Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Aquesta és la sintonia que des de fa ja gairebé un any
i una miqueta més ens acompanya a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio.
Molt benvinguts en aquesta edició de l'Espai Tothom,
com us deia, un espai que parla sobre temes de discapacitat.
Avui volem començar amb una nota del Comitè Català
de Representants de Persones amb Discapacitat,
el COCARMI, que manifesta obertament la seva preocupació
pel finançament de la prestació de serveis
a persones amb discapacitat i malaltia mental i a les seves famílies.
COCARMI assegura que la crisi ha reduït subvencions i ajudes
i ha ampliat els terminis de pagament a les entitats socials,
la qual cosa dificulta el correcte desenvolupament
de programes i serveis.
Segons COCARMI, assistim al procés de remodelació
del sistema financer espanyol,
que introdueix grans incògnites sobre el futur de l'obra social
de les caixes.
I sigui quin sigui, el sistema resultant d'aquesta reordenació
resulta fonamental per al futur de l'activitat
de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat
de la implantació del nou sistema financer d'Espanya i Catalunya
en els projectes socials.
COCARMI demana que els serveis a les persones amb discapacitat
i malaltia mental i a les seves famílies es continuïn garantint
el respiro familiar, els serveis d'integració laboral
i els plans d'acompanyament a persones amb discapacitat
que busquen feina, la implantació d'intèrprets per la llengua
de signes catalana i altres sistemes de suport a la comunicació oral
en les persones sordes, o també activitats per a les persones
amb malaltia mental i accions i campanyes en favor
de l'accessibilitat universal.
Són alguns dels projectes que realitza COCARMI
per mantenir aquests i molts d'altres serveis i programes.
El COCARMI demana empatia i acció al govern de la Generalitat
que ha de garantir les subvencions.
El govern central que ha de publicar en breu el decret llei
de reordenació del sistema de caixes per tal que tinguin en compte
les necessitats i també el futur nou sistema financer
resultat d'aquesta reordenació per tal que no abandoni
el sector de la discapacitat ni el finançament de projectes i serveis.
Doncs ens unim amb aquest desig del COCARMI
i comencem l'espai Tothom, un espai que fa possible
tècnicament el Lluís Comés i que us parla en Miguel González.
Tot seguit, anem al sumari.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normals.
Avui us hem preparat dues entrevistes a l'espai Tothom.
En primer lloc parlarem amb el Pere Agramunt,
ell és el coordinador d'activitats de l'associació Down Tarragona.
Ens va presentar la inauguració del seu nou local,
també aquests desitjos de futur
i les activitats que estan duent a terme
i que també preparen de cara a aquest 2011.
Després parlarem amb el Manel Ramírez,
ell és venedor de l'11,
ell té el seu quiosc a Valls
i enguany ha estat guardonat com el millor venedor de l'any
per la direcció administrativa de l'11 a Tarragona i Lleida.
Segur que aquestes dues demarcacions,
aquestes dues províncies,
comparteixen direcció administrativa
de l'Organització Nacional de Sex.
Després escoltarem aquesta entrevista.
Abans us he de recordar les vies de participació
que teniu per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Teniu el correu electrònic,
l'adreça tothom, arroba tarragonaradio.cat,
tothom, arroba tarragonaradio.cat,
el Facebook, a facebook.com barra tothom tenim la nostra pàgina
i també ens podeu seguir a través de Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr.
Tot i això, a través de tarragonaradio.cat us podeu baixar,
podeu tornar a escoltar el programa, tant el d'avui com els d'altres edicions passades
en forma de podcast, a través de tarragonaradio.cat.
Recordades totes aquestes vies de participació i maneres d'escoltar-nos,
nosaltres obrim l'espai de l'entrevista.
Doncs al programa Tothom d'avui ens acompanya el Pere Agramunt,
ell és el coordinador d'activitats de l'associació Síndrome Down Tarragona,
un conegut ja del programa. Pere, molt bon dia.
Bon dia, Miquel Avi. Gràcies.
