Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com un intercanvi, en aquest cas no cal tampoc
que intercanviïs, eh? Vull dir, no estàs
obligat després, si tu vas a casa
d'algú, a que després et vingui a casa. Aquí està la gràcia.
No és un intercanvi tal qual
tota la vida en pensar, no? Que si jo
vaig a casa teva, llavors tu, per nassos,
m'has d'oferir un lloc a la teva, no.
Tu que no estàs obligat absolutament a res.
Tu ofereixes el que tens
i hi ha gent que, per exemple,
només ofereix casa d'ell, però
mai va a casa de ningú.
Per què? Perquè no li agrada, perquè no se sent
còmode, perquè prefereix una altra cosa.
Però el simple fet de tenir algú d'un altre país a casa
que també t'aporta. I fas amistats, eh?
Però si tu mires bé i les coses
fas una recerca una mica
amb cura, realment, a mi
és el meu cas. Tothom que he anat
amb tothom manté en contacte. Hi ha gent que són
amics, però a mi és d'enviar-nos regals
i de trucar-nos, i sí.
Jo estic molt contenta. Que la Carme és molt sociable,
també, que aquí depèn de també que et trobis
a casa.
A veure, ofereixo un sofà i a veure qui em trobarà el sofà.
No, no, que també t'ho has de mirar molt, eh?
les coses com són. A veure, això t'ho has de mirar.
Hi ha gent que també
ah, hola, mira, és que passo
per aquí, que també hi ha, eh?
I s'ha de veure. I no, mira, és que
m'agradaria unes vacances i tinc 15 dies,
puc estar a casa teva? No, perdona.
15 dies potser no. 15 dies, perdona, però no.
Saps? No és el cas. Això no es tracta
d'això. Tu no vens aquí a passar les teves
vacances i mira, ah, ja està. No es tracta
pas d'això, saps?
Carme, per qui ens estigui escoltant amb un ordinador
al davant, com nosaltres. A veure, com ens ho hem de fer?
On entrem? A internet. Heu d'entrar
a tres dobles Bs
i llavors, punt, clar,
couchsurfing.org
Molt bé.
Couch, escrit
couch, c-o-u-c-h.
Molt bé. Surfing, tot junt.
Sí, senyor. Surfing, de fer de surferos.
Això mateix. Punt, què has dit? O-R-G.
O-R-G. Sí. Abans era com,
ara ho hem canviat.
I aquí estem a la pàgina, una pàgina en què es veu
una platja estupenda i en què l'anagrama
és una C i una S amb colors de taronges
i blaus, perquè ningú se'ns despisti.
I un sofà, no?
Hi ha un sofà.
Sí, sí, sí.
Hi ha un sofà amb una bosta al món al damunt, sí.
Llavors, aquí què pots buscar
per països, per zones, suposo?
Si tu ara, per exemple, dius, mira,
és que m'agradaria anar a la Xina, no?
Llavors agafes i busques
la busca,
el couch search, és?
Busca de sofàs.
Diu, busca un sofà ara.
Molt bé.
O no el sofà.
Molt bé.
Aleshores, entres dins i busques Xina.
A Xina, clar, surt una jantada,
perquè hi ha moltíssima gent.
Aleshores, aquí, si vols restringir la cerca,
pots dir que només busques noies
o que és igual nois que noies
o que busques famílies, que també hi és.
Pots restringir la recerca per edats,
per ciutats, allà on vols anar.
Clar, t'apareixen tothom que ofereix sofà a la Xina
i llavors aquí t'ho tries, no?
Doncs vull que més o menys sigui de la meva edat,
que sigui noia o noia.
Molt bé.
I pots triar també quin altre tipus d'informació et donen,
el tipus de casa, el tipus de lloc per dormir,
perquè parlem de sofà, perquè és el símbol,
però hi ha qui ofereix habitació.
Sofà és la manera de dir-ho, molt bé,
i moltíssimes vegades és realment el sofà,
d'altres vegades és un espai al terra,
i t'ho diuen.
T'hi diuen, mira, el meu pis o el meu apartament
és superpetit,
vic sol i aleshores el que sí que tinc
és una catifa,
i jo et deixo, vine amb un sac de dormir,
tens un lloc allí, etcètera.
O bé perquè és un lloc petit i ofereixen,
volen oferir més d'una persona.
