Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan tant vas adonar que el debat ja s'havia acabat sense que haguessin parlat de les coses que hi interessen més, sobretot amb propostes concretes.
Ningú va fer propostes concretes, tot és ambigüetat.
I amb els debats d'aquest estil el que s'hauria de fer és dir, escolti, em comprometis en coses concretes i no va concretar ningú.
Quico, coincideixes o discrepes?
Sí, discrepo una mica, jo m'ho vaig passar bé. No em va semblar avorrit.
És una mica massoca, eh?
No, m'agrada la política i m'agrada el gènere del debat més enllà d'altres consideracions sobre la...
És a dir, que estem en un país que és molt més plural del que reflectia el debat d'ahir, això és evident, i més estan aquí a Catalunya.
I el titular, si fos un diari en castellà, potser titularia Nada nuevo bajo el sol, si fos un diari en català, res de nou a la vinya del senyor.
Però jo crec que es va reflectir prou bé la realitat, és a dir, hi ha un favorit, que és Mariano Rajoy, i hi ha un aspirant, que és Rubal Cava,
que són les torres una mica canviades en relació al que estàvem acostumats.
Jo crec, en fi, hi ha qui pot considerar que és un error, que Rubal Cava anés al debat, diguéssim, assumint el paper de perdedor.
Jo crec que una decisió intel·ligent en el sentit d'allò, assumim quin és el nostre paper,
i a partir d'aquí intentem remuntar el vol en aquesta campanya electoral, sobretot a la recerca dels vots indecisos,
que totes les enquestes diuen que la bossa és més gran que mai.
Tinc aquesta sensació.
Antoni, un primer comentari.
Bueno, anem a veure, jo també el vaig veure gairebé tot, perquè també vaig tenir l'ousadia.
La tentació de canviar de cara, el vols dir?
Sí, vaig fer una miqueta zàping, però al final vaig tornar.
Això vol dir que costa, eh?
A la gent segurament en general, avui segurament, com deia, tindrem dades d'audiència,
i segurament el van veure milions de persones.
Ara, sense...
A mi em va costar moltíssim, però discrepo una mica dels dos companys anteriors,
però no per el fet que en si mateix el debat fos avorrit, que potser ho va ser una miqueta,
o no perquè fos excessivament interessant, que potser també...
Discrepo també hi havia, per mi, per mi sí que van haver propostes concretes.
El que passa és que, clar, com que estem acostumats a que diàriament, diàriament,
rebem bombardeig, i més a la campanya electoral, de les propostes que fan aquests dos senyors
i aquests dos partits, en definitiva el que es tractava ahir és una mica de posar en comú això
i potser esperaves una mica més la interacció, no?
Que per mi sí que va faltar una miqueta aquesta interacció, perquè, clar,
òbviament és molt complicat en un debat per mantenir les formes
i seguir uns temps i seguir unes intervencions,
tot que es produeix aquest tipus d'intervenció.
Encara i així reconec que es tenia a veure,
es tenia a veure perquè jo sí que vaig sentir algun tipus de proposta concreta
per part de les dues, per part de les dues persones.
En definitiva, per mi la proposta concreta, encara que fos un píndix al sol,
el que va dir el senyor Rubacava, que demanaria dos anys de mora
per veure si podria complir o no podria complir amb el dèficit fiscal,
amb el dèficit pressupostari, i per part del senyor Rajoy també alguna proposta
respecte a les pymes, que també d'alguna forma van ser interessants, no?
I qui va guanyar? Perquè això que ens agraden els periodistes, va guanyar algú o...?
Jo crec que va guanyar Rajoy.
La majoria de diaris en general avui, fins i tot els que poden tenir una tendència
més progressista, apunten amb un lleuger avantatge per Rajoy.
Sí, perquè jo crec que ja venia amb la lliçó...
I perquè també ho tenia més fàcil, no?
Home, molt més fàcil i a part d'això perquè venia amb la lliçó ja explicada, no?
Vull dir que de l'últim debat de fa quatre anys ja va punxar i per tant aquesta vegada no podia punxar.
I a més a més era molt més fàcil.
Vull dir, amb la situació que hi ha i amb el tema econòmic especialment és molt més fàcil.
En aquest moment és molt més fàcil fer d'oposició que fer de govern.
I això passarà dintre de quatre anys també, vull dir que...
O dintre d'uns mesos, quan estic governant el...
Sí, sí.
Potser si és que governen el Partit Popular.
Jo crec que amb l'aspecte formal, és a dir, l'actitud davant la càmera i tot això,
molt millor, però molt millor el Rubalcaba que el Rajoy.
