Sintoria de Tertúlia en aquest matí de divendres,
un divendres que es presenta primaveral
des del punt de vista meteorològic,
tot i que encara aquesta hora fa fresca,
però, en fi, últim divendres del mes de febrer
i tenim ja els tres convidats de la Tertúlia a punt.
Avui ens acompanya el cap de Relacions Externes
de Rap Sol a Tarragona, Josep Bertram.
Pep, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el director
de l'Institut Municipal d'Educació, Carles Tepero.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
I l'advocat ex-degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
Antoni Vives.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Antoni.
Amb ells tres repassarem l'actualitat de la jornada.
Avui, en bona part,
encara vinculada a l'entorn dels Jocs del Mediterrani
i amb la decisió que vam conèixer dimecres a la tarda, el 2013.
Els Jocs aniran a Marcín, aquesta localitat de Turquia.
Això sembla que reforça i molt la candidatura de Tarragona
de cara als Jocs del 2017.
Això sí, després de conèixer la decisió,
tot el tema dels Jocs del Mediterrani
ha desembocat en una certa picabaralla política
entre el Partit dels Socialistes i Convergència i Unió,
bàsicament entre els seus dos principals responsables polítics,
l'alcalde Josep Félix Ballesteros
i la cap de llista de Convergència i Unió
a l'alcaldia de Tarragona,
Victoria Forns.
Una picabaralla política que ahir es va comprovar
en aquesta tertúlia i després amb declaracions posteriors
de l'alcalde.
És a dir, que malgrat la decisió que sembla que agrada a tothom,
la decisió que millor opta el 2017,
tenim confrontació política.
Pep, com ho veus?
És un llast aquest, el de la falta d'unitat
o el de la falta de consens polític?
Sí, home, és un desastre això.
Jo no he seguit el detall de la picabaralla,
però, a veure, hauríem de posar-nos d'acord
amb excloure algunes coses del debat.
No pot ser això.
Ha de ser un projecte de tots, et podrà agradar o no,
per això hi ha les reunions a porta tancada
o els cafès al bar o el que convingui,
però més enllà d'això no s'hauria de fer.
Jo crec que és un projecte en què hauríem de treballar tots,
ens agradi més o menys,
la gustió és arremangar-se i treballar.
Jo crec que és una llàstima que aquestes coses
s'espatllin d'aquesta manera, no?
Sí, jo també ja estava pensant,
sí que ho he sigut una mica,
perquè entre els virtuals i tot això,
que van sortint les notícies i t'arribuen a ràdio,
bastant immediatament, no?,
després que es produeixin
i els digitals ho han recollit tots, no?,
una mica aquesta discrepància,
les paraules d'uns i d'altres.
Jo crec que al final,
quan hi ha diferències fins i tot en aquests assumptes,
que jo també entenc que no n'hi haurien d'haver gaires,
ens hem de guiar per algú que lideri la qüestió,
de veritat,
i fins i tot corrent el risc
que alguna vegada es pugui equivocar,
perquè si no,
donem sensació de falta d'unitat,
i per mi això és la clau,
normalment de l'èxit,
quan es tracta de tirar endavant campanyes unitàries,
que tinguin gairebé,
o molt poc a veure,
amb el que estigui governant
o amb la qüestió política,
i que són qüestions de ciutat,
i que són qüestions de societat civil,
i en tots els seus sentits.
Per tant, jo crec que en aquest cas,
això qui ho ha de liderar és l'Ajuntament,
i en el cas,
quan dic l'Ajuntament,
vull dir l'equip de govern,
perquè és qui té la responsabilitat
de tirar endavant aquests projectes,
i amb el consens, evidentment,
sempre que sigui possible,
de totes les forces,
però una mica s'han de moldar
la resta de forces polítiques
a aquest lideratge.
I es pot opinar
si el 2013 era convenient
o no presentar-se,
jo què sé,
de veritat,
ho dic ara personalment,
com a ciutadà corrent,
jo què sé si en sàri o no.
El que puc entendre
és que davant de la situació conjuntural,
esperem,
del món,
i com està bé tot ara les candidatures,
jo també puc entendre
com una estratègia
de dir
presentem-se,
ens assegurem el 2017,
que és el que
sempre s'ha estat treballant,
bé, jo he vist,
tot,
les samarretes,
les campanyes,
els esponsos,
tot anem enfocat
cap a aquesta línia.
I per tant,
una qüestió conjuntural
que ens pot servir
per dir
nosaltres
podem estar preparats
al 2013,
malgrat que puguem tenir dubtes
que algunes infraestructures
anessin justetes de temps,
però m'hi presento.
Jo crec que el coratge
també són punts
de cara al 2017,
i per tant,
no entenc reaccions
contràries
a aquest esprit d'unitat
liderat
quan toqui
per l'equip de govern
que hi ha a l'Ajuntament
i per tant pel seu alcalde.
