Fins demà!
Fins demà!
Heu hagut de repensar molt allò al venir a la ràdio?
Heu hagut de treure els àlbums de fotos?
O són imatges que queden encara vives?
Sincerament són imatges que queden per tota la vida.
Però de fet, ahir que tornàvem d'aquest pont d'estar al Pirineu,
doncs vam aprofitar el viatge en cotxe per anar...
Vinga, anem a recordar una mica els millors moments de Malàcia.
Suposo que són imatges d'allò que queden, no?
D'entrada hi ha l'impacte visual, en sentit que és molt diferent.
És un país molt diferent.
Sobretot no té uns grans atractius patrimonials,
però a nivell paisatgístic és increïble.
És un canvi molt radical.
Hi ha no només el que tocaria de viatjar al sud-est asiàtic
respecte a la gent, que varia molt aquest impacte,
sinó que té uns paratges naturals,
té uns espais que són fotografies.
Podries fer constantment fotografies de tot.
Són retrats per penjar.
Era la primera vegada que viatgeveu al sud-est asiàtic?
No, fa quatre anys vam estar a la Xina.
I ara...
Vam anar una mica a baix de la Xina,
que quasi comptaria com a sud-est asiàtic,
però al sud-est asiàtic purament...
Ja teniu tirada cap allà, doncs, eh?
Exacte, sí, la veritat és que ens agrada aquell continent
bastant.
A quant de temps de vol representa, això?
14 hores, van ser.
Volàvem fins a Singapur.
Era un vol gairebé directe,
que feia una paradeta de dues hores a Milán,
però ni baixaves de l'avió.
I crec que eren unes 14 hores fins a Singapur.
Després de Singapur hi anaves volant a Malàcia,
a Castelló, tocant, podríem dir.
I dèieu, ja que vam parar a Singapur,
doncs vau aprofitar per fer una visiteta.
Sí, Déu-n'hi-do, a Singapur vam estar poqueta estona.
Bueno, vam estar un dia i mig només,
però ens vam quedar...
ens va impactar bastant.
És una ciutat...
És una ciutat del futur, no?
Podríem dir, la típica ciutat aquella
de les sèries d'animació japoneses.
Doncs a mi em va quedar una mica
aquesta imatge de Singapur.
té una part de la Marina que diuen que en uns edificis...
Però ja no tan sols rascassels, sinó un hotel que hi havia,
que tenien dos rascassels i a sobre hi havia posat com un vaixell.
I es veu que dalt hi havia una piscina que donava directament,
que no vam pujar de la piscina,
perquè, per suposant, ens allotjàvem allà,
però tot l'espai aquell que fan servir fins i tot
de circuit de Fórmula 1 nocturn,
allò és fascinant.
Ho vau poder veure, impacta tant com a la tele,
al circuit.
Sí, clar, són carrers, en realitat,
no deixes de ser ben passejar per allà.
A més hi havia un festival casualment de música,
per tant tenien escenaris pertot arreu,
ho aprofiten en tot.
És una ciutat que no pares de trobar
en llocs que et venen menjar,
i menjar variat de tots els països,
fins i tot a les boques del metro,
són de tres pisos, perquè així poden aprofitar
més perquè hi hagi més mini-restaurants,
amb més menjar i més menjar.
O sigui, que la gent menja pel carrer,
és una mica la imatge de Singapur?
Podríem dir que sí.
A totes hores, a tot arreu.
Hi havia una cosa a la guia,
que realment són aquelles frases
que han comprovat que era veritat.
Diu, si et tiren des d'un avió
i caus a Singapur,
gairebé segur que cauràs en un lloc de menjar.
I realment era la ciutat del menjar.
Sí, sí.
I quin tipus de menjar que menjava la gent?
De tot, absolutament de tot.
Des de menjar típic d'allà,
des dels fideus, l'arròs,
i totes les coses típiques
que tothom té al cap,
fins a...
Els pitjars, els frankfurs, els batuts,
molts batuts, molts gelats.
batuts de fruites...
Moltíssimes.
Sí, moltes fruites,
i sobretot dues ens van impactar molt.
Una que és molt bona,
que no és només d'aquest país asiàtic,
sinó que...
De la zona.
Que es diu Dragon Fruit,
que era d'un color superllempant,
era boníssima, eh?
Boníssima.
Un lila fucsia gairebé.
Sí, sí, sí.
i un altre que es deia el Durian,
que, bueno,
jo em llegia a la guia i ens vam informar
que fa molta pudor,
ho vam poder comprovar,
fa moltíssima pudor,
després t'arapes a la boca
i no és tan horrible.
