La una del migdia i 12 minuts,
ara sí, entrem a la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Us prometíem que avui parlaríem de cinema,
del Cinecub, de la Fiumoteca d'Andrés d'Andrés,
que aquest mes de febrer està dedicada
o està organitzada juntament amb el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.
A l'altra banda del Fiu Telefònic tenim l'Andrés d'Andrés.
Andrés, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també des de l'estudi ens acompanya el senyor Jaume Fontanet.
Bon dia.
Que ell serà una mica el responsable
de presentar cada una de les pel·lícules
que es projectaran en aquest cicle.
aquest mes dedicat, Andrés,
als metges i als malalts, una miqueta.
Sí, sí, sí.
La gent, sobretot, ja em pateixo,
que no es pensin que són pel·lícules documentals
de com treure un ronyó,
com posar, en fi, un apòsit, qualsevol cosa.
Són pel·lícules que són d'argument normal,
però que hem aprofitat que amb els personatges
hi ha un metge, hi ha una infermera o hi ha una comadrona
per fer-lo en aquest cicle.
I pels títols que tenim,
la gent podrà comprovar que són títols molt variats
i molt distrets.
Jaume, és això, no?
El cinema i els metges
sempre han tingut una esteta relació, també.
Bé, des del punt de vista cultural,
el metge no pot estar allunyat d'un mitjà com és el cine, no?
De totes maneres, aquest cicle està organitzat des del col·legi de metges
amb aquesta intenció que el col·legi participi en la ciutat.
És a dir, fa un cicle cultural obert a tothom.
Com diu l'amic d'Andrés,
les pel·lícules són pel·lícules professionals.
Només cal repassar els títols,
per exemple, Pan, Amor i Fantasia.
Clar, algú es preguntarà,
Pan, Amor i Fantasia és amb un cicle de metges?
Doncs és perquè una de les coprotagonistes
és la llevadora del poble.
Aleshores, són pel·lícules que tenen
o la finalitat de l'argument és la medicina
o bé el protagonista o protagonistes estan lligats a la medicina.
Llavors, el que fem,
l'amic Andrés presenta la pel·lícula, doncs, tècnicament
i nosaltres el que fem és una presentació des del punt de vista mèdic,
és a dir, quina relació té aquella pel·lícula amb el metge.
Si parlem de la llevadora, per exemple,
doncs direm quatre coses sobre la llevadora.
I, Andrés, això comença aquest mateix vespre,
aquest mateix dimarts.
Sí, sí, sí, a les sis de la tarda
amb entrada totalment gratuïta
al Centre Cultural Pallol o l'antiga audiència.
I què tenim per avui?
Mira, avui tenim una pel·lícula espanyola,
gaire antiga, fins de l'any 2004,
que és Inconscientes.
És de Leonor Warling,
Luis Tossar,
Mercedes San Pietro
i Núria Prince.
Això és una pel·lícula que és una miqueta d'enredo,
és un metge,
això representa que passa a Barcelona
l'any 1919, crec que és,
i resulta que el metge,
que està casat amb una senyora molt maca,
resulta que aquest home és molt aficionat a Freud,
amb coses de la psicoanàlisi i aquestes coses així,
i de sobte aquest metge desapareix.
Llavors, esclar, no saben on anar a parar,
aquí passa alguna cosa.
Llavors, la senyora li demana ajut
amb el seu cunyat,
el germà del metge desapareix,
però resulta que el cunyat també està enamorat
d'aquesta senyora, saps?
Però bueno,
llavors entre els dos comencen
una tasca detectivesca
per poder averiguar on ha anat a parar
o què li ha passat amb el seu marit.
I ja no explico res més,
perquè a més ho veurà el públic
quan vingui a veure-la.
És divertidíssima la pel·lícula.
Sí, recomanable, Jaume?
Sí, gairebé Andrés ha explicat
quasi tot l'argument, no?
Bueno, però no l'ha treballat.
No del tot, no l'has explicat a l'assassí,
no l'has explicat.
Com diu, aquí a altres fons
doncs hi ha en Freud, no?
Freud va ser l'iniciador del psicoanàlisi
i de l'estudi de la hipnosis
i el que explicarem nosaltres
des del punt de vista mèdic
doncs fer una introducció en aquest sentit.
Després la pel·lícula és un thriller
que la veritat és que és interessant de veure.
Perquè la seva intervenció,
al principi de cada pel·lícula,
serà relacionada amb això,
relacionada amb els elements mèdics
que surten a la pel·lícula amb la medicina?
Sí, el que fem és,
Andrés i jo ens assentem
en una tauleta davant del públic,
ell explica una miqueta la pel·lícula
sense desvallar el final
i llavors jo explico
quina relació hi ha
en aquella pel·lícula amb la medicina.