El Rajoy llegint...
Molt llegint, no?
Sí, sobretot el començament...
El Rubalcaba al començament estava nerviós.
I tots dos estaven nerviosos, però la diferència és que el Rubalcaba té una capacitat d'improvisació
més notable que el Rajoy, però és una qüestió purament formal.
Aquí el que interessa, malgrat que en un debat d'aquests la imatge que es transmet és important,
el que interessa són els missatges.
Estic d'acord amb ell, jo crec també que hi va haver algunes propostes concretes
i en aquest sentit les que remarcaven del Rubalcaba es notava molt que anava a buscar aquest electoral d'esquerres,
allò una mica 15M, a la recerca d'aquest vot que probablement hi ha un temor a les files socialistes
que vagi directe a l'abstenció, no tant que vagi al PP, la proposta que ha comentat ell,
també demanar a Europa dos anys de primar l'exèrcit, per mi va ser una proposta molt novedosa,
no vull dir que tenim un exèrcit professional i ningú ha qüestionat mai que s'hagi d'aprimar
dels partits que governen.
La segona part del debat, els temes socials, el parlar de retreure-li l'actitud del PP
amb els matrimonis homosexuals, el tema de la llei d'avortament, etcètera, etcètera,
és a dir, està clar que va anar a buscar els temes que una mica podien satisfer el seu electorat.
Per contra, Mariano Rajoy, tot i que també hi va haver alguna proposta concreta, com deien,
una mica l'argument únic que ho fiava tot a la recuperació del mercat laboral,
que a partir del qual hi haurà més diners per finançar la sanitat, més diners per finançar l'educació,
però una mica sense explicar, mentre això no arribi, què? Hem de seguir retallant.
I una mica jo crec que sí que va quedar en l'aire una certa indefinició del que Mariano Rajoy proposava.
Del que s'ha acusat contínuament, el PP, de no mullar-se, de no fer propostes concretes.
Per tant, formalment et va agradar més Rubalcaba.
Sí, sí, sí.
Formalment. I l'Antoni?
Bé, anem a veure. Absolutament d'acord. Des de punt de vista formal, Rubalcaba té...
Jo crec que sap guanyar més la càmera, no? Està claríssim.
És un gran orador parlamentari reconegut des de fa molts anys.
Els dos són brillantíssims parlamentaris, però sense cap mena de dubte, Rubalcaba té una capacitat per mi més gran d'improvisació, no?
Per respecte a això, però, pel que fa referència a la qüestió formal.
Pel que fa referència al fons, jo acostumo a fer...
Quan va acabar el debat vaig començar a mirar els diaris, deixant una mica davant dels, potser, els extrems de l'art parlamentari, no?
Doncs els diaris que d'alguna forma estan, els potser una mica més progressistes i els que són una mica més moderats, no?
Els progressistes donaven guanyador al Rubalcaba, però per un marge molt, molt, molt, molt baix.
I els que eren més de dretes donaven guanyador a Rajoy, però per un marge molt més ampli, no?
Molt més ampli.
Respecte al contingut, també coincideixo amb tu que segurament Rubalcaba estava buscant una...
A apropar-se amb aquest acturat que segurament té tendència a l'abstenció, perquè el votant del Rajoy sembla que estigui molt definit, no?
El problema que veig jo és que s'hi escapin per a l'esquerra, i en determinades propostes s'hi poden escapin per a l'esquerra, no?
I això deixa al centre, bàsicament, el Partit Popular.
De fet, les enquestes estan donant molt bons resultats d'Esquerda Unida.
I el debat, creuen que servirà d'alguna cosa, tenint en compte que és l'únic cara a cara d'aquestes eleccions?
Pot revifar aquest vot socialista?
Les enquestes són tan clares i tan contundents a favor del Partit Popular que, en fi, no hi ha...
Ni que fessin vuit cares a cares s'aixecaria...
Jo crec que no. Jo crec que la gent té ja bastant, bastant, bastant clar el seu signe del seu vot, no?
Que pot haver algun percentatge d'indecisos? Segurament sí, però aquest percentatge d'indecisos no sé si eren els que ahir van estar mirant el debat.
O sigui que segurament aquesta gent no...
Carles?
No se sap mai, això. No se sap mai perquè aquest debat, per molt que diguem que no interessa a la gent,
bueno, va bé molts milions d'espectadors que el van veure, no?
I per tant, si el miren, és un exercici ja de paciència, no?, mirar-lo.