Però...
No la deixen ni pujar al metro,
ni entrar als hotels,
no pots anar a Durian enlloc.
Et trobes dibuixos senyals
que està privit portar Durian.
En sèrio?
Com és físicament aquesta fruta?
És verda, així arrodonida,
com amb malonada,
podríem dir que era bé,
i té...
Com si tingués escames grans,
no?, podríem dir.
Té unes escametes.
Hi ha un teatre allà a la Marina de Singapur
que és molt modern
i que diuen que s'assembla a un Durian,
perquè està fet així com amb escames,
també sembla.
I se la mengen igualment, eh?
Encara que facis tant de pudor.
No ho vam veure menjar-ne massa,
però sí, sí, se la mengen.
Sí, els restaurants la tenen allà,
com a una caixa forta,
en plan que no es noti
que tenim aquí Durian,
perquè si no...
Sí, com precintat tot.
Però sí, se la mengen, se la mengen.
Déu-n'hi-do.
Doncs mira,
són noves imatges de Singapur
que no se les esperàvem.
I amb aquesta imatge tan futurista,
com dieu,
dels gratacels, suposo,
i de tot l'àmbient urbà,
com viu la gent?
I quin tracte tenen les persones?
Bé, no?
La gent de Singapur,
jo crec que molt millor
que la gent de Malàcia, fins i tot.
Sí, és que no ens van veure
massa bé els malaios.
No, no massa.
És com a Singapur,
ja crec que és una d'aquestes grans ciutats
que hi vas i et sents molt a gust,
perquè hi ha gent tan variada
i és tan...
allò que diu un cosmopolita,
no sé si és molt bé què vol dir això,
però et sents a gust
perquè és una gran ciutat,
tothom va al seu ritme,
i la gent era bastant amable.
Ritme ràpid,
perquè cal que en una pensa en grans ciutats,
doncs això, no?
A molta gent,
a vegades li ve el cap
de gent amunt i avall
a restaurants,
a menjant al carrer.
Era un ritme ràpid
o a la vida allà és més tranquil·la.
No m'atreviria a dir ràpid,
no?
No, no sé.
No, la veritat és que no donava aquesta sensació.
Hi havia molt de turisme,
també,
és una època que realment,
per tant,
veies molta gent que anava com tu,
passejant i gaudint,
i més,
anant per les zones que anàvem,
no?
Aquesta zona més del port,
que era molt turística.
Amb què us enteníeu?
En anglès?
Sí,
allà realment
no hem tingut problemes
amb l'anglès.
Tothom
se'n podien sortir.
El parlen millor que nosaltres,
jo crec.
Potser sí.
I a nivell d'enllotjament
i tot,
vau estar bé?
Vull dir,
ja hi ha oferta per tot,
no calia anar,
com dèiem,
en aquell hotel
del barco a dalt,
no?
Hi ha oferta per tot,
el que sí que ens vam trobar
és que
potser per ser àsia
no són els preus
molt tirats
que et trobes
a altres països asiàtics.
És tirant a caret.
Per ser àsia és car,
tant Singapur com Malàcia,
i els allotjaments.
Això per el que pagues,
realment,
nosaltres que anem d'hostal
i tot això
no trobaves habitacions en bany
a un hostal
per un bon preu
que normalment vas parar
si trobes habitacions en bany
a un preu bastant mòdic.
Allà no havies de compartir bany
i habitacions.
Per un ploc, si el volies al bany.
Sí, sí,
i difícils de trobar
fins i tot els hostals.
Eren molt
uns espais bastant
deixats anar.
Deixats.
Et recomanareu, però,
quedar-vos més dies
o sigui,
si en Vapur val la pena
fer-hi una estada
d'una setmaneta o així
o ja seríem.
Jo, sincerament,
crec que el que vam fer
va ser ideal
perquè és això,
com el vol tant d'anada
com de sortida
el fèiem des d'allà,
doncs,
tant a l'anada
com a la sortida
vam poder
aprofitar una mica
Singapur,
però això,
dos dies,
jo crec que de sobres.
És habitual,
això,
que per anar a Malàcia
hagis de per allà.
Sí, sí,
totalment.
Jo crec,
a no ser que facis escala
a Londres
i tot això,
difícilment trobaràs vols
a Kuala Lumpur
des de masses llocs
més d'Europa,
diria.
Jo el que veig,
mira.
Kuala Lumpur
és la capital
de Malàcia,
molt diferent
de Singapur
o no?
Bastant.
Molt, molt.
