Fins demà!
Amb ells repassarem una actualitat que encara aquests dies ve marcada en bona part per les negociacions, les converses que en un to molt discret evidentment s'estan realitzant entre els partits polítics de Tarragona per configurar el nou govern de la ciutat.
En fi, recordem que cap partit té majoria absoluta i, per tant, les principals formacions polítiques, el PSC, Convergència i Unió i el Partit Popular, aquests dies amb els seus caps de llista,
estan negociant la configuració d'un govern, d'un govern que podria quedar en minoria, aquesta és una possibilitat, encapçalat per l'actual alcalde Ballesteros,
o un govern que podria estar format per diferents forces polítiques, amb pactes que podrien anar entre el PSC, Convergència i Unió, Convergència i Unió i el Partit Popular,
o fins i tot el Partit dels Socialistes i el Partit Popular.
Àngel, prefereixes alguna d'aquestes possibilitats que acabo d'anomenar? Ets partidari d'alguna proposta en concret?
Bé, vull dir, aquí hi ha una qüestió prèvia per mi, que és que tornem al tema de la llei electoral.
Jo penso en aquestes eleccions concretament a la ciutat de Tarragona, hi ha hagut una baixada a nivell de les llistes electorals en general,
i això abunda més en la poca capacitat que tenim els ciutadans per decidir una mica les persones que creen que poden estar davant de la ciutat.
Una vegada dit això, vull dir, des de la meva perspectiva, una cosa són les preferències i l'altra una mica les perspectives,
em temo que una vegada més, vull dir, tots aquests temes es decidiran lluny de Tarragona.
I vull dir, aquest és un tema que a mi em preocupa especialment.
Doncs mira que els polítics diuen que no, que es debaten i es negocien amb clau tarragonina, i a més ho estan insistint des de fa dies.
Pitu, tu també tens aquesta impressió?
Sí, home.
Que aquestes negociacions...
Creure una altra manera de fer seria, per mi, seria il·lus.
No.
A més a més, mira, si qui t'ha preguntat mal si es feia la setmana passada,
t'he dit, doncs mira, jo penso que quedarà el PCC amb una certa minoria o amb un pacte o amb presència,
però en aquests moments i hores d'ara ja no m'ho crec.
Perquè ara ha entrat un altre factor en la negociació, que són els pressupostos de la Generalitat.
I aquí sí que hi ha un canvi de cromos important.
Vull dir, que ens diguin que això es fa amb clau tarragonina i que tot...
Mira, escolta, les indicacions i les instruccions, segur, ara i sempre, han vingut des de les executives generals
i el plantejament del partit és el que aquí mana.
Altra cosa és que això els creia problemes o no als locals.
Això és una altra història, no?
Però que en aquests moments aquí el que hi ha...
Ja no és el canvi de cromos en Badalona, eh?
Penso jo, com es havia dit, ja no és.
Ara en aquests moments la Generalitat té un problema,
Convergència Unió té un problema a la Generalitat amb l'aprovació dels pressupostos
i jo ens sembla que aquí la qüestió de Tarragona hi entrarà en joc, eh?
Òscar.
Bé, jo descrepo amb això.
Jo no crec que pugui venir de fora la solució, segurament.
Les indicacions.
Segurament.
És que la solució, les indicacions.
Ara, que els pressupostos, que és un fet conjuntural d'aquest any, d'ara mateix, d'aquesta setmana,
com ha dit qui diu,
hagin de condicionar la formació de governs municipals a partir d'ara i en concret el de Tarragona,
no crec que vagi per aquí i si hi anés ho veuríem molt greu, la veritat, perquè...
No és la primera vegada, eh?
Són quatre anys de govern que estan en joc, d'alcaldia municipal per un fet conjuntural,
que és també important, com els pressupostos de la Generalitat,
però que, en realitat, no crec que tingui res a veure.
Això que deies de Badolana, per exemple,
no crec tampoc que sigui això que deies un canvi de cròmos,
perquè, per exemple, el PP allà està practicant que han de ser ells a l'alcaldia per ser la llista més votada
i aquí, home, per coherència pròpia, haurien de practicar el mateix
i, per tant, no els interessa aquest discurs, bueno, aquest doble discurs, vamos.
Llavors, aquí ells estan buscant l'alcaldia, evidentment, se senten legitimats per fer-ho
i potser aquí, en aquest joc, jo el que veig una mica més estrany
és que la candidata de Convergència no sigui ella mateixa la qui encapçala les negociacions,
que ho estigui fent gent que ja no és ni tan sols de l'Ajuntament,
com el Joan de Regió i el Carles Sala, que ja són aigua passada en aquest Ajuntament.
Sí, però aquí et pot donar el paràmetre per on van les coses, no?
Sí, sí, sí, no, no, però, vamos, que...
