Sintonia de Salut, l'espai de curar-se en salut que fem cada dimecres aquí al matí de Tarragona Ràdio
amb el suport de la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Com cada dimecres, ja és tradició, ens acompanya el director de l'Hospital Santa Tecla, el doctor Javier Uliac.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també ens acompanya el doctor Enrique Pedrol, el cap de Medicina Interna de la xarxa.
Doctor Pedrol, molt bon dia.
Molt bon dia, gràcies.
Avui tractarem l'hepatitis, no, doctor Uliac?
Les hepatitis.
Les hepatitis, en plural.
Exacte.
Quantes n'hi ha?
Les infeccioses, parlem de les hepatitis infeccioses, són infeccions per tres diferents tipus de virus, l'A, el B i el C.
i tenen una incidència molt alta.
La població mundial, doncs, afecta la infecció, o un 3% de la població.
És a dir, que si fem números, estem parlant de 170 milions de persones que estan infectades pel virus de l'hepatitis C.
És a dir, que estem parlant d'un problema de salut mundial i que a casa nostra, doncs, també té una incidència important.
També estem parlant d'una incidència d'un 2-1-3%.
Per tant, té un impacte en la salut dels nostres ciutadans, doncs, important.
És a dir, que els països occidentals, en un país com el nostre, també té aquesta incidència, més o menys, en la mitjana del món.
També, també.
Doctor Pedrol, expliqui'ns, bàsicament, l'hepatitis.
Tenim tres tipus d'hepatitis, no?
Sí.
Bàsicament, n'hi ha moltes més.
El que passa és que, com ho ha dit el doctor Liagl, les que a nosaltres ens interessen és l'A, la B, la C.
Després hi ha la D o delta, que és una sobreinfecció de la B, que no comptaria, i el rest, la E, afecten el tercer món, no?
Vull dir que són coses, però, és que avui en dia aquí en tenim molt poquetes, no?
I les no infeccioses, oi?
Sí, exacte.
Llavors, de les tres, l'hepatitis A és una infecció clàssicament en gent jove.
De fet, nosaltres, que tots passem de certes edats, tots segurament ja ens hem enfrontat i, si ens fessin anticossos, els tindríem positius.
I és una malaltia una mica diferent de les altres, perquè el contagi és fecal oral, és a dir, a través de menjar contaminat, res, tu toques, menges i ho fas, no?
Llavors, pot ser molt greu, inclús pot portar la mort amb comptadíssimes excepcions, però mai cronifica, caixa o faixa.
Això és la A?
La A.
Després hi ha la B. La B és un gran problema al tercer món, un gran problema, sobretot a Àfrica i el cor d'Àfrica.
El mateix jugador Vidal, que ve d'aquella zona, és quasi epidèmic, de tal manera que allà els percentatges de gent afectada pel virus B pot arribar a un 10-15% de la població.
És molt important.
Aquí és el menys important, afortunadament, perquè aquesta sí que s'adquireix té molta tendència a cronificar, quasi un 30% cronifica.
I després la C, l'hepatitis C, tu quan l'agafes a vegades et pots donar compte, no?
Habitualment no et sols donar compte, pots, no sé, tindre algun trastorn estomacal, o trobar-te'n malament,
que estàs tres dies una mica groc, i ens trobem bàsicament amb les hepatitis C, que és el tema avui, cròniques,
que són tot el que ha dit el doctor Liag, perquè representen, sobretot, un gran percentatge de la població,
d'un 2-1-3%, és molt, eh?
És a dir, si aquí ara a la ràdio hi ha 100 persones, aquest 3 estan infectades, eh?
Tan clar com això, m'explico, i si són 50...
Per això li he preguntat si hi ha països occidentals i avançats com el nostre, també era aquest tant percent.
Sí, molt més, molt més que el rest del món.
Pensa que l'hepatitis C, per exemple, a Guatemala, que és un país que coneix molt bé,
soc el referent de la comunitat econòmica europea allà, és pràcticament inexistent.