Vull dir que és veritat que ahir, si anaves canviant de cadena, o te'n anaves al CSI o te'n anaves al debat, no?
Vull dir que no... que no... que no... són coses d'aquelles que no...
Són mòbils, però no passa res.
Són aquelles coses que no...
Però tu creus que pot tenir realment influència en el...
Bueno, hi pot haver, hi pot haver un tant per cent.
El Quico deia abans que hi havia un tant per cent molt elevat d'indecisos.
Però un 30% aquesta vegada, eh?
Un 30%, vull dir que un 30%, jo crec que això no farà moure la tendència.
La tendència no la farà moure perquè és que jo crec que ni la campanya ni res de res.
La tendència és que hi hagi un canvi de govern i que es produeixi,
com està passant en molts països en els que s'estan produint eleccions,
no són eleccions generals, però són o cantonals o parcials,
i el que governa, doncs, perd.
Perd.
Perquè en una situació econòmica com la que travessa Europa i el món,
doncs és normal que el ciutadà vulgui un canvi per a veure si s'arreguda alguna cosa, no?
Vull dir que jo em sembla que jo no sé si influirà o no influirà,
però sí que crec que, i a més el ser...
Una altra campanya en què hem tingut aquest debat i tot això,
està afirmant en eleccions generals, que no en la resta d'eleccions,
una certa tendència, un bipartidisme cada cop més consolidat.
I això aquí, que la realitat política és una altra...
Aquest és el debat a tard, no? Entre els... Fer cares a cares o no?
Perquè, clar, és molt important fer un care a care,
però també deixa de banda altres formacions polítiques, no?
No, no, jo soc periodista i és evident que un care a care
és la fórmula que genera més interès informatiu.
Ara bé, això no treu, que no reflecteix la realitat.
És a dir, ahir no es va parlar d'estructura territorial de l'Estat...
Ni una referència a Catalunya, per exemple, ni a Euskadi.
Ni a Euskadi.
De Euskadi només va sortir al final el compromís mutu
de treballar units amb la resolució del conflicte,
però, clar, o sigui, un dels temes, o el tema que més titulars genera
durant una legislatura, que més mala llet genera en alguns sectors ideològics,
com és la qüestió territorial, Catalunya, el País Bàs, la llengua, etcètera, etcètera,
ni una sola paraula.
Per tant, el debat d'ahir no reflecteix la realitat política,
que és molt més plural del que reflectia la presència dels dos candidats.
Jo estic totalment d'acord amb això.
El que passa d'això és inevitable, m'explicaré.
Els dos únics candidats que tenen avui per avui
capacitat d'arribar a la presidència i al govern són aquests dos.
Això és inevitable.
I així ja s'ha consolidat segurament ja el sistema democràtic espanyol, eh?
Una força de centre esquerre, una força de centre dreta...
Però no oblidem una cosa...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
Això és una obvietat, està clar, no?
Però és que això a Catalunya acaba passant també exactament igual.
Per què? Perquè aquí a Catalunya que d'alguna forma tenia...
Ara potser amb la dic irrupció perquè fins ara el PP estava una mica a sota mínims, no?
Però fins ara, aquí a Catalunya, els dos únics persones que tenien possibilitat d'accedir
a la presidència de la Generalitat eren el PSC i Convergència
i eren realment els debats interessants.
Perquè la resta, home, òbviament són plurals, està molt bé,
que participin per descomptat perquè la població és òbviament molt plural.
però la població volia sentir el candidat a Convergència i el candidat al PSC.
O sigui que d'alguna forma, reproduït en un altre tipus d'escala,
això també passa aquí.
O sigui que això, clar, els periodistes busqueu la notorietat real i...
Clar, és que és un debat, això, molt interessant, no?
Entre la necessitat, segurament, que hi hagi un cara a cara,
però també el reconeixement que això no dona la pluralitat de veus que caldria.
El que passa és que, aleshores, un debat a cinc, per exemple,
és molt més engurrós, fins i tot, per la fórmula,
perquè em sembla que Televisió Espanyola farà un debat
amb Convergència i Unió, Partit Nacionalista a bas i altres formacions polítiques,
i segurament perdrà interès davant d'un cara a cara com el d'ahir.
Per cert, en el cara a cara de les qüestions,
ja hem dit que, per exemple, no va haver-hi ni una referència a Catalunya.
Curiós també, o així ho reflecteixen alguns analistes aquest matí,
que, curioso, no?, i els hi pregunto que Rubalcaba en més d'una ocasió
i al llarg del debat tractés Mariano Rajoy gairebé
com si ja estigués president al govern, no?,
dient, vostè va fer esto, vostè harà esto,
és a dir, no sé si això forma part d'una estratègia equivocada, no?,
o és que hi ha socialistes...
