5 minuts i seran dos quarts d'una del migdia.
Després del Rutas de Natura arriba el cinema.
I com sempre comencem a la sala 8 i mig,
als Oceania de les Gavarres,
amb la seva programadora, amb l'Ester Ferrer.
L'Ester Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tenim aquesta setmana a la sala 8 i mig?
Doncs mira, aquesta setmana tenim documental.
I he de dir que a Tarragona sembla que el públic
no és massa, massa del documental.
Però jo crec que aquest hi aniran tots, tots.
encara que no siguin aficionats,
perquè és l'últim Òscar a producció documental
de l'any passat, dels recents premis Òscar, vaja.
I és Inside Job.
Inside Job, que és una pel·lícula de Charles Ferguson,
que jo voldria diferenciar-lo molt i molt
d'un altre senyor que té bastant més èxit,
que és el Michael Moore,
que recentment també va estrenar una pel·lícula
anomenada Capitalisme, una història d'amor,
tot i que era més antiga del 2009,
però es va estrenar no fa pas gaire les nostres pantalles.
I bé, les dues diríem que van del mateix,
que és parlar una mica de la crisi econòmica, no?
I que el personatge del Dolent, en aquest cas,
diríem que són els bancs o les grans corporacions.
El que passa és que això,
que Charles Ferguson fa un retrat, jo penso, molt seriós.
Està narrada per Matt Damon, eh?
Aquí, clar, nosaltres, home, el gaudirem,
però el gaudiríem més,
el gaudiran més aquells que puguin entendre,
el diríem, sense haver de llegir els subtítols, no?
I els que, d'alguna manera, fan de protagonistes,
que no són ningú i tothom interpreta el seu mateix paper,
són, entre altres, no?
Un senyor que ara és molt famós
per qüestions no relacionades amb l'economia, no?
que és el president de l'FMI, el Dominic Strauss-Chan.
Sorprèn bastant quan se'l veu.
I també una senyora que es diu Christine Lagarde,
que ara s'està dilucidant si serà la seva successora.
Aquests, en aquell moment, encara feien el paper del bo,
però després surten tot el personal de l'Inman Brothers
i totes aquestes corporacions,
també les agències aquestes que donen, diríem,
la valoració sobre si el deute d'un país és bo o no.
Doncs tot aquest personal que, diríem,
que no tenen tampoc les mans gaire netes.
I això és el que sorprèn més.
Però el que sorprèn encara més és
la connivència de la teoria neocon
i de les universitats,
les grans universitats americanes,
amb totes aquestes empreses,
perquè també en són consellers,
i també la gran relació que hi ha
des de l'administració Bush fins a l'Obama actual
de tota aquesta teoria neocon
que sorprèn molt, no?
Sobretot pel que fa al cas Obama, no?
Que semblava que venia amb uns aires molt renovats.
Per tant, diria jo que també és una pel·lícula
que requereix molta atenció
i seguir molt bé el fil,
perquè tot això comença a Islàndia,
amb una gran crisi.
Ara també és de molta actualitat
perquè s'està jutjant el seu primer ministre,
cosa que no crec que passi en cap altre país més.
L'Islàndia té 300.000 habitants i escaig.
Però, doncs, s'estan demanant responsabilitats,
diríem, gairebé de la venda d'un país, no?
A nivell econòmic, posar-la en mans de corporacions
i d'inversors internacionals,
que de fet s'inverteix sobre una economia
que no és productiva, no?
Sobre béns futurs i sobre una sèrie d'històries
o tota aquella història d'apostar contra el deute
dels propis clients i qüestions d'aquestes
que realment posen la pell de gallina, eh, Josep?
Molt interessant.
Jo penso que molt necessària.
Llàstima que ara en aquest moment,
en el moment de la indignació, diríem,
que hagi tingut aquesta sortida,
aquest estirabot, abans d'ahir, no, al Parlament.
Al Parlament.
Però, si no, realment, jo penso que, a més a més,
haguéssim sortit tots encara més indignats
de la pel·lícula.
Bueno, hi podem sortir igual, no?
Vull dir, cadascú a la seva manera.