Tant un com l'altre són gent propera, diguem-ne, al comandament general
i són els que porten les negociacions aquí.
Sí, perquè recordem que Joan Arejo és actualment el director del Servei Català de Trànsit
i Carles Sala és el secretari d'Habitatge de la Generalitat
i, per tant, ja tenen càrrecs institucionals.
A part d'aquest càrrec polític, que són dues persones que estan molt proper...
No, és un enganx, diríem, no?, avui dia, amb les cúpules dels partits.
Jo penso que aquí hi ha dos temes, un, diguem, d'eficiència ciutadana,
que seria el que defensaríem nosaltres com a tertulians
i com a gent que el que ens interessa és que Tarragona funcioni,
que aquest seria un primer tema.
I quina creus que seria la millor fórmula, Àngel?
Ja no et diré una fórmula en concret, sinó el govern en minoria,
amb suports externs, és una bona fórmula per a l'eficiència de la gestió de la ciutat
o cal optar, bàsicament, sempre per un govern sòlid i estable de majoria absoluta?
A veure, en aquest moment potser seria el més raonable en funció dels resultats
i en funció, potser, de la certa experiència que hi ha en les persones
que estan al PSC que porten quatre anys treballant a l'Ajuntament.
Jo crec que seria un tema pràctic.
L'altre tema és els interessos dels partits.
I aquí jo crec que tant Convergència com el...
Sobretot Convergència té un gran problema
perquè jo no sé les bases de Convergència
si acceptarien un pacte amb el PP a la ciutat de Tarragona.
Aquest és un altre tema.
Jo sé que hi ha enquestes fetes sobre la base del partit
en què la majoria d'aixòs tenen molta por de fer Convergència.
El segon amic a Tarragona és el PP.
Ja s'ha vist en aquestes eleccions.
Ells no l'hi consideren, però, eh?
Almenys els jefes, ells no estan preocupats.
Però això és el que...
Jo amb això és que no m'ho acabo de creure el que et diguin.
No, esclar.
Escalpito no es creu res, és un incrèdul.
No, però a veure, si fas...
A veure, no es calgis de fer un anàlisi polític,
però Convergència a Tarragona té un problema, i greu.
Porta 25 anys amb un problema greu.
I ara han arribat a un nivell que, home, un pacte amb el PP
és posar-se en mans d'ells, eh?
Sí, sí.
Perquè amb els propers quatre anys,
amb l'onada que li ve ara al Partit Popular,
amb aquests propers quatre anys,
si les coses no canvien i no canvien de manera extraordinària,
tothom aposta perquè guanyarà les eleccions generals,
tot això és un partit que,
quan té una onada d'aquesta,
l'arrastra, i ja s'ha vist, a tot l'Estat,
des de les comunitats autònomes fins als ajuntaments.
El de Tarragona ha sigut un dels ajuntaments
on hi ha hagut unes eleccions
que el PP ha pujat d'una manera més espectacular.
Per damunt de la mitjana de Catalunya, sí, sí.
S'ha posat, empatat,
perquè mira, tres vots són tres paperetes,
s'ha posat a l'alçada del partit
que havia governat més anys a Tarragona.
Tenen un problema, aquesta gent.
Sí, perquè aquest empat a set,
creus, Òscar, que fa especialment difícil
un possible pacte Partit Popular, Convergència i Unió,
arran del que comentàvem?
És a dir, que, clar, demanarà molt,
o exigirà molt el Partit Popular,
fins i tot ja s'ha parlat de l'alcaldia compartida,
però fins i tot Alejandro Fernández
ja ha dit que vol ser alcalde als quatre anys,
que això de dividir l'alcaldia dos i dos...
Jo el que veig és que,
com deies tu, Convergència té un problema,
però també té la solució.
Convergència és el pal de Pallera
de tot el que passi a Tarragona a partir d'ara.
Convergència s'ha d'aclarir primer què vol fer.
Jo crec, o almenys la percepció que tinc des de fora,
que aquí hi ha unes directrius
que són des de la direcció del partit,
que és que s'ha d'estar a qualsevol govern
de qualsevol ajuntament
i que, en concret, a Tarragona,
no els fa res de pactar amb el PP.
En canvi, aquí,
començant per la candidata,
jo crec que ells els fa repel·lusa aquesta possibilitat.
La veritat, jo crec que ells preferirien,
ja no tant saps per qüestions ideològiques,
que també, com deia ell,
però també perquè és que si pacten dos i dos
o pacten quatre o qui sigui el pacte que facin,
ells veuen que a la candidata encara
li falta una mica per una mica de bagatge,
per poder fer valer d'aquí quatre anys
i això traduïa la seva acció de govern en vots
i que un pacte d'aquest tipus se la menjarien.