Hem convidat el Pere perquè tenim nous projectes, tenim noves activitats,
les repassarem tot seguit a la Sintonia de Tarragona Ràdio
amb aquesta associació que, Pere, recorda'ns per què treballeu
i amb qui treballeu.
A veure, nosaltres, la nostra associació Down Tarragona,
com el mateix nom diu,
està engolgada per tots els nens, nenes, adolescents i persones grans
amb síndrome de Down.
Treballem pel benestar i per la capacitat de vida del síndrome de Down.
Me comentaves abans de començar l'entrevista que sou ja gaire bé.
Quin nombre de socis m'he comentat ja?
És, tancant el 2010, reunim quasi 100 socis,
entre pares, nens, voluntaris i molts simpatitzants que tenim.
Déu-n'hi-do, o sigui, hi ha una xifra important
haver arribat a aquesta fita dels 100 socis.
Sí, amb 3 anys i amb 3 anys de vida que portem.
El mes de novembre del 2011 farà 4 anys,
doncs portem 3 anys de vida,
i amb 3 anys de vida la resposta de la gent ha sigut molt bona.
la prova és que amb 3 anys fer 100 socis,
per tant, és una fita que no pensàvem fer-ho bé.
La notícia pot ser més immediata o més important,
i també per la qual t'hem convidat a parlar avui a Tarrona Ràdio,
és la inauguració, el passat divendres, va ser aquest divendres passat,
del nou local, un tema que reivindicàveu,
ja de fa temps, jo recordo les primeres vegades que vam parlar aquí al programa,
ja reivindicàveu aquest nou local que finalment s'ha situat a Reus.
Exacte, a veure, nantros el local era molt necessari.
L'associació, al seu inici l'Ajuntament de Reus
ens va deixar un centre cívic, un centre mitjol,
que vam estar molt agraïts en cas dels dixers,
però estàvem molt, molt, molt subordinats a alguns horaris
i a una sèrie d'activitats,
que nantros els veiem que allò se'ns feia petit.
Clar, no teníeu la llibertat de disposar d'un local
i desfer quan vosaltres volguéssiu, no?
Exacte, allà teníem el divendres de 6 a 8 i ja està.
I no podíem, nantros, fer dubbament amb nens petits i grans
i els adolescents.
Llavors aquí va haver una reunió amb tots vosaltres socis
i ens vam posar una meta,
dic meta, que no m'agrada dir la paraula meta,
la nostra associació perquè nantros no en tenim de metes.
Nantros és el dia a dia.
Qui té metes vol dir que acaba.
Nantros no acabem mai, la nostra feina.
Un objectiu que s'ha de complir
i després ja en vindran de nous.
Doncs vam proposar un objectiu del local
i en un any el joc va ser el somni de realitat
i va fer el local.
Tenim un local de 250 metres
que ara per ara només hi ha la meitat de viabilitat.
Quines característiques té aquest local?
Després parlem ben bé dels serveis que oferireu,
no sé si ampliareu serveis o com anirà,
però quines característiques té aquest nou local?
A veure, aquest local es composarà el dia de demà
que estigui tot fet en quatre parts.
Ara n'hi ha dues de fetes.
Tenim la sala de ciclomotricitat pels més petits,
que això és vital,
la sala de ciclomotricitat pels més petitets
és el dia a dia dels nens,
i la sala taller pels grans.
Això el dia de demà que es pugui acabar de complementar,
llavors hi haurà sala de juntes i taller de cuny.
Però ara tenim els dos,
sala de ciclomotricitat i sala de taller.
Sala de ciclomotricitat,
pels més petitets ja ho diu la paraula,
ciclomotricitat,
cada dia treballem les mans, els peus,
el caminà, el cotxar, el tirar endavant, enrere,
buscar la ciclomotricitat.
I la sala de taller dels grans,
doncs des de fer un karaoke o jugar a la play,
a fer uns retallables,
a fer punts de llibre de cara a Sant Jordi,
o mirar una pel·lícula de vídeo de cine,
perquè tenim sessió de cine amb alguns divendres.
