Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català. Aquí estem com cada dimecres, a aquesta hora del migdia,
molt ben acompanyats, avui especialment amb l'Enric Garriga, del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia. Hola, bon dia a tothom.
Però avui també amb una jove que es diu Cristi, Cristi Kutzer, que és d'Estònia i que està aquí a Tarragona.
Cristi, molt bon dia. Bon dia. Què estàs fent a Tarragona?
Estudiant, estudiant. Estudiant què? Català. Fent un màster en català. Bé, sí, un màster. I pràctic és.
I què tal, Tarragona? A mi m'encanta. Sobretot per la mar, sí, sí.
La mar, el clima també. El clima també, clar.
Avenint del Nord. Molt diferent del teu país.
Molt. Ella serà, d'alguna manera, la protagonista avui del programa, la Cristi Kutzer,
que ja porta uns dies a Tarragona i que és la convidada que ve amb l'Enric Garriga.
Però com cada dimecres, l'espai comença a ritme de música. Avui, Enric?
Avui tenim música gruixuda i li hem fet triar la Cristi, perquè com que és la convidada,
diria, doncs, tria-t'ho, perquè és un disc d'aquells que no tenim,
l'hem tret de l'Spotify. Es tracta de De Gruixuts, que divendres presenten aquest disc
que acaba de sortir, que es diu Que Venen els Indies, el presenten aquí a Tarragona,
a les Golfes Club, acompanyats d'un altre grup que presentarem al final,
del qual posarem una cançó. Però de moment, doncs, començarem amb els gruixuts,
amb una cançó que és la que dóna títol al disc i que a la Cristi li ha agradat,
i ens posarem aquesta. Que Venen els Indies.
Adéu.
El rock no és molt per sort, resisteix la pressió.
Un pas en fals i caos, en altra dimensió.
El rock no és molt per sort, resisteix la pressió.
Un pas en fals i caos, en altra dimensió.
Que Venen els Indies, millor posar-se tobert,
i ens amb l'exec, missatges, se les claus.
Que Venen els Indies.
Així es títula aquesta cançó que ha triat la nostra convidada, la Cristi Kutzer.
L'hauríem de preguntar per què ha triat aquesta cançó.
Li agrada el rock allò fort.
Sí, sí, molt.
Sí?
Sí, és xula la cançó, no?
Sí, també.
Aquests Indies, de totes maneres, no sé si són els Indies de les pel·lícules o són uns altres Indies.
Aquests fan, home, justament juguen amb això, la cançó i el disco, eh?
Que els Indies, els grups Indies, que són tots tan povi i tal,
i els gruixuts, en una entrevista que els vaig llegir recentment,
diguem que renegaven una mica de tanta toberia, en el sentit de tou, no la cosa tou.
Nosaltres som roqueros i ens haurà de fotre canya.
I això tant de cosa tou dels Indies, tot tan bonic i tan maco, no ens haurà de tant.
Juga amb la paraula Indi dels grups independents, de música independent,
i amb els Indies, m'imagino, també de...
Sí, el ratllo d'Indies i Cowboys, eh?
Que venen els Indies, nosaltres som els Cowboys.
I nosaltres què som?
Nosaltres som els d'un quart de català, i que, com que la setmana que ve és Setmana Santa,
i també Sant Jordi, doncs avui farem un programa així una mica especial de Setmana de Sant Jordi Santa,
o Setmana Santa Jordiesca, aquestes coses, clar.
Recomanacions i cosetes que fem, saps que al Centre de Normalització i el Consorci,
sempre per Sant Jordi fem cosetes de cara a la llengua, a la literatura.
Doncs bé, això ja ho tenim tot penjat al web,
les cosetes que fem enguany des del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Hem editat dos punts de llibre, que des d'avui els distribuïm ja.
Un, des de com a... amb la informació del Servei Local Català de Tarragona,
i un altre de l'oficina de Salou, perquè som dues oficines que en els últims mesos
hem canviat de lloc, i perquè la gent sàpiga on som i ens puguin trobar
i recordin el telèfon i això, doncs hem fet aquests punts de llibre
que estem distribuint i que, evidentment, el dia de Sant Jordi per les parades
distribuirem i tot això els durem als alumnes, etcètera.
Després, una altra cosa, també dintre de la primavera literària
s'estan fent aquests dies les presentacions de llibres
guanyadors del Premi Literari Ciutat de Tarragona 2010,
i d'aquests premis el Centre de Normalització Lingüística
n'és un dels coorganitzadors,
i per tant, també ara en aquestes presentacions també hi és present,
la majoria dels llibres porten al darrere el logotip del Consorci,
i per això també és un acte en el qual el Centre de Normalització Lingüística
participa directament,
i la cosa gruixuda que fem,
mira, gruixuda, to amb la música del dia,
la cosa més gruix és el concurs que hem organitzat
des del Centre de Normalització Lingüística
conjuntament amb el Servei de Política Lingüística de Tarragona,
d'on ve la Cristi, avui mateix,
i és un concurs que es diu
La Llengua i la Literatura tenen premi.