Jo m'imagino
Gratacels,
ja quan diuen
Kuala Lumpur
jo m'imagino
Super Torres.
Les Torres Patrons.
Sí, no?
I poca cosa,
bé,
n'hi ha alguns més,
però no és una ciutat
d'imatge de les casels,
trobo.
No, no, no.
No?
No, no és.
Vale,
doncs ja trenquem,
trenquem tòpics.
No, i realment,
com t'ha dit l'Oriol
al principi,
Malàcia és un país
per anar a visitar
la natura.
Realment,
les ciutats
que vam haver de visitar
obligatòriament
per poder anar a altres llocs
no ens van cridar
gens l'atenció.
No les recomanaríem.
No?
Ni Kuala Lumpur,
eh?
Ni la capital, no?
No, no.
No té res, no?
És una ciutat
que, bueno,
que té les petrones
que et pots fer la foto de nit
i quatre coses més,
però fins i tot ahir
comentant això
que anàvem tornant
i què vam fer
Kuala Lumpur?
I vam estar tres dies,
realment.
I sí,
vam passejar per allà,
vam menjar,
que també la idea
de Singapur a Kuala Lumpur
es trasllada bastant
tot a un altre nivell,
molt més,
molt menys modern,
fins i tot amb el tema menjar,
però també hi ha molta menjar,
hi ha moviment,
però no recordem res especial,
fins i tot a les afores
hi ha alguns temples
per visitar,
però en res,
que cridin massa l'atenció.
Déu-n'hi-doi,
així què vau fer, Natura?
Molta,
sí, sí,
realment
jo crec que ens quedaríem
amb dos espais
així per nosaltres
inoblidables,
que un va ser
unes illes
del nord de Malàcia,
que es deien
Illes Perhentian
i, bueno,
era el paradís.
Estàvem,
bueno,
sobretot
que està molt poc explotat
allò encara,
jo crec que a diferència
de, per exemple,
Tailàndia,
el seu país veí,
i vam estar de meravella,
vam veure coses
que no oblidarem mai,
com, bueno,
fent snorkel,
des de tortugues gegants,
poder anar amb elles
nedant fins a taurons,
bueno.
Petitons,
eh?
Petitons.
Si no,
no ho diria d'aquesta manera.
No,
però era un lloc
que realment valia molt la pena
perquè són dos illes
que no tenen,
tenen senders,
només és tot selva,
senders i platges,
llavors allà no hi ha ni una bicicleta
per no haver-hi vehicles.
Arribaves amb una llanxa
des de la costa
i et deixaven a la platja
que tu havies més o menys escollit,
que algunes platges
doncs eren més grans
i tenien complexos més importants,
no parlem d'edificis,
més cabanyes,
podríem dir,
i d'altres eren més petites
i teníem menys coses.
Nosaltres casualment,
perquè per internet
només vam aconseguir reservar,
allà vam anar a parar
a la punta de tot
que tenia quatre cabanyes
i una cabanya general
que allà és on menjaves
i on era la recepció
i ho era tot, no?
I estaves,
durant els quatre dies
que vam estar allà,
no ens,
clar,
amb els sanders que hi havia,
anàvem d'una platja a altra,
platges que no hi havia ningú
i no feies res més,
estaves allà al mig de la selva,
tenies les quatre cabanyes,
els quatre veïns
que poguessis tenir
i ja està.
I és el que deia ella,
et passaves,
jo mai havia estat
tantes hores
dins de l'aigua seguit,
posàvem una samarreta
i tot per no cremar-nos
i podies estar cinc hores
sorant per allà l'aigua,
fent esnòrkel
de peixos de colors,
el Nemo,
a la primera vegada
que veus el Nemo
en realitat,
jo no l'havia vist mai
a la realitat,
i va ser allò
fascinant
de trobar-te d'allà
davant teu.
Fins a quin punt
això és
viatge organitzat
o fins a quin punt
té aquest punt natural
de no tocar
per la mà de l'home
que...
O sigui,
no cal ser superaventurer
per anar-hi.
No hi ha
les grans comoditats
ni les grans infraestructures
però tampoc és
que vagis
a jugar-te a la vida.
No,
no,
no,
absolutament.
No s'ha d'anar perfectament.
Sí,
de fet,
és la típica incògnita
de quan no coneixes
un país
de si pots anar
per lliure
o has d'anar
amb coses organitzades
per suposat
ho recomanem
completament
anar per lliure
perquè fins i tot
allà
doncs arribes
a algun part natural
o el que sigui
i doncs
t'intenten
enxufar
per dir d'alguna manera
el guia de turn
o el que sigui
i no
no es necessita
per res.
