Sintonia de Tertúlia, temps d'opinió, d'anàlisi, de comentari.
Avui amb tres contartulis que ja anunciàvem fa un moment
en el sumari del programa abans de la publicitat.
Ja els tenim aquí a punt.
Avui ens acompanya Pere Valls, vicepresident de la candidatura
a Tarragona 2017.
Pere, molt bon dia.
També ens acompanya Joan Andreu Torres, president d'Òmnium Cultural.
Bon dia, Joan Andreu.
Molt bon dia.
I també l'arquitecte Javier Climent.
Javier, molt bon dia.
Bon dia.
Tres veus, tres terraonins que ens ajudaran, com dèiem,
a comentar algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui tenim, entre d'altres qüestions, i ben destacada,
un tema que ja arrosseguem des de fa uns dies.
Aquestes anunciades retallades en l'àmbit de la sanitat,
que en el cas de Tarragona sembla que afecten especialment
a l'Hospital Joan XXIII, i que ahir van tenir un protagonisme especial,
perquè ahir al vespre el president de la Generalitat, Artur Mas,
va fer la primera visita institucional a l'Ajuntament de Tarragona.
es va reunir amb l'alcalde, va signar el llibre d'honor del consistori,
i és evident que un dels temes centrals de la reunió van ser aquestes retallades,
sobretot pel que afecta a l'Hospital Joan XXIII.
Fins i tot abans, prèviament, els representants sindicals de l'hospital
s'havien reunit amb l'alcalde.
En fi, per veure quines possibilitats n'hi ha per intentar pal·liar,
en la mesura del possible, aquest anunci de retallades.
Recordem que en el cas de Joan XXIII s'anuncia una davallada dels pressupostos
del 16% respecte a l'any passat.
En fi, aquest és un tema que serveix avui per obrir la tertúlia.
els semblen adequades les retallades anunciades en l'àmbit general de la sanitat
i concretament pel que fa a Tarragona, l'Hospital Joan XXIII.
Joan Andreu?
Per posar un títol, així que començarà la tertúlia,
haurien de posar hospital.
Prohibida l'entrada de malalts.
Per tant, ja hauria de ser la primera, no?
Ja ho he de dir, escolta, aquí es fan les coses i, com sempre,
no s'explica ni s'argumenten ni saps per què.
Que se l'hagi de carregar, en aquest cas, els serveis tan baixos
com és educació i sanitat, és complicat.
També tinguem en compte, perquè ja n'hi ha sortint,
tota la possibilitat que hi ha darrere de tot això,
que s'està dient, i només s'està dient allò en veu baixa,
del que és la sanitat pública i la sanitat privada.
El primer dia ja van dir que la gent s'havia de fer d'una mútua.
Això el primer que va dir ja, sí, el conseller, sí, això ho va dir.
La qual, clar, no sé si era en sentit de dir, escolteu, els que pugueu,
per tant, tornarem a altres sistemes sanitaris,
i per tant, ni la privada tornarà a emergir en aquest aspecte
de poder tenir unes entrades des dels particulars,
que molta gent ja el tenim, vull dir que molta gent ja el tenim,
no és que dius...
Però tu creus que s'estaven aficiant, doncs, indirectament a la sanitat privada?
Home, clar, és que, de fet, si no fan operacions
o t'has de fer en el cua de tants mesos i tal i qual,
la conseqüència és lògica, la gent que està malalt
se'n deuterà o farà tot el que és possible
perquè el pare, el familiar o el que sigui que està malalt
se li doni una solució el més ràpida possible.
Si no el pots donar a la pública, la buscaràs en un altre lloc,
i, per tant, directe o indirectament, volguent o no volguent,
clar, aquesta situació genera, evidentment,
un trasbassament cap a la gent.
Busqui solucions.
Ja bé?
A veure, les retallades entenc que són inevitables.
La qüestió és com es fan.
El problema és que la nostra sanitat,
des de fa molts temps, necessita una molt millor gestió.
Havia hagut èpoques fa 15-20 anys
que les gestions aquestes semblaven que estaven força bé
i que havien recuperat bastant del dèficit tradicional
que arrossegaven,
però sembla que això s'ha tornat a deixar de banda
i ara toca retallar.
El que és totalment injust,
totalment injust,
i ho dic aquí clarament,
és que els van vindintes que es retalla un 16%
i amb altres hospitals propers no se'n retalli gens.
Al revés, encara seguim fent inversions
o en que van de completar mobiliaris de macrohospitals propers.
Parles de l'Hospital Sant Joan de Reus?
Jo, jo, jo.
Sí, sí, clar, jo parlo de l'hospital.
No, no, m'ho pregunto perquè, clar, no ho havies dit,
però entenia que...
Sí, a veure, és bastant ridícul, no?
O sigui, a 10 quilòmetres
es estan fent un hospital immens sobredimensionat
perquè no l'acaben d'omplir i tot el que vulguis,
i aquí fem retallades.
