.
Temps ja de tertúlia, sintonia a la ràdio de la ciutat.
Com és habitual cada dia a aquesta hora,
ens dediquem a repassar les notícies més destacades de la ciutat i del país
amb perspectives diferents, amb opinions subplorals.
Avui ens acompanya un regidor de l'Ajuntament de Terraona,
el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i Ocupació, Javier Villamallor.
Javier, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
També ens acompanya l'advocat exgegat del Col·legi d'Advocats de Terraona,
Antoni Vives, bon dia.
Molt bon dia.
I un periodista, el company director del diari de Terraona, Josep Ramon Correal.
Bon dia, Josep Ramon.
Hola, bon dia.
Amb ells tres, avui, senyors, haurem de parlar més de crisi, més de retallades,
perquè, en fi, són les notícies que els mitjans de comunicació
anem remarcant cada dia, perquè, a més, tenim diferents fronts.
Ahir, el govern de la Generalitat presentava als treballadors públics
tota una bateria de mesures.
En la primera reunió entre el govern, entre la vicepresidenta del govern,
Joan Ortega, i els representants sindicals,
congelació de les oposicions, rebaixa de pagues, de sous,
suspensió també de complements de productivitat,
diferents mesures que afecten el col·lectiu,
el gran col·lectiu de treballadors públics d'aquest país.
Ahir va haver-hi diferents actes de protesta.
Aquí mateix, a Tarragona, per exemple,
va haver-hi una protesta singular d'impacte,
perquè van ocupar durant més de tres hores
la seu de la delegació del govern de la Generalitat,
al carrer Sant Francesc.
I, en fi, tenim aquest front obert,
en el moment en què també altres administracions,
com, per exemple, l'Ajuntament de Tarragona,
es disposa a negociar amb els treballadors de l'Ajuntament
possibles retallades salarials.
Josep Ramon, com observes tot aquest, en fi,
tot aquest garbuix de notícies
i el tema dels treballadors públics?
Bé, com has dit al començament,
estem immersos en aquest huracà
que implica haver de prendre mesures,
mesures doloroses,
mesures que no agrada a ningú prendre,
però que no hi ha més remei.
Per tant, entenc que, en aquest cas,
el govern de la Generalitat,
parlàvem del tema dels funcionaris,
s'hi ha de posar
i hi ha d'adoptar retallades
i reorganitzacions de funcions
que no queda més remei que fer-ho,
que posar-s'hi,
perquè, entre altres coses,
els treballadors públics
tampoc poden, diguem-ne,
ser uns privilegiats en aquest aspecte.
L'empresa privada està patint,
tots els empresaris
i tots els responsables
de diferents empreses
ens veiem obligats a retallar
i a reorganitzar,
a veure qui no ho ha hagut de fer
i, lògicament,
la funció pública
també no ha de ser cap excepció.
Ara, jo no ho deixaria
amb el que és
això de retallades de sous,
retallades de beneficis laborals,
retallades de tot aquest tipus,
que també s'han de fer,
sinó jo crec que això
hauria d'anar més profund,
hauria d'afrontar-se
d'una vegada
una reforma seriosa
de la funció pública
i una reorganització
de funcions,
d'organismes
i, si no ho fem ara,
ja no ho farem mai
perquè això,
des de Roma,
no he sentit
aquest matí que
s'està replantejant
la necessitat
de reformar la funció pública
i no s'ha fet mai.
Doncs, com que la força
a Orken,
doncs ara és el moment
de replantejar-se
perquè l'administració
ha anat engreixant-se tant,
s'ha fet tan gran,
hi ha hagut ja tants racons
i raconets
que molta gent
no sap ni per què serveixen
i que un polític
va, mira,
aquí dia passen i empeny,
mira, d'aixòs
i no,
ningú s'ha romangat
per fer una reforma
veritable
de la funció pública
i crec que és hora,
ara toca,
ara és el moment
i hem de buscar
una funció pública
molt més eficient,
més àgil,
més adaptada
als temps actuals,
als temps que corren
i més adaptada
a les necessitats
reals del ciutadà
i no crear
una màquina
que es va engreixant
legislatura
re-legislatura
d'un partit
s'ho passa a l'altre
i a poc a poc
hem anat creant
un gran monstre
que és molt ineficient.
Més opinions,
vinga Antoni.
Bé, jo plenament
d'acord
amb el que acaba
de manifestar,
o sigui,
crec que poc
puc afegir.
Jo m'agradaria
ja començar
a tindre
una mirada
optimista
de cara al futur,
no?
El que ha començat
a dir el company
Josep Ramon Correal.
Comencem a pensar
que a la crisi
de la crisi
també entrarem
coses positives.
Comencem a pensar
que a la crisi
ens servirà
per fer un peron,
per fer un examen
de consciència
i per fer un propòsit
d'esmena
de cara
a un futur millor,
si no per nosaltres
que potser no el veurem
si pels nostres fills.
El cert és que
l'administració pública,
concretament
l'administració pública
catalana,
és un monstru.
