?
Ha de tindre la voluntat.
Anem fent línies d'AVE que no sabem ben bé on ens porten.
Tots recordem allò que el 92 vam fer el Sevilla a Madrid
de línia d'alta velocitat, on portava.
Si encara no podem anar a Europa.
Som el país que tenim més quilòmetres del món d'alta velocitat
i no podem sortir del país.
Anem donant toms mirant-nos el melic.
És com a paraventures.
És com a paraventures, igual.
Per això ho deia, que tenim com tenim la xarxa ferroviària
per passatgers en tema d'alta velocitat.
Clar, el tema del corredor del Mediterrani per treure mercaderies
sembla que encara sigui un projecte més a llarg termini, no?
I de difícil consecució.
Clar, aquesta és la qüestió.
Un país o un estat o una zona que no tingui infraestructura
s'acaba convertint en una zona deprimida i en una zona pobra.
És indiscutible i és innegable que les nostres empreses han de competir.
Segurament no han de competir només amb les empreses europees,
han de competir amb totes les empreses del món.
I aquí sí que crec que Europa ha de fer una projecció,
no una projecció d'aquí dos, tres, quatre anys,
sinó una projecció de futur.
Ha de fer una projecció d'aquí a 20, 50 o 100 anys,
segurament són molts anys, no?
Però si a 50 anys hi ha de creure's,
ha de creure's que pot competir per ella mateixa.
I per això jo crec que aquest projecte ha de ser
un projecte òbviament europeu,
que estableixi i que defineixi les bases
del que ha de ser el transport de mercaderies dintre de CE.
Alguna cosa, Anxel?
Sí, el tema portuari, per mi que...
Ara us anava a preguntar, segurament el més beneficiat és el port, no?
No, però vull dir que estem parlant de tres ports importantíssims
del Mediterrani, on poden arribar o arriben mercaderies d'arreu del món.
I suposo que llavors necessiten redistribuir aquestes mercaderies.
Parles de Barcelona, Tarragona i València, no?
Si no estaríem... Estem amb inferioritat respecte a Gènova,
a Marsella, o hi ha altres ports del Mediterrani,
que vull dir, si tenen més facilitat de connexió amb Europa,
serà més competitius.
És que moltes vegades ens intenten posar la dicotomia
sobre la taula d'autopista del mar o ferrocarril.
Són dos projectes, són dues maneres de treure mercaderies complementaris.
No hauríem de dir o l'un o l'altre.
Jo també recordo potser fa tres o quatre anys,
un dia al port, amb una jornada que es va ser específica,
parlant de l'autopista del mar.
I tothom s'ho mirava com d'aquests tios són bomberos.
Doncs si aconseguim els camions mateixos,
portar-los al port de Tarragona i d'allà amb vaixell,
portar-los a Gènova, guanyem temps, contaminació...
Perdem contaminació, eh?
No guanyem contaminació.
Evitem que els camions vagin per carreteres i autopistes...
Accidents, tot, està clar.
Accidents, diners, estalviem de tot.
Per tant, són coses complementàries.
Evidentment que no necessites un tren per treure dos palers.
Potser necessites un camió per treure dos palers.
I si és petitet, eh?
Vull dir...
Però hauríem de mirar-nos i tindre una concepció mundial
i molt més àmplia del que és com han de fluir les mercaderies.
En fi, veurem com va l'acte d'avui i si serveix d'alguna manera,
perquè farà la lectura d'un manifest, d'un lobby,
d'un grup de pressió europeu que s'anomena Fermet,
en el que hi ha molts representants catalans i espanyols,
i en l'acte avui de Brussel·les ja estaran, entre d'altres,
representants de l'Ajuntament de Tarragona,
el dinent d'alcalde d'Urbanisme, Javier Terres,
representants de la Cambra de Comerç.
I, en fi, veurem si aquests passos que s'estan fent a nivell europeu
serveixen per impulsar aquest projecte de corredor del Mediterrani.