Això és un concurs que hem fet uns díptics,
hi ha 12 preguntes sobre escriptors tarragonins,
els Premis Ciutat de Tarragona, tot això,
i aleshores hem posat una urna allí al Centre de Normalització Lingüística,
però també això s'ha distribuït a les biblioteques
i a les biblioteques que hi ha per la ciutat,
als centres cívics, a les escoles d'adults,
concretament, mira, n'hi ha a l'Arxiu Històric,
a la Biblioteca Política de Tarragona,
a la Biblioteca Maroteca Municipal,
a la Biblioteca de Torreforta,
a la Sala de Lectura de Sant Bérez i Sant Pau,
a l'Institut Municipal d'Educació,
al Centre de Formació de Luz Josep Almasanés del Mau,
al Centre de Formació de Luz Riu Clà
i al Centre de Normalització Lingüística nostre.
En cada un d'aquests llocs tenim una urna,
hi ha les paperetes que tinc aquí al davant
perquè la gent pugui emplenar amb les respostes correctes,
i de tot això en farem un guanyador.
El termini de votació és des d'allà,
i això va començar ja ahir,
i l'últim dia que es podrà votar és el dia 20 de maig,
perquè les urnes que utilitzem són les que el dia 22
s'han d'utilitzar per unes altres votacions.
De manera que el 20 de maig la retirarem,
farem el recompte de botlletes,
i tot i que el prospecte diu que hi haurà un premi,
doncs hem pensat que un quedaria poc,
i en farem tres.
El premi és un lot de llibres,
d'aquests llibres premiats als Premis Ciutat de Tarragona,
i com que l'Ajuntament en té disponibilitat,
en lloc de fer un lot en farem tres.
I el sorteig el farem aquí,
a un quart de català, el dia 25 de maig,
si vostè no hi té convenient i li sembla bé.
Cap problema.
Perfecte, doncs ja ho tenim tot arrodurit lligat.
Si algú vol la informació sobre això,
a part que la trobareu al web del Centre de Normalització Lingüística,
hi ha un web específic que és llenguacatalana.tarragona.cat,
que és el del Servei de Política Lingüística,
tant en un lloc com en l'altre us podeu descarregar la butlleta,
que està en PDF, i també s'admeten les butlletes,
no cal que sigui la butlleta oficial impresa en colorets que tenim,
sinó que qualsevol persona se'l pot imprimir amb la seva impressora,
i servirà igualment, serà igual de vàlida,
una butlleta impresa amb impressora i emplanada
que una d'aquestes oficials, i això doncs fins al 20 de maig.
I tenim aquests tres lots de llibres Premis Ciutat de Tarragona en joc.
Molt bé.
Això són les cosetes que fem des del Centre de Normalització Lingüística
de cara a Sant Jordi.
Però, més enllà del que feu com a Centre de Normalització Lingüística,
n'hi ha altres coses que val la pena destacar de cara a aquests propers dies.
Sí, jo, com això que dèiem,
hi ha molta gent que fem vacances,
mi incloc, perquè nosaltres al Centre fem vacances,
per tant, ja ho dic, la setmana que ve el Centre de Normalització Lingüística
està tancat. Els alumnes ja ho saben, no hi ha classes,
però a més a més és que està tancat,
i per tant no tenim consultes, ni fem assessorament, ni aquestes coses.
I, pels que puguin fer vacances,
tenim una mica de recomanacions de lectura,
de cine i de música per aquests dies.
Perquè, a més a més, de cara a Sant Jordi
és dates en què tothom publica llibres
i les discogràfiques treuen els discos.
Per exemple, comencem.
Demà mateix, bé, avui a la tarda
hi ha la presentació d'un d'aquests llibres
Premi Ciutat de Tarragona, són totes a les 7 de la tarda,
però ara no em facis dir de memòria
quina és la d'avui, però n'hi ha una, a les 7.
També, demà,
a les 8 de la tarda,
a la llibreria de la Rambla,
es presenta un llibre d'aquest típic,
en aquest programa, que és un llibre de sociolingüística
i tal, que es diu
De política i planificació lingüística.
Mirades contemporènes a l'ecosicostema
comuniu-comunicatiu català.
De Miquel Àngel Pradilla,
professor de la Universitat de l'Oberia i Virgili,
del director de la xarxa Cruscat,
amb el qual sovint parlem.
I el llibre es publica
a la col·lecció de Mau,
editorial Onada,
i la presentació que es farà, com dèiem,
a la llibreria de la Rambla,
la faran Jordi Ginebra,
director del Departament de Filologia Catalana,
i la Marina Massaguer,
que és la tècnica del servei de política lingüística
de l'Ajuntament.
I també, evidentment, hi haurà l'autor,
i aquest llibre es presenta demà.
A quina hora? I a on?
A les vuit, a la llibreria de la Rambla de Tarragona.
Jo espero que, diguem,
després de les vacances de Setmana Santa,
puguem comentar una miqueta més.