Però sí, jo penso que s'ha de fer alguna cosa.
I l'important d'aquesta nit
és que oferirem, d'alguna manera,
una resposta a tot això,
que és la banca ètica,
que ja fa temps que funciona.
La banca ètica està feta amb professionals
de primera línia que han decidit
que ja n'hi ha prou
i que els bancs han de ser una altra cosa
i que han d'ajudar
i que han de servir per reactivar l'economia
i que això de l'usura,
que a l'església havia castigat,
però que amb la boca petita, no?,
fa mil anys,
doncs que això de l'usura ja n'hi ha prou
i que aquesta gent que no en tenen mai prou
amb els diners,
doncs també se'ls ha de posar límit.
Doncs això, vindrà la Isabel Sánchez,
que és la directora regional de Catalunya Barials,
de Trio 2 Banc,
una de les banques ètiques,
doncs que en aquest moment està funcionant,
diríem, amb més empenta
i que entre les seves obligacions
hi hauria això, no?,
anar difonent aquest missatge
que una altra manera de fer banca
i de fer empresa és possible.
Jo penso que serà una nit molt interessant, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
El que podrem veure a la sala d'avui i mitja aquests dies,
avui l'estrena, alguna cosa més estrena aquests dies o què?
Sí, et volia dir que, com que s'acosta a Harry Potter,
doncs a les barres s'han fet com una...
Això té massa a veure amb la vuit i mig,
però també, perquè nosaltres vam estrenar
l'últim Harry Potter en versió original
per les escoles.
Doncs ara ja ve això,
el final del Harry Potter,
ja no en tindrem més,
ja no sé com viurem sense Harry Potter,
però dimecres que ve
comencen uns passes
per fer una marató Harry Potter
des de la primera pel·lícula
i suposo que es clourà
amb l'estrena final, no?
I aquesta setmana
s'estrenen les dues primeres entregues
de Harry Potter el dimecres,
una serà, crec que a les set del vespre,
entre les set i vuit,
això es podrà consultar a la cartellera,
i l'altra a les deu.
De manera que allò,
que amb un entrepà
entre l'una i l'altra,
entre les set i les doig de la nit,
els fans incondicionals,
que a més a més jo ara
penso que ja comencen
a deixar de tenir classes,
doncs podran recuperar
tota la saga de Harry Potter.
Jo penso que és una iniciativa interessant.
Això es va fer mil anys també
quan els Òscars
estaven aquí al mig de Tarragona
amb el Padrí.
Quan se va estrenar l'últim Padrí,
doncs es van passar l'U i el 2
en diferents dies
perquè la gent pogués recordar la saga.
Aquí recordar la saga
requereix més hores, eh,
i més esforç,
però jo penso que està molt bé,
que és una aposta interessant dels cinemes
i que a més a més és en dimecres,
crec que és dia de l'espectador
i que val la pena aprofitar-ho.
Doncs ja ho sabeu,
aquests que vulgueu rememorar
les pàl·lícules de Harry Potter
ho podeu fer aquesta setmana,
la setmana vinent,
vaja,
als dos cinemes que van a les.
Sí, al dimecres, a la tarda.
Un sol passi la primera,
un sol passi la segona.
Una en sessió de set
i l'altra en sessió de deu.
Molt bé, perfecte, Esther.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu, Josep.
Adéu-siau, bona setmana.
Igualment.
Bona tarda.
Bon dia.
Bon dia.
Com estem, bé?
Doncs bé, aquí amb la nova tecnologia
comença a aplicar-la directament a l'emissora.
Molt bé,
que com sempre ell ve preparat
amb totes les últimes tecnologies
per fer l'espai de cinema
i avui ben preparat, avui.
Està sonant una banda sonora,
ja podeu trucar al 977 24 47 67.
De quina pel·lícula és aquesta banda sonora?
Deixem-ho sonar una miqueta més.
Què podem dir d'aquesta pel·lícula?
A veure, jo d'entrada diria que és una pel·lícula de finals dels 80,
del 88,
i una pel·lícula que ens parla
de la màgia de les relacions humanes
i del cinema.
