Agua
En punt dos quarts de deu del matí diuen que és una experiència mística
des del punt de vista que et retrobes amb tu mateix
i és que això de fer camí, ja se sap des de l'antiguitat
hi ha molta gent que els agrada recórrer camí
i que l'última o el menys important és l'arribada final, el destí final
no sé si aquest és el cas de la Joan Castell
que va fer com moltíssima gent el camí de Santiago
Joan, bon dia
Bon dia, Núria
Joan és un company periodista que deia jo, doncs això
molt originals, les vacances
permet-me que t'ho digui, no ho són, eh?
No, perquè...
Molta gent l'ha fet, tot en Santiago
Sí, és una opció que cria molta gent
però també és veritat que...
És una opció fora del comú perquè la gent busca, en temps de vacances, doncs relaxar-se, descansar
i vas al camino a gaudir
també et relaxes però pateixes molt físicament
Per què el vas fer tu?
Què et va impulsar?
Doncs, amb la parella, ho havíem parlat des de feia temps i era una opció que ens cridava molt
teníem moltes ganes de fer el camino, a més ens agrada anar amb bicicleta
i vam dir, ostres, doncs per què no, no tenim tampoc molts dies per fer un gran viatge
i doncs aquesta era una bona opció i vam decidir marxar
Sí, això s'ha d'explicar, la Joan va fer el camino amb bicicleta
hi ha gent que el fa a peu, es pot fer a bicicleta, a peu
i si no em sembla que en tren també hi ha tota la ruta
i fins i tot en cavall
Oh sí
Sí, l'únic que nosaltres només ens vam trobar una persona amb cavall
i ja arribant que va a la zona Galícia
però sí, sí, es pot fer amb cavall també
D'on vau sortir?
Vam sortir de Roncesvalles
vam fer el camí francès
si haguéssim sortit des del principi
que és l'etapa anterior, és un poblet de França
però vam sortir de Roncesvalles
que és pràcticament d'on tothom surt
llavors arribes allà
Roncesvalles és un poblet
que té una casa
un hostal i una església
no té res més
llavors arribes allí
vas a l'església
et donen la credencial
fan una petita missa d'iniciació al Peregrino
i doncs bé, doncs sopes
i el dia següent ja comença ruta
llavors vam fer pràcticament 650 quilòmetres
perquè va haver-hi una zona
que és la de Burgos-Estorga, la de Castella-Lleó
que per falta de dies
com que havíem vist anteriorment
que era una zona molt planera
amb poques vistes maques
doncs vam decidir que ens saltàvem a aquesta zona
per poder arribar a Santiago
llavors la zona aquesta de Burgos-Estorga
la vam fer en tren
però tot l'altre amb bicicleta
per tant vau sortir de Rondres-Valles
i quants quilòmetres calculeu que vau fer?
doncs això, uns 650
ah, en total?
en total, en 10 dies
que fins a l'arribada comentaves que eren uns 800
i en 10 dies anàveu?
ho dic perquè la gent tingui una mica
vagi fent números
tingui la idea de
si ho volen fer de les mesures
amb què ens han de moure
uns 800 quilòmetres en bicicleta
a 10 dies anàveu?
molt ràpid?
no, perquè
sí, sí, era passeig
a més ens paràvem cada dos per tres
a fer fotografies
a fer l'endrapà
a veure alguna cosa
pensa que el dia que menys quilòmetres vam fer
va ser el primer
la primera etapa de Rondres-Valles a Pamplona
que vam fer 40 quilòmetres
clar, amb un tambaix ja està però bé
a més has de comptar que després
a darrere portes tot el pes
de la teva roba i dels teus estris
que està recomanat
que si vas a fer-lo en bicicleta
no portis més de 8 quilos
perquè clar, al final
el que és la zona dels ronyons
acaba patint d'anar tirant tant de pes
i com deia, això vam fer 40 quilòmetres
el dia que menys
i el dia que més
que va ser el dia abans d'arribar a Santiago
vam fer 80
el terreny et permet anar amb bicicleta tranquil·lament
o hi ha desnivells?