Dèiem que segurament el Port de Tarragona
podria ser dels més beneficiats.
Els hi proposo comentar una altra de les notícies d'aquests dies
que afecta de retruc al Port de Tarragona,
que està relacionada amb el tema de la Marina Portàraco.
Aquí hi ha una resolució judicial
que l'Antoni potser ens ajudarà a comentar o a valorar,
perquè ens parla d'enderrocar en el termini de tres mesos
uns edificis que es van fer en el seu moment,
sense llicència municipal.
Ja va haver-hi una primera sentència,
l'Ajuntament va fer una reforma o un replantejament urbanístic,
semblava que tot quedava resolt,
però ara tenim una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que parla d'aquest enderrocament.
Des del punt de vista estrictament jurídic,
Antoni, veus de difícil sortida per l'Ajuntament de Tarragona
intentar evitar l'enderrocament?
Bé, anem a veure.
El contingut de la sentència, el primer, la resolució,
i la segona no els conec a fons,
només conec el que surt als diaris.
El que sí que voldria dir és el següent,
que quan tu et demanes a l'Ajuntament una llicència administrativa,
l'Ajuntament te l'ha de concedir, sí o no,
dependent si tens dret o no tens dret.
M'explicaré.
O sigui, si tu tens dret a construir un edifici al mig de la Rambla,
l'Ajuntament no et pot dir que no tens llicència administrativa
per construir aquest edifici,
perquè és una facultat que és reglada a l'administració
i l'administració té l'obligació de donar-te aquesta llicència.
Sota aquest punt de vista, què significa?
Que aquí hi ha hagut un tribunal...
Òbviament, el control de l'administració el fan els tribunals.
O sigui, el fet que una persona tingui dret
i sigui reconeguda per part de l'Ajuntament
que pugui fer un edifici o pugui fer una instal·lació,
i sempre hi ha un control jurisdiccional.
En aquest cas, sembla que un tribunal ha dit a una persona
aquesta llicència que vosaltres, a l'Ajuntament,
que vosaltres vau donar respecte a la vostra ordenació del territori,
respecte a la vostra normativa, no es podia donar.
Llavors, l'alternativa és o enderroqueu això
o modifiqueu el contingut de la vostra proper ordenació.
I això és el que no sé si estarà de temps.
Per això és el que es va intentar, si en recordeu, si se'n recordeu,
amb el tema de la platja, com es diu, del fort de la reina,
que al final no es va poder modificar perquè hi havia altres impediments.
O sigui, l'Ajuntament no té la capacitat, per el motiu que sigui,
que no ho sé, de modificar la normativa perquè això s'ajusti a la realitat,
ha semblat que enderrocar aquests edificis.
Àngel, i com a ciutadà?
Com a ciutadà, suposo que els ciutadans estem sorpresos,
simplement sorpresos, i a més a més en la reiteració d'alguna manera de les qüestions.
sorpresos, perquè bé, allà hi ha un complex que jo baixaria l'altre dia casualment per un tema,
i vull dir, realment hi ha molts diners invertits, vull dir, que realment tirar allò a terra és un disbarat.
Per altra banda, és que avui ja és la segona vegada que passa.
Per altra banda, estem parlant de dues sentències,
que els que no som experts en aquest tema dius, com pot ser que primer se faci un tipus de sentència,
i després se'n faci un altre.
I últimament, vull dir, finalment, llegeixo avui, que sembla que diuen que està tot solucionat.
Bé, algunes informacions apuntarien que els propietaris de la Marina estarien disposats a pagar a la persona crellada,
és a dir, perquè clar, tot això ve d'un conflicte privat,
a més, ahir ho parlàvem en la tertúlia amb representants polítics de l'Ajuntament,
que deia l'Ajuntament, d'alguna manera, de retruc,
rep negativament per un conflicte d'impagament entre persones privades, no?
Per 50.000 euros, aquest és el problema.