Parla de la màgia del cinema, sobretot.
Hi ha una escena de la pel·lícula
que és inoblidable
i que té molt una relació
amb el cinema d'abans,
el cinema de nunca más,
de mai més.
Tot un homenatge
al gènere cinematogràfic, eh?
Tot un homenatge, sí senyor.
Vinga, 977 24 47 67.
Podeu trucar
per endevinar aquesta banda sonora.
Ja sabeu que us podeu emportar
un tiquet dos per un
per anar a veure
a una de les pel·lícules
en què estiguin cartellera
als dos ciners de les Gavarres.
Una pel·lícula italiana
del final dels anys 80.
Ja sabeu, podeu trucar
al 977 24 47 67
en aquesta pel·lícula
que, com dèiem,
és un homenatge,
tot un homenatge
al gènere cinematogràfic.
Bé, iep,
que ens quedem sense...
sense respiració.
Bé, podeu trucar, eh?
En tot cas, continuarem
i avançarem amb la secció
com cada divendres
us portem
les principals estrenes
de la setmana
a la cartellera cinematogràfica
que generalment
s'estrenen els divendres.
Per tant,
i comencem
amb Kung-Fu Panda 2.
Doncs molt bé.
A veure,
tenim banda sonora?
Sí.
No, tenim el trailer.
El trailer?
Perfecte, perfecte.
Sí, vinga, va.
Eh, ¿habéis visto eso?
He ido en plan
guantai!
Sí.
Oh, he recibido
un mensaje.
¿Del universo?
De un mensajero.
Ah, claro,
cómo no.
Nuestros grandes maestros
desaparecen.
Me temo que sobra
del malvado Lord Shen
que ha desatado
una nueva amenaza
sobre nuestro mundo.
podría ser el fin
del Kung-Fu.
Pero si me acabo
de hacer del Kung-Fu.
Y ahora
debes salvarlo.
Coge a los cinco.
Es hora de pasar
a la siguiente fase
de tu viaje.
Mi puño
tiene hambre
de justicia.
Ha sido mi
puño.
Debemos llegar
a la torre
sin que esos lobos
nos descubran.
Ya está.
En modo invisible.
No soporto
ir en plan disimulo.
Hola.
Hola.
Me gusta.
¿Cómo puede el Kung-Fu?
Detener algo
que le tiene el Kung-Fu.
¡Allá vamos!
Recuerda,
guerrero del dragón.
Cuando sigues
el buen camino.
Todo es posible.
¡Qué flip!
¡Me apunto!
Així sona Kung-Fu Panda
dos que arriba
aquest divendres
als cinemes.
Què tal
aquesta pel·lícula?
A veure,
no l'he vista.
Ho dic clarament
que és una pel·lícula
que,
doncs,
no me la podré evitar.
No vull evitar-la
perquè jo em vaig passar
molt bé
veient la pel·lícula
de Kung-Fu Panda
l'original.
i diguem que
no estem parlant
d'un producte Pixar,
però estem parlant
d'un producte
de molta qualitat
des del punt de vista
de l'animació.
De fet,
són dels creadors
de JREC,
que ja havia valat
també per l'èxit
que ha tingut.
Sí,
i amb el que jo diria
que és la màgia real
del que és el cinema
d'animació
amb tot el que pot
aportar
la nova tecnologia.
Quines poden ser
les mancances?
Sempre dic que
moltes vegades
el cinema d'animació
té millors guions
que moltes pel·lícules
en personatges
de cariosos
i que moltes vegades
els personatges
d'animació
tenen més entitat
i més
profunditat
que molts personatges
de les pel·lícules
normals,
per dir-ho d'alguna manera.
Què m'agrada?
Doncs m'agrada
que és de les poques pel·lícules,
la primera,
que hi ha un aprofitament
real
i potent
del que seria el 3D.