I als Estats Units també té una patologia...
En canvi, el que és Europa, i sobretot a l'est d'Europa, és molt alta la prevalència entre la persona en general.
Molt bé. Aleshores, coses bàsiques, com es contrau l'hepatitis C?
Molt bé. És una boníssima pregunta, perquè això encara se discuteix, no?
Perquè ara aquí parlàvem abans...
Ah, no està clar.
No, sí, és via parental.
Via parental vol dir sang amb sang, és a dir, una ferida, una vacuna, que es dona...
Per exemple, imagina't, tens enrere, la gent es vacunava amb la mateixa agulla,
es vacunava el doctor Léag, tu i jo mateix.
Però si el doctor Léag tenia hepatitis C, tu i a mi anem a continuació.
M'explico? Bàsicament és això, l'aparental.
Després hi ha transmissió vertical, és a dir, de la mare al nadó.
I la més important, que seria la que realment no està constatada de forma 100%,
que és la sexual, és a dir, la que tu puguis, d'alguna manera, transmitir per via sexual.
Això no hi ha una evidència científica clara, però els que ens dediquem a això
tenim la convicció que això és així.
Aleshores, és un virus i què li passa a aquest virus?
És un virus...
Que ens fa tant de mal.
Ens fa tant de mal, molt bé.
És un virus que la gent coneix hepatitis al fetge.
Doncs no, són virus que són hepatotrops, és a dir, que tenen afiliació per anar al fetge,
però afecten a molts òrgans de l'economia humana.
Poden afectar des de, no sé, la sang, els pulmons, la pell, diferents versions.
Però bàsicament el que ens interessa, van al fetge, llavors allà aniden, per dir-ho d'alguna manera,
i probablement la persona que té l'apartit de fer no es dona compte,
amb el qual vol dir que hi ha un període ventana de molt de temps
en el qual l'home o la dona va fent la seva vida habitual
hasta que un dia, o té mal a l'àrea del fetge,
o va a una analítica rutina al capçalí, trobo unes transaminases,
que són les analítiques del fetge alterades, que estan pujades,
i va al metge, li fa una ecografia, i té el que diem moltes vegades,
és a dir, que té el fetge malalt de forma crònica.
Llavors, el problema d'això és, a part de la transmissió,
que això pot ser tan crònic que pot desenvolupar a la llarga unes cirrosis,
la cirrosis és cirros B de cranc, de dur, del llatí,
i vol dir, entre altres coses, que el fetge, la seva funció depuradora màxima,
és com totes les toxines, ell les depura, deixa de fer aquesta funció.
Llavors, per això és típic dels malalts hepàtics,
que a vegades sembla que estiguin com en coma,
a vegades s'inflen, s'inflen les cames, s'inflen la panxa,
i el que sigui, es citis, es pot inflar inclús i quedar aigua dintre les pleures,
són quadres importants i que tenen una mortalitat important.
Però no només això, sinó que hi ha un 5% d'aquests malalts,
entre el 5% i el 15% d'onàries,
que poden desenvolupar un càncer de fetge.
I això és entre aquí, des que l'adquireixes fins a això,
fins al cap, a mi ho poden passar 35 anys.
Però clar, si l'adquireixes 20-30 anys, potser et moren a les 60.
Això són molts anys de vida per durar.
Déu-n'hi-do. A veure, anem per parts,
perquè he dit moltes coses, molta informació.
Primer, un primer símptoma que pot tenir una persona amb hepatitis C.
Quin pot ser?
Cap.
Ah, molt bé.
És a dir, el problema de l'hepatitis C, la forma aguda,
la forma aguda és molt fàcil de diagnosticar,
perquè poses groc.
Tu vas al metge i el metge, clar, et fa A, B i C.
I el que surt positiu és positiu i ja està, s'acaba del bròquil.
El problema és que això no sol anar així amb l'hepatitis C.
