Sintonia de Tertúlia, una sintonia que recuperem aquesta setmana.
Després del parèntesi de l'estiu,
hem fet un mes i mig de vacances pel que fa a les tertúlies.
Hem fet altres espais relacionats amb l'estiu, amb les vacances,
hem viatjat arreu del món.
Però aquesta setmana tornem a l'espai diari d'anàlisi,
d'opinió, de comentari.
Ahir vam fer Tertúlia de futbol, com és habitual cada dilluns,
i avui farem Tertúlia Política
amb tres regidors de l'Ajuntament de Tarraona.
Joan Seneuges, del Partit dels Socialistes, bon dia, Joan.
Bon dia.
Maribel Rubio, de Convergència i Unió, bon dia.
Bon dia.
I Jordi Roca, del Partit Popular, bon dia.
Hola, bon dia.
Tertúlia Política, amb tres regidors.
Deia que ahir fèiem Tertúlia de futbol.
Avui la veritat és que els hi proposo començar la Tertúlia
parlant d'una qüestió que també afecta el món del futbol
i afecta aquesta casa,
perquè segur que coneixen tota la polèmica
a nivell general de tot l'estat espanyol
sobre les emissores de ràdio,
el conflicte que enfronta les emissores de ràdio
públiques i privades de tot arreu
amb la Lliga de Futbol Professional,
perquè aquest organisme,
del qual formen part els clubs de futbol
de primera i de segona divisió,
demana, imposa un cànon,
una quantitat de diners a les emissores de ràdio
per poder transmetre els partits de futbol.
Aquesta és una polèmica, insistim,
que afecta a tot Espanya,
però en el cas de Tarragona
ens afecta especialment a nosaltres.
Aquesta casa Tarragona Ràdio
diu que després de 18 anys diumenge
no va poder fer amb normalitat
per primera vegada un partit de futbol del Nàstic.
A més, amb les circumstàncies
i amb la paradoxa
que aquesta és una emissora municipal
de titularitat pública
que no va poder entrar
en unes instal·lacions municipals
com són les del nou estadi de Tarragona.
Tenint en compte aquestes circumstàncies,
que l'Ajuntament està al darrere de l'emissora
i també del club de gimnàstic,
els demano les seves opinions
com a regidors
i com a formacions polítiques.
Quin sentit li veuen a tot aquest conflicte?
I creuen que en qualsevol cas
Tarragona Ràdio
i per tant l'Ajuntament,
l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
hauria de pagar una quantitat de diners
a la Lliga de Futbol Professional?
Jo aniré des del general o del particular.
A veure,
si s'utilitza qualsevol instal·lació,
la que sigui,
doncs és normal que tu paguis
per utilitzar aquella instal·lació.
Per tant,
a nivell general,
pot ser una mesura que t'agradi més
o t'agradi menys,
que per entrar a retransmitir una ràdio,
entrar a retransmitir un partit
o qualsevol esdeveniment esportiu,
doncs hagui de pagar un càrrec,
igual que paguen les tel·les,
etcètera,
això és el general.
Ara bé,
amb el cas,
baixant en el particular,
amb el cas de Tarragona Ràdio
i amb el cas del Nàstic,
doncs és un cas especial,
a veure,
darrere,
com acabes de dir molt bé,
hi ha la mateixa institució,
hi ha la mateixa institució,
per tant,
que és l'Ajuntament,
en aquest cas,
per tant,
aquí hem d'arribar a un acord,
amb un conveni,
el que sigui,
perquè això no pot ser així,
no pot ser així,
perquè són diners públics
que s'utilitzen tant en una part
com en l'altra
i per tant,
no és lògic que els diners públics
vagin d'un cap a l'altre lloc
sense que hi hagi un conveni
i per tant,
jo crec que no hi tindria que ver
aquest cànon
per la emissora pública,
l'emissora de l'Ajuntament,
amb una instal·lació de l'Ajuntament
i per tant,
és totalment illògic,
per tant,
aquí s'hauria d'assignar un conveni
o la fórmula que sigui
perquè això no tingui que ser així.
Maribel.
Home,
de fet,
jo crec que
si la Lliga
instaura aquesta mesura
és perquè
és evident
que al món del futbol
hi ha un problema
que ens ha afectat a tots
durant ja fa uns quants anys
i ara comença a afectar
també al món del futbol
que és el problema econòmic
i al final
això acaba revertint
amb els patrocinadors.
Els patrocinadors
de tot arreu,
els patrocinadors
de les emissores de ràdio
que evidentment
si les ràdios
no hi poden accedir
als camps de futbol
hi haurà una part important
de patrocini publicitari
que poden deixar d'ingressar.
Aleshores,
això jo crec que ja va començar
fa uns anys
amb el tema dels drets televisius
i que ara
continua amb el tema
dels drets
de les emissores de ràdio.
Ara bé,
parlant d'una emissora municipal,
que pertany a l'Ajuntament
de Tarragona
que a més d'això
té un percentatge important
d'accions al gimnàstic
home, jo crec
que hi ha
casos i casos, no?
Perquè a més
com tu bé deies
hi ha emissores
públiques
i emissores privades.
És evident
que les privades
tenen una finalitat
molt més objectiva
i claren
quan el tema
d'ingrés
de diners
i les públiques
doncs no tant.