No té sentit, francament no té sentit, eh?
O sigui, allò que parlem sempre de l'equilibri territorial,
bé, això és desequilibrar més que mai.
A més, un hospital com Joan XXIII,
que precisament estava mancat d'inversions urgents,
urgents, que tan sols no arriben les urgents,
sinó que li retallarem.
A veure, perdó, aquí algú ha fet els números molt malament,
o sigui, simplement ha agafat una màquina de sumar i restar
i s'ha acabat.
Jo crec que els han fet molt bé.
No, no, però...
Els seus interessos, sí.
Doncs, vale, jo no vull arribar tant com...
A veure, esclar, però els governants tots els no ho són.
En tot cas t'agradaran o no t'agradaran.
Bé, doncs d'aquesta ciutat hem de dir
no, prou, s'ha acabat.
I que la Generalitat s'ha plantat davant de Madrid,
doncs nosaltres també ens podem plantar davant de la Generalitat.
I així, i que vingui la guerra, home,
és que no pot ser, no pot ser que sempre rebem els mateixos.
Sempre rebem els mateixos.
L'Hospital Joan XXIII...
Quan s'ha de retallar alguna cosa, retallen a Tarragona.
Quan una inversió de carreteres s'ha de paralitzar,
es paralitza a Tarragona.
No oblidem que...
Avui fa 100 dies d'aquest govern, no?
Sí, fa 100 dies, sí, més o menys, sí.
Es va dir, farem el govern dels millors.
Això es va dir, repetir, insistir.
A veure, no en tenim cap de millor a Tarragona.
Un dels millors d'ells serà.
No, però ni dels de Convergència de Tarragona ni d'Unió.
A els millors no hi ha cap conseller.
No, bueno, és que no...
Però aleshores, vostès consideren que el tema de les retallades sanitàries
és una qüestió també territorial, geogràfica?
Home, mirem...
Tant pel que deia el Javier com pel que apuntes tu ara de manera indirecta?
No, no, jo ho dic directament.
Si hi ha gent d'aquí, el Consell Executiu,
les coses es tracten d'una manera.
Si no, això no es tracten d'una altra.
Això passa a qualsevol junta del que vulguis.
Si hi ha algú del territori, que també s'ha de comptar amb això...
O sigui, hi ha d'haver...
És a dir, la importància del dobi territorial.
Hi ha d'haver, als governs i a les juntes,
hi ha d'haver-hi gent de totes sensibilitats,
però també de tots els territoris.
Perquè si no està descompensat per un cantó o per un altre.
És a dir, si fas un govern de metges,
les carreteres no funcionaran.
Però si a més a més no fas...
Si no equilibris i reparteixes pel territori,
encara que no es vulgui, tothom tira cap a casa.
Perquè això és així.
Això és humà, a més a més.
I això és el que està passant.
Teníem gent a segona fila.
Consellers de la província,
de Tarragona, ara no n'hi ha cap.
I això és una cosa que patirem.
I a més a més, és un govern molt barceloní, a més a més.
No tinc res contra els de Barcelona.
Però és molt barceloní i una mica elitista
amb el sentit, i perdoneu-vos l'expressió,
jo no tinc res contra ningú jo,
però que es veuen les coses des d'un punt de vista només.
I això, doncs, jo crec que això és un dèficit
que a la llarga patirem més gent.
Ja veurem.
I a més a més, ara estem en una situació
a un mes i mig d'unes eleccions
on, diguem-hi que no saps mai si el que es diu
és perquè es farà o perquè toca
o a veure què passa.
És a dir, això, ens plantarem al mes de juny
sense saber els pressupostos de la Generalitat,
que és allí on veurem per on van els tiros.
Perquè ara s'ha dit, inclús s'ha dit això
dels uniformes dels col·legis,
és una mica per despistats a tots, no?
Això n'ha sentit moltes coses.
Jo no vull dir ni que estigui bé ni que estigui mal.
No, no, però és un globus sonda.
Estic dient això.
I això, doncs, va fent.
I mentrestant anem veient
que sí, que aquí potser detallem per aquí,
que l'altre ja ho veurem,
però fins que no tinguis el pressupost
i vegis exactament per on anirà tot,
i no el tindràs fins després de les municipals.
Per què?
Home, perquè el pressupost, diguem-ne, es retrata.
I ara no convé.
Tu, Joan Andreu, també conèixis
que hi ha aquí un greuge comparatiu territorial?
Per la disminució...
No, no, però és que és millor,
vull dir, en tot sistema polític,
vull dir, qui té la cirés i la remena
són els que la reparteix.
Per tant, està molt clar.
No, no, vull dir, mani qui mani,
i això en tot el sistema polític, social, econòmic...
Doncs aleshores és bàsic tenir
gent del territori important de pes en un govern.
I tant, a tot arreu.
Si vols que cireres vinguin cap al teu territori,
segur, clar, si no, podré ser que vinguin garrafes, clar.