Sembla ser que, per el que surt el diari, que el que vol proposar Marina Tarracó
és pagar aquesta factura que hi havia en vendent de 50.000 euros
per unes trees asfàltiques que no es van arribar a pagar, per el motiu que sigui,
i que d'aquesta forma, aquesta persona que estava darrere de tots aquests procediments
no continuaria instant aquests procediments.
Clar, però mentrestant la sentència ja hi és.
Clar, però a part d'això és el que estava dient abans.
O sigui, independentment que aquesta persona tingui satisfeta
o no tingui satisfeta el seu dret a cobrar aquests diners,
el que està clar és que aquesta llicència l'Ajuntament l'ha de donar
si està ajustada a la legalitat i si no està ajustada a la legalitat, no.
O sigui, que és absolutament independent que Marina Tarracó arribi a un acord,
amb un perjudicat, perquè qualsevol persona de tot Espanya podria...
Jo crec que ens han tornat bojos.
En tot cas, jo volia afegir només una cosa.
Des d'una experiència personal, nosaltres vam estar afectats per una cooperativa de viviendes
que es deia Port Tarracó, no sé si ho recordeu, fa 30 anys o cosa així,
que el tema està al Suprem i que encara no està solucionat.
Vull dir que el nom Port Tarracó deu ser una mica de maledicència, no?
És una cosa que s'ha tingut de tenir en compte.
I encara esteu al Suprem, Déu-n'hi-do.
Què deies, noia, que estem bojos?
No, no, sí, sí, sí.
És un tema que he seguit molt poc, eh?
Els jutges, els polítics, els ciutadans, qui està boig?
Jo és que no conec gaire el tema i deixava que expliquéssiu, no?
I això de que ara sigui, de que una ha denunciat perquè no ha cobrat unes teles asfàltiques,
que l'altra no sé què, jo et pago, però tu no carelles més,
però pot carellar una altra.
A veure, hi ha unes regles de joc que s'han de seguir
i l'administració és la primera que les ha de seguir.
El que no podem permetre és que l'administració vagi fotent la pota
i ens costi calés als ciutadans una vegada de darrere a l'altra.
És que, a més a més, en aquests casos, uns particulars
han utilitzat la ciutadania, per dir-ho d'alguna manera, el poble,
per pressionar i, a més a més, per cobrar.
És a dir, aquests diners els pagarem entre tots al final, no vull dir?
Sí, però d'acord, però al final aquesta persona ha tingut raó.
O sigui, que aquesta persona ha anat als tribunals
per intentar reivindicar que aquesta llicència que s'havia donat
en aquest puesto no era correcta.
O sigui, que d'alguna forma, jo crec que no tenim que...
El culpable d'això no és la persona que ha reclamat.
No.
No, clar.
El culpable d'això...
Però qui té la responsabilitat?
No, però si cobra no reclama més.
Si cobro ja m'està bé que...
Però això és raonable que sigui així.
Això és raonable a tothom als jutjats o tothom acudeix
si es considera perjudicat per algun motiu.
Per gràcia i amor, la gent no hi va.
Ara, vull dir, aquí el responsable és una persona o una institució.
O una persona d'una institució, encara més.
Vull dir, qui va donar aquesta llicència.
Llavors, jo, per mi, s'hauria de responsabilitzar aquesta persona
i encara hi hauria un altre tema polític.
És a dir, jo, si em passo una cosa d'aquestes,
l'endemà presento la dimissió del Mundial.
Això és un altre tema.
O sigui, tu estàs entrant ara en el tema de qui té la responsabilitat.
Sí, però aquí també hem de...
Clar, a veure, hem d'aclarir algunes qüestions.
Segurament és una qüestió de dificultat
perquè estem parlant de terrenys portuaris.
Recordem que el port de Tarragona té la seva pròpia autonomia
que pertany a un enys estatal que és enys de ports de l'estat
i que es necessita alguna determinada llicència municipal
per construir dins el port.
Per tant, la definició que deies de responsabilitat en gel
pot quedar una mica diluïda, no?
Si estàs comentant el seu moment.
