Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diferents grups polítics, també ho entenc així.
Per tant, jo entenc que és una relliscada,
amb bona intenció feta,
però també entenc que institucionalment l'alcalde,
i després d'aquest trajecte llarg que portem
per la província del PON, que portem molts anys,
entenc que ha estat el primer pas institucionalment
i per fer una mesura en la mesura que totes les converses
que han hagut, i sembla ser tot el que surt als mitjans,
tots els partits polítics l'aprovaran.
Per tant, entenc que és sumar esforços,
però també mantenir aquestes formes institucionales
que d'alguna manera la Carme Akeresco manifesta,
i que també el senyor Barbell, ho repeteixo,
vull dir, de sumar esforços de tots els partits per tirar endavant,
perquè portem molts anys pendents d'aquest punt.
Jordi.
Bé, pel que fa al respecte institucional,
evidentment coincideixo amb ells,
però jo vaig a mencionar tres episodis, per exemple,
del que és el respecte institucional per a alguns.
El senyor José Luis Rodríguez Zapatero va cridar la Moncloa
al cap de l'oposició del Parlament de Catalunya
per pactar el nou estatut,
carregant-se de pas al president de la Generalitat de Catalunya.
I em diran quin respecte institucional té aquest pas.
Els pressupostos de l'estat d'enguany
els ha pactat el senyor Zapatero
amb l'oposició del País Basc,
per sobre del president del País Basc,
que per cert són del mateix partit.
Vull dir, el respecte institucional...
Jo no sé si és correcte
que una regidora a l'oposició,
per molt diputada que sigui,
perquè diputada ho és de tots els catalans,
és a dir, que igual que parla del pom de Tarragona
podria parlar del pom de Reus,
però jo no sé si és el més correcte.
Però almenys és transparent.
Almenys és transparent.
Ens hem enterat tots, hem sabut de què hem parlat,
s'han fet una foto.
A mi m'agradaria,
i és una cosa que fa molts anys que vull saber,
perquè a mi m'afecta més o menys directament,
i és perquè la variant de la Mora al Nàstic
es va endarrerir tres anys.
Era una variant que el PP tenia prevista
per acabar-la el 2006 i va acabar el 2009,
després d'un canvi d'alcalde a la ciutat de Tarragona.
El senyor Roca em deixa sempre sorpresa,
perquè jo no sé si estem a Tarragona o a Madrid sempre.
Quan parla el PP,
sembla que no tinguem relat a Tarragona,
perquè sempre parlem de Madrid.
Si puc acabar, jo l'he deixat acabar.
La qüestió institucional no sé si té res a veure
amb el que vostè ha dit.
A veure, Jordi, endavant.
Si hi ha algú que no ho entengui,
si vol, li puc fer un mapa.
I ja, per últim,
i una cosa més de política d'allò del cos a cos,
Convergència i Unió té una nova candidata aquí a Tarragona,
i li volen fer fotos per donar-li fama,
i el Partit Socialista de Tarragona,
passarells, en lloc de passar pàgina,
li estan donant més...
més protagonisme.
Vidilla, vidilla, vidilla.
A veure...
Estan donant vidilla, passarells.
Albert, què volies afegir abans?
No, a veure, jo volia insistir en el fet
que tothom hauria d'estar content
que hi hagi una diputada de Tarragona
que intenti incentivar el govern de la Generalitat
per acabar de posar en marxa el pla general.
Qui no estigui content per aquest fet,
obviant el tema de les formacions,
jo no és que sigui maquiavèlic
i justifiqui que el fi justifica els mitjans.
No, però el que sigui cert és que si la Vitòria Fons
es va trobar amb aquest senyor,
inclús si ho va fer...
Es va trobar, que ho va concertar.
Doncs si ho va concertar, crec, crec, crec...
I a més a més, ho va fer públic
a través dels mitjans de comunicació,
que evidentment és el més transparent.
Però, Carme, estimada, torno a dir
que ara em tocava parlar a mi.
Tens una certa...
Això, el senyor moderador, és un...
És una tertúlia.
Vagin parlant ordenadament.
Va, Albert.
Això és el que demano.
Jo entenc que tot Tarragoni,
que no tingui l'estigma de la política,
hauria d'estar encantat de la vida
que la Vitòria Fons s'està revelant
com una diputada inquieta,
preocupada pel que passa al seu territori,
i com que tenia aquesta facilitat d'ordre política,
aquesta coincidència política
amb el senyor conseller del PTOP,
què ha fet?