Hem creat
la classe política
d'aquest país
durant els últims 30 anys
ha fet molt més gran
aquest monstru
de l'administració
que ja estava
a la literatura
del segle XIX,
l'ha fet molt més gran
i ha creat
un monstru insaciable.
Avui en dia
la classe
funcionarà
del públic
amb tots els respectos,
carinyo
i admiració
que em mereixen,
que hi ha grans funcionaris,
grans servidors
de l'interès públic
que han d'estar retribuïts
amb tots els respectes
que em mereixen,
són una classe privilegiada
dins de la societat.
La paraula la tenim
que des de fa molts anys
el somni
de qualsevol ciutadà
d'aquest país
és ser funcionari públic.
Ningú vol ser
dirigent de telefònica,
tothom vol ser
funcionari públic.
Per què?
Perquè tenen uns privilegi...
Abans els de telefònica
eren com a funcionaris, eh?
Sí, també.
Perquè tenen uns privilegis
que realment
no hi són
a la classe privada.
Em sembla que és
el Diari de Tarragona
avui
que la portada
diu que l'Artur Mas
vol suprimir privilegi.
A mi em llamava l'atenció
la portada
del Diari de Tarragona
que un dels privilegis
que vol suprimir
és penalitzar
l'assistència injustificada
del treball.
Escolti,
en ple segle XXI
en cap companyia privada
un treballador
deixa d'assistir
sense justificar,
no pot ser
que l'administració pública
encara sigui
una qüestió impunt.
És un privilegi
que es pot...
Però en molts departaments
Antoni
els funcionaris
estan cobrant
per anar a treballar.
Per anar a treballar,
no?
O sigui que...
Jo penso que...
Jo això si ho plantejo
a la meva empresa
al Consell d'Administració
de la puntada
de peu que em dóna
no em troben.
Al marge
que com volves tu
hem de fer una reflexió
hem de veure
quina administració
necessitem
i des de l'algú
dotar-la
de les competències necessàries.
El que no pot ser
és que la Generalitat
de Catalunya
els últims
durant el tripartit
han passat
em sembla que era
de 70
ens públics
a 300.
o sigui,
això és una qüestió
insuportable.
Llavors,
un segon,
acabo, eh?
Llavors,
jo crec que
la ciutadania
ha separat molt
el cinturon,
som molt solidaris
en aquesta crisi,
la classe treballadora
està sacrificant-se
moltíssim,
els tíquets restaurants
a les empreses
han desaparegut
fa molts anys,
el tema de la gasolina
i les dietes,
els viatjants
avui en dia
és que ni ho cobren.
La gent va amb la Carmanyola,
ha tornat a anar
amb la Carmanyola,
jo sé de gent
que surt a vendre
i va amb la Carmanyola
que no li donen
ni per anar a pagar
un cobert.
Llavors,
tot això
es té que traslladar
també a l'administració pública.
El funcionari públic
cobra un diner públic
i el diner públic
avui en dia
es té que mesurar
en què es gasta.
Llavors,
jo demanaria
aquesta solidaritat
i realment
si han de mantenir-se
a les places
de funcionaris públics
perquè sembla
que aquesta és
la gran preocupació
de la classe política.
Jo sento l'alcalde
de Tarragona,
no hi haurà acomiadaments,
em sembla molt bé
que no hi hagi acomiadaments,
però ho paguen
entre vostès.
No em facin el meu ibi,
no el destinin
a mantenir
una classe
funcionarial
improductiva.
A veure,
Javier,
és que a més
es presentaré
més en qüestions
més locals,
més de detall
de l'Ajuntament de Tarragona.
Bé, jo volia començar
dient dues coses.
Primer,
estic d'acord
en que les administracions
ens hem d'educar
a un nou context econòmic,
ens han caigut
els ingressos
d'una manera molt important,
però aquest fet,
aquesta adequació
a uns ingressos menors
no ha d'enugular-nos
la mirada
respecte a l'administració pública.
Jo tinc la fortuna
de conèixer bé
l'administració
perquè formo part
de l'administració pública
i vull dir que
quan parlem de funcionaris
estem parlant
de metges,
de mestres,
d'infermeres,
de policies,
de bombers,
estem parlant
de persones
que fan serveis públics
a la comunitat
i que perceben
una retribució
que moltes vegades
està per sota
de la retribució
que reben
altres treballadors
d'altres sectors.
Quan la conjuntura
econòmica
és positiva
no hi ha problema
amb aquest fet
i quan la conjuntura
econòmica
és negativa
de tothom
s'esperen
del sector privat
i del sector públic
esforços.
Jo parlo
de l'administració
que conec,
conec dos,
una administració
provincial a Barcelona
i l'administració
de l'Ajuntament
de Tarragona
des de fa pocs mesos
i no tinc cap queixa
de la dedicació
de l'equip que tinc
i de les ganes
que té de treballar
i de treure això
cap endavant.
Els veig fent
no només complint
el seu horari
sinó arribant
molt més enllà
de les seves obligacions.
Jo també conec
molts funcionaris
que treballen.
No, no,
deixa'm acabar.