La majoria de les infeccions passen desapercebudes,
per això tenim dificultats per identificar les vies de transmissió.
Llavors, que tu quan tu trobes, és una persona més o menys estable,
que et ve i et porta una analítica en la qual t'ensenya això,
que l'esgol, l'EGPT, els marcadors hepàtics estan alterats.
Si el normal és 20, però el meu està a 60 o 80.
Llavors, és aquí quan nosaltres fem altres coses.
És a dir, a partir d'una anàlisi de sang...
Exacte.
Llavors, el capçalero ho detecta...
Hi ha alguna alteració i fan...
Sí, senyor.
Habitualment, això és el 80%.
Ens els envia, llavors, als metges especialistes,
que ens dediquem, en aquest cas com jo, a tractar la hepatitis C.
Ens els envia i nosaltres fem proves més especialitzades.
Mirem, quin tipus de hepatitis C hi ha?
N'hi ha molts, però que ens costin a nosaltres a l'hora de decidir el tractament,
n'hi ha quatre.
Un, dos, tres, quatre, tal qual.
Llavors, mirem això i mirem el que dient la càrrega,
el número de virus que té la sang a aquest pacient.
Si veiem que la persona és adequada perquè ens farà aquest tractament,
que és molt dur, insisteixo, són entre quatre i cinc pastilles cada dia
i una punxada setmanal d'un fàrmac, que és l'interferon Pesilat.
Però això, perdoni, doctor, quan ja s'ha determinat clarament...
Clarament que és hepatitis C i comença el tractament.
Exacte.
Per evitar tot aquell procés que hem dit de cirrosi i després càncer.
Llavors, se li posa aquest tractament que es fa entre sis i dotze mesos
en funció d'això de l'un, dos, tres, quatre que surti.
I, a més, és un tractament que té molt al pacient a dir,
perquè quan es punxa la injecció, aquesta que diem que es punxa un cop a la setmana,
té un efecte com si tinguessis una grip cada setmana.
38, 39 de febre, postrat, escalfreds, ho passen malament.
De fet, amb la gent que treballa a la injecció els hi posem els divendres,
perquè això dura 24 o 36 hores, llavors al cap de setmana no faltarà la feina,
o adovem en funció de com treballa, si és un cambrer,
el meu treball els caps de setmana, ho posem el dilluns.
Això ja ho parlem, tenim una infermera, per exemple, a la tecla,
tant a l'endrell com a la tecla, ensinistradora d'aquests malalts,
com es tenen que munxar, com ho tenen que fer, etcètera, etcètera,
vull dir que se'ls entrenarà molt bé.
I després la mala sort és que, tot i fer-ho bé,
només un 60-70% és curant.
Hi ha un 30-40% d'aquests malalts que a pesar de fer-ho ells bé,
de fer del tractament i tal, no és curant.
I això què vol dir? Que es cronifica la patologia?
Llavors, clar, es va cronificant i pot donar opcions
a l'aparició entre les complicacions.
Allò del càncer que deia, i de les cirrosis, i tal.
Llavors això és un fet greu.
Aleshores, altres coses concretes que em venen al cap.
Clar, estem parlant del virus, però el virus pot estar al fetge
o pot estar en un altre lloc, diu.
És igual aleshores el tractament i la gravetat de la malaltia
és igual on es trobi el virus o les parts del cos que afecta el virus?
De fet, el virus, per definició, en què va al fetge,
el podem localitzar a la sang, per exemple,
els anàlisis fem de sang.
Això vol dir que la sang està colonitzada
i es podria trobar al buder i es podria trobar a altres puestos.
Però realment fem l'efecte i el tractament mata tot el virus.
Mata el virus del fetge i mata el virus de la sang i de l'altre.
Aleshores fem anàlisis, com es diu, a la sang.
I això sí que és un reflexe, per exemple,
que quan comença el tractament tingui un milió de virus
per centímetre cúbic.