hi ha, a veure
el camí és d'orillo
hi ha bastanta zona de pujada
moltes ocasions nosaltres ens vam haver de baixa
de la bicicleta
hi ha zones que sí que és d'orillo
però bueno, es pot fer tranquil·lament
no has de tenir una preparació molt forta físicament
simplement
anar fent regularment esport
la gent que ha sortit amb bicicleta
doncs el fa tranquil·lament
si no n'has fet mai de bicicleta
o no vas a córrer
i si tens pensat fer-lo
un parell de mesos abans
comptant que t'hi fiquis
el pots fer bé
quin tipus de bicicleta recomanaries?
home, hi ha l'opció de fer-la
de carretera
també
llavors hi ha la BTT
que nosaltres la vam fer amb mountain bike
perquè és més bonic
vas pels camins
vas pels paratges
descobreixes realment la natura
clar, si ho fessis amb carretera
doncs
tot el rato carretera
i els teus acompanyants de viatge
serien els cotxes que et passen pel costat
i no sé
anar pel mig de la muntanya
doncs encara ho fa tot molt més almoniós
doncs aquí hi ha les dues bifurcacions del camí
no diguis?
sí
això
carretera o camí
l'únic que
alguns trams
els que ho feien per camí
també l'havien de fer per carretera
perquè el camí estava bastant impracticable
però bueno
érem trams molt petits
estava tot ben senyalitzat?
tot molt ben indiquet?
sí, sí, sí
no ens vam perdre cap vegada
no ens vam preguntar
cosa important
no, perquè
bueno
el senyal típic del camí
no és aquesta fletxa groga
sí
i al final acabes aburrint la fletxa
perquè és que la troba
és que la deu metes
l'assumies i tot
per això no has de patir
perquè estava perfectament senyalitzat
vau punxar en algun moment
no
vam tenir molta sort
no vam punxar
perquè m'imagino que el terreny era irregular
no?
sí, sí, clar
era un camí de pedra
i tot el que et puguis trobar
per zona muntanyosa
però no, no vam punxar
jo li tenia por
perquè ostres
ara fica't aquí a canviar
la roda al mig del camí
però no, no
vam tenir molta sort
l'únic que el primer dia
jo vaig tenir
una petita caiguda
enmig d'un riarol
vaig quedar tot xop
i vaig agrair molt
que se'm mullés el mòbil
perquè així vaig desconnectar
totalment
els deu dies
que vaig estar fora
i
va ser l'únic així
petit
en surt que vam tenir
jo crec que va ser també una mica
Sant Jaume
des de dalt
ja que has triat el camí
ara relaxa
descansa
jo vaig pensar
a més res
feia dos quilòmetres
que havíem sortit
vaig caure
se'm va sortir un parell de vegades
la cadena
i vaig pensar
ostres
si comencem així
el camí
no
no arribarem a Sant Jaume
però bueno
només va ser aquest primer dia
i després ja
va anar tot molt bé
què recomanes fer-lo?
quan el vas fer tu
a l'estiu?
jo mira
avui fa justament un any
que hi vam començar
el dia 4 d'agost vam sortir de Tarragona
per arribar a Roncesvalles
que vam anar en cotxe
i el dia 5 ja ens ficàvem en ruta
i recomanes a l'estiu?
no vau passar molta calor?
és que a més
ja et dic
vam tenir molta sort
no vam tenir cap avaria
i a sobre
no va fer un temps
excessivament calorós
no ens va ploure cap dia
només un dia
que estava així
mig nubulós
amb fort vent
però del clima
vam tenir molta sort
perquè és això
que no
va ser perfecte
ni vam passar calor
ni vam passar fred
doncs vam mullar
però clar
això és una loteria
a l'agost
ja saps que
tota l'estona Castellelló
Navarra
tot això
doncs
fa molta calor
a Galícia s'està bé
a la nirra fresca
però bé
ja plou cada dos per tres
també
i quan s'urs a les set del matí
doncs
t'has de fer com una sudadera
perquè si no
tens fred
clar
quin timing portàveu?