Això ho fèieu ja fins ara al centre cívic,
com ens comentaves,
ara ampliareu serveis, fareu alguna activitat.
Clar, el fet de tenir un local nou
us obre un món de possibilitats,
m'imagino que molt grans, no?,
per dur a terme noves activitats.
Ja tenim ampollat,
cada dimarts tenim dos mestres voluntàries,
cada dimarts se fa repàs pels grans,
repàs pels de vectura,
de matemàtiques,
de, bueno, com que tots estan estudiant,
van a un repàs, un reforç.
I la majoria de socis estudien a col·legis específics
o n'hi ha també que estan a col·legis integrats?
Miquel, no hi ha una norma,
hi ha una barreja total.
Hi ha una barreja, no?
Això depèn de la família,
depèn de cada persona.
Hi ha molts que creuen en un sistema
i molts que creuen en un altre.
Sí, sí.
Però jo, si t'haig de dir la veritat,
jo no sé diferenciar un nen que va d'un col·legi
d'un nen que va d'un altre.
Jo crec que tots dos van a un mateix fi,
l'educació i el desenvolupament d'un nen.
No era pas per fer diferència,
sinó simplement per comentar-ho.
Sé que a vegades, com tu deies,
hi ha gent que creu en una manera
i gent que creu en una altra.
Sí, sí, hi ha de tot,
ja n'hi ha una barreja.
No hi ha un home posat allà.
El tema és que l'associació ara pot oferir
amb aquest nou local classes de repàs,
que fins ara potser el no disposat d'horari no podíeu.
S'ampliarà més?
Hi ha alguna activitat pensada?
Sí, sí, n'hi ha una altra.
Estem fent ara classes de repàs,
ja estem fent, vam rebre una subvenció,
i estem fent ja un psicòleg cada setmana pels pares.
estem fent unes teràpies voluntàries,
cada pare que ha volgut s'ha apuntat,
i això és una subvenció que vam rebre,
i s'està fent una ajuda psicològica als pares,
perquè ja sabem que és un tema bastant delicat,
i passem temporades de tot.
Passem temporades que estem molt eufòrics,
però també passem temporades que estem molt ensorrats.
Això pel que fa a aquest local que comentàvem a Reus,
que certament heu reivindicat i s'ha inaugurat.
I la pregunta que et faig jo ara, Pere,
és què passa amb aquell local
que ja en parlàvem en anteriors entrevistes,
i que també reivindicàveu un local a la ciutat de Tarragona.
Com està aquest tema?
A veure, aquest tema,
les dues vegades que he parlat amb el senyor la Victòria Pavegrí,
regidora de l'Ajuntament de Tarragona,
han sigut tot, tot, tot, bones intencions i bons fets,
en el sentit que vam estar parlant
i vam decidir que quan Antros,
la Junta de Dau en Tarragona,
baixi aquí i bugui,
ens donen un centre cívic perquè nosaltres comencem
a obrir la ciutat de Tarragona.
Vull dir, falta voluntat nostra, que la tenim,
falta, com diu, reunir-nos,
posar fi de l'agulla i tirar endavant.
Però l'Ajuntament de Tarragona,
fins al dia d'avui,
tenim més facilitats que ens ha donat
i que els podem aprofitar.
O sigui, que l'opció de disposar d'un centre cívic
a la ciutat de Tarragona està,
em comentaves ara que fins a 10 socis
són de la ciutat de Tarragona,
m'imagino que ara, si han de venir a les activitats,
clar, s'han de desplaçar cap al local de Reus.
Exacte, exacte.
La nostra idea és captar
i donar a conèixer la ciutat de Tarragona en si,
doncs la nostra associació,
perquè diem d'un Tarragona nosaltres
perquè n'antos volem englobar
tota la província de Tarragona.
Per això vam decidir
de posar d'un Tarragona.
Vull dir, va ser que n'antos no volem fer
una associació de ciutat
o una associació tancada.