El que no pots fer és escudar-te'm
que això és responsabilitat de molts
per no assumir la pròpia responsabilitat.
Si estaves parlant abans
que amb el tema de Port Arragona o Port Arraco
estaves al Suprem i jo portaves 30 anys,
si això comença a derivir-se de qui és la responsabilitat,
auguro que també seran molts anys
per arreglar de qui és la responsabilitat,
perquè això és un tema absolutament complex.
Perquè, clar, la persona que ha construït
estava emparada amb una llicència.
Aquesta persona dirà a l'Ajuntament
i dirà al port, bueno, la culpa no és meva.
Clar, o sigui, aquí és un altre món
i un altre tema molt més complex.
I mentrestant, clar, els més perjudicats,
a més, són els empresaris que ja han invertit allà.
Perquè, clar, recordem que ja tenen...
Que, per cert, avui publicen els diferents mitjans de comunicació,
han rebut una carta
per part del màxim responsable de la Manina Port Arragó
tranquil·litzen aquests empresaris
que, bàsicament, doncs, poden tenir restaurants
o, en fi, o comerços en aquella zona
o oficines i diens-li que no passarà res.
Tu, Núria, creus que s'acabarà interrocant?
Jo segueixo perplexa, eh, amb el tema.
O no t'ho acabes d'imaginar, que es podria interrocar jo?
Jo és que soc molt simple amb aquestes coses.
Hi ha unes normatives urbanístiques
que les marca qui sigui,
que les aprovem, eh?
Fa uns dies està donant
un altre cop, que si el POM, que si no sé què.
Vull dir, els ciutadans no tenim per què saber
totes aquestes normatives.
Anem i demanem un permís a l'Ajuntament
per fer el que sigui, què és a qui ens diuen
el que li hem de demanar.
Si ens diguessin que en lloc de l'Ajuntament
hi hem d'anar a l'Associació de Veterinaris,
doncs aniríem a l'Associació de Veterinaris,
però som simples amb aquestes coses.
I ens donen una llicència.
Ho estic baixant molt a nivell molt de carrer, eh?
Estic segura que els constructors d'això
en deuen saber molt i ens donen una llicència
i construïm.
Sí.
S'anyin-nos amb aquesta llicència.
Quina responsabilitat tenen l'empresa aquesta?
Perquè ara els diguin no enderroca
o perquè no està bé.
Fem les coses bé.
Se suposa que quan tu demanes una llicència
hi ha un agent a l'Ajuntament
i el regidor és el responsable,
però hi ha uns tècnics, eh?
Un regidor jo sempre dic que no té per què saber.
Com el conseller de Sanitat no té per què ser metge
o el conseller d'Interior no té per què ser policia o bomber.
Llavors se suposa que hi ha uns tècnics que en saben
i que d'això hi han de donar les llicències com de humana.
Però deixa'm aclarir, encara que sigui per...
En fi, embolicar més la troca del que deia...
Que clar, que l'origen de tot això
és que quan comença tot el projecte
no es demana llicència a l'Ajuntament
perquè es considera que no era necessari en aquell moment.
Perquè estem parlant de terrenys portuaris.
El que deia abans del port i l'Ajuntament.
Sempre qualsevol cosa s'havia fet
al port sense llicència municipal.
És a dir, que en l'origen de tot el tema
no es demana llicència.
Encara t'ho dic d'una altra manera.
Tu a casa teva no deixes que et vingui un dia un senyor
i et faci una llar de foc
si no li dones tu permís.
Si tu ets el responsable del port,
tu ets el president del port,
que estàs a proposta,
si no m'equivoco, proposa
al govern català
i en nomenen des de l'estat,
allò és casa teva, tu has de vetllar pel port.
No l'hi han fet la Marina Tarraco
o el no sé què,
sense que aquests senyors ho sapiguessin del port.
Portes de l'estat i té una responsabilitat també, no?
T'acabes de carregar el 80 o 90%
de tota la jurisdicció condició administrativa.
