Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Aquí estem, a l'espai un quart de català, com cada dimecres a aquesta hora,
ja amb l'Enric Garriga. Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com sempre, comencem amb música. Avui?
Avui, com que tenim un programa farcit de temes informàtics i tecnològics,
hem portat un grup nou, poc conegut encara, però que esperem que en guanyo sigui molt,
que es diu Gespa. I és un grup així com electrònic, d'un electropop i tal,
i avalat per la producció del disc que els hi ha produït el Miki Puig.
I quan el Miki Puig és digne de produir el disc d'algú és que alguna cosa els hi ha vist
i sabem que el Miki Puig té bon nas per aquestes coses i bon olfacte.
Doncs vinga, escoltem una mica d'aquest grup, així una mica tecno,
aquest so tecno modern del segle XXI, que són aquesta gent que es diuen Gespa.
Les pedres, potser no és hivern, quan em vaig quedar a dormir aquí hi havia gel,
em va liar la introspecció, les assequies diuen que no.
Em crema la gespa, potser no és hivern,
em crema la gespa i ella no s'entera perquè no m'entén.
Em cremen les pedres, potser no és hivern,
quan em vaig quedar a dormir aquí hi havia gel.
Em va liar la introspecció
en els afrejos de l'amor
Em va cridar la inspiració
Gespa, així es títula el grup i així es títula aquesta cançó,
que és la número 2 del disc que acaben de treure, el que es diu...
El disc es títula La distància farà la feina bruta.
Déu-n'hi-do, el títol una mica llarg.
Tenen uns quants títols molt interessants i curiosos,
els títols també tenen la seva cosa.
Molt bé.
Ens estirem a la gespa, metafòricament parlant,
i anem a fer un quart de català i anem a repassar l'actualitat de la llengua.
Ara passarem de l'electropop, tecnopop model,
passarem a la rumba, que és una cosa més tradicional.
I per què passarem a la rumba?
Per què?
Perquè la rumba és el tema,
l'objecte sobre el qual versa el projecte
Passa't a la rumba en català,
que és el projecte que ha guanyat el segon premi
a projectes per estendre l'ús del català a Tarragona,
que convoca el servei de política lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona.
Això, el veredicte es va...
Sé que el jurat es va reunir ja fa quasi un mes,
a principis de gener,
i que es van reunir, van debatre els diferents projectes presentats,
i el veredicte ha sortit ara ja aquesta setmana,
ja el podem explicar, és això.
Sé que ja ha sortit aquí a la ràdio,
també tenim la notícia penjada al web,
ha sortit en molts diaris,
però sent un programa de Parlem de la Lengua,
anem de parlar d'això perquè és un tema interessant.
El projecte Passa't a la Rumba en català és un projecte de l'Helena Salines,
i ho dic perquè l'Helena Salines és la responsable del servei lingüístic
de comissions obreres,
amb la qual hem fet des del Centre de la Lengua Lingüística
que tenim contactes i hem fet unes quantes coses conjuntament,
i per tant també la felicitem especialment,
perquè ja ens coneixem i estem contents que hagi guanyat el seu projecte.
És un projecte orientat a potenciar la creació i el consum de rumba
feta en català entre els joves,
i fomentar la llengua catalana a través de la rumba
en alguns barris on és més fàcil entrar per la rumba que per la llengua.
I jo penso que, a més a més,
tenint en compte que aquí a Tarragona l'any passat
vam estrenar el festival Tarumba,
que va tenir èxit i que tindrà continuïtat,
a mi em sembla que una cosa lligarà perfectament amb l'altra,
i com a mínim ballarem.
I és una manera molt sana i molt divertida
de reivindicar això, la rumba catalana,
la rumba del país.
I entre el públic jove que assisteix al festival i tot això,
la rumba és una cosa d'aquelles que tothom es posa a ballar.
