Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, aquí, clar, primera pregunta pràctica, no tindrem mai tantes vacances, quant de temps ocupa? No ho sé si a vosaltres o en general.
Nosaltres ho vam fer amb tot, comptant en compte vols i tot plegat, tres setmanes. Tres setmanes jo crec que ja és el mínim indispensable. A partir d'aquí, si la gent disposa de més temps i més pressupost, doncs suposo que pots gaudir del viatge en millors condicions.
Però en tres setmanetes, nosaltres la veritat és que ens ho vam passar molt bé.
A més, preguntes generals. Ara que ha passat temps, perquè això quan ho vau fer...
El 2008, l'estiu del 2008 va ser.
Ara que ha passat temps i ja s'ha aposentat tots els records que teniu, vau veure el viatge de la mateixa manera? O allò que em vas parlant i dius, no, jo vaig tenir unes sensacions i tu unes altres?
No ho sé, jo d'entrada tinc la sensació que és el viatge més bèstia que he fet fins ara. Home, tampoc no és que sigui jo el gran explorador, però sí que tinc la sensació que és el viatge més gran, el que m'he passat millor, que he fet fins ara i segurament el que mai faré.
Potser és cert que el tinc una mica mitificat, però jo en guardo un molt bon record.
Més bèstia en quin sentit? D'adorada, d'aventures...
D'adorada, d'aventures, entre cometes, eh?
Sí, clar, que vam materialitzar.
No era Indiana Jones, això.
Sí, per les coses, vaig veure coses com el gran canyón del Coralado, que per mi és el paisatge natural més impressionant que he vist fins ara, una miqueta una sumada de tot.
També és una mica el fet que conduir, anar amb el cotxe, que normalment és la part avorrida del viatge, també formava part de l'experiència, diguem, del viatge.
Bueno, és que en això consisteix el viatge, anar de costa a costa però per carretera, eh?
Sí, bueno, a veure, hi ha moltes opcions, n'hi ha 25.000. A veure, als Estats Units és un continent. Imaginem que anéssim de Lisboa a Sant Petersburg, doncs la distància no sé si és més o menys el mateix, però les magnituds poden ser semblants.
Vull dir, el que per nosaltres és Europa, doncs els Estats Units és molt més gran que Europa. Per tant, el que no pots fer d'entrada és plantejar-te recórrer tot el país, en tres setmanes, en sis o en dos mesos, perquè és ja tècnicament impossible.
A partir d'aquí nosaltres el que vam fer vam ser escollir una ruta de les 25.000 possibles amb la idea d'anar des de l'Atlàntica al Pacífic i ets conscient que sacrifiques moltíssimes coses, que passes a 50 milles d'alguna cosa que és l'òstia en patinet, però que has de saber sacrificar-ho, entre cometes, perquè tu vas a veure una altra cosa.
De fet, la ruta que vau fer, ara la viatjarem, però és una de les típiques, dius n'hi ha 25.000, suposo que és una dels grans eixos i llavors a partir d'aquí tu pots anar pujant i baixant.
Sí, a veure, els Estats Units s'ordenen, bé, com tot, de nord a sud i les carreteres interestatals, d'acord, van numerades, d'acord?
La 10 comença al sud i ara ens vas pujant, crec que l'última és la 80.
Naltros vam acabar agafant, un cop ja des de Memphis, d'acord, vam agafar la interestatal 40, que va més o menys per la meitat del país.
I a partir d'aquí, doncs, bueno, perquè naltros també, a partir de les coses que volies anar a veure, doncs, havies de seleccionar una ruta o l'altra.
La gran dubte, entre cometes, era si anàvem per baix via vella en Washington i Memphis o anàvem per dalt via Chicago.
Al final, naltros, doncs, vam decidir per baix i això ens va condicionar una mica recorregut.
Seria tan xulo que falmava dels Estats Units i anava marcant xinxetes, no?
Vull passar per aquí, per aquí, per aquí, llavors te vas fent la línia al final.
I em van marcar moltíssimes, ja, vam estar un perill de mesos donant-li voltes.
A veure, què era innegociable? Abans de marxar, què volíeu veure? Que deies això? Segur, segur, segur.
Nova York?
Sí, naltros ho teníem bastant clara, l'arribada era a Nova York.
Primer, crec que el retorn, el punt de final havia de ser a Los Ángeles, al final el vam acabar desplaçant 600 quilòmetres del nord, cap a San Francisco.
I a partir d'aquí, bueno, no ho sé, suposo que a mi em feia molta gràcia anar a veure Washington.