Hi ha gent que vas a fer això
i et trobes gent d'altres països al mateix temps que tu,
però això t'han d'avisar abans.
Tu vas a un lloc i teòricament, si tot va bé,
aquella persona t'ha de dir,
escolta, et sap greu que al mateix temps que tu hi hagi un altre noi
o una noia dels Estats Units o d'aquí o del Marroc o d'on sigui,
i tu dius, doncs sí o no,
llavors tu dius que sí i vas,
o dius que no i ja vindrà més tard.
És que no estàs obligat a res, aquí està.
I altra gent té la típica habitació de convidats,
que tens el luxe d'estar en una habitació per tu sol, etcètera.
I altres ofereixen el jardí,
imagina't, fins i tot ho arribem a veure...
Per posar la tenda? Per tenda de campanya.
O sigui, hi ha de tot, el que vulguis, el que vulguis, sí, sí.
I tot això t'avisen, no? És informació que tens?
Tot això està.
Hi ha una descripció del lloc que ofereixen
i llavors tu entres en contacte amb aquesta persona
i idealment seria això, no?
Que et diguin, jo per la meva experiència
sempre m'ha passat això,
m'han explicat el que tindré, el que no tindré, etcètera.
També hi ha una mica d'explicació sobre com ets, no?
Suposo que tu quan ofereixes el teu sofà
et poses això, dones informació de
mira, soc d'aquesta manera, tinc aquests interessos,
m'agrada això i tinc aquest tipus d'espai per tu.
Hi ha un perfil, hi ha un perfil.
Aleshores ja et diuen, quan et fas membre,
et diuen que aquest perfil ha de ser el més detallat possible,
evidentment, perquè escoltes que has d'estar a casa d'algú
que no has vist en ta vida.
Per tant, com més detalls i més coses en comú
trobis que tens amb aquella persona,
més a gust pots estar, clar.
en les fitxes de cada persona que ofereix a casa seva
i hi ha una explicació, el perfil aquest que deia la Carme,
ho llegeixo en anglès perquè em sembla, no sé si s'ha traduït,
hi posa, està traduït?
El castellà i això?
Cada cop ho estan traduint més,
el català hi ha molta part, sí.
Ho estan fent en molts idiomes, el castellà, etcètera.
L'idioma bàsic és anglès, però ho estan traduint, sí, sí.
Doncs hi ha un apartat en cada fitxa, no?,
de persona que ofereixo fa, qui posa about,
tot, o sigui, el perfil que deia la Carme, no?,
coses sobre la persona,
basics, que és una mica, doncs,
les característiques això, bàsiques, no?,
si ets home, si ets dona, els anys que tens i la professió,
els languages, les llengües, els idiomes que parles,
que pots parlar, i mission, que a mi això em fa molta gràcia.
Molt bé.
Què és això?
La mission, eh?
La mission, la vida.
La mission, la teva vida o en aquest moment.
O sigui, el motiu, el lema de la teva vida.
Sí, o en aquest moment.
Hi ha gent que diu, mission, doncs, arribar a Cancún,
fent dit, què sé jo.
I així te pas una idea també del perfil una miqueta més acurat de la persona.
D'aquella persona que busca, que espera,
i si tens coses en comú, no?, sí, sí.
Molt bé.
Hem de...
Pots penjar fotografies, veig per aquí.
Com més, millor, i que apareguis tu, evidentment.
I suposo que, clar, una foto de la persona, important, no?
Molt important, perquè, clar, com et coneixes?
Aquesta és una altra.
Perquè hi ha gent que et ve a buscar a l'aeroport.
Dius, escolta, arribo a tal hora.
No pateixis que et vinc a buscar a l'aeroport.
Molt bé, però, i tu quina cara tens?
I quin cotxe? I com va tot això?
Clar, és que vaig, sí, hi ha gent encantadora que et venen a buscar.
M'ha passat més d'un cop i més de dos, sí, sí.
Venen a buscar, porten a casa, et deixen les claus.
No els coneixes de res, et deixen les claus.
És que me'n vaig a treballar com a casa teva.
Ostres, saps?
Quan tu ofereixes casa teva, també poses totes aquestes informacions, tant per oferir casa com per ser usuari, t'has d'inscriure a la pàgina?
Sí.
T'has de registrar.