Són pel·lícules
en les que
bàsicament
la il·luminació
està molt cuidada,
els efectes
també estan
lo suficientment
posicionats
perquè un visionat,
que no passa res
si la veus en 2D,
això també s'ha de dir,
però si la veus en 3D,
doncs
la capacitat
d'immersió
de l'espectador
encara és molt més gran
i que de fet,
doncs
això la fa
molt atractiva
fins i tot
per persones grans,
de dir,
a veure com és això
del 3D
per introduir-ho.
Parlant de la pel·lícula
en concret,
com que no l'he vista
i tornem una altra vegada
amb un personatge
ja emblemàtic
com un os panda,
doncs
té unes característiques
que li fan
gairebé inassequible
per la idea del Kung Fu
però demostra
que té unes capacitats
fantàstiques
i un aprenentatge brutal,
amb uns personatges
i un sentit
de l'humor
molt acurat,
doncs jo crec
que és la proposta
de l'estiu
i pensem una cosa,
l'estiu és la temporada alta
del cinema d'animació
i jo ara estava repassant
una miqueta
gràcies a la cartellera virtual
doncs que
ens venen
moltíssimes pel·lícules
però moltíssimes pel·lícules
moltes d'animació
d'animació
i te tinc que dir
si és molt sincer
són les pel·lícules
que més m'agraden a veure
ara la repassarem
però abans tenim una trucada
el 9724-4767
hola bon dia
hola bon dia
que crec que la nostra oient
el teu nom?
Anna Castelló
la Anna Castelló
la nostra oient
ja ha encertat
quina és aquesta cançó
o no?
a veure
digue'm
encertar encertar
no estic molt segura
a veure
que és Cinema Paradiso
home i tant
molt bé
que la gent ha encertat
molt bé Anna
molt bé
va a la que se m'ha costat
era complicadeta aquesta
però com dèiem
era tot un homenatge
al gènere cinematogràfic
David
sí
i a més aquests acords
jo crec que ja formen part
de la memoria
és molt complicat
però aquests acords
que estan sonant de fons
són molt representatius
d'aquesta pel·lícula
és el cinema de mai més
o sigui
és una pel·lícula
que ens parla
sobretot d'aquest cinema
que malauradament
ha desaparegut
s'ho han passat
els multicines
i aquella màgia
de les sales antigues
dels Capitols
d'Estarragona
dels cinemes
que hem viscut
doncs ja no serà
i allà està
la potència
d'aquesta pel·lícula
i el que la va fer
inolvidable
entre altres
moltes raons
Cinema Paradiso
t'emportes aquest tiquet
dos per un
per anar als Ocineu
de les Gavarras Anna
molt bé
gràcies per trucar
adeu bon dia
adeu
molt bé
escolta'm
veus
ha estat pensant
una estona
vana
i s'ho ha treballat
i escolta'm
ha trucat
i l'ha encertat
aquest Cinema Paradiso
la primera de les propostes
després us proposarem
una altra banda sonora
estàvem amb Kung Fu Panda
estàvem que
estem a les portes de l'estiu
i que per tant
aquestes pel·lícules
ara que la canalla
no tindrà escola
doncs seran
les que proliferaran
a les cartelleres
cinematogràfiques
sí, perquè de fet
a veure
ara dintre d'època
arribarà una pel·lícula
que jo
li tinc moltes ganes
que és la pel·lícula
de Cars
que em sembla
que arribarà
a la cartellera
el 6 de juliol
i que bueno
que també
forma part
d'aquestes pel·lícules
que tenen bons guions
aquesta sí que és
de la factoria Pixar
i de fet
com sempre dic
el cinema d'animació
quan està ben fet
té tota la màgia
del món
i totes les capacitats
per fascinar
a grans i petits
petits sobretot
però pels grans
també ens deixem emportar
per la capacitat
de fascinació
que tenen
els seus artífics
també tindrem aviat
també els pitufos 3D
bueno
ja veurem
ja veurem
no sé
hi ha molta
hi ha una cartellera
el Tintín també
que aquesta és una barreja
entre animació
i personatges reals
no sé
estàs citant
una miqueta
el que ens veu a l'estiu
des del punt de vista
d'aquestes pel·lícules
tan tan pròpies
de la temporada
per tant
Kung Fu Panda 2
totalment recomanable
David
tu és la que aniràs
a veure aquest cap de setmana
o què?