Antoni.
Plenament d'acord.
Home,
jo tant amb els temes
dels jocs aquests
del Mediterrani
com en general
amb tota la política,
jo a la classe política
li recomanaria
que es prenguessin
un tranquil·lisant.
O sigui,
entenc que aquestes polèmiques
l'únic que fan
és allunyar
cada vegada més
la ciutadania
de l'interès públic.
Llavors,
els polítics
es tenen que tranquil·litzar.
I el polític
ha de ser conscient
que és un servidor públic
i que està allí
per fer possible
el necessari
a la societat,
no per fer una polèmica
o organitzar
una tertúlia
d'aquestes
de televisió cutre.
Per això
que se'n vagin
a la televisió cutre.
Jo els demanaria,
escolti,
vostès estan aquí
amb una responsabilitat
clara.
Que això no s'ha donat?
Doncs perfecte,
miri,
passi en pàgina
i anem a lo següent.
Que vostè pot opinar
del que vulgui,
pot donar una opinió,
però doni una opinió
pedagògica,
que l'entengui
la ciutadania.
No s'abarallin
ni es faltin
al respecte,
que això
és totalment
antipedagògic.
O sigui,
jo,
un noi jovenet,
un adolescent,
un alumne
d'un institut
que veu l'alcalde
i la regidora
que es falten
al respecte
mútuament,
quina gent
la tenen?
Quina gent la tenen?
Quan tindrien que dir,
escolti,
miri,
passem pàgina,
això no ha pogut ser,
el que estigui disconforme,
que digui pels motius
per als quals està disconforme,
que a mi se va molt bé,
es pot opinar
i tot en la vida
és opinable
i tot és respectable.
Però,
potser en aquest tipus
de projectes
hi té que haver una unitat,
hi té que haver una unitat
si el projecte
és necessari per a la ciutat
i si no és necessari,
escolti,
pàgina i pàgina
i ja està.
El que jo penso
que com a ciutadà
estic cansat
i em molesta
aquests espectacles
s'hi haurien lamentables,
i llavors fa això
dir que s'ho dir,
miri,
ara ve la campanya electoral,
tranquil·líssin's,
vostè,
prenguis una pastilleta,
tots,
tots,
i facin un missatge pedagògic.
Què vol avui la societat?
Miri,
que ens solventin la crisi
no ens la solventaran
d'un dia per l'altre,
això és impossible,
però assentar les bases
per solucionar-les
sí que es pot fer
i sobretot,
sobretot,
un cant d'esperança,
és el que necessita la gent,
no?
Un cant...
M'ho has tret de la boca,
és a dir,
per una cosa
que ara ho ha de banderar un
o ho ha de banderar un altre.
Hi ha vegades
que hi ha projectes
que et fan il·lusió
i t'ho espatllen
quan ho abandera algú.
Això ha de ser un tema,
com deies tu,
absolutament liderat
per la ciutat.
En aquell moment.
Qui lidera la ciutat?
Diguem,
l'Ajuntament,
i qui està al front
de l'Ajuntament?
O si no,
igual dic tonteries,
no tenim un senat
que se suposa,
escolta,
doncs,
que nominalment,
el que sigui,
però no espatllem
la il·lusió
amb aquestes coses,
que són projectes
engrescadors,
que a vegades
et poden distreure
del que està caient,
que a vegades
veus clares
que hi haurà millors
per la ciutat,
i ara ho hem de convertir
en batalla electoral,
en un motiu de guerra.
En un motiu de guerra,
efectivament.
Hi ha exemples,
hi ha anteriors,
fins i tot hi ha altres
lideratges d'alcaldia
o de govern
en aquell moment,
però que tots anaven a una,
el patrimoni de la humanitat,
tota la candidatura
que es va promoure
i va seleccionar,
hi havia un altre alcalde
i hi havia un equip de govern,
però jo crec que
al voltant
de les seves iniciatives
o estratègies,
tothom tenia clar
quin era l'objectiu,
aconseguir aquest reconeixement.
I si l'estratègia
es feia d'una manera
o d'una altra,
això ho farà
qui tingui la responsabilitat,
Tarragona 2016.
Bé,
doncs vale,
hi ha hagut,
és una competició
el que hi ha
amb totes aquestes coses,
cuidado,
és a dir,
tu pots treballar
i esmerçar-te
tot el que vulguis
i lligar-hi recursos,
però n'hi ha d'altres
de candidats.
És clar.
I bé,
què hem d'explicar-nos
de la competitivitat?
Això s'ha d'explicar.
I avui dia...
El que passa és que
si em permeten
aquí el principal punt
de discrepància
que a més es va veure
reflectit molt clarament
ahir a aquesta hora
i en aquesta tertúlia
és que el principal partit
de l'oposició,
Convergència i Unió,
creu que s'ha de canviar
la gestió de la candidatura
i que s'ha de canviar,
s'ha de substituir
el president executiu
de la candidatura
que té un nom
i uns cognoms
que és Mario Regal.
