Com cada dilluns obrim l'espai del Caixa Fòrum
dedicat a conèixer, a fer divulgació de totes aquelles activitats
que fan al llarg de la setmana el Caixa Fòrum Tarragona
al carrer Colom número 2.
Com cada setmana ens acompanya el seu director, el Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I avui parlem d'una de les activitats previstes
en el marc del cicle Vespres de Ciència
que s'organitza des del Caixa Fòrum Tarragona.
Serà concretament aquest proper dijous
l'activitat Parc Juràssic Dinosaures a través del cinema.
Hi haurà dos ponents.
D'una banda, el catedràtic de paleontologia
de la Universitat Autònoma de Madrid
a càrrec de, com dèiem, José Luis Sanz
i també el catedràtic del Departament d'Enginyeria de Serveis
i Sistemes d'Informació de l'OPC
de la Universitat Pubitécnica de Catalunya, Miquel Barcebó.
Aquí tenim a l'altra banda del fiel telefònic
i aquí saludem immediat a meu.
Miquel Barcebó, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Gràcies per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Seràs aquest dijous a Tarragona
en aquesta conferència.
Parc Juràssic Dinosaures a través del cinema.
Home, el títol ja és sugerent.
Bueno, no, no.
I tot el muntatge, eh?
Diguem, això forma part d'una mena de segle
que el José Luis Sanz, del Pepelo,
el catedràtic de paleontologia
de l'Autònoma de Madrid, ha muntat
i que, en certa manera,
amb l'excusa d'una pel·lícula,
en el fons parlant de dinosaures.
Ell en sap molt, de dinosaures,
però en sap moltíssim, eh?
Diguem, i jo, bueno,
hi seré una mica com a especialista
amb ciència-ficció i com a coneixer del cinema,
també, diguem, tota la part de ciència-ficció
i de ciència que porta la pel·lícula per Juràssic.
Sí, és curiós.
És un muntatge curiós
i penso que surt molt entretingut i molt bo.
Perquè, a més a més,
reviureu algunes de les millors escenes
d'aquesta pel·lícula, precisament.
Sí, sí, jo he triat unes quantes escenes
més orientades pel cantó de la ciència,
la ciència del caos, l'ADN,
els problemes que pot donar la ciència,
i el Pepelo, el José Luis Garzans,
que sap molt de dinosaures,
més coses, detalls concrets,
doncs dels Velociraptors,
dels tiranosaures-recs,
de tots els animalons aquells que...
bueno, animalassos que apareixen a la pel·lícula.
I què podem dir, per exemple, d'aquesta pel·lícula,
Miquel, pel que fa, potser,
els aspectes que tu domines més,
el tema de la ciència-ficció,
tot el muntatge d'aquesta pel·lícula,
que ja fa uns anys que es va fer,
però, tot i així,
va ser molt innovador en aquest sentit.
Bueno, tots sabem com camina un tiranosaure
gràcies a aquesta pel·lícula,
perquè abans el que hi havia,
per exemple, eren els tiranosaures
que s'havia inventat el Rory Roryhausen,
aquell que feia anar com aquells ninos,
els anys 60, o així.
I aquí hi ha un grau de tecnologia cinematogràfica
molt bona que permet, diguem,
fer un grau de realisme
del que no ha passat mai a la història,
no?, de juntar dinosaures i humans.
Tradicionalment s'ha fet amb la idea
de la vall perduda,
el tipus Conan Doyle, no?
Es troba un remot vall,
una remota vall,
on hi ha dinosaures o animals antics.
En aquest cas és diferent.
Per jurar sí que és un desenvolupament científic,
que amb la clonació, diguem,
s'aconsegueixen reproduir els dinosaures.
I una mica és el que es pot aprofitar,
i a més està molt marcat
en el començament de la pel·lícula,
amb la figura del matemàtic
que interpreta el Jeff Goblin,
que parla de la teoria del caos,
de la dificultat, diguem,
de tenir-ho tot controlat
i de com la vida sempre s'obre camí,
malgrat no es vulgui, no?