La següent es podrà veure
també aquesta setmana,
el dia 3 de febrer,
és Mandy,
aquesta ja és més antiga, Andrés.
Sí, aquesta és l'any 52,
una pel·lícula a Gran Bretanya
i aquest és el problema d'una nena
que n'hi sorda
i llavors el doctor Fontanet
ell sí que pot explicar una miqueta
el problema d'aquesta pel·lícula.
Això ho sap molt més que jo,
medicament.
A veure,
la sordesa pot ser adquirida
per ser congènita.
Quan és congènita,
com és el cas aquest,
el nen neix sort.
Llavors,
per què és mut?
Perquè com que és sort
no té capacitat de sentir les paraules
i per tant és mut.
o sigui que l'inici de la malaltia,
entre cometes,
seria la sordesa
i la modesa és una conseqüència
de la sorda modesa.
Aquí en aquest cas
el que es tracta de la pel·lícula
és de la sobreprotecció
que poden tindre
aquest o altres tipus de malalts.
És a dir,
hi ha dos conductes
davant d'un malalt crònic,
sobretot si és un nen,
que és la sobreprotecció
o afrontar la malaltia
i buscar solucions.
I aquí es veu l'enfrontament
entre el pare i la mare.
El pare sobreprotegeix la nena
i la mare tracta de buscar solucions.
És la pel·lícula.
Interessants totes,
aquesta es va del 3 de febrer.
Hi ha una altra,
com d'anys repassem
les pel·lícules
que podreu veure aquest mes de febrer
a la filmoteca d'Andrés d'Andrés.
La segona es va del dia 8 de febrer.
Inseparables,
aquesta de l'any 88.
Sí,
en procurant que tots els temes
siguin diferents,
perquè és clar,
causar una varietat
amb el públic que ve a veure-les.
Inseparables és una espècie,
com digui jo,
com de fantasia,
que són dos germans
que són bessons
i són tan, tan, tan iguals
que és difícil
saber qui és l'un i qui és l'altre.
Però, en canvi,
en caràcters,
l'un és molt espavilat,
molt tirat endavant
i l'altre és molt introvertit,
molt tímid davant de les senyores.
I llavors,
l'altre germà
el que fa és conquistar
amb alguna senyora,
alguna noia,
i quan ja la té conquistada
i queda amb ella
per l'endemà,
el que fa és enviar
amb el seu germà.
Lògicament,
aquell xicot ja no té
que conquistar
amb aquella senyora,
sinó que es troba
una senyora
que ja l'acceptarà,
el rebrà amb els braços oberts,
comprens?
I això també comença
a causar un trauma
entre els dos germans
amb el temps.
O sigui,
que el problema és gros
quan comença ja
a aprofundir-se
en l'assumptu.
És un problema
que es complica bastant.
Saps?
Ell ja ho ha definit molt bé,
són uns bessons
que són iguals físicament.
Aquí,
doncs,
hem de distingir sempre
els bessons
univitelins,
que són els que són
clavats físicament,
fins i tot de sexe
i de grup de sang,
i els que són
vivitelins.
És a dir,
que en realitat
els vivitelins
són els bessons
que s'assemblen o no s'assemblen
i en realitat
serien dos germans
qualsevol
que han coincidit
en el temps.
I també ho ha dit molt bé,
l'únic que els diferents
és el caràcter.
És a dir,
tenen la genètica igual,
però naturalment
quan un va creixent,
la relació amb la família,
la relació amb els amics,
la relació amb l'escola,
tot això,
els va fent diferents.
I és el que els diferència
especialment.
Ja ho veieu,
que cada pel·lícula
té una temàtica
totalment diferent,
però sempre relacionada
amb algun aspecte
de la medicina.
La següent
és la del 10 de febrer,
Andrés,
la del doctor M.
Exacte,
això ja és una altra cosa
completament també diferent.
Això és una pel·lícula
de ciència-ficció,
intriga,
i és un metge
que aquest metge
el que vol fer
és apoderar-se del món,
aquestes clàssiques
pel·lícules fantasioses
i amb les seves tècniques,
les seves maneres
de fer les coses,
vol conquistar el món
a la seva manera
i al seu estil.
És una altra cosa,
ja completament,
un altre xip guionístic
completament diferent.
Aquí potser veiem
un dels tòpics
que ha parlat moltes vegades
del cinema,
aquest afany
de potser dels metges
com deia
de dominar un món,
no ho sé, Jaume?
Home,
dels metges
i qualsevol persona
que digui ànsies de poder,
no?