El Gistiu Barcelona Tegra,
on va venir Peret i no sé qui més a la plaça del Rei,
va ser un èxit,
no sé què havia a la plaça del Rei,
tothom ballava i gent de totes les hores.
Per tant, la rumba és una cosa que va bé per tothom
i si la utilitzem per introduir el català
en alguns ambients on no és gaire freqüent, perfecte.
A més tenim els, com ara no sortirà,
el grup dels dos germans aquells de Tarragona,
els pares del festival del Tarrumba,
que són dos membres de la colla jove de Castells.
Que truqui algú i ens ho digui,
que li donarem un premi.
Ara no em surt el nom, ara.
Jo no sé qui...
Hem quedat fatal.
Hem quedat fatal, eh?
Per això, home, això, sí.
Això passa per improvisar i per no portar el guió.
No portes el guió del programa i, clar, no sabem...
No, el guió del programa, sí.
El que no portes és el guió del festival
perquè encara no el tenim.
El festival no està anunciat encara.
Molt bé.
Doncs, escolta, la nostra felicitació a l'Helena Salinas
perquè ha guanyat aquest projecte tan interessant
que lliga la rumba amb la llengua.
I encara hi ha un exècid.
Hi ha un segon projecte que es diu
Jo també sóc català,
que he obtingut un exècid.
Aquest cas és una campanya promoguda
o presentada, diguem, per Maria Cucorull i Arnau Columines.
Aquí sí que ja no els conec.
Però, doncs, el projecte es tracta de promoure
la llengua catalana entre diverses comunitats de nouvinguts
que hi ha a Tarragona.
I això es tracta de fer unes trobades,
cada una dedicada a un col·lectiu concret,
no els barregem de moment,
primer cadascun el seu,
en les quals se'ls explica els avantatges
de prendre la llengua catalana
i els recursos de què disposen.
Però no d'una manera qualsevol,
sinó que qui fa aquestes explicacions
i aquestes i això
és algú del seu mateix col·lectiu
que, diguem, que ja ha fet el pas,
ja ha après català, ja ha après català,
gent d'així en tenim.
Amb les parelles de voluntaris tenim molta gent d'aquesta
i també tenim contactes amb entitats d'aquest tipus
i, per tant,
és factible fer això
i, doncs bé, aquest és l'exècid
que tira endavant
i també no només hi ha el primer premi
que es posarà en marxa,
sinó que també aquest projecte
també es tirarà endavant
i em sembla que ja s'estan fent algunes,
ja hi ha una mica de calendari
en algun barri.
I, a més a més d'això,
també des del Servei de Política Lingüística,
s'han donat ajuts
a, a part dels premis,
hi ha els ajuts, projectes
i, en aquest cas,
hi ha dos ajuts,
un que va per a la revista Mà,
que és de l'entitat socialcat,
una entitat dedicada
als nouvinguts
i a les comunitats nouvinguts
i, per tant,
és una revista en format de diària,
en format paper de diària,
de la mida de diària.
També, des del Centre de Numerització Lingüística,
també hi col·laborem
i en cada número hi posem un article
de coses d'aquestes que fem
i que l'expliquem aquí.
i aquest ha sigut
un dels projectes
o d'un dels productes
que rep un ajut
del Servei de Política Lingüística
i l'altre
és un programa
que estem també treballant
ja des del Centre
i des del Servei de Política Lingüística
que és una campanya promoguda
per la plataforma
per la llengua
que es diu
Si us plau, parla'm en català
i que em puc avançar una mica
que té a veure amb postals
i amb tremesa
per correu electrònic de postals
amb el lema aquest
de Si us plau, parla'm en català.
Aquí queda, dit.
Aquí queda
perquè ho estem treballant
i és una cosa
que farem aquesta primavera
des del Servei de Política Lingüística
i també des del Centre
de Numerització Lingüística
farem conjuntament això.
Avancem aquesta dada
i ja l'ampliarem
i ja l'ampliarem quan toqui.
Més coses,
més notícies.