Sí, sí, sí.
Però no té cap problema ni té cap cost, tot això és un servei gratuït.
No, res, res, res.
Els diners aquí no pinten res, en cap sentit.
Ja he vist que ara han posat un servei de donacions, per si vols, i vols que això tirin davant i es faci més gran,
però realment no sé com va, ni...
És que ho vaig veure fa poc, eh? Però no, els diners no...
Però en tot cas donacions cap al projecte, no?
Cap al projecte, sí, sí, cap a la persona mai. Res.
Després pots votar d'alguna manera a la pàgina, perquè això també deu ser una cosa important a l'hora de saber si pots confiar o no, no?
Tu votes, a dir, he estat en aquest sofà o en aquesta casa i m'ha agradat.
No, no, parlem de sofàs, eh? Parlem de... El meu sofà es diu Joan de tal lloc. Parlem així de sofà.
Sí? O sigui que tu ets un sofà, Carme.
Sí, sí, sí, jo soc un sofà. Sí, sí, ha sigut un gran sofà, el sofà és molt còmodo, la persona és molt simpàtica i parles de sofàs.
Aleshores, sí, hi ha un apartat que són les referències. Aleshores, aquesta referència per què ve donada?
Ve donada per la persona que ve a casa teva o per tu que has estat a casa de l'altre.
Per tant, tu escrius la teva experiència i pots votar entre molt bo, neutral o negatiu.
Positiu, neutre, perdó, i negatiu.
Aleshores, l'altra persona et contesta.
Tu dius, escolta, ha sigut una passada, m'ha fet això, l'altre, mira, cada matí m'he aixecat i m'ha comprat l'esmorzar.
Que també hi és, això.
També hi és.
També hi és.
I llavors tu dius el mateix, no? Doncs mira, hem compartit molt de temps, m'ho he passat molt bé, tenim moltes coses en comú, o bé negatius, que també hi són, evidentment.
Què hem de buscar, alhora? En què ens hauríem de fixar per la teva experiència quan triem un usuari, un sofà o un altre?
Diguem-ho així.
Mira, jo et puc parlar...
Els comentaris són importants.
Molt importants, molt importants. Jo et puc parlar pel que jo busco.
Jo ha arribat un moment, clar, al començament vas una mica més a cegues, no?
Però primer és llegir-se els perfils amb molt de compte, a poc a poc i amb molt de compte.
Interpretar les paraules que hi ha al darrere.
Sí senyora, molt bé. Perquè aquí hi ha molta informació que tu veus que lligaràs o no lligaràs, o sigui, que tindràs coses en comú que no les tindràs.
Jo ara estic en un punt en què realment busco noies, no per res, però simplement et sents més còmode també, són pisos petits, de vegades, no ho sé.
Però bé, he estat a cases de nois o cases de parelles, no he tingut mai cap problema.
De la meva edat, més o menys, i que tinguem coses en comú pel que fa a la feina o els interessos, o sigui, i que també hagin viatjat i que acostumin a viatjar soles.
Això m'agrada que és el que fa jo.
Clar, suposo que cadascú o busca el punt exòtic totalment allunyat i va a l'aventura o busques algú amb qui estiguis més o menys bé.
Quant de temps s'acostuma a quedar la gent en un pis amb aquestes característiques que és 10-15 dies? No, eh? No és qüestió de passar les vacances allà.
No, tot i que pot ser, perquè conec gent que han estat tan a gust i tal que han dit, escolta, cap problema, queda't aquí, no?
Però si vas llegint els perfils, una cosa normal, per terme mig, són de 3 dies, 3-4 dies.
Hi ha gent, per exemple, jo soc una, que prefereixo no agafar gent, no acceptar gent, que només es quedi en una nit,
perquè llavors sí que és clar que va de pas. Llavors no tens temps de conèixer ningú i no es tracta d'això.
En un dia jo no tinc temps de conèixer una persona, no tinc temps de trebar cap tipus d'amistat.
Aleshores hi ha molta gent que ja diu, no, no, no accepto gent d'una nit, com a mínim 3 nits, 4 nits.
Jo aquesta última vegada, per exemple, doncs ha sigut de les vegades que he estat més temps a casa d'algú
i he estat 6 dies amb una noia a Chicago i 6 dies també amb una altra noia a Palerm.