Quan el tingui el llibre i el pugui veure una mica,
doncs comentarem el contingut, etcètera.
Què més ens recomanes?
Altres novetats.
Revistes, per exemple, revistes culturals.
Acaba de sortir el número 58
de la revista Paper de Vidre,
que és una revista de cultura, en general.
És digital, es pot llegir per internet,
l'adreça és molt senzilla,
3bdebles.papedevidre.net.
És el número 58,
però és el número especial
del novet aniversari d'aquesta publicació.
I una de les...
un delígam dels caramelets que conté
és que, per primera vegada,
publicen els textos que Màrius Serra
ha escrit en català
per a les publicacions d'Oplepo.
L'Oplepo és una associació
de verbívors, diguem-ne, italiana,
en la qual no hi ha ningú
que no sigui italià excepte Màrius Serra.
Màrius Serra és l'únic estranger
que han admès en la seva associació
de verbívors,
i ell publica els seus articles
en aquesta associació en català
i també que és l'únic del món
que pot publicar en aquesta associació
en un idioma que no sigui ni italià
i és l'únic estranger
que tenen admès en les seves files.
Doncs bé, els articles publicats allà,
la majoria dels quals mai s'envisa a Catalunya
apareixen en aquesta revista
i després hi ha també una sèrie d'articles
d'escriptors,
una entrevista amb el Joan Lluís Lluís,
el de la xocolata desfeta,
aquest llibre també molt verdívor, etc.
Doncs tot aquest tipus de joc literari
apareix en aquest número 58 de paper de vidre
i encara una altra revista
d'un tipus diferent
seria l'Anderroc del mes d'abril
perquè hi ha bastants temes d'actualitat,
aquest mes d'abril surten molts discos,
la revista inclou el dossier ja previ
de la fira de música de Vic,
perdó, de Vic, de Vilaseca,
de Vilaseca, no?
De Vic, de Vilaseca,
que és el maig,
però ja hi ha un dossier
amb els grups previstos i tal,
la cosa ja escalfa fotons.
També destaquem una cosa
que està bé per aquestes vacances,
els que en dinguin,
que és mirar-se el DVD que l'acompanya,
que és el DVD titulat
Els Pets fan teatre.
No és la gira d'ara,
és la que van fer fa dos anys,
com que els va anar bé,
per això ara fan la segona ronda
dels Pets fan teatre,
però doncs de la primera gira
apareix aquest DVD,
molt ben editat i tal,
amb un dels concerts de la gira,
La Mare de Maco,
el dossier d'això,
i de temes d'actualitat,
doncs mira,
hi ha articles sobre el Beripomelo,
sobre Hewell,
sobre Albert Judà,
sobre l'Anna Roig,
sobre Beripomelo,
sobre el Niu Raimon,
sobre la increïble història
de cadascuna d'Ascadonia,
tots aquests són grups
que estan traient discos,
que després passarem
una llista de tots
els que estan traient discos
aquests dies,
o La Pegatina,
el famós grup triomfant
del Sona Nou
de fa un parell d'anys,
i La Notícia de Sopa de Cabra,
Els Dos Palaos,
etcètera, etcètera.
Tot això a l'enderroc
del mes d'abril,
que inclou aquest DVD dels Pets.
Sí,
i encara en un altre ordre
de tipus de lectura
i de literatura,
tenim el Saló del Còmic
de Barcelona,
la 29a edició,
que comença demà mateix
i dura fins diumenge,
i des del web,
des del web,
d'aquell web
que és dedicat
al còmic en català,
que es diu
comiccat,
les3beules.comiccat.cat,
fan una,
si voleu anar,
veureu la llista
de recomanacions
de novel·les gràfiques
editades en català
en els últims temps,
que es podran trobar
a la fira del còmic,
i cada any comentem
una mica al voltant
d'aquestes dates,
el tema de com està
el món editorial
del còmic en català.
Ho deixem per més endavant,
després de la Setmana Santa
farem una mica del balanç
perquè hi ha novetats
i hi ha coses interessants,
i a més,
a més,
ha sortit articles
aquests dies sobre
un article d'aquells
que anirà bé
per la secció dels tòpics,
que és
per què no hi ha
gaire còmic en català.
Això és un tema
que l'apuntem
que sortirà.
Doncs la pregunta
queda en l'aire
i la resposta
vindrà d'aquí
unes quantes setmanes.
En cinema però
tenim...
En cinema
aquesta setmana
hi ha tela.
Catalunya Cinema?
Sí,
és un cicle
que s'han inventat...
Se l'han inventat.
Se l'han inventat
arran de l'èxit de Panegra,
jo diria, no?
Sí,
és l'efecte Panegra,
diríem, eh?