Aleshores,
em sembla malament
d'una banda
que acabi tot revertint
sobre les empreses
que patrocinen,
les que encara
poden
acabar
de donar
alguna cosa
de diners
a la publicitat
tal com estan
les coses actualment
i aleshores, clar,
jo considero
que aquesta mesura
segurament per la Lliga
és una mesura
necessària
en aquests moments
però, clar,
bastant inoportuna
en el moment econòmic
en què passem,
en què travessem.
Aleshores, clar,
al final acabaran,
tot això acabarà repercutint
sobre els patrocinadors,
sobre els clubs,
perquè no recordem
que a veure,
les tardes del diumenge
de la gent
que no va als estadis
és les tardes del diumenge
sentint la ràdio
o de tots els esdeveniments
esportius
que hi ha
durant la tarda
i aleshores, clar,
vull dir,
això és una cosa
que jo crec que,
vaja,
afecta i molt
també els oients
i els seguidors
de l'esport en general,
no?
Jordi.
Bé, aquí com que
concorren diverses circumstàncies,
jo no faria
un esment especial
que l'Ajuntament
sigui propietari
d'un dels clubs
que conformen la Lliga
perquè quan l'Ajuntament
té part d'un equip
i s'apunta en una Lliga
si hi ha bé
a complir les regles
d'aquella Lliga,
el que sí que vei
des de la vessant política
i és una opinió personal
perquè crec que
els partits
no s'han posicionat
sobre aquest tema
és que el futbol
és una activitat
d'interès públic
com ho demostra
doncs que
la seguretat,
les entrades i sortides
les fan
les forces
de l'ordre públic,
les fan
Mossos d'Esquadra,
o Guàrdia Urbana
no les fan
seguretat privada,
quan hi ha una celebració
els serveis de neteja
són públics,
etcètera.
com que és un esdeveniment
d'interès públic
i com que les ràdios
paguen quotes
i cànons d'emissió
perquè també són
un servei públic
com ho són les teles,
sí, sí, ho són,
el nostre marc legislatiu
diu que els mitjans
de comunicació
són serveis,
tenen una part
de servei públic,
per això es donen
llicències,
slots,
digue-li com vulguis,
per les quals
les emissores
tant de ràdio
com de tele
paguen.
No, però ara no paguen, eh?
Per donar el futbol,
les emissores de ràdio
no paguen.
No, però paguen
per poder emetre
qualsevol cosa.
Si a més afegim...
Però vostès comparen
igual la televisió
que la ràdio?
Una retransmissió televisiva
que sí que és veritat
que les televisions
ja paguen des de fa temps
amb una transmissió radiofònica?
Jo crec que paguen,
és que clar,
una altra cosa
són els drets
que puguin negociar
les televisions
amb exclusiva,
però és que ja és
un servei públic,
és a dir, que en el cas
de les ràdios
estaríem parlant
en certa manera
d'una doble imposició.
És a dir, paguen
per emetre qualsevol cosa
i paguen, a més,
pel futbol
que no deixa de ser
un servei públic.
Aquí hauríem d'estar
al tanto.
És a dir,
que la Lliga de Futbol
Professional
vulgui cobrar les ràdios,
doncs no sé fins a quin punt
tenen legitimitat.
Clar, perquè de fet
les ràdios a nivell general
reclamen el dret
a la informació bàsica, no?
Clar.
I aquest és un dret
constitucional,
ara que està tan demodat
el tema de la Constitució, no?
I en el cas, clar,
que ens afecta més especialment
el del Nàstic
i el de Tarragona Ràdio,
ahir fins i tot
el president del Consell
d'Administració
reconeixia que ell
farà gestions
a banda de la Lliga
de Futbol Professional
perquè entén
que si Tarragona Ràdio
no va al nou estadi
però tampoc no va
als desplaçaments del Nàstic,
de fet,
és un perjudici
pel propi gimnàstic
de Tarragona
perquè l'única emissora,
l'únic mitjà de comunicació
que segueix el Nàstic
a tot arreu
és aquest mitjà públic
pagat i finançat
en definitiva
pels impostos
dels terraunits
i terraunines.
Vull dir que, clar,
és una situació
com una mica paradoxal, no?
Això té la mateixa finalitat
als des televisius
perquè si jo no he sentit malament,
a més d'això
hi ha la possibilitat
que una emissora
a nivell Espanya
pugui tenir els drets
en exclusiva
de l'emissió dels partits.
És a dir,
que tot això...
S'entra en una subhasta,
és com una subhasta
a veure qui paga més.
Aleshores, clar,
aquí poden passar moltes coses
entre elles que les emissores petites
que retransmeten
els partits locals
del seu municipi
acabin morint
en aquest sentit.
I també de retruc
que els perjudiqui
els clubs petits, no?
Exacte.
Els clubs modestos.
Perquè aquí tenim el cas del Nàstic
o podem tenir un exemple
molt proper,
a més amb unes circumstàncies
molt similars.
Sabadell,
un altre club
d'una ciutat,
en fi,
un club modest
recient ascendit
amb una emissora municipal
que també està en les mateixes
circumstàncies que nosaltres, no?
Jo he dit abans una cosa
que és...
