Bona nit
Com sempre amb aquesta sintonia, l'Espai al carrer, la sintonia de Tarragona Ràdio amb la Fundació Casal Amic.
Avui tanquem temporada, tanquem el programa que cada dilluns us hem amès al llarg de tot l'any.
Hem parlat de moltíssimes coses, hem portat a la ràdio moltíssims convidats
i avui és moment de fer una mica de balanç de tot allò que ha donat de si a aquest curs que ara ha acabat.
Tenim a l'altra banda del fiu telefònic el president de la Fundació Casal Amic, en Jordi Navarro, aquí Sabudem.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim aquí amb nosaltres a l'estudi en Jordi Collada, l'altre Jordi, ell és el director de la Fundació Casal Amic.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
S'ha acabat el curs, heu fet moltes activitats i és moment una mica de fer balanç.
No sé quin és el balanç que feu d'aquest curs que ara acaba.
Bé, el balanç, en principi positiu, ha estat un any que tot i que començava amb tambors de coses que podien ser o que ens podien amoïnar molt, realment podem dir que hem tancat el curs amb un bon balanç,
amb desenvolupant els projectes que ens havíem plantejat, amb les propostes que ens havíem dit a principi de curs que volíem fer, poden les desenvolupar, inclús alguna més,
i consolidant propostes que ara ja fa dies que treballem i que continuem en aquesta tasca, no?, uns equips de carrer, els projectes de producció d'entorn,
propostes que hem anat consolidant durant el temps i, com sempre, intentant millorar aquells aspectes que any, any, any, podem anar veient que s'han de millorar, no?, però continua funcionant.
Per tant, Jordi, avui serà complicat, això.
Ho jugarem, avui jugarem, això.
L'altre, Jordi, m'imagino que la crisi que, evidentment, ha afectat a tots i a tothom, s'ha pogut sortejar i s'ha pogut tirar endavant tot el que estava previst des de la Fundació Casalà,
una mica o menys.
Bé, s'ha anat, com dirà el Jordi, l'altre Jordi, complint els objectius, això sí, amb molt de patiment,
per les subvencions, per algunes de les retallades que ens han afectat, pel tema de que els diners, doncs, amb administracions saps que arriben,
perquè són contractes signats, però la Caixa tothom la té malament i es paga tard i no cal oblidar que som una entitat sense afany de lucre,
no?, allò que tens que anar pagant encara més les nòmines i, bueno, una mica amb aquest patiment, no?, però, com deia el Jordi, satisfet perquè s'ha aconseguit els objectius.
Perquè quins eren els objectius que us marcàveu, per exemple, a principi de curs, ara mirat amb perspectiva,
de què podem dir, estem satisfets de com ha anat la feina?
Jo crec que podem dir que estem satisfets de com ens han acabat sortint amb el pla educatiu d'entorn,
que pintava molt magre a principi de curs, amb una primera retallada del pressupost,
amb propostes que no podríem desenvolupar i que ens hem hagut de reinventar, jo crec que tota la proposta voluntariat feta a la pla educatiu d'entorn,
amb tot el treball que havíem projectat amb idea de fer propostes a nivell de suport escolar,
amb el reforç de la lectura, jo crec que és una història que ens podem felicitar,
que hem aconseguit d'alguna manera canviar en uns moments o altres, no?, el finançament,
com va ser la setmana blanca que vam haver de córrer tots plegats per acabar consolidant la proposta, no?,
en aquell moment, o canviar els finançadors, no?, moltes vegades hem estat capaços de,
jo crec que és d'aquelles coses que hem d'apuntar-nos, no?, com a coses interessants,
que en el moment que hem patit, no?, fent una crida a entitats, a algunes empreses,
ens han fet un cop de mà en últim moment, que ens ha servit per salvar això, no?,
que deia el Jordi Patint, però que realment hem assolit, no?,
desenvolupar les propostes i atendre els infants que ens havíem plantejat.
Home, la setmana blanca m'imagino que va ser un repte, tenint en compte que això,
que es va ser una mica ràpid i corrents, amb pocs diners, amb pocs recursos,
i vau poder fer diverses activitats pels nens i nenes de la ciutat.