Pensa que tenim 5 litros, imagina't, un milió per 5.000,
tens 5.000 milions de virus donant voltes a la sang.
Tu comences el tractament i l'objectiu és això, desaparèixer.
I ho logrem amb un 60-70% de la gent.
Llavors això, els controlem un any més
per veure que no recidiven,
perquè a vegades com que no només tractem el fetge,
sinó que hi ha altres puestos que poden aparèixer,
ganglis, etcètera,
doncs els controlem un any més.
Quan un ha acabat el tractament i està aproximadament un any,
el fet de tornar a tenir la malaltia és molt poc probable.
Si torna a tenir la malaltia,
acabaria buscant que no fos una reinfecció,
vull dir que s'hagués tornat a reinfectar.
Llavors, el tractament no és gratis
des del punt de vista del malalt,
del seu patiment,
perquè passar a una persona que està simptomàtica,
que no té cap símptoma,
i que li diguis, ara tens que fer això,
té que estar molt conscienciat.
Nosaltres, els metges que ens dediquem a això,
bàsicament ens dediquem,
al principi,
a durar-li molt de reforç,
a facilitar-li telèfonos d'ajuda
perquè ens puguin trucar,
l'infermera que els explica com es tenen que punxar,
que és molt fàcil,
és molt fàcil fer repòs
que es prengui la medicació,
i això que ha anat evolucionant molt.
I avui en dia,
aquests malalts es punxen un cop a la setmana,
però fa quatre anys enrere,
eren, com a mi, dos cops,
dos, tres cops a la setmana,
tres cops a la setmana es punxar.
Aleshores estem parlant de persones
que no tenen cap símptoma,
que els detecten de cop i volta
en una analítica,
que tenen aquesta alteració,
i de cop i volta,
en pocs dies o poques setmanes,
passen a fer aquests tractaments
tan durs que ens comenta.
Sí, sí, perquè és que...
I aleshores ells físicament,
les persones físicament,
no pateixen en aquell moment cap a...
O les alteracions precisament
ja les pateixen a partir del tractament.
Amb el tractament solen perdre pes,
és una bona dieta,
per dir-ho,
després es recupera.
Sí, per posar-li una mica de broma.
Després es recupera.
Sí, després es recupera.
Però dóna molta satisfacció als malalts
a assegurar-se,
perquè això és com quan tu vas al banc,
i des de l'escola és amb una cartilla.
Estàs fent alguna cosa que et servirà
pel futur,
per comprar-te un cotxe,
però aquesta gent
inverteixen en si mateixos.
El que estan fent és invertir en si mateixos.
Aleshores, un 60-70%
es curen.
Amb aquests tractaments
que poden durar un any.
Sí, entre 6 mesos i un any.
També és bo,
i una bona notícia és que nosaltres sabem això
a les 12 setmanes.
És a dir, els 3 mesos,
amb els anàlisis que fem,
ja sabem si es curaran o no.
Llavors, el que ha negativitzat
això dels virus que t'hi he dit
i tot això,
aquest el persistim
fins l'any o els 6 mesos.
El que veiem que els 3 mesos
no va bé,
ja li farem el tractament.
Perquè sabem,
per l'experiència,
per estudis,
que aunque prolongui 9 mesos més,
no respondrà.
Molt bé.
Doncs anem als dos casos.
En el cas que sí que es pugui curar,
és a dir,
aquesta persona seguirà el tractament,
tindrà tots aquests problemes
en fi,
de la seva vida normal,
amb aquestes sensacions
de malestar
a partir de la punxada,
bàsicament a partir de la punxada.
Sí, 24-36 hores,
canutes.
I 4-5 pastilles diàries.
Sí.
Però aquesta persona,
al cap d'un any,
segurament,
problema resolt.
Sí, senyor.
Problema resolt.
I haurà pogut fer vida
més o menys normal
durant aquest període?