Bueno, clar, això no ho hem dit, Carme.
En quins països o quines ciutats has viatjat amb aquest sistema de couchsurfing?
Perquè vegeu l'oxitesa que està a la xarxa.
Sí, doncs des del 2008 que vaig començar, la primera experiència va ser a Amsterdam, d'aquí vaig seguir a Budapest
i després ja vaig decidir que en lloc d'anar a ciutats, que faria totes les zones, o sigui, el país.
Fer ruta.
Molt bé, fer ruta.
I vaig començar per Polònia, vaig fer Islàndia també, ara he fet Sicília i Malta i l'últim ha estat als Estats Units.
Un cop tu busques i tries, per exemple, als Estats Units vas estar a Chicago, al mes...
Chicago, Washington, Nova York, Boston, New Hampshire, a dos o tres llocs de per llibre.
Déu-n'hi-do.
O sigui que tu des d'aquí a casa entres a la pàgina de couchsurfing i busques amb aquesta ruta que tu vols fer, busques els llocs.
Ho dic perquè no ho pots més o menys improvisar en el sentit que hauries de trucar abans
o t'has de posar en contacte per mail amb aquella persona i dir-li, ei, t'he vist que estàs aquí i jo estaré tal dia a Chicago, puc venir?
Has de visar abans, no és com a un hotel, clar, perquè pot ser que et diguin que no.
Però hi ha un apartat que és el Last Minute, per tant, si a l'últim moment i tu estàs tot penjat en una ciutat,
agafes i te'n vas al Last Minute i te diuen, vine, però al moment, està tot molt ben organitzat.
Hi ha gent que s'ofereix com per dir...
L'últim segon, de dir, vinga, va, al carrer no dormiràs, sí, sí.
Sí, sí, hi ha això també.
Llavors, no, des de casa el que acostumo a mirar és el primer lloc.
Per tant, per exemple, si ara jo me'n vaig demà i m'embolla anar a Nova York,
doncs intento amb una setmana d'antelació mirar persones d'allí.
Llavors m'hi poso un contacte i dic que arribaré tal dia.
Ja no miro més, miro el primer.
I a partir d'allí, des de Nova York, per exemple, aquí diu Nova York, diu una altra ciutat,
miro la següent, com que tampoc m'ho planifico,
però aleshores si dic que de Nova York me'n vaig a Boston, per exemple,
doncs des de Nova York miro, començo a mirar, viatjo amb l'ordinador,
te'n vas a Montcibert i aleshores entres allí i comences a buscar gent i vas així.
Normalment no es truca, mai es truca.
Després sí que t'intercanvies el telèfon i et vas enviant SMS per si passa alguna cosa.
Clar, estàs a l'autobús, hòstia, que faig tard.
Doncs envia, escolta'm, que faig tard, no pateixis que vinc, això sí.
Però com avises la persona que vas cap a casa seva, per mail?
Tot és per mail. I llavors, quan ja t'han acceptat, normalment...
Et donen el telèfon per si passa alguna cosa.
Evidentment amb l'adreça, l'adreça i el telèfon per si passa alguna cosa.
Quines experiències has tingut, Carme, anècdotes?
A veure, parlaves això, que te trobes tot tipus d'allotjaments,
des d'un racó a terra fins a una habitació per tu sola.
T'han portat, t'has arribat a comprar l'esmorzata, l'han portat al llit?
Al llit no, mira, això va falta, no, no, no.
Però amb ella m'han deixat al seu llit.
O sigui, la persona, l'host, el host, que es diu,
m'ha deixat al seu llit i ell se n'ha anat, o ella, se n'ha anat al menjador.
Al sofà.
Ells han anat al sofà, sí, sí, sí, et deixen al llit.
Això ho fa molta gent, eh?
Sí?
Sí.
Et deixen, ells se senten més així, no, de dir, bueno, la comoditat total,
li deixo la persona que ve a casa, que és molt d'agrair,
i et sap un greu, és que et sap greu, eh?
Perquè, ostres, que el fumo fora del llit amb aquesta persona, però sí, sí,
ho he tingut això, i no una vegada.
I sí, l'esmorzar, sí, m'he llevat al matí, la persona anar a treballar
i jo trobar-me a la taula parada, amb croissant, cafè i tot allà,
sí, amb una nota, que tinguis un bon dia, ens trobem a les 7 de la tarda,
que jo hauré plegat, quedem a tal cafeteria.