Clar, aquest món comparat
amb el Barça i el Madrid
no té res a veure.
A nivell general
jo entenc que el Barça,
el Madrid,
el no sé què i tal,
escolta tu,
si vol entrar allí
l'ACERT o el que sigui,
que pagui tu,
que pagui,
perquè és una empresa privada
que va aconseguir uns beneficis
i tothom paga
el que utilitza, no?
Com qualsevol ciutadà.
Ara, vull dir,
a veure,
tenim que mirar
que Tarragona Ràdio
és una ràdio
municipal,
vull dir,
pagada amb...
Per tant,
són circumstàncies
totalment diferents,
o sigui,
plantejaments
totalment diferents,
no?
Són plantejaments
totalment diferents
i per tant,
bueno,
aquí el plantejament
que es té a fer
és més diferent
i igual que hi ha
unes lleis del mercat
que a vegades
fem de més i de menys,
bueno,
aquí també
hem de fer de menys i de menys.
Jo crec que aquí
ens hi hem d'esforçar tots.
el Nàstic
amb molta vista
ja està dient
ep,
ojo,
que a mi si
em treuen
el que em segueix
cada dia
això serà un problema
per mi.
Tarragona Ràdio
jo no sé
si és un dels espais
amb més oients,
és probablement
que és un espais
amb més oients.
Sí, sí.
Escolta,
tu,
és un problema també
i si és un dels espais
amb més oients
vol dir que té
més publicitat
i per tant,
això també afecta
les àrques
de l'Ajuntament
si hi entri
o no,
etcètera.
El Nàstic
exactament el mateix,
a veure,
aquí ens anem a cobrir tots,
ens anem a cobrir tots,
no?
Tarragona Ràdio
o el Nàstic
o el Nàstic
o el Nàstic
entre el Nàstic
i l'Ajuntament
i...
Tenim que buscar l'acord,
tenim que buscar l'acord,
com sigui,
com sigui.
Escolta'm,
si ens hem de saltar
d'alguna manera...
Les normes.
Les normes del mercat
ens les saltem,
tu,
perquè és el benefici de tots.
Jo van dir que entrarien
com mitjans a escriure.
Sí,
però clar,
no podem retransmetre
el partit de futbol.
L'Ajuntament té una tele,
també.
És propietari
d'un consorci
que té una tele.
Pot,
amb el mateix reonament,
pot gravar les imatges...
No és de l'Ajuntament
de Tarragona,
només,
vale?
Bueno,
és de l'Ajuntament,
però que ja n'hi ha
i tampoc és de l'Ajuntament.
Els drets televisius
sí que ja estan concedits
en exclusiva.
I aquí sí que...
Ai,
si ara la Lliga vol fer...
Mira,
amb els drets televisius
ja no hi ha remei.
Ja no hi ha remei,
amb els drets televisius.
Amb aquest sí que hi ha remei,
encara hi podem posar remei.
Jo crec que ens hi hem d'esforçar tots
perquè és que ens hi va a tots,
els ciutadans,
perquè si ens han de donar
més diners a Tarragona Ràdio
s'hi ha de donar més diners
si baixa la publicitat,
el nàstic,
perquè...
També és cert que potser
els patrocinadors
patrocinan menys els equips
perquè diuen
si he de pagar la ràdio
i he de pagar l'equip...
Bueno, és que ara
en unes circumstàncies de crisi
és evident que hi ha menys publicitat
per a les emissores,
per als mitjans,
pels clubs,
per a tothom.
El que hem de fer molts
és retallar despeses,
que és el que fem tots.
Ho fem a casa,
ho fem a l'Ajuntament...
Això ens portaria segurament
a un debat més general
sobre la bombolla
que viu al futbol, no?
Jordi, acabes de dir
retallar despeses,
però si això fos
augmentar despeses
si siguem per aquest camí.
Bueno, sí,
augmentar despeses
per a les emissores,
que és clar,
a les emissores
arriba un moment
que dius
hem de pagar drets
a l'Esgae
per posar música,
per entretenir
a l'Oient, no?
Hem de pagar
drets a la Lliga.
A la Lliga de Futbol Professionals,
aviat ens tocarà pagar què?
És que a més
anem a pagar
a la Lliga de Futbol Professionals,
fixeu-vos-hi això, no?
Sí, home, però...
A la Lliga de Futbol Professionals
és que és una bombolla,
abans sense micros
ho estàvem dient allò,
és una bombolla,
a veure.
I és professional.
Però no la Lliga, Joan.
Però no la Lliga.
El món del futbol en general.
Clar, però la Lliga
de forma en els clubs de futbol
en els clubs,
els quals la majoria
estan molt endeutats
i alguns no paguen
ni tan sols els jugadors.
Alguns no paguen els jugadors,
i a més,
alguns es venen els jugadors
per poder subsistir un any.
I molts han rebotit de futbol.
Potser aquesta és una mesura
de l'inici
de moltes regulacions
del món del futbol
que jo crec que és el que cal.
Començar a regular
bastants temes
al món del futbol.
Potser la Lliga ha començat per aquí.
Ara bé,
ara bé,
potser això,
el que deia el Jordi,
que hagués començat
per regular la despesa
i després...