Doncs, home, aprofitar aquesta situació privilegiada
per treballar en favor d'aquí.
No de competència i Unió,
per treballar en favor de Tarragona.
Que prou falta ens va.
Que prou falta ens va.
Home, és evident.
De tota manera, jo penso que sí que és cert
que hem de treballar, hem de treballar tots junts,
i hem de treballar amb l'alcalde,
que és la màxima figura d'aquesta ciutat,
és el màxim responsable i el màxim mandatari.
Per tant, benvinguda sigui la senyora Forns,
evidentment el senyor Roca, el senyor Fernández,
a l'hora d'anar a plantejar Barcelona
tot el que nosaltres trobem a la ciutat.
Jo recordo, i tots vostès seran el testimoni,
s'hi fan una mica de memòria,
de cada vegada que hi ha unes eleccions,
i ara hi ha hagut unes eleccions,
tothom parla, tothom, això ho dic tothom,
tothom parla de crear un lobby
de diputats terregolins prescindint
del carnet que porten a la cartera i a la butxaca
per treballar per interès,
per treballar per interès de la ciutat.
I la senyora Victoria Forns inicia aquest camí
i l'únic que guanya és la crítica de vostès,
que francament estan neguitosos.
Estan neguitosos.
Més enllà de totes maneres,
de les fotografies, de les reunions o no reunions.
I ja que parlem del POM,
Carme Crespó anunciava que segurament
anirà al plenari del dia 31.
Ho dic perquè ha tornat a haver-hi un cert retard,
perquè faltava algun paper de la Generalitat.
Els hi pregunto,
té manca amb el canvi de govern?
Pogui haver-hi algun retard
per part més de la Generalitat o no?
Home, jo entenc que no hi ha que haver cap més retard.
Perquè ho dic, perdona, Francesc,
quan s'aprovi pel plenari
ha d'anar a la Generalitat,
que és qui, en última instància,
el nou conseller de Territoria
ha de signar el document.
Evidentment, jo entenc que
tots els passos que s'han fet aquí a Tarragona
són correctes,
s'ha treballat correctament,
s'ha constituat amb els grups polítics,
s'ha d'aprovar, evidentment,
i a partir d'aquí s'ha d'aportar.
Evidentment, ha de ser a la Conselleria pertinent
la que ho ha d'aprovar.
Però jo entenc que no hi ha que haver
cap mena de retard
si es presenten tota la documentació,
tots els documents,
tot el que s'ha de presentar,
tal com marquen.
Per tant, retard cap,
i evidentment, jo espero que el nou conseller,
és a dir, dongui el vistiplau
amb aquest nou pont que des de Tarragona
estem esperant.
I evidentment, abans el senyor Llebre
parlava de les inquietuds.
Jo desitjo que tothom,
és a dir, tots els regidors
i diputats d'aquí del Tarragonès
i de Tarragona
estiguin inquiets
i vulguin fer pel territori,
però jo també entenc
que hi ha uns camins a seguir
i que d'alguna forma
s'han de respectar.
Per tant, inquietuds molt bé,
però també formes.
I repeteixo el respecte del pont,
jo entenc
que no hi té cap mena de dubte,
jo crec que no hem de fer cap dubte,
el nou govern.
És a dir, és un nou govern elegit democràticament
i entenc que els consellers que han entrat
entenc que han de fer la feina que els toqui
i segurament entenc que la faran bé.
Vull dir, jo,
són aquests 100 dies
que se'ls dona de gràcia
per tirar endavant.
No hi ha temença de cap retard?
No, no hauria de ser, evidentment.
Tan aviat com el conseller
rebi el nostre alcalde,
Ballesteros,
doncs suposo que l'alcalde
li demanarà
que tot això sigui possible
i que vagi el més ràpid possible
precisament pel temps
ja que portem treballant al POU.
I bé,
sempre hi ha el retard
ara que hi ha els canvis,
però això són uns dies,
que per això
m'ha endarrerit
el plenari
uns dies
precisament
per aquest canvi, no?
I falta també un paper, no?
Perquè la reestructura
de precisament...
Recordem que les conselleries
han canviat
de nom,
de competències...