Clar, clar.
Però el nom se'l vam pensar molt
i per això de posar el nom de d'un Tarragona,
perquè n'antos tant es fa que un nens sigui
de Valls, d'UQV, que de Tarragona, que de Reus.
Tu m'ho dius abans que era
feu comarca, no?
El que voleu és fer una mica de marcació.
Exacte, sí, sí, perquè n'antos creiem
que tots els nens de tota la província
són importants per la nostra associació.
Doncs estem parlant amb el Pere Gramunt,
coordinador d'activitats de Down Tarragona
i, de fet, feina, la que fa el Pere,
perquè, Déu n'hi do, les activitats que organitzeu
i gairebé, doncs, això,
cada setmana reiem un correu amb activitats noves,
amb propostes,
com, per exemple, la mostra,
per dir-ho d'alguna manera,
o l'activitat de Teatre Solidari
que, doncs, heu fet ja la primera
i aneu ja per la segona.
Sí, ja estem, ja estem treballant,
vull dir, des del 1 de gener,
que ja es va presentar una altra vegada el projecte,
el mes de maig,
no tenim data, però sí,
pensem que serà el mes de maig,
el primer de maig,
tenim ja el segon Teatre Solidari.
El primer Teatre Solidari va ser un èxit total,
vull dir, la ciutat d'Arreus, Tarragona,
Valls, Cambrils, vull dir,
és que socis de tot arreu van vindre
i va ser un, vam un puí,
no van poder cabre més gent,
hi havia les butaques que hi havia
i aquest any, també, com no ha de ser,
la Diputació de Tarragona
ens ha obert les portes
i s'ha abocat amb nosaltres
pel segon Teatre Solidari.
Vull dir, tenim el senyor Miquel Àngel Mallò,
el vicepresident de la Diputació,
que, doncs, bueno, jo suposo
que s'hi ha tirat molt amb nosaltres,
s'hi ha abocat
i la veritat, doncs,
que sempre que està a la seva mà
donant un cop de mà,
el Miquel Àngel ho tenim allà.
Amb aquesta mostra de Teatre Solidari,
qui participa com a representant,
diguéssim, com a creador,
com a artista, com a actor?
Bueno, tenim l'Escènic Cum,
que és un grup de teatre,
que és el que va actuar l'any passat,
que ells mateixos, ja per Nadal,
ens van dir que ja confiaven
en que els tornàvem a cridar
Pau a Segona o a Teatre Solidari.
Tornaran a ser ells,
l'any passat van fer un fanàtic
Pau Barça
i aquest any estan preparant
una altra obra de riure.
M'han dit que és una sorpresa,
però, bueno, serà un èxit,
com l'any passat,
perquè són una gent molt maca.
I els propis nens de l'associació,
els propis membres,
no s'animen a fer teatre?
No, encara no.
Es costa, es costa.
Es costa una mica, eh?
Tenim en projecte
una activitat que vulguen fer ball.
Perquè els grans...
Començar una mica
a perdre-li la por a l'escenari,
la por a l'escena...
Però, bueno,
això va una mica a llarg pla.
No, no, no,
la veritat és que jo ho dic
perquè, clar,
si ells, com tu ens comentaves,
es diverteixen veient
i gaudint del teatre,
doncs m'imagino que fent-lo
també seria una...
Sí, el que passa és que
la segona obra de Teatre Solidari
és més voler fer
una recaptació,
la veritat,
la segona obra de Teatre Solidari
serà per fer una recaptació
de diners
i llavors, vull dir,
ve molta gent de fora
i llavors, doncs...
I el bé,
el Secium Teatre
que ens dona aquest cop demà
i els vol ajudar,
doncs creiem que aquí
els nens
no participen
perquè és que ja participen
en altres coses
cada divendres, eh?
Clar, clar, clar, clar.
No els deixem parar
els divendres, eh?
No, no, no,
Déu-n'hi-do,
teniu els divendres
i algun cap de setmana
que teniu també
volà agafar algun viatge,
alguna excursió.