Una altra cosa que fem
des del Centre de Numerització Lingüística
és la difusió
de les eines i recursos
de català per internet.
Això, que és una cosa
que habitualment explico aquí,
també ho fem
en forma de, per exemple,
tallers
o sessions
per a...
n'hem fet de sessions
d'aquest estil
sobre eines i recursos lingüístics.
N'hem fet sovint
a l'empresa
Montsella de Transports,
n'hem fet per a diferents departaments
de l'Ajuntament,
de les diputacions,
l'hem fet pels ajuntaments
i un cop ja ho hem fet això,
diguem,
per a una àmplia gamma
de funcionariat públic,
ara també passem
a fer la forma
de taller
oberta a la ciutadania
i en aquest cas
en col·laboració
amb la Biblioteca Pública
dimarts que ve,
dia 15,
de 10 o 12 del matí
ja ha convocat
un taller
obert a tothom
que si vulgui inscriure
la gent es pot inscriure
a la biblioteca mateix.
Aquesta tarda
això també ho posarem
a la pàgina web del centre
perquè la gent pugui
tenir la informació
des de...
si ens visiten a nosaltres
i es tracta d'això,
un taller de dues hores
en què
la tècnica d'assessorament
explicarà
als usuaris de la biblioteca
què hi ha
d'eines
i de l'agrossació
en català i internet
cosa que avui dia
això en dues hores
es fa curt
perquè realment
hi ha molta cosa
i esclar
en dues hores
pots ensenyar
pàgines
i links
i d'allò
però no pots aprofundir
massa
perquè després
hi ha cada usuari
que mirarà
el que li interessa
perquè no només són
ja no en parlem
només de correctors
o diccionaris
que és una cosa
que al principi
interessava molt ara
això ja
es dona per assentat
que n'hi ha
i n'hi ha molt
però a més a més hi ha molts productes
hi ha molts programes
hi ha molt de programari
fet en català
i una sèrie de coses
que en català s'explicaran
i que després
avui mateix ara
a l'apartat de novetats informàtiques
en parlarem bastant també
de coses d'aquestes
si s'hi volgui apuntar
doncs que sàpiga això
que ja és dimarts
de la setmana vinent
dia 15 de 10
a 12 del matí
a la biblioteca pública
i la informació
la trobaran a la biblioteca
o a la pàgina web
del centre
de normalització lingüística
més coses
passant ja
mira allò que dèiem ara
de la informàtica
hi ha aquell col·lectiu
que són els webmasters
independents
en català
de cultura i ambits civics
que sempre m'ha semblat
un nom molt rimbombant
però la feina agafant
és molt interessant
i està molt bé
resumidament
la sigla és el WICAC
el WICAC
i llavors això
els nostres oients habituals
ja els sonarà
perquè periòdic
ells cada mes
fan un
ells tenen un rànquing
ja fa 10 anys
que funcionen
aquest col·lectiu
i que fan un estudi
de com està
el català a internet
en el sentit següent
les webs
com estan les webs
de les empreses
de les institucions
de les organitzacions
de les entitats
del món socioeconòmic
cultural
esportiu
etc
tenen una gama
de desenes
de webs
representatives
de tots els àmbits
i ells miren
a veure quines tenen
versió en català
si la versió en català
és completa o no ho és
si és la principal
o no ho és
etc
llavors ells van fent
un rànquing
i això ja fa 10 anys
que ho fan
per això ara
mira
dimecres que ve
exactament el dia 16
fan un acte públic
de celebració
d'aquest seu primer
desè aniversari
i ho fan
a l'Institut d'Estudis Catalans
vull dir que
a l'Institut d'Estudis Catalans
no pot anar a celebrar
coses qualsevol
sinó que si es fa
un acte de commemoració
d'això
és perquè té cara i ulls
perquè és una entitat solvent
seriosa i presentable
i hi haurà una taula rodona
a l'entorn de la situació
del català internet
en què intervindran
el director de la fundació
.cat
que és el tema
del domini .cat
els que l'administren
Vicent Pertal
director de Vila Web
un dels pioners
en el periodisme
internet
en línia
i el català
en els mitjans
de comunicació internet
i també
un membre
de Sof Català
que també serà
un dels temes
que parlarem
a l'apartat d'informàtica
i hi haurà
aquest debat
sobre la situació
del català internet
això serà el dia 16
però
mentrestant
diguem
el rànquing
que ens presenten
com que estem
a principis d'any
doncs val la pena
com comencem
l'any 2011
mira
ells
tenen classificats
els sectors
que analitzen
en 35 sectors
des de universitats
fins a fabricants
de cotxes
i distribuïdors
i tot allò
llavors
de tots aquests sectors
n'hi ha 11
que tenen
un percentatge
d'ús del català
inferior al 50%
cosa que dius
això no està gaire bé
i quins són?