Sí, sí.
T'han deixat les claus de casa.
Les claus de casa.
També, en pla de, clar, jo continuo fent la meva vida, però...
Em vaig quedar morta, eh? La primera vegada vaig dir, déu meu, què fas?
Quina responsabilitat.
No, no, no, no em dones res, no em doni res, i m'és igual, no, no, no.
Però sí, home, sí, què hem de fer? I si estàs cansada?
I si mig dia vols tornar a casa? Què has de fer tot el dia pel carrer?
Bueno, bueno.
T'has trobat només experiències positives?
Sí, realment sí.
Sí.
Sí.
La veritat és que sí.
Suposo que qui s'apunta a una xarxa d'aquestes, a veure,
ja té un tipus de mentalitat que ja saps, ja saben el que van.
Se suposa.
I que tu també has tingut potser prou vista com per saber triar gent a fi o gent amb sensibilitat.
i com deies tu, no es tracta només d'oferir casa, sinó que també de dedicar unes hores a la persona que et ve,
tot i que no hi ha l'obligació.
No, no, no, no hi ha obligació de res, però és que això també t'ho diu.
Hem de dir, mira, escolta, jo sí que realment per la meva feina tinc uns horaris bojos,
ara no és el moment, però estaré encantada de rebre't a casa, però no esperis gran cosa de mi,
perquè jo arribo, me'n vaig molt aviat a treballar i plego molt tard.
Per tant, tu tranquil·la, has de ser, voldria que fossis un viatger independent totalment i ens veiem a la nit a sopar, per exemple.
I al revés també, potser tu com a viatgera només t'interessa anar a dormir i vols anar fent la teva,
però les coses mentre es diguin, saps, s'adiu tot i ja està, llavors no hi ha problemes ni hi ha cap sorpresa desagradable
que dius, bueno, doncs és el que tenim, no?, hem parlat, ja sabem de què va.
Amb gent que has acollit tu a casa teva, perquè després està l'altre vessant, no?,
el de dir, ostres, han contactat amb mi perquè volen estar a casa meva,
dic que sí o dic que no? Pots dir que no, eh?
o i tant. Sí, sense cap mena d'excusa, simplement algú no t'acaba de fer el pes i dius, mira.
O no t'agrada la manera que t'ho demanen, això és una cosa que és el primer que et xoca.
Si la manera d'escriure, ja veus que és, ja li diuen, la gran majoria de perfils,
ja llegiràs que posa, no m'envies un missatge de copia i enganxa,
perquè hi ha gent que ho envia a deu persones, no t'ha triat a tu,
simplement miren Cambrils, com és el meu cas, visc a Cambrils, no?, o Tarragona.
Aleshores, li surten 15 persones i envia les 15, sense ni llegir.
I és això. Són els mínims, realment, però també hi ha aquesta part de persona.
Aquí no som uns sants meravellosos.
Hi ha la típica persona que això s'ho pren com un lloc en el que no he de pagar i puc viatjar.
Ja està. I això no és així, o sigui, aquest no és l'esperit.
Realment, el de l'hospitalitat és la paraula clau, no?
Clar, evidentment.
Hospitalitat en tots els sentits.
Clar. Aleshores fan això, no? Mira, no s'ha de pagar i veus quant s'han fet,
perquè aquí surt la data a la que vas començar a ser membre.
Aleshores ja veus que, ostres, mira, quina casualitat, tu.
El viatge ha començat el dia 15, es va fer membre el dia 13, tu.
Clar, llavors, és que ho veus.
Carme, tu has remenat molt per aquí, eh?
Clar, és que arriba un moment...
Tu has de mirar ja tot això.
Clar, perquè...
Clar, arriba un moment que dius, bueno, xorrades no, saps?
Et poses algú a casa o et poses tu a casa d'algú, no?
Clar, ho fas bé, no ho fas, tu, clar.
A què has tingut a casa teva?
Doncs mira, la primera vegada va ser un esperitge genial,
que encara som ara, però molt amics, eh?
Una parella, una parella d'un noi i una noia, de la Tònia,
però que portaven sis anys vivint a Dublín.