Exacte.
Molts projectes, com deia,
comentaves també
que teniu un projecte
amb la gent del Rotari Club.
Exacte.
Rotari Club,
no sé si...
A veure,
és una cosa
que està en un borrador,
no hi ha reafirmat,
però tenim també
una persona
que és el Jordi Cervera
que també està molt posat
amb nosaltres,
és una persona voluntària
posat amb nosaltres
i amb el Jordi Cervera
s'ha fet un plantejament
de fer
una diada solidària
de màgia.
Està dintre
del projecte,
està damunt de la taula,
falta netejar i pubir,
però jo crec
que amb el Jordi
que ja està davant,
que és un home
que es penya molt,
ho farem.
No hi ha dates,
però s'està treballant amb ell.
I ja a llarg plaç,
per acabar,
per ens comentar
des de cara a l'octubre,
aquesta trobada
amb Down Espanya
i Down Iberoamèrica.
Vosaltres esteu federats
com a associació
a la Federació de Síndrome
de Down Espanyola.
Exacte,
perteneix a la coordinadora
de Down Catalunya
i a la mateixa vegada
Down Catalunya
perteneix a Down Espanya.
Doncs,
l'octubre,
l'octubre
és una espineta
que puc dir que
m'havia posat
una mica personal,
personal quan vull dir,
no per mi de Pere Gramunt,
sinó de treballar
per l'associació,
juntament amb la meva dona
i la Maria Rincón,
que és la coordinadora
de voluntaris
i altra més gent,
volem presentar
un projecte
que si ens ho accepten
volem presentar
a tota Espanya.
Vull dir que és un projecte
molt envejós
i vull fer
el projecte
de la comunicació.
Explica'ns una mica
fins on es pugui,
perquè d'aquí a l'octubre
encara ha de passar temps,
però en què consistiria
o quina base té
aquest projecte?
A veure, jo només dic una cosa,
a la vida tots tenim
molta fenya,
tenim els nostres problemes tots
i sí que quan ens veuen pel carrer
o fem un acte solidari
la gent ens apoia,
però si estem dos o tres mesos
que no apareixem en públic,
vull dir,
no se n'enrecorden
els nostres nens.
És important la visibilitat
en aquest cas, no?
Llavors vull dir,
jo sempre
vull donar la imatge
que estem vius,
i estem,
però s'ha de dir,
estem vius,
però s'ha de demostrar.
Llavors, doncs,
m'agrada cada dos mesos,
tres mesos
fer alguna cosa,
moure'ns,
que no sempre
per guanyar diner,
cuidado,
la nostra obsessió
no és el diner,
sí que és molt important
per sobreviure
a una associació,
però que la gent
ens vegi
és molt important.
I llavors vull dir,
vull demostrar
a totes les associacions
d'Espanya
el que han fet
Nantos
movent-se cada dos mesos,
dos mesos i mig,
la prova
és que cada vegada
que ens movem
és una influència
molt positiva
per la nostra associació.
Destacar aquesta importància
de la visibilitat
que ens comenta el Pere
i és veritat,
de fet,
en la societat
que vivim avui en dia,
doncs,
que et vegin,
que et mous
i que parlin de tu
és important
i suposo
que és el que busqueu
també
en aquest projecte,
no?
Exacte,
jo jo et dic,
estic veient
que cada vegada
que Nantos
fem un acte
i enviem correus
a tothom
i ens deixem veure
pel carrer,
sigui Reusa,
sigui Tarragona,
perquè ara
per les festes de Nadal
vam baixar a Tarragona
a vendre el calendari
solidari.
Vull dir,
llavors vull dir,
vam quedar parats
perquè molta gent
de Tarragona
no ens coneixia,
vam passar per dalt
de la paradeta,
es van informar,
la prova és que
cap d'un mes,
un mes i mig,
clar,
si la gent no ho coneix,
doncs...