A mi em sembla molt bé
que regulin,
estic d'acord amb que regulin,
que han de regular la força,
però que no es toquin
la nostra butxaca,
que es regulin d'altra manera.
La butxaca de l'Ajuntament
i dels ciutadans de Tarragona
que no la toquin,
regulin el que vulguin.
En fi,
el diumenge es va donar
aquesta paradoxa,
no van poder entrar
a les instal·lacions municipals
del nou estadi
i ahir el president
del Consell d'Administració,
José María Fernández,
deia que havia començat
fins i tot a fer gestions
amb el proper rival del Nàstic,
que és el Numància.
El Nàstic juga
el proper diumenge a Sòria
per veure si hi ha la possibilitat
que el club Numància de Sòria
permeti l'entrada
dels periodistes
de Tarragona a ràdio
per poder fer el partit,
perquè si no,
doncs és evident
que no el podrem fer,
ni podrem fer els de casa,
ni podrem fer els de fora
amb tot el perjudic
que això suposa
per a la nostra audiència
i també de retruca
pel club gimnàstic de Tarragona.
En fi,
l'embolica és considerable,
veurem que evoluciona,
perquè hi fins i tot
en el partit del Barça,
que per dir-ho d'alguna manera
és l'estrella del món del futbol,
doncs en fi,
ningú va poder retransmetre
des de dins de l'estadi
només l'emissora pública
Catalunya Ràdio,
que sí que té
uns drets adquirits
ja fa temps.
Deixem aquesta qüestió,
a veure com evoluciona
durant els propers dies.
Els hi proposo
parlar d'altres temes.
Avui hi ha una notícia,
després la comentarem
amb el director territorial de Salut
a Tarragona,
Josep Mercader,
però hi ha una notícia
perquè el sindicat Comissions Obreres
ha fet un estudi
a nivell de tot Catalunya,
però que afecta també a Tarragona,
denunciant que hi ha llistes
d'espera molt diferents
entre hospitals.
Diuen que, per exemple,
una operació de protesi
de genoll
a l'Hospital Joan XXIII
pot ser la llista
d'espera de 15 mesos
i a l'Hospital de Santa Tegla
només de 4.
I diu el sindicat
que caldria
que el departament,
que el govern,
unifiqués tot això
perquè no hi hagués
aquestes diferències
entre centres hospitalaris.
Jordi,
consideres que sí que
és que és una incongruència
que entre centres hospitalaris
pugui haver-hi
tantes diferències?
Ara que es parla tant
de la salut,
de la sanitat
i de retallades?
És evident,
és que nosaltres
ja fa temps
que portem dient
que Joan XXIII
està una mica deixat
de la mà de deu
i ja fa molt de temps
amb el tripartit
i ara amb Convergència.
Doncs moltes denúncies,
però a veure
què acaba passant
amb Joan XXIII.
tenim un hospital
a quatre passes
que és enorme
i que té de tot
i que no està sent utilitzat
perquè no té demanda.
Ja veurem
a veure què passa
amb el mapa hospitalari
a Tarragona,
a veure què es decideix,
perquè retallar,
bueno, sí,
però és que ara
hem de començar a decidir.
També és cert que a tot arreu
hi ha retallades,
a Andalucía han retallat
1.758 llits
o no sé quants llits.
És a dir,
que és part de la...
I llistes d'espera
n'hi ha hagut sempre.
Hi ha hagut sempre
perquè els que més que menys
coneixem operacions
que no són urgents...
Això està clar.
El que sorprèn
és la diferència
entre centres hospitalaris,
no?
Això sí que sorprèn,
que hi ha hagut llistes d'espera
i segurament n'hi haurà.
El que no es pot mirar
és cas per cas.
Clar,
les operacions de cadera
de la part del fèmur
de no sé què,
no es pot...
S'ha de mirar una mica
totes les intervencions
quina mitjana d'espera tenen
perquè amb una potser
només tenen una cirurgia
que ho fa
i que no dona l'abast al pobre.
No ho sé,
no hi entenc gaire
del tema hospitalari.
Maribel.
Jo d'entrada a veure
si aquesta és la diferència,
que jo tampoc ho sé,
i això ho diu un sindicat
i, bueno,
realment no sabem
si aquesta és la diferència real o no.
Però el que sí que està clar
és que Joan XXIII
dona una cobertura
amb una part de població
i se'n t'atec,
tot i que sigui privat
o semiprivat,
concertat,
volia dir això,
dona servei públic
amb una part de població
probablement més petita
o menys usuaris
que Joan XXIII.
Potser això també
té a veure
amb que les llistes d'esperes
siguin inferiors.
O sigui,
hauríem d'analitzar
si la quantitat d'usuaris
que té Santa Tecla
és la mateixa
que té Joan XXIII,
que jo crec que no,
perquè Joan XXIII
dona moltes més cobertures
sanitàries
i, per tant,
és possible
que aquesta diferència
també tingui a veure
amb la quantitat d'usuaris
que acudeixen
en un hospital
o en un altre
per la zona
de residència.
A partir d'aquí,
si s'ha de
regularitzar,
si s'han de passar
operacions a Santa Tecla
o no,
bé,
veiem-ho.
Sí,
potser seria l'ideal,
no?,
que hi hagués segurament
més coordinació,
més diàleg,
en fi,
no sé ben bé com funciona.