Jo crec que es pot interpretar, abans ho deia,
com un error d'estratègia del Rubalcaba, o no,
o com una estratègia de dir, assumim que anem a perdre,
anem a obtenir el resultat més digne possible.
És l'estratègia de la por.
Jo també penso com tu.
És l'estratègia de la por, perquè d'aquesta manera dius,
si vostè puja al govern...
Vostè retallarà, vostè farà no sé què, vostè farà no sé quantos...
És l'estratègia de la por, que ja l'han utilitzat altres vegades els socialistes,
vull dir que no és la primera vegada, vull dir,
això ja, si recordeu, fa quatre anys, també va haver aquesta estratègia de la por.
I inclús hi ha hagut campanyes electorals, i sobretot aquí a Catalunya,
que també el PSC ho utilitza molt, de campanyes en aquest sentit,
i ho està fent ara, també.
Ho està fent ara, si ho vèieu a les cunyes publicitàries,
doncs ho notareu, no?
Vull dir, em sembla que, bueno, és...
Igual que quan el Rajoy semblava que s'equivoqués,
dient, senyor Rodríguez...
Si ho va fer expressament, ho vaig trobar brillant.
No, jo crec que bé, això és molt interpretable.
Jo crec que si ho va fer, encara accentua una miqueta la imatge que té de la gent
de persona poc brillant, no?
I llavors això també, a vegades aquestes equivocacions...
Tu fixa-t'hi que després de la pausa va deixar de fer aquesta equivocació.
Perquè m'imagino que la pausa devia haver-hi tindre un moment amb els assessors
i parlar d'aquest tema, no?
Vull dir que em sembla que...
Perquè donava aquesta sensació, primer.
Después ja vaig dir que això ho està fent expressament, no?
Però, bueno, escolta'm, en política aquestes coses no saps mai per on van.
A mi em sembla que segueixo pensant que aquest tipus de debats són massa rígids.
Primer ja quan sentes el candidat en una taula i allò ja es fa suporífer.
I anem d'aprendre dels debats de la política americana, no?
Que són debats molt més oberts, molt més interessants.
Sí, que sí que ho són, sí.
Igual que no, ha fet un xerxe, sí que no.
Jo crec que una de les coses a analitzar del debat d'ahir, un és professional i si es fixa en aquestes coses,
és que des del punt de vista estrictament formal, és a dir, d'estructura del debat,
va ser molt més àgil i molt més viu que debats anteriors.
És a dir, la manera d'estructurar les intervencions i...
És a dir, la prova és que el moderador gairebé no va intervenir, cosa que vol dir que...
Vol dir que hi va haver poc debat.
No, no, no.
I tant, i tant, i tant.
Vaig dir, home, no sé si recordes el peso que va ser el debat entre l'Aznar i el...
Devia ser el Felip, no sé, no recordo qui era.
Va ser molt més viu que aquest.
Però...
Molt més viu, però és que hi va haver poc enfrontament.
No em sé explicar.
Sí, però sí que et s'ha d'explicar, però vull dir que m'enrefereixo que jo vaig notar,
m'ho noten, i quan te'n vas a dir, bueno, quan entraran en allò, un cos a cos més fort,
en propostes molt més concretes, s'ha acabat el debat.
Jo també penso que Rubalcaba va fer, o va intentar, si més no,
que potser, sota el meu punt de vista, es va equivocar, si més no,
per el resultat que va tenir, no?
Ell va intentar, d'alguna forma, fer veure la població o els seus votants,
mireu, el senyor Rajoy pot ser present del govern i mireu què pot passar, no?
Jo crec que això va ser una estratègia per mi equivocada,
perquè el resultat que va produir és que al final la sensació és que ell estava a l'oposició
fent crítica del que el senyor Rajoy estava dient que faria o que no faria
i encara no ho havia fet, o sigui, que en definitiva encara no ho tenia fet, no?
Per mi va ser un error.
Però tampoc oblidem que Rubalcaba tenia un paper molt complicat, eh?
Molt complicat és perquè...
És que aquesta estratègia era molt arriscada, ho és molt arriscada, no?
I potser sí que, clar, va donar a entendre que l'altre ja era el president del govern, no?
I a més a més, per el que jo vaig estar sentint,
el senyor Rubalcaba gairebé no va fer cap tipus d'el·lusió a lo que...
Alguna en va fer, alguna en va fer, però molt poques a lo que durant set anys s'havia estat fent.