A veure,
si no et dones a conèixer,
llavors jo
li dono molta importància
més a que ens coneixin
i deixar-nos veure
que a mi hi ha una subvenció
que és molt important també,
cuidado,
tot té la seva importància,
però el dia a dia
d'informació
o de més gent
és molt important.
Ajuda també
per aquesta visibilitat
a augmentar
i a creixer
en tema de voluntariat
que també és molt important
en associacions
com ara la vostra?
Mira,
l'altre dia
parlàvem amb el Jaume
o marido
a la Montanyeta
que és una bellíssima persona
i que jo...
Un gran amic del programa també.
I jo només vull que parli
per escoltar-ho
perquè aprenc molt del Jaume.
I tant,
nosaltres aprenem moltíssim.
Del Jaume saprem molt.
que la vegada que ve a la ràdio
la veritat és que aprens molt
i és una persona
amb les idees molt clares.
Sí, senyor.
L'altre dia,
l'altre dia Jaume me deia
que quedava parat
de com Nantros funcionava
en voluntariat.
Nantros encara avui
però avui podem dir
que només tenim
una directora tècnica,
això sí,
ho tenim per l'assumpte
dels papers
que ja saps tu,
Miquel,
que el paper
absorbeix molt,
però el funcionament
de l'associació
va tot en voluntaris.
Vull dir,
hem arribat el moment
que no poden vindre
tots els divendres tots.
Hem de fer tors.
El voluntariat
per Nantros
és vital,
però és que
s'ha abocat la gent,
s'ha abocat la voluntariat
és vital,
s'ha abocat la gent
i nantros estem molt contents.
I són familiars
de les persones
que són a la pròpia associació?
Són amics de familiars?
És gent desinteressada
que coneix l'associació
i diu
jo vaig apuntar-me
a ajudar amb aquesta gent?
De tot.
De tot.
Tenim germans,
tenim cosins,
però tenim gent
que ha passat pel carrer,
ha vist el nostre lletreiro
i ha entrat.
Tenim un senyor,
Joan,
que té uns 50 anys,
desgraciadament
se m'ha quedat a l'atur,
doncs va passar per allà
i diu
amb què es puc ajudar?
Doncs jo jo,
Joan, avui pinta,
demà ens dono un cop
de marregal
a aquest mob,
passat demà
amb els grans
que necessitem ajuda bé,
vull dir que...
I és un senyor
que ens va passar
pel pel carril
i ens va veure.
Doncs sí que m'agradaria,
Pere,
la propera vegada
que parlem
de fer alguna entrevista
a la ràdio
i ara això t'ho dic així,
directament a Mantena
és una idea
que se m'ha acabat de ocurrir,
que doncs convidar
també a gent voluntària
que vinguin a parlar,
que ens vinguin a explicar
la seva experiència,
que alguna vegada
doncs amb alguna associació
ja ho hem fet
i la veritat és que
generalment
estan encantadíssims
d'ajudar,
de fer de voluntaris
i el que convingui
per l'associació.
Acabarem,
Pere,
si et sembla l'entrevista,
com sempre recordant
la vostra pàgina web
que teniu a internet
que és
d'untarragona.org
si no m'ha equivocat.
Sí, sí, perfecte.
Allà poden contactar
amb vosaltres,
poden veure
les últimes notícies
que aneu penjant,
poden també,
si algú està escoltant
i vol fer-se soci
o fins i tot
si algú
vol ajudar
amb tasques
de voluntariat.
O sigui,
que és també
un recurs a la xarxa
que us dona també
presència i visibilitat
que és el que tu
abans reivindicaves.
Sí, sí,
a veure,
jo trobo que
la imatge
i donar-te a conèixer
és molt important
i si tu estàs
3, 4, 5 mesos
que no
no has donat vida
la gent
s'obliden.
Llavors sempre
quedem els mateixos.
Llavors no.
Anant-vos cada 2, 3 mesos
Miquel,
ja veus que en sec
te'n vi un correu
fent bomba i platillo.
I tant, i tant.
Per què?