I aquí està el punt
principal de fricció.
Però això és una altra cosa.
Això és una altra cosa.
A part que considera
que presentar-se el 2013
era una maniobra electoralista
de l'Evita Govern.
No, aquí és on s'ha d'entrar.
A veure,
tu has posat el dit a l'ull.
No, home,
ho dic per recollir clarament
les crítiques.
D'on venen?
Són dues coses diferents.
Doncs llavors ho parlem
o que ho parlin
a porta tancada.
És a dir, bueno,
a més jo crec que tothom
ha de ser una mica responsable.
Tenim una persona
que val o que no val?
Tenim una persona
que la gent creu que no val?
Tenim un problema,
per vàlid que sigui.
Bueno, doncs busquem un altre perfil
o fem el que convingui,
però a porta tancada.
No convertim això...
Aquests no són els jocs
del president de la comissió,
ni són els jocs de l'alcalde,
ni són els jocs de l'oposició,
no els jocs
al que aspirem la ciutat.
I de la mateixa manera
que l'altre dia el Guardiol,
al camp del Barça,
aixecava els braços
perquè la gent animés.
Això és el que volem nosaltres,
que els polítics
ens aixequin els braços
amb aquestes coses.
Animin els ciutadans.
Ara, clar, quan veus
que perquè hi ha un tema o un altre
i són picades baralles,
al final, personals
que no porten a res.
Hi ha altres moltes coses
que poden discutir
a nivell personal,
però aquestes jo crec que no.
Perquè sobre els punts de flexió
aquests que comentava...
No, jo diria
que són dos assumptes diferents,
evidentment,
i estic d'acord amb el Pell.
El tema de l'executiu
de la candidatura,
ja ho sabem que hi ha discrepància.
I començant pel seu president
o director, com se digui,
a porta tancada,
discutim-ho, parlem-ho
i treurem-nos a les banyes,
però torna el mateix d'abans.
pots discrepar,
però hi ha unes responsabilitats
que s'assumeixen
i, per tant,
el responsable,
finalment,
de tirar endavant la candidatura
i l'estratègia,
és el propi equip de govern.
Ho sento,
és un tema de ciutat,
però algú ha de ser
el responsable.
Si es posen d'acord
i consensuen en l'estratègia,
millor que millor,
evidentment.
Un 10,
hi ficaríem,
un 10,
un excel·lent,
però si no coincideix
amb l'estratègia,
bueno,
escolta'm,
cadascú li fiqui
la nota que vulgui.
Ja hi arribarà el moment
en què el ciutadà
avaluarà també
tota aquesta gestió
estratègica
i política al final.
Ja hi haurà el moment
en què ho avaluarà.
D'aquí uns mesos
tindrem el cas jo de fer-ho.
Però jo crec que
si és un projecte
de tota la ciutat,
es té que consensuar
el lideratge.
El lideratge executiu.
No sempre és possible.
Jo penso que sí,
que és possible.
I mira,
mira,
en definitiva,
el missatge,
el missatge,
Carles,
és posar el millor
en cada moment,
en cada lloc.
i evidentment,
jo el senyor Mario Rigau
no el conec
ni vull parlar
ni bé ni malament.
Ara considero
i entenc que ho puc dir
que no és la persona
adequada per liderar
aquest projecte
i que a Tarragona
hi ha persones
molt més preparades
per liderar-lo.
I això és claríssim
i això s'ha d'admetre
i s'ha de reconèixer.
I que aquest senyor
està posat aquí,
i jo no sé per què,
però està posat aquí
que no tenia,
i em sembla,
que no tenia cap relació
amb el món de l'esport
ni havia somiat mai
tenir-lo.
Llavors,
amb això
es té que ser responsable.
I en cada moment
el polític
té que ser responsable
i posar la persona
més preparada
en cada moment,
en cada lloc.
No pagar prebendes
ni favors
que ja n'hi ha prou,
tu,
ja n'hi ha prou.
Això és un projecte
de tots
i tots s'han de sentir còmodes.
Tots s'han de sentir còmodes
i si hi ha una persona
que crea una incomoditat,
l'has de treure.
I l'ha de treure
tant el senyor del PSC
com el partit de Convergència
com el del PP
i tots han de possibilitar
la comoditat de l'altre.
Si jo entro en un lloc
i vinc aquí
i t'incomodo,
quina tertulia tindrem?
Jo he de procurar
venir aquí
i què?
Que tu estiguis tranquil,
que tu estiguis còmode
i que l'objectiu
el podem alcançar.