I aleshores van voler venir aquí i conèixer Cambrils,
tenien ganes de veure Cambrils i Salou, tu, mira.
Bé, carn de port aventura una mica, no?
Sí, maquíssims, eh?
Són encantadors, de la mateixa edat que jo, tot igual.
I llavors el que volien, doncs, era això.
I tot i que jo poso que només acullo una persona,
perquè no tinc lloc per més,
doncs ells em van dir, ostres, et sabria greu.
Dic, no, no, no, em va agradar tant que vaig pensar,
cap problema, veniu.
I van venir amb regalets, saps allò?
Mira, això és de Dublín, això és del meu país, de la Tònia, tal.
I ens vam fer molt amics, sí, sí.
Aquesta és una.
Després una altra noia d'Oslo, també, Noruega,
una noia que era professora, també molt maca,
un xaval que aquest, veus, és el que...
Sempre hi ha algú, sempre hi ha algú.
Sí, sempre hi ha algú que no fa tanta gràcia,
però bueno, no va ser mala experiència,
però va ser allò més soso, saps,
allò que ni fa ni fa.
Sí.
Bueno, aquest era d'Amsterdam,
i qui més he tingut?
Escocesos, dos,
ara han vingut dos amigues meves d'Àustria,
amigues perquè a través de Couchsurfing
van començar a contactar,
que buscaven una companya per viatjar,
llavors jo m'ho vaig posar en contacte amb ella
i ara, per fi, després de tres anys,
ens hem conegut ara, aquest estiu, fa tres dies.
I portem tres anys enviant-nos postals d'allà on anem,
escrivint-nos i explicant-nos la vida.
Que això també és una opció, eh?
A vegades el Couchsurfing et serveix
no per compartir sofà,
sinó per posar-te en contacte amb gent
que vulgui viatjar al mateix lloc.
Sí, sí.
O simplement per demanar informació.
De dir, mira...
Ah, potser sí, no?
Vinc a Cambrils, jo ja tinc allotjament,
que ja està, perquè què puc veure.
O per demanar informació d'un país exòtic,
per exemple,
o no tan exòtic,
però que realment dius,
mira, és que vaig cap allà,
vaig 15 dies.
Us heu trobat problemes?
Què em puc trobar allí?
Em queden en compte.
Hi ha problemes d'avisats,
de papers,
i la gent t'ajuda, sí, sí.
Hi ha un fòrum, eh, també,
per parlar.
Déu-n'hi-do.
Sí.
I de tota aquesta gent
que t'ha vingut a casa,
què els has explicat?
Quina ha sigut la teva part d'acompanyament,
diguéssim, per la zona?
Doncs mira, els he portat a Tarragona, evidentment.
Molt bé.
M'encanta.
Llavors els he portat per aquí,
per veure tot el que és la Tarragona romana,
la part alta,
han quedat fascinats, eh,
a tots els pubs,
dels verets,
de les casetes,
els encanta,
i per Cambrils,
evidentment,
el port,
la part antiga,
i les platges.
i, bueno,
estan encantats, sí.
I què t'han ensenyat a tu?
Recordes algun viatge que hagis fet
en aquest sentit,
que el teu host t'hagi ensenyat
alguna cosa, doncs,
com a fora de la part més turística,
no?
Com a molt integrat.
Sempre.
O alguna cosa que t'hagi cridat l'atenció.
De dir, això no ho hauria pogut descobrir
si no fos per aquest sistema.
Doncs mira, per exemple,
a Budapest,
vaig estar a casa d'un professor de francès,
un senyor francès,
però que es va casar a Budapest
i vivia allí,
i em va dir,
diu,
vinga,
que aquesta nit,
quan acabi de treballar,
quedem a tal lloc.
Vaig quedar amb ell
i em va portar,
clar,
caminaves per allí
i jo això no ho hauria vist,
carrers que semblen cases normals
i resulta que és una discoteca.
Obres,
és una casa,
i obres immens
amb un munt de pisos
i de sobte,
tot gent d'allí,
ni un estranger,
ni un turista,
que això és,
això,
aquí està la cosa,
jo amb això ja m'emociono,
jo veig això
i veig que soc l'única de fora allí
i penso,
sí,
ho he aconseguit.
Això és el que jo volia.
I va ser genial,
que això sol,
jo això no ho trobo,
com ho he de trobar?