quin ritme portàveu?
quines hores aixecàveu?
doncs normalment
ens aixecàvem
que vaia a les sis i mitja
tres quarts de set
esmorzàvem tranquil·lament
una mica d'estiraments
i
doncs a les set i quart
set i mitja
ja començàvem a fer ruta
a mig matí
paràvem a fer un entrepà
després al dinar
també un altre entrepà
i
oi havia dies que
per exemple
al principi del camino
els primers dies
a les tres
a les quatre
com a multària
estàvem a
a l'alberg
llavors
ja dinaves allà
i tenies tota la tarda
per visitar
el poble a la ciutat
que bueno
així aprofitaves
per fer una mica de turisme
i clar
conforme anàvem avançant el camino
que anàvem allargant
els quilòmetres de les etapes
doncs arribaves més tard al lloc
això comportava
que en algun lloc
potser no tinguessis
el lloc als albergs
perquè
una màxima que tenen al camino
és que
els que tenen
avantatge
diguéssim
a l'hora de triar albergs
són els que van caminant
els ciclistes s'han d'esperar
a veure si
arriben tots els que
van caminant
i si hi ha lloc
doncs tens lloc a l'albergs
si no t'has de buscar la vida
per tant no saps si tens lloc a l'albergs
potser el millor fins tard
fins a les 6 o les 7 de la tarda
això ens hi va passar un dia
que vam arribar a les 4 de la tarda
a l'albergs
i ens van dir
que ens havíem d'esperar
que arribessin tots els peregrinos caminants
i ja veuríem si tindríem lloc
i al final
en vam tenir
aquesta primera vegada
i si no
i si no
és el que ens va passar
a Sàrria
que clar
Sàrria és
el punt
on més gent comença
perquè són els últims 100 quilòmetres
que si fas aquests 100 quilòmetres
ja et donen la credencial
i per tant
ja pots dir que has fet el camino
va coincidir
que era un 13-14 d'agost
per tant
visperes de festa
de la Mare de Déu
que està planíssim
perquè a més a Santiago
el dia 15 d'agost
és festa també
llavors
ens hi vam trobar
amb això
que vam arribar a Sàrria
no teníem lloc
a cap alberg
ens enviaven a un pavelló
a dormir al terra
i clar
estàvem molt cansats
i l'últim que volíem
era poder dormir al terra
i al final
vam agafar una pensió
que encara ens va sortir
prou bé de preu
però bueno
ja em veia dormint
allí
al terra
al mig d'un pavelló
però vamos
que tirat no tireixen
el que passa
és que sempre trobes alguna coseta
però ja et dic
els que van en bicicleta
en aquest cas
sí que tenen
una certa desavantatge
amb els
clar
la prioritat
és pels que van caminant
que són els que s'hi estan més hores
i
és comprensible
quanta gent creus
que vau coincidir
fent el camino
perquè clar
ho dius d'una manera
que ha de ser així
que cada dia
hi ha degoteig
de gent
i més l'any passat
que va ser en Xacobeo
llavors allò estava
impressionant de gent
jo me'n recordo
les dues últimes etapes
conforme ja ens estàvem
apropant a Santiago
el que a mi semblava
la rambla d'aquí de Tarragona
constantment
estaves avançant
i clar
tu vas amb bicicleta
que vas més ràpid
que els que van caminant
doncs cada dos per tres
si no t'exagero
a cada dos metres
hi havia algú
i
llavors
era com anar caminant
per la rambla
però bueno
la resta del camí
estava bastant tranquil
que si vols trobar una mica
la pau espiritual
i la tranquil·litat
comença des de dalt
si comença des de
Rondes Valles
no vagis en en Xacobeo
clar això també
és que ja et dic
vam arribar
el dia 15 d'agost
a Santiago
que era festa
a més coincidíem
en Xacobeo
i
per veure la missa
al Peregrino
que era a les 12 del migdia
era pràcticament impossible
ara havies de fer
cua de dues hores
home és que
també s'hi vau anar
el dia 15
sí sí
és que vam arribar
el dia
assenyalat
Déu-n'hi-do
escolta
gent de tot el món
suposo no
que devíeu trobar
sí
i gent que us anà trobant