Dèieu també
una cosa molt interessant
que és que
vau contractar
des d'aquí.
Demanen molta preparació
prèvia a un viatge
així?
Vau estar moltes hores
a internet abans?
Això és més cosa
de l'Oriol.
Sí, no,
realment sí.
Nosaltres el que fem
és agafar unes quantes guies
i llavors
mirar els espais
que volem anar.
Perdó.
I bàsicament
el que ens interessava
és el que deia ella
que poguéssim anar
per lliure
anar amb un viatge
i que tinguis un guia davant
que et porti
més a més nosaltres
que no viatgem en grup
doncs realment
ens fa sempre
una mica de mandra.
I llavors
vam veure
alguns parcs naturals
vam estar consultant
vam veure
algunes illes
i una vegada
ja tinc moltes coses
escollides
és quan passo
pel filtre de la vego
i ella acaba de veure
les coses
que són més bones
les que no.
Llavors quan ja tenim
els llocs on volem anar
avui dia amb internet
és un privilegi
perquè vulguis o no
tot i aquestes illes
encara vam aconseguir
trobar alguna adreça
de correu electrònic
enviar el correu
molt a males
sempre pots acabar
trucant per telèfon
fent servir l'escaip
o el que sigui
i acabar de reservar
alguna cosa
i fins i tot
en molts casos
no portàvem
alguna cosa reservada
i llavors
ens ho buscàvem
allà sobre la marxa
que habitualment
sempre tenen lloc
no sé
en el nostre cas
no vam patir per això.
Tu parlaves
de dues experiències
molt xules
a nivell natural
aquesta en seria una
com es deia aquesta illa?
Pergentians
que vol dir
aturat
en mala lliure
es veu?
Ah sí?
Allò que con la càmera
queda't aquí
que xulo
el peu de la lletra
i l'altra experiència?
Bueno
abans de
t'he dit dues
potser serien tres
perquè n'hem d'oblidar
el parc natural
més gran
de Malàcia
que es diu
Tamandegara
que en Malaya
vol dir
Tamandegara
vol dir parc natural
o sigui
que és el parc natural
per excel·lència
d'allà de Malàcia
i bueno
és la selva
pura i dura
ocupa
una gran part
del país
i
i és això
van passar un parell
o tres de dies
allà a la selva
doncs
també és en plan
les lianes
els arbres
sí
hi havia uns ponts
no me'n recordo
és canopí
no sé
no me'n recordo
uns ponts
que anaves passant
però també és un d'aquests llocs
que no n'estàs guia
que la gent intenta contractar guia
però tu et donen un mapa
gegant
amb un munt de senders
i doncs tu fas excursions
i realment
pots anar més a la teva
no?
vas parant
és que clar
és molt impressionant
els arbres
aquells arbres tan gegants
amb aquelles formes
tan enrabassades
i tot
molt marx
que va fer molta meditació
eh
no?
i perduts enmig de la natura
sense que vam fer res més
vam fer moltes fotos
és això
ens agrada fer fotos
i
vam fer una mica
d'Indiana Jones
una mica el tonto
per jo
va apagar els mòbils
va apagar ordinadors
tot fora
sí
doncs mira
el parc natural
i tercera experiència
tercera experiència
des de Kuala Lumpur
una vegada fetes
les illes aquestes
i al parc natural
de Tamanegara
vam agafar un vol
cap al Borneo
la part del Borneo
que és de Malàcia
i la regió
es deia Sarawak
llavors
allà
hi havia una altra part natural
que es deia Baco
i
jo crec que
increïble
ens havíem quedat
amb la sensació
de l'espergència
de ostres
ho hauríem d'haver fet
per acabar el viatge
per quedar-nos
amb bon gust de boca
i jo crec que va ser
encara molt millor
a cada pas que feia
us anava
anava pujant el gestor
veig ja
sí
es va sorprendre
aquest últim parc
que era un parc molt petit
que tenia d'especial
respecte a l'altre
ja només arribar
i ara bastant especial
perquè arribaves com no
amb llanxa
i et deixava
estaves al mig del mar
i et deia
ja pots baixar
llavors veies
que tot el que et rodejava
era mar
i diu cap allà
i veies la platja
i si baixaves
és un viatge
per fer amb motxilla
realment
no havíem fet massa
però no és amb maletes
almenys
anant a certs llocs
i sí
saltaves de la llanxa
amb la teva motxilla
descalç
per suposat
sort que aquell dia
anàvem amb xancles
que feia molta calor
tot s'ha de dir
i caminaves
almenys havies de caminar