O sigui, es va separar absolutament d'aquests set anys de govern i ell ha participat, no?
I per contra, Mariano Rajoy, jo crec que va seguir...
Li va faltar.
Força bé l'estratègia que ha estat allò una mica que fa mesos que dura,
de dir no risquem que ja cauen sols.
Sí.
I això que deia el Carles és veritat que no van entrar molt al cos a cos,
però jo crec que, és a dir, en part perquè a Mariano Rajoy ja li va bé aquesta estratègia...
No li interessa, no?
Per fil baix en el debat.
No treus a guanyar.
Sí, però si el Rajoy hagués entrat i tenia arguments per entrar,
i hagués entrat en contundència, hagués guanyat de carrer.
Sí, però per què?
Perquè és fàcil, és fàcil.
Vull dir, a veure...
El que passa és que moltes vegades els partits adopten estratègies constatadores.
Estic d'acord, Carles, però el Rubacaba anava.
en un debat, i és un candidat que, en el que es pot dir més o menys,
m'han fet una putada i m'han col·locat de candidat, no?
Jo crec que no, que és el que ell ha volgut, perquè no volgut primàries.
Però me refereixo que anar de candidat amb la situació que tenen, déu-n'hi-do.
Però potser ho està mirant a 6 anys o 7 anys vista, o 4 anys, això no se sap, eh?
Jo sempre dic el mateix.
Els segles són de 8 anys.
No, no, no, no. Recordeu a França.
A França, el Partit Socialista francès,
de vegades té unes treballades tan, tan, tan, tan enormes,
però als 4 anys o als 8 anys surten amb moltíssima força.
Per què? Perquè l'Electorat es castiga,
i es castiga d'una forma molt clara, però han acabat...
Però per què està passant això a França?
A França, el Partit Socialista francès, està destrossat.
Està...
Està destrossat.
Ara potser no.
I l'únic...
Dividit i enfrontat, i l'únic que li ha donat vida, l'únic que li ha donat vida,
ha sigut la crisi econòmica que també està passant en França, encara que no ho diguem.
Això ha passat a tots els països d'Europa, en tots els partits que han estat a l'oposició.
En el cas d'Itàlia, avui, en què fins i tot la figura de Berlusconi,
que semblava incontestable, sembla que estigui a punt de recaure, no?
Vull dir que realment és espectacular el tema de la crisi i com està afectant a tots.
Per cert, acaben de sortir unes dades d'audiència, per si els interessa,
a Catalunya el programa més vist ahir va ser El Convidat, de TV3,
segon Cracòvia, i tercer, El Debat Electoral.
Algun comentari a fer, Quico?
El Convidat és un gran programa de televisió.
Que per cert, hi tenia de Convidat a Carles Reixac.
Sí, sí, crec que és una de les grans troballes televisives d'aquestes dues últimes temporades.
I de segon, a Cracòvia, amb tota la ironia sobre el món del futbol.
Això què significa? Que la gent no ha interessat més el futbol que la política
o que la gent no ha interessat la política estatal?
Perquè el futbol mou moltes persones.
O que la gent ja ho té tot clar i decidit.
Sí, perquè segurament, a priori, aquestes deu ser de les eleccions menys emocionants, a priori.
amb unes dades a les enquestes que arrasen per part del Partit Popular.
Jo paticino una abstenció que serà significativament més alta que la resta d'eleccions generals.
Per tot allò que dèiem, una part de l'electorat desmotivat,
sobretot el de més d'esquerres,
que la gent ja no es creu a res ni a ningú.
I, en fi, això és un problema que la classe política,
fins i tot la classe periodística,
si és que es pot parlar així, s'ho ha de començar a fer mirar,
perquè la manera com els missatges polítics estan trasladant-se als ciutadans,
no ho està convencent.
I en aquest context de campanya i del cara a cara d'ahir,
la campanya a nivell de Catalunya,
i a nivell de Tarragona, Carles,
perquè a Catalunya sí que sembla que pugui haver-hi més emoció pel que fa als resultats,
bàsicament per saber dels tres partits grans qui quedarà primer,
Partit Socialista, Convergència, Unió, Partit Popular.
Aquest és l'ordre actual, però caldria veure-ho.
I a nivell de territori, a nivell de Tarragona,
et sembla especialment interessant o especialment monòtona aquesta campanya fins ara?
La campanya aquí a Tarragona no existeix.
No existeix.
La basen en quatre rodes de premsa,
quatre mítings mal fets,
i fets per la seva militància, i ja està.