a cada parada
va ser curiós
perquè
el primer dia
vam conèixer
un noi de Burgos
i
un altre
senyor
brasiler
que vivia a Roma
llavors
amb aquests dos
vam fer
part del camí
bueno
el noi de Burgos
vam fer la primera etapa
i amb aquest senyor
brasiler
ens va acompanyar
fins a Burgos
o sigui
ens van fer
companys de
de viatges
però sí
després te trobaves
gent de tots els indrets
també coincidíem molt
amb un xino
que anava caminant
i portava un ritme
increïble
feia 40 quilòmetres
diaris
i anava a una velocitat
que
ens feien creus
no enteníem
com podia anar
aquell home
tan ràpid
i el curiós
va ser
ja la segona part
del camino
l'últim dia
que vam arribar
a un pulet
que es diu
Ribadixa de Baixo
que era un pulet
espectacular
perquè estava
just al costat
d'un riuet
tenia un pont
i l'Albert
que estava allí
al mateix costat
del riu
i s'hi podia estar
perfecte
doncs vam arribar
i hi havia dos nois
parlant català
i allò que els preguntes
ostres
d'on sou
d'Ull de Cona
dius
ostres
em vaig a l'altra punta
d'Espanya
fent el camino
i mai de trobar
l'últim dia
dos nois d'Ull de Cona
i resulta que
el dia següent
ells també arribaven
a Santiago
i tornaven aquí
a Tarragona
amb el mateix vol
que tornàvem naltros
llavors van dir
bueno
ja fem l'última etapa
amb vosaltres
un cop arribem a Santiago
t'has de buscar la vida
perquè sí que hi ha albergs
però bueno
el que et recomana
és que t'agafis
un apartament
entre 4 o 5
que et surt bé
de preu
i així pots descansar bé
i això
ens vam agafar
l'apartament amb ells
i vam fer
els últims dos dies
a Santiago
doncs amb ells
vam fer turisme
i vam tornar a acabar aquí
i ara encara
mantenim relació
molt bé
em deia el Pep Sonier
que jo no sabia
diu que quan arribes a Santiago
hi ha un lloc
on pots cremar les botes
això
si vas caminant
sí, això ho diuen
quan arribes allí
a la zona on t'assegeixen
ja finalment la credencial
la credencial
és bàsicament el teu DNI
de Peregrino
que et van anar segellant
a cada lloc
a cada lloc que vas
els ensenyes
llavors te fiquen
el segell
és això
és el teu DNI
llavors arribes allí
te fiquen el segell final
i et donen
la compostelana
conforme ja
ets un peregrino
que has fet
el Camino Santiago
i sí
sí que ens ho van explicar
això del lloc
de cremar les botes
a nosaltres ens deien
no, podeu cremar les bicis
però naturalment
no ho vam fer
com vau tornar Joan?
vam tornar amb avió
vam enviar les bicicletes
per una empresa de transport
i nosaltres vam tornar
amb avió
tot això ho va gestionar
des d'allà
un cop vau arribar allà?
sí
el boli el teníem comprat
però
és que quan arribes a Santiago
t'has de deixar portar
o sigui
tu arribes allí
a la plaça d'Obradoiro
i tu no pateixis
que et vindran
un munt de gent
preguntant-te
si tens allotjament
si tens lloc on dinar
si tens com tornar
sí, sí
és gent que suposo
que hi ha de viure
del Camino
i doncs ofereix
el seu apartament
el seu restaurant
i nosaltres vam llogar
l'apartament
això
una dona ens va venir
ens va ensenyar l'apartament
ens ho va deixar bé de preu
i vam dir
bueno
ens hi quedem aquí
que estupendo
aquests dos dies
sí, sí
quants diners diries
que et va costar
el viatge en total
perquè és una manera
de viatjar
també molt econòmica
sí, però
va sumant
va sumant
i al final
se t'escapa
a veure si
és més barat
que un viatge convencional
pensa que
només per dormir
si vas a albergs parruquials
que són
albergs que els porten
voluntaris
i només t'hi demanen
la voluntat
doncs
els deixes
3-4 euros
per dormir
per dormir
et gastes poquet
i si vas
a aquests albergs
el sopat
també
t'entra
perquè el fas
entre tots
és una cosa
que em va cridar molt
l'atenció
ai
què vols dir?