Però al marge del criteri geogràfic,
en fi, estem en la situació econòmica en la que estem,
en una crisi que ja arrosseguem des de fa 3 o 4 anys,
en uns comptes difícils,
en unes finances molt complicades del govern de la Generalitat,
troben justificades aquests anuncis de retallada pressupostària
en l'àmbit, per exemple, de la sanitat o de l'educació?
Jo penso que amb l'excusa de la crisi
s'està fent retallades abusives en alguns sectors.
tinguent en compte que també,
que això anar retallant, anar retallant,
vol dir que vas també, vull dir, augmentant l'atur,
anant pujant gent,
és a dir, tot el que vas retallant també de gent que treballa,
vas augmentant l'atur,
i per tant, d'alguna manera, vas carregant per l'altre costat.
I també això vol dir que genera,
perquè també parlava de formació,
no sé si passaven també d'un grapat de cursos,
mil cursos a 10 o 12 cursets només,
de formació de carrega de la Generalitat,
és un peix que es va moixegant la cua,
i clar, ningú el talla,
potser no sap,
ningú sap on l'ha de tallar,
però clar, jo el que em pregunto és dir,
bueno, on està el finançament de l'Estatut,
on està tot aquest finançament que,
en fi, que s'explicava,
vull dir, a base de majorets i de timbalers i de tot,
on està aquest finançament de l'Estatut,
que havia de solucionar tots els problemes
ja per sempre a la nostra Generalitat,
on està el fons de compensació també,
o a què moment plantejar-nos-los també,
no podem anar regalant masses coses a Catalunya
a la resta del món amb la situació que estem,
i per tant, els imposts de tots aquells que volen baixar
i no baixar, si es baixar un tros,
si baixar mig de fi dels herències i tal i qual,
com queda tot això?
Jo em sembla que no s'acaba d'explicar
i no es acaba de voler entendre.
Tu, Javier, creus justificades que s'hagin de retallar?
El que s'han de fer justos és evident,
però és que retallar és el més fàcil del món,
no? O sigui, em falten tants,
doncs trec d'aquí, trec d'allà i s'ha acabat.
No, perdona, gestiona correctament,
gestiona les coses com cal,
busca una gestió eficaç,
que pugui donar un...
reduir els dèficits o augmentar els superhàbits.
Però és que, al final,
tot depèn dels equips de gestió,
a veure si són els millors que ho demostrin,
no? Per a veure, el que m'estan fent ara
no és demostrar res.
Això ho s'ha de fer un nano d'escola,
que si falten 10 pessetes,
doncs les trec de l'altre calaix i ja està.
I és el que deies.
Això el que està generant és més atur
que és la font,
la mare de tots els problemes, no?
Per a veure, aquesta no és la via,
i la via és el que estàs comentant,
el finançament.
I si no ens arriba per via de Madrid,
doncs que ens arribi per via d'allà on sigui.
Però aleshores la solució és el pacte fiscal,
és a dir, arribar amb un acord amb l'Estat,
que hi hagi un sistema de finançament
similar al concert econòmic d'Euskadi...
I això no s'arriba, i no s'arribarà.
No s'arribarà?
Jo, amb les circumstàncies que estem
i amb eleccions municipals
i després les generals i tot això,
que aquí tot amagarà la roda i esperarà.
Però, no, no, em refereixo a altres formes de finançament.
A veure, els nostres ajuntaments,
grans, petits, mitjans,
s'han anat espavilant
i han anat buscant finançaments externs,
no sé quines fórmules imaginatives han anat trobant,
i les inversions que estaven aturades,
doncs algunes s'han aconseguit desbloquejar-les.
No totes, evidentment.
Bueno, a veure, doncs cadascú a la seva escala
que faci el mateix.
Perquè puja els impostos més als catalans,
com l'estat ha insinuat el govern de Catalunya.
Però, per exemple,
el copagament de la sanitat,
és que no és tan greu, per favor.
És que ens rasguem les vestidures
per unes tonteries a vegades impressionants.
Això s'hauria de fer ja.
El copagament és una cosa que s'ha de fer.
Però què seria el copagament, no?
Perquè clar, aquí també ens podíem plantejar...
Parlem moltes vegades del concepte del copagament.
Per mi el copagament és molt simple.
Cada visita pagues 5 o 10 euros.
5 o 10 euros no és res per cap economia,
perdó, i el que no la pugui pagar, que no la pagui, eh?
Però, en general, tothom pot pagar 5 o 10 euros.
Però l'efecte disuasori que té
per la quantitat i quantitat de gent
que va simplement allà,
quan té un mal de cap,
o quan li fa mal aquí, o li fa mal allà,
o li pica el peu,
home, no, per favor.
Això també ajudaria molt
a resoldre problemes estructurals de la sanitat.
El primer que ha de fer és predicar amb l'exemple.
Sí.
Perquè el primer que ha de...