Hi ha efectes
bola de neu,
doncs aquest és l'efecte Panegra,
que és que
s'han tret de la màniga
una sèrie de sales
i la Generalitat
han muntat un cicle
de cinema de Catalunya,
pel·lícules
totes bastant recents
i actuals,
totes en català,
es fa en set o vuit
sales de Catalunya,
a nosaltres ens toca
a l'Ocine de les Gavarres
d'Aragona
i durant tota aquesta setmana
cada dia hi ha dues pel·lícules,
una a les set de la tarda
i l'altra a tres quarts de deu,
el preu de tres euros
per pel·lícula
però també pots fer un abonament
per a les dues del dia
per cinc euros
o te podies haver abonat
per a tots els dies
per a deu pel·lícules
per quinze euros,
clar,
com que ja estem a mitja setmana
ja no.
Avui concretament
a les set hi ha Aita
i a les dues i tres quarts de deu
Herois,
demà Panegra a les set
i Buriet
enterrat,
aquella de l'altra u,
que ja va sortir un dia
el tema aquest
dels títols en anglès
de les pel·lícules,
deixem-lo.
A tres quarts de deu
enterrat
i divendres
tenim a les set
la mosquitera
i a tres quarts de deu
Coneixeràs l'home dels teus somnis,
això,
aquesta setmana
de cicle de cinema especial
en català
que teniu aquí a mà
i a bon preu.
I de música?
De música,
de música,
mira,
primer,
notícia,
diguem,
col·lectiva,
els del Plataforma per la Llengua
cada any per Sant Jordi
fan allò del manifest
i una sèrie d'actes
amb entitats
d'immigració
i tot això,
val?
Enguany
van un pas més enllà
i faran el primer
lip-dub
per la Llengua
amb totes aquestes entitats
que parlem d'unes 25 entitats,
d'aquestes d'immigrants
que cada any col·laboren
en l'acte,
però enguany
fan un lip-dub
amb coreografia
ideada per Macedònia
en dos dies,
ho fan el dia
divendres 15
i dissabte 16 d'abril
es grava.
El divendres 15
han de gravar
a la plaça de la Universitat
i el dissabte 16
a la Ramba del Raval.
La música del lip-dub
serà la cançó
Corren
dels gossos
que l'altre dia
estaven aquí
i segur que la van tocar
i que la coneix tothom
i bé,
hi ha això,
23 associacions d'immigrants,
tot això s'està gravant.
En principi
teníem previst
que surtissin 1.500 persones,
però amb el seguiment
que hi ha hagut
els últims dies
pels webs,
pel Twitter,
pel Facebook,
es veu que
la cosa es desbordarà bastant
i podria ser
que arribessin a batre
el rècord aquell
del vídeo
del lip-dub
per la independència,
que els que fan aquest lip-dub
són els mateixos
que van dirigir aquells.
Per tant,
la cosa pot ser
bastant exitosa,
ja ho sabrem,
més endavant.
I les novetats,
doncs mira,
novetats,
el mes de març
ha sortit
el primer disc
en català
d'un grup
de Pla d'Urgell
que es diu
Hewell,
el disc que es diu
Desig,
i pròximament
el posarem aquí,
és un rock
ballable i tal,
modern i del moment,
ja el comentarem
quan s'ho uti.
La setmana passada
sortia el nou disc
de Carles Carolina
i la increïble història
que es diu
Música de Mercat
el dia 5 d'abril,
ahir sortien
el disc nou
d'Antoni Afon
que es diu
Lamparedes
però a Mallorca
ja el venien
des del dilluns.
El de Brahms
també sortia ahir
oferta de diàleg.
Pati Ramon
també sortia ahir
el nou disc
de Cançons Curtes
i Roqueres
que es diu
Brou.
Obrim pas
el seu disc
de combat
titulat Coratge
surt el dia 18
i està previst
i això ja és
una miqueta més lluny
l'Anna Roig
ja tenen títol
es dirà
Bigot i Vermell
i sortirà
cap a principis de maig
perquè a mitjans de maig
el presenten oficialment
ja amb el Festival de Guitart
i doncs el disc
ja té títol
i està a punt
de sortir al fons.
Tot això
són productes culturals
que podem consumir
durant aquesta setmana
de Sant Jordi
i Santa.
Setmana?
Santa de Sant Jordi?
Santa.
Santa Setmana de Sant Jordi.
Santa Setmana de Sant Jordi.
Ara tornem
i parlem amb la Cristi.
El Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
ha canviat de seu.
Ara ens trobaràs
al segon pis
de l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco.
El nostre horari
és de dilluns a divendres
de dos quarts de deu
a dos quarts de dues
i també
de quatre
a sis de la tarda.
Recorda,
ara
el Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
a l'antiga Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco.
Hem dedicat
la primera part
de l'Espai Un quart de Català
totes aquestes recomanacions
en el món de la literatura,
del cinema i de la música.
Ara que s'apropa a Sant Jordi,
així que dedicarem
la segona part
de l'Espai
a conversar més àmpliament
amb la nostra convidada especial,
la Cristi Kutzer,
que com dèiem
és d'Estònia
i ja fa uns dies,
dies o setmanes,
ara ens ho explicarà
aquesta Tarragona.
Cristi,
des de quan estàs aquí?
De fet,
fa mesos.
Mesos, ja?
Sí,
vaig venir a l'agost.
A l'agost?
Sí.