hi ha una cuina
cadascú a portar?
sí, hi ha diferents tipus
d'albergs
els albergs comunitaris
que allí vas
només per dormir
si vols menjar
i tal
has d'anar
a qualsevol bar
o restaurant
i després hi ha
aquest tipus
d'albergs parruquials
que estan portats
per peregrinos
que han fet el camino
però que
han quedat
tan encantats
que no
no volen
perdre
aquesta forma de vida
llavors
porten
això
als albergs
llavors arribes allí
donant la benvinguda
tot molt maco
i bueno
t'expliquen
que això que tenen
a la cuina
i que entre tots
fas el sopar
i sí, sí
era com estar de colònies
i cadascú aporta alguna cosa?
sí
el que tinguis
doncs
ho cuineu entre tots
i ja tens el sopar
que xulo
va ser molt maco
sí, sí
perquè clar
gent
per exemple
quan vam coincidir
en aquest albergs parruquial
de Logroño
estàvem fent el sopar
amb gent de Navarra
amb gent de València
i vas xerrant
i vas compartint
les experiències
sí, sí
va ser molt maco
i mira que nosaltres
tampoc tenim allò
una base molt catòlica
i tal
però ens va agradar
perquè després de sopar
es repartia en una pregària
en diferents idiomes
llavors
cadascú la llegia
en el seu idioma
però a mi em va fer molta gràcia
poder-la
llegir-la en català
i en una
en una petita església
que teníem molt ben conservada
i no sé
va ser
va ser un ambient encara més místic
a quin perfil de gent
que no es va anar trobant pel camí
de totes les edats
de totes les edats
gent jove
de 18 anys
cada món
sobretot hi havia molta gent
de 40 i 50 anys
però anaven en grupets
o també gent que anava sola
i clar
a base d'anar veient
les mateixes cares cada dia
doncs ja t'hi feies
company de viatge
i ja feies el grupet
això és el bo
que encara que vagis sol
el camí no l'acabaràs sol
sempre l'acabaràs acompanyat
i gent de totes les edats
deies
i
gent que havia fet
o sigui que feia el camí més que res
per què?
per qüestions religioses
o per...
sí, hi havia de tot
i fins i tot
abans vam trobar gent
que no tenia res més
a fer en la seva vida
que estava
a l'atur
o en mala situació
i
decideix anar a fer el camí
no?
ja et dic
que és una opció econòmica
sempre tens
l'hospitalitat
dels hostalers
o dels propis peregrinos
i ens vam trobar un home
que
portava dos anys
fent el camino
havia sortit de Barcelona
havia anat a Santiago
i nosaltres
ens el vam trobar
a Estella
que és un poblet
a prop de Pamplona
que ja estava tornant
i portava
doncs
tot aquest temps
fent el camino
caminant
ens va ensenyar els peus
tenir uns peus
increïbles
i fets pols
fets pols
clar, pensa que
doncs això
un any llarg caminant
al final
s'acaba passant factura
i això
gent que ja l'ha fet
més de cinc vegades
doncs perquè
està tan enamorat
del camino
que no el pot apartar
de la seva vida
perquè normalment
la gent que ho fa
caminant
com s'ho munta
o bé fan l'última etapa
o bé ho fan per etapes
cada any una etapa
Sí, sí
o sigui fer-lo tot
de seguit
com aquest senyor
No, perquè
és que necessitaries
més d'un mes
tot i així
ens vam trobar gent
que sí
que totes les vacances
les va gastar
fent el camino
però bueno
l'opció més comú
entre els que
el fan en camí
és
doncs aquest any
m'amarco
aquests 100 quilòmetres
l'any següent
hi torno
començo des de l'altra
etapa
i
anar fent etapes
fent-ho per etapes
Ai, més preguntes
Joan
Més gent camina
o més gent amb bicicleta?