Però el risc
de generalitzar
que hi ha funcionaris
que treballen
no es fa.
i tots ho han futbolitzat,
eh?
Tots han dit
que hi ha funcionaris
que treballen
molt i molt bé.
Estem parlant
del sistema pervers.
Sí,
però a vegades
quan parlem en general
i quan fem generalitzacions
jo crec que és bo també
posar exemples gràfics.
Posem exemples gràfics.
Per això deia
que...
No,
per això deia
que...
No podem singularitzar
amb certs personatges.
Mira,
mireu,
quan a la ciutadania
li pregunten
sobre els serveis públics
no tots li mereixen
la mateixa credibilitat.
Bueno,
depèn del sector.
Hi ha serveis públics
com el sector sanitari
o el sector social
que li mereix una garantia
i una credibilitat
gairebé total.
Està molt satisfet
amb el servei que rep.
Per això,
i ara no parlo
tant com a quart tinent
d'alcalde de l'Ajuntament
sinó com a socialista,
crec que les retallades
que van en la línia
d'afablir serveis essencials
per a la comunitat
com són els serveis socials
i els serveis sanitaris
i els serveis educatius
són equivocades.
Aquesta és la meva opinió.
Aquesta és l'opinió
del Partit Socialista
que creu que no és
una bona solució
atacar
i reduir
despesa sanitària,
educativa i social.
Quan parlem
que aquest país
tothom té com a quimera
o com a objectiu vital
ser funcionari,
crec que estem exagerant.
Una enquesta
que ho fa poc.
Això el que demostra
és que des de fa molt de temps
no hem sabut generar
la llavor emprenedora
en el nostre jovent,
des dels instituts,
des de les universitats.
No som capaços
d'introduir
en el currículum acadèmic
assignatures,
continguts que permetin
a la gent
veure que una manera
molt digna
i molt important
de guanyar-se la vida
és dedicar-se
a emprendre una activitat nova,
arriscar,
prendre riscos
i per tant
generar algun valor
afegit per la comunitat.
Per tant,
tots hem de fer
un mea culpa
i dir que no hem estat
prou diligents
en aquesta tasca
de fomentar l'emprenedoria.
Segon element,
quan parlem
de guanyant eficiència
en l'administració,
totalment d'acord.
Comencem a parlar clar
d'oblicitats administratives.
Ataquem-les,
ara hi ha un govern,
un govern a l'estat
en majoria absoluta
que té tota la capacitat
de fer-ho,
que redueixi
les duplicitats administratives
que existeixen
entre l'administració de l'estat,
l'administració autonòmica
i l'administració local.
Segona cosa
que hauria de fer,
reforçar,
perquè l'eficiència
al final és gestionar
a prop del ciutadà
i els que estem a prop
dels ciutadà
són els ajuntaments
i els governs locals.
Si volem guanyar
en eficiència,
com han fet els països nòrdics
i els països escandinaus
i el centre d'Europa,
hem d'apostar definitivament
pels governs locals,
que gestionin
polítiques de debò també.
Les d'atenció,
les de manteniment
de l'espai públic,
les d'enllumenat,
les de seguretat,
però també,
com es fa als països nòrdics,
gestionar polítiques
lligades a l'estat
del benestar.
Això és guanyar en eficiència.
I tercer,
si volem reduir
la despesa corrent,
hem de començar
a avançar
vers les ciutats
que es consideren
ciutats intel·ligents.
Aquests dies,
a Barcelona,
es fa el primer
fòrum mundial
de ciutats intel·ligents,
que no és un esnovisme,
és simplement
utilitzar la tecnologia
per estalviar
en despesa corrent.
I posaré tres exemples.
Enllumenat públic,
que gradua
la seva intensitat lumínica
en funció
de la llum ambient.
intel·ligent.
Segon,
rec intel·ligent
en funció
de la humitat
que té el sol,
és a dir,
la humitat
de la sorra.
Tercer element,
la mobilitat
i el transport públic
integrat,
ben integrat,
per garantir
que la gent
no hagi d'utilitzar
el seu vehicle privat
i, per tant,
no hagi de fer emissions
ni de CO2
ni d'altres contaminants.
Això, al final,
és millorar
l'eficiència
de l'administració,
també.
I això,
jo crec que és el camí
que Tarragona
està encetant ara
amb encert
anant a aquests fòrums.
Xavier,
una reflexió.
Per a mi,
el teu discurs
perfecte,
em solidarizo,
el subscric
i te l'apaldeixo.
Però jo,
véns al que he dit
jo al començament,
el moment de crisi
s'ha de servir
per fer un peron,
per recapitular
i replantejar-nos
el futur.
Jo no soc classe política,
no he manat mai,
altres heu estat al poder,
per què aquest missatge
no el feu
en moment d'abonança?
Per què no s'aplicava
aquest esperit
de servei
als nois?
Per què la universitat
ha creat aquesta gent
que només vol ser
funcionari públic?
Això és que la democràcia
durant 30 anys
ha actuat malament,
la classe política
durant 30 anys
ha actuat malament.