uns 200 metres
fins a la platja
l'únic que eren unes platges
que potser caminaves
això
200-300 metres
i no pujava l'aigua
més d'un pam
aigua molt calenta
i el que tenia aquest parc
era que
estava buit
era un
estava fins i tot
en un estat ja decadent
que a temps enrere
potser havia tingut molts turistes
clar Malàcia és un país
que ja fa molts anys
que rep turistes
i tenia quatre
unes quantes barraques
i tot de platges
i era més a més
selva
que podies fer excursions
tu tenies un mapa
i anaves per senders
clar
un dels dies
que vam fer l'excursió
més llarga
potser que vam estar caminant
al matí
unes 3 o 4 hores
vam acabar arribant
una platja gegant
d'aquesta més envoltada
de selva
que semblava
una pel·lícula
d'Andiana Jones
o alguna cosa així
que hagués de sortir
d'allà al mig de la selva
un temple
o una cosa d'aquestes
i és que era fascinant
era enorme
i era només per nosaltres
aquestes coses
els turistes occidentals
crec que ens atrauen
però sembla que avui en dia
sigui impossible
arribar a un indret
d'aquest planeta
on puguis estar
completament sol
per tant
sí que hi havia turistes
dèieu
però no vau tenir mai
la sensació
d'estar
això turísticament
acompanyats
vaja
no, no, no
per res
mai atapaïts
potser aquest parc
natural
que era una illa
no sé
és que potser
estàvem allà
10 parelles
a tot el parc
i era enorme
allò
clar
heu parlat de molta natura
parc naturals
els poden conservar bé
en bones condicions
mentre no els tallin
ja els poden conservar bé
perquè és aquest
suposo que depèn del viatger
però en general
el que t'agrada és trobar-te
que tot sigui molt
molt inòspit
mentre es mantingui una mica
el sandés
i tot tu puguis fer excursió
i no hi ha prou massificació turística
com perquè estigui brut
no, gens
no estava gens brut
no, no, no
realment la gent
que viatjava per allà
doncs tenia una consciència
més alta que la que va
a les nostres platges
segurament
i estava molt net
aquest parc natural
jo destacaria molt
que convivíem
i quan dic conviure
és
bueno
entre cometes
animals
i els pocs humans
que estàvem allà
perquè bueno
va ser
hi havia els macacos
que ens robaven el menjar
com acostumen a fer els macacos
però allà
estaven especialment
violents
només arribar ja
la novetada
va ser que ja
ens van robar
el poc menjar que portaven
sí, sí, sí
però a més amb violència
va ser allò
i fins i tot
teníem uns veïns
que els van entrar
dins de la seva caseta
els hi robaven les ulleres
al matí et despertava
sentint cops el sostre
i eren els monos aquests
que anaven saltant
d'una banda l'altra
i et deien
no deixis cap finestra oberta
sobretot
això de la convivència
de la ens beguanya
ja ho deies bé
no deu conviuen
entre cometes
hi havia de molt macos
d'animals
hi havia uns altres monos
que són típics d'allà
que els diuen
monos narigudos
i aquests eren molt macos
per exemple
una espècie de
com a porcs sanglars
però gens violents
que els trobava
sempre per allà
molt grans
sí, el pumba
del rei León
era el Nemo
teníem tot Disney
vam veure tota la filmografia
però era molt curiós
perquè estàvem
com una espècie de cabana
aquell parc natural
i ens plovia
a la nit
bé, el típic
d'aquestes zones tropicals
teníem tota la roba allà estesa
i ens llevàvem al matí
i ens l'estaven menjant
aquests porcs sanglars
estaven allà
amb les tovalloles
amb la pantovallola
sí, sí
bé, doncs anem a lo pràctic
clar, heu parlat de roba de menjar
en viatge per fer
en motxilla
sí
això està clar
sens dubte
i què hi posem
i què no hi posem
perquè també
el que passa
quan portes motxilla
que el millor
és que no pesi gaire
el sac de dormir
el necessitem?
no
per res, no
entre la calor que fa
i sempre
tot l'any
i que realment
allà on vagis
el lloc més tiradillo
que puguis anar
et trobes
el llençol
o el que necessitis
sí, sí
doncs què prenem?
què treueu
això l'especialista
és la vega
amb la motxilla
un bon
botiquín
farmaceutic
preparat per tot
sí
això molt important
trobo jo
amb què?