Després li preguntarem
al director territorial
de Salut.
Joan,
la teva opinió?
Bé,
això és el començament.
Això és el començament,
hem començat a fer retallades,
bueno,
cada vegada això anirà
amb augment,
vull dir,
a veure,
si ara són 14 mesos,
doncs, bueno,
dintre de mitjanys
aniran 18 i així,
no?,
a mesura que anem retallant
amb els serveis bàsics,
amb els serveis de l'estat
de benestar,
com és la salut,
doncs, bueno,
això cada vegada anirà pitjor,
no?
I és lògic,
a veure,
si Santa Tecla,
doncs,
ho fa més ràpid,
home,
bueno,
si mirem d'on ve el senyor
Boi Ruiz,
ho sabrem ràpidament
per què passa això,
no?
És un senyor que dirigia,
doncs,
això,
els hospitals privats
de Catalunya,
bueno,
per què està apostant?
Bueno,
això perquè els hospitals
de Catalunya segueixin
amb el mateix
que teníem fins ara,
mentre que els hospitals públics,
bueno,
doncs,
això,
anem retallant llit,
anem retallant metges,
anem retallant,
anem retallant,
i, bueno,
això és una conseqüència,
a veure,
com i jo ens obràs,
el que ha fet,
simplement ha fet
una foto
i veure,
aquesta és la foto,
quina,
d'on ve això?
D'on t'arriba?
Doncs arribar,
d'una política
de retall
a les institucions
sanitaris,
en aquest cas,
públiques,
no?
Bueno,
i per què?
Bueno,
home,
perquè darrere hi ha un senyor
que ve d'on ve,
no?
I lògicament aplica
les polítiques
que a ell li convenen.
Jo crec que sí que és veritat
que tot el que està passant
o part del que està passant
pot ser una conseqüència,
però d'una conseqüència
d'una política econòmica
erràtica absoluta
de l'anterior tripartit.
I jo crec que no té res a veure
la procedència del senyor
Boi Ruiz
i no té res a veure
tot el que el Joan
ha volgut
deixar entreveure
o deixar entre línies
del que està dient.
Jo penso
que,
tal com estan,
la nostra economia
en aquests moments
és fonamental
agafar el toro
per les banyes.
I això és el que està fent
el govern
de la Generalitat.
Aleshores,
el que cal és que tots
toquem de peus a terra
i siguem una mica conscients
del que estem vivint
ni del que estem fent.
Perquè nosaltres, Joan,
l'Ajuntament,
estem en la mateixa situació
i vulguem o no
haurem de retallar
de molts llocs.
Li agradi o no li agradi
a la gent.
I per tant,
jo crec que aquesta
és una mesura
que, a més,
tots sabem que és una mesura
momentània
fins que tinguem
una lleu recuperació.
Ojalá.
Bé,
doncs esperem que així sigui.
Sí, potser aquest és el debat
de fons
en els propers mesos.
Aquestes retallades
segurament afectaran
i les hauran d'assumir
totes les administracions,
siguin governades
per qui sigui,
si això, en fi,
serà temporal
o pot anar més,
pot ser una qüestió
més de fons.
El que està clar
és que la nostra economia
no arribarà
als llindars
que hem estat
fa quatre anys enrere.
Això està clar.
Ara bé,
que ens haurem d'anar
emullant
a la situació econòmica
del moment.
Això està clar.
Sí, el que passa...
I per tant,
el que nosaltres no podem fer
és avançar com a ciència més.
Però mira,
emullat a les situacions econòmiques
del moment,
jo ja estic d'acord.
El que passa és que
la primera mesura
que va prendre la Generalitat
del senyor Mas,
el govern de la Generalitat
va ser rebaixar
el que es pagava
per les herències.
Els més rics,
bé,
això té unes conseqüències
i les conseqüències
es noten amb tot.
Es noten,
bé,
hem rebaixat 500 milions a l'any
amb impostos,
i això,
lògicament,
amb algú
tens que retallar
aquests 500 milions.
On retallem?
Doncs, bé,
retallem a la sanitat,
retallem a l'educació,
retallem...
Home,
jo crec que era més important
el dèficit que tenia la Generalitat
que no passa el que hem deixat
i el més important
sempre és el servei
a les persones,
i aquí és la diferència
que hi ha,
aquí la diferència
que hi ha
entre...
No el més important
són les persones,
l'economia és molt important
però les persones
molt més,
molt més.
Retallem amb altres coses,
no rebaixem impostos
i podrem tindre
una bona sanitat
i una bona educació.
Bona sanitat
i bona educació
la tenim, eh?
Això no ho perdrem,
la qualitat
no la perdrem.
A més,
fixeu-vos una cosa,
fixeu-vos una cosa,
estem dient,
actualment es triguen 15 mesos
en operacions de...
M'agradaria mirar
estadístiques
de fa 5 anys enrere
perquè jo crec
que això
ha variat ben poc,
ben poc,
perquè de fet
la plantilla
dels cirurgians
segueix sent la mateixa.