És molt fàcil
en el moment
en què s'ha de fer,
però s'ha de dir,
faci quan pot fer,
o sigui que jo
s'ho escric plenament,
o sigui que jo
ho s'ho escric
tot plenament,
o sigui,
retallades
no se n'han de fer
en matèria social,
però a veure,
hi ha algun projecte
de com s'han de fer
les retallades
en alguna administració?
O la gent va retallant
per impuls
cada dia s'aixequem,
jo poso l'exemple
a l'Ajuntament de Tarragona,
l'altre dia
el regidor de Finances
va dir que es tenien
que retallar no sé què,
el dia sovint
l'alcalde es va aixecar
i va dir que no,
i el dia després
un altre regidor
deia aquí amb una tertulia
que no,
que es té que matisar,
això és el que no vol
la ciutadania.
La ciutadania vol
saber, una,
quin forat tenim,
tenim dret a saber
la veritat,
on som,
i quin projecte
tenim per sortir-ne,
i quin projecte
tenim per sortir-ne,
i fins a on
la ciutadania,
una, veritat,
i dos, projecte,
i a partir d'aquí
quan vosaltres digueu
la veritat,
la classe política
ens expliqui
què és el que està passant
en aquest país,
què és el que devem,
què és el que s'ha de pagar,
i com ho farem,
i com ho pagarem,
i fins a on s'han de sacrificar,
en aquest moment
ens posarem tots a treballar,
perquè la ciutadania
respon
i està disposada
a sacrificar-se,
però d'alguna vegada
que s'expliqui la veritat
encara no s'explica.
És el Ramon.
Sí,
la conduïció humana
és molt llesta,
i tots perquè ho portem a l'ADN
tendim a la llei
del mínim esforç,
de la comoditat,
i tenim molt nas
per identificar això.
El fill del que deia el Javier,
no hem sabut
des de l'escola
inculcar
als nostres joves
l'esperit d'emprenedor,
l'esperit de lluita,
de treball,
de buscar-se la vida,
de ser creatiu.
Bé,
és que amb les condicions
de la nostra societat
és molt difícil
que els inculquem,
perquè la gent ja sap
d'entrada que
si aconsegueix guanyar
una plaça de funcionari
té seguretat laboral,
no el faran fora mai,
ja té un lloc de treball
de per vida.
Això tal com s'ha vist
fins ara,
tota una sèrie
de privilegis
que dèiem,
jo reitero,
sí,
són privilegis comparats
amb d'altres
beneficis
que no tenen
determinats treballadors.
Més vacances
en funció
de l'antiguitat,
això que fins i tot
hi ha baixes
que no cal justificar-li
si no és a partir
de no sé quants dies
que no hi vas a treballar.
En algunes administracions,
i ara que ha tornat
a sortir la polèmica
del conseller Boirruite
que diu
que determinades rentes
ens hem de deixar...
La polissa...
Alguns funcionaris
tenen garantia
d'assistència sanitària
fins i tot
a nivell de dentista
de canviar-se la boca.
Això que ho sàpiguen,
que alguns funcionaris
tenen aquests privilegis.
Bé,
lògicament,
si tu saps
que si entres
en una determinada administració
tindràs tots aquests privilegis
i, per contra,
si vols empresari,
què passarà?
Tindràs mil i un problemes
per intentar tirar endavant
una empresa.
Et complicaran la vida
mil i unes vegades
amb papers,
no sé què,
no sé quants.
Quan tiraràs endavant
et donaran...
et fotran mil inspeccions,
et matxacaran per tot arreu,
t'acribillaran a impostos.
A més,
a més,
quan hi ha situacions de crisi,
la banca no et donarà crèdit
per poder tirar endavant.
Els sindicats
t'acribillaran
i et malairan els ossos
si has de prendre
alguna mesura
que no sigui popularment bona.
Escolta,
entre un camí i l'altre,
el nostre jovent
és molt llest,
entre el camí
de voler ser funcionari.
I això és el que hem de canviar,
no?
A l'escola no canviarem,
el que hem d'aconseguir
és justament,
primer,
que la funció pública
entre en els esquemes
d'eficiència,
de control
i d'organització
de l'empresa privada.
És a dir,
el funcionari
que no funcioni,
que no compleixi els objectius,
que no passi les avaluacions,
s'han d'avaluar els funcionaris,
els funcionaris
al carrer,
com qualsevol treballador,
com qualsevol treballador.
Quan passi això,
amb la meitat de funcionaris
hi tindrem prou
per fer la mateixa feina
o més,
o més.
I després,
facilitats a l'empresari,
ajudant a l'empresari,
que és el que finalment
genera llocs de treball
i genera riquesa.
I estem fent-ho al revés,
ho fem al revés.
I mentre això no canvia,
no sortim de la crisi
però ni l'any
de la picassó.
De totes maneres,
i ha arribat aquest punt
del debat
i de la tertúlia
que a més ja fa dies
que en parlen d'això,
tenen la sensació,
o els hi pregunto,
tantes retallades,
tantes anuncis
de retallem per aquí,
fent fora aquests
privilegis
o aquests sous,
és a dir,
tants anuncis negatius,
no tenen la sensació
que ha d'arribar
un moment
en què això s'aturi?