En veritat, doncs, Alejandro Fernández ja és un animal polític,
diguéssim, vull dir,
en el bon terme de la paraula,
i se la menjaria en un pacte, se la menjaria.
En qualsevol cas, jo crec que se les menjarien,
tant si pacten amb el PSC,
com si pacten amb el PP.
Bueno, depèn de la fórmula,
depèn de la fórmula, no ho sé,
aquí suposo que hi ha visions diferents,
suposo que algú de Convergència pensarà
que una bona fórmula podria ser
quedar-se a l'oposició en minoria
i anar agafant experiència
i anar fent un discurs positivista, si pogués ser.
Sempre tens l'emulsió de censura a la recambre.
Bueno, això ja ha dit el PP,
que ells no hi juguen i sense el PP no es fa.
El que està clar aquí és que
qui té la paella pel mànec és Convergència
i quan Convergència aclareixi què vol fer,
qualsevol fórmula de govern a Tarragona a partir d'ara,
sigui PSC i minoria,
sigui Convergència i PP,
passa pel que decideixi Convergència.
Que tenia aquesta clau
comporta d'una sèrie de problemes.
I tu ho deies,
s'ha d'aclarir què vol dir.
Sí, sí, s'ha d'aclarir ells.
Què vols dir?
Que a vegades és millor no tenir-ne ni la clau.
No, home, estar clar, perquè...
Home, tenir una clau és important,
però a vegades, clar, si no saps què fer...
En aquest cas no es planteja el tema
que la cap de llista de Convergència
sigui la propera alcaldessa,
per exemple, això no es planteja en els pactes.
Suposo que sí, esclar, que es planteja.
Amb el Partit Popular, suposo que sí,
amb el Partit dels Socialistes, m'imagino que no,
per la diferència de vots, no?
Ho dic perquè podria ser un cas molt curiós,
és a dir que amb els pitjors resultats de Convergència...
És paradoxal, no?
Que amb els pitjors,
i és qui té menys legitimitat per demanar a l'alcaldia,
doncs és qui més possibilitats té,
qui té la clau.
Sempre passa que després de les eleccions
hi ha aquest debat sobre si ha de tenir
molta preferència a l'hora de governar
qui ha estat el més votat, no?
En aquest cas estem parlant d'unes municipals,
si les llistes més votades,
i quan a més la diferència és tan gran,
doncs haurien de tenir preferència.
Aquí ens trobem amb la...
Perquè els ciutadans, segurament,
la majoria de la gent del carrer
no acaba d'entendre aquells pactes
allò una mica per fer fora el més votat, no?
A veure, les comparàncies sempre són allò malifetes,
però bé, les has de fer per situar-te una miqueta, no?
La diferència entre el guanyador de Tarragona
i els que no han guanyat,
o els que han perdut,
diem-ho així,
que és la realitat,
és molt gran.
És molt gran.
La diferència entre el PSC i Convergència i el PP
és gran.
Estem parlant de 12-7.
La diferència en va de l'hora,
i tornem-hi amb el cas,
perquè és el que surt més dies,
és que la diferència és d'un.
De dos.
De dos, sí.
I la diferència és molt més curta.
11 Partit Popular, 9 Partit Socialista.
Llavors, els pactes ja són d'una altra mena.
Aquí estem parlant d'un pacte
de 7 més 7,
que són 14,
14 contra 12,
i aquí tenim una diferència molt petita.
Bé, jo crec que el desitjable,
en qualsevol cas,
és sempre en hora de Tarragona,
és que mani almenys la llista més votada.
Ara bé.
No sé, hi ha vegades es fan pactes a la contra,
jo crec que el més legítim
és quan es ve de molts anys
de majoria absoluta
d'un partit
en on sigui en qualsevol institució,
i que llavors
es doni la possibilitat
que la perd,
i llavors
els que han estat xupant oposició
durant 15, 20, 30 anys,
no sé,
és que sigui,
pactin.
Llavors,
jo crec que és més legítim,
ni que sigui per d'entrar aire fresca...
És l'argumentació que es va utilitzar
quan les eleccions al Parlament
del primer tripartit, no?
És a dir,
es portava 23 anys
a govern de Convergència i Unió,
i tot i que vas tornar a ser la força més votada.
O el que s'està fent a Barcelona,
que ningú tampoc és tanta la diferència.
Bueno,
però hagi estat la més votada,
com a vegades.
No,
el segon partit potser ja és més discutible,
en aquest sentit.
No,
i llavors,
simplement el que volia dir
és que ara potser un canvi de govern
no és tan justificat,
en aquest sentit,
de Tarragona,
perquè justament tu,
just fa quatre anys
que el PSC és estar a mig mandat.
Tothom considereix
que quatre anys és molt poc
per fer qualsevol obra de govern,
i en aquest sentit
crec que hi ha moltes coses a mitges
que se'ls hauria de deixar acabar.