Quan ja poso una pedra
al camí,
evidentment que això
estic torpadejant a algú
i aquesta pedra
jo no crec que sigui
tan difícil
consensuar un nom
per liderar la candidatura,
per ejecutar la candidatura,
i això ho haguéssim fet
fa dos o tres anys
i ens haguéssim estalviat
moltíssimes coses
i em sembla que la persona
a Tarragona
tothom pensa
qui pot ser aquesta persona.
Tothom ho pensa
i tothom la té al cap.
En qualsevol cas
ara no sembla
que sigui el millor moment,
jo diria perquè ahir
vam entrevistar
la vicepresidenta
del Comitè Olímpic Espanyol,
la Teresa Zabel,
que és d'alguna manera
la nostra defensora
de la candidatura
a nivell internacional
i va donar a entendre
que clar,
que ara no era el moment
de fer canvis
perquè recordem
que l'elecció dels Jocs
del 2017
és el mes d'octubre
i que tenim per tant
sis mesos per davant.
Una última qüestió
sobre els Jocs.
La pròpia decisió
que es va conèixer d'Imecres,
la immensa majoria
de les opinions
diuen que ja ens han anat bé
perquè era un marron,
si em permeten l'expressió,
organitzar el 2013
i que realment
Tarragona sempre
ha treballat pel 2017.
Estarien d'acord
en que ens podem donar
per satisfetge que...
Sí, jo estic d'acord.
Jo crec que la candidatura
ha fet el que tenia que fer
i dient molt bé,
doncs si s'ha de donar
un pas endavant pel 13
doncs ja el donarem
però estem treballant
com deia el Carles pel 17.
No és el mateix
ja arreglar quatre cadires
d'una pista d'al·latisme
que fer una pista d'al·latisme nova
i ara doncs
potser la tindrem nova
i no ens quedarem
més amb les cadires.
I la pista
i més coses, se suposa.
Espero que sí, però...
Per tant estarien d'acord
que...
Plenament d'acord.
Que ens ha tocat
que hi hagi la loteria.
Que ens ha tocat la loteria.
Podem anar a dormir,
tranquils.
Jo crec que amb això
i amb tot el respecte per Madrid
és la segona vegada
que ens toca la loteria.
La primera va ser
quan no van donar
els Jocs Olímpics a Madrid
perquè vol dir
que els recursos econòmics...
No, ho dic des del punt de vista econòmic.
Els recursos econòmics
que...
Home, això...
No, no, no,
que està bé, diu.
M'ha fet gràcia.
És que ha posat una expressió
el Carles,
clar, això no ho podem veure
als ullets.
Si el Carles del Marce.
No.
A veure, a veure,
més d'un.
Home, però...
Això, a més,
jo no soc ni molt menys
el primer que ho diu.
Clar, recordem que
si els Jocs haguessin anat
als Jocs Olímpics del 2016
a Madrid...
L'esforç pressupostari
de les administracions
hagués anat cap a Madrid
Carles,
que no s'hagi tocat el 2013
ja va bé.
Jo crec que formava part
d'aquesta estratègia,
més o menys,
de reforçar la candidatura
del 2017.
I per això ens presentem també,
donat aquest moment
de crisi
i de moviments
que hi ha en tot el món
també del Magreb i tal,
per ser una possibilitat
també del 2013
si al Comitè Internacional
li interessa,
li convé
i va bé.
I si passa,
doncs arremanguem-se,
perquè m'imagino
la cara d'il·lusió de tots
i, no ho sé,
el cava
i els petards
i tot el que tu vulguis,
però l'endemà
tots a sobar, eh?
Tots a sobar
totes les administracions.
El marró.
Que els hagués tingut
que tirar endavant?
Evidentment.
Però que això ha allogerit
una mica
tot aquest tema
de cara al 2017,
també.
Segur,
a totes les administracions
els he encantat
poder veure
que la perspectiva
és el 2017.
Abans l'Antoni,
quan parlàvem
de la picabara
i la política
entre Partit dels Socialistes
i Convergència
i Unió al voltant dels Jocs
deia
que aquesta era
un altre exemple
del possible distanciament
de la ciutadania
respecte a la política.
Avui hi ha una altra notícia
que potser també
pot crear
encara més distanciament
que és
la decisió
del que va ser
cap de llista
de Convergència i Unió
a les passades eleccions
al Parlament,
Josep Poblet,
de renunciar
al seu escó
al Parlament.
Això, clar,
dos, tres mesos després
de les eleccions.
Diu
i ho justifica
dient
que ell vol
aspirar
a continuar
sent l'alcalde
de Vilaseca
i president
de la Diputació
de Tarragona.
Es pot entendre,
Antoni,
per exemple
una decisió
del cap de llista
per cert
la llista
més votada
a les comarques
de Tarragona
el passat novembre
que ara renunci?
Era esperat,
era esperat
però jo no ho entenc.
Jo personalment,
el senyor Poblet
el considero
una persona,
un millor polític
i digne
de tota admiració
però crec
que aquí
s'ha equivocat
per mi.