Per què és així?
I nosaltres encantats
que compteu
amb els micròfons
de Tarragona Ràdio
per explicar
les vostres activitats
i per,
doncs això,
contar-nos coses
d'una associació
que ja ho veieu
que treballa
activament
i amb moltes activitats
doncs
per tirar endavant
i sobretot
ajudar
i millorar
la qualitat de vida
de les persones
amb síndrome de Down
de la demarcació
de Tarragona.
Pere Gramunt,
coordinador d'activitats,
moltíssimes gràcies
com sempre.
Miquel,
gràcies a vosaltres
i gràcies a Tarragona Ràdio
perquè sempre esteu
al costat nostre
i nosaltres
això ho agraïm molt.
Nosaltres ara continuem
amb l'espai
tothom d'avui.
Aquesta passada setmana
l'11 guardonava
els millors venedors
del cupó
a tot l'estat espanyol.
Una nominació,
un guardó
per a cadascuna
de les seves delegacions
territorials
i direccions administratives.
A Catalunya
la 11
compta
amb una delegació territorial
amb seu a Barcelona
i una direcció administrativa
a Tarragona.
Manel Ramírez
ha estat designat
com el millor venedor
de Tarragona
d'enguany.
Avui l'hem convidat
al programa
a tothom
per parlar
una miqueta
amb ell.
Manel,
molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Manel,
com has rebut
aquest guardó?
Doncs,
amb una mica
d'encredulitat
perquè,
vaja,
suposo que som
tots els companys
que hi dediquem
molt esforç
i moltes hores
i tots,
tots crec que a priori
ens ho mereixem,
però mira,
si he tingut la sort
de ser jo,
doncs ho agraeixo molt,
de debò.
Manel,
tu ets discapacitat,
tens discapacitat visual,
quin tipus de...
No,
jo soc paraplègic,
vaig amb cadira de rodes
per un accident de moto
que vaig tenir jovenet.
Aquesta,
diguéssim,
és la teva discapacitat
i, per tant,
doncs la teva feina,
tens un quiosc
a Valls,
ens comentaves abans,
sí?
Sí, sí,
a Valls,
just al davant del cap
de l'ambulatori de Valls,
doncs allí estic
des de fa una pila d'anys.
Per què creus
que t'han donat
a tu aquest premi?
Perquè a l'hora
de fer aquesta selecció
doncs es tenen en compte
factors com les vendes
dels diferents productes
de l'organització,
l'exposició
dels anuncis
de l'11
al punt de venda,
el bon servei
al client
o l'excel·lència
en l'atenció
al públic
o les iniciatives
del propi venedor
i el suport
i la solidaritat
que ha donat
els altres companys.
Això és el que diu
la nota,
però tu si haguessis
de definir-ho.
Per què creus
que t'han donat
aquest premi?
En principi,
tots els companys
portem els mateixos
productes
i crec que,
bé,
tots tenim les mateixes
oportunitats
de donar la sort
a la gent.
el que potser
pot jugar una mica
a favor
o en contra teu
és el tracte
que tu donis
al client.
Clar.
A veure,
perquè,
és a dir,
tot l'altre
és igual
per a tothom.
És el mateix,
és una cosa
consensuada.
Perdona,
perdona,
que et deia
que potser jugo
amb l'avantatge
d'estar en un lloc
molt cèntric.
Vull dir,
això potser
no té cap mèrit
per part meva.
I llavors,
clar,
tu tractes
la gent
com et van
ensenyar a casa teva,
amb educació,
amb respecte,
mires de fer les coses bé,
de ser responsable
i,
mira,
les coses
han sortit així
d'aquesta manera.
I tant.
Manel,
hi ha algun tipus
de celebració?
Feu alguna cosa?
L'11,
en aquest sentit,
fa algun,
doncs ho sé,
algun tipus de celebració?
o simplement és aquest?
Doncs ja ens ho ha fet.
Explica'ns una mica
com va anar.
La celebració potser
està una mica
a nivell intern.