a veure
amb totes les reserves
de no veure-la vist
és una pel·lícula
que crec que la podria recomanar
a qualsevol persona gran
amb nens
perquè no són gens
ni mica avorrides
estan molt ben fetes
vull dir que no només
hi han d'anar la canalla
o als nens
poden anar als adults
perquè realment
s'ho passaran molt bé
doncs ja us sabeu
una de les grans estrenes
de la setmana
és aquesta
Kung Fu Panda 2
però una altra de les estrenes
ens arriba de la mà
del director
ja coneixeu Amélie
coneixeu Delicatesen
coneixeu La Ciutat dels Niños Perdidos
és en Jean-Pierre Jaunet
que presenta
Mic Max
aquesta nova proposta
que arriba a Espanya
curiosament
dos anys després
de la seva estrena
com pot ser això
David
que arriba una pel·lícula
dos anys després
tan tard
a l'estat espanyol
mira
hi ha una explicació
que si més no
a veure
jo te la comento
perquè realment
és un director
al que tothom
hem estimat moltíssim
però que té el problema
de que va ser
molt desprestigiat
des del punt de vista
de la crítica
una de les seves pel·lícules
ha sigut un director
que va començar
amb molta força
i aquesta Amélie
penso que va tindre
la grandessa
i a la vegada
la gran maledicció
de ser un èxit
tan gran
tan prodigiós
tan exagerat
des del seu punt de vista
de l'èxit
que després
tot el que ha fet
a partir d'Amélie
tothom ha dit
és tornar a fer el mateix
i aquest risc
doncs ha creat
doncs una mena
de maledicció
Jean-Pierre Genó
que de fet
ha aturat
molts dels seus projectes
principals
i a la vegada
tenim el problema
que aquesta pel·lícula
s'arriba
amb un retard
considerable
jo no l'he vist
la pel·lícula
i penso que
després de haver-hi vist
l'anterior
que era
El largo domingo
de noviazgo
que era massa ambiciosa
era una superproducció
romàntica
amb tota
la màgia plàstica
que se li podia suposar
a un director
que sobretot té això
la capacitat
de traslladar
l'espectador
a partir
d'històries
a vegades
no massa transcendents
però
amb una capacitat
de donar-li
la volta
a la realitat
ell mira la realitat
d'una manera
diferent
això és el que
li feia
magnífica
la pel·lícula
d'Amélie
és molt de temps
i aquest Big Max
jo penso que
torna una miqueta
a aquella primera pel·lícula
que a mi és la que més
m'agrada
ho he de dir
i jo suposo que molts
espectadors
ho compartiran amb mi
que és Delicatese
o sigui
d'una miqueta
agafar
aquest univers
que és proper
i aquests començaments
de pel·lícula
tan fascinants
i que jo penso
que va una miqueta
més en aquesta línia
no l'he vista
no he vist
a miqueta
o sigui
no es podria parlar
amb tot el coneixement
de causa
que seria desitjable
però si diré
que li donaré
una oportunitat
i que és una pel·lícula
que l'aniré a veure
però als amants
de la fascinació visual
les persones
que tenen
ganes de veure
pel·lícules diferents
o pel·lícules
que tenen capacitat
de donar-li
de volta
l'imaginari
doncs penso
que faran com jo
anirà a veure
aquest Big Max
i després
ho discutirem
la setmana vinent
si la pel·lícula
valia realment la pena
o si no
era un pas tenrere
una altra vegada
la carrera
de Jean-Pierre Monet
la podeu veure
als cinemes de Tarragona
amb Big Max
i també
aquest a Confopanda 2
que us sembla
si recuperem
una altra
de les bandes sonores
i així
mira-la
aquesta és mítica
aquesta
aquesta l'encerten
segur
97724
4767
i tenim ja
la trucada
no ha trigat
a anar a arribar
però bon dia
bon dia
ui
no la sentim
massa bé
potser
i ara
a veure bon dia
bon dia
hola
ara sí
no massa bé
però encara
digue'm
el teu nom
hola
Dolors
hola
bon dia
doncs no la sento
gens bé
i no també
que el que
em moca
espera
digue'm
i ara
ara sí
ara sí
ja sap
de quina pel·lícula
parlem o no
sí
que a mi m'agrada
molt aquesta pel·lícula
a veure quina
breakdance
gairebé
gairebé
però sí
jo
és aquesta
és aquesta
flashdance
flashdance
és aquesta
amb la cançó
flashdance
flashdance
però sí
amb la cançó
what a feeling
sí
que xula
xula
a veure
a veure
noketa
Sí, que puc parlar? Us et porto d'antena un moment, per preguntar una cosa.