Que és el que després porta
l'element dramàtic a la pel·lícula.
Sí que, bueno, és interessant
per moltes raons
i, bueno, jo el que recomanaria a tothom
és que no es perdin la possibilitat
de sentir un gran expert i enamorat
i gran divulgador del món dels dinosaures
com és el José Luis Sanz,
que realment jo he estat amb ell
ja un parell de vegades
amb un parell d'activitats
i em quedo bocabadat
del que sap de dinosaures,
que són aquesta espècie d'animals mítics
que, per sort, no van viure mai amb nosaltres
perquè semblen una miqueta més grans
del que podem controlar.
A més a més, dèiem que parlareu
de les millors escenes.
Quina és per tu la millor escena?
Tot i que ara estem a la ràdio
i potser és complicat explicar-ho,
però en aquesta pel·lícula en concret,
Miquel, quina creus que és la millor escena?
O la més aconseguida?
Hi ha dues o tres escenes
que queden al cap.
Una és l'arribada amb l'helicòpter
a la illa per la majestat
que té la imatge i aquestes coses
i com de mica en mica van entrant a la illa
i hi ha tot ple de tanques electrificades,
una miqueta per tot el tema de seguretat.
Evidentment, hi ha totes les escenes
que a mi m'interessen menys
de quan el tira que els euros menja persones
i aquestes coses.
O els velociraptors fan bogeries.
Però jo m'oriento més
pels temes que tenen contingut científic
en el sentit de les dificultats de la ciència.
Bé, no dificultats,
els problemes que es poden assolir
quan es posen a terme coses noves
amb conseqüències inesperades.
Llavors, hi ha aquesta,
la de l'arribada d'això
i llavors, bueno,
possiblement una de les primeres
quan els dos paleontòlegs,
diguem, el thumbnail i la noia,
arriben i veuen per primera vegada
els dinosaures,
diguem, anant en manada per la illa.
Està...
Hi ha moltes coses,
hi ha molts detalls.
La pel·lícula són dues hores molt entretingudes
que no passarem senceres,
però sí,
hi trobarem petites imatges
per remarcar partits d'aspectes,
ja sigui dels dinosaures,
ja sigui de la ciència,
ja sigui de la dificultat de la clonació,
tot aquest tipus de coses.
O sigui, serà una conferència mixta
sobre dinosaures,
sobre la ciència,
i esperem que sigui entretinguda
i molt divertida.
Ha estat una constant
el tema de la ciència
al llarg de la història del cinema,
Miquel, creus?
És a dir,
se n'ha parlat molt,
també,
en el cinema,
del tema?
Bé,
jo he fet algunes xerrades
sobre la ciència al cinema,
i normalment
a Hollywood li va bé
que hi hagi drama
i que hi hagi un problema,
i això porta
a una imatge de la ciència
que els científics
no la reconeixem
amb el nostre dia a dia,
no?,
i hem d'haver-hi problemes.
Normalment,
la ciència ha tirat molt
de la imatge
del savi boig,
no?,
o del savi romàntic
del segle XIX,
no?,
com els protagonistes
del Gilles Verne,
o així,
no?
Ara les coses
són més complexes,
la ciència es fa
amb grups,
amb grans laboratoris,
amb grans intervencions,
amb grans comunicacions
internacionals,
amb congressos,
amb revistes,
i això a Hollywood
no li dóna prou trampera,
per si m'ho permeteu
l'expressió,
per fer les coses,
diguem,
més atractives
i més dramàtiques,
i per tant Hollywood
està sempre mantenint
la imatge aquesta
d'una miqueta,
diríem,
del savi boig
o del savi despistat,
no?,
el savi de Flàber
o d'un savi en les nubes
que feia Alfred Van Murray
a la primera versió,
o del savi,
diguem,
això,
una mica que
persegueix
una dèria
quasi impossible
que té conseqüències,
doncs no sempre
massa bones,
diguem,
la Hollywood
no és agraït
amb els resultats
de la ciència
i la tecnologia,
però bueno,
sí que és una bona reflexió
per tots els que ens dediquem
a intentar pensar
coses diferents
per un factor diferent.