Quan un assumeix
en la vida
una obligació
la té que complir
i si no la compleix
ha de ser
per una causa
totalment
aliena
a la seva voluntat.
Ha de ser un accident.
en aquest cas
sembla que hi havia
ja un planejament
inicial
de presentar-se
com a cap de llista
com a ganxo electoral
i per després marxar.
Home...
I allò que deies
el distanciament
tu creus que
coses com aquesta
també provoca
la ciutadania?
Jo penso que l'electorat
es frustra.
O sigui,
l'electorat
aquestes qüestions
és una mica
la política
de pandaneta,
no?
O sigui,
de no donar
importància
a la qüestió política
i crec que la qüestió
política
té molta importància
o quan un assumeix
una responsabilitat
la té que complir
i, bueno,
era clar que aquest senyor
no l'anava a complir
perquè era impossible
que compaginés
els seus càrrecs
de president
de la Diputació,
alcalde de Vilaseca
i diputat
del Parlament
d'algun lloc
tenia que marxar
algun compromís
es tenia que desfer
però, bueno,
aquestes qüestions
jo crec que
s'han de plantejar
abans
i les eleccions
no deixa de ser
un contracte
que vostè celebra
amb l'electorat
per quatre anys
i que el té
que complir
no pot dir
ara
d'on de digue
digo digo
Diego
els contractes
l'altra part
té la possibilitat
d'exigir
el compliment
o demanar
la resolució
amb una indemnització
no pot sortir indemne
d'alguna manera
escolti
això és una cosa
de dos
Pep, com ho veus?
Sí, perquè
és veritat
que quan votes
doncs home
un pes important
a la decisió del vot
doncs el té
la ideologia
per dir-ho d'alguna manera
el partit
el que votes
però l'altre
jo crec que important
també són
les persones
del llistat
que se't diu
que gestionarà
aquella ideologia
doncs en el lloc
que correspongui
i no és només
el cas
de l'alcalde de Vilaseca
que hi ha hagut
altres persones
doncs que perquè
han rebut un càrrec
senyor Montilla
senyor Montilla
no, la mateixa llista
de Convergència
em sembla que hi ha hagut
també un corregut
clar, però precisament
els partits de l'oposició
han dit que
si Josep Poblet
li haguessin donat
algun càrrec al govern
seria més
s'entendria millor
no?
en aquest cas
no és això
clar
i una altra diferència
potser
em plantejo
el cas del president
Montilla
que perd les eleccions
i deixa l'escop
clar, deixa l'escop
perquè perd clarament
les eleccions
és un polític derrotat
en aquest sentit
ho dic perquè clar
són moltes casuístiques
però al final
anem al mateix lloc
és a dir
jo voto un partit
que perd les eleccions
però clar
jo també vull que
encara que les hagin perdut
que facin oposició
no el partit
sinó aquell senyor
aquest senyor
i aquell senyor
si aquell senyor
diu
mira escolta
jo no en tinc ganes
i me'n vaig
llavors a mi
m'han enganyat
una mica
perquè la persona
que farà oposició
serà una altra
que potser no la conec
i si no ho tens
que anunciar
dins del teu programa electoral
si perdo
me n'aniré
molt bé
és veritat
que molta gent
ja ho sabia
o ja ho veia venir
jo entenc
les estrategies
dels partits
de posar persones
en prestigi
com és l'alcalde
que l'assega
al capdavant
i arrossegar
ja ho entenc
però
Carles
jo d'entrada
de veritat
ho trobo lleig
ho trobo
una
una enganyifa
entre cometes
el ciutadà
el votant
que ha anat
per una opció
i per unes persones
també
que votem
per ideologia
per simpatia ideològica
i també
gairebé moltes
la major de les vegades
i perdonem
que ho digui jo
també això
per programa
poques vegades
votem
poques vegades
perquè
ja no es mira
el programa
mires el líder
mires el que surt
a la tele
mires la propaganda
però així per damunt
i escolta
és més
el que sents
per aquella
i el perfil
de la persona
i el perfil
de les persones
molt bé
el prestigi
que pugui tenir
aquella persona
aquestes persones
o aquests polítics
que van a ocupar
tants càrrecs
o són uns cracs
que arriben
a tot arreu
de tot el món
i podrien ser
fins i tot
no sé què més
o ens estan enganyant
una de dues
perquè
clar
si el tema
només és estratègic
ja sabem
que després
de les votacions
poden passar
moltes coses
començant
per les coalicions
de govern
un pot pensar
ara pacten
amb aquells
i això no ens ho van dir
jo crec que
si que alguns anuncien
no pactarem
amb aquell
però ho diuen
ja amb la boca petita
per si de cas
i no cal posar exemples
però
és a dir
jo puc entendre
situacions posteriors
per poder governar
perquè ens entenem
en democràcia
fa falta un mínim
de vots
i d'escons
però
aquests temes
de les persones
ha de ser
molt justificat