No, ho dic perquè...
Dir, ara això costarà 5 euros,
això és molt fàcil també.
És molt fàcil,
això ho fan un decret al govern
i el dia 1 del mes que ve,
o el dia que vol...
Sí, però ara no ho fa ningú,
que venen eleccions.
No, no, però jo no vaig per aquí.
Això s'hi ha d'arribar.
Hi haurà d'haver-hi,
a banda del que acabes de dir,
més, com a mínim,
una justificació molt clara,
s'hi ha d'arribar,
perquè ens digui que això ho hem de fer.
que pagarem i tornarem a pagar.
Però bé, així això.
Perquè, de fet,
amb el que nosaltres ens descompten de la feina,
ja hi va això.
Per poder anar al metge,
perquè a lo millor estàs 20 anys que no vas al metge,
perquè gràcies a Déu,
doncs un té bona salut,
i de cop hi has d'anar cada setmana.
I tampoc és just,
que si has estat 20 anys sense anar-hi,
de cop hi ha...
És a dir, tot això és molt...
S'ha d'afinar molt prim, això,
i s'ha d'explicar molt bé.
Però el que no s'entén
és que per un cantó diguin això
i per l'altre,
encara que sigui simbòlic,
es vulguin rebaixar algun impost.
No, em t'ha sentit.
Encara que sigui simbòlic,
l'impost aquest de successions,
que està a la mínima expressió,
que només afecta, penso que en dir,
el 6% de la població,
que són els que tenen més propietats
a l'hora de transmetre els pares a fills.
Home, clar, és que els pobres només n'han de fer factures.
No, vull dir, llavors,
a veure, la imatge,
la imatge, és a dir, els gestos,
la política també són gestos.
Sí, però això és un greu ja comparatiu
amb altres comunitats.
Molt bé, escolta, molt bé.
Oi que l'any passat
tots els polítics
es van abaixar el sou poc o molt
i tothom ho va trobar,
diem-li bé,
gent que encara diu que és poc,
però tothom se l'ha abaixat.
Amb els funcionaris
i els que treballem l'emissos
també se'ls han abaixat.
Per què?
Perquè teòricament,
teòricament no, segur,
tenim el sou garantit.
És a dir, cada més cobrem.
Llavors, et diuen, mira,
cobras una mica menys,
el que no té sentit
és que davant d'aquestes mesures
que afecten
a la gent que va a treballar,
de cop i volta encara diuen,
no, és que ara
aquells quatre que encara pagaven una mica,
ara no pagarà.
Sí, però estic d'acord amb tu,
quan això és igual per tothom.
Però escolta'm una cosa.
Però el que no pot ser
és que un es mori a Tarragona,
li costi no sé quants,
i es mori a València,
li costi una altra cosa.
Quants són aquests?
Perquè, perdona,
a la gent normal
ens costarà el mateix de tot arreu.
A la gent normal,
al cadar del pis dels pares...
No pateixis,
que el de més amunt
ja s'ha espavilat
a fer una societat
i ho heu repartit abans.
És perquè són aquests
els que...
Les fortunes aquestes
que diuen que se n'aniran.
Són els dels mitjans que reben,
com sempre.
Si se n'han d'anar,
que se'n vagin.
Perquè en el fons,
i ho dic així,
i això és molt bèstia,
però en el fons,
poc patriota són
la gent que només mira amb els calés.
perquè, clar,
si només mires la teva...
I no sé si queda gaire bé
que ho dic això,
però la gent que només mira
la seva butxaca
i el de més tant li fa,
no sé si ens interessa massa
que estic tenint-los
per aquí al costat,
perquè aquesta gent
es venen i es compren.
Aquí començam
per molts esportistes d'elit
que són ídols.
Sí, començam així,
començam així.
I que després tenen
la residència fiscal...
Quan parlem d'aquestes coses,
hem de parlar molt clar,
perquè si no la gent
no ho entén.
És a dir,
si algú es pensa
que perquè ha d'anar
al pis dels pares
o aquestes coses t'arruïnaràs,
no sé si això ja està tret.
Tampoc t'arruïnaves,
però si això ja està tret.
Perquè en altres llocs
ho han tret.
Però clar,
és que en altres llocs
resulta que no tenen policia,
per exemple.
No tenen tant
perquè no la volen.
Aquí tenim una despesa
a fer important
amb el tema de la llengua.
I ens la paguem nosaltres.
I necessitem
que les televisions públiques
parlen en català,
perquè de les privades
només n'hi ha una a ratos.
I les locals.
aquí tenim
tot unes coses
que les hem de mantenir
perquè són nostres.
I això val diners.
És a dir,
a mi no em val
que vingui algú
i digui
és que vostès es paguen
la policia
si ja n'hi havia.
No en teníem, eh?
Si ens recordeu
que abans
que els Mossos d'Esquadra
es despleguessin
aquí passaven coses.
Això va així.
I tot l'altre.