Doncs ja ho sabeu,
aquest dijous
al Queixa Fórum Tarragona,
Miquel,
ja per acabar,
la gent surt contenta
quan feu aquesta activitat?
què us diu la gent?
Bé,
en principi sí,
home,
algunes que hem fet
d'un cicle de dinosaures
i ciència,
diguem,
a vegades se'ns omple
de gent,
diguem,
molt orientat
de la paleontologia
que hem discutint
què s'ha d'estudiar
per ser paleontòleg
el dia de demà.
Però en general,
jo diria
que el públic,
diguem,
el públic normal,
no científic,
simplement amb l'interès
per les coses de la ciència,
amb l'interès
pel món on vivim,
amb l'interès
per les noves possibilitats
que donen la ciència
i la tecnologia,
surten satisfets
i a més,
a veure,
el truc de fer servir
següències cinematogràfiques
que tenen trempera,
que agafen,
que són interessants,
que en un cas
com Parc Juràssic
tothom recordarà
la pel·lícula,
doncs és un gran al·licient
quan els ponents
ens fem pesats,
que a vegades
també ens ho devem fer,
no?
No, no,
jo penso que surten
molt satisfets
i molt contents
per el que té
de les dues coses,
de veure com anar
a la món quotidià,
de veure cinema
un cap de setmana
o un dia a casa,
s'hi pot treure
punta científica
i també es poden aprendre
coses,
en aquest cas,
sobre dinosaures,
no?
Està bé.
Doncs moltíssimes gràcies,
Marc,
Miquel,
per favor,
per haver-te's
la trucada
del matí
de Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé
i bona setmana,
que vagi bé,
gràcies.
Esperem que sí,
moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau,
bon dia.
Hem parlat amb Miquel
Barcelona,
catedràtic
del Departament d'Enginyeria
de Serveis
i Sistemes d'Informació
de l'OPC,
que seran
aquesta interessant activitat,
Carles,
aquest proper dijous,
a quina hora?
A les set,
a les set,
com sempre.
L'horari queixafòrum.
L'horari queixafòrum,
a les set de la tarda,
activitat gratuïta,
molt interessant,
molt interessant,
pel·lícula que més enllà
dels efectes especials,
que a més estan fets
amb una cura increïble,
hi ha una reflexió
sobre la ciència,
sobre el poder
de la ciència,
sobre el que deia
el Miquel,
vull dir,
aquesta capacitat
de,
quan fas una cosa,
de fet,
és la teoria del caos,
com més complex
és un sistema,
més possibilitats hi ha
que generi caos,
i hi ha una reflexió
sobre el paper
de la ciència
molt important,
vull dir,
els que hagin llegit
també la novel·la,
saben que més enllà
això de tenir
més una idea
molt brillant,
que és aquesta
de clonar
els dinosaures
i trobar-nos-los
avui en dia,
a part d'això,
hi ha
molta teoria científica,
molta reflexió
sobre el nou paper
dels científics,
sobre, diguéssim,
aquesta divinitat
que a vegades tenim
a les mans
i que és molt perillós,
aquests aprenents
de Bruixot,
que quan toquen
una cosa,
clar,
no n'esgavellen,
tampoc és això,
la ciència ha d'avançar,
però provoquen altres coses,
vull dir,
això fa avançar
la humanitat,
és molt interessant
en aquest aspecte
i a més aquesta que,
com ja sabeu,
és una ciutat molt
paleontològica en si,
és a dir,
té un institut
universitari
de referència,
jo crec que serà
una pel·lícula
que funcionarà molt.
doncs ja ho sabeu,
aquest dijous,
dia 19 a les 7 de la tarda,
activitat gratuïta,
parc juràssic,
dinosaures a través del cinema.