Sigui on sigui,
sigui en l'àmbit que sigui.
Perquè clar,
és que...
No tinc la sensació...
Abans, perdona,
l'Antoni deia,
és que necessitem
que ens diguin
on està la situació,
però realment
sabem on...
Ho poden explicar?
És que és el que es tindria
que sapiguera,
no?
Sabiguera on som,
que devem
i que hem de pagar.
També sembla la sensació
que cada dia l'economia
i això del fenomen
aquest dels mercats
ens situa...
Tot això va cada dia canviant.
Jo em dono la sensació
que es governa
d'una manera improvisada
per impulsos,
no?
Devam fer-me una cosa,
davam fer-me una altra,
com la bolsa,
que un dia puja,
l'altre baixa,
on estem, no?
Som una muntanya russa.
Què anaves a dir, Fabián?
No, jo anava a dir...
No, que ja fa temps
que hi ha
no només responsables polítics,
sinó també
economistes de prestigi...
Sí, hi ha un ser
ja debat de dir...
Ja hi ha un debat
que hi ha des de fa un any
que diu
portem dos anys
afablint
les estructures
i això
sembla que no remunta.
Hi ha gent
que diu
del prestigi
d'economistes
que tenen el Premi Nobel,
jo no estic parlant
de gent
que hagi...
no vinguts a l'economia.
Gent del prestigi
de Krugman,
gent del prestigi
d'Estiglitz
que són economistes
en Premi Nobel recent
diuen
les mesures
contracícliques
s'han d'aplicar
perquè si no
no generarem
ocupació
i perquè si no fa
en aquest moment
de dificultats financeres
per a les empreses
si l'administració
no fa de motor
i d'estímul
no es crearà
ocupació
i quan a vegades
diem
que aquí
hi ha una càrrega fiscal
molt forta
per a les empreses
estem enganyant la gent.
Hi ha una càrrega fiscal
però no és comparable
a la que estan suportant
empreses
en països escandinaus
de més del 50%
Però no comparem
la situació econòmica
dels països escandinaus
a l'Espanya
No, no, no comparem
la situació econòmica
ni l'estat del benestar
que tenen aquests països
No, però és que precisament
tampoc ni els impostos
que paguen
Perdona un moment, Ricard
és que els conservadors
en aquests països
accepten que hi ha
un estat del benestar
molt generós
i molt ampli
per a tota la població
I aquí també
No, aquí no
perquè el senyor Boirrut
el que està dient
és que les rendes altes
es paguin una pòlissa
privada de salut
Bueno, també està
Això també està
Saps quin és el percentatge
d'escolaritat
privada que hi ha a Suècia?
És ridícul
Totes les classes
les elites
econòmiques
polítiques i socials
sueques
s'eduquen en l'educació pública
Però això va ser
una opció
de l'estat espanyol
al moment
de legislar
el clomes
No, no, no
No, no
No tergiversem la història
Quanta escola privada hi ha?
No tergiversem la història
La distribució
de l'escola privada
a Espanya
és molt concreta
en unes quantes regions
a Andalusia
a Extremadura
Quanta escola privada hi ha a Espanya?
En percentatge?
Sí
Un 30 o 40%
Concertada
Concertada
A veure, una cosa és privat
i l'altra és concertat
No, és el que estic dient
El concert educatiu
és una cosa que existeix
perquè l'administració
vol que existeixi
L'educació
Evidentment
A veure, no
el concert educatiu
existeix
perquè és una opció
de l'estat
Permeta'm que desplegui l'argument
i després el rebat
si et sembla
L'únic que estic dient
és que no podem enviar
el missatge
que està enviant
en aquest cas
al conseller de Salut
que les rendes altes
s'han de buscar la vida
i que tant
tenen la capacitat
o l'obligació
fins i tot
que inclús ahir
durant Illeida
jo crec que el va esmenar
encertadament
i avui el president
de la Generalitat
perquè que el màxim
responsable de la salut
pública dels catalans
li digui a les rendes altes
que s'han de buscar
la vida en salut
significa que les persones
amb més capacitat
de pressionar
perquè l'assistència
sanitària millori
que són les persones
amb més mitjans
econòmics
i més formades
que poden pressionar
perquè no
empitjori
el servei públic
de salut
si els estem
traient fora del sistema
aquí
deixem dins
del sistema sanitari
a la gent més humil
a la gent més
més feble
a la gent que pot
reclamar menys
els seus drets
volem tenir dos xarxes
una privada fantàstica
i una pública
per a la població
no ho dic
perquè és aquest model
no ens pot semblar bé
el model social nòrdic
i el model empresarial nòrdic
i semblar-nos dolent
el model social
però és que el debat
no és la manifestació
del senyor Boí
la manifestació
del senyor Boí
és una manifestació
és un model sanitari
de país
és un senyor
que fa una manifestació
en un context
en un entorn
el màxim responsable
de la sanitat
que no està dins
del programa de govern
jo no defenso
el senyor Boí
ni la Generalitat
que no sóc polític
ni res
però a mi em sembla
que el problema
no és la manifestació
del senyor Boí
el problema és un altre
la manifestació
del senyor Boí
és un tema polèmic
que si vols
polemisem sobre
el futur de la sanitat
i que vinguin experts
parlin i ens informin
i a mi em sembla
perfecte