com deia també
l'Antoni
Vives
si no està
jo perdon
però ho trobo lleig
perquè és una
és una enganyifa
és un engany
és a dir
si tu ja saps
com també heu dit
vosaltres
que
aquella persona
a tantes responsabilitats
no hi arribarà
i que alguna d'elles
deixarà
jo en fi
perdoneu-me
però
tothom que voti
el que vulgui
i algun dia
no ho faran
i el trist d'això
segur que és
penso jo
és que
d'aquí 4 anys
poca gent se'n recordarà
pocs ciutadans
per aquest fet
votaran
o deixaran de votar
una opció política
això també és la gruva realitat
i facin el que facin
perquè la gent en general
tenim poca memòria
i no és
fonamental
és una enganyifa
donar moltes voltes
perquè dius
al final
també és una mica
donar una mica
igual
qui vagi
en el tiquet electoral
perquè es vota
per indicacions de partit
de manera que
el que pugui portar
un concret diputat
a un altre
al Parlament
clar
perquè clar
tots els partits
sempre voten
el que diu
el cap del grup
es fa el que diu
el jefe
estigui o no estigui
el senyor Poblet
el candidat
respecte als seus electors
és una mica
com ara canviant
d'administració
l'administració municipal
tu fas una llista
electoral
per anar recollint
diferents interessos
i diferents vots
al final
però clar
aquesta gent
que t'acompanya
en el tiquet electoral
seran bons gestors
quan arribi el moment
jo crec que els ajuntaments
haurien de tenir
una mena de consell
de ministres
que tu puguis
com el govern
de la Generalitat
o el govern de l'Estat
doncs miri
jo sóc l'alcalde
perquè sóc el cap de llista
però ara fitxo
a 5 persones
perquè
però si no et trobes
una mica a vegades
aquestes
bueno
jo penso que
en principi
l'administració
té els funcionaris
per fer tot això
perquè la maquinària
funcioni
perquè la maquinària
funcioni
però no n'hi ha prou
que amb això
jo ara
que també
entrat una mica més
en l'administració local
has de tenir
alguna llum
si només són funcionaris
podríem posar-li una màquina
un supercomputador
que fes bé la seva feina
jo penso
no
perquè
jo penso que no
jo penso que
el gran exemple
de país
amb funcionaris
d'elit
és França
i funciona
França
és un país
que precisament
amb una administració
fortíssima
i el prefecte
és un funcionari
no és un polític
no nomenat pel govern
però és un funcionari
de carrera
en definitiva
jo crec que
això també està passant
aquí ara
totes les direccions
territorials
delegacions
són funcionaris
funcionaris polítics
funcionaris
de designació
política
jo crec
que la funció pública
a veure
té que haver un polític
que marqui la línia política
i un tècnic
que ejecuti
i que assessori el polític
que el polític
arriba allí
amb una maldavana
i al darrere
d'acord
d'acord
absolutament d'acord
amb això tens tota la raó
si no la maquinària
no funcionaria
ara
ho acabes de dir
un polític
que marqui la línia política
hi ha polítics
que no són capaços
de marcar
per ells mateixos
una línia política
que la marca
unes directrius
i unes prioritats
però vull dir que a més
jo hi vaig el component
també personal
home
són persones
que estan al capdavant
d'una institució
que hi han de fer
un paper
correcte
és veritat que la maquinària
el dia a dia
és el funcionari
el que tira endavant
les coses
però el polític
ha de marcar
bueno i la línia
la solució
també te la pot donar
el funcionari
tu optes
entre les possibles solucions
però això també
necessita que el polític
vulgui escoltar
i no tothom
una certa angúnia
que només
bueno perdona
no no
vull dir
que reforcem
que està bé
que estigues reforçant
de l'administració
pura i dura
l'administració
o sigui
una cosa és l'administració
i l'administració
et pot donar
diverses solucions
i el polític
resolt
o sigui
jo entre les diverses
opcions que tinc
decideixo
la que políticament
entenc
que és la més correcta
per plantejar
solucions
al problema
jo crec que el tècnic
és el que t'ho fa millor
qui és el que
et dissenyarà millor
la solució urbanística
de la ciutat
un tècnic
no un polític
i el polític
decidirà
quin tipus de ciutat vol
però el disseny
de la ciutat
el té que fer un tècnic
però el president
del govern
es conlleix
ha de tenir
l'última paraula
i posa davant
d'aquests funcionaris
això és el que no passa
en els ajuntaments
això és el que vaig
una mica
jo crec que no
podem passar
del polític
pel que entenc
del polític
és a dir
dels 27 regidors
a l'administració
i el funcionari
puro i duro
i res més
pim pam
pim pam
per què no
per què fa l'intermig