Què més tenim,
Carles,
aquesta setmana?
Doncs tenim demà,
ara que parlava d'això,
d'institut de referència,
tenim un professor
de les comarques
terrenyines,
el Josep Sánchez
Cervalló,
dins del cicle
Lletres de Viatge,
i ell ens parlarà,
a veure un moment que ho busco,
d'un de dos viatges portuguesos,
Pérez de Cauvillà
i Francisco Álvarez,
que van anar a buscar
en els segles XV i XVI
un país que era mític,
però al mateix temps
era un país real,
és a dir,
un país a l'Àfrica
amb religió cristiana,
on s'havia estat
el cristianisme,
i que d'alguna manera
havia quedat apartat
o separat
de la resta de món cristià
i aleshores,
en l'edat mitjana,
volien trobar
aquest país
i aleshores
aquests dos exploradors
van a buscar
el mític país
del Presta Joan
que és a Vigínia,
que és l'actual Etiòpia.
I d'això ens en parlarà
un historiador local
que juga a casa,
el Josep Sánchez Cervalló.
A les 7, com sempre.
A les 7, com sempre, correcte.
Horari queixa fora.
Exactament,
el cap de setmana
la cosa varia,
però...
I aquesta setmana
pràcticament res més,
només recordar-vos dues coses,
per si fèiem falta recordar-les,
però sempre és interessant.
Una que tenim
fins a mitjans d'agost
l'exposició
a la ciutat
de Sagnie,
i després,
tot i que s'hagi acabat
Tarracoviva
ahir,
sense anar més lluny,
doncs l'exposició
Roma Norumbita
continua
fins al dia
de Sant Joan
a la plaça
Verdaguer.
Ja sabem,
som conscients
que hi ha
moltes cues,
que ha tingut
molt d'èxit,
però crec
que s'ho val,
crec que s'ho val,
i més crec que
el sistema de visites
és prou
és prou àgil
i realment
us arredarà molt,
vull dir,
és tothom
qui va
surt
bastant
bocabadat.
I molta gent
com deies ara
moltíssim èxit
de públic
a l'exposició.
I aquesta setmana
que tota la ciutat
sempre que algun cop
hem coincidit
amb el Magí Seritzol
o ho dic
o ho diem,
tota la ciutat
es converteix
en una ciutat
romana,
doncs val la pena
reconstruir una mica
com era un carrer,
com era la vida,
com era una casa,
però de tota manera
no ha estat
l'única cosa
que hem fet
aquest cap de setmana
molt dominat
per Tarracovia,
però si recordeu
la setmana passada
vam presentar
La nit dels museus
i va anar molt bé,
va anar molt bé,
se'ns va aparèixer
com una aparició,
mai millor dit,
una presumpta
minyona
de principis de segle,
diguéssim,
per tant,
que desconeixia
la realitat
actual
i ens va explicar
com era
la vida
en una casa
de les construïdes
per Enric
Sagnier,
vull dir,
va anar,
era la nostra
primera experiència
aquí a Tarragona
en la nit dels museus
i realment
estem molt satisfets
a més a haver de batallar
contra els romans,
això tots els pobles
que ho van fer
ho saben,
és molt arriscat
perquè,
bé,
vull dir,
clar,
ve molta gent
a la ciutat de Tarragona
aquests dies,
però és bàsicament
per a la Tarracovia,
però bé,
tot i així...
Però sí que potser
molta gent que va venir
també va aprofitar
ja que era a Tarragona,
no?,
participar...
Exactament,
sí, sí,
vull dir,
hi ha vegades que dius
bé,
què fan en aquesta ciutat més
i tal,
i realment
és una experiència
molt interessant
i que ja aquest matí
quan he arribat al despatx
he pensat
com ho podem repetir
l'any vinent,
però falta molt de temps,
ara no ho anunciarem,
exacte,
però crec que val la pena
seguir aquesta iniciativa.