És una campanya que en aquest moment,
jo crec que com s'està...
No es decideix ni aquí a Tarragona ni a Catalunya,
es decideix a nivell d'Estat.
Els partits no han posat la maquinària forta,
perquè primer, econòmicament,
no hi ha calés per fer grans campanyes,
i segon, perquè mobilitzar la militància en unes eleccions generals
ja era difícil abans, encara ho és més ara.
Antoni, quina sensació tens tu?
Més a nivell local?
No ho tinc tan clar, no ho tinc tan clar.
Jo crec que realment...
A nivell de Catalunya, eh?
Ja està pel resultat que sembla incert.
Entenc, entenc.
Un dels dubtes que per mi més importants,
o dels pocs d'aquesta campanya,
és primer, majoria absoluta o no,
encara que les enquestes li estiguin donant majoria absoluta.
I un altre, que per mi també és molt important,
és la de Convergència i Unió,
quin paper farà, no?
Perquè està clar que el PSC
sembla que té una deballada important,
si més no, encara que sigui,
perquè va tenir unes molt bones resultats
a les anteriores eleccions, no?
I respecte al que estàs comentant tu abans,
doncs, bueno, això,
menys amics meus, és democràcia.
O sigui, la democràcia justament és això
que tenim,
que els polítics no connecten amb la població,
doncs, òbvio, això és un problema, està clar,
però això passa a tot arreu.
I el que ha de fer la població
és castigar o premiar
cada quatre anys els seus polítics.
I això és democràcia.
Això és el que tenim i això és el que volem, no?
Quico, a nivell més català o territorial,
algun comentari?
A nivell de Catalunya i també del territori,
com t'ho diria,
no m'agradaria ser el director de campanya
de Convergència i Unió
l'endemà del debat.
Perquè dius, home,
com una mica treus el caparró
després de les portades...
Té un paper especialment difícil,
Convergència i Unió?
No només per això,
sinó també per, clar,
la gestió del govern de la Generalitat
amb tot el tema de les retallades
des de l'inici del 2011?
Jo crec que té una de les campanyes
més difícils que mai he tingut.
Primer, per les característiques de les eleccions.
Sempre diem que no són les seves eleccions
i pel bipartidisme i tot això que diem.
I a més a més,
en un context de l'últim any,
que des d'aquest punt de vista
jo diria que han estat molt honestos i valents
la gent de Convergència i Unió
en el sentit de dir,
no, no, encara que hi hagi eleccions
hem de fer la feina que creiem que hem de fer,
equivocada o no,
això aquest és un altre debat.
I per tant,
tinc la sensació que tenen una situació complicada.
En general,
tots els partits, diguéssim,
d'obediència catalana,
Esquerra Republicana,
iniciativa,
la campanya d'Esquerra Unida
no l'està ajudant,
i Convergència i Unió
el tenen especialment complicat
pel context aquest de bipartidisme.
Si a més a més hi sumes
que l'acció de govern
ha emprenyat a molta gent,
en fi,
té complicat.
No m'agradaria ser el director
de campanya de Convergència i Unió.
A Tarragona sembla que empaten, no?
Sí.
A Tarragona sembla que hi ha un empat.
Doncs dos i dos,
caldria veure de totes maneres,
clar, qui és primer,
qui és segon i qui és tercer, no?
Sí.
Que és una mica el que pot passar
a nivell de Catalunya,
perquè hi ha enquestes
que han situat a Convergència i Unió
en primera posició,
però n'hi ha d'altres
que la situen en tercera,
i que per tant el Partit Popular
a Catalunya seria
la segona força política
relativament a prop
del Partit dels Socialistes.
També no està clar
que el PSC pugui mantenir
la primera posició,
que, en fi,
sempre ha estat així.
Per tant,
aquí sí que pot haver-hi
un cert grau de,
no sé si dir-ne d'emoció,
però com a mínim,
sí que pot ser,
en fi,
més interessant
que el resultat
a nivell d'Espanya.
Clar,
parlant de l'acció de govern,
avui hi ha una altra notícia destacada,
segur que està en el cas
els nostres contartolius
i els oients,
i és la convocatòria
del Sindicat Metges de Catalunya
de fer una vaga,
convoquen a la vaga els metges
a la sanitat catalana,
la propera setmana,
en plena campanya electoral,
a quatre dies de les eleccions.
I sense l'acord
dels dos grans sindicats,
no?,
l'UGT i Comissions Obreres.
És una vaga,
diguéssim,
de gremi.
Què et sembla?