Bé, nosaltres, aviam,
quan es punxen,
els hi donem
paracetamol,
ja fem evitació d'aspirina,
per evitar...
És que és com una grip,
però una grip d'entrancazo,
a veure,
llavors ja nosaltres ja donem,
llavors això
es passa
més o menys bé.
Jo crec que
la gent que acaba el tractament
és perquè és gent
que està conscienciada
que això és feina al metge,
explicar-li què té,
què deixa de tindre
i com pot evolucionar.
I si és així,
llavors aquesta gent,
de la veritat,
et dona molta satisfacció
que una persona
que aparentment està normal
faci un tractament dur
però acabi guanyant.
I no necessita hospitalització?
No, no, no,
en absolut.
Tot això pot fer
perfectament des de casa.
Aleshores,
els altres casos
en els que vostès ja detecten
al cap de tres mesos
que aquell tractament
no serà efectiu,
què fan?
Res.
És a dir,
continuar el seguiment.
És així, clar,
i català.
Sense tractament?
Sense tractament.
Si no funciona
és com si ara et dic a tu
prenta...
És a dir, clar,
vostès veuen
al cap de tres mesos
que allò no està servint.
És m'aixecar-lo més,
efectes secundaris,
tal,
doncs no deixem el tractament.
Llavors,
el que sí que fem
és un seguiment.
Expliquem normes d'higiene
per entendre'ls d'una manera,
doncs si sangren,
que no hi hagi
ni aquest tipus de coses
i esperem,
esperem a l'arribada
de nou fàrmacs
que ja s'anuncien
per final d'aquest any
de la Previr i oceprevir,
que són fàrmacs molt bons,
puc quasi vaticinar
que caríssims.
Però, bueno,
serà, veurem,
aviam com va això,
però aquest 30 o 40%
de persones
que no responen al tractament,
probablement a finals d'any
a vegades es diu
bueno, i esperarem
que surtin nous fàrmacs
i tal.
Això, habitualment,
els metges ho diem sempre
i sabem que no és veritat.
No és aquest cas.
Aquest cas sí que a final d'any
s'aventura la sortida
d'aquests dos nous fàrmacs,
són via oral, a més,
eviten la punxada,
però que són caríssims.
I aquest 30-40%
de persones
que no responen bé
al tractament
són les que després
poden derivar
en conseqüències més greus?
Exactament.
Si tu no ho tractes,
fa història natural,
és a dir,
com si no s'hagués tractat.
Clar, però vostès fan el seguiment
però no hi ha tractament
perquè no poden fer un tractament.
No, perquè...
Hi ha un seguiment.
Aleshores, per això,
la immensa majoria
d'aquests pacients
són els que poden derivar
en altres problemàtiques.
Exacte.
D'aquest 40%
pensa que
n'hi ha que queden
com a hepatitis crònica,
afortunadament així.
Hi ha un percentatge
que pot ser un 10-15%
d'aquests
que evolucionen
cap a cirrosis
i d'aquests
que van a cirrosis
un 20%
van a hepatocarcinoma
que és el càncer de fetge.
Aleshores...
Això és infreqüent, eh?
Em recordo.
Jo sempre ara
que l'habital
és hepatitis B
però és el mateix, eh?
I un xaval jove, eh?
Una hepatitis crònica
cronificada,
aleshores,
què representa pel pacient?
Mira, si ho sap,
representa unes normes
higièniques bàsiques
perquè jo, per exemple,
si tingués això
utilitzaria preservatiu
una de les meves relacions
en què realment
això no està comprovat
i se surt una mica
de les regles
però per això estan les regles
per saltar-se-les
i a part d'això
ho té que dir
quan va al dentista
no pot donar sang
al dentista
perquè això no el passi
d'un a l'altre, no?
Si fa el mateix instrumental
i a tots els casos
ja hi hagi
si es vol fer un tato
també hi ha que dir-ho allà
etcètera, etcètera.