En aquest cas dels metges,
no?
En aquest cas dels metges.
En aquest cas,
la pel·lícula aquesta
és un homenatge
a una pel·lícula
mítica
del cinema Mood
que era
Los Crimes
del Dr. Mabus,
crec que és un Mavis,
i és un homenatge
que li fa el director
aquest amb aquella,
és una reproducció
d'aquella pel·lícula,
llavors seria
l'ànsia de poder
és el que explicaríem aquí.
I l'última
va del dia 15 de febrer,
la que deia abans el...
No, n'hi ha més, eh?
Ah, n'hi ha més?
Sí, n'hi ha quatre més.
Ah, tens raó, tens raó,
calla,
que ho tenia jo
amb un altre full.
La següent
és la del 15 de febrer,
Pan Amor i Fantasia.
Sí, italiana aquesta.
Aquí per riure,
per riure.
Per riure.
Exacte.
Pan Amor i Fantasia
amb un Victòria de Sica
i una gina llorígida
fantàstica,
i això és el Victòria de Sica
que és un carabiner
que es presenta en un poble
com diguéssim,
no sé qui,
els Mossos d'Esquadra
i ell és el caporal
i ha de fer-se càrrec
de les forces,
dos soldats i ell
o dos números i ell
i l'únic lògic
que passa en un poble
que no passa mai res.
A ell li agrada amb una,
li agrada amb l'altra,
al final li agrada
a la Llevadora,
entens?
Bueno,
el clàssic Enredo
i la clàssica historieta italiana
que tu passes la mar de bé
i la mar de divertir.
Que és el que parlàvem abans
de la Llevadora
com a protagonista.
En aquest cas,
la relació amb la medicina
seria la Llevadora
i direm quatre coses
de la funció de la Llevadora
que és un personatge
molt important
dintre de la medicina
històricament.
I el 17 de febrer
en tenim una altra
Espanyola,
La vida en un bloc.
Sí,
aquí tenim un gran Alberto Closas
i una vista Montés.
Això és una comèdia espanyola
i és un metge rural,
un metge d'un poblec,
que té la sana costum
d'apuntar-se en un bloc
tot el que li passa
i tot el que passa
amb els malalts
què tracta.
Però això es diu
La vida en un bloc.
Llavors,
la pel·lícula
el que fantasiosament
tracta és que el bloc
explica,
ens explica
amb els espectadors
la història
d'aquest metge.
ens va explicant
les seves inquietuds,
les seves ànsies,
el seu amuntament,
tot el que correspon
a una vida
d'un metge normal
i corrent.
Aquí en aquest cas
tindríem dos fets.
Un,
el protagonista
ja és un metge
i segon,
que té la mania,
entre cometes,
d'apuntar-se a les coses.
Llavors,
aquí podríem parlar
de les manies
o els tics
de la gent.
Sí,
dels de la gent
o dels metges?
Home,
de la gent.
Bueno,
d'apuntar-se a la vida
en un bloc
ho pot apuntar
a qualsevol,
de la gent en general.
Sí,
en realitat,
aquest cas és el metge,
protagonista,
però segurament
que hi ha gent
que s'apunta
totes les coses
en una llibreta.
Els típics diaris,
no?,
de tota la vida.
Per exemple.
La del 22 de febrer
és la d'Obsessió,
aquesta és nord-americana.
Sí,
aquesta és nord-americana,
l'any 54,
amb una Jenny Whitman
i Rock Hudson
i aquí ens trobem
que és un personatge
que és molt pretensiós,
és un playboy,
un home que té molts diners,
però té un problema
i per salvar
en una persona
es demana
un aparell
que serveix
per a un metge
precisament,
que és per
un atac al cor
i per culpa,
anem a dir-ho així,
de deixar ell,
per estar aquest aparell
amb una altra persona,
aquest metge mora.
I llavors aquí comença
tota la història
ja principal
de la pel·lícula.
O sigui que a vegades
un metge sap sacrificar-se
involuntàriament
o voluntàriament
pels demés
persones
que té al seu costat.
Sí,
aquí exactament
com diu ell,
doncs seria
aquest altruisme
que envolta
la figura del metge,
que a vegades
sense pensar en ell mateix
quasi perd la seva vida
per salvar
la d'un altre.
I ara sí,
l'última,
el dia 24 de febrer,
l'Hombre Elefante.
Andrés.
Això és un fet
del segle XIX,
això és un fet
basat en fets verídics
i és la història
d'un home
que va néixer
amb una cara
que és
completament
diferent
del que estem
acostumats.