És a dir, Mediambient ha passat a PTOP,
llavors, clar,
tot això fa que...
Que PTOP, perdoni'm,
però haurem de canviar el xip, eh?
Ja no és política territoria...
El PTOP,
que també deia llavors l'Albert.
Ara és territori i sostenibilitat.
Llavors,
però clar,
el que sí que és cert
és que Mediambient,
que ha de fer un informe,
doncs aquests dies
ha hagut de canviar
de lloc i d'espai, no?
I això,
però vaja,
això no ha de ser...
El més important no és que el senyor Ballesteros
vagi i ho deixi d'anar,
perquè crec que el tràmit administratiu
va amb l'hija diplomàtica,
que és a dir,
va per conducta de correu, no?
Tampoc no magnifiquem
la presència del senyor Ballesteros.
Quan hagi acabat l'Ajuntament,
quan tinguin el vistiplau del plenari,
ho enviaran per via ordinària
a Barcelona
i demanaran, per favor,
tothom,
tothom que tingui influència política,
i en aquest moment
la Victòria Forn la té,
perquè això es tramiti
el més ràpid possible.
Aquesta és l'única qüestió.
Espera't, espera't.
I llavors jo el que entenc
és que no hi té que haver,
ho deia el senyor Tarragona,
no hi té que haver cap tipus de problema,
perquè tots els partits polítics
de l'Ajuntament de Tarragona
hem votat afirmativament,
jo diria,
apassionadament a favor
del pla general.
Del quali estem molt contents.
No, no, però no estem contents.
Però Carme, veus?
Tens un sentiment de pertinença.
Ara sembla que el pla general és vostre.
Estem molt contents
perquè només fa tres anys
aquest POUM era una altra cosa.
Hi havia 1.500 famílies.
que es quedaven sense casa.
M'agradaria...
Això és l'arruxisme.
Això és l'arruxisme.
Perquè al final vostès acabin...
Famílies sense casa.
Afirmativament.
Escolta'm, Carme,
de primera xiqueta.
I que inclús la seva...
Famílies sense casa.
La seva alcaldable
doncs es vulgui agafar aquest protagonisme
quan realment...
A veure,
que el Jordi Rocó m'ha demanat...
A veure,
la cosa pintava molt diferent
per moltes famílies.
Un moment, Carme i Albert,
un moment.
Jordi, què volies dir?
Jo és que crec que aquí
hi ha un error ja acumulat
que s'ha anat fent tan gran
que se li ha escapat de les mans
i és que no hagués passat res
que el POUM es presentés al gener
si no haguessin dit res.
El problema és que porten
18 anuncis,
va, no, això ja està fet,
queden uns serrells
i la setmana que ve
o el mes que ve
ho portem a plenari.
Clar, quan 18 vegades
es fas això,
ja el,
que jo em deio,
ciutadà,
és terrible
perquè hi ha molta gent
que depèn de saber
què és el que pot esperar
o què és el que no pot esperar
i, clar,
ara parlem de retard
i necessàriament,
perquè és que, a més,
ja hi havia una aprovació inicial
que s'havia tancat aquell tema,
tampoc sé si ara hi ha hagut
cap canvi allò rellevant
que no es pogués fer una mica més ràpid.
El que passa és que és un tema
que s'ha anat descontrolant
després el del fitxatge
del gerent d'urbanisme
i tot és un munt de soroll
que si s'hagués portat
amb una mica de tranquil·litat
i de no mirar a veure
com puc ficar-li el dit a l'ull
a Convergència i Unió
per què ho va fer malament
al final del mandat anterior,
potser ara estaríem...
I el PP, el PP, senyor Roca,
que també hi era.
Tots tranquils,
tots tranquils.
Gobernaven vostès junts.
Sí, sí, tots tranquils.
Jo estic preocupat
per les famílies
de perdre la casa, Carmen.
T'ho prometo,
estic preocupatíssim, xiqueta.
Mare i no, eh?
Perquè ara...
Jo viure en un país
que l'alcalde li pot prendre
la casa a la gent?
Carmen, si jo tingués mandú,
Carmen, em preocupa molt.
Doncs el seu,
l'alcalde al que vostès
donaven suport,
els hi prenia 1.500 famílies
en aquesta ciutat.
De tota manera,
senyor Roca,
l'endarreriment,
jo no sé si vostè ha estat
a aquest ajuntament o no.