Clar,
sí,
sí.
I llavors,
doncs s'ha de fer públic
i tot això.
Però sí,
doncs tots els companys
de cada delegació territorial
s'apleguen a Madrid
i s'ha de fer un acte
a nivell estatal
on,
bé,
hi ha tots els càrrecs
màxims de l'11
i,
bé,
tots els guardonats
i ens fan un lliurement
del premi
que corrobora el fet
i llavors,
doncs fem un dinar,
un sopar
i una miqueta
de protocol així
institucional
però molt emotiu
i molt maco.
M'aneda,
en un moment
on sembla que
el tema del cupó
doncs no passa
pel seu millor moment,
com és la resposta
a la zona?
Per exemple,
tu ens comentaves
que estàs en un lloc
bastant cèntric
i de totes maneres
crec que almenys
ens ho comenten
d'altres companys
que el tema
últimament se'n ressenteix
una mica, no?
Sí, sí, sí,
força, força.
A veure,
jo potser no sóc
el més adequat
per queixar-me
tot i que
les vendes
s'han vimbat,
s'han notat força
darrerament.
El que abans
diguem que sortia
com qui bufia
i fa ampolles
doncs ara
ja és dedicar
moltes més hores
i més esforç
i tombar més
i cuidar més
el client
però tot això
doncs a vegades
hi ha factors
que s'està escapant
de les mans.
És a dir,
quan hi ha
crisi generalitzada
com la que tenim ara,
és un factor
que tu no controles
tampoc, clar.
Evidentment,
evidentment
i els productes
que no són
de primera necessitat
doncs són els primers
que cauen.
en els darrers anys
Manel,
has repartit
algun premi
important?
Important
fa molts anys.
Fa
mira,
de l'any 95
que vaig donar
un bon premi
juntament amb la meva
companya Rosa
Jordana.
Vam donar
l'anterior
i el posterior
del gros
i van ser
uns quants
milionets
de l'època
i bueno,
d'ençà cap aquí
hem anat donant
tot el que podem.
Premis mitjanets,
no tot el que un voldria
evidentment
perquè no pot ser content
a tothom.
Però clar,
tampoc no em deixen
remenar el bombo a mi
sinó...
Evidentment,
bé,
doncs de totes maneres
ja toca,
vull dir que la gent
que vagi a comprar
amb il·lusió
de fet és això,
el que el cupó
sempre simbolitza
aquesta il·lusió
i ja per acabar
Manel,
quina seria
la teva il·lusió
de cara a un futur?
Digue'ns
la teva il·lusió
més gran.
Com a persona,
com a venedor de la 11
m'estàs parlant?
Doncs mira,
ja que m'ho proposes
doncs com a les dos,
com a venedor de la 11
i després amb un tema
més personal,
si et sembla.
Doncs,
a veure,
jo després de...
i més després del fet
que hem viscut
darrerament a casa nostra,
el que demanaria
seria
molta salut
per a tothom,
molt d'ànim,
molta esperança
i...
en fi,
que no fallim mai,
ganes de lluitar,
de tirar endavant
i suposo que això
doncs ja fa referència
a tot l'altre
que pugui venir,
no?
Doncs és un bon...
La sort,
la feina,
és a dir,
si tinguessis tu les coses
a les teves mans
per poder-les repartir
seria tot molt bonic,
però...
en fi,
no sé,
els desitjos...
És un bon desig,
Manel.
Moltíssimes felicitats
en aquest premi
que t'han concedit
com a venedor de l'any.
Moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i, doncs això,
a continuar repartint il·lusió
i aviam si dintre de poc
podem fer una altra entrevista
dient que has repartit
un bon premi,
Manel.
Tant de bo que sí,
sí.
Una abraçada.
Gràcies, Manel.
Bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi bé.
Tots aquests han estat
els continguts
del tothom
d'aquesta edició d'avui.
Nosaltres hi tornarem
la setmana que ve
el proper dilluns
a partir de les 11 i pocs minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Fins llavors.