I després de veure que via Washington podies anar a Memphis.
No, però...
No, així també vam veure, molt menys temps del que a mi m'hagués d'esperar, però vam estar un dia, un dia i mig.
Però sí, irrenunciable era Las Vegas, Canyon del Colorado, Monument Valley, que bueno, són zones que hi podies anar per qualsevol de les dues rutes.
També, pregunta general, la imatge que en teníeu abans de sortir, suposo que de la manera que sou, us havia un papà de pel·lícules, a part de les que ja havíeu vist, eh, i d'informació i tal.
La imatge que teníeu abans de sortir es correspon després a la realitat que vau trobar?
Jo crec que el que tu vulguis. Si tu vols anar a complir tots els estereotips que tens marcats, els compliràs i en vescréix.
Si tens ganes de descobrir coses noves, doncs també tens l'oportunitat de descobrir... És un continent.
Però vull dir, la imatge que tenim aquí des de les pel·lis, per exemple, és el que és?
El que és el paisatge, sí, vull dir, Nova York és com és a les pel·lis de Woody Allen, a l'oest és com surt a les pel·lícules de l'oest, com ha sortit sempre, els paisatges són els mateixos, no han canviat.
Però jo sí que un estereotip que vaig trencar molt és el de la gent, com són els nord-americans.
Perquè aquí a Europa tenim una imatge de nord-americans que no se diu amb el que vam trobar especialment pel centre del continent, el que és Oklahoma, el que és Tennessee...
Perquè aquests no surten a les pel·lis.
Les persones més obertes i més encantadores del món.
A les dels Ku Klux Klan, sí que surten, els pobres, però no, van ser molt oberts, molt simpàtics, vull dir, em va sorprendre moltíssim, la veritat.
Però allò de, per exemple, passar per Texas, anar amb una gasolina i trobar-te que els tios allí van amb barret de cowboy i botes, doncs això...
Això també passa, sí.
Sí?
Sí, sí, sí.
Simpàtics, però van de cowboy, sí.
A veure, quina és la cosa més friqui, més turística que vau fer?
Ah, bé, de coses turístiques, 25.000.
Però friqui, friqui.
Elvis, s'ha visitat la casa d'Elvis C?
Sí, sí, és bastant...
Encara, la casa, la veritat, o sigui, a Memphis, bàsicament, el principal punt n'hi ha algun, però nosaltres vam anar directament allí.
Hi ha Graceland, que és la menció on va viure durant bona part del seu temps l'Elvis Presley.
És una casa molt excèntrica, està museïtzada, a més, és una casa relativament gran i es fa un recorregut amb algun trenet.
I està enterrat, eh?
Sí, sí, també.
No ho porten allà per molt.
Tot i que després, no t'ho expliquen, però, bueno, hi ha les 25.000 llegendes de que si està viu, de que si se'n van a viure a l'Argentina i totes aquestes coses.
El pis de dalt no t'hi deixen pujar i tenim la teoria que és que Elvis estava allà amb el whisky.
El fantasma evita, el fantasma evita el pis de dalt.
Sí que segurament és la part, això, més turístic o de... en grupal, no?, una miqueta, però és molt...
També és recomanable.
Els avions, hi ha un museu amb els avions d'Elvis.
D'Elvis Presley, sí, sí, amb l'avió privat i, a més, hi ha un vídeo explicatiu, un conte expliquant que van haver de tallar mig Memphis perquè pogués arribar a l'avió des de l'aeroport fins al lloc, tallant els semàfors, bueno.
O sigui, Memphis viu d'Elvis Presley?
Sí, d'algunes coses més, però és un dels punts d'atracció.
Més coses allò típiques i tòpiques. Us vau casar a Las Vegas?
No, ho vam mirar...
Ai, però feu una cara de...
No, vam mirar, no, no.
Ara em sorpreneu. A farà vas dir que no, és lògic.
Les sogres ho van impedir, eh?
Vam mirar una miqueta com funcionava, millor, casualitat perquè totes has vist les pel·lícules, i vam mirar una miqueta com funciona.
Cada hotel té la seva capella i a partir d'aquí nosaltres a Las Vegas ens vam allotjar amb un hotel que es diu Excalibur,
que està tematitzat com un castell de vida medieval i llavors tu et pots casar.
Llavors, si vols allogar-te el vestit d'allò de cavaller, tal, si vols que et casi no sé qui, vas sumant.