amb el bàsic
per les picades de mosquits
sí, sobretot
contra els mosquits
anar molt preparat
si vas al Borneo
has d'agafar
una medicina
aquesta de prevenció
contra el paludisme
contra la malària
sí
es va haver de vacunar abans
sí
amb algunes coses
i la malària
com que no pots
no pots vacunar-te
et vas prenent
unes pastilles
les que nosaltres vam prendre
es van anar molt bé
hi ha gent que a vegades
li dona una mica de mareig
de vòmits
nosaltres no vam tenir cap problema
sí, per això
sí que és veritat
que sempre ens havia fet
molt de respecte
al tema de la prevenció
contra la malària
i de fet
ho intentàvem evitar
i aquest any
bueno
ja ens vam treure
una mica la por
perquè això
que sempre
sempre sentíem
que sentava
molt malament
a la gent i tal
i de meravella
jo ho recomano molt
perquè
bueno
va anar molt bé
ens va anar molt bé
i ens vam quedar
molt tranquils
sobretot
alguna cosa
et suposo
per l'estómac
també
per l'estómac
sí
antiinflamatoris
bueno
l'obás
a partir d'aquí
crema solar
fa molta calor
moltíssima
és que l'aigua està calenta
i tot l'aigua està molt calenta
allà
allò eren les coses
sí
no refresca en absolut
refresca sortir
un punt negatiu
de les platges d'allà
està molt calenta
què més hi posem
a la motxilla
doncs una bona capelina
no potser
contra la pluja
plou molt
pel que heu dit
nosaltres vam tenir sort
ens va ploure
un parell de dies
però
de tant en tant
potser
bum
fa un xafac
sobretot
jo crec que la capelina
la recomano
més per embolicar
la motxilla
quan muntes
amb moltes de les lanxes
que has de muntar
perquè tornant
de les Pergentians
el noi que conduia
la lanxa
anava
com un boig
portava turistes
els turistes
li reien una mica
i ella es va
encara créixer més
ens va deixar
totes les motxilles
xopes
de no haver-les
embolicat bé
amb algú
que les protegís
vam haver de pujar
després
amb un tren
que tenia l'aire
condicionat
a tota Bastilla
que es va quedar
parat
al mig de la selva
perquè va caure
un arbre
i tota la roba
xopa
nosaltres
i vam arribar
tardíssim
amb la roba
xopa
vull dir
va ser un drama
no?
quasi
amb la qual
sí que recomanem
moltes bosses
i sobretot
alguna cosa
per poder tapar
bé les motxilles
perquè és un país
que en les circumstàncies
en les que et vas trobant
i no només la pluja
pot ser que t'acabis
mullant molt
i això com viatges
amb motxilles
és bastant incòmode
perquè tot t'acaba
tot allò
humidet
home jo vull dir també
que no ha de faltar
mai una càmera aquàtica
ni que sigui
una petita
d'aquestes
que avui en dia
tothom té
per poder
portar-te
un bon record
de tots els animals
aquàtics
i bueno
i fauna
i de tot
que veus allà
respecte a la motxilla
poca roba
perquè en realitat
només que facis
un parell de nits
en un lloc
allà ja segur que tenen
un servei
de neteja
de la roba
sí
de bogaderia
i llavors
clar
si vas amb motxilles
doncs bueno
el pràctic és això
no portar molt pes
com deies tu
més o menys
ho pots anar trempatjant
fa tanta calor
més a més que és roba així
d'estiu
o algú abrigat
per si algun dia refresca
però
ja és bones xiruques
clar
ara és una batida
a nivell de calçat
què?
xancletes pel tema equàtic
no?
però després també
per caminar
sí sí
unes bones botes
botes de muntanya
allò tapades
sí sí sí sí
o això
o més
o sigui botes
i vam
però aquesta també
bona sola de muntanya
per poder fer excursions
sí
que a nivell de viatjar
vas amb allò
i encara que passis una mica
de calor
quan agafes bols
ja vas amb allò
no anava amb allò
i després
el dia a dia
és quan et posaves
les xancles
sí exacte
i tot i que faci
tanta calor
l'Oreal
l'Oreal no feia cas
però
a les zones així
més salvàtiques
sempre intento
bueno
sempre recomanen
anar posant pantalons llars
amb samarreta
de maniga llarga
sobretot també
per prevenció
de mosquits
i de tot
que pots trobar-te
sanguijueles
diuen que ja veien
però no
no en vam trobar
sanguijueles
no, no
de veritat
no se'n va engatxar cap
mira
us sap greu
no?