El problema
que tenim a Tarragona
és que a Joan XXIII
s'han anat posant
pagats
durant 40 anys,
23 de Convergència,
el 7 del tripartit,
ara s'estan tornant
a posar pagats
i el que no hi ha
és una política
sanitària
per la ciutat de Tarragona
correcte
perquè Tarragona
sigui la capital
de referència sanitària
de la província.
Però no saps que caldria
fer un nou hospital?
Evidentment.
És que si tornem
a posar més pagats
i ara canviem una planta
i ara fem aquí un pagat
i fem una cosa
amb tanques
i la gent no pot ni entrar
ni sortir
i tot de races,
és un desgavell.
A Tarragona
s'ha de fer,
no sé si concertat
amb la tecla,
si s'ha de fer a mitja,
si s'ha de fer
amb una part,
a una banda o a l'altra,
però Tarragona
necessita un hospital nou,
però ja,
bueno no,
el necessita de fa anys,
però ja és que
s'han fet
no sé quants
a Catalunya
i aquí
anem posant pagats.
Clar,
és que hi ha molts serveis
a Joan XXIII,
es fan el doble
de parts
amb les mateixes instal·lacions,
és que no té sentit,
estem absolutament discriminats.
Tots aquests temes
de salut,
afegir
a la batallada.
Tots aquests temes
de salut,
clar,
tenen a veure
amb l'economia,
amb els pressupostos,
en fi,
vostès ja han introduït
fa un moment
qüestions relacionades
amb els pressupostos,
també amb els municipals
que s'hauran de discutir
i debatre
durant els propers mesos.
De fet,
ara comença
el primer curs polític
del nou mandat municipal
i ja s'entreveuen
doncs
algunes posicions
i les hem conegut
en les últimes hores,
per exemple,
des del Partit Popular
o des de Convergència i Unió
demanant
la rebaixa
dels impostos
de l'IBI
als empresaris.
Recordo
que l'any passat,
si no m'equivoco,
l'anterior govern
municipal
amb el Partit Socialista
Esquerra Republicana
va fer un augment considerable
d'aquest IBI,
d'aquests impostos,
el PP i Convergència i Unió
a l'oposició
ho consideren injustificat
i en fi,
aquest pot ser un tema
de debat interessant.
Maribel,
a Convergència i Unió
considereu que no es poden
pujar els impostos
més
als empresaris
terraunins?
en aquests moments no.
En aquests moments no,
perquè l'única forma
que tenim
que hi hagi possibilitats
de crear
llocs de treball
és que els nostres empresaris
rutllin
amb els seus negocis.
Aleshores,
jo crec que ja n'hi ha prou
de
paraules buides
de contingut
i jo crec que el que cal
d'una vegada
per totes
és que coneixem
exactament
quina és la situació
econòmica
de l'Ajuntament
i que
les nostres despeses
vagin en funció
dels ingressos
que rebem.
No podem continuar
gastant més diners
dels que ingressem
perquè això
és que no funciona
enlloc
ni a casa nostra
ni a qualsevol empresa.
Aleshores,
el que hauríem de fer
és ser realistes
i dir
a veure senyors
quants diners ingressem?
Aquests?
Doncs molt bé,
això és tot el que ens podem gastar
i no podem gastar
ni un sol cèntim més
i per això
cal reduir?
Doncs cal reduir.
Doncs mirem
què és el que s'ha de reduir.
Però el que no podem fer
és continuar aquest ritme.
Aquí aleshores
el debat està en on reduïm.
No?
En la prestació de serveis.
És que si això fos
una empresa privada
per desgràcia
ja no existiríem.
Perquè no...
És a dir,
aquest ritme
no es pot continuar portant
de la manera
que estan les coses.
Joan.
Sí,
jo crec que parlaves
dels impostos.
Sí,
dels impostos municipals
sobretot de l'IBI
però sobretot
clar,
el PP i Comergerència
i Unió
es queixen dels empresaris.
Home,
és que n'hi ha algun cas
que ha arribat
d'estar al 40%.
Jo no dic tots.
De l'any passat,
no?
Tots.
Aleshores,
clar,
jo considero
que això
és un cop de pala
important.
A veure,
Joan.
Sí,
a veure,
jo recordo
que l'any passat
es va pujar
a l'IBI
però només va ser
amb un de cada
deu empresaris
els que tenien
els terrenys
més grans
no residencials.
Això està clar
i és un de cada deu
empresaris.
Un de cada deu
empresaris.
No,
no,
afortunadament
els nostres llocs
de treball
ja estan a les pimes.
Afortunadament.
és que m'ho sompi més.
Dit això,
dit això,
dit això,
des del grup
municipal socialista
el que tenim clar
des del govern
el que tenim clar
doncs
és que no pujarem
els impostos.
Està claríssim
que no els apujarem.
Això,
no sé
d'on t'ha sortit
que els pensem a pujar
perquè no s'ha parlat
ni s'ha dit
ni s'ha anunciat
que els apujarien.
no pujarem,
congelarem els impostos.
Està claríssim.
Ja ho hem dit,
m'éssabla
que ho va dir
l'alcalde fa dies.
La setmana passada
ho va dir
en una entrevista
en aquesta casa.
L'alcalde fa dies.
El que passa
és que aquí
el PEPI,
Convergència i Unió
parlen d'aquest impost
específicament
de l'íbril.
demanem.