El paquet més barat ja era relativament car, eren 300 dòlars o alguna cosa d'aquestes.
Sí, a més que no és tan improvisat com tenim la imatge a les pel·lícules.
A veure, hi ha gent que s'emborratxa i es casa a Las Vegas, sí, però la majoria de la gent va a fer el bodorrio a Las Vegas
i porta un any planificant-lo, vull dir que...
I no és tan barat com sembla.
T'explica'm més coses?
No, bé, nosaltres vam anar a Nova York, grans serets, eh?
Sí, grans serets.
Washington, Memphis, i llavors vam passar això, vam agafar l'interessat del 40, passant, no entrant pels afores d'Oklahoma, d'acord?
Vam travessar Oklahoma, Albuquerque, i llavors ja vam anar a la part aquesta més de Nuevo México,
i llavors vam veure el Gran Canyon del Colorado, el Monument Valley, perquè la gent se situïa al paisatge de fons de l'anunci típic de Malboro, per entendre'ns,
a Las Vegas, llavors Los Angeles, remuntant a Califòrnia fins a San Francisco.
El canvi de paisatge, doncs, que vau fer, brutal, suposo, no?, perquè d'una punta a l'altra, i el que us va trobar pel mig, res a veure.
Bé, clar, Nova York, paisatge urbà, tota la zona de Virgínia, doncs, molt verd, la veritat,
i a partir d'aquí, doncs, a mesura que vas passant cap a les grans planes centrals, el paisatge, doncs, va disminuint de vegetació i arribes al desert, pròpiament.
Las Vegas és una ciutat que està al mig del desert.
Recomanacions per a qui estigui planificant un viatge així?
Em sembla que fins a cert punt es pot planificar des de casa abans de sortir, no?, a través d'internet, però fins a cert punt...
Hi ha coses que estan bé planificar-les des de casa, nosaltres, per exemple, vam planificar, vam reservar el cotxe,
perquè vam llogar un cotxe durant tot el viatge, i vam reservar hotels a les grans ciutats, Nova York, Washington,
perquè, bé, més que res per garantir-nos tenir bons preus, jo crec que si vas a l'aventura no hi ha cap problema.
Però el que és el viatge pel centre del país, pots anar improvisant, perquè hi ha 800.000 hotels de carretera a tot arreu,
te'n trobes 15 junts i pots trobar llotjament fàcil i anar improvisant sobre la marxa.
És fàcil conduir per allà?
Sí, bé, l'entrada dels cotxes són automàtics, el cotxe de lloguer és automàtic, una experiència no l'havia agafat mai,
i la veritat és que els Estats Units són un país pensat per mancotxa, per tant és un país en el qual és molt agraït conduir.
I també la imatge d'aquesta típica pel·lícula, allò de carretera de Nou Mèxic, allò, carretera recta de 30 quilòmetres,
no veus res a l'horitzó, un tren de 800 vegons que t'avança per la dreta, això és real, això nosaltres ho hem viscut.
El tren que t'avança, perquè em sembla que hi ha trossos de carretera en què has d'anar super lent, no?
I que, pobre de tu, que corris.
No, no, les lligues s'han paral·leles.
Sí que és veritat que els Estats Units és un país en què majoritàriament es corren menys que aquí.
I també, en contra de la que això prevella, els conductors són més pausats que no pas els llatins com nosaltres.
De fet, la majoria d'Estats el límit de velocitat oscil·la entre les 55 i les 60 milles,
que no arriba als 100 quilòmetres per hora, diria.
A més hi ha policies a cada X quilòmetres, tens un cotxe de policia amagat,
esperant a veure si troba algun infractor.
Vull dir que tampoc gaire recomanable no és.
Sí, també vam intentar evitar la idea aquesta de tenir relació amb els agents de policia,
perquè tampoc no en tenia gaires ganes.
Què us va passar? Alguna anècdota? Alguna cosa així?
No, el que sí que ens va passar, nosaltres vam coincidir el viatge durant bona part del desenvolupament de l'Eurocopa,
d'acord? I ens anàvem, excepte Nova York, que, per exemple, la companya de la casa de la Tere Ortega,
ens vam intercanviar amb uns missatges, ens anàvem assabentant del desenvolupament de l'Eurocopa
i de l'evolució de la selecció espanyola. És l'Eurocopa que va guanyar Espanya, diguem-ne.