Ah, sí, ara li comenta el nostre tècnic, no pengi.
D'acord, doncs. Gràcies, adéu.
Gràcies.
Home, aquesta és un mita, aquesta pel·lícula,
i aquesta cançó que està en l'imaginari també de tothom.
Doncs flash dance amb aquest tema principal de la pel·lícula,
What a Feeling, que gràcies a això, va,
a Dolors Sabaté se'n porta aquest ticket 2,
però per anar als dos ciners a les Gavars,
recordeu que aquests els heu de passar a buscar al matí,
entre les 10 del matí a la 1 del migdia podeu passar a buscar aquests tickets.
Són algunes de les estrenes, ja les hem comentat,
Mic Max, A Kung Fu Panda 2,
i en tenim una altra, que és Algo Prestado, David.
Bueno, aquesta, malauradament, és la pel·lícula que vam passar.
I si ho dius així és que no t'ha acabat de convèncer.
A veure, quina pel·lícula és aquesta?
Estem en una història previsible, estem en una comèdia...
Fa unes setmanes que recordar que jo parlava que moltes vegades
el cinema, la comèdia americana, que havia sigut excelsa
i que ens ha portat moltes alegries, sobretot els cinèfils,
i bé, els no tan cinèfils,
sobretot des de la capacitat de crear universos sentimentals
més enllà de la realitat,
i moltes vegades amb la capacitat de crítica,
que el cinema americà sempre ens dona una de sorra
i una altra de calç, aquella capacitat que tenen
de subvertir moltes vegades els seus propis gèneres.
Doncs aquí ens trobem precisament tot el contrari.
Una pel·lícula endulcorada, una pel·lícula que és una comèdia,
una història de dues amigues íntimes,
que tenen aquest rollet sentimental compartit,
que és la història més comptada,
una de les històries més comptades,
i un dels arquetipus que més ens hem passat els darrers anys al cinema.
Què passa?
Doncs, bueno, estem parlant d'un director en concret,
que és el Luke Grinfeld,
que va fer Esto es un animal i la vecina del lado,
que en dues comèdies, francament, oblidables,
o sigui, amb petits detalls,
i que ara mateix tampoc sabria molt bé
quina qualificació donar-li,
però que tenen a un aquest Hudson,
que, bueno, que l'anem veient,
és una actriu a la que respectin a Jennifer Woodwind,
que, bueno, que fan el seu paperet,
que és una pel·lícula que, bueno,
l'oblides molt ràpidament.
Gairebé t'hi diria que surts del cinema
i no tens cap al·licien,
ni cap escena, ni cap diàleg,
ni cap línia escoltada.
Una pel·lícula que ràpidament l'oblides.
És la sensació que vaig tindre-la,
o sigui, vaig tindre-hi al sortirí.
Tindré que parlar d'aquesta pel·lícula,
però és que no diria gaire més.
O sigui, no hi ha res més...
O sigui, podria no haver existit.
Aporta res aquest Hudson?
No aporta res.
Aquí el Juanjo podria anar a donar-li molta canya.
Jo soc una persona que em costa.
O sigui, jo soc una persona que disfruto molt
amb petites coses.
O sigui, perquè a una pel·lícula
jo li dono hi ara una puntuació mitjana o alta,
des del meu parell, des de la meva subjectivitat,
i vosaltres ho sabeu,
doncs és aquello que tingui petits detalls,
o hi hagi coses...
Perquè penso que la mirada de l'espectador
és prou ample.