Sí, a més era una història que ningú sabia, que tothom estava als mitjans,
que ningú sabia del cert què passaria, i realment que ens vam trobar, no?,
amb una història d'un forat econòmic important, uns dies abans,
quan havíem agafat un compromís amb les famílies, que era el que vam voler mantenir, no?,
i això va ser, bueno, va ser un punt d'estrès, en 15 dies vam haver d'aconseguir els diners
per poder-ho desenvolupar, no?, i realment ho vam aconseguir, va funcionar bé,
ens va servir també per aprendre, per poder també cohesionar l'equip amb les entitats, no?,
les ampes que ens donen el suport, que deia, fent feina, no ens deixeu tirats,
i, bueno, jo crec que això és d'aquelles coses que ens hem d'apuntar com a interessants.
Molt interessant això, Jordi Navarro, aquesta capacitat de la Fundació,
que va, vaja, d'organitzar totes aquestes activitats en el marc de la Setmana Blanca.
Sí, bueno, de fet, cal no oblidar, doncs que, encara que no sembli,
són 28 anys de treball, el Jordi no ho dirà, però això sí,
és un equip humà molt potent, que hi fica molta il·lusió, moltes ganes,
les hores que toquen i alguna més, i, bueno, diguem que està la mà trencada
en suportar situacions així de, no?, de correguita, d'uns plans que a última hora els has de canviar,
bàsicament perquè la finalitat, com ja sabeu, doncs és treballar per la infància en risc,
el món educatiu i la missió, diguem, no?, els valors de l'entitat
fan que acabi superant la majoria de dificultats, no?
No sé què destacaries, Jordi, com el més interessant d'aquest curs que ara acabem,
o que tu personalment et sents més satisfet.
Navarra, Jordi Navarra.
Ho preguntes a mi, no?
Sí, sí.
Doncs, bàsicament, poder consolidar tots els projectes,
perquè, ja dic, no cal oblidar que som una ONG,
i consolidar projectes en l'època de crisi, treballar per les persones
que tenen més dificultats, poder mantindre els projectes,
evidentment, mantindre i millorar la qualitat,
i un tema que a vegades diuen poc, que en els temps que corren, no?,
l'altre dia ho parlàvem, hi ha 39 persones treballant de manera remunerada,
més tot el voluntariat, i generant ocupació,
doncs, bàsicament això, no?, poder consolidar el projecte,
que vagi, com a mínim, mantenint-se amb jo la qualitat i generar l'ocupació,
sembla que és com per estar molt satisfets, no?
Coincidiries, Jordi, en això?
Sí, jo així, en el concret, per exemple,
per mi ha estat un any molt potent, un curs molt potent,
amb el tema de les beques d'accés, no?,
que hem fet amb Catalunya Caixa,
que ens ha permès, realment, transformar,
intervenir amb joves fent temes de tutoria,
en l'èxit escolar, no?,
joves que sortien de l'institut sense certificat ESO,
que aconseguessin, però és el PQPI,
que s'aconseguessin presentar una prova d'accés de grau mig,
que aconseguessin retornar el sistema educatiu amb un coix molt baix,
i ha voltat els 1.000 euros per zona i any,
o sigui, que és un pressupost molt baix,
és una rentabilitat molt potent dels diners,
allò que parlem d'utilitzar bé els diners, no?,
que siguin eficaços i eficients,
per mi ve que és accés, no?, un pedro, una zara,
que han fet un salt qualitatiu endavant de vida i de carrera, no?
Jo crec que és molt important.
propostes com el curs de monitors que van fer a la floresta
amb la gent de l'Escola del Sol, el Pla Comunitari, l'Ajuntament,
ens ha permès conèixer un grup de gent que està supermotivada
per treballar en el camp, que són del propi barri,
o sigui, que estem podent fer canvis molt petitets, no?,
però que són molt significatius,
perquè són de persones que troben endavant,
que troben una xarxa humana que els acompanya,
des del professional i des de l'humà, no?,
que jo crec que és important que ho puguem trobar, això.
Clar, curs de monitors, o la unitat d'escolarització compartida,
el pla educatiu d'entorn, al carrer,
i no sé quantes mil històries més que hem anat parlant al llarg de l'any.
Fins a quins, fins a quins projectes.
No sé si teniu una mica comptabilitzat
amb quanta gent podeu haver treballat
o podeu haver test al llarg d'aquest any, per exemple.
A curs ho estem tancant ara,
estan arribant els últims números i estem allargant.