i optem per el que siguem
el problema és un altre
el problema és un dia a dia
una realitat
que hi ha 5 milions
d'aturats
en aquest país
que no mengen
aquest és el problema
i que hi ha una casta
privilegiada
de funcionaris
i de càrrecs
de confiança
Xavier
que no ho hem parlat
de càrrecs de confiança
que entren
per designació
divina
a l'administració pública
que es perpetuen
en el càrrec
i que no saps
per què es perpetuen
i en coneixem molts
i tu en coneixes molts
i dins de l'Ajuntament
de Tarraona
hi ha moltes persones
amb els càrrecs
que ocupen
vitalíciament aquest càrrec
i que m'agradaria
saber per quina oposició
i per quin concurs
han passat
i per què aquests senyors
els ha tocat
la divinitat
per ser uns privilegiats
i per què no m'ha tocat
a mi el senyor Correal
ja que
introdueixen
qüestions més estrictament
locals
i no vull dir noms
però tu ho saps
o sigui tu saps
quantitat de gent
que està cobrant
grans sous
a l'administració pública
que estan allí
per art de virbil o què
i expolítics
que per haver sigut
regidors
d'una institució
de per vida
estan cobrant
un sou públic
i jo davant d'això
m'indigno
i davant d'això
dic aquí
el principi d'igualtat
constitucional
brilla per la seva absència
i això és el que es té
que eliminar
ja que la història
ha introduït
temes més
estrictament locals
i com que el debat
s'ha originat
també en els últims dies
d'on retallem
on retalla
l'administració pública
municipal
en Josep Ramon
de tot el que s'ha sentit
aquests dies
de reeduir
o treure
institucions
com el síndic de Greuges
o el senat
retallar sobretot
tot en cultura
o festes
o activitats esportives
sí
amb la reunió
ara també del personal
ahir s'anunciava
reunions imminents
entre el personal
de l'Ajuntament
i l'equip de govern
perquè es calcula
que entre 1 i 2 milions d'euros
s'hauran de reduir
en la partida de personal
de cara al 2012
amb tot aquest poti-poti
d'inputs que ens arriben
on creus que s'ha d'actuar
per part de l'Ajuntament
de Tarragona
bé
ja ho he dit al principi
a mi em sembla
que justament
la part important
que hauríem de saber
aprofitar d'aquesta crisi
és ser capaços
de fer una reorganització
és a dir
replantejar-nos
com tenim ara
l'administració pública
i buscar
però ja
no hi ha a nivell municipal
que també
sinó ja començant
per a nivell de l'Estat
i començar per exemple
amb el paper del Senat
vull dir
que
no sabem per què
fem aquesta càmera
i ara
doncs
no parla de la societat
ara enviareu el Montilla
i fotrà el Montilla
el Senat
vull dir
ens hem de replantejar
tot
l'administració
tot
exacte
tot
sí
perquè
és una paraula
tots
hem de saber aprofitar
és a dir
fer virtut
d'aquesta necessitat
i en clau local
i en clau local
has esmentat el tema
de la sindicatura
de Greuges
evidentment
crec que és un dels organismes
prescindibles
dius
ho podem tenir
ho podem pagar
doncs mira
fantàstic
i després podem fer
el defensor
del defensor
del defensor
com més defensors
tinguem
millor que millor
però
aviam
ens ho podem pagar
és aquesta la pregunta
quina rentabilitat
en tenim
ens podem pagar
a Tarragona
es pot pagar
que doncs
que un determinat
organisme públic
d'ofici
doncs
ajudi a que
en un ciutadà
l'administració
li resolgui
un determinat problema
i que resoldre això
costi
120.000 euros
o no sé
quan surt la mitjana
dels casos
que resol
l'oficina
del defensor
3.000 euros
3.000 euros
és a dir
escolti
si surt més barat
pagar-li un abogat
quasi bé
m'explico
és allò de dir
que determinades línies
de transport públic
surt més barat
que el taxi
el ciutadà
això és el que hem de mirar
replantejar-nos
la rendibilitat
dels nostres organismes públics
però no per res
és per dir
ens ho podem pagar
o no ho podem pagar
per tant
sí que evidentment
l'administració pública
ha de replantejar
aquest aspecte
i l'oficina
del defensor
del cíntic de greus
és en aquest cas
havent-hi organismes similars
com hi ha
jo crec que és
prescindible
absolutament
i és una de les despeses
que ens podem mantenir
però insisteixo
no només a nivell
de l'Ajuntament
i en aquest cas
de l'Ajuntament de Tarragona
això ho hem de fer
a nivell de l'administració
ja de la Generalitat
la Generalitat
s'ha de plantejar
per exemple
ara que ha surt
una treure vegada
una polèmica
d'aquest caire
és a dir
el paper de les oficines
del president de la Generalitat
se crea aquesta figura
amb una dotació
amb secretàries
coixi oficial
oficina
del passeig de gràcia
i tot això
pensant en una persona
siguem clars
la figura del president Pujol
que ja se jubilava
que ja se retirava
de la política
bé però aquest model
ara ens n'adonem
que no val per tothom
per què?
perquè ens trobarem
per la millor
l'Artur Mas
i entre 4 anys
plegue o perd
o el que sigui
i què passa
que posarem
una altra oficina
al senyor Artur Mas
i que anirem
tenint oficines
d'expedients
de la Generalitat
quantes n'hi tindrem?