Caminant
Caminant
Sí, sí
hi havia molta més gent
amb bicicleta
al final
si fa no fa
sempre ens trobàvem els mateixos
i érem una vintena
Sí, sí
sempre trobàvem uns nois
que havien sortit
des de Jerez
des de
davant de la porta
de casa seva
que ens deia
que el camí passava per davant
llavors ella havia sortit
de casa seva
fent el camino
venia per la via de la plata
aquests nois de Jerez
una altra noia d'Olot
sempre ens trobàvem els mateixos
i clar
quan arribes a Santiago
i al cap d'un dia
te'ls trobes
o
o sigui
fas el retrobament allí
a Santiago
és molt maco
perquè
ostres
jo en aquesta tapa
vaig patir molt
i
vas recordant experiències
i
us vau quedar un mes a Santiago
em sembla que has dit
no?
No, no
ens vam quedar dos dies
Ah, només dos dies?
Sí
Val, val, val
perquè això
no teníem
no teníem prou dies
jo havia de tornar a treballar
i
això vam arribar
el dia 15
i el dia 17
ja tornàvem a acabar aquí
vam fer dos nits
just per menjar
pop a la gallega
i fer una mica de turisme
i per dormir
per descansar
amb el llit
tranquil·lament
els dos dies després
un cop arribes aquí
a Tarragona
estàs fet caldo
és que no et pots ni moure
et surt tot
i dius
com he pogut jo
fer tot això en bicicleta
és una altra qüestió del camino
jo mai havia fet allò
un esforç gran físicament
i tenia por
dir ostres
a veure si el podré acabar
si no el podré acabar
i sí, sí
t'aixeques
els primers quilòmetres
t'acosten molt
perquè les cames
encara les tens cansades
del dia anterior
a més
jo a les 7 del matí
no estic acostumat
anar amb bicicleta
és un ari
d'empestiu
però és això
és l'esperit
de superació
de cadascú
el que dona
encara també
un punt
més emocional
al camí
a mi em va agradar molt això
perquè
et marcaves l'objectiu
de cada dia
d'arribar a lloc
arribar bé
i l'endemà
tornar a sortir
a més
d'anar coneixent gent
d'anar visitant
zones d'Espanya
que no hi havíem estat
fent esport
i fent bicicleta
i fent aquest
potser un bon consell
seria
el no marcar-se
dic jo
no ho sé
el no marcar-se
a una data concreta
de dir
escolta
m'ho prenc en calma
o ho vaig fent
però sabent que
si no arribo
si aquell dia
estic molt cansat
i no puc sortir
doncs escolta
em queda un altre dia
això seria el millor
però clar
nosaltres anàvem
amb els dies marcats
perquè no en teníem més
i sabíem que el dia 15
havíem d'arribar
si o si a Santiago
o com a molt
al 16
i per això
les últimes etapes
les vam incrementar
una miqueta
en tema de quilòmetres
per arribar-hi
però
sempre pots agafar un tren
però no
per la gent que digui
ostres és que jo no sé
si ho podré suportar
hi ha gent que també
s'ha deginat
o li han sortit
ampolles als peus
i no pot continuar
doncs mira
agafes un tren
i ja està
com que has fet 100 quilòmetres
i un cop has fet els 100 quilòmetres
ja pots dir que has fet el camino
doncs
arribes
clar que no és el mateix
però bueno
almenys
almenys tens la tranquil·litat
que ho pots provar
sense risc
sense gran risc
que sempre podràs tornar
per exemple
els que feien el camino
amb bicicleta de carretera
clar
aquesta gent
feia 100-120 quilòmetres diaris
pràcticament no s'aturaven
a contemplar els llocs
i tal
a mi això no m'hagués agradat
perquè
t'ha perds
tota la part del camino
és que també és molt bonic
que a part
com deies tu
d'aquest repte de superació
i tot això
que et fa
et fa desconectar
et fa créixer
és molt bonic
a nivell de paisatge
diuen
la zona de Galícia
és increïble
quan vas amb bicicleta
enmig de
de tots aquells boscos
per les corredoires
que són camins
expressament fets
per les vaques
perquè puguin fer
la transhumància
que són com aduquins
però amb
grans pedres
que costa molt
amb la bicicleta per allí
no sé
és tot
és molt maco
la zona de Galícia
a mi em va deixar
encantat
la zona d'Ocebreiro
que és el port de muntanya
més llarg
i més difícil
de pujar
del camino
per mi és la zona
més dura
que hi ha
perquè són
pràcticament
20 quilòmetres
de pujada
amb rampes
prou dures
però bueno
tota aquella
pujada és increïble
i un cop
estàs a dalt d'Ocebreiro
ja veus
el que és tot Galícia
un paisatge verdós
que no s'acaba mai
i ara m'haig de ficar
per aquí al mig
és molt maco
no és com anar
aquí al Francoli
amb la bicicleta
és una miqueta diferent
vas continuar amb la bici
els dies després
d'arribar aquí a Tarragona
o vas descansar?