et trobarà
et trobaràs
vols dir
jo et preguntaria
jo et preguntaria
i amb la mal cor
em pots dir
quants càrrecs de confiança
preparats
per dirigir
un ajuntament
hi ha
actualment
per exemple
quants n'hi ha
jo no sé
si et refereix
al personal assessor
no no no
tu veus
que designen
amb un senyor assessor
que aquell senyor
sobre la matèria
sap tant com jo
com si vinc fan
director de la central nuclear
de Bandelló
si m'assento allí
Toni
l'administració
ha previst
hi ha uns llocs de treball
que es cobreixen
per lliure designació
que se'n diu
un moment
entre funcionaris
jo no estic d'acord
jo no estic d'acord
ah vala
que els trauries tots
doncs mira
jo en soc un
jo no estic d'acord
i quan estava a l'escola
i quan estava a l'escola
de director
hi ha un procés selectiu
també entre funcionaris
i després
un assumeix les responsabilitats
i allí prens gairebé decisions
entre cometes
polítiques
d'orientació de la tasca
i del treball
però quina diferència hi ha amb tu
càrrec de confiança en tècnic
no deixes de ser un tècnic
no deixes de ser un tècnic
inicialment
però
la lliure designació
vol dir
que hi ha lliure cessament
és a dir
per això justament
perquè hi hagi aquesta
però llavors
aquest lliure cessament
t'arresta independència
perquè tu estàs pendent
del que t'ha col·locat
evidentment
i llavors tu
toques la música
del senyor que et paga
bueno
ara ens hem desviat
una mica del tècnic
és molt interessant
però
el general
toques la música
del que et posa
en el piste
i no li diràs
mai
vostè s'està equivocant
per què?
perquè el moment
que li digui
s'està equivocant
te dirà
mira la porta és tallà
i tu passaràs
de guanyar
10 a 5
i diràs
coi
hi ha un factor
que no és el factor polític
és el factor humà
Carles
si tu fossis
un funcionari independent
li pots dir
al senyor polític
senyor polític
vostè s'està equivocant
i li dono per escrit
aquí damunt
i llavors
quan vostè s'equivoqui
i li vinguin
evidentment
que farien
no faríem res
a veure senyors
contartules
ja que està
en fi
no no
en els darrers governs
crec que de la transició
de Franco
creen en els tecnòcrates
fins i tot van arribar
a l'extrem
amb la lliure aquesta
que estàs dient
que hi ha fins i tot
s'obrada el polític
és a dir
per què?
un polític
posem allà
un que faci política
però que sigui
perdona'm
el gran tècnic
especialista
en aquella matèria
i és més important
que a urbanisme
doncs hi hagi
un arquitecte
o m'entens
el que et vull dir
no té per què
no hem de confondre
les funcions
si Catalunya vol ser un estat
té que tindre
una administració forta
el que no podem tindre
és una administració
i el que no podem tindre
és una administració
de pandereta
de gent
que canta la música
del que li posa
l'alpiste
això
escolta
això
és així
home
tu mira
mira a veure qui posen els càrrecs
gent que firma
sense mirar
evidentment
Carles
Carles parla d'un altre nivell
de l'administració
a veure senyors
evidentment
senyors
el dia que vulguis
farem un debat
i repassarem
persona per persona
un dia els convido
per fer un debat monogràfic
el repassarem
a tots els partits
no et dic el teu
a tots
deixi'm comentar
un aspecte concret
que a més té a veure
amb tècnics i polítics
perquè hi ha tècnics
que han d'estudiar
un afer complicadíssim
però en qualsevol cas
hi ha una decisió política
l'última
què fer
amb un tema
en fi
que coneixen perfectament
els nostres oients
els nostres contartoris
què és fer
amb el complex Sant Jordi
ho dic perquè ahir vam entrevistar
per primera vegada
el nou secretari general
de l'esport de la Generalitat
que per cert
és un esportista
va ser un esportista
de prestigi
en el seu moment
jugador
jugador d'hoquei petits
és un de lliure designació
això
un cervell o un cervell
no el conec
el secretari general
Ivan Tibau
secretari general de l'esport
això és un càrrec polític
ara
és un càrrec polític
secretari general de l'esport
és un càrrec polític
aleshores
parlant del tema
ens deia
clar
els tècnics
hauran de veure
amb l'empresa
ja saben que hi ha
aquella empresa
que té la concessió
de les obres
que no comença
perquè la situació econòmica
està molt malament
i a més a més
el polític
el secretari general de l'esport
deia
aquest projecte
que es va plantejar
al seu moment
és desmesurat
i l'hem de reduir
estaríem d'acord
en què hem de reduir
un projecte
un equipament esportiu
que coincés
pràcticament
aquesta notícia
o aquest anunci
amb el tema
dels Jocs del Mediterrani