Recordem,
a més,
simplement un apunt
que els resultats pràcticament
es poden qualificar
d'idèntics als de fa quatre anys,
als del PSC,
perquè hem de descomptar
tot el tema de la canonja.
Segurament amb la canonja
hauríem repetit.
Sí,
però hem de tenir en compte
els regidors d'Esquerra Republicana,
també.
Que un ha estat absorbit,
de dir-ho d'alguna manera,
per iniciativa.
jo crec que el PSC
realment ha perdut alguna cosa
per desgast propi de govern i tal.
Jo volia introduir un altre tema,
és a dir,
quin paper juguen els programes electorals
en tots aquests pactes i tot això?
I què creus?
Que no intervenen?
Ara mateix nosaltres estem parlant
i en cap moment
hem parlat de programes electorals.
Suposo que el problema
sempre és de dir,
al final,
qui mana o qui està al davant
o qui...
I que en canvi els programes
que són tan importants,
vull dir,
o en teoria són tan importants,
vull dir,
no els tenen massa en compte.
Haurien de ser els més importants.
Haurien de ser els més importants.
De totes maneres,
durant la campanya
l'Òscar que el va seguir especialment
en alguns grans temes de ciutat.
Hi havia un consens bastant gran, no?
Sí.
A l'hora de la veritat,
no tan sols en el programa,
estic segur que el 95% del programa
estan d'acord tots.
I a més a més,
estic segur que el 95%,
sigui quin sigui l'Ajuntament que vingui,
el 95% d'acords de ple
seran per unanimitat també.
Llavors, un altre tema que per mi,
no sé si té influència o no,
és el fet que tothom doni
per guanyar les eleccions
el PP a nivell de les generals.
És a dir,
quin paper pot tenir el PP de Tarragona
de cara a aconseguir coses per la ciutat,
per dir-ho d'alguna manera,
de cara a gestionar amb més facilitat
amb el govern central.
És a dir,
que seria un punt a favor
que el PP estigués al govern municipal, no?
No ho sé.
Pensant en la perspectiva...
No sé si això funciona així
o funciona a l'inversa, eh?
L'experiència dels darrers 30 anys
no ens diu pas això.
Hem passat governs a l'Estat,
governs a la Generalitat i governs...
Hem tingut amb els socialistes
i amb els populars
aquí hem tingut gent del mateix partit.
I només parlant d'infraestructura
estem igual com fa 30 anys,
vull dir,
amb això o no o d'allò.
Jo retornant
amb aquestes variants
que ens donaves,
potser la més efectiva
seria un govern en minoria.
Per què?
Perquè seria l'hora de la política, no?
Seria l'hora del debat.
La que t'obliga a negociar, no?
Està clar,
per tots els costats, no?
Potser seria allò idealitzat...
Tinguent en compte que d'acord amb els programes
hi ha un 90% de coses
amb les que estan d'acord,
vull dir, no s'entendria massa, no?
Idealitzant la política, no?
Doncs seria el moment
del debat polític,
de la negociació,
de l'estir-ho per aquí,
arron-so per allà...
Un esgotament, eh?
Però això també,
la base de la política és aquesta, no?
És molt fàcil governar en majoria...
És que aquest és un debat molt interessant.
A vegades, quan es governa en minoria,
això t'obliga a un esforç,
allò que deia, un esgotament,
i clar, moltes vegades suposo
que els partits, els politics,
el que busquen és la tranquil·litat
i l'estabilitat de dir
tenim un pacte amb majoria absoluta
i vinga, no?
És allò d'administrar
amb la caixa plena o amb la caixa...
De totes formes, vull dir,
el fet de negociar les coses prèviament,
per dir-ho d'alguna manera,
quan s'està en minoria
és de negociar les coses prèviament,
potser treu el desgast aquell
de l'oposició,
de dir tot ho trobem malament, no?
Vull dir, perquè si ja prèviament
has tingut l'ocasió de parlar-ne,
vull dir, això pot afavorir
aquests debats tan absurds
que a vegades hem tingut aquí
entre els polítics,
perquè això passa que ho ha fet un,
l'altre ho troba malament, no?
Sí, bueno, és que hauríem d'intentar
evitar-lo aquest debat,
evitar-lo o trencar-lo definitivament,
perquè això, evidentment,
no es redonde en bé de la ciutat.
Però això no més es trinca amb el debat.
Sí, sí, esclar.
No es trinca amb el debat polític.
I aquí, a més,
pel mateix raó que deia fa un moment,
crec que hi ha l'oportunitat,
vull dir, no està cremat
l'actual equip de govern
per poder negociar amb l'oposició.
Vull dir, no és com altres llocs
que realment hi ha un enfrontament
molt dur entre govern i oposició
que estan a matar de golla, diguéssim,
i que no avançarien
ni parlant deu dies seguits.