A partir, anaven, doncs jo me'n recordo, no sé, pel centre, que era vora Oklahoma o no sé on,
el recepcionista de l'hotel ens va recitar l'alineació de la selecció espanyola,
amb un anglès d'aquests, allò, tancadíssims,
Casilla, Chaffee, Iniesta,
i em vaig quedar de passamoniar a tu, i que ens va dir que havia guanyat,
les semifinals, ens va dir, heu guanyat les semifinals, guanyareu l'Eurocopa.
I jo tots, vale, vale, tots quins una habitació.
Estàvem completament desconnectats de tot.
I en el canyón de Txeli, que és un canyó més petit,
que ja abans el gran canyón de Colorado, crec que van ser uns coreans
que ens van dir que Espanya havia guanyat l'Eurocopa,
vull dir que ens vam assabentar...
Quin mal que fa Facebook i Twitter, que és que tothom connectat a tota hora,
fins i tot el canyón del Colorado.
I jo sí, el que recordo molt va ser a Oklahoma,
vam parar en un motel al mig del no-res.
Bueno, és que Oklahoma, jo crec que ho deia això, no?
Tu dius Oklahoma i ja me ve la imatge d'un motel al mig del no-res.
Clar, als Estats Units hi ha turisme intern,
però a Oklahoma no estan gens acostumats a rebre europeus,
i recordo que vam anar a sopar al típic diner de les pel·lícules
que hi havia al costat del motel, un bar de carretera,
i me'n recordo que, clar, allà parlen amb molt d'accent
i per la nostra careta de no entendre res,
la gent comprenia que americans precisament no érem.
I llavors era allò, bueno, i d'on sou?
Ah, som d'Espanya, estem creuant Estats Units de costa a costa.
D'Espanya sou, i què feu aquí?
Bueno, sorpresa, no sé què.
Llavors, als cinc minuts va venir el cuiner, també.
Que d'on m'han dit que sou? Sou d'Espanya?
Com si haguessin vist un bicho raro.
Va venir un altre cambrer.
I quan marxàvem, la dona que ens va cobrar també.
I d'on m'han dit que sou? D'Espanya? Que esteu viatjant?
I ara ens vam sentir com extraterrestres.
Que xulo, segur que.
Com si nosaltres haguessin vist allò,
un esquimal que està allotjant-se ara Salou,
una mica, com has caigut aquí?
Doncs suposo que ells tenien una mica la mateixa sensació.
Sabien on era Espanya?
Que això és un mito, que diuen que els Estats Units no saben on és Espanya.
Jo crec que sí, que Europa.
Perquè Oklahoma, Mèxic, no està gaire lluny.
Crec que això és un mite.
Sí, es ubicaven.
Jo crec que les vegades que ho havíem parlat,
no recordo ara cap cosa especialment estranya.
Quina roba ens en portem?
Si fem el viatge, qual va fer a l'estiu vosaltres?
Sí, nosaltres ho vam fer des de...
Bé, crec que vam marxar pels vols de Sant Joan
i les tres setmanetes.
Doncs, bueno, la veritat és que vam enganxar molta calor.
El desert, a Las Vegas, no he passat mai tanta calor.
La sensació de que vas pel carrer a les 5 de la tarda i crema el sol.
Però és que estem parlant de potser 50 graus en hora punta, eh?
No tenia el termòmetre.
O sigui que me'n recordo, el dia que vam fer l'etapa que és del que més m'empeneixo més d'això,
vam anar del Gran Canyón fins a Las Vegas, són 4 hores i mitja en cotxe aproximadament,
d'una tirada, bueno, i es va fer bastant dur perquè molt de sol vaig acabar arribant a Las Vegas
amb una semi-insolació i arribar just abans a Las Vegas que hi ha la presa d'Uber,
de les més de lloc conegudes per les pel·lícules i tot plegat,
sortir del cotxe que feia 4 hores que no hi sortíem
i la sensació de, ostres, m'està cremant tot.
Si em fico un ou al terra, es fa l'ou ferrar tranquil·lament.
Però també és molt important portar una jaqueta, la típica rebaqueta,
perquè els americans fiquen l'aire condicionat, no fort, fortíssim,
excepte a Califòrnia que som com més mediterranis, en certa forma,
i som més com nosaltres, però a Nova York jo me'n recordo que vam anar a Broadway
a veure una obra de teatre
i me'n recordo d'estar amb el mocador, el coll, la jaqueta
i tremolant de fred, o sigui, això és molt important.
Si es va a la costa est, portar xubasquero o portar un paraigües,
perquè hi ha moltes tempestes a l'estiu que no te les veus a venir.