O ho preguntes a una persona
que dius,
escolta,
aquí hi ha algun lloc així
o com ho trobes això?
Simplement suposo que visitant,
vivint,
passant una nit,
encara que sigui,
a casa d'algú d'allà,
ja veus el que hi ha
només per la manera com viuen,
com tenen la casa.
Sí, sí, sí,
és això mateix.
Alguna altra experiència, Carles?
Doncs mira,
una cosa molt curiosa
que em va encantar.
Resulta que me'n vaig
una setmana santa a Portugal.
Dic, va,
anirem a Portugal.
I a la nit surto a veure uns fados
en una cafeteria,
però no era la intenció.
Vaig passar per allí
i veig un cartell
que posa
aquesta nit a tal hora fa.
Dic, bueno,
doncs entrarem aquí.
Em seca allí
i de sobte veig
que darrere meu
hi ha jo sola
i darrere una tauleta
amb un noi també sol.
I ens vam fer un fart de riure
perquè estàvem al costat del lavabo
i tota l'estona
ens havíem de moure,
no res.
Al final em diu,
amb espanyol,
no, perdó,
amb anglès,
em diu,
escolta,
em diu que quin rotllo de música,
perquè era molt trista,
la veritat.
I van començar a parlar
i em diu,
no, no,
és que estoy en Salamanca,
és suís,
el noi era suís.
Diu, estoy en Salamanca
estudiant espanyol
i he venido a passar aquí
la setmana santa.
Dic, que molt bé.
Dic, i què, estàs sol?
Diu, sí, sí.
Diu, estoy con couchsurfing.
Dic, no.
Dic, no fumis.
Dic, és que jo també ho faig, això.
Què dius?
Què dius?
Vam començar a parlar d'això
i vam seguir tot el viatge.
Em va presentar al seu cos.
Molt bé,
al seu sofà.
Aquell xaval ens va portar per allí
i ara, doncs, mira,
els tres som amics.
O sigui,
ell i jo,
el noi aquest suís,
vam continuar el viatge
per Portugal junts.
Llavors, ell va marxar cap a Salamanca
i jo vaig marxar cap a Cambrils.
Que xulo.
Molt.
Casualitats, eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Com aquestes,
sí, hi ha coses així
que no t'esperes
i mira, està molt bé.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Carme,
cap on marxes ara?
Quina és la propera parada?
La veritat és que
encara no ho tinc molt, molt clar,
però la idea estic,
no sé,
m'agradaria Rússia, Xina,
Àsia no he anat mai encara.
Em faria molta gràcia
provar-ho,
a veure què tal, no?
És que a Boston ara
vaig estar a casa
d'una senyora xinesa,
d'una família xinesa
i vaig pensar,
mira,
està bé això,
és molt diferent,
fins i tot les cases particulars,
super diferents.
Sí.
Perquè sembla que estiguis a la Xina,
directament,
o sigui,
d'America res.
Com és que els vas triar amb ells?
Perquè te'n vas a Boston
i doncs a casa
d'una família xinesa?
D'una família xinesa,
sí,
doncs em va agradar molt
la senyora aquesta,
molt dolça,
molt maga,
una senyora de 60 i pico d'anys,
eh?
Sí, sí,
i vaig pensar,
vinga, va,
provem alguna cosa diferent,
home.
I bé.
Una passada,
sí, sí,
em va agradar molt.
A veure,
fet que una senyora
de 60 i pico d'anys
es posi a fer un sistema
de couchsurfing,
es posi a aquesta xarxa,
home,
ja són garanties,
ja dius.
Sí, sí,
aquesta senyora és guai,
és que em deia,
mi marido no quiere hacer nada,
no quiere hacer nada
y yo tengo ganas de ver el mundo,
venga,
vamos a ver el mundo,
només tenia ganas de viatjar
i ara s'estava preparant
un viatge a Austràlia
i bueno,
estava encantada,
sí, sí.
Per tant,
aquesta és la idea,
ja ho veurem.
Suposo que s'ha de ser,
s'ha de tenir,
s'ha de ser d'una manera especial,
n'ha de dir,
per apuntar-se al couchsurfing,
ja de tot,
no?