També diré que a aquesta pel·lícula
hi haurà persones que sortien contentes del cinema
de veure-la,
però se'n farà molt complicat,
i pots ben creurem,
trobar-ne alíciens.
O sigui, feia temps que,
parlant d'una comèdia,
no hi havia un petit detall...
Cap ni un, eh?
...que digués...
Ostres, la banda sonora, jo què sé,
qualsevol cosa que realment
donés a l'E, no?
No.
O sigui, el Kung Fu Panda
era la meva alternativa més directa.
Això, aquest cap de setmana
anem a veure Kung Fu Panda,
doncs, eh?
Algo prestado,
doncs, aquesta comèdia romàntica,
vaja,
que el Juan Juan David
no havia agradat,
de fet,
aquesta ho diu amb coneixement de causa,
perquè va anat a veure,
i escolta'm,
sempre és bo anar a recomanar al cinema,
perquè a vegades
potser ens posem en una sala
i acabem així...
I com és que hi vas anar a veure-la,
per cert?
Doncs bueno,
perquè...
No,
per l'ordre analfabètic.
Sí.
Pel·lícules de la setmana,
a veure,
aquesta la primera,
l'ha tocat.
O sigui,
t'ho diré que va ser
aquello de pugui ja descullir...
ni aquest cacson,
ni hi havia res especialment
que em dongués,
però era una possibilitat.
Molt bé.
Ara bé,
no tenim cap història més,
no?
Tenim una altra.
Una d'altres,
que és un cuento xino,
que de fet també la podem veure a Tarragona,
aquesta,
de Ricardo Darín,
protagonitzada per Ricardo Darín.
Aquesta era el meu dubte,
perquè, clar,
si hem de parlar de pel·lícules
que d'entrada tinguin valors,
aquesta pel·lícula les té.
O sigui,
estem parlant de la història
de la convivència
d'un argentí
amb un xinès,
que això dona peu
a una comèdia intel·ligent.
I el que diré la veritat
és que un cuento xino
torna a ser
una mirada diferent.
Aquelles pel·lícules
que a vegades
arriben a la nostra carterera
i que arriben
amb tota la capacitat
de fer un cinema
que,
amb un discurs
potent,
basat en els seus actors
i en bons guions,
doncs ens donen alíciens
per començar a creure
en un cinema
no de gran sala,
no un cinema
d'efectes especials,
sinó un cinema
amb tots els valors,
amb totes les capacitats
de seducció
del cinema d'abans.
De les pel·lícules
fetes per fer una reflexió
i sobretot
de les pel·lícules
que realment
s'aporten
com t'ho diria,
històries
on els efectes especials
són els personatges.
amb aquesta premissa
que és un ferreter
maniàtic
acollint jove xinès
que no parla espanyol
i està sol.
Partint d'aquesta base
es pot crear aquí
una història,
una relació humana.
Un cuento xino.
Jo no l'he vista
però tenia la por.
Pinta bé aquesta.
No, no,
i t'ho diré,
és d'aquelles pel·lícules
que un diu
arribarà a Tarragona
no l'ha arribat a Tarragona.
Arribat, arribat.
Arribat, doncs bueno,
ja tinc una,
jo especialment jo mateix
tinc una pel·lícula
amb moltes ganes
de veure-la
precisament per tot això
que aporta,
amb una història de relacions
i que ademàs
té aquests valors
que a mi me resulten
molt agradables
de retrobar-me al cinema.
Una bona història,
una història
de petits elements
on se reconstrueix
un univers
d'éssers humans.
Doncs ja ho sabeu,
són les pel·lícules
que s'estrenen
aquesta setmana a Tarragona,
Mic Max,
aquesta darrere de Jean-Pierre Genó,
un cuento xino,
protagonista per Ricardo Darín,
algo prestado,
aquesta comèdia romàntica
i Kung Fu Panda 2,
la gran estrena
de la setmana
per petits i per grans.
Alguna cosa més, David,
que vulguis aportar?
Fem, és on hem de fer
algunes recomanacions,
o sigui,
les pel·lícules
que vam veure la setmana passada,
ràpidament?