I si vas a San Francisco, ja no una rebaqueta, un jersei.
San Francisco, per la configuració de l'abadia i per la configuració orogràfica,
té un microclima especial.
I fa fresqueta i humitat.
Sí, és allò, els anglesos diuen d'entrada chili,
allò, els anglesos que diuen que fa frescota,
aquest és el màxim en el qual nosaltres vam arribar.
Sí, hem de prendre una mica de tot, tenint en compte que, a veure, allà es pot comprar roba.
Allí, és el paradís comercial, ho dic.
Fins i tot hem de portar una maleta, jo conec una noia que va anar amb una maleta buida,
per on perla. És veritat que és tan barata la roba de marca?
Sí.
O a tot arreu?
És que no, no m'ho buscadà.
Home, d'entrada, jo tampoc no vam anar a comprar.
No estàveu per això.
Però sí que és veritat que, per exemple, els pantalons, els texans aquí de marca,
doncs que aquí poden costar 60-70 euros, allí valen 20 dòlars.
D'acord? Partint d'aquí.
Llavors, la roba sí que és substancialment més cara.
A més, nosaltres vam enganxar l'època més beneficiosa en el canvi de moneda,
en què el dòlar estava més baix respecte a l'euro.
I llavors, el que també estava bastant barat, el menjar.
Especialment, que és la zona central, per 6 dòlars, 6-7 dòlars,
que al canvi, ja et dic, eren 5 euros, ens fotíem uns àpats, vaja, espectaculars, uns siberis.
Què menjàveu? Perquè oblidem-nos, ja, que allà tot és McDonald's.
Bueno, una miqueta tot.
On vam menjar, curiosament, pitjor, i crec que perquè aquí no ens vam saber buscar la vida,
és a Nova York, perquè Nova York, de fet, és una de les capitals culinàries
i hi ha de tot com una gran ciutat, no?
Si a Barcelona pots menjar amb un McDonald's i pots menjar les 7 portes,
doncs a Nova York encara més.
Aquí, a Nova York, la veritat és que no vam sobreviure gaire bé,
però la resta del país, doncs, menjàvem una miqueta de tot.
Fan molt arròs, molta carn, carn boníssima.
Sí, sí, ens vam menjar un tracot de 3 dits, allò, per...
De la parrilla.
I hamburgueses també, eh?, ho confessem.
Sí, n'hi va haver moltes hamburgueses.
Barbacoa, us vam comidar amb alguna barbacoa?
No.
Vam coincidir el 4 de juliol, allà estàvem a Los Angeles,
i vam anar al lloc on es feien els focs artificials a la costa de Los Angeles,
i me'n recordo que ens vam pensar,
ah, hi haurà barbacoas públiques, podrem comprar menjar,
i vam arribar allà, i sí, sí, la gent portava el seu menjar,
però públic no hi havia res,
i me'n recordo que ens vam menjar uns ganchitos,
que vam comprar en una gelateria.
Sí, n'altre no em diuen, soparem allí,
no, no, no hi havia sobar.
Per cert, tot sigui dit, els focs artificials del 4 de juliol,
com a mínim els que nosaltres vam veure,
molt pitjors que els que podem veure aquí a Tarragona
en el concurs de focs artificials.
No tenen, no tenen concurs de focs ells.
No, no, les coses, perquè em pensava que això, vaja,
serien el millor espectacle pirotècnic que havia vist mai,
i la veritat és que aquí a Tarragona es veien coses molt millors.
De menjar va provar alguna altra cosa així, diferent?
Bueno, cap a...
Moresc, les típiques, allò...
Sí, allò sí, sempre és un side dish
que li diuen uns dels acompanyaments
que t'ofereixen a gairebé cada plat,
i a veure'ns de San Francisco bastant de peix,
hi ha tota la zona de Califórnia,
hi ha el tema peix prolifera bastant,
i força volar...
Sou maniàtics amb el menjar o no?
Allò una miqueta, bueno, com tothom,
jo ho menjo tot.
No, però tampoc és que als Estats Units
sigui un lloc per menjar gaire cosa exòtica, no?
He estat al Japó, he estat a Egipte,
són llocs on menges coses més estranyes, no?
Bueno, als Estats Units, com que amb la globalització
ja mengem el que mengen ells,
tampoc no hi ha gaire cap.
No, ja m'ho imaginava,
potser que no tinguessin alguna sorpresa,
que no descobrissin alguna cosa.
No la vam trobar nosaltres, la sorpresa.
La manteca de cacahuets.