I fins quan estaràs?
Fins al juny,
suposo.
Què has vingut a fer?
El màster,
el màster d'Estudis Superiors
de Llengua,
Literatura i Cultura Català
i ara faig pràctiques
al Servei de Política Lingüística
a l'Ajuntament.
Estàs fent un màster
perquè aleshores
m'imagino
que al teu país
vas estudiar...
Què vas estudiar?
Al meu país
vaig estudiar hispàniques,
vaig estudiar castellà,
he fet la licenciatura en castellà
i ara estic fent
el màster també en castellà.
Estic fent dos màsters
a la vegada.
És a dir,
estàs fent un màster
especialitzat
en Filologia Catalana
i un altre
en Filologia Castellana.
Sí, això, això.
I per què vas triar
el català?
Triar?
No,
això era una casualitat.
Jo ja portava un any estudiant
i com que és obligatori
triar una altra llengua,
català llavors no teníem.
Jo vaig triar portugués
i només perquè el grup
tria allà,
era ple,
però bueno.
I llavors,
el 2006
va venir un xiquense
i a català
i com que m'assemblava
que, ostres,
que interessant,
no sabia com sonava
el català
perquè Estònia i Catalunya
no tenen gaire contacte,
doncs vaig decidir
que per què no.
I me vaig apuntar
i ara porto quatre anys.
I per què vas decidir
estudiar
Filologia Hispànica?
Filologia Hispànica.
En el seu moment allà.
Què t'atreia?
Sempre has volgut estudiar
alguna qüestió relacionada
amb llengües i literatures?
No, de fet,
no sabia què volia fer
i per això
vaig decidir
que més val
aprendre més llengües
mentre m'ho penso millor
i això ho vaig fer.
I ara ja veig
que me va molt bé.
És a dir,
que el teu primer contacte
amb el català
és de fa quants anys?
Quatre.
Quatre anys.
Fa més
vaig venir a Tossa
per fer vacances,
però no m'enterava
ni de...
Com que no parlava castellà
tampoc no sabia
què he parlat.
I gairebé no tenies
ni idea del que era la gent.
No, la veritat que no.
No sabies res
ni del català
i de Catalunya.
De Catalunya, sí.
És una part d'Espanya
i Barcelona.
Tothom coneix Barcelona,
però si només res
per la cançó
de Freddie Mercury, no?
Ah, sí?
Ah, sí.
Això ha sentit tothom.
És a dir,
que la cançó
de Freddie Mercury
és com l'element
més exportable,
més internacional.
Perquè des d'Estònia
què se sap
de Catalunya
o de Barcelona.
De Barcelona potser
sí que es coneix, no?
De Barcelona, sí.
És a dir, gairebé tothom
a Estònia
situa Barcelona.
Sí, sí, sí.
No, bueno,
una vegada que vaig anar
per pagar un curs d'estiu
de català
i vaig dir
que el banc
destinatari
és a Barcelona
i la noia del banc
estava buscant un país
que se diu Barcelona.
I jo me vaig quedar
bocabada
que no,
que és a Espanya, això.
Però portava
un quart d'hora
buscant,
anava buscant
més companys
que li diguin on és,
que quin país
que no surta a la lista.
Clar, que no,
és una ciutat.
Però això és l'única vegada
que algú
m'ha sorprès
d'aquesta manera.
Normalment se sap.
És a dir,
la immensa majoria
em situa,
segurament Barcelona,
l'efecte dels Jocs Olímpics,
la cançó
de Freddie Mercury.
Els Jocs Olímpics
perquè Estònia
va participar
per primera vegada
com un país independent
als Jocs Olímpics
de Barcelona
i van penjar
la pandera d'Estònia
al revés.
Són blau,
negre, blanc
i van penjar
blanc, negre, blau
aquí a Barcelona.
Per això també se coneix.
Clar,
és a dir,
que va haver-hi
aquesta anècdota,
es va penjar
molt bé la bandera.
Van començar
amb el peu, eh?
Clar, perquè Estònia
era país independent
des de feia poc temps.
Sí, des de l'any 90.
Des de l'any 90.
Escolta, aleshores,
el teu país,
clar, de Catalunya
i del català,
ni idea, pràcticament.
Pràcticament no,
però ara que fa quatre anys
que s'ensenya català
una mica més.
Sí?
On s'ensenya català?
A la meva ciutat,
a Tartu,
que no és la capital,
és una ciutat al sud,
amb la universitat
més antiga del país,
que és del 1632,
i a la capital,
pel moment,
perquè jo sàpiga,
no se pot aprendre català.
Com és la teva ciutat?
Explica'ns una mica...
És una mica com Tarragona,
no té mar,
però 100.000 habitants,
una universitat
molt gran i molt antiga,
és així.
I el teu país,
el teu país és petit també, no?
Molt.
Com diu una cançó del Lluís,
ja que aquí el país petit,
Estònia és un país petit,
més petit que Catalunya,
fins i tot potser, no?
Molt, molt.