Perquè justament una part molt important
de la jurisdicció condició administrativa
és fer la revisió dels actes administratius
que fan les administracions.
Jo crec que aquest control jurisdiccional,
afortunadament,
des de fa ja molts segles no,
però fa molts anys que està instal·lat a l'estat espanyol
i en general a tot l'entorn nostre, no?
Perquè tens tota la raó del món,
però que tots hem vist que hi havia alcaldes
que s'havien begut l'enteniment
i havien donat llicències una mica sobtoses,
doncs aquest control jurisdiccional és fonamental
i que el control jurisdiccional el que faci és revisar
si aquestes llicències són adequades a la normativa
és fonamental.
Si jo poso un record contenciós administratiu
d'un mestre que es pensa que li vulneren els seus drets
i no sé què, saps el temps que em tarda?
Sí, sí, sí, prou, prou.
Ho sé, conec perfectament.
El que em sorprèn és que si el pobre mestre aquest
o jo interposo un recurs dient que, jo què sé,
un molinet d'aquests de vent que està en un terreny
i considero que no està ben posat,
tardarà anys i panxa en arribar-me.
En canvi, jo no entenc aquestes...
Aquí no sabem el temps que porten, eh?
Aquestes dobles velocitats, no?
Aquí no sabem el temps que porten, eh?
S'ha de dir tot.
O sigui, no sé quan aquesta persona va instaurar
aquest procediment contenciós, no ho sabem.
i ja farà grec un parell d'anys o tres, eh, com a mínim.
Exacte.
Recordem que la Marina farà cinc o sis anys que es va inaugurar.
En tot cas, també hi ha un tema, per mi, de falta de diàleg o de...
Vull dir, jo entenc que aquest senyor,
abans de posar-ho un recurs d'aquest tipus,
devia fer unes reclamacions a nivell personal, no?
I com pot ser que aquí sí que hi ha un altre tipus...
De la tela asfàltica, eh, ja l'entenc que hi terno, eh?
Com pot ser que hi hagi...
Tu véns a dir el que deien aquests gels en altres tardulis,
és a dir, doncs haver-li...
haver arribat a un acord amb el que presenta la querella, no?
Per no arribar a aquest punt, no?
El senyor devia amenaçar, devia dir, escolta, si no em pagueu,
vull dir, escolta, us portaré als tribunals, no sé què.
I la gent anava passant.
Aquí sí que hi ha una responsabilitat, jo crec, molt important,
amb una incapacitat per dialogar, no?,
amb un tema que, a més a més, sembla ser que és de justícia,
perquè si a aquest senyor li han donat la raó, vull dir...
Sí, però eren procediments diferents.
O sigui, sembla ser que aquesta persona reglava una quantitat
i com que aquesta quantitat, aquesta empresa,
van tancar dins d'un concurs de creditors i no li van pagar,
doncs va dir, d'acord, no em pagueu,
doncs ara buscaré les pessigolles per veure què és el que heu fet malament.
I les pessigolles han arribat?
Clar, però és el que estava dient abans,
la culpa no és d'aquesta persona,
perquè aquesta persona el que ha demostrat
és que això no s'havia fet bé, que és el que deia la caloria.
I un jutge diu, senyors, això a Tarragona no s'ha fet bé.
Però des de fora la imatge a Tarragona es fan molt malament totes les coses.
Bueno, no sempre, home, no sempre.
Home, però aquesta és la imatge que donem, no?
Home, però tingues en compte que Tarragona
té un munt d'edificis i un munt de licències
que de dia s'estan donant moltes.
O sigui, jo que no soc sospitós de no queixar-me contades juntament,
però crec que moltes vegades...
Tu passeja't per allà i si allò s'atira a terra
serà amb la riota del món.
Ara que venien els de Qatar...
I a més a més...
Que recordo que...
I està anunciat que Marina Port Tarragó
quedava en propietat d'un grup de Qatar.
Sí, sí, exacte.
Per, precisament...
A més, amb un agravant.