Sí, allà, si en vols, te la fiquen.
A capaç és que a mi particularment no m'entusiasme,
m'agrada, però si tu la vols,
allà i te la fiquen a tot arreu.
Si vols també complicar-te la vida per esmorzar,
hi ha molta gent que fa esmorzars molt forts.
Vull dir, tu te'n vas al lloc
i et demanes els pancakes,
que són com torrades,
si vols, especialment gruixoses,
i a partir d'aquí t'hi vas ficant
naptes, maduixes, tot plegat,
i, bueno, pots acabar allà fent un unicàpet pel dia
i no faràs res més de profit.
Molt fastigós.
Si vols que sigui molt fastigós, pot acabar ser molt fastigós.
Però tu tries.
Tu tries.
Més preguntes que tinc al casino?
Els casinos, vaja, a Las Vegas, què tal?
Els casinos són hotels, d'acord?
D'entrada, jo com a mínim em va servir
per treure'm aquella imatge glamurosa
tipus Ocean's Eleven, George Clooney...
No els vas veure, Sara.
No, molts homes amb banyador
o pantalons curts.
Té un punt...
A més, amb el tipus de cos
que tenen els americans,
que no és especialment fornit.
Dels pancakes, que deia.
Exacte, exacte.
Té un punt de...
Ara, és exagerat, eh?
Però té un punt de portaventura
amb casinos.
Sí, sí.
Hi ha gent que va a la seva gresca
i també hi ha famílies
allò amb bermudes i tot plegat
i que van als hotels,
amb recintes hotelers de primer nivell
i que a la planta baixa
tenen uns casinos espectaculars.
Són gratuïts.
O sigui, aquí per entrar al casino de Tarragona
has d'anar ben vestit,
s'ha de pagar una entrada,
hi ha una certa aurèola, no?
Allí no, vull dir,
tu vas amb les mateixes xancletes i bermudes
que vas després a la piscina,
tu et passeges
i si vols jugues el que vulguis
i vas perdent tots els calés
que et donin la gana.
Vau apostar a la ruleta allò
todo al 3.
No, és de les coses...
No, per entrar,
perquè el todo era...
Podria ser molt perillós.
No, però a més a més,
amb el que et deia abans,
jo aquell dia vaig agafar
una semi-insolació, d'acord?
I l'únic accident mèdic,
tampoc res de l'altre món,
però estava a cau.
Vaig acabar a cau i no ho vaig tenir...
Jo, no.
No estava d'humor per...
Ho vaig intentar,
però no es podia fer res.
O sigui, no vau anar a jugar, vamos.
No.
La propera vegada.
Això sí que ho tenim pendent.
Això queda pendent.
Aviseu, perquè és això,
farem una col·lecta, no?
Us donarem un dòlar.
Un dòlar, poca cosa podrem fer.
Oficialment ho perdrem tot, eh?
Més preguntes, espectacles?
Comentàveu abans una recomanació molt bona,
que és passar per Broadway,
veure un espectacle.
Home, per mi és imprescindible,
vull dir, home, si no us agraden els musicals,
no us agrada el teatre,
no us molesteu,
però si aneu a Nova York,
s'ha d'anar a Broadway,
s'ha d'anar a veure una obra de teatre.
Pots escollir comprar-te les entrades des d'aquí,
que és el que vam fer nosaltres,
perquè, com que només vam estar quatre dies a Nova York,
vam anar una mica a Pinyon Fijo,
que es diu, no teníem temps,
però també crec que hi ha un local,
igual que ni a Londres,
que els pots comprar les entrades pel dia amb descompte,
i, bueno, l'oferta és impressionant.
Curiosament, no hi ha cap teatre al carrer Broadway,
sinó que estan a banda i banda del carrer Broadway.
Però, diguem, el que és Broadway,
que és una avinguda que va des del mar,
bueno, des del riu Hudson,
fins, bueno, travessa tot Manhattan,
en aquell carrer no n'hi ha cap de teatre.
I, bueno, l'oferta és infinita.
Nosaltres vam anar a veure el Fantasma de l'Òpera,
bueno, perquè era una història que més o menys coneixíem,
i, bueno, amb el tema de l'anglès,
bueno, el Jordi tampoc no volia anar a veure res de nou,
volia veure una cosa que més o menys conegués la història,
però, bueno, vull dir que l'oferta és espectacular,
i no només musical, sinó també teatre de text.
Podeu trobar un munt de coses.
I a Las Vegas també hi ha grans i grans espectacles resident.