Tenim un milió i mig d'habitants
que no és ni a arribar
a la ciutat de Barcelona,
així que...
Però és més gran que Andorra, no?
Sí.
Ah, veus?
Andorra són 80 milions.
No, jo dic bé,
Andorra també és un país independent,
i Estònia també,
són països petits,
però són independents.
Sí, sí.
I què tal, com és?
Explica'ns coses al teu país.
Com és?
Fa fred.
Abans comentàvem que,
clar, des d'aquí,
que amb la llunyania,
aquí sempre hem tingut la visió aquella
dels països bàltics,
les repúbliques bàltiques aquelles
de Letònia, Estònia i Lituània.
Que sempre s'ha dit les tres repúbliques.
Sí, ho diem com el nom
de les caraveles de Colom,
que sempre les diem les tres,
i ningú sap quina és quina.
Doncs això,
però ella em comentava
que allà no és aquesta la sensació,
perquè els d'Estònia
es consideren més escandinaus
i es relacionen més
amb els països escandinaus
i concretament amb Finlàndia,
perquè el tenim al costat
i la llengua és més...
És molt semblant.
És escandinava?
No, escandinava,
el finlandès i l'estònia
són fino-hongriès,
amb l'hongarès,
però l'hongarès ja queda una mica lluny.
I, en canvi,
Lituània i l'Etònia
són un altre grup.
Són llengües bàltiques
i són d'una altra cultura.
Sí, però ells són indoeuropeus
i nosaltres no.
I així és la diferència,
que no...
Jo, letó, no parlo.
Tot i així la meva ciutat
és mig d'Estònia,
mig de l'Estònia
i no puc dir hola,
com a molt.
És una ciutat frontera o...?
Sí, sí.
La ciutat dels meus pares
és frontera.
Ah.
Frontera-frontera.
Llavors,
dius que a la teva ciutat
hi ha una universitat
prou gran.
Sí.
Però explica'ns alguna cosa
al teu país.
Què faríem?
Si anéssim de visita a Estònia,
què ens recomanaries?
Què us recomanaria?
Visitar els més llocs possibles,
perquè hi ha un munt de coses
molt, molt xulos
que jo trobo que valen la pena veure,
però en quant a la gent
solen ser molt tancats,
els estonyans.
Tancats i freds i distants, però...
Com el clima.
Com el clima, sí.
Fred.
Fa molt de fred allà
durant molt de temps?
Durant molts mesos a l'any?
Sí, la major part de l'any de fet
és quasi que hivern,
diria jo.
No, no és per tant.
Ara teníem un hivern molt dur,
de 35 graus sota zero,
que és una cosa que aquí, sí,
la gent aquí no s'ho imagina,
sí, això.
Això no ho hem sentit mai.
35 graus sota zero?
Sí.
Però en una ciutat com la teva
podeu arribar a aquestes temperatures?
Sí, tranquil·lament.
I la vida no...
La vida continua,
la gent va a treballar,
va a classe,
els nens petits no han de sortir,
això sí,
però tota la resta,
fem lo de sempre.
En fi,
lo de sempre és per dir-ho d'alguna manera.
No, jo m'imagino que si tu li dius
o un d'Estònia,
que aquí a l'estiu treballem
a 38 graus de temperatura
i hi ha gent que està fent de paleta
a l'aire lliure a 38 graus,
també al·lucinaran.
Perquè amb ells 38 graus positius,
ja ho sé,
és 70-80 graus de diferència
amb els que tenen ells a l'hivern.
Són extrems.
Nosaltres passem calor i poc fred,
ells passem molt fred i poca calor.
Pel que ens deies, Cristi,
aleshores el teu primer contacte a Catalunya
és un uns dies de vacances
que vas a Tossa.
Sí.
Però després havies tornat més vegades
o ja la segona vegada
has estat venir aquí a Tarragona?
No, la segona vegada
vaig anar a Mallorca
a aprendre català,
fer un curs d'estiu,
és el campus que es fa a Mallorca,
a Andorra.
Em sembla que hi ha hagut
10 edicions,
si aquest any compliran 10 anys
de la primera vegada.
I està molt bé,
són 3 setmanes de cursos
i d'activitats,
excursions i tot allò.
I em va agradar molt,
vaig continuar estudiant català,
encara que ja havia acabat el curs,
perquè són només 2 anys.
vaig fer un tercer any
perquè el professor ja estava d'acord
i vaig anar a les jornades
de Gironella i Mastenverge
l'any 2009.
Per una vegada més,
3 setmanes a l'estiu,
estudia català.
Perquè aquí s'està molt bé a l'estiu, eh?
Tu sempre havies vingut a l'estiu.
Sí, sí.
Estudiau de festa,
però sempre a l'estiu.
Sí, sempre a l'estiu.
I aquesta és la primera vegada
que has vingut tot un any, no?
Sí, aquesta és la primera vegada.
Aleshores, fas un màster,
tries tu la Universitat de Rubir i Virgili,
o és una mica...?
No, ho vaig triar jo tot,
perquè volia fer català.
Barcelona no m'agrada.