Però és seu.
Sap que l'endarreriment
és a causa
d'unes lleis que van sortir,
a l'interior,
que ens vam haver d'adaptar
al POUM
i a temes mediambientals.
I això abans no va passar?
No, perquè hi van
canvis legislatius abans?
Senyor Vallbé.
Has dit,
1.500 famílies sense casa.
Vostès van aprovar,
vostès van aprovar
el POUM
sense cap d'aquests informes
que ara estan al POUM.
No, jo t'he preguntat...
Cap ni un.
Per tant,
no sé si jo era legal
o no era legal,
però vostès ho van aprovar
sense...
Canvis legislatius.
Escolta, Carmen,
si jo manés a la URB
com manés tu,
buscaria un becari,
un becari...
Buscaria un becari
perquè m'enverigüés.
Suposo que en aquest moment
els vicerectors
des deuen pensar
que s'han tornat...
M'agradaria tindre un becari
que m'analitzés
aquesta manifestació
que has fet tu
tan agosarada,
tan impròpia
d'una dona sencerada
com ets tu,
que amb el pla general
1.500 famílies
cada vegada sense casa.
Si és una realitat,
digui-li vostè
als que viuen
a les cases barates
o a l'Avinguda d'Andorra.
Jo crec que té molt malament
a la memòria.
No, a la memòria no,
però tu mantens
al començament de general
que 1.500 famílies
es veien privades
de les seves cases.
Va ser la realitat.
A veure,
senyors regidors
i representants
de la tertúlia.
Senyor Vallver,
hi havia un neguit
raonable i raonat
que hi havia una cosa
que estava malçada.
El que està clar
és que...
I és així.
Jo sé que
cap al cel
no pot ser fora
algú de casa seva.
Per això vol dir
que deixaven 1.500 persones
famílies.
Hi havia la percepció,
senyor Vallver.
Hi havia la percepció.
La percepció...
Senyor, es contartuoli.
El problema
és que anunciat
18 vegades
que ja ho tenim fet
durant un any i mig
o dos,
doncs no és la millor manera.
Francesc,
que m'ha demanat la paraula.
Fas sona.
Sí, jo, de veritat,
és que ara ja...
Tornant darrere,
crec que no s'ha de tornar
darrere,
s'ha de mirar endavant.
Entenc que hi va haver
una sèrie d'errades
de molts anys anteriors
que no es van fer bé
i això d'aquí a vegades
el senyor Valvillet
també ho ha reconegut.
Evidentment,
s'han fet anuncis
i potser,
evidentment,
en la mesura de tranquil·litzar la gent
també s'ha de dir així,
però jo entenc
que el que hem de fer
és sumar ara
i tirar endavant
i no entrar en polèmiques
de mirar cap al passat.
Per tant,
jo entenc que aquí
no ens hem d'apuntar
als punts els uns i els altres
sinó que el punt
s'ha d'aprovar el dia 31
i, evidentment,
hem de mirar cap endavant.
Per tant,
sí que hi havia aquesta percepció,
senyor Valvill,
és veritat,
d'una sèrie d'anuncis
que van sortir al diari
que hi havia,
no sé si 1.500,
1.100,
però sí que hi havia
algunes famílies
que estaven preocupades
per la situació.
Jo no fes un nom.
Hem de recordar
que es va crear
una coordinadora d'afectats
a l'estiu del 2007.
t'aprecio,
però ja entenc
que reconeixes moltes vegades
que algunes coses
no s'han fet
com s'havien de fer.
Per tant,
jo deixaria
les polèmiques enrere
i tirem endavant
i aprovem el pom
i estan en tanquem el pom aquí.
Tirem endavant la tartòria.
Jo buscaré el Becari
per averiguar
aquestes 1.500 famílies.
És que això no passava
ni a la Rússia de Stalin.
Però bueno,
allà sí.
No,
allà sí.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
Jo crec que el senyor Ballbé
que les famílies
que van estar afectades
i que ara ens estan sentint
no deuen estar,
no deuen riure com
mirem endavant.
Oh, clar,
que ri,
perquè és una rocada tremenda
el que has dit,
Carmen,
mi,
perdona.
Mirem endavant,
senyors,
que ja em deien això
de mirar endavant,
recordem que a més el pom s'aprovarà
si no passa res per unanimitat
i per tant aquí hi ha un consens
polític bàsic.