Sí que tenim l'any 2010,
que van arribar als 4.300 persones, més o menys,
i això ens genera una expectativa potent.
Això significa que, d'alguna manera,
la comparativa al barri gairebé tenen
el 50% de la població infantil i juvenil de Ponent,
i això és un molt bon número per nosaltres,
que és una mica el que plantejàvem ara quan vam fer
aquell pla estratègic que dèiem
anem a obrir-nos al barri,
anem a treballar amb tots els joves de barri,
anem a fer oportunitats obertes i clares
als joves de Ponent i dels barris de Tarragona.
Crec que això és important.
Jordi Navarro, és molta gent, eh?
Amb molta gent s'ha treballat amb la Fundació Casalamic.
Sí, sí, de fet, moltes vegades passa això,
que el treball de Formigueta,
el sumar projecte d'un grup aquí, d'un grup allà,
una tasca moltes vegades anònima,
com no pot ser d'altra manera,
i quan fas balanç,
que de tant en tant s'ha de parar,
mirar cap enrere a veure el que s'ha fet
per tornar a agafar energia
i ganes que no hi falten,
doncs t'adones fins i tot moltes vegades
amb la pròpia sorpresa interna, no?,
que ni la gent que estem o estan en el dia a dia
són conscients o són conscients
de tota la tasca social educativa que s'arriba a fer.
Sí, no, això potser passa que el dia a dia,
la rutina, ens menja
i costa fins i tot analitzar,
de dir, és que el que estem fent és molt gran.
Sí, el que passa una mica a tornar al que érem abans
i no ho he de insistir,
però aquest patiment,
perquè clar, la fundació és una fundació
que vol treballar a nivell educatiu,
com ja sap,
però també ha de pagar unes nòmines,
és una empresa social, però amb pressa.
I ara, tristement, el patiment
d'arribar a final de mes,
de poder trobar aquella subvenció,
els números,
perdem de vista
l'objectiu d'identitat que està amb la gent
i estem més pendents d'això
que de veure amb la gent que treballa
i de fer balanç social i educatiu,
que l'acabes fent
i el dia a dia t'ho demostra.
I en moments com aquests de balanç
és important per descobrir això.
Sí, Jordi?
Sí, sí, del tot.
Jo crec que...
Sí, és que...
No, ara intentava...
Abans, un estudiat abans,
intentava fer una mica de memòria
tot el que havia passat aquest any
i clar, és que hem estat
el primer projecte europeu
treballant amb Romania i amb França.
Hem estat acompanyant propostes
de participació amb la FAB,
hem estat en un temple educatiu d'entorn,
hem fet beques,
hem estat compartint l'hidratge d'eques
amb les entitats de Tarragona.
Bé, jo crec que estem...
Hi ha molts fronts oberts
que els agafem amb alegria i amb tranquil·litat,
però que també,
que al final aquest patir del que diu en Jordi,
que realment sí que hi és,
que quan arriba a final de mes
es fa complicat,
sobretot pel tema de la Caixa,
jo crec que ens hem sortit
i que podem estar contents.
Jo crec que de les coses
que ens podem estar orgullosos,
que som de les poques entitats
o pimes,
si utilitzem la nomenclatura empresarial
de petita empresa,
que amb una plantilla de 39 persones
no estem endeutades amb els bancs.
I això és...
Jo crec que també és aquesta filosofia
d'austeritat, d'eficiència,
d'utilitzar els diners,
de no malgastar,
de pensar que demà has de tornar a obrir...
No es tira més al braç que a la màniga.
Sempre, no?
És una mica tota aquesta història
de també fer-ho amb cuidado i amb carinyo,
no?
I realment la gent,
jo crec que hi ha una massa social,
una xarxa associativa
que ens ho fos fàcil, no?
I un exemple sou vosaltres, no?
Que ens permeteu estar aquí,
compartir amb vosaltres,
i això,
trobar tota aquesta...
Tota una xarxa que t'acompanya,
que t'ajuda,
també et motiva seguir endavant, no?
Veus que, carai,
doncs que si la cosa està funcionant,
doncs com o no, no?
El patiment d'un dia concret queda desfet
el dia que això,
que veus tot allò que has anat fent,
les ganes amb què la gent ho agafa,
i res,
un somriure endavant, no?
Que és el que ens queda.