tindríem una aventura
tindríem una aventura
una navetlleta
m'imagino
home no
això
amb els aeroports
o podíem facturar-la
però no em portàvem
sí però com està
m'agafant constantment
bols
d'aquí
per tant
per dins us movíeu
amb llanxa
pel que veig
per arribar
en segons quines zones
de parts naturals
i després
amb molt de bol intern
sí
i un tren
el tren aquell que et deia
que travessa Malàcia
que li diuen
el tren de la jungla
curiós
el tema del tren
sí
hagués estat bé
si no arriba a ser
es veu que és
el més normal
del món que et passi
perquè és això
que era un trajecte
que havíem de fer
d'unes
dues hores
tres hores
aproximadament
i les tres hores
es van convertir
en dotze
perquè simplement
havia caigut
un arbre
al mig de la via
o clar
si travessa la jungla
ja deu ser normal
que en caiguin
i la gent allà
nosaltres estàvem
primer congelats
segons que
no arribàvem
ningú ens informava
de res
però la gent allà
no
feliç
i tranquil
no s'hi preocupava
en absolut
que en comptes
de tres hores
hi ha en dotze
i com és que dieu
que vau tenir
mala impressió
de la gent d'allà
dels malaios
no ho sé
és una impressió
que es va quedar
vam tenir una mala experiència
a l'últim lloc a Baco
perquè
vam perdre
una càmera a l'hotel
i no va haver-hi manera
que ens la tornessin
llavors això volguís o no
com aquesta experiència
potser et marca
però jo crec que
fins i tot abans
d'anar a aquesta part
del Borneo
no eren una gent
que ressaltessi
per la seva amabilitat
almenys
els que ens vam trobar
nosaltres
sempre a generalitzar
és lleig
però no abans
la qüestió
la qüestió és que
la resta de llocs
que hem estat
d'allà
d'Àsia
especialment
a la Xina
doncs
eren
extremadament amables
i es volcaven
amb tu
tot i que no els hi
preguntessis
ja et veien allà
una mica dubtant
i sense saber
anglès
ja
t'intentaven ajudar
de qualsevol manera
en canvi
els malais
vam trobar això
que passaven
de tu
passaven olímpicament
de tu
suposo que
sobretot
és per aquest motiu
no vau tenir
cap mala experiència
però
no els vau necessitar
especialment
no
no
trobaves això
de vegades
doncs
no t'aclaries massa
però no
cap mala experiència
en concret
el tema menjar
com us ho fèieu
en aquestes excursions
que muntàveu
compraveu coses
amb algun súper
era difícil
perquè suposo
que a lloc
en aquestes platges
i tal
en els llocs
igual per l'atural
no hi ha d'haver res
no
hi havia el lloc central
on tu te lluitjaves
que normalment
hi havia una cabanyeta
on allà feien menjar
però feien menjar
però ho farien
vull dir
podies menjar
o havies de portar
el teu
dintre
una espècie de pa bimbo
que era un bloc
realment
era tot cuinat
llavors
era una espècie
de menjador
llavors potser
tenien allà
una tauleta
on podies comprar
això que diu l'Oriel
una espècie de pa amb bimbo
llavors el que feien
jo me'n recordo
aquí
a l'últim
lloc que vam estar
al Parc Nacional de Baco
que ens agafàvem
no sé
miràvem a veure
de tot allò
que tenien allà
el menjador
què podíem posar
dins del pa
que en aquest cas
van ser uns nuggets
una espècie de nuggets
podríem dir
i ens feien bocates
amb aquella espècie
de pa amb bimbo
i aquella espècie de nuggets
vau passar gana?