Algú també has mandat abans
això de fer lobby,
de crear,
doncs això,
de sumar esforços,
em sembla que era l'Albert,
M'agradaria recuperar
una de les notícies
més destacades de la jornada
perquè jo crec que,
de la setmana,
perdó,
perquè jo crec que s'ha vist
una imatge de lobby
aquesta setmana
a propòsit dels episodis
dels vessaments de Repsol
amb la reunió que va haver-hi
dilluns passat
a l'autoritat portuària
amb els alcaldes
de diferents municipis,
amb la subdelegada
del Govern Central,
amb el nou delegat
del Govern de la Generalitat
i amb els resultats
o amb el compromís de Repsol
d'avançar les inversions previstes
per mirar d'evitar
els nous vessaments.
Ens hem de donar
per satisfets?
I amb el president de Repsol.
I amb el president de Repsol,
sí, sí,
amb l'anunci del...
El president va venir
personalment
a ocupar-se del tema.
Per la Carme Crespo,
això és el més important,
que vingués el president?
Doncs jo diria
que com a mínim
mostra que la preocupació
de l'empresa,
doncs, bueno,
és important, no?
I ho valora positivament
el compromís adquirit?
Jo crec que és el primer cop, eh?
Jo recordo
que el president
de tota l'empresa
veia a fer-se càrrec
d'aquest tema.
Ho valora positivament?
Jo valora positivament
les inversions
que avançaran per tal,
precisament,
que no es tornin
a produir episodis
com els que s'han vingut
produint
en aquests últims temps.
Jordi,
tu també ho interpretes
positivament?
La visita d'Antoni Profau?
Jo és que crec
que en Medi Ambient
el que contamina
ha de netejar
i ha de pagar,
evidentment,
és que...
I no passa res,
i a veure,
accidents pot haver
amb qualsevol activitat industrial,
s'han de minimitzar
perquè en portem quatre,
jo crec que és una mica
que s'ha anat de les mans.
També m'agrada
que s'hagi canviat el xip,
ja veurem si es manté
o si després canvia,
de que ara la culpa
no sigui del govern.
Perquè recordo
que abans
quan hi havia pèrdues de fuel
les culpes
eren dels governs.
Ara ve i que no,
que són dels operadors.
Em sembla fantàstic.
Esperem que es mantingui
aquest seny.
Francesc?
Sí,
jo entenc que,
és a dir,
la presència del president
sí que és important,
però més que valorar
la presència del president,
jo entenc
que el que més important
és que en aquesta reunió
hi haguessin
tots els grups representants,
totes les forces,
alcaldes
i sobretot també,
evidentment,
el president de la companyia.
Però jo entenc
que era el primer pas.
El segon pas
és fer el seguiment
pertinent
de tots els acords
que s'han fet
en la mesura
que no es torni a produir
i com el ve deia el Jordi,
si no han produït quatre,
jo entenc
que no és normal
que es produeixin
tants vessaments
aquí al camp de Tarragona
i jo entenc
que és evidentment
si el president
és perquè ha de dir
ostres,
alguna cosa està passant aquí,
no?
Per tant,
inversions sí,
seguiment també
i evidentment
seguiment de les persones
que d'alguna forma
han d'estar al cap de mans
en la mesura
que aquí tenim
un turisme
i una platja fantàstiques
i que no ho han d'aprofitar,
per tant,
les empreses
que evidentment
contaminen
i que fiquen
les mesures de seguretat
pertinents
per tal
que això d'aquí
no torni a passar.
És a dir,
penso que no.
Albert,
aquí sé que veig
que hi ha unanimitat
de tots.
Perdona,
a mi m'agradaria posar
la cosa
en su lugar de descanso,
no?
És a dir,
semblava benvenir
el Mr. Marshall.
Perdoni,
aquest senyor ve aquí
a donar compte
d'un defecte
que hagi d'anar a la companyia.
Però ve,
perdona també Albert,
segurament per la pressió
dels alcaldes
i de les autoritats
del territori,
no?
Molt probablement.
I els mitjans de comunicació
i de tothom una amiga,
no?
Aquest senyor ve aquí
perquè precisament
quan estàvem discutint
la qüestió
hi ha un altre petit
vessament al port.
I llavors jo crec
que Sant Maí i Santa Tegla Junts
han fet que els vessaments
que hi ha hagut aquí a Tarragona
han sigut petits.