Anem al tanto
quan estiguen aquestes coses
perquè els greuges,
home,
si tots parléssim en castellà,
si tots fóssim
com els de la Rioja,
evidentment això
no ens caldria,
tot això.
Però és que no és així.
Però és que aquest és el problema.
El copalament no el parlo.
Per mi això és un problema, eh?
Per mi això és així.
Això és així.
Sí,
però perquè són desequilibris
territorials
a nivell nacional
i segueixen existint.
Ahir precisament
ho comentàvem
amb uns amics.
A veure,
aquí ens hem oblidat
que quan anem a Barcelona
anem sempre per l'autopista.
Ens hem oblidat.
És ja tan normal
que ningú se li acudeix
protestar
que ens posin una autovia.
però per favor
a qualsevol ciutat
d'aquest país
ja forma part del pressupost
pagar el peatge
de l'autopista.
Aquí també
pregunta'ls-hi
als ajuntaments.
I aquí hem de reclamar
aquesta autopista.
Més enllà de tota l'embarra
no és preguntant
per què els ajuntaments
posen recursos
i al·legacions
per on t'ha de passar
l'autovia.
També preguntem-ho
perquè també és culpa nostra.
Si no potser ja estaria feta.
Perdona,
cop de decret,
tu ja n'hi ha prou.
Però no es pot fer
cop de decret
perquè la llei és la llei.
Passar la 27
per costat de Valls
ens ha costat
que no estigués feta.
Perdó.
20 anys.
Doncs perdó,
alguna vegada
el que decideix
ha de decidir.
I per això els tenim,
o per això els paguem,
perquè decideixin.
No perquè estiguin dubtant
i sempre buscant el consens
i el consens.
És molt bonic,
això, clar,
així sempre guardaràs els fos.
No, decideix i mullet.
I si l'has pifiat,
l'has pifiat,
però almenys estarà acabada
aquella obra.
I a lo millor
has afectat a quatre pagesos
que no tenies d'haver afectat
i no sé què.
Escolta'm,
ho sento quan toca, toca.
És que això són els ajuntaments.
La setmana passada...
Sí, bueno,
però els ajuntaments
es queixen per boca
dels seus...
Per altres històries.
Ara que el Xavier Climent
comentava l'obra
de la 27,
vull recordar
que la setmana passada
deixava el càrrec
la subdelegada
del Govern Central,
Teresa Pallarès,
per presentar-se
a les eleccions
a l'Ajuntament de Reus
i deia que levantava
que una de les coses
que no havia pogut fer
en el seu mandat
era acabar de fer
la 27.
En fi,
el panorama polític
ens deixa moltes coses.
Ara podem parlar
de la renúncia
de Zapatero
a presentar-se
a les eleccions
del 2012
i si creuen
que això tindrà
alguna incidència
en les eleccions municipals.
Però també,
tenint en compte
que avui,
ja ho hem comentat
en la tertúlia,
com a data simbòlica
avui fa 100 dies
del nou Govern
de la Generalitat
i tenint en compte
aquella mena de...
En fi,
de fet simbòlic
de dir
deixem 100 dies
al Govern
que treballi,
m'agradaria
res,
molt breument,
Joan Andreu,
que posessin nota
o una avaluació
al Joan Andreu
que ve del món
de l'ensenyament.
Quina nota
li posaria
des del punt
de vista personal
al Govern?
Hi ha dues possibilitats,
una,
quantitativa
i qualitativa.
O posem número
o posem lletres.
Doncs posa
el que vulguis.
NM,
necessita millorar,
vull dir,
que torni a començar
de zero.
Això,
li proposaries?
Que torni a començar?
Impossible,
impossible.
no,
jo,
tampoc no he estat
a vegades
de dècimes
amb un dècim
avall
perquè llavors
també ja va sortir.
No apretarem,
eh,
posar una nota.
I va sortir
aquesta enquesta
l'altre dia,
també ja ve
segons qui
deia
quina nota
posava,
no?
Per tant,
no pot ser
que en un examen
objectiu
un professor
li posi un tres
i l'altre
li posin deu.
Per tant,
alguna cosa
no resulta aquí.
I un altre tema
de debat seria
si hem de posar
notes
als 100 dies,
perquè potser
això seria
com a les escoles
posar nota
el tercer dia
del curs,
no?
Jo crec que
per un costat
s'ha de millorar
molt la gestió,
s'han de saber,
vull dir,
el que sigui
prioritzar
necessitats
i aleshores,
vull dir,
evidentment,
fer afront
a aquestes necessitats
però també
amb coherència
i amb la veritat
que tenim.