Sí, sí,
i almenys has de ser oberta,
això sí,
i està disposada
a obrir l'ament
i també a intentar,
no sé fins a quin punt és fàcil,
establir una connexió,
potser d'amistat d'entrada no,
però de confiança,
ràpidament,
perquè clar,
potser és una persona
que la tens només tres dies,
amb qui vols aprofitar
per parlar de moltes coses,
no sé,
suposo que amb alguna gent
és més tancada
i parles de coses més superficials
i d'altra gent
de seguida ja...
Això com a tot arreu,
oi?
Sí.
Però aquí és,
clar,
és tot accelerat,
evidentment,
és tot accelerat
i a més,
jo crec que s'ha de tenir
una capacitat d'adaptació,
evidentment,
perquè tu estàs a casa d'algú
i ets tu que t'has d'adaptar,
i no és l'altra persona
que s'ha d'adaptar a tu,
saps?
Tu estàs a casa d'algú
i ja saps com t'has de comportar,
per tant,
t'has d'adaptar als horaris,
molta gent et diu,
sí,
aquí tens les claus,
però no estaràs dormint
a casa d'un altre allí
fins al migdia,
altra gent et diu,
jo les claus no te les dono,
però jo ho trobo perfecte,
jo no ho faig,
per exemple,
però jo vaig a treballar
a les set del matí,
m'estàs disposada a aixecar-te
amb aquesta hora,
doncs evidentment,
saps?
O sigui,
t'has d'adaptar,
igual que la gent
s'ha d'adaptar a tu.
Les normes les fixa
cadascú a casa seva,
perquè simplement
el que fa la pàgina web
és posar en contacte gent
i...
Hi ha gent que et diu,
mira,
pots utilitzar la meva màquina
de...
la màquina de rentar,
ai,
la rentadora,
la rentadora...
Aquella traducció.
Sí, sí,
aquí,
a traducció ara aquí.
Després diuen altres,
escolta'm,
pots comprar...
Clar,
perquè aquesta és una altra,
tu has de menjar
durant tot aquest munt de dies.
Clar, clar que fas,
tires de nevera de l'ost o no?
Clar, què passa aquí, no?
Gent que et diu,
escolta'm,
sí, no passa res,
cuinarem junts,
que a mi m'encanta
i ho podem fer,
i a més també fem
un intercanvi de plats,
que això és una cosa,
és un punt d'unió
molt important.
La cultura a través de la gastronomia.
Sí, sí,
és un punt d'unió
molt, molt important
i hi ha molta gent
interessada en això.
Llavors parlen molt
de cuinar junts,
tu ensenya
alguna cosa
de Catalunya,
per exemple,
jo t'ensenyaré
alguna cosa d'aquí, no?
Aquesta és una altra.
Altra gent que et diu,
sí, sí,
pots fer anar
a la meva nevera
o altres que et diuen,
mira,
menjarem junts,
però has de,
evidentment,
també has de comprar
alguna cosa,
no t'aniré a mantenir.
Altres que et diuen,
tu compra el que vulguis
al supermercat
i utilitza la meva cuina
sense cap problema.
Hi ha altres que et diuen
que no,
que cadascú,
que jo a casa
no vinc fins a la nit
i espavila't.
Clar,
és de tot.
Amb aquest sentit,
com més amb temps
ens ho agafem, no?
i més aviat
contactem amb l'hoste,
doncs tenim més temps
també d'anar-nos a informar
i tot això.
Però, bueno,
és el que dius tu,
està preparat
per quan arribes
a adaptar-te
a la que hi hagi.
Això és el que hi ha.
Això és bàsicament
el que toca fer, sí.
Que xulo.
Sí, és molt xulo.
Carme, doncs molt bé,
escolta,
moltes gràcies
per compartir aquesta experiència
que ens has fet venir
moltes ganes de viatjar.
Proveu, proveu.
Sabem que sí,
que existeix aquest sistema,
el Couchsurfing,
arreu del món,
feu una ullada,
Couchsurfing.org
Carme Castellllau,
moltes gràcies.
De res.
I opened up my eyes
Swear I saw the light
Don't you know the truth
So very hard to find
Tell me, does it feel good
Tell me, does it feel right
I'm singing
I'm singing
I'm singing
I'm singing
Sing a simple song
Some things die
To stay alive
The tears we cry
We'll drink them sometime
Yeah, I'm happy to feel this way
Don't know another way
Happy to feel this way