Nosaltres allí no ho vam anar a veure per tema calés,
o no me'n recordo per què,
però, bueno, allí hi ha espectacles del Cir de Soleil,
la Sabala Rosa en Bar,
la sèrie aquesta que us vam fer per TV3,
doncs també estava fent espectacles per allí,
hi ha hagut la Cherry, la Celine Dion,
i han fet grans temporades,
vull dir que allí si tu planifiques hi ha espectacles,
fins i tot teòricament de grans noms superiors als de Nova York.
Que vau fer surf al Pacífic.
Tu em veus, Núria, tu em coneixes,
tu em veus a mi encara fent surf.
Bueno, però...
Doncs ja està.
Jo el surri viatjant el conec.
Saps què passa al Pacífic?
Què ens passa?
Que som del Mediterrani tots dos,
tota la vida ens hem banyat a les platges del Mediterrani,
Costa Daurada, Costa de Barcelona, Costa Brava,
i vam arribar al Pacífic,
vam ficar la punteta del peu,
i vam dir, ja està, ja ens hem banyat al Pacífic.
Sí, no, eh?
Estava gelada, perquè, clar,
l'objectiu primari del viatge era anar de costa a costa,
havíem anat a la costa oest,
i abans el primer dia arribem a Los Ángeles,
a Santa Mònica,
deixem les maletes del motel,
agafem el bus,
arribem a la platja,
allò, anem a banyar-nos,
allò que gairebé la imatge,
allò, vas corrent,
et vas tirant la samarreta,
no sé què,
fiques el seu...
Danunci.
Muy bien, vale, vale,
ara tornem a fer un geladet.
Tanta, tanta, tanta freda?
Jo l'ho vaig trobar molt freda,
però jo soc molt fredolíc.
Perquè ja veig empanyant-se.
Sí, i tant, òbviament.
I les omades i tot això,
o sigui, la mare es veu diferent?
No, no.
Però sí que es veu una miqueta
a la platja de Santa Mònica,
que és on estàvem d'altres,
és una mica, bueno, pel·liculero,
allò, amb la gent de vòllibol,
amb la gent amb els patins,
els policies, allò,
amb la bici, rotllo Pacific Blue,
el que dèiem,
si tu vols trobar estereotips
de pel·lícules i sèries,
els trobes.
Els vigilantes de la playa.
Vigilantes de la playa.
Jo crec que vau estar,
jo som anys estaria així tot el viatge,
i dient, mira, això és com allò,
no?
Tots els referents,
sobretot cinematogràfics o televisius.
Anem acabant l'entrevista,
quin record, quin souvenir
ens hem d'emportar cap a casa?
I suposo que devíeu venir amb més d'un,
però potser el que es fa més il·lusió
ho diem en dos o tres.
Estic pensant, eh?
És que no som gaire de souvenirs materials.
No, per nosaltres ens vam comprar poca cosa,
vam comprar regals, per exemple, a Nova York,
vam comprar una samarreta
a la botiga oficial de la NBA.
Ahir a les botigues de Nova York,
per exemple, les botigues en elles mateixes
són espectacles, d'acord?
Vull dir, tu pots anar a la botiga
a veure, no només veure les coses,
veure la decoració, com ho tenen posat.
Són gent, bueno, són els mestres del merchandatge
i això ho fan molt bé.
Vull dir, passejar per la cinquena vinguda,
les grans botigues de la cinquena vinguda,
pots veure Tiffany's amb una banda
i després les grans botigues aquestes,
doncs la veritat és que són molt, molt xules.
Sí que de la part del centre de New Mexico,
doncs es pot comprar artesania feta pels indis,
els indis d'Amèrica, per les diferents trios.
De fet, vam anar a una reserva dels indis
i bueno, allà podies comprar,
ara advertim que ho vénen bastant car,
no és preu artesania de xinos,
per entendre'ns,
té més qualitat, diguem.
I bueno, no sé, com a curiositat,
també recordo que vam comprar una bossa
amb les regles d'Alcatraz,
perquè vam anar a la presó d'Alcatraz a Sant Francesco.
Sí.
És que clar.
Per cert, qui vulgui anar a Alcatraz,
sobretot que ho reservi amb antelació,
perquè el mateix,
l'entrada, si tu hi vas allí,
les properes entrades llibres que tu trobaràs,
com a mínim a l'estiu,
és a una setmana vista.
Es pot reservar des d'aquí.