Per què?
Perquè és molt gran
i com que jo soc d'una ciutat tipus d'Aragona,
volia continuar així, no...
Jo no m'imagino vivint en una ciutat tan gran.
I per així, d'Aragona,
i ja està bé.
I la mar, mira.
I el mar, t'encanta.
Escolta, aleshores,
estàs fent el màster,
però ara, aleshores,
producte del màster,
fas unes pràctiques, no?
Sí.
Al servei de política lingüística.
Sí, això.
I què estàs fent, de pràctiques?
Uf, tota mena de coses.
Mirant correccions,
que és el típic,
que fan ahí molt, molt,
i altres coses, articles,
bueno, vaig aprenent coses.
La veritat que si cada dia
alguna paraula,
alguna cosa que abans no sabia,
està molt bé.
Quina valoració fas del màster
i de les pràctiques?
Que està molt bé.
A mi m'agrada molt.
I ho recomano a molta gent.
Ara volen venir unes amigues
que tinc a Romania,
del campus de català.
Tinc un munt d'amigues
per aquí a Europa,
que parlem català entre nosaltres.
I una d'Hongria
està interessada,
dos d'Alemanya.
Està molt bé.
I què et sembla
la presència del català,
llució social del català
als carrers,
entre els ciutadans,
aquí a Tarragona?
Una persona com tu
que l'estàs aprenent
i que ja tens un nivell
fins i tot de màster.
Es parla molt,
es parla poc,
es parla bé,
es parla molt malament?
Amb tu et parlen en català
o et parlen en castellà?
Em volen parlar en castellà,
però jo parlo català.
I normalment surto amb la meva,
que no he tingut
gaires problemes.
Una vegada
m'han dit
que no el parlen
i intentava parlar
en russes de xic,
però no.
Això no me va caure gens bé.
No, no.
Es pot parlar bé en català.
I tu creus que es parla bé?
Sí,
però a mi que sí.
I molt o poc,
als carrers?
A veure,
com que passo molt de temps
a les terres de l'Ebre,
ahir molt,
molt.
Però aquí potser menys,
cada dia sento castellà també.
És una barreja,
suposo.
I això et sorprèn,
no et sorprèn?
No,
no me sorprèn.
Més o menys
m'imaginava tot això així,
perquè tots sou bilingües aquí,
no?
Mirant la tele i això.
El teu país també sou bilingües?
No.
En el sentit que no hi ha
una segona llengua
que gairebé la domini tothom?
No,
volen que sigui el rus,
però com que les generacions
més joves ja no en parlen,
doncs no.
A Estònia,
la percepció social dels russes
és una percepció de llengua
que ens imposen
o llengua que ens han estat imposant
i com que ens la imposaven
ara ja no en volem saber res?
Sí,
això és la percepció dels joves,
sí.
Sol ser així.
I al marge de qüestions
del màster,
de la llengua,
de les pràctiques,
la vida quotidiana,
que et sembla?
Ja dius que t'encanta
una ciutat petita com aquesta,
al costat del mar,
però què et sembla?
Què fem amb la nostra vida
quotidiana als catalans?
T'agrada?
Home,
sí,
però em sembla
que el ritme de vida
que porteu
per a mi és molt ràpid.
Jo sóc així tranquil·la,
no puc fer tantes coses
com feu vosaltres aquí,
de vegades m'al·lucino,
estic,
ostres,
però
aquestes no paren
sopant tant tard
per la nit,
per exemple,
per a mi això
ja a les 10
ja és hora de dormir
i a l'hivern,
que no sé,
però la gent surt a sopar.
Això és el que més et sorprèn.
Sí.
I que fem moltes coses,
moltes coses.
Potser és un ritme de vida
massa estressant?
Pot ser,
per a mi sí.
Jo no sé si aguantaria
tota la vida així.
Quan acabaràs el màster?
El juny,
ho dius.
I tornaràs al teu país
o què vols continuar fent
relacionat amb...
Vols continuar aprenent
més català
o altres qüestions?
Jo sí que vull continuar
amb el català,
però com que al meu país
ja no m'ofereixen res més,
no hi ha ni un grau
més elevat de català ni res,
doncs no ho sé.
Però l'estiu
m'ho voldria quedar aquí.
L'estiu?
L'estiu...
M'ha agradat una cosa
que ha dit,
que és que es coneix
amb gent de diferents
països d'Europa
i que la llengua
amb què es comuniquen
és el català.
amb gent d'Hongria,
amb gent de Romania,
amb gent d'Alemanya.
Cadascú té la seva,
però doncs,
clar,
perquè s'han conegut aquí
en aquesta circumstància
de fer un màster d'això,
però que el català serveixi
per comunicar-se
amb gent de països europeus
que tenen llengües
tan diferents,
a mi em sembla
que és una cosa
que hem de destacar
i que és una idea
que hem de retenir
que val la pena
pensar que,
així com aquí el català
a vegades no ens serveix
per comunicar-nos
ni amb el veí,
resulta que per Europa
sí que serveix
per comunicar-se
amb gent de llengües
molt diferents
i potser
quan més diferents
més fàcil
que es comuniquin
amb aquesta
i en canvi
quan són tan pròximes
com les nostres
que tenim aquí
això a vegades
és un impediment.