ens ho diuen
el baròmetre ens ho diu
sí, el baròmetre ho diu
ara aquí no tinc
la pàgina web
és molt senzilla
la web no té ni
les tres B dobles
és directament
WICAC
amb B doble
B doble
I C C A C
punt O R G
i aquí
a part de
sortiran totes les dades
en detall
es pot consultar
el resum
de la situació
del baròmetre
l'històric
per veure l'evolució
es pot veure també
quin ressò té
aquest baròmetre
a través d'internet
i els mitjans
de comunicació
també
si tu tens una empresa
o tens una web
o alguna cosa
i vols que ells
te mirin
i te posin
dins el seu rànquing
també pots posar
el teu web
a dins del baròmetre
després ells també tenen
les distincions
de WICAC
allò
premi
els millors
i
tostar el crostó
els que no es pot tan bé
i que no hi compren català
aquí
n'hi ha algunes
de famoses
que fa 10 anys
que s'arrosseguen
i encara no s'han posat
en català
també
miren
no només
les webs
d'aquí
sinó que també
tenen un apartat
que és webs
de fora dels països catalans
en versió
en català
i
te sorprendries
veure que
per exemple
la web del Parlament
d'Escòcia
té versió en català
per exemple
cosa que no es pot dir
del Parlament espanyol
per exemple
sense anar més lluny
o webs
de la Catalunya Nord
en versió en català
ja sabem que la Catalunya Nord
políticament és l'estat francès
i això
dona molts problemes
per a la llengua
doncs bé
totes aquestes coses
i l'estudit
pots veure el detall
que vulguis
però ara jo dic
amb el resum
de quins són aquests 11 sectors
al capdavant
sempre hi ha
universitats
administració
món de l'ensenyament
món de la cultura
és el que va endavant
aleshores deies
que diagnosticaven
35 sectors
analitzaven 35
i 11 sectors
has dit
11 sectors
estan per sota
del 50%
després
n'hi ha 7
que encara estan
entre el 30 i el 50
que encara és pitjor
i 4 per sota del 30
que és fatal
i aquí acostumen a haver
el món de l'automòbil
del motor
i dels transports
vull dir que així
grosso modo
els que estan bé
doncs mira
les webs que tenen
versió en català
des de fa poc
són Toshiba
que és el fabricant
d'ordinadors
que a més a més
és líder mundial
i tot això
encara no tenien web
en català
tot i que
tenen seu a Espanya
des de l'any 89
i la tenen precisament
una a Barcelona
i una altra a Madrid
però fins ara
no havien fet
el seu portal
en Catatena
és una empresa
de 140 anys
història
fa 140 anys
no es dedicaven
a la informàtica
que no existia
no feien ordinadors
Toshiba
però feien coses
i bé
doncs
des de fa
3 dècades
que estan
no
2 dècades
llargues
que estan a Espanya
tenen ja per fi
una
a la seva web
d'està en català
a més
aquest és un dels principals
venedors
d'ordinadors portàtils
i tot el que comporta
que un fabricant
d'ordinadors
s'incorpori el català
amb normalitat
això és positiu
el youtuber
en el seu moment
ja ho vam dir
fa un parell de setmanes
que ara el youtube
el canal de vídeos del Google
ja té la versió català
ja ho vam dir
no cal que ho t'ho vam explicar
senzillament
si tu tens el teu navegador
d'internet
a l'ordinador
configurat
com a llengua de configuració
en català
i vas al youtube
i automàticament
te sortirà la pantalla
i te sortiran
les coses
vídeos
en català