És a dir, que l'endemà podries tornar-ho a fer.
I que els beneficiats no oblidem...
I que els beneficiats que existeixi això no ho oblidem tots.
Segurament són tota Tarragona, o sigui, que els es consiguin.
En fi, aquest serà un dels temes complicadíssims,
com deia la Núria de Bojos,
que pot omplir moltes pàgines de diari
i moltes hores de ràdio en els propers mesos.
Mentrestant, altres temes de l'actualitat.
Ahir a la tarda vam tenir una imatge de traspàs de competències
entre un delegat del govern i un altre.
Una mica en la línia del que va passar fa uns dies,
fa unes setmanes,
amb el traspàs de competències
entre el president sortint Montilla
i el president entrant Artur Mas.
Ahir passava el mateix amb els delegats.
El delegat sortint del govern de la Generalitat,
Xavier Sabater,
i el delegat entrant Joaquim Nin,
que recordem és l'alcalde del poble del Vinyana,
a la comarca del Baix, a Penedès.
Un ambient de cordialitat, Àngel,
que...
A mi em fa molta gràcia aquesta història,
que s'ha posat ara de moda una mica,
vull dir que en motiu dels traspassos,
el Montilla és excel·lent,
els traspassos se fan...
Jo penso que es fa com s'ha de fer,
vull dir, és una cosa, vull dir...
o com s'hauria de fer.
Com s'hauria de fer.
És a dir, que no cal remarcar tant aquesta cordialitat,
sinó que...
No, es trobo bé,
perquè entenc que els polítics d'alguna manera,
igual com els esportistes,
en el cas del futbol i totes aquestes coses,
som un exemple per la societat.
És a dir, que això es faci ben fet,
vull dir, és un signe d'una societat sana,
democràtica, etcètera, etcètera.
I jo ho trobo normal.
Me n'alegro que funcioni d'aquesta manera
i ja està.
Però segurament no cal anar a afegir més comentaris, no?
Antoni?
Bueno, doncs no ho sé.
O per tots els amplenovadors,
que es faci amb aquest ambient de cordialitat.
No, no, no.
A veure, jo sempre que tinc oportunitat d'estar amb un polític,
sempre li pregunto,
sempre, és una qüestió que ja fa molts anys que la pregunto,
sempre li pregunto com ha estat el seu traspàs.
Per què?
Perquè jo crec que el traspàs és una qüestió fonamental.
O sigui, l'administració pública és una administració
que ens agradi o no s'agradi treballar cada dia,
i ha de treballar cada dia.
No crea ruptures.
Per això jo sempre pregunto,
sempre,
amb un polític,
quan tu vas començar,
el primer dia que vas començar,
com vas trobar la taula?
La vas trobar totalment buida
o la vas trobar totalment plena?
Et van informar de tot el que estava en marxa
perquè poguessis continuar
i poguessis començar a treballar a partir d'aquell dia?
O vas haver de gastar una sèrie de dies
per esbrinar què és el que havia fet el govern anterior?
I això crec que és fonamental.
Jo crec que és fonamental
que el polític que surt
informi,
però no només informi,
sinó que assessori,
que expliqui i que comenti absolutament
tot el que està fent,
perquè és una feina molt important
i que no es pot ressentir.
Núria.
Diverses coses.
Una, ens hem d'acostumar,
cosa que en aquest país
ens costa una mica,
que el govern és alternança
i que l'administració,
ara venen uns,
ara venen els altres,
ens hem d'acostumar al tema de la...
crec que no ho tenim assumit,
el que són les coalicions de govern.
Això als municipis
ho tenim molt més assumit
que el que és a nivell de generalitat
o a nivell de govern de l'Estat
o en altres àmbits.
Els municipis estem més acostumats
a les coalicions,
però aquí no.