Un home
mutat
completament
i té
una cara
amb una,
com diria jo,
una depressió
forta
i aquest home
no pot presentar
aquella cara
perquè sembla,
se li diu l'Hombre Elefante
perquè té
una protuberància
tremenda
a la cara.
Llavors,
aquest home,
encara que té
una lluïdez mental
estupenda
i correcta,
l'home,
lògicament,
en aquella època,
l'única cosa
que pot fer
és tapar-se la cara
i anar a un museu
d'espectres
o anar a un circ.
I aquest és el problema
que té aquest home
apartat
completament
de la societat.
Però hi ha un metge
que,
és un invitant,
actua
i comprenem
aquest personatge.
En aquest cas,
el doctor Fontanet
també ens va posar
en aquest aspecte
medicament.
Com ha dit ell,
basat en un fet real
de finals del segle XIX,
en realitat,
l'Hombre Elefante
patia
un síndrome
que es diu
síndrome de próteus,
és un síndrome
poc conegut,
que hi ha
potser 200 casos
descrits a la literatura,
molt pocs,
i aquest potser
és el que s'estudien més.
De veritat,
a banda de la pel·lícula,
després es va fer la pel·lícula.
En aquell moment,
ell relata
que ho atribueix
això,
aquest fet que pateix,
que la seva mare,
embarassada,
estava presenciant
una desfilada
d'elefants
i va haver
un elefant
que la va
com agredir
o la va
mitj atropellar,
llavors ell deia
que patia
aquesta malaltia
perquè la seva mare
havia estat agredida
per un elefant.
Però no,
no era així,
és un problema genètic
i no solament
a la cara,
sinó que era
tot el cos,
o sigui,
la musculatura,
la pell,
una deformitat
tremenda.
I era una persona
molt sensible
però que es va veure
abocat
quan va morir la seva mare
que el seu pare
es va tornar a casar,
doncs la madrastra,
com moltes madrastres,
no ho tractava bé
més amb la deformitat
que tenia,
va haver de marxar
de casa,
es va enrolar
amb un circ,
en fi,
la seva vida
va ser molt
tormentosa
sent una persona
molt sensible
de caràcter.
Doncs ja ho heu vist,
un repàs exhaustiu
a totes les pel·lícules
que podreu veure
a l'antiga audiència
a la Filmoteca
Andrés d'Andrés
aquest mes de febrer
relacionades amb això
amb els metges
i els malalts
al cinema.
La tria l'heu fet conjuntament,
Andrés,
entre el colegi
de metges
i tu?
Sí,
perquè, esclar,
ja hi ha gent
a posar en pel·lícules
i ells també trien,
esclar,
lògicament,
el que saben més que jo
de malalties,
de malalts,
és lògic,
no?
Jo vaig a recolzar amb ells,
saps?
Perquè ells en saben més que jo
de qüestió de medicina.
De cine els ajudo jo una miqueta
però ells són els que saben
més que jo en aquest aspecte.
Aquest és el tercer cicle
que fem ja
i sempre,
en fi,
també ens posem d'acord,
busquem quines pel·lícules
hi ha de tema mèdic,
ell té una llista,
ens proposa una llista
i llavors podrem fer
un programa
el més variat possible.
N'hi ha moltes, no?,
relacionades amb la medicina.
Moltes, moltes.
Ell ens ho podrà dir
més que jo
perquè ell té la filmoteca
però n'hi ha.
Si és un tema,
la medicina és un tema recorrent.
Recorrent, no?
Hi ha pel·lícules,
si no ho vol,
per l'any que ve
fer el quart cicle.
Molt bé.
L'any que veu el quart cicle,
dels metges i el malalt
amb el Colegi Oficial
de Metges de Tarragona.
Ahir va a les pel·lícules
per aquest mes de febrer.
La primera serà avui
Inconscientes
a partir de les 6 de la tarda.
Recordeu-me,
entrada lliure,
sempre entrada lliure
a l'antiga audiència
de Tarragona.
El mes que ve,
què tenim?
El mes que ve tenim
l'entorn
de la Guerra Civil Espanyola.
El mes que ve
seran pel·lícules
d'abans de la guerra,
o sigui,
que tracten d'abans de la guerra,
no vol dir
que siguin tan antigues, no?
Pel·lícules de durant la guerra
i pel·lícules
de finalitzat la guerra.
I serà presentat
per un escritor i periodista
que és Francesc Vasco,
que ens explicarà
temes d'això
relacionat amb els llibres
que ell ha escrit
i que a més relacionats
amb les pel·lícules
que anirem veient.
Doncs el mes que ve
en tornem a parlar.
Andrés Dandès,
gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Jaume, gràcies per haver-nos acompanyat.
Que vagi molt bé.
Adéu, bon dia.