És a dir,
no n'hem tingut cap de gran
que hagi contaminat
d'una manera important
l'estroliteral
que com deia el senyor Tarragona
aquí vivim
amb un binomi equilibrat
entre turisme
i indústria, no?
Bé,
llavors,
a mi el que em sembla
és que el senyor...
Escolta,
bueno,
també.
Escolta,
escolta,
però on vaig jo?
on vaig jo?
Bueno,
escolta,
vinga,
va,
aquí compartim
la indústria
amb tot el de més.
Molt bé.
Però el que sí que és cert
és que la visita
del senyor president
de Rapsola
a Tarragona
jo crec que és
un fet de cortesia
però tampoc
ara ha apostat-li
la manera de la ciutat.
És a dir,
aquest senyor ha vingut
a conjurar
una qüestió,
a tranquil·litzar
la gent del sector,
a prometre
una sèrie de mesures
que no sé quants
milions d'euros
però en definitiva
aquesta és una obligació
com deia el senyor Roca
qui genera aquest risc
és a dir,
qui genera aquest risc objectiu
té que tindre
evidentment
tot tipus de precaució.
En conseqüència,
benvingut el senyor Orufau
però tampoc
és Mr. Marshall
ni tampoc
tenim que
magnificar
excessivament
aquest fet.
És una cortesia
que hauria pogut enviar
a un director general tècnic
a parlar
i a dins del mateix
i a portar
les mateixes ofertes
i aquests també
van anar a buscar
una mica la foto.
Llavors,
a veure,
però ho dic...
Home,
jo si porta els 130 milions d'euros
i genera l'ocupació
jo puc anar amb una pandereta
a rebre a l'aeroport
si fa falta.
La veritat.
Bienvenido Mr. Marshall
i al cafeí.
Però que en definitiva
no farà més que...
Sí, sí, evidentment.
Que preveure,
perquè aquí potser
la prevenció
no estava del tot
arregladeta.
És a dir,
preveure
i adonar confiança
als tarragonins
que aquests sectors
que deia la Carmen,
la pesca
i els senyors de Tarragona
el tema turístic
que poden estar,
que poden dormir
una mica tranquils.
Perquè jo dic,
hi ha ajuntaments
que hi ha ajuntaments
de la zona litoral
Vilaseca, per exemple,
juntament amb Tarragona,
que aquests tios
viuen amb un ai
constant al cos
perquè en qualsevol moment...
Està clar
que hem de viure
amb equilibri
totes les parts implicades.
Jo crec que és positiu,
evidentment,
que no és bienvenido
Mr. Marshall,
però sí que està clar
que mostra
que estàvem preocupats
precisament
per la reacció
dels alcaldes
i de la Diputació.
No puc evitar...
Jo crec que això
és el normal
i que hagin decidit
no fer d'altres inversions
o no invertir més
a la plataforma
i invertir més precisament
amb allò que crec
que és necessari,
que sí que el que contamina
paga,
però és que és el...
Jo crec que hem de començar
prevenint precisament
i totes aquestes inversions
són per prevenir
pels manteniments,
per prevenir
que puguin succeir.
Evidentment,
que quan succeixen
han de pagar.
després del cinquè
baixament
parlar de prevenció
me sona...
Doncs per això
benvinguda la inversió
per prevenir
que no torni a baixar.
La British Petroleum
està fent una campanya
mediàtica importantíssima
dient
el golf de Mèxic
ja està net,
etcètera, etcètera, etcètera.
Però no comparem,
senyor Valver.
Que no comparem.
Que no comparem.
És una plataforma
que un dels conductes
rebenta
i no el poden tapar.
Res més que això.
Però les quantitats
baixades
són infimes.
No podem comparar.
No, no podem comparar.
Alto el carro i la galera.
Us estic dient
que el vessament
d'un conductador
d'una plataforma
al golf de Mèxic
es podia produir aquí.
No t'estic dient
que s'hagi produït.
Tindria molt petroli
ja si es pogués produir
aquest vessament.
En última instància,
escolteu-me,
no li traiem
no li traiem importància
perquè ens juguem
ens juguem
no li hem tret importància
senyor Valver,
al revés.
Carmen,
ens juguem
el prestigi
de la Costa Dourada
i això són
molts mils
i mils i mils de milions.