Tot el que hi hagi possibilitat
de contacte de la sang
ho té que informar
que ell és portador
de la hepatitis C
perquè no passi
el que li ha passat amb ell
que es contamini
o el contagi
i a part d'això
pot fer el que vulgui
pot fer una vida
estrictament normal
Què pot passar?
Que a l'allar dels temps
ja he dit
això és una història
de 35 anys
pugui anar empitjorant
el fetge
sobretot si hi ha
altres noxes
altres agressions
al fetge
per exemple
estem en una cultura mediterrània
el vi, l'alcohol
es van en freqüència
Això evitar-ho
perquè això és
allò verd sobre mojado
és a dir
encara fotria més
per entendre'ns-la d'allò
a l'estat d'aquest fetge
l'alcohol és una cosa
que el perjudica
si tens l'alcohol
i tens la hepatitis C
és una combinació
tant així
que no tractem a la gent
que veu
o sigui
quan tinguis la hepatitis C
no tractem
perquè al final
és el mateix
a part que ha imaginat
quin compromís
és prendre 5 pastilles
si un veu
un dia me l'obido
l'altre no
l'avo i m'ho punxo
i això l'únic que genera
en tot cas
és resistències
amb aquests fàrmacs
que si soluciones
el problema de l'alcoholisme
en un futur
més o menys immediat
doncs podries tractar
llavors el meu trobaria
sense poder-te rebre
aquesta medicació
I la cirrosis doctor
aleshores quan apareix
en quines condicions apareix
o per què
la cirrosis sí que sol donar símptomes
perquè són aquesta gent
que veieu
que té
un tinte
per dir-ho
gruguent
cara de mala salut
que dic jo
cara de malalt
allò que es diu
aquesta persona no es troba bé
això són com els penarres
tenen inflades les peròtides
a les mans
són aquells malalts
que tenen unes palmes
molt vermelles
i que tot sovint
es descompensa
i llavors
tenen una panxa molt grossa
com veieu
el melic
està avertit
està cap a fora
perquè
l'aigua
entre cometes
el tira cap allà
o les cames
són aquestes cames
totèmiques
grosses
inflades
és una mala malaltia
l'hepatopatia
i a la cirrosis
és una malaltia desagradable
hepatopatia
hepatopatia
hepatopatia
hepatopatia
hepatopatia
malaltia
les hepatopaties
o les malalties del fetge
no són bones companyes de viatge
un pot viure amb altres coses
pot fer un infart
i aparentment està bé
i viure-ho molt malament
però les hepatopaties
són malalties desagradables
de suportar
i de tirar cap endavant
aleshores
les cirrosis
quin tractament?
cirrosis
només tractament simptomàtic
o
el que tenim avui en dia
que és el trasplantament
però clar
el trasplantament
necessitem un fetge
necessitem una llista d'espera
etc
el tractament que es fa
és sobre el símptoma
és a dir
si tu veus
deixa de veure
perquè això sí que pot
no treurem l'estat de cirrosis
però enllentirem
moltíssim
la seva evolució
com a estats finals
però la cirrosis
no tampoc és un tot
és tot
una gamma
llavors
si tens líquid de retingut
líquid
pot haver-hi 20 litros de més
jo he dit
15 litros d'una panxa
per exemple
el que diem
una paracentesis
treure 15 litros
doncs donem diurètics
que són per orinar més
he de menjar sense sal
en alguns dels casos
per evitar la retenció del líquid
una de les possibilitats
que té
és que com que el fet
se queda dur
això ve el nom
que he dit abans
senzill
perquè tu com entengui
els vasos sanguinis
no poden passar
tenen que buscar
alternatives
és com una carretera
la tenim tallada
la nacional
llavors busquem comarcals
clar
allà passa un trànsit
que no està suportat
llavors fan sangrats
molt importants
hemorràgies
sobretot de l'esòfag
una cosa que es diu
amb barius esofàgiques
perquè actualment