això doncs fa gràcia
quan estàs acostumat
a aquest sortir
només en català
ostres
en català
que bé
un altre d'aquest estil
és Nextred
que és una companyia
és una companyia
modesta suposo
no la coneixem gaire
és una companyia
de tecnologies
de la informació
fundada l'any 93
i que acaba de
ja
que acaba d'incorporar
la petita observació
que fan des del
des de WICAC
i que també faríem
qualsevol sociolingüista
i és
sí
fan això
però clar
ofereixen dues versions
el que tenen en català
també ho tenen en valencià
nosaltres sabem
que és la mateixa llengua
però esclar
com que els estatuts
diuen el que diuen
i el senat
i el defensor del poble
s'atenen el que diuen
les lleis de cada comunitat autònoma
per ells
doncs han fet
versió en català
i versió en valencià
amb la qual cosa
una persona d'una mica lluny
que es trobi això
es pensarà
efectivament
que són idiomes diferents
i aquí
aquesta diguem
és la part negativa
que alguns webs
diguem
d'àmbit estatal
facin aquesta distinció
com també està passant
en algun cas
en la Unió Europea
també
i bé
grosso modo
aquest és el resum
hem dit ja
el tema
de la festa
de l'acta
de la commemoració
també
una altra cosa
que constata
aquest índex mensual
és
el que ja vam dir
els 10 anys
de la Viquipèdia
en català
que estem molt bé
tot això
ja ho havíem comentat
i també
destaquen
un altre tema
que havíem comentat
aquí recentment
que és el que la Yvonne Grilli Martínez
membre de la plataforma
per la llengua
és la nova
directora general
de política lingüística
finalment
destaquen webs
que d'allò que dèiem
ells
afegeixen webs
al seu rànquing
que miren encara més
i
els que han afegit
últimament
que tinguin versió
totalment en català
tenim el
comunicació 21
directa.cat
que és un
la majoria
estem parlant
són
digitals
informatius
directa.cat
el singular digital
Rossell Gallart
i Costés del CIO
que em sembla
que aquest és una cosa
de vins
comunicació 21
és un col·lectiu
que ha dit en un botlletí
que aviat
de tant en tant
n'hem parlat
del seu botlletí
i en el sentit negatiu
destaquen webs
incorporades al baròmetre
però que encara
no tenen versió en català
i que són
softtonic
i càcer
softtonic
és una espècie
de soft català
ara ho explicarem
però que funciona
en castellà
molt bé
doncs
tota aquesta informació
a wicap.org
i acabem aquest primer bloc
amb un breu apunt
recordatori
que fins al dia 15
encara podeu votar
pels premis
Enderroc 2011
que ara estem
és la votació
del públic
això està al web
de l'Enderroc
desboteu les.enderroccat.premi
barra premis
i podeu votar encara
fins al dia 15
que és dimarts que ve
molt bé
doncs fem una petita pausa
i rebentem un tòpic
Atenció
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat
per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
Truquen
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
Ajuda'ns
Els oients d'un quart de català
ja sabeu
que aquest de 2011
hem estrenat
una secció
que pretén rebentar
desmuntar
un tòpic
cada setmana
estem en la fase inicial
així que segurament
estem en els tòpics
més tòpics
Els clàssics
Els clàssics
dels tòpics
que ja és difícil
I aquesta setmana
quin clàssic
de tòpic
ens portes?