Sí, animats per l'any que ve
tornar-hi,
totalment.
la nit dels museus
on Caixa Fòrum
també va participar
aquest passat dissabte
a la nit
i de fet
amb una desena
de museus
i sales d'exposicions
més de la ciutat
de Tarragona.
Molt bé,
Carles,
la setmana que ve més?
La setmana que ve
més,
correcte,
exactament.
Alguna cosa
que podem avançar destacada?
Podem avançar
que el cicle
de lletres
de viatge
universals
arriba,
diguéssim,
a la conferència
del seu coordinador,
el Josep Lluís Alai,
que recordeu el dia
que el vam entrevistar
que va dir
que ens parlaria
d'un explorador
català
menys conegut,
pot ser molt interessant,
Antoni de Montserrat
i l'Índia
del Gran Mogol.
És a dir,
ell va anar
a la Índia
en el temps
que estava
dominat
per les tribus
mongoles
i,
diguéssim,
va conèixer
allò
la Índia
del Gran Mogol.
I realment,
a falta
de l'última conferència,
que és l'última setmana
de maig,
el fet
que aquesta
sigui
allò
la conferència
del coordinador,
crec que també
li dóna
un plus,
un plus afegit
perquè,
vull dir,
ell,
com que és conscient
de l'encàrrec
que va fer
els altres conferenciants,
crec que fins ara
realment
les dues primeres conferències,
i suposo que demà
seguirem en aquesta línia,
realment magnífiques,
vull dir,
això,
el Josep Lluís Alaia
s'ha pogut trobar
comunicadors,
hi ha molta gent
que sap
sobre la seva matèria
i que
hi ha altra
que sap comunicar,
però si tens
les dues coses
en un,
i tant
Dolors Folch
com Manuel Forcano
van enganxar
moltíssim
a la gent
i realment
és de les conferències
que jo recordo
amb especial interès
i demà,
això,
Josep Sánchez Cerrolló,
no el descobrirem aquí ara,
com es diu habitualment,
però realment
no el descobrirem aquí ara,
també sabem
que és un orador
absolutament solvent
i que la matèria,
potser el coneixem més
per altres matèries
més relacionades
amb la realitat
més propera,
amb la guerra civil
i tal,
però,
però,
vaja,
jo crec que també
ens ho passarem bé
i l'última setmana
i a més que és
l'últim dia
del mes,
el 31,
doncs parlarem
dels vikings
que van descobrir
Amèrica,
és a dir,
a vegades d'ara
ja és prou sabut
i conegut
que
els islandesos
van ser els primers
que van arribar
al continent
americà,
a part dels propis,
clar,
això es diu,
els primers que van arribar,
miri,
no,
perquè segurament,
no segurament,
sense el segurament,
altres poblacions
de la humanitat
en aquestes emigracions
que sempre han existit
van passar
per l'estret de Bering
des d'Àsia
fins a Amèrica,
però,
això,
en el que podríem dir,
en la història,
no la prehistòria,
sinó en la història
documentada,
aquests viatgers
que buscaven,
diguéssim,
nous territoris,
diguéssim,
de pesca i tal,
doncs,
i de conquesta,
els vikings
van arribar,
van arribar,
doncs,
al continent americà,
Groenlàndia
i a les costes
de l'actual Canadà.
Doncs ja ho sabeu,
tot el que ens planteja
Caixa Fora,
molt més immediat,
però a la conferència
de demà,
Josep Sánchez Cervelló
i la que hem tractat
més àmpliament avui
en aquest mar de les Vespres
de Ciència,
aquest dijous,
a les 7 de la tarda,
per jurar
cinc dinosaures
a través del cinema.
Carles,
que vagi molt bé
i fins al proper dilluns.
Fins dilluns que ve.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.