Sí, tenim tres minutets.
Bueno, doncs un minut
per pel·lícula.
Vinga.
Pel·lícules vistes,
La Patrulla X,
Els orígens...
Què tal?
Molt bé.
A veure, he xelat.
No podria dir
una persona
que estima el còmic
i que té
una certa cultura
cinematogràfica
basada...
No, una cultura del còmic
de generacional
propera a la meva,
parlem dels anys 70
i dels anys 80,
doncs La Patrulla X
és una de les adaptacions
absolutament lliure,
o sigui,
jo monec
els orígens
de La Patrulla X
i ha fet
una barreja
sumament intel·ligent
amb actors
molt destacables
i que d'aporta
una dosis
d'aire fresc
que jo penso
que va molt bé
per aquest univers
dels còmics
que evidentment
m'agradaria
que hi hagués
com a mínim
dues pel·lícules més
basades en aquests personatges.
Per tant,
una recomanació
pels amants del còmic.
Segona.
Hannah.
Et va agradar?
Em va agradar moltíssim.
Era de la noia jove,
adolescent,
que era una assassina...
Em va agradar molt.
Motius,
però amplis.
O sigui,
l'actriu protagonista
és una canya,
la forma en què està contada
la pel·lícula
a mi m'interessa.
És una pel·lícula diferent,
és una pel·lícula
que,
com deia el Juanjo,
l'argument
ja l'hem vist mil vegades,
però és capaç
de generar-li
unes emocions
absolutament diferents.
Aquí sí que hi ha escenes
per comentar.
És pel·lícula
amb tots els números
per convertir-se,
és molt perillós,
de pel·lícula de culte.
Sí?
Sí.
De pel·lícula de culte
des del punt de vista
del que et deia,
d'aquests elements
absolutament libèrrims,
aquesta imaginació
aplicada
a contar una història
que tothom
hem vist mil vegades,
però com donant-li la volta
una vegada més
a la truita,
puguem generar
un producte
absolutament nou
i diferent.
Compro.
Aquesta pel·lícula
està molt bé.
La segona recomanació
del David.
I la tercera?
I la tercera,
per no tornar a dir-ho
a algú diàleg
que encara la continua.
Aquesta no va,
aquesta no va,
ara.
A veure,
jo,
anem a veure,
hi havia una tercera pel·lícula,
si no ens quedem amb dos,
no passa res.
Deixa'm mirar un moment,
tens la carta allà per aquí.
Aquesta setmana és aquesta, eh?
Vale,
doncs espera-te un moment.
Jo crec que amb aquestes
dues pel·lícules,
aquestes de recomanacions...
Sí, no?
Aquestes dues,
la de Hannah...
Sí,
n'hi ha una altra
i ara no m'ho ve al cap,
perquè veure tantes pel·lícules...
És el que té tantes pel·lícules
i tant,
cada setmana,
escolta,
ja passa això.
Sí, sí, sí, sí.
I no,
mira,
no fa una mica de ràbia
perquè segur que era una pel·lícula...
Ah!
La de terror,
Incidiu.
Ah,
és veritat,
sí.
Val,
jo sabia que tot estava relacionat...
Sí que fa por.
Sí, eh?
És una pel·lícula que fa por,
està feta amb petits elements.
Tornem a dir,
no és una gran pel·lícula,
però sí té aquesta capacitat
de refrescar una miqueta
la mirada de la banda
del cinema fantàstic.
Donar-ne una volta també,
una volta de tuerca,
de rosca,
a lo que seria
el cinema de terror
de cases encantades,
no?
O sigui,
diferent.
Aporta alguna cosa nova,
que això està bé.
Sí, sí,
això agrada.
Agafant elements
de moltes pel·lícules,
com se pot generar
aquesta emoció
i és una pel·lícula
que surts del cinema
i dius,
ostres,
no està malament.
No està malament.
Doncs ja ho sabeu,
les estrenes de la setmana
i les recomanacions
d'Odevit.
Gràcies per tot
i que vagi bé.
I bon cinema.
I bon cinema.
Adeu, bon dia.