Per vacunades
a vegades
i aquestes coses
de cara
al plantejament
i problemes
econòmics
que tenim
de cara a Madrid,
doncs,
bé,
no serveix de res
a Madrid
i dir-los
escolteu
que depeneu
de n'altres,
faran botifarra,
escolta,
vull dir,
és que
se n'enriurà,
és que ningú,
vull dir,
ni quan hi ha anat,
ni hi hagi anat
i hi ha anat,
perquè hi ha anat tot,
vull dir,
per Madrid
hi hem passat tots
i cada legislatura
hi ha passat tothom
i tothom
ha sortit content
i quan ha arribat
a Catalunya
s'ha trobat
altra vegada
que ja li havien
pres el pèl
i això anava una mica
a Randa Zapatero,
Randa Zapatero ha estat,
a més,
al meu entendre,
una persona,
vull dir,
bastant nefasta
per la política.
Ara parlarem
de Zapatero.
A veure,
nota o
algun comentari
dels 100 primers dies
del govern?
100 dies
per mi no és res,
sembla que és una fita
que s'han posat
els mateixos polítics
perquè és bastant ridícula,
no?
Fa molts anys
una qüestió
de polítics i periodistes.
Bueno, sí,
doncs molt bé,
a veure,
de moment
és que és no evaluable,
per mi no,
han volgut fer coses
i per mi
jo els demanaria
que no cal que facin tantes
que se les pensin més abans
i quan les tinguin ben pensades
que les proposin
i que les facin
perquè actuar per actuar
tampoc resol el problema
i a mi m'estan demostrant
que simplement
ara vaig cap aquí,
ara vaig cap allà,
ara torno,
ara faig un globo sonda,
ara dic això,
no són polítiques efectives
les que estan demostrant.
Potser caldria dir-los
que no tenen els 100 dies
perquè els examinem,
que tenen més
però que ho facin bé.
Tenen 4 anys.
Clar, tenen 4 anys.
No, no,
que no esperin 4 anys
per fer les coses
que vagin bé.
Per anar-les fent ben fetes.
Sí, sí, sí.
Que les vagin fent.
Permetem només un apunt
a el que has dit abans
de l'A27.
Igual que el que he dit abans
de l'autovia
que necessitem a Barcelona
ja,
l'A27
ens l'estan venent
el dia que aconseguim
alguna cosa
que anirem a arribar a Montblanc.
A Montblanc també hem fet rems, eh?
Hem d'arribar a Lleida, eh?
És que si no arribem a Lleida
malament.
Cuidado que
el que ens estan venent
les motos aquelles
igual que el de
les altres històries ferroviàries
és que gràcies a Déu
que arriba per a fort, no?
Gràcies, sí, sí.
Molt bé.
Pere,
home,
100 dies.
100 dies són pocs dies.
Però amb els 100 dies
com que
cada vegada
aquí en aquest país
que ja gairebé ha governat tothom
llavors
quan uns governen
diuen
oh, és que amb 100 dies
no es pot fer res
i ara que tornen a governar
quan estaven a l'oposició
la clatellada
que anàvem
no se'n recordem d'això
però
no sé de què es queixen
si s'hi foten clatellades
perquè és que això
forma part d'aquest joc
i ho sento
vull dir
i si no t'agrada
doncs no t'hi posis
amb aquest ball
vull dir, això és així, no?
Més enllà dels encerts
no.
Els 100 dies
el que poden servir
és per marcar tendències
i veure cap on aniran les coses.
Més enllà d'això
és complicat
perquè
el pressupost
és el mateix de l'any passat
prorrogat
retallat
i fins que no tinguis
el pressupost nou aprovat
o almenys el projecte
que se'l puguin mirar
els que ja en tenen
perdona
nosaltres podem dir aquí
el que ens sembli
més o menys
amb gràcia o sense
però
vull dir
fins que no tinguem això
i això
fins després de les eleccions municipals
ja et dic jo que no serà
però a més
ja ho han anat dient
en tantes coses
perquè menys els hi va bé
o clar
no li interessa
però de la mateixa manera
que un amaga la carta
l'altre de dir
tu l'amagues
estàs amb el joc
i això funciona així
però el cap te seguirà amagada
sí, no, clar
un amagarà l'altre de dir
però seguirà amagada
però ja saps qui té els asos
sí
no, no
no els té ningú
ja saps qui
només juguem a parelles
i només a parelles
a veure
aquí la cosa
la cosa
jo està
pel que s'està veient
vull dir que
doncs
algunes coses
que tothom m'havia dit
inclús ells
que eren
bàsiques
i que s'havien
de no tocar-les
doncs es toquen
l'ensenyament
la sanitat
sabers socials
ja ho veurem
potser això serà el
justícia
sí
allò que
fins ara
era bastant
inamovible
no sé si dissagrat
per dir-me
això és una paraula
que no sé si
s'escau aquí
no
doncs
es belluga
sembla
i a més a més
amb pocs miraments
no
és el que hem dit abans
i això
per mi
ho dic sincerament
jo si s'han de
a veure
que estem en una època
complicada
sí
fa tres anys