Com que el tenim
en versió valenciana
el direm en valencià
però és perfectament
traslladable
a Barcelona
o qualsevol gran capital
que té el mateix tòpic
Diu
És que a València
no parla català ni Déu
Doncs això podem dir
Això
quantes vegades
no ho hem sentit dir
això mateix
de Barcelona
o de segons quines
grans ciutats
o de segons quines
fins i tot
en algunes zones de Tarragona
també ho hem sentit dir
això
En aquest barri
no parla ni
Aldo
Bé
La tenim en versió valenciana
l'explicació
i com reventar això
perquè
ens ve de la mà
de Ferran Suai
que és ni més ni menys
que l'autor del llibre
del primer trimestre
que era
aquell de Subtim del Marilingüístic
guia per viure en català
sense estressar-se
Doncs bé
ell que psicòleg
col·labora
amb la coordinadora
d'associacions per la llengua
i el web de la CAL
que és la coordinadora
d'associacions per la llengua
de la CAL
tenen un apartat
de digles d'opinió
en el qual ens apareixen
digles de gent
com el Ferran Suai
i altres que sovint apareixen aquí
i ell fa aquesta explicació
sobre els tòpics
diu
tòpics sobre el valencià a València
i dic jo
perfectament aplicables
tòpics sobre el català a Barcelona
Diu
Home el tòpic
diu
a València no parla
valencià ni Déu
diu
tot és baixar del tren
a l'estació del nord
i ja no sents parlar
valencià a ningú
I diu
això és el plantejament inicial
diu
però a veure
tu
quan algú et digui això
pregunta-li
i tu
en quina llengua parles
quan vas a València
o tu en quina llengua parles
quan vas a Barcelona
diríem
i llavors resulta
que la majoria
parla en castellà
llavors
clar
si tu
t'entrada
parla en castellà
normal que et contesti
la teva actitud lingüística
ja és
parla en castellà
Què fa ell
que psicòleg
i a més
li agrada
posar les coses
les teories
que és l'esport de la pràctica
vaig
vaig anar amb la meva parella
que és la coautora del llibre
que també és psicòloga
i tal
tots dos se'n van anar
a fer la prova
se'n van anar
al carrer més comercial
de València
que és el carrer Colom
que és l'àrea comercial
per antonomàcia
de la capital valenciana
i se'n van dedicar
a entrar a les botigues
i també als grans magatzems
que hi ha per allí
que si no m'equivoco
és un corte inglès
el que hi ha
en el carrer Colom
de València
I la prova era
anar parlant català?
Clar
ells anaven
la seva cosa era
anem a les botiques
i preguntem
preguntàvem per articles
o per informació i tal
i fan la seva estadística
resultat
ells evidentment
pregunten a tot arreu
en valencià
el resultat és que
de 12 persones
que els van atendre
11
els van contestar
en valencià
així
tal qual
i només una
només una va contestar
en castellà
i es va tractar
amb la mateixa mobilitat
que qualsevol altra
perquè l'entenia perfectament
sense cap problema
i diu
quin és el truc?