Vull dir, aquí no hi ha
dos fronts clars, saps?
Jo el que no contemplo
i no m'agradaria
seria el que deia compartida.
El dos i dos.
Jo crec que això està bastant descartat,
pel que han dit els propis protagonistes,
perquè, en fi,
això que es va plantejar
en la campanya...
No t'he sentit per una ciutat gran, això.
El Partit Popular, per exemple,
va dir que no...
El mateix candidat alcaldable
va dir que no,
que en una ciutat
d'aquestes característiques
no semblaria...
No.
I...
I conversència,
tornant amb això,
home,
li seria una patacada
que l'alcalde dels quadranys
fos Alejandro Hernández.
Tu tampoc veuries bé
el dos i dos.
Jo crec que el millor
en aquell moment
per la ciutat,
inclús pels mateixos partits,
és el govern en minoria,
perquè obliga això
que diem al diàleg.
D'alguna manera,
tens quatre anys més
d'un cert govern,
tens possibilitat
des del punt de vista
de convergència
de rodar més
un equip que realment
és molt jove
i molt tendre,
per dir-ho d'alguna manera,
i penso que això
és una cosa
que pot convindre tothom.
Des...
En clau tarragonina.
Ara,
si intervenen altres factors,
llavors jo ja...
I realment l'oposició,
quan un projecte del govern
el fa malament
o realment no és bo,
té l'oportunitat
de tombar-lo,
com ara,
que és decret.
si hi ha un equip de govern,
doncs encara moltes vegades
ni que al propi associat de govern
no li agradi,
acabem votant-ho
per obediència de pacte,
i tampoc no és...
Potser no n'hem parlat,
però vull dir,
tenim una altra regidora,
l'Ajuntament en aquest moment,
que és la Larga Sentís,
que pot jugar un paper
interessant per mi,
des del punt de vista
almenys més ideològic,
o potser des del punt de vista
més utòpic,
si m'explico,
que em penso que és un punt
important a tenir en compte.
El que passa és que
la correlació de forces
segurament deixa el paper
d'iniciativa bastant testimonial,
així com Esquerra Republicana
fa quatre anys
sí que va tenir un paper
determinant,
el poder sumar la majoria
amb els socialistes,
veurem,
de totes maneres,
veurem perquè serà interessant
comprovar com un partit
que va sortir de l'Ajuntament
fa quatre anys
ha pogut tornar,
gràcies a un vot fidel,
i ha pogut tornar a l'Ajuntament
i quin paper pot fer.
Per cert,
que parlant d'això
d'iniciativa d'Esquerra Republicana,
algun comentari breu?
Uns que entren
i els altres que surten,
ja que amb el Pitu i amb l'Àngel
tampoc no havíem parlat,
no havíem analitzat les eleccions.
Tu has dit que
iniciativa...
Jo penso que iniciativa
és dels partits,
si no l'únic,
que té el vot més fidel.
El passa que a vegades
la mala jugada la té
quan les majories
i minories dels altres
són d'una altra...
La por, la por, una mica.
No, anem amb uns percentatges,
i amb unes històries
a vegades tenen els mateixos vots,
no arribes al percentatge,
però sí que és dels partits
que té un vot més fidel, no?
I la desaparició d'Esquerra?
Home, aquests estan pagant
tot un calvali.
A aquests els costarà
aixecar el cap.
Aquí el problema són les segles,
potser més que el candidat.
No, més que les segles,
l'actitud que han tingut
durant, jo diria,
vuit anys,
no han acabat
de donar els cops
com els havien de donar,
no han acabat d'entrar,
no han entès
això d'estar
els governs,
sobretot el govern de la Generalitat,
no ho han entès,
i vulguis que no unes municipals
no ens les hem d'anar,
tampoc amb una clau molt localista.
La visió que té el ciutadà
és molt àmplia
i els inputs que li arribin
són molt àmplis.
I a Esquerra Republicana
li costarà remuntar,
i tant que li costarà.
Tu, Àngel, com ho veus,
el paper d'Esquerra?
Sí, Esquerra,
i em penso que ha pagat
les sigles, com dius tu,
però també una mica
el tema del mercat
a nivell local,
que vull dir,
suposo que en alguns...
el Delorio s'ha carregat
una mica totes les culpes
del funcionament d'això,
i el tema d'iniciativa,
vull dir,
el votant Fidel,
que dius tu,
que li ha permès
passar del 5%,
però també potser
alguns decepcionats
de la gestió del PSC,
vull dir,
potser una millor aportació
de gent dels barris,
no ho sé,
vull dir,
és una anàlisi ja més greu,
i més gros,
perquè també hauríem
de valorar
el meu de la canonja,
és a dir,
com ha influït
la baixa de la canonja,
no ho sé.