els vasos de l'esòfag
són molt primers
de mil·límetres
i passen a ser
com un dit
clar
no estan preparats
circulació
sangren
buquenades de sang
llavors tens que fer
tractament per previndre això
com que el fetge
no treballa bé
no detoxifica
llavors les toxines
poden anar al cap
i entra en el que anem
una cefalopatia hepàtica
que és des de
semblar que estàs atontat
o parla
a estar en coma
llavors
van a ser restrets
hem de prendre
de forma sistemàtica
lactulosa
que és un laxant
perquè si no
encara empitjora més
el trànsit lent
l'absorció de metabolits
de toxines
és una malaltia
molt difícil
de portar
per ell
per la família
per tothom
quin perfil
és més habitual
és a dir
això és més d'homes
que de dones
és igual
quina franja d'edat
acostuma
amb el virus C
tal per a qual
potser hi ha una mica
més d'homes
però
en quant a l'alcoolisme
que és la causa
número 1 de cirrosis
al nostre país
ja sabem tots
que els homes
és un acostum
quasi social
i les dades
estan més tapades
per tant
habitualment
més homes que dones
però amb una proporció
7-3
ben bé
i l'hepatitis C
pot aparèixer
en qualsevol moment
de la vida?
sí, sí
és una malaltia infecciosa
és un virus
per tant
el pots controlar
en qualsevol moment
nosaltres tenim malalts
de 80 anys
el que passa és que
a partir dels 65-70 anys
estarà contraindicat
el tractament
perquè clar
no s'ho portarien
i clar
si l'han adquirit
llavors
aquell tractament tan dur
clar
parlant clar
es moriran abans
que fer qualsevol
altra complicació
llavors amb aquesta gent
no es tracta
però es pot adquirir
ja et dic
des de nadons
perquè n'han transmès
de la mare
fins a
gent jo
el màxim d'indició
és a 89 anys
i aleshores
els especialistes
que treballen
amb aquests pacients
són també diversos?
sí, sí
n'hi ha de dos tipus
un són els hepatòlegs
o gastroenteròlegs
puros i duros
que són tractar
el que diem nosaltres
la monoinfecció
és a dir
quan un només està
infectat del virus C
després estem els internistes
infectòlegs
com volguis dir
que soc jo
jo trato la monoinfecció
que m'arriba
però bàsicament trato
la co-infecció
co-infecció vol dir
que com que el virus C
comparteix vies de transmissió
la sang
a través de la sang
amb l'H1
amb el SIDA
nosaltres tractem també
amb aquest tipus de malalts
que tenen tot això
que t'he dit
multipliques les complicacions
per dos
i a sobre
la resposta
passa a ser un 60-70%
a un 40-50%
o sigui que
menys de la meitat
a vegades responar
Déu-n'hi-do
que cuidem el fetge
no?
en poques paraules
tenim un
que el mimem
sí
de conyons en tenim dos
de pulmons en tenim dos
però de fetge
només en tenim un
alguna cosa doctor Oliac
per tancar l'espai?
no
recordar la importància
del coneixement
de la via de contagi
la via de contagi
que és
la que està clarament demostrada
que és a través
del contacte amb la sang
contaminada
que això pot passar
perquè els pacients
moltes vegades
s'estan infectats
sense saber-ho
perquè no han desenvolupat
la malaltia
i després
la incògnita
però sempre
l'alarma
a l'entorn del contagi
també per via
de transmissió sexual
quan no s'han pres
les mesures pertinents
doncs avui hem parlat
de l'hepatitis
de l'hepatitis C
en fi
amb aquesta feina
divulgativa
que ens ha fet
el doctor
Enric Padrol
el cap de medicina interna
de la xarxa
sanitària de Santa Tegla
doctor Padrol
moltes gràcies
ha estat molt interessant
i doctor Oliac
serà fins la setmana vinent
gràcies per participar
en aquest espai de salut
fins la propera
moltes gràcies
Bon dia
Adéu