doncs el truc
és senzillament
que tu comencis parlant
en valencià
quan tu vas a una botiga
parles
doncs ara ja
ens trobem
com si fóssim a Barcelona
imaginem-nos
si estem a Barcelona
tu vas a Barcelona
entres a una botiga
preguntes en castellà
te contestaran en castellà
pregunta en català
al primer moment
potser te contesten en castellà
per la inèrcia habitual
d'allò que dèiem
aquells tòpics
i aquelles inèrcies
aquells prejudicis
que tenim imbuits
llavors
si tu continues
a parlar en català
el cap de tres freses
la dependenta
o el dependent
o el cambrer
ja se n'adona
de què estàs parlant
i moltes vegades
ells ja es passen
a parlar-te
en la mateixa llengua de tu
per la senzilla raó
aquella
que el client
sempre té raó
i el client mana
i és el qui paga mana
i llavors
comercialment
és la fórmula correcta
atendre el client
tal com ell vol
això és una qüestió
diu clar
a més a més
per part nostra
com a clients
és un gest de cortesia
i és un acte
de bona educació
donar-li l'oportunitat
a aquella persona
que està treballant per a tu
que et parli
amb la teva llengua
no obligar-la
a canviar
jo no obligo a ningú
jo parlo en català
i ell
si resulta que en sap
ni acaba parlant
doncs aquesta és
diguem
resumidament
la manera de
trencar
el tòmic
és que allí
a Barcelona
ningú parla en català
en què preguntes tu
en què parles
quan vas allà
podríem fer una prova
d'aquestes
algun dia
un dia ho podem fer
per aquí a Tarragona
amb algun d'aquests barris
que diuen
jo ho he fet
aquí a tal lloc
no parla català ni deu
jo això ho he fet
a bona vista
i el resultat
és semblant
al que passa
aquí a València
jo quan vaig per a Bona Vista
vaig al quiosco
vaig a una botiga
vaig a algun bar
a prendre alguna cosa
i parla en català
i mai m'han dit
que no m'entenien
mai
i a més a més
sovint
quan jo he preguntat en català
m'han contestat
i m'han venut
el que volgués comprar en català
molt bé
doncs ja escolta
ja hem rebentat
un altre dels tòpics clàssics
anem al tema
de les novetats editorials
sí
ara ja anem
allò que dèiem
de soft català
fem un paquet
de soft català
l'adreça de soft català
és soft català.org
i aquesta és una associació
d'informàtics
que s'adiquen
a traducir programari
i ara acaben de presentar
el balanç del 2010
que diu
resumidament
soft català
tanca 2010
amb 816.000
descàrregues
de programari
en català
quasi res
en un any
pràcticament un milió
això és una miqueta menys
que l'any 2009
que l'any 2009
van ser 820.000
però diu
hem de pensar
que hi ha molts programes
d'aquests
que un cop ja el tens instal·lat
ja no et cal descarregar
perquè s'actualitza sol
per tant
el que sí que fa uns anys
sí que cada vegada
t'havies de baixar el programa
i per tant
tenia moltes descargues
ara per exemple
el navegador Firefox
que molta gent utilitzem
doncs
quan tu el tens instal·lat
ja no te l'has de baixar mai més
se t'actualitza constantment
alguna altra cosa
amb els programaris
coses de Microsoft
també hi ha
un cop ja tens tu
la interfície
tot això posat
de Microsoft
totes les actualitzacions
també te venen en català
si t'abaixes el paquet aquell
de traduir el Windows
o el Microsoft Office
al català
ja el tens
i les actualitzacions van soles
i ja no has de tornar a baixar
per tant
clar
llavors
tenint en compte això
ells calculen que
la descàrrega
haurà passat del milió de còpies
diguem-ne en general
a Catalunya
no només de soft català
sinó d'altres webs
on es poden descarregar
el rànquing
els més baixats
doncs mira
l'Open Office
que ara en parlarem
el Firefox
el GIM
que és el de tractament de fotos
tots els correctors
i paquets lingüístics
per a Office
per a Open Office
per a Microsoft
els 20 més descarregats
el Thunderbird
que és el correu
del Firefox
o també
un programa
que l'hem provat
i que va molt bé
que és el
set guió zip
que fa el mateix
que el
Winzip
saps
el programa de comprimir
arxius
per poder-los enviar