Nosaltres ja hem dit
claríssim
que no apujarem
els impostos.
No, no,
però estem randa baixar
el que s'ha pujat.
Això és una altra història.
Els congelaran
també els rics.
Eh?
També els rics.
Però a tothom,
a tothom congelarem.
A tothom congelarem.
Hem dit que congelarem,
ho va dir l'alcalde.
Jo el torno a repetir.
A tots.
A tots.
A tots.
A tots congelarem.
A la dialèctica seva
contra els rics.
No, contra els rics,
no hi ha res
contra ningú.
Aquí hi ha
una apujada d'impostos
i quan apujes impostos
els pots apujar per trams,
els pots apujar
amb uns més
i els altres menys,
etcètera, etcètera.
O els pots congelar
a tots.
Senyor Sánchez, a veure.
Si vostè li puja els impostos...
Jo acabo, acabo.
Jordi, Jordi, acabo, acabo.
A veure.
Sí, per favor.
El tema de la despesa.
El tema dels impostos
ja està clar.
No pensem a apujar els impostos.
Res.
Congelats.
Bé?
El tema de la despesa.
Bé, el tema de la despesa,
a veure,
igual que una família,
que una empresa,
nosaltres tenim
com a ajuntament
una capacitat d'endeutament.
El que no podem saltar
és la capacitat d'endeutament.
A veure,
si nosaltres...
Que ens hem saltat fa dies.
Demanem un crèdit.
Demanem un crèdit
i sabem que no el podem tornar.
Això no ho podem fer.
El que sí,
nosaltres podem demanar un crèdit
perquè sabem que el podem tornar.
Això sí que pot ser.
La capacitat d'endeutament
fa dies que està sobrepassada.
L'economia que estem,
l'economia on estem posats,
no funcionava.
Així, funciona així.
Les persones,
normalment,
les persones,
quan se compren una casa,
a un cotxe, etcètera,
el que fan és endeutats,
però saben que ho poden tornar.
O sigui,
que és la capacitat d'endeutament
que tenim ara.
I la capacitat d'endeutament
que té l'Ajuntament de Tarragona
és una capacitat
que està reconeguda per llei.
És que no et pots endeutar més
del que diu la llei.
I la llei ja és...
Però nosaltres ho veiem, Joan.
Siguem realistes.
Sí, clar que estem endeutats.
Tu quan vas en una entitat financera...
Nosaltres som capaços
de tornar el que estem endeutats.
Però oblida-te'n de la capacitat.
Perquè si no...
La llei diu que te pots endeutar
un 75% màxim dels teus adreços
de l'Ajuntament de Tarragona.
I no hi hem arribat aquí.
Home, estem al 120 i migo, eh?
No hi hem arribat.
Estem al 120 i migo, home.
No, no, mira.
Si et mires els comptes generals
de l'Ajuntament,
veuràs que no.
Escota, Joan.
I a més,
ell els ha aprovat nosaltres.
Quan tu vas a demanar un crèdit
a una entitat bancària
i et diuen,
miri, per la nòmina que vostè cobra
té una capacitat de màxim
aquests diners, no?
El mateix que li diuen a l'Ajuntament.
Exactament el mateix.
Doncs nosaltres no complim amb això.
Exactament.
Perquè els bancs no fan distincions
entre ajuntaments i no sé què.
Fan una distinció
que és que et cobren
una miqueta menys els interessos.
Però no et fan distinció.
El que miren és
uns ho poden tornar
o no ens ho poden tornar.
A veure, Jordi,
que no t'havíem sentit bé abans.
Aquí hi ha una cosa...
A veure, és que jo m'ha semblat sentir-te.
És que nosaltres volem baixar els impostos.
No congelar-los.
Nosaltres no recorçarem uns pressupostos
per l'any vinent
que no abaixin l'IBI
a les grans superfícies.
Per una qüestió molt raonable.
Primera,
és la gent que genera ocupació.
De totes les empreses
que se'ls han pujat,
grans empreses...
Una de cada 10.
No, PIME seran...
Una de cada 10.
De les que han patit
la pujada de l'IBI,
el 99...
95% seran PIME.
Sí, sí, senyor.
I si vostè li puja els impostos
a una nau industrial
que té una botiga que ven
articles de qualsevol tipus,
ens el reflectirà el preu.
Ens posarà les presses més cares.
Per gastar-se vostè els diners,
amb què?
Si és que no ho sabem,
amb què?
Amb l'educació, amb sanitat, per exemple.
Senyor Saneuges,
l'Ajuntament de Tarragona
deu 260 milions d'euros.
I el senyor Pérez
parlava l'altre dia
de fer un pressupost de 120.
deuen vostès el 200 i pico
del pressupost que tenen previst
pel 2012.
Em sembla que parlar d'endeutament
i a part,
abans de la campanya,
vostès van dir que tenien un superàvit
de 3 milions d'euros.
Ho vaig veure publicat
als mitjans de comunicació.
Jo crec que
aquesta política de gastar,
gastar, gastar,
és absolutament perversa,
perversa contra els resultants,
contra els que més pateixen,
perquè els que estan a l'atur,
els que hi estan retallant
la sanitat,
l'ensenyament,
la gent que ho està passant malament,
no són els rics, eh?
Senyor Saneuges.