Un altre aspecte
que hauríem de tindre en compte
i que jo defenso sempre fermament
que tothom que es dedica,
i dic tothom, eh,
tothom que es dedica a la política
en aquest país
està de passada
i tu estàs allà
durant 3, 4, 5, 10,
espero que no 15,
8, 8,
els anys que sigui,
fent una funció
i després agafes
i deixes la capceta
amb tots els arxius,
tots els a sé què,
fem-ho ja amb un llapis de memòria,
si vols,
li passes el següent
al petrecol
i a partir d'aquí,
xiquet,
tira tu que...
Et poses a la seva disposició.
Et poses a la seva disposició
i xiquet,
tira que ara et toca
a tu estirar d'aquest carro.
Per tant,
que els traspassos siguin cordials
és que, vaja,
jo penso que els hem d'exigir
que siguin cordials.
Clar, no hauria de ser notícia.
No hauria de ser notícia.
El que també em sembla
una mica pel·liculero
és que aquí
em mirava la foto
i no l'hi veig,
el ram de flors.
Quan vam...
Vèiem el traspàs
a les diferents conselleries
de la Generalitat,
tu i jo t'espero
un ram de flors,
una barra de torrons,
l'altre amb el no sé què.
Escolta'm, du,
tampoc cal que siguem aquí
allò, no?
Mirem-ho com una cosa
purament administrativa,
això.
L'administració ha de seguir
i tu en aquell moment
capitaneixes en aquell departament
o aquella regidoria
o el que sigui.
A partir d'aquí,
tampoc cal que sigui
aquí flors i violes.
Però tindria que ser
un traspàs de competències
que no durés
una hora o dues hores.
Tindria que durar
un, dos, tres, quatre dies.
Perquè com pots explicar
amb una persona
o amb una o dues hores
una feina que estàs fent
d'una labor...
aixofant fora de les càmeres,
no?
Fora de l'opinió
de la presència pública,
segurament.
I que tindrien que fer,
perquè, òbviament,
tu no et pots aturar,
tu no pots dir
avui començo,
demà torno a començar.
A mi m'agrada en aquest sentit
el que es fa en molts països,
ara ho hem vist recentment
al Brasil, per exemple,
que el que canvia el govern
és l'1 de gener
o el 2 de gener.
Amb la qual cosa
a tu t'han elegit ja
a l'octubre,
al novembre,
quan sigui.
I tens un període...
Tens aquest període,
això també passa als Estats Units,
tens aquest període
de dos o tres mesos
per conviure.
Jo sóc el que entraré,
jo sóc el que surto...
És fonamental, això.
En tot cas,
per això,
hem parlat sempre,
aquí hem parlat una mica
del que marxa.
Jo també diria
que el que arriba
ha de tenir una voluntat.
També pot passar al revés,
és a dir,
jo no vull saber res
del que heu fet fins ara
i jo ja m'ho muntaré
a la meva manera.
Vol fer neteja, no?
Això a mi m'ha passat, eh?
Sí, sí.
A la meva època de regidor
em va passar, eh?
Jo això ho critico,
perquè per tu fer neteja
has de saber
que el que s'ha fet
no t'interessa,
però has de saber-ho,
que és el que hi ha.
O sigui,
jo això ho critico,
perquè tu,
si no tens aquesta informació,
tu no pots fer neteja
d'alguna cosa que desconeixes.
Segur que el que marxa
ha fet coses ben fetes
o coses que estan penjades
i que necessiten...
Un esmenta.
Escolta,
què penses tu d'aquest tema?
Per què ho vas fer d'aquesta manera?
O canviar-ho,
o tancar-ho,
o abandonar-ho o no,
és importantíssim.
Clar, que deia Dury,
arrossegues tu,
que ets la teva responsabilitat,
però has de conèixer el carro.
I de les primeres passes
que ha fet el govern
aquests dies,
el govern de la Generalitat,
alguna impressió,
algun comentari?
Àngel...
S'ha de donar 100 dies,
jo d'entrada...
I això dels 100 dies,
et sembla que hi ha...
Home, però avui dia d'entrada
hi ha coses que et sorprèn una mica,
no?