el govern anterior
ja va començar
a prendre mesures
les que des de la Generalitat
es podien prendre
perquè la Generalitat
no les pot prendre
totes
i sembla que no s'hagi fet res
que tot s'hagi sigut dolent
i jo també m'agradaria
una cosa
que es digués
tot aquest deute que hi ha
el que seria bo
que alguns digués
aquí se li donen les factures
perquè al final són
hospitals
escoles
i carreteres
tot això és inversió
que queda
i aquí no hi ha hagut
ni sopars
ni dinars
ni aquestes històries
que a vegades s'expliquen
si els deutes
són amb inversions
d'aquestes
nosaltres tenim un país
que quan això
comenci a funcionar
doncs tornarà a engegar
perquè tenim
les bases posades
jo vull dir
que s'ha fet
una escola cada setmana
no sé com ho explicava
fa uns mesos
si això algú
pensa que és dolent
no sé com som
pardon de Zapatero
que ha estat una mica
el protagonista dels últims dies
després del seu anunci
per cert els va sorprendre
que digués que no es presentarà
a la reelecció
Javier
era previsible
el que no sé
és perquè s'estranyen alguns
és que al final
bueno que si la debacle
no
era normal i previsible
que potser ho tenia
d'haver anunciat abans
o després
i això és ell
el que triava al moment
i et sembla correcte
que ho hagi anunciat
a un any de les eleccions
a mi em sembla molt bé
a mi em sembla molt bé
sí perquè dissipes
dubtes
d'aquestes
a veure
en aquesta ciutat
ho sabem
que segons quins canvis
haguessin produït un any abans
haguessin produït
unes expectatives
completament diferents
vull dir
abans i ara i després
vull dir
que els polítics
anunciin les seves intencions
està bé
això de que ara
tindrem un any
sense govern
és una tonteria també
és una tonteria
a veure
i robar el cabot xacón
si t'haguessin
de demanar
el pot
jo francament
ho sento molt
però prefereixo
el robar el cabal
ve com una persona
molt assenyada
molt assenyada
i amb tots els respectes
per la senyora Xacón
i que a més és catalana
però és que en aquests moments
tenim algú
que tinc les idees
molt molt clares
i dels que conec
d'aquest tant
o el govern
o l'oposició
em sembla
que els dels unis
pocs
que la tenen clara
ojalà també es pogués
preguntar-li també
al senyor Rato
que també em sembla
una persona
molt assenyada
i entre tots dos
poguessin trobar
alguna solució
el Bac Mundial
i me va provar
però bueno
m'entens
jo sempre he sostingut
que els governs
al final
a mi m'és igual
el color que tinguin
uns o l'altres
agafem els millors
de cada lloc
i que aquests solucionen
els problemes
que ara
és que el problema
que tenim ara
no és polític
és econòmic
per tant
agafem els millors
de cada lloc
i que ho solucionin
i després ja discutirem
una altra vegada
de política
però és que si no
no en sortim
Joan Andreu
et va sorprendre
l'anunci de Zapatero
no, no, no
ho esperaves
sabia que
un moment o altre
ho havia de fer
és igual
si ho fa abans
després
però
era normal
em penso que
a més a més
l'acudit
que avui surt
que era un bon capità
mentre anava
ben a favor
i clar
quan el ben se li ha girat
és quan un ha de demostrar
realment
la seva capacitat
d'home d'estat
o de persona
que té capacitat
per poder
governar un país
en aquest cas
vull dir
per mi
ha estat
una faç per tots
començant
per Catalunya
vull dir
tot un pas
de mentir
darrere mentida
d'embolicar
la troca
en fi
no ho sé
d'embolicar-ho tot
i robar el cabal
o xacón
jo per acabar
d'animar al circ
posaria el bono
així que hauria
d'animar al circ
ni l'Ali
l'Israel
si no ho sé
el bono
Pere
jo per la part
que em toca
encara que toca
més de resquit llevi
però toca
bé, jo penso que
tothom tenia clar
que diria
que no es tornaria a presentar
i està bé
dir-ho amb una indentelació
jo no ho sé
això
suposo que
és una
estratègia
sí, esclar
cadascú
si s'ha de buscar
un substitut
a dos mesos
vista
és molt complicat
has de donar-hi un temps
clar, el que passa
que ara ens podem trobar
en una situació
amb el país com està
el partit socialista
el PSOE tal com està
però hi ha això
amb unes eleccions municipals
a la vista
i amb tot aquest enrenou
de les primàries
de qui triem
això és després
això és el que diuen
els dirigents del partit
però això ja es veurà
si és després o és abans
o sigui
l'elecció del candidat
del PSOE
s'ha després
sí
abans de l'estiu
o el juliol
no ho sé
i el Pere Valls
a qui votaria?