i de les possibilitats
del 2017
perquè la crisi
marca clarament
que hem d'anar
a projectes
més reduïts
Pep
és que a vegades
diguem
estaluar
no vol dir
no gastar
jo crec que les coses
s'han de mirar
d'una altra manera
i tu ho expliques
molt bé
si hem d'anar
cap a uns jocs
del Mediterrani
si hem d'anar
si hem de potenciar
l'esport
doncs potser
retallem
amb alguna altra cosa
però no amb una instal·lació
esportiva
això és tan fàcil
i tan difícil
com posar sobre un paper
prioritats
el projecte
que es va presentar
al seu moment
20 milions d'euros
costa
l'empresa
que té l'adjudicació
des de fa mesos
perquè aquest és un tema
que ja va arrossegar
l'anterior govern
no ha estat capaç
de començar les obres
tot s'ha de pagar
tot s'ha de pagar
però no mirem
el que costa
mirem què hi ha
què té el projecte
té 24 piscines
podem alcalen
ara té una piscina
que això que val
20 milions
què hi farem
això és una decisió
de tècnics
i a l'hora de polítics
que és el que dèiem
a veure Antoni
tu què faries
no tinc criteri
per opinar
jo penso que és
una qüestió
de prelació
de necessitats
de prioritats
i llavors
en definitiva
jo dir sí o no
si tingués que prendre
la decisió
Antoni
qui ho ha de prendre
això
un polític o un tècnic
jo entenc
que això és una decisió
política
a les prioritats
evidentment
la prioritat
és una decisió
política
ara el tècnic
te té que dir
escolta
això val 20 milions
i vostè té 10 necessitats
tu les poses
per l'ordre que vols
però te les té
que posar un tècnic
que tingui coneixements
no un senyor
que te les posarà
per l'ordre
que tu vols
que te les posi
que aquesta és la diferència
jo penso
que aquesta és la diferència
el tècnic t'ha de dir
aquest és l'equipament
que vostè necessita
si vol
un tema esportiu
de llarg recorregut
això és el que vostè necessita
i això val tant
vostè mateix
i té aquesta necessitat
retallar o no retallarà
té aquestes gastos socials
però amb això
no n'hi ha prou
moltes vegades
és a dir
tu pots dir
el polític pot anunciar
pot donar la seva instrucció
i després
en la cadena
de l'administració
que és important
no és dir i fer
ojalà fos així
o no
no ho sé
perquè veus també s'ha d'anar al tanto
amb les instruccions que es donen
de com s'executen
doncs hi ha d'haver
tota una sèrie de passos
i de garanties
i de seguretat
i de més informes
i un altre
moment
sense que això vulgui dir
que s'hagi d'eternitzar
Carles
això és el dret administratiu
o sigui que en definitiva
no estàs descobrint res
en aquest cas concret
estàs descobrint
la llei de procediment administratiu
de l'any 1951
de Laureano López Rodó
que era fisc advocat
per alguna cosa
en el cas
en el cas que ens ocupa
jo també puc pensar
que en l'actual moment
de situació difícil
a mi m'agrada el projecte
que ja ha penjat a la Rambla
en aquell tauler
tot allò que es veu
que és el que es va presentant
al seu dia
a mi l'únic que em fa por
els dibuixos sempre són molt macos
que de 20 milions
el que em fa por
de veritat
és que passi a 40
que és el que passa
moltes vegades
en aquestes grans impostos
i ara
alguna cosa s'ha fet malament
serà culpa d'aquí
o dels polítics
del polític o del tècnic
del que hagi fet la suma
del que hagi fet
del que estigui allí decidint
jo el que crec
és que no s'ha d'aturar l'obra
de veritat
si s'ha de replantejar
de fet que no ha començat
ja està aturada
molt bé
perdona
el procés
facin un aparcament
el meu aparcament
hi ha el de la Rambla
hi ha la Corte Inglés
encara més aparcament
jo tenia un solar
en tenim un altre allà baix
jo crec que fa falta
un complex esportiu
sí home sí
jo dic mentrestant
es decideixen
falta un macro
complex esportiu
no un complex
un macro complex esportiu
aquesta és una altra
aquesta és una altra
ja està
tu ho hem arreglat tot
Ricard
ja veuen l'hora
que es va acabant
es va acabant la tertulia
però ja estava
dient la tertulia
és que els directors generals
per exemple
que n'hi ha uns quants
Déu n'hi do
en el departament d'ensenyament
tant que han reduït
el govern actual
de la Generalitat
n'hi ha més
que l'anterior
dos més
sí sí
t'ho dic
t'ho puc detallar
i ara com diu Napolònia
algú ho hauria de dir
algú ho hauria de dir
sí senyor
i la tertulia
la poden continuar
fora d'antera
si volen
Josep Bertran
Antoni Vivas
Bon cap de setmana
Carles Temero
gràcies per convertir
aquesta estona amb nosaltres
bon cap de setmana
que vagi molt bé
fins la propera tertulia
adeu bon dia
Bona cap de setmana