20? 30?
quin sentit té això?
una llar de president
això val calés
un senat
un senat per a què?
perquè sigui cementiri d'elefants
perquè hi vagin
manuals, fragues
muntilles
lermes
i companyies
i polítiques
que estan amortitzats
o que estan fora
de les funcions
d'això
què en fem amb aquest?
en agradeciment
a los servicios prestados
ho fem senador
home
no
tot això s'ha de replantejar
Javier
en tema estrictament local
en tema estrictament local
jo reiterarà
el que ja ha dit l'alcalde
les tres prioritats
que tenim
passen
pels serveis socials
per les polítiques
d'ocupació
i de foment
de l'emprenedoria
i per les polítiques educatives
aquestes són les prioritats
que té aquest equip de govern
tota la resta
s'està reconsiderant
no entraré a valorar
cadascuna de les coses
i cadascuna de les possibles partides
que es podrien suprimir
perquè això
tinc un company de consistori
el tinent d'alcalde d'Hisenda
que és la persona responsable
de preparar
un esborrany de pressupost
en base a aquestes tres prioritats
socials
promoció econòmica
i ocupació
emprenedoria
i polítiques educatives
dir també
que
jo estic encantat
un dia
de venir a parlar
amb temps
i amb rigor
de les finances locals
de les finances locals
ho agrairem
perquè és
no perquè és
ho agrairem
ho agrairem
és que
no de les finances locals
no només de l'Ajuntament de Tarragona
perquè si l'Ajuntament de Tarragona
té factures
per pagar
de 10 milions d'euros
d'altres administracions
és a dir
si la Generalitat
ens deu
10 milions d'euros
en serveis que l'Ajuntament de Tarragona
s'està prestant
en matèria d'atenció a la dependència
i a la Generalitat
li deuen
l'Estat
és el cercle
sí però jo soc regidor
de l'Ajuntament de Tarragona
i defenso els interessos dels tarragonins
i una administració superior
regional
no li paga 10 milions d'euros
que té
acordats amb nosaltres
amb llars d'infants
coses concretes
amb serveis socials
i amb l'atenció a la dependència
si això no ens ho paguen
ens estrangulen
les finances locals
el gran repte
que aquest país no ha fet
és
la ordenació
de competències locals
i la reordenació
de la finançament local
això no ho hem fet
hem dubtat
estic d'acord amb la descentralització
autonòmica
s'ha fet molt bé
crec que és un model d'èxit
en contra del que vostè deia
les autonomies
funcionen molt bé
crec que funcionen
tot és millorable
però funcionen molt bé
i presten serveis públics
essencials
perquè l'educació
els serveis socials
i la dependència
i la salut
depenen de les comunitats autònomes
i el que sí que diré
i amb molta contundència
és que no pot ser
que els ajuntaments
que suposen el 14%
de la despesa
hagin de fer
els ajustos en dèficit
que permetin
equilibrar les balances
públiques
això els ajuntaments
no ho poden fer
perquè la despesa nostra
no obligatòria
allò que ens exigeix
el ciutadà
per no tenir cobert legalment
ens arriba al 30%
del nostre pressupost
i fa referència
a polítiques d'acord
que segurament
potser no ens posem d'acord
en que a vostè
no li sembla ni important
però atenció del jovent
l'atenció de les dones
amb problemes
de violència de gènere
l'atenció de gent gran
els infants 0-3
són etapes educatives
molt importants
i moments vitals
molt importants
que els ajuntaments
estan acompanyant
de tots els colors
quan els acompanyem
el que esperem
és la solidaritat institucional
de qui ens deu diners
i no ens els paga
clar
aquí la sensació
que té el ciutadà
és que l'estat deu diners
a la generalitat
la generalitat deu diners
als ajuntaments
perquè cap administració pública
va sobrada de diners
i tot això
és una mena
que clar
el que sí que és veritat
segurament és que recau
sobretot molt en els ajuntaments
perquè és l'administració
que està més propera
al ciutadà
i la que ha anat assumint
competències
que no li corresponia
jo el dia que vulgui
farem el debat
que convingui
del que sigui
jo només
em refereixo
a una qüestió concreta
el ciutadà
de peu
de dia a dia
veu que se li puja l'IBI
veu que cada dia
es té que estrenya més
el cinturon
i per un altre cantó
hi parlàvem
per exemple
a l'exemple que han posat
del síndic de Greuges
veu l'Ajuntament de Tarragona
que dilapida
180.000 euros a l'any
amb una tonteria
això és el que es té que corregir
necessitem
ja que parlàvem
del síndic de Greuges
jo he enarbolat
a l'opinió pública
una opinió
sobre aquest càrrec