Per exemple,
dir que la culpa de l'economia
és des de la sanitat
i que no es faran cap més hospital
de moment que es queda paralitzat,
ja ho entenc,
però clar,
que són solucions fàcils per mi,
d'entrada.
Però clar,
això és un flash purament tal.
Per exemple,
en temes d'ensenyament,
jo em penso com el govern
del tripartit,
jo no soc un educador i tal,
però sé que s'ha invertit
molts diners en ensenyament públic,
no?
I jo no sé ara,
vull dir,
què passarà?
I d'una mica la sensació
que dius,
bueno,
donde dije Diego,
Diego,
no?
Allò que diuen.
No ho sé,
vull dir,
s'ha de veure,
s'ha d'esperar més temps,
jo em penso.
Núria.
Jo veig una certa entrada
amb esperit de rebenja.
Allò que nosaltres,
i és cert,
havíem vestit del no res,
ens havíem inventat un país,
una administració,
considerem que vam estar aquí
22 anys
muntant una estructura,
durant 7, 8 anys
heu vingut vosaltres
i ens l'heu canviat
i ara nosaltres
anem a retornar
a l'origen que havíem projectat.
és molt prematur,
encara,
però sí que veig
allò de...
que diuen que no ho faran,
però que ja comencen,
ara demanem una auditoria,
no,
i avisen,
demanem una auditoria,
no per dir
que ho heu fet malament,
sinó per saber on som.
Home,
potser no cal,
no?
Potser si el traspàs
es fa com Déu mana,
no cal que ens gastem uns quartos
ara fent una auditoria,
que valen moltes peles,
no?
I veig una mica
de soberbia
amb el traspàs,
però ja et dic,
porten 15 dies
i tampoc és qüestió
de matxacar-los,
no?
Antoni?
A veure,
també considero que s'ha de donar
un marge de temps
per poder opinar,
si més no,
els primers dies són
només que
una presa de possessió.
El que sí que puc dir
és que l'actual
Consell de Justícia,
amb qui segurament
tindrà relació,
no tinc cap tipus...
De moment no la conec
personalment,
o sigui que no sé qui és,
no puc opinar
perquè tampoc sé
que estava fent,
sé que era educada de l'Estat
i que òbviament
segur que és una persona
molt vàlida,
però no la conec,
no conec la seva trajectòria,
o sigui que tampoc
puc opinar
absolutament res dir.
Amb el que a l'Antoni
li agradaria
és que fessin
la ciutat de la justícia
finalment, no?
Ara cadascú
podria demanar el seu...
l'Àngel que demanaria
per Tarragona,
que depengui de la generalitat.
Vull dir que sí
les zones verdes
de l'entorn,
que la gent no les coneix,
vull dir,
tenim unes zones verdes...
Però això és a l'Ajuntament,
tu demana-li alguna cosa
al govern,
un nou hospital,
una nova escola,
ara no sabria
què demanar-li.
L'Antoni ho tinc claríssim
que a la ciutat judicial...
Necessitem tantes coses
que no sabem què demanar.
I la Núria
què li demanaria?
O que creu que...
20 segons,
que acabem.
Un impuls
amb la reactivació
del mercat laboral.
Clar, tema feina.
En fi,
ho deixem aquí per cert,
que un tarragoní,
Carles Sala,
exregidor de l'Ajuntament de Tarragona,
és el nou secretari
d'Habitatge
de la Generalitat.
Déu-n'hi-do també
la feina que té,
perquè el món de l'habitatge,
tal com està el panorama,
Déu-n'hi-do la feina
que li tocarà
al que ha estat diputat
d'Unió Democràtica
i regidor
de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
durant molts anys.
Carles Sala, com dèiem,
és també un dels protagonistes
de la jornada.
Així acabem aquesta tertúlia.
Avui amb l'Angel Cunesa,
l'Antoni Sales
i la Núria Palahir.
Que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Bona reentrer
en aquesta primera setmana laboral
del 2011.
Que vagi molt bé
i fins la propera.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Adéu.