vaig descansar una miqueta
però després sí
com que ja teníem allà
una forma agafada
doncs la vam anar agafant
i deixa'm explicar-te
l'arriba de Santiago
perquè va ser molt bonica
perquè bueno
vas arribant
corones un petit turonet
i veus la ciutat al fons
ja veus allò
les cúpules de la catedral
i tal
llavors l'emoció va creixent
per arribar fins a la plaça
has de creuar tota la ciutat
i just abans d'entrar a la plaça
has de passar per un pòrtic
que està tot a fosques
i nosaltres vam tenir la sort
que ens vam trobar un home
tocant la gaita
una música així celestial
i tal
molt tranquileta
clar
tu ja tens els nervis
a flor de pell
dius ostres
després de tants dies caminant
tants quilòmetres
per fi arribo
saps
estàs emocionat
a més
ens vam trobar
amb gent
que havíem conegut
els primers dies
doncs encara
encara veu donar
aquest toc
més especial
i clar
la música amb la gaita
doncs arribes
a la plaça
totalment emocionat
i fora de tu
ostres
ho he aconseguit
per fi estic a Santiago
després de
tants dies caminant
què vau fer
el primer
l'arriba
foto
el primer
l'arriba
va ser
tirar la bici
al terra
i estirar-te tu
allò
per fi
la gent s'estira a terra
sí
és un ritual
tu arribes
t'atreus les sabates
o tires la bici
i t'estires allí
i et quedes
20 minutets
contemplant la catedral
que a més és preciosa
però sí
per fi estic aquí
i va recordant
totes les vivències
i els records
que has tingut
durant aquests dies
però si el primer
que fas
és
no vull saber res
més de la bici
m'estireu aquí a terra
i després
doncs això
te'n vas a buscar
la credencial
a Compostelana
i si tens sort
doncs entres a veure
la missa
al Peregrino
i veus
el Botafumeiro
que també és
un atractiu més
del Camino
jo no l'havia vist
i és espectacular
veure com es mou
aquell cacharro
amb aquella velocitat
dius ostres
com caigui
Joan
no, no ho penses
perquè va tan ràpid
que és impressionant
sí, sí, sí
una experiència
que com diu el Joan
val la pena
la recomanem
fins i tot
si no sou creients
especialment
no, nosaltres
no ho érem
i sí que
a veure
hi ha gent de tot
que clar
el Camino s'ho pren
com una retrobació espiritual
o com una pràctica esportiva
també es pot agafar
sí, nosaltres
ens ho vam prendre
com anem a disfrutar
anem a desconnectar
totalment
d'aquí de Tarragona
i això
anem a passar-nos-ho bé
i a demostrar
que
quan ens fiquem
a fer una cosa
la puguem
la puguem acabar
i sí
vam tornar encantats
no
vam intentar
estar totalment
desconnectats d'aquí
només camino a camino
parlar amb la gent
que vam conèixer allí
i la veritat
és que és una experiència
molt maca
que jo la recomano
sí que hi ha moments
que pateixes
com en tot
perquè
ja sigui
perquè et fa mal això
perquè estàs cansat
o perquè creus
que no arribaràs
per això
has de tenir algú al costat
i dir
va
continuem
sí, per tant
recomanat
fer-ho també
amb companyia
sí
però ja et dic
si vas sol
al cap de mitja hora
ja hauràs conegut algú
i
Joan
recomanacions
a veure
ja a nivell pràctic
què hem d'aprendre
i això
què no ens hem d'oblidar
comentaves
bueno
si és tant
si es va a peu
com en bici
no?