I ara que hem fet balans
i que ja hem mirat enrere,
si mirem endavant,
si mirem una mica al futur,
qui ens espera en aquest proper curs
a la Fundació Casalamic?
Quins són els objectius
o projectes per aquest any vinent?
Ens espera continuar pedalant,
que és allò que fem sempre.
Jo crec que hi ha una història
que és continuar consolidant projectes,
sembla que acabarem tancant l'any que ve
l'educació d'entorn,
que és el que es planteja,
fer un any més,
poder-lo tancar bé,
deixar estructures que es mantinguin,
empoderar les àmpades,
empoderar les escoles,
perquè siguin capaç
de desenvolupar elles mateixes,
les seves activitats,
de manera que fer aquest procés de pont
serà superinteressant,
a veure si ho hem fet bé o no,
perquè si no serà,
també serà un símptoma
de com ho hem anat fent.
Tot el tema d'estudis,
que està allà pendent,
que volem fer-ne algun,
propostes,
bé,
per això,
beques,
tornant les enganxar,
tornar a plantejar
anar a una franja d'edat més petita,
i arriba tot el plantejament de carrer,
que realment,
l'any 2012,
haurem de barallar dur
i haurem de treballar fort
per poder mantenir l'equip de carrer
amb els mateixos plantejaments,
s'acaba a ple integral,
això significa tornar a pensar
com ens inventem un altre cop
la fórmula de finançament
pels projectes,
i s'acaba a ple integral,
però l'objectiu és continuar
amb el carrer,
amb els equips del carrer.
Sí, sí,
o sigui,
clar,
tota la part de camp,
clar,
que és aquella que financia
directament a ple integral,
l'altre sí que la financiem nosaltres,
és intentar mantenir-ho,
no?,
i creiem que el projecte
ens ha donat prou fruits
i estar prou madur
com perquè el puguem mantenir,
puguem treballar amb ell,
jo crec que serà bàsic
que siguem capaços
perquè és el nostre ADN,
és allò en aquest sentit còmodo,
centre obert,
carrer,
aquells projectes allà
on no intervé ningú,
doncs poder estar-hi
fent feina de por,
de lligam,
d'oferir altres alternatives
a l'espai públic.
Algun altre projecte,
Jordi Navarro,
que puguem destacar o què?
Bé,
estem també treballant
que en el seu moment
esperem poder-ho
poder-ho anar dient
en fórmules més enllà
de la pròpia fundació,
no?,
d'aliances per dir-hi
estratègiques
amb altres entitats
del tercer sector
perquè en temps de crisi
és fonamental
que ens complementem
i que creiem sinergies
i, bueno,
una mica també estem
explorant altres temes
en aquest sentit,
no?,
de poder sumar esforços
amb entitats
que hem d'anar a veure
com és concret,
és a dir,
consolidar com deia el Jordi
tots els projectes,
mantenir la qualitat,
mantenir l'ocupació
i anar, com deia,
i pedalant
i explorant altres camins.
Amb entitats de Tarragona,
de fora de Tarragona...
Hi ha una mica de tot,
sí, sí,
hi ha entitats de Tarragona,
altres entitats
de fora de la ciutat,
entitats de Lleida,
estem, bueno,
entitats d'altres tipus
i també pensant
en fórmules diferents,
no?,
o sigui,
amb tot el tema
de la responsabilitat social corporativa,
hi ha entitats
que estan disposades,
o empreses,
que estan disposades
a col·laborar
amb el seu propi entorn,
amb el qual també hem de pensar,
no?,
que hi ha altres fórmules
que hem d'explorar,
que és cert, no?,
que aquest any
també ens hem implicat
molt allò
en tot el tema
de la plataforma
de les retallades a Tarragona,
que jo crec
que ha tingut un èxit brutal
a nivell de participació ciutadana,
d'entendre-ho,
i que això també
ens obliga
a reformular-nos,
a reinventar-nos
per poder fer
allò que fem,
que és arribar allà
on arriba l'administració
i intentar acompanyar-la
perquè ja arribi, no?
De fet,
ha estat una part important
també de la Fundació Casalamic
amb aquesta plataforma,
amb aquella gran manifestació,
s'ha parlat també
i s'han fet
aquestes manifestacions
en els caps
pel tancament
de les nits.
M'imagino,
Jordi,
que ho tenim al telèfon,
també important
aquesta part
de reivindicar
totes aquestes retallades
que també poden afectar
en la Fundació Casalamic.