En fi,
el que està clar
és que el nou ajuntament,
l'economia continua
a estar present
al principi de la tertúlia
deia el Pitu Rovira,
de la possibilitat
que els pressupostos
de la Generalitat
intervinguin també
en el debat
sobre la futura
alcaldia de Tarragona,
avui ja tenim els pressupostos,
Òscar,
que demostren,
en fi,
una baixada,
una retallada espectacular,
sobretot,
per exemple,
en departaments
com el de territori,
que perquè la gent
ens entengui
és el d'obres públics,
el que fa a les obres,
on hi ha un descens
del 24%.
En global,
sí,
i la majoria
pel metro de Barcelona,
a la línia 9.
No,
jo,
enllaçant amb això,
i perquè abans
m'ha quedat el PAP
per dir-ho,
deies,
oh,
un govern del PP a l'Estat,
si el PP també
està al govern de Tarragona,
pot ajudar.
Bueno,
avui tens la prova
amb el govern
de Convergència de Catalunya,
Convergència de Pujat
a tota la província de Tarragona,
i realment
és bastant lamentable
el nivell d'inversió
que ha fet
en aquestes comarques.
Per tant,
una cosa
no sempre és garantia
de l'altra,
a més,
el PP
ha guanyat a tot l'Estat
en aquestes eleccions.
Ha de repartir.
Ha de repartir
igualment a tot l'Estat.
Per tant,
dubto que
de Tarragona
perquè tingui
el senyor Alejandro Fernández
del govern
li talqui més
que els altres.
No,
dit això,
realment...
He fet la qüestió,
l'he fet perquè l'ha contradissit.
Ha costat reaccionar.
No,
que moltes vegades
passi això,
i realment,
per exemple,
a priorat
se'n porta un munt de diners
en comparativa
amb altres vegades,
tampoc és cap
d'altres de l'altre món,
però, no ho sé,
de Tarragona,
la ciutat,
per exemple,
fora d'un parell d'instituts
i la presó,
és que no...
Bé,
i la resta de Tarragona,
res,
que hi ha molt poca inversió.
Sumats,
no arribem ni al 8%
del conjunt de Catalunya
quan aquí,
doncs,
en població
representem
alguna cosa més.
i quan es va dir
en campanya,
la convergència va dir
que els 50 i 50
d'inversió,
50 a l'àrea metropolitana
i 50 a l'estat de Catalunya
i ara l'àrea metropolitana
s'importa quasi dos terços,
64 o 60 llargs per cent.
Llavors,
bé,
jo crec que
és uns pressupostos
bastant pobres
d'inversions ben poca,
ben poca a tot arreu,
però,
en especial aquí,
jo crec que això,
a més,
es compta com a inversió
fets que ja estan,
obres que ja estan fetes,
vull dir que simplement
s'han d'acabar de pagar,
es compta com a inversió
o despeses de funcionament,
per exemple,
de l'ATM,
de l'Autoritat Territorial
de Mobilitat
i,
realment,
jo crec que és una cosa
perquè el territori
xiqui la veu,
la veritat.
Àngel.
Més enllà de la sanitat
i la salut i...
Què vols que et digui,
jo?
No,
no sé si d'alguna manera
com a ciutadà
i tenir en compte
el missatge llançat
pel govern
i pel conseller Mas Cuell
des de fa setmanes
i mesos,
si,
en fi,
el que avui es veu
als diaris
et sorprèn
la duresa del pressupost?
Bé,
quan les arques estan buides
jo crec que no queden més remei.
Una altra cosa
és com se reparteixen
aquests pressupostos
que suposo que és la discussió
que parlàvem abans,
no?
Vull dir,
aquí,
no sé,
deien que,
vull dir,
també,
d'alguna manera,
si Convergència
vol un apropament
per part del PSC
de cara a la votació
dels pressupostos,
potser hi hauria d'haver
un cert acostament
en el sentit de dir
que no tot el que va fer
el tripartit
era llançar els diners,
no?
perquè també s'han fet obres
que realment
potser s'han fet
d'una manera
que ja les pagarem,
no?
Vull dir,
però vull dir,
no sé,
potser aquests gestos
que costessin una mica
les postures
potser ens ajudarien
a acceptar una mica
que aquests pressupostos
siguin tan restrictius.
Pitu,
t'ho esperaves així?
Sí.
No et sorprèn?
No.
No,
i encara,
perquè aquí estem parlant
de despesa,
però esclar,
per haver-hi una despesa
hi ha d'haver un ingrés
i aquí els ingressos
de l'administració,
els ingressos
del pressupost
han baixat,
però amb uns nivells
mai vistos.
Aquí està,
la despesa
que s'està fent,
s'està fent en deute,
no s'està fent
pràcticament
a compte
de l'ingrés,
eh?