sobretot si són imatges
o textos
o coses d'aquestes
doncs
igual que hi ha el Winrar
que també és un dels més destacats
i més baixats
hi ha aquest altre
que és el set zip
que és molt més ràpid
igual d'eficaç
i fins i tot
a vegades
més eficaç
que el Winrar
perquè no et cometen els errors
que a vegades sí que fa
el Winrar
i això ho dic
per experiència pràpia
i també fins i tot
l'Emule
abans que se'l carreguin
amb la llei Cinder
l'Emule
encara és un dels 20 programes
més baixats
des de soft català
molt bé
i deies que volies concretar
alguna cosa
de l'Open Office
acaba d'aparèixer
la versió 3.3
de l'Open Office
però atenció
paral·lelament
apareix una altra cosa
que es diu
Libre Office 3.3
i què hem de fer això
és
pràcticament
és la mateixa cosa
on està la diferència
m'ha costat
però al final
amb els comentaris
dels usuaris
ho hem aclarit
l'Open Office
depenia d'una fundació
que era Oracle
i clar
Oracle
com a fundació
tenia les seves directrius
i
el Libre Office
és
la comunitat
de gent
que porta uns quants anys
treballant
en Open Office
com a traductors
a diferents idiomes
perquè està en un munt d'idiomes
i tot això
se sentien limitats
per la fundació Oracle
i van decidir
crear una comunitat
més oberta
i més lliure
que és la Libre Office
de manera que
ara per ara
la versió 3.3
del Libre Office
és la primera
però és la 3.3
perquè equivale
a l'Open Office 3.3
ara són
pràcticament
iguals
però
vista la situació
les previsions
de soft català
és que mica a mica
s'aniran separant
i
les pràximes versions
poden ser
lliurement diferents
de moment
soft català
continua traduint
les dues
però
la inclinació
és que
el comentari
que fa
precisament
un dels responsables
del soft català
és que
la comunitat
ja ha triat
Libre Office
per tant
si teniu
Open Office
està molt bé
podeu baixar
la 3.3
o agafeu
Libre Office
que serà la que
diguem
que tindrà
continuïtat
en el futur
com a cosa
més oberta
i més lliure
amb totes les millores
que vulgueu
que trobareu aquí
a l'Open Office
doncs avui
avui hem fet
un quart de català
estirats
a la gespa
i acabarem
amb la gespa
precisament
acabarem
amb sopa d'estrelles
mirant les estrelles
mirant les estrelles
sopant estrelles
des de la gespa
sopa d'estrelles
així es titula aquesta cançó
del grup gespa
que ens ha servit avui
per obrir
per tancar
un quart de català
amb un disc
amb un llarga durada
que es diu
la distància farà
la feina bruta
amb aquest so
tecno
una mica recorda
anys 70-80
una mica retro
sí que ho té
això ja és el que es porta
ara
amb l'electropop
gespa
així acabem
aquesta edició
d'un quart de català
el programa
número 351
la dotzena temporada
d'aquest espai
que dediquem a la llengua
amb l'Enric Garriga
un fidel
del programa
gràcies
que vagi molt bé
i dinegres més
adeu
i dinegres més
violins
amb moda de postres
biblioteques
art de la imatge
violins
amb moda de postres
videoart
amb xocolata
entrant
a l'aldea
acció
tot té la seva funció
la versera
va seguir
amb els caminets
retrosset
i esperança
llagrimes
claves
el toro amb volat
corre per la casa
i busca sempre
cadires
vermelles
el toro amb volat
corre per la casa
i troba sempre
famílies
senceres
llagrimes
cuisó
a la tea
De nit s'il·lumina la finestra, la finestra i la gatera.
De nit s'il·lumina la finestra, vull línies aèries.
De nit s'il·lumina la finestra, la finestra il·lumina les teules.
De nit s'il·lumina la finestra, és la meva sopa d'estrelles.
Violins amb moda de postres, biblioteques, art de la imatge.
Violins amb moda de postres, videoart amb xocolata.
Violins amb moda de postres, biblioteques, art de la imatge.
Violins amb moda de postres, videoart amb xocolata.
De nit s'il·lumina la finestra, la finestra i la gatina.
De nit s'il·lumina la finestra, vull línies aèries.
De nit s'il·lumina la finestra, la finestra il·lumina les teules.
De nit s'il·lumina la finestra, és la meva sopa d'estrelles.
Gràcies.