Vostès has passat la vida
parlant de rics i pobres,
però aquí participa
la seva manera de governar
i ser els pobres.
Estic defensant els pobres
en contra de les seves polítiques.
No sé què parles de rics i pobres,
perquè tu estàs defensant els pobres.
Em sembla molt bé.
És la teva funció,
defensar els rics,
això està claríssim.
Jo defenso els pobres.
És la teva funció, Jordi.
És vostè que els envia l'atur.
Estem molt ben situats, Jordi.
Tu defenses els rics,
baixem-nos els impostos.
Jo defenso els pobres,
i dic no baixem-nos els impostos dels rics,
que si ens ho podem gastar els pobres.
Esté a la misèria, senyor Saneuge.
Estem molt ben situats, Jordi.
Jo defenso els pobres
en contra de vostès.
Estem situats en contra de vostès.
Maribel, escoltem una cosa,
jo parlant de rics i de pobres,
jo crec que no té cap sentit
parlar de rics i de pobres en aquesta lliure.
Jo crec que tampoc, Maribel,
però com que hi entra el Jordi...
Jo crec que valdria la pena,
i que en el seu moment,
el Joan Arege i jo va dir
que fa molt de temps
que començéssim a parlar
d'aplicació d'impostos
o de nivell de concessions
de serveis
de les institucions
en funció dels patrimonis
i ingressos de la gent.
I llavors acabaríem de parlar
de rics i de pobres.
Cadascú pagaria adaptat
a les seves possibilitats?
Sí, clar.
Jo crec que això funciona així,
l'IRPF funciona així, eh?
L'IRPF sí,
però l'Ajuntament no plica IRPF.
L'Ajuntament cobra IBIS,
l'Ajuntament cobra escombraries,
l'Ajuntament dona servei gratuït
de, no sé, autobús,
de lo que sigui.
Potser valdria la pena començar
a veure com podem reflectir
realment la necessitat de la gent
versus tot el que paguen.
Potser valdria aquesta la pena
i no començar a parlar
de rics i de pobres,
que deu pagaria adaptat a mesures
que evidentment amb uns minis
i uns màxims.
Està clar?
En fi, ja veig que serà molt interessant
aquest debat durant els propers mesos
o setmanes al voltant dels pressupostos,
perquè clar,
si es reduixen els impostos
i per tant els ingressos
de l'Ajuntament,
també segurament s'hauran de reduir
les despeses i aquí estaria
on s'ataca la reducció
de les despeses.
breument,
Jordi,
on creus que hauria de rebaixar
molt la despesa
a l'Ajuntament de Tarraona?
Jo és que no governo,
és que governen ells,
que ho facin ells.
Home,
però us pregunto l'opinió.
No, que ho facin ells
i nosaltres a les hores
censurarem o no.
La Maribel em vol respondre?
T'ho podria dir...
Hi ha partides o departaments
o àrees on caldria
fer una reducció important?
Sí, insisteixo,
insisteixo,
hi ha serveis que es donen
a tothom per igual
que potser no s'haurien de donar
a tothom per igual.
Quins?
Quins?
Quins?
És que ja és progressiu,
són els impostos.
Els jubilats, per exemple,
els hi trem al tubus als jubilats.
Això és el que vols, Maribel?
No, jo no...
Els nens ens hi trem al tubus,
gratis, els hi trem.
Els hi trem.
No, senyor Sanoja,
com que a vostè està dient...
És que rebaixem...
A on, però a on?
Això de rebaixar en general
no val.
És a dir, a on tenim que rebaixar?
Nosaltres el que no estem d'acord
és en rebaixar els impostos,
d'acord?
Amb això no...
Senyor Sanoja,
vostè ha retallat en guardaria.
Han retallat en serveis socials.
O sigui, que no em doni llicionetes,
ni una,
no li permeto ni una.
Ni en serveis socials
ni en educació
i en serveis socials
no s'ha rebaixat.
El pressupost que l'ajustament
respecte a la gent
és un 62%
en serveis socials més baix.
La despesa de l'ajustament
estem per damunt
amb tres coses
que són educació,
serveis socials
i seguretat.
Estem per damunt.
Alguna cosa més, senyors?
No?
Acabem, doncs.
La tertúlia.
Ja veig que han vingut
amb les piles molt carregades.
Tot i tractar-se d'un 30 d'agost,
veig que les vacances
els he assentat molt bé
avui als nostres contartulis.
Recordem, de totes maneres,
que tenim Santa Tecla
aquí a la Cantona.
Avui és una de les notícies
a tots els informatius.
Avui es presenta el programa de festes,
així que tindrem uns dies
al mes de setembre,
com a mínim,
per gaudir de les festes.
Però ja veig que el debat polític
serà molt interessant
en aquest curs que comença,
el primer del mandat municipal.
Avui hem fet
la primera tertúlia política
de la temporada
amb tres regidors
de l'Ajuntament de Tarragona.
Maribel Rubio,
de Convergència i Unió,
Jordi Roca,
del Partit Popular
i Joan Seneuges,
del Partit dels Socialistes.
Senyors, moltes gràcies.
Gràcies.
Que vagi molt bé
i fins la propera tertúlia.
Bona setmana.
Adéu, bon dia.
Bona setmana.