Sí, no,
ja diguéssim,
el tema no és tant
que afecti o no
a la Fundació,
sinó que afecti
a un dels pilars bàsics
de l'estat
que és a la sàp de l'estat.
Avui són molts anys
d'intentar aconseguir
i de fet
a l'estat espanyol de Catalunya
sempre diu
que no s'havia arribat mai
als nivells de benestar,
d'estat de benestar
d'altres llocs d'Europa,
bàsicament,
i no s'havia arribat
i s'està retallant.
Llavors,
és fonamental
perquè en un moment de crisi
on l'exclusió social
és per desgràcia
major que mai,
el que mai s'hauria de retallar
són els serveis bàsics
que donen drets,
el tema d'habitatge,
el tema de sanitat,
el tema d'educació
i allà, evidentment,
la Fundació
hi ha un paper important.
No pot ser
que en aquests moments
la gent més afectada
és la que estigui patint directament,
és víctima
per dos costats,
però és la gent
que cau directament
més allà de tu
i és la gent
que acaba
també
tenint menys suport social.
això no pot ser
i la Fundació
com deies
és una entitat
educativa i social
però quan ha de reivindicar
sempre dintre
dels termes
que li corresponen
doncs ha de fer.
No sé si
la perspectiva
de l'any 2012,
l'any vinent,
en temes econòmics
és pitjor,
igual,
millor,
no sé quina perspectiva.
La perspectiva
serà molt més dura,
segur.
Pensem que cada any
cada any
vivim els impostos
de l'any anterior.
estan entrant
menys impostos,
estan retallant impostos
i això significa
que hi haurà
menys calés
i caldrà prioritzar,
ens diuen.
I també en aquest sentit
jo crec que la Fundació
hem aconseguit
un nivell d'interlocució
superimportant
amb el Departament
de Bonestar Social i Família.
Estem presents
en el grup de treball
del Departament
de Bonestar Social i Família
de la Generalitat
on estem interlocutant
intentant programar
el projecte
de la legislatura,
o sigui,
intentar dialogar
amb l'administració
a l'hora de construir
el projecte social
i jo crec que això
és important,
amb direcció general
i així poder-les fer
ens estan permetent
incidir-hi
directament
en aquestes històries.
És el tema econòmic
que malauradament
estarà sobre la taula
segurament al llarg
de tot l'any.
Jordi Navarro,
gràcies per haver-nos
atès
en aquest darrer programa
de l'Espai al carrer.
Que vagi bé
aquest proper curs.
Molt bé,
a vosaltres
perquè com deia
el Jordi Collado
ens heu estat
acompanyant
tot l'any
i és molt important
tindrà plataformes
públiques
per anar
transmetent el missatge.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies i bon dia.
Doncs bé,
estarem com sempre atents
al que faci la Fundació
Casa l'Amic Jordi.
En tot cas,
el que dèiem
és que en guany
s'haurà de treballar
per consolidar projectes
que ja hi eren,
com deia s'acaba
el pla integral,
per tant,
caldrà buscar noves formes
treballar encara més
en tot plegat.
I tant,
estarem aquí
i això
tornem-vos a agrair
que la tasca que feu
d'informació pública
jo crec que és important
que ara quan es planteja
i es qüestiona
segons quines històries
la informació pública
també em qüestiona
i jo crec que
aquest espai
també és una d'aquestes històries,
tot el que es produeix
als mitjans públics.
Agrair-vos la feina
i si sí,
pedrarem,
remarem,
farem allò que calgui
per tirar endavant,
com sempre.
Molt bé, Jordi,
gràcies.
Gràcies també a vosaltres
a aquesta temporada...
ens veiem a la temporada vinent,
no?
I tant.
I afirmem aquí
el contracte.
Quan calgui.
Vinga,
no tenim diners
però escolta,
ho fem igual.
Sí, sí.
Jordi Collado
és el director
de la Fundació Casal Amic
al llarg de tot l'any
amb ell,
amb el Javi Zaragoza
i amb els altres
dels treballadors
i col·laboradors
de la Fundació Casal Amic
que hem anat parlant
i tractant
sobre tot allò
que desenvolupen
aquesta tasca social
que desenvolupen
sobretot als barris
de Ponent.
Jordi, gràcies i bon dia.
A vosaltres, bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.