Jo em sembla
que era inevitable
que,
o sigui,
alguna vàlvola d'escapament
ha de tenir l'actual conflicte
des del punt de vista laboral.
Que algun dia
o altre petaria,
això,
per dir-ho d'una manera planera.
Em sembla fins i tot raonable,
però...
I que es faci
a quatre dies de les eleccions?
Això em sembla jugar,
en fi,
estratègies sindicals.
A mi em sembla
que és una convocatòria
amb un altre fi.
Amb un fi de dir
fem la convocatòria
a veure si la conselleria
es vol assentar a negociar
i si es vol assentar a negociar
la plaçarem.
Perquè arribar
a una convocatòria
d'aquest estil,
només vaga de metges,
d'un sindicat de metges,
amb el que està passant
a la sanitat,
jo crec que
és
trencar la unitat,
la unitat
sindical
a nivell de
reivindicacions
de tema sanitari.
A mi em sembla
que és una vaga
més d'estratègia
que no una vaga real.
Jo trobo malament
i ho sento,
però ho haig de dir.
Anem a veure,
està claríssim,
està claríssim
que al govern actual
no li queda més remei
mentre tinguem
els ingressos
que tenim fiscals,
que el govern actual
ha de retallar els serveis.
Està claríssim,
això és absolutament
inevitable.
Mirem si no
que està passant
a Grècia,
que està passant
fins i tot
a Itàlia,
que no se'l creuen,
i ahir també
Sarkozy estava dient
a França
que estava retallant
els serveis.
Per què?
Perquè és que no
podem pagar
els serveis que tenim.
Això és inevitable.
Això és inevitable.
Llavors,
forçar el govern
per aconseguir una cosa
i a més a més
en campanya electoral
i ho trobo malament.
Creuen que anirà més
tot el tema
de la sanitat,
tot i que el Consell
sí que ha anunciat
que el 2012
no hi haurà més ajustaments,
com a mínim
això és el que va dir
fa públicament uns dies.
El problema és que
ho apuntava
és a dir,
hi ha un tema fiscal,
balances fiscals,
totes aquestes coses
que estan sortint.
Per mi la gran incògnita
és que passarà
el 21 de novembre
amb el nou govern.
A nivell de tot Espanya.
A veure per on
s'orienten les coses,
perquè ahir una mica
la sensació que tenia
és que Mariano Rajoy
ho feiava tot,
l'augment de...
o sigui,
la disminució de l'atur
i l'augment
de l'ocupabilitat
de...
i clar,
això tardarà.
Mentrestant què?
I em sembla
que no va quedar clar
el mentrestant què
quan totes les comunitats
autònomes,
menys Andalusia
que té eleccions
autonòmiques
d'aquí quatre dies,
estan retallant
pressupostos.
És que dóna la sensació
que no hi ha un altre remei,
mani qui mani,
governi qui governi.
Sembla que només hi ha aquesta...
aquesta línia política.
I segurament,
si s'hagués començat abans,
patiríem menys,
no?
I per això jo crec
que ahir França
i va ser molt seriós
a dir,
mira,
o ho fem d'aquesta forma
o acabarem patint.
I la manca de previsió
és el que jo renege
que els polítics actuals.
Carles,
tu veus igual
que això és inevitable,
aquesta política
de retallades
a tot arreu?
Jo crec que
la política
salvatge
de retallades
no...
ha de ser
inevitable.
Ha de ser inevitable
i evitar
que es facin
animalades.
Em sembla
que les coses
s'han de fer
amb servei.
I jo crec
que en aquest moment
amb servei
no s'estan fent
masses coses.
A nivell de Catalunya,
parles del que s'ha fet
en aquests mesos?
Sí,
jo crec que
a veure,
els metges
han d'estar emprenyats
i jo ho entenc
perquè si a tu,
per exemple a tu,
te retallen el sou,
t'emprenyaràs.
Igual que tu,
igual que tu,
no?
Us emprenyareu.
Em sembla a mi
que...
I llavors els metges
es deuen preguntar
i per què a mi
em retallen el sou
i no li retallen
al funcionari de l'X?
Però no és un altre tema.
No, no,
no és un altre tema.
A mi com ha tocat
molt fet.
Però és el tema.
Però és el tema.
Però és el tema.
No és un altre tema.
És el tema.
i per què no estan retallant
certes coses
que no ho estan fent.
Llavors aquí,
jo crec que el primer error
va ser posar de conseller
amb una persona
que havia sigut
el president
de la patronal privada.
Perquè amb les coses,
el que tu no pots fer
és posar,
cuidar gallines
amb un llop,
no?