Rubalcaba o Chacón?
no ho he plantejat
encara
no sé si m'ho he de plantejar
no ho sé
no ho sé
et deixaran triar
et deixaran triar
t'ho dic sincerament
perquè els militants
socialistes
de Catalunya
poden votar
o no?
perquè el PSC
és un partit
independent del PSOE
nosaltres estem confederats
amb el PSOE
és a dir
nosaltres tenim un nit
diferent
per entendre's
llavors
jo un dia això ho vaig preguntar
perquè per l'espectacció
un dia s'ha d'explicar
per no enredar la troca
vull dir
és un partit diferent
confederat del PSOE
és a dir
el PSOE a Catalunya
no hi és
perquè hi som nosaltres
punt
si no hi seria
i per tant
podem votar
llavors
amb els congressos
del PSOE
hi ha
uns quants
no sé quin número
de gent del PSC
que hi pot anar
hi ha unes
unes assemblees
i penso que
de la federació
del camp de terror
en toca un o dos
no ho sé
hi poden anar
i es va allí
però vas a
com a
no ets una federació
com la del
País Valencià
o com la de
les Illes
o com la de
la d'Euskadi
és
nosaltres no depenem
del PSOE
el que passa és que
estem com a ajuntat
d'aquesta manera
aquí votarí
jo no ho sé
i creuen que pel conjunt
del país
es vol tenir
aquesta situació
política
sí
això no passa res
jo crec que
no creuen que es veurà
un cert itineratge
i té
interinitat
en la governació
de l'estat
ja s'està produint
escolta una cosa
no s'està produint
facis el que facis
tu pots agafar
pel cantor que vulgui
sempre
és a dir
si no hagués dit res
no clar
això sí
sempre es pot agafar
per això
si ara diu
jo no em vull tornar
a presentar
el País Valencià
podria fer una cosa
de fet
un exdirigent socialista
d'Alfonso Guerra
diu que
això en el Consell Federal
aquest que hi ha allí
s'ha d'aclarir
que no cal fer primàries
i aquestes coses
home jo crec que donar veu a la gent
no és mai estar de més
si es fa ben fet
com totes les coses
a la vida
si vols que diguin
el que tu vols que diguin
si no no
doncs si diuen una altra cosa
te l'has d'enveïnar
per això llavors ja no preguntes
però tu per exemple
Joan Andreu
les primàries
et sembla
en bon sistema
o et sembla
en un guirigall
jo les primàries
tenen
de ventaja
sempre i quan
no s'aprofiti
per debilitar
o per fer mal
o per
fins ara
empitjorar
tota la situació
però les primàries
vull dir
és donar el dret
a qualsevol
democràtic
que es pugui presentar
i per tant
és un caire
més democràtic
que té un partit
clar perquè els socialistes
ara que ja es posen
en conversió
el PP
amb aquella designació
d'Aznar
amb el dita
Rafoi
si la gent
d'allí ho troba bé
ja està bé
a tu Javier
et sembla
un bon sistema
a les primàries
no
no
dintre del mateix partit
que comencis a votar
entre tu
i una candidatura
o una altra
perquè ho facin internament
però és que les primàries
són internes
sí perdona
totalment internes
però és que
és el que deies abans
són les votacions
internes de partit
però és una campanya pública
és que no cal
el procés
per exemple
d'escollir els caps de llista
a les eleccions municipals
allí on hi ha hagut
més d'una persona
doncs ha hagut de fer
una votació
sí però Pere
es fa campanya
i es fa campanya exterior
i surt pels mitjans
de comunicació
el cas de Barcelona
que vam veure
fa poques setmanes
però com ho vols fer
no
ho deia
el fill del que comentava
el Javier
però a veure
se suposa que el candidat
és el millor
que requereix la situació
i qui l'ha d'escollir
4 o 400
no
els 400 que puguin
escollir-la
o 4.000 o 40.000
vull dir
sí
però no cal
no cal fer tant rebombori
vull dir
és que
al final
el rebombori
ha d'haver-hi una votació
exactament igual
perquè transcendés
ha d'haver-hi una votació
exactament igual
evidentment
si hi ha dos
com si n'hi ha quatre
però no cal que això
comenci a transcendir
i comenci a obrir
pàgines de diaris
per això és la manca
encara que patim
hi ha un partit
doncs el partit
que decidissi
però la democràcia
la tenim molt onterrerida
però és que sembla
que faci vergonya
assignar una cosa
que un partit
digui que aquest és el candidat
no
però la nostra mentalitat
encara és molt franquista
encara jo penso en la gent
i pensa que si no mana un
ja va malament
és a dir
no tenim la capacitat
com passa en molts països
a la majoria de pisos europeus
que al govern
hi ha col·licions
col·licions i col·licions
i no passa res
i en algun lloc no hi ha
ni govern
com a Bèlgica
i tira
i no passa res
o Itàlia
i no passa res
i no veig
això que ja es poden
ara podrien
fer un debat
sobre la política europea
però ho deixem aquí
si no cal govern
Joan Andreu Torres
Xavier Climent
Pere Valls
s'acaba la tertúlia
gràcies per estar amb nosaltres
i fins la propera
bon dia
gràcies