Sí, sí, es pot reservar des d'aquí,
que és el que vam fer nosaltres,
i és això, la visita és força entretinguda
i a la bossa tenies les regles mítiques de la presó.
Sí, era la primera norma,
el que passa és que no me'n recordo,
que era sobre els privilegis d'Alcatraz,
tens el privilegi del menjar,
el privilegi de vestir-te...
I res més, alguna cosa d'aquestes.
Sí, sí, vull dir,
frases molt lapidàries.
Què vau trobar que no era gaire autèntic
de dir que això ens ho hem muntat
perquè som turistes i...
O sigui, una cosa que potser també hem identificat
i que no ho recomanaríeu d'anar-hi.
Hollywood no ens va agradar gaire.
El que és Los Angeles, d'acord?
El boulevard,
o el passeig on hi ha les estrelles,
per entendre'ns,
i les petjades,
allò no deixa de ser
un carrer d'un passeig.
Imaginem-nos un passeig
de qualsevol població
de la Costa Brava d'aquí,
sense amar al costat,
amb molts estrangers,
amb batmans de pacotilla
que t'ofereixen fent fotos
previ i pagament.
El Kodak Theater,
el teatre on es fa
la cerimònia dels Oscars actualment,
és un teatre que no hi vam poder entrar,
però dins d'un centre comercial,
com podia ser el Parc Central d'aquí.
I a més hi ha un museu de cera
que allà a l'entrada
no té gaire bona pinta.
El que és Hollywood,
glamour, glamour,
en el que és el Hollywood de dia,
nosaltres no en vam veure.
Després de la nit veus limusines
i bars d'ambient
i tot el que tu vulguis.
Però el centre de Hollywood,
no és el centre de Los Angeles,
però la part de Hollywood
no és allò glamour,
renaçat màxim.
És potser el que es va decebre una mica
en quan era artificial.
Sí, ja ens ho esperàvem.
Vam anar també un dia a Disneylandia.
No, a Universals.
Ah, sí, vam anar a Universals,
això, a Universals Estudios,
o un del parc d'atraccions
que hi ha al costat de Los Angeles.
I llavors que té l'avantatge,
a banda de les atraccions toplat,
que pots veure també,
una de les atraccions
és fer un recorregut
per a alguns dels estudis
de la Universals.
Vam aprofitar moltíssim el viatge,
però és estar bé,
també uns estudis de cine.
Sí, és molt xulo.
Va ser molt intens.
Quanta temps vau estar preparant
el viatge, doncs?
Jo em vaig passar,
perquè això que em vaig passar
bé, m'ho vaig menjar,
bé, una mica entre tots,
però jo vaig deixar
un parell de mesos
allò gairebé cada tarda,
mirant possibles llocs
per dormir,
anar a veure.
Jo vaig disfrutar,
el viatge el vaig disfrutar moltíssim,
però la part de preparació
també jo crec que forma
la part del viatge.
A Sara, Jordi,
us recomaneu
passar tres setmanes
amb la parella?
Avui és bo per la relació de parella
fer un viatge
d'aquestes característiques?
No ens hem separat, tampoc.
Però us va ficar molt?
Us va barallar molt?
En plan de jo vull anar aquí,
jo vull anar allà...
Bueno, estem molt acostumats
a viatjar junts
i ho portem força bé.
Vull dir que no és un viatge
especialment problemàtic.
No, fins i tot el dia
que és del viatge
més agraït
que hem fet en aquest sentit, sí.
No, no, molt xulo.
No, no, és un viatge
que jo el recomano
fervorosament.
Nois, on viatgeu
la pròxima vegada?
Què teniu pendent ara?
No ho sé,
alguna vegada hem dit
que tenim pendent
anar a Austràlia.
Ah, és allò que ho aneu dient, no?
Anem a Austràlia,
que ho anem dient, però...
Crec que ho seguirem dient
molt de temps.
Bueno, seguirem dient.
Fem coses ara més modestes,
igualment recomanables,
però més modestes.
Alguna cosa?
Ens ha quedat mig minut?
Tenim un blog,
que se l'ha currat la Zara,
que es diu
dimartsalbuquerque.blogspot.com
dimartsalbuquerque.blogspot.com
que allí hi ha
tota la crònica del viatge,
també la ruta
i algunes fotillos.
Ja està?
Ja està.
Ei, moltíssimes gràcies.
Ha sigut superinteressant
i segur que ens hem descartat
de dir moltes coses.
A Zara Palomares,
Jordi Sorinyac,
gràcies per venir.
A vosaltres.
Gràcies, adeu.