no sobre la persona
persona que em mereix
tots els respectes
consideració
afecte i estima
i que no hi tinc res personal
jo contra el titular
del càrrec
el càrrec
era necessari
quan se va fer
pregunto
era necessari
si és necessari
s'ha de deutar
d'aquesta
partida
pressupostària
la persona que es va nombrar
era l'adequada
o sigui
s'ha de nombrar
amb una persona
que per exercir el càrrec
necessita dos assessors
que són funcionaris municipals
que mai
faran un informe
en contra de la mà
que els hi paga
o sigui
que és un contrasentit
però almenys
hi ha que posa un assessor
que sigui independent
o sigui
aquest senyor
de tindre aquest cost econòmic
o haguéssim pogut posar
com el cronista oficial
de la ciutat
un historiador
un catedràtic retirat
que
gratia et amore
fa la funció
això és el que jo em pregunto
i la classe política
va cometre un error
una
el crear el càrrec
de manera precipitada
perquè si s'estudia
la figura del síndic de Greuges
es veurà que no hi ha cap necessitat
de tindre'l
o sigui
és que no hi ha cap necessitat
de tindre'l
l'origen del
del defensor del poble
és un altre
i la seva funció
és un altre
que avui en dia
l'estat de dret
té mitjans
i mecanismes
per defensar el ciutadà
des del defensor del poble
el síndic de Greuges
el torn d'ofici
l'assistència jurídica gratuïta
l'associació de consumidors
advocats té
ONGs
associacions
el que vulgui
els diaris
té quantitat de mitjans
que és el que més funciona
vostès pensen
perquè quan una caixa surta el diari
l'hem de m'estar arreglant
es pensen
que
per un problema
de sorolls
l'Ajuntament de Terragona
s'ha de gastar
3.000 euros
per resoldre un problema
de no sé què
a mi em sembla
vaja
el que va escar
aquesta argumentació
de l'Antoni
que pot servir perfectament
recordem que
en el moment
en què es crea
la figura del defensor del poble
aquí tothom es va omplir la boca
que és una eina
i una institució
que afavoreix la participació
ciutadana
va ser
estèticament
molt bonica
estèticament
la figura del defensor
del síndic
està molt estesa
en molts ajuntaments
a Catalunya
i tothom l'ha considerat
com una gran eina
el que passa és que
perdona Antoni
seguint el que dia abans
el Josep Ramon
ho ens hem de replantejar
tot
una qüestió
estèticament molt bonica
i he de dir
una cosa
l'actual situació
de crisi
té molts orígens
un
un orígen
és
la culpa
la tenim la ciutadania
de ser prudents
i
per prudència
no denunciar les coses
al seu temps
i la gent
per prudència
no mostra
la seva disconformitat
en el seu moment
al carrer
al carrer
al carrer
la gent estava disconforma
en aquest nombrament
l'únic que això
no transcendeix
no transcendeix
a l'opinió pública
per prudència
llavors
la gent confon
la prudència
amb debilitat
llavors
la gent
i el silenci
amb debilitat
llavors
tant coloma
aquí
una qüestió
que escolti
si aquesta
si hi havia unanimitat
doncs jo perdoni
la meva classe
la classe política
d'aquesta ciutat
és molt
molt
inconscient
Josep Ramon
últim minut
si vols
algun comentari
abans d'acabar
ja veig que hem parlat
d'allò
d'aquest concepte general
de retallades
en el mar de la crisi
és que
a veure
mira
quan les vaques són graces
i quan els diners
et sobren
tot es pot fer
tot es pot fer
és a dir
si es pot pagar
ja em sembla bé
que hi hagi un cíntic de greuses
i busques una figura històrica
i escenifiques
amb un organisme públic
la intenció
de l'administració
d'estar al servei
del ciutadà
fins a l'últim extrem
ja està molt bé
tot això
és a dir
que la definició teòrica
és molt difícil
de rebatre
la pregunta
és la de sempre
ens ho podem pagar
ara no
ara segurament
és la gran pregunta
aquesta i moltes altres coses
és prescindible
és a dir
quan vas respondent
sí, sí, sí
en totes aquestes preguntes
però ens hem de poder pagar
l'essencial
i l'essencial
l'essencial és salut
l'essencial són serveis socials
l'essencial és educació
perquè si no
no tindrem un futur pròsper
no per Tarragona només
que l'hem de garantir
jo en aquest cas
o els companys de consultori
acabem com a govern municipal
pel país
no podem hipotecar
el futur de les generacions
si no invertim adequadament
en el salut
en serveis socials
en l'educació
ara seria molt interessant
i continuaria
però mirin el rellotge
això s'acaba
Antoni Vives
Javier Villamallor
Josep Ramon Correal
fins a la primera tertúlia
adeu, bon dia