L'any passat
hi va haver dues emissions
de deute públic
de la Generalitat,
avui sentia
que,
i és cert,
perquè després
ho sents
i després
tu mires una mica
a la premsa,
però és que
el famós
fons
de compatibilitat
que puja
amb 1.400,
amb un número
rodons,
1.500 milions
d'euros,
això és la xifra
gairebé exacta
dels interessos
anuals
que ha de pagar
la Generalitat,
vull dir que estem
treballant en deute,
amb números vermells,
estem treballant
amb la pòlisa
de crèdit,
no?
I amb aquests pressupostos
recordem que no
es compleix el dèficit
de mercat
a nivell de dèficit
pel govern espanyol,
eh?
Exacte,
a més a més això,
l'estem doblant
pràcticament.
Exacte.
Tu ja és,
un dels departaments
que més em porta
a la garrotada
és el d'obres públiques,
potser és el més fàcil,
deixar l'obra aturada,
atura-ho,
fixeu-m'ho i sí,
i ja en parlarem.
Serveix per ajustar
el pressupost,
no?
Exacte,
l'ajustament de pressupost,
és allò,
aquella cosa
que sense...
Eh que no ho teníem
i no passava res,
home,
anàvem més a poc a poc,
però eh que no passava res,
doncs deixem-ho així
i continuem a anar a poc a poc
i deixem-ho aturat.
Però tot el tema
de sanitat
i d'educació
del que s'ha parlat tant
i tant
en els últims mesos,
això sembla que es confirma,
no?
Encara que les retallades
no són molt espectaculars,
però que hi ha retallades,
sí.
Sí, home,
hi ha alguna petita inversió
per a les urgències
de Joan XXIII,
per millores,
crec que la setena planta
tampoc hi havia invertit massa
que diguem
en obra pública,
però aquí realment
té la majoria
de titularitats
de les infraestructures
que hi interessen
és l'estat
i és l'estat
qui hi ha d'intervenir.
A la Generalitat
el que se li ha d'exigir
és que gestioni millor
el que té,
per exemple,
que creia
un àrea de rodalies
i coses així.
Invertir en obra pública
la Generalitat
tampoc ni té gaire competències
ni té diners per fer,
ho s'ha demostrat.
A més,
hi ha una variant interessant
d'aquests pressupostos
que és que
molta part
d'aquests 200-7 milions
d'inversió
que cauen a Tarragona,
uns 50 llargs milions,
són provenent
de mètodes
de finançament privats.
És un assaig
que ja havia fet
l'antir govern
amb l'autovia Reus Alcubé
que és que les empreses,
el sector privat
avanci els diners
i això, per exemple,
en el cas de la presó,
que la presó del Callà
s'endú gairebé la meitat,
no gairebé una quarta part
del total de la inversió,
són 45 milions
dels docents,
es fa amb drets
de...
És a dir,
l'empresa
que construeix
paga
i després
la Generalitat
li va tornant
a poc a poc.
un canon
amb 25-30
no sé quantos anys
i llavors,
bueno,
és una variant interessant
i imaginativa
en època de crisi
perquè, bueno,
realment,
si no s'hagués introduït
a això,
la inversió
de la Generalitat
a Terrenó
hauria caigut
gairebé la meitat
que fa un any
quan ja estàvem en crisi.
paguen uns interessos brutals,
eh?
En aquest sistema...
Bueno,
almenys és una variant
diferent,
és que si no,
ja et dic,
haurien caigut a la meitat,
eh?
No,
no,
ja,
ja,
però...
les inversions.
Però, mira,
això és una...
amb les carreteres
es fa
que les empreses
que paguen
cobren
per circulació,
per ús,
però no en peatge directe
com és a les autopistes,
sinó per ús,
i a més,
a més,
té uns interessos
pràcticament d'usura, eh?
En tot cas,
en la línia
del que deia el Pitu,
jo em penso que
si baixen els...
o sigui,
pugen les despeses,
no es mantenen,
encara que les reduïm
i no s'augmenten els ingressos,
la solució és ben fàcil,
és a dir,
és un increment d'impostos
que tard o d'hora
jo crec que es donarà,
tant a nivell municipal
com a nivell de la Generalitat,
com a nivell de l'Estat.
O es baixen les pretensions
en inversió
i en fer coses,
si el nivell d'ingressos
continua en aquest nivell,
o...
a nivell de pressupostos
generals de l'Estat,
l'IVA ha baixat
amb unes...
les cotitzacions d'IRP
i a fer tot això,
és el que entra
dintre de la caixa,
si això baixa,
has de treballar en deute
i treballar en deute
és pagar interessos
i això és per ver.