Perquè se les menjarà,
no?
Doncs aquesta és la sensació
que tenen.
Ho faig o no ho faig?
No ho sé si ho farà.
Però la sensació
que hi ha
és que s'ha acabat
la sanitat pública
i se n'anem cap
a la sanitat privada.
I s'està veient
que les retallades
només s'estan produint
en certs hospitals.
En certs hospitals només.
Per exemple,
el Joan XXIII
se l'està castigant,
no entenc per què,
amb unes retallades bestials.
Però en canvi,
amb hospitals concertats,
les retallades aquestes
no existeixen
de la mateixa manera.
I per quina raó?
Doncs tot això
és el que s'ha d'explicar.
Una o dos.
O el senyor conseller
de la sanitat
s'està explicant molt malament
o aquí
o se fa expressament
perquè el tema
no quedi ambigua.
Segurament.
Totalment d'acord
que les retallades
no poden ser indiscriminades.
No està clar.
Però coincidiràs amb mi
que no té cap tipus
de sentit
que tinguem
a Tarragona,
Santa Tecla,
Joan XXIII
i que es faci
un hospital enorme
a Sant Joan
i s'estigui parlant
que s'ha de fer
una altra Tarragona.
Això és iògic.
Iògic perquè això
no es racioneix al servei.
Explica'ls-hi
els senyors polítics
però dels dos
col·lors polítics.
I respecte a propostes
concretes
que ahir al debat
hi havia un
vinculat molt
a la inversió
que era
diputacions
i diputacions
i els dos
es van mullar.
El senyor Rubel
acaba de dir
diputacions
i el senyor Rajoy
va dir diputacions
per com
es tenia que fer
arribar la inversió
als propers petits.
O sigui que ahir
també hi havia...
No,
jo que va ser ridícul
la resposta.
A veure,
i seguim,
aquí tenim
Generalitat,
estat,
diputacions,
consells comarcals,
ajuntaments
i viva la Virgen.
La festa no ha acabat.
No.
No ha acabat la festa.
Oi que no?
Begaries.
Clar.
Bueno,
begaries perquè s'estan aturades.
Però la festa no ha acabat.
Per això et dic jo
que quan se parla de retallades
parlem de retallades
però parlem de retallades
d'una manera racional.
Però no es pot jugar
amb la salut de la gent.
No.
No es pot jugar
amb la salut de la gent.
Això no.
Però ho sembla.
perquè clar,
quan diuen
no,
escolti'm,
treguis una mútua
i paguis la mútua
a la butxaca.
D'acord,
estic d'acord
en pagar la mútua
a la butxaca.
Però aquí a Tarragona
en quin hospital vas
per una mútua?
No n'hi ha, eh?
No n'hi ha, eh?
No n'hi ha, eh?
Un Sant Joan
com s'ha fet
tan enorme
que està mig vuit.
Haurien pogut
posar-se d'acord
i haver fet
un Joan Mirita
i un Sant Joan
al mig
o no al mig
o repartir-se
les...
fa quatre dies
estan parlant
de fer
una Santa Tegla Nova.
Això t'estic dient.
Home,
és que encara continua això.
És que dius
que és increïble.
Això creus que és lògic?
Tu creus que és lògic
que tinguem
un aeroport
que està jo
i un altre
que estan buits?
Això creus que és lògic?
No.
Això són barbaritats.
I que ningú demani
responsabilitats
dels polítics
que s'han fet això?
Això són barbaritats.
Home,
llavors què passa?
Doncs les retallades
han d'arribar
que òbviament
no poden ser
com s'estan fent.
potser no,
d'acord,
però s'ha de retallar
perquè això
és inaguantable.
Això és inaguantable.
Això que no pot ser
és que dius
mira,
avui trec una planta d'aquí,
la demà una planta d'allà.
Diuen,
els ponts
no visitarem.
Les llistes d'espera
és que estan pujant
d'una manera bestial.
En fi,
ara podríem,
estava pensant
això que ha citat ara
l'Antoni dels aeroports
que podríem parlar
també de l'aeroport
perquè clar,
el tenim vuit
després de la temporada
de...
ha arribat la temporada hivern,
s'han anat ratllant
i em s'han quedat sencero
per fins a la primavera.
És el problema dels monocultius.
Això en parlarem
un altre dia
en la tertúlia
perquè déu-n'hi-do
el que ha donat
de si avui.
Carles Avelló,
Francesc Domènech,
Antoni Sales,
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
el dia i la setmana.
Fins la propera.
Gràcies.
Bon dia.