Cristi,
coneixes molta gent
del teu país
o d'altres països
de l'entorn
que estiguin aprenent
català?
Del meu país,
no,
perquè no sé per què
però l'interès
ja no és com era,
la gent no sà apuntar
als cursos de català.
Això és perquè van penjar
la bandera de cap per avall.
La culpa és la bandera
de l'any 92.
Un país poc seriós.
No,
trobo que no.
Però altres països sí.
Per exemple,
tinc una amiga molt bona
a la República Xeca
nosaltres parlem català
perquè ella no parla anglès,
de fet,
jo sí,
però ella no.
Alemany no parla ella,
jo sí,
ella no.
Una altra vegada
no tenim cap altra llengua
en comú
que és català.
Està molt bé,
però molt.
I a Rumania
hi ha molta,
molta gent
als cursos d'estiu
cada vegada
hi ha més
de Rumania,
de la República Xeca també
perquè se veu
que tenen una facultat
de català molt gran.
A on?
A la República Xeca,
a Praga.
A Praga, sí.
I hi ha tradició.
Sí,
hi ha molta tradició ahir.
Però també hi ha gent
d'Anglaterra,
per exemple,
als Estats Units.
L'estiu passat
vam venir dos xics
de les Estats Units
al campus.
Així que
català està
per tot arreu.
Doncs aquest és el testimoni
de la Christy Kutzer
que s'estara,
diu com a mínim,
bé,
el màster dura fins al juny
però ella vol estar-se
tot l'estiu
a Tarragona.
Sí, sí,
prenent el sol.
Així que prenent el sol,
apren encara més català,
parlo en català perfecte.
Quanta gent de Catalunya
voldria tenir
el teu nivell
de català?
Cristi,
ha estat un plaer.
Igualment, sí.
Moltes gràcies
per venir a la ràdio.
I gràcies a vosaltres.
I res,
que vagi molt bé
aquesta Estada de Tarragona
i m'imagino
que la Christy
també ha triat
la cançó d'acomiad.
No, aquesta l'he triat jo.
Ah, aquesta l'he triat ell.
Tot i que...
Doncs deixa'm l'acomiadar.
Sí.
Que vagi molt bé, Cristi.
Moltes felicitats
pel teu català
Atenció, però, a veure,
la cançó,
la cançó que posarem ara
és el grup que es diu
Amnea,
que és un grup
de la ciutat independent
de la Canonja,
d'aquí a prop.
Sí, abans hem parlat
en aquest programa.
I és gràcies a ells
que venen els gruixuts
a tocar aquí a Tarragona
i llavors ells faran
la tablínia,
és un grup que, clar,
no és tan conegut
com els gruixuts,
tenen una maqueta
que acaben de treure la fonda
amb sis cançons
que es diu La carretera
i d'aquestes
n'hem triat una
que es diu
L'Eternitat
dura un instant
que és curteta
però que és un instant
però amb la peculiaritat
que el bateria
d'aquesta cançó
també treballa
el servei de política
lingüística
de l'Ajuntament
que és l'Albert.
Molt bé, doncs
des d'aquí saludem
l'Albert
i déu-n'hi-do
serà un instant
el que dura la cançó
però també va forta.
Doncs amb aquesta cançó
d'Alzamnea
anem tancant
el quart de català
tan especial
d'aquest dimecres.
La setmana que ve
farem vacances
de l'espai
així que tornarem
després d'aquesta
Setmana Santa
Sant Jordi.
Enrique, Enrique, gràcies.
I d'aquí dos dimecres
més.
Adéu.
Quan trobis el valor
per mirar dins el cor
Quan aquest pur estat
i fills de colors
i el bany
i tot d'or
com un penal peregrí
travessant l'infinit
Quan més la guitarra
sàpiga dir
que res té pis
i saps te l'adir
Torna i diga'm que sí
que l'amor era llit
amagat en el sobrer
de coixins
amb l'homes negres
que ara
van quintant els records
amb milers de cançons
que emenen com veurem
per l'habitació
vigilen
que no passi el temps
Ja sé que el sol
s'ha t'endurà demà
però aquesta nit
els teus us volen dir
l'eternitat
durà un instant
que no passi el temps
com aquells dos amants
que van ser embruixats
la guineu i l'alba
que no passi el temps
que no passi el temps
de fer
que porten l'alba
etc.
Sempre en un moment el teu comiat, el món semblava tu realtat.
Ja sé que el sol s'ha t'endurà demà, però aquesta nit els teus ulls volen dir.
L'eternitat no durarà, la llum de l'alba ja t'està esperant.
De no tornar a volar, però el temps no s'ha guanyat.
L'eternitat no durarà, la llum de l'alba ja t'està esperant.
L'eternitat no durarà, la llum de l'alba ja t'està esperant.