no
en realitat
era molt bo el menjar
això era clar
en les circumstàncies
que volies marxar d'excursió
i no estaven preparats
no et podien fer
l'entrepà de fuet
que aquí ens farien
però en realitat
quan seies a una taula
a menjar
molt bo
era aquest menjar asiàtic
però occidentalitzat
ja
perquè és això
que me l'has fet
que ja fa molts anys
que rep turistes
i per tant
o potser perquè
el seu menjar
no és tan
purament dur
tan difícil de menjar
com passar amb el xinès
que quan vas a Xina
aprens de quins llocs
menges
i dius
no t'has res a veure
amb el que jo menjo aquí
en canvi allà
feien molts fideus
fideus en suc de coco
les fruites
eren molt bones
sí, sí
bastant bo
ens va agradar bastant
arròs
arròs maneres
molt bo
i no picava molt
que normalment
de vegades
piquen
i quan agafàvem
una bona tàiguer
perquè allà
a alguns llocs
venen alcohol
i altres no
al ser musulmà
i la cervesa
d'allà
del país
era la tàiguer
i quan agafava
amb una tàiguer
freda
era el paradís
ara s'anava a preguntar
per beguda
perquè tothom té al cap
alguna cosa de menjar
i alguna beguda
i la tàiguer seria
tàiguer
i la fruita aquella
tan pastillent
com es deia
durian
durian
i l'altra
que era blava
el dragon fruit
aquesta és molt recomanable
aquesta sí
hem vist que
diferents altres països
també la tenen
per allà a la zona
no arriba tot això
aquí no
la tàiguer
sí que la trobem
jo diria que sí
en algun lloc
la veig
però
aquestes fruites
no
encara no
hi arribaran
suposo
no
no li temps
o no
escolta
anem allà
que també tenen
l'entregust allà
suposo
que us vau emportar
de souvenir
o què
que recomanaríeu
de prendre
què vam agafar
de souvenir
vam agafar
una tàiguer
de llauna
obsessionats
sí
devia fer molta calor
devia passar molt de set
la cervesa fresqueta
doncs
no massa cosa
la veritat
i tampoc
és que hi hagi
així coses
molt típiques
moltes
petxines
coses d'aquestes
era
era un defecte
d'aquelles platges
de les illes
aquestes paradísiques
que no són de sorra
com les nostres
sinó que són
de corall
petxines
tot és a partir
d'aquests elements
i clar
t'estiraves allà
i veies un tros
de corall
maquíssim
i ha arrencat
i ha deixat allà
a la platja
o petxines
o cargols
vam agafar moltes coses
d'aquestes realment
sí
a nosaltres
ens feia molta il·lusió
portar això
i és el que van portar
els amics
i la família
no sé si a ells
els hi va dir alguna cosa
però els hi van portar
una petxina
estava aquí una noia
que havia anat a Mali
a l'Àfrica
i deia
és que potser
són les fotografies
vosaltres suposo
que també
vau fer fotos aquàtiques
aquesta és la càmera
que vam perdre a l'hotel
i que ens vam quedar sense
tenim la resta de fotos
va ser un drama
però a front de l'Omar
l'haurem de tornar a visitar
ostres
sí, sí
a més ens vam adonar
ja estant aquí
i uf
va ser un drama
sí, sí
van haver uns dies de xoc
però vaja
hem de tornar
hem de tornar a fer
ja tenim escurada
per planificar-ho per internet
simplement fem un Google
anem mirant aquí
i allà no hi ha cap pàgina
allò que sigui
la pàgina base
el portal base
no
per anar a Mali
no, no, realment no
consultar molts blogs
de gent que hi hagi anat
t'ajuda molt
et dona moltes idees
i veus realment
a més a més
consultant el blog
ja veus com són aquelles persones
i veus si t'interessa
el que a ell
els va agradar
o el que no
o no t'interessa
i allà realment
trobes bastantes cosetes
per la vostra experiència asiàtica
comencem per aquí
o comencem per la Xina?
jo començaria per la Xina
sí
sí, sobretot també
per aquest primer contacte
que més aviat
val la pena
potser fer-lo
en alguna ciutat
trobo jo
i això
jo trobo que és més complet
a la Xina
després ja si vols
explorar
doncs això
més la natura
i tal
doncs
en altres països
sé que tots
dos països
queden a l'Àsia
però deuen ser diferents
bastant diferents
molt
molt
és que clar
l'Àsia ja suposo que
entra dintre aquest context
d'estasiàtic
la Xina
si vas més cap al sud
cap a Ionan
doncs és molt d'aquest estil
però la resta
és que la Xina
és el que diu
ella és molt completa
vull dir
la ciutat de Pequín
és un plaer visitar-la
això no passa
que vindrà un altre dia
per la de la Xina
oh i tant
si necessiteu
aquí estarem
perquè en guany marxeu
això va ser l'excursió
el viatge de l'any passat
en guany teniu pendent
algun viatge
o ja l'heu fet
doncs encara no
ho hem acabat de parlar
parlar ho hem parlat molt
però no ens hem decidit
encara
com aquest any
fem vacances
de tardor
encara ens estem pensant
això dona possibilitats
d'altres llocs
per això ho hem fet
per això ho hem fet
per obrir el camp
torneu cap a Aasi
o encara no ho sabeu
ni idea
ja entre les possibilitats
està però no ho sabem
ens ho apuntem
i convidarem
a l'Oreal i a la Begoña
ja l'any que ve
per parlar de la Xina
o del viatge d'en guany
el que et conveni
Oriol Bego
moltíssimes gràcies
a vosaltres
totes a vosaltres
totes a vosaltres
Fins demà!