poc pes
poc pes
sí
perquè
si vas amb biciclet
portes unes alforges
a la roda del darrere
enganxades
clar
pensa que 8 quilos
ja et va tirant
és força
que tu has de fer
a les cames
i també
a l'esquena
acabes carregat
de l'esquena
jo amb la meva parella
va tenir
va tenir bastants problemes
d'esquena al final
per això
perquè
potser ho portàvem
massa pes
diuen que
tant si vas amb bicicleta
com si vas caminant
els recomanats
són 8 quilos
d'aquí no passis
portar
dos pantalons
de muda
dos samarretes
i poca cosa més
ja rentaràs
o compraràs
perquè per allà
hi deu haver coses
també
la rutina és
quan arribaves
deixaves la bicicleta
et dutxaves
dinaves
i rentaves la roba
d'aquell dia
així l'endemà
ja la tenies aixuta
i és que no necessita res més
amb un parell de mudes
ja fas prou
perquè vam veure
gent que portava
desodorants
que si xampuda el cabell
que si
bueno
mil històries
i les havia d'anar
deixant pels alberts
perquè és que
no ho podien
agafes un sabó
un tipus de sabó
i tira milles
ja està
has d'intentar
optimitzar
al màxim
els recursos
menjar
que en prenieu
menjar
en compràvem
a cada etapa
val
o sigui que tampoc cal
prendre res
de menjar
anàvem al súper
compràvem
el que fos
i ja està
algun impermeable
suposo
sí
per si
plovia
nosaltres no el vam
utilitzar
menys mal
però sí
impermeable
si vas caminar
en unes bones botes
unes altres
per descansar
després
com si
una xancleta
o
algú així
més lleuger
perquè clar
el peu
un cop hagués
acabat l'etapa
ha de transpirar
i ha de recuperar
si el tornes a ficar
en una altra vamba
tancada
l'endemà
et passarà factura
sac de dormir
sac de dormir
sí
però no
no és necessari
perquè
en tots els albergs
tenen
tenen llençols
però nosaltres
en vam portar
per ser un cas
però us havia
pesat molt poquet
la motxilla
no devíeu arribar
als 8 quilos
sí
sí que n'arribàvem
perquè
al final
sempre vas posant coses
i després arribes aquí
i dius
ostres
això és que
m'ho he portat
ni ho he fet servir
no
amb poca cosa
fas el camí
et dones compte
també realment
que amb poca cosa
pots viure
nosaltres
ja et dic
jo portava dos pantalons
dos mallots
dos samarretes
i ja està
és que no
de roba
no necessitava res més
i clar
després arribes aquí
i veus l'armari
amb tanta samarret
amb tant de pantalons
i de què
he estat 10 dies
amb dos pantalons
anar rentant cada dia
també
Joan
acabem ja
simplement
quin és el souvenir
que ens podem portar
cap a casa
del camí
el certificat aquest
suposo
sí
la compostelana
jo tenia
un penjoll
amb la típica
petxina
del Peregrino
i la guardo
amb molt de carinyo
el Joan Castell
que ha vingut a explicar
la seva experiència
personal
fent el camí
de Santiago
jo t'he dit
que era un viatge
recorrent
però clar
cadascú ho viu
en una manera
molt pròpia
i el guarda
amb un record
molt especial
moltes gràcies
Joan
a vosaltres