La veritat és que a més
és curiós perquè
en aquest context
de crisi econòmica
tan forta que tenim,
avui per exemple,
us expliquem dues notícies
a Tarragona Ràdio,
d'una banda,
les bones notícies
d'una multinacional
com la BASF
que anuncia inversions
i que diu a més clarament
que l'any 2010
ha estat molt millor
que el 2009
i que estan sortint
de la crisi
i d'altra
que una organització
com la Creu Roja
remarca el que segurament
ja sabem des de fa temps,
que ha crescut un 23%
el nombre de persones ateses
per problemes directament
de pobresa,
és a dir,
que hi ha uns 20.000
tarragonins
a la demarcació de Tarragona
que han de rebre
ajuda directa
en matèria
de menjar
o de productes d'higiene.
Quin contrast, no?
És a dir,
sembla que les grans
multinacionales,
sobretot de la química,
ja fa mesos
que ens estan dient
estem sortint de la crisi,
anem a millor
les exportacions,
però després
podem veure, no?
Àngel,
que hi ha un sector
de la societat,
de la població
que necessita
cada cop més ajuda.
El problema
pot venir per aquí,
és a dir,
jo parlo des de la meva perspectiva
de persona jubilada,
és a dir,
si te congelen
la pensió de jubilació
un any
i un altre any
i un altre any
i un altre any,
cada any
tindràs menys poder adquisitiu.
A les persones
que d'alguna manera
tenim una jubilació
digna,
això ho podem aguantar
segurament,
però hi ha persones
que tenen les jubilacions
viudes,
famílies monoparentals,
etcètera,
que això cada vegada
que no millora,
diríem,
els enfonsa més
en la seva situació,
si a més a més
no trobes treball,
si a més a més
no tens sortida.
Les multinacionals,
poden perviure per mi
perquè primer
tenen molt poc salari,
és molta tecnologia,
i en canvi
tots sabem
que aquí
creem realment
llocs de treball
són les pimes
i les petites empreses
i totes aquestes,
els serveis,
el turisme,
totes aquestes coses.
I aquests estan esgotats.
És a dir,
que els únics
que els van bé
les coses
són els grans
multinacionals,
perquè clar,
la petita i mitja empresa
continua tenint
un problema de crèdit
per poder...
Perquè les multinacionals
si no canvien de país
també,
vull dir,
s'obtenen molt fàcil.
A més a més,
entre aquestes dues notícies
que tu has aportat...
Sí,
és que és com un gran contrast,
és que hi ha un abisme,
hi ha un abisme brutal.
Creix la pobresa.
Dir-ho d'alguna,
seria la realitat
i la ficció,
tot i que la ficció
també és una realitat,
se suposa,
però és allò,
el contrast
entre la veritat,
el toc de carrer
i l'altre que s'ateri,
vull dir,
sí, molt bé.
En tot cas,
per una multinacional
com la BACF,
l'import que estàvem parlant
per mi no és una gran inversió,
és una bona inversió,
però no és una gran inversió.
Sí,
però és que a més,
ells han dit
que han millorat un 22%,
han augmentat un 22%
les vendes
una mica d'aquestes...
Però és que amb això
t'hauries de fer la pregunta
de què aquest increment
del 22%,
en relació a quin...
Que en queda,
que en queda,
no hi ha en aquest territori
estric d'on està col·legada,
sinó en el territori global
que en queda, no?
De què se'n beneficiem
d'aquest 22%.
Oscar,
no,
que és una cosa,
en el fons,
una matí esperançadora
perquè a veure,
l'economia és com una roda
i una cosa va redre l'altra,
llavors pot ser que això
indiqui que hem tocat fons
i que alguns comencen a sortir
i altres encara estan
a la part baixa,
arribant a baix,
no?
I que les bones notícies
també s'encomanen.
Llavors,
bueno,
que la química
i, doncs,
que comenci a tenir beneficis,
que comenci a invertir
i que sigui poqueta cosa,
doncs,
és una bona notícia,
és un camí que indica
la sortida de la crisi,
hem de ser optimistes.
Sí, potser és que
ens hem d'agafar això,
no?
I a partir d'aquí
ens hem d'agafar,
llavors,
i a partir d'aquí
va tornant a rodar
la roda de l'economia,
doncs el Càritas
també començarà
a repuntar
a la baixa
de la gent que tenen.
I, doncs,
que, diguéssim,
és una cosa
barra de l'altra.
En fi,
intentem acabar
amb un toc d'optimisme,
tot i que la situació
no és precisament
fantàstica.
Però, en fi,
avui hem parlat molt
d'economia i de política
en aquesta tertúlia
amb el Pitu Rovira,
amb l'Àngel Conesa
i amb l'Òscar Palau.
A veure com evolucionen
les converses
sobre el futur govern
de la ciutat de Tarraona
i a veure també
com evoluciona
el debate polític
fins la propera tertúlia.
Bon dia.