Jo crec que cap dels quatre
li hem tret importància
estem d'acord.
Vinga, que hi ha una nivelltat també.
Comparar-ho
amb aquestes grans desastres
jo crec
que és fer alarmisme
innecessari.
Ja tenim avui dos temes.
Com els 15.000
ciutadans
sense casa.
Avui tenim dos temes
de tertúlia.
Això és una realitat.
Li ha entrat a fons
això, eh,
senyor Balló.
Li ha arribat al cor.
És que no se'n recordava.
Li surt la vessant d'envocat.
D'aquest número
no se'n recordava.
Ja que estem a les aigües
del port
del port de Tarragona
aquests dies s'especula
sobre el nou president
de l'autoritat portuària.
No sé si els nostres
contratulis
podran fer algun comentari.
Per exemple,
d'una notícia
que publica avui
el diari El Punt
s'apunta,
es diu,
s'entreveu
que podria ser
el futur president
de l'autoritat portuària
Josep Andreu,
tarragoní,
gerent de la xarxa
Santa Tegla,
de la xarxa social
i sanitària Santa Tegla.
Com que fa uns dies
també va haver-hi
una petita picabaralla
entre els partits
de si el president
del port futur
havia de ser de Tarragona
o d'altres poblacions.
Important que sigui
de Tarragona
i que conegui
especialment la ciutat.
Volen fer algun comentari
sobre aquestes especulacions?
Sí.
Sí que?
Important.
Que sigui de Tarragona
ciutat.
més que d'un altre lloc.
Sí,
que no estigui supeditat
crec que el port de Tarragona
ha de ser autònom,
que el port de Barcelona
faci la seva,
que nosaltres hem de fer la nostra
perquè tenim
circumstàncies diferents.
Però que sigui de Tarragona
o de Reus
o d'un altre punt
val?
No nascut,
però que entengui
les necessitats
de Tarragona.
Carme.
I del port de Tarragona
independentment
que hi hagi ports
a Barcelona
o allà on sigui,
o a València
o a Blamdenburgo.
Jo crec que
aquí a Tarragona
tenim prou valors
i prou persones
que poden fer
la tasca
de president.
El que cal
és que sigui el millor,
sigui qui sigui del partit
que sigui,
que sigui el millor gestor
i jo crec que a veure
a Tarragona,
Tarragona ciutat,
evidentment,
jo com a regidora
estaré molt contenta
que sigui de Tarragona ciutat,
però jo crec que
ser de Tarragona ciutat,
de Vilaseca
o de Cambrils,
això és el que menys importància
tindria per mi.
Encara que és cert
que és cert
que bé,
la ciutat de Tarragona
és la més gran,
per tant,
el normal
és que
la gent més preparada
estigui vivint
aquí en aquesta ciutat.
Albert,
és Josep Andreu
el futur president del port?
No ho sé.
A veure,
com comprendreu,
les Quinyeles...
Josep Andreu
és de Convergència Democràtica
de Catalunya,
o diuen pals oients,
Albert Ballver
és d'Unió Democràtica.
Sí senyor,
les Quinyeles
han sigut
profuses,
abundants...
Albert Ballver
ha estat en alguna d'aquestes Quinyeles...
Jo em mereixo,
és que jo quan me pujo
a un vaixell
me mereixo
i llavors no em toca.
Ha de ser de Tarragona
el futur president del port?
A veure...
Recordem que Josep
Anton Burgà
ser Tarragona,
Lluís Badia...
Escolta'm,
sembla...
Toni Pujol...
Jo tinc un criteri
del port de Tarragona
una mica més
d'interland
perquè és evident
que la influència
del port de Tarragona
no és únicament
del carrer real
a la Rambla,
sinó que
el tema amplia
molt i bastant més.
El que jo entenc
és que com que últimament
estem immersos
en un debat
territorial tremendo
doncs jo crec
que tampoc passaria res
perquè fos de Tarragona,
és a dir,
és un carrer
que està a la seva seu
està a Tarragona.
És com si poguéssim
amb tela de judici
si el rector de l'universitat
diga que és a Tarragona
o no,
jo crec que seria...
És de la mesura.
D'acord,
però jo dic,
però Carmen,
seria un debat pobre,
jo crec que es té
que buscar el millor
i si a més aquest millor
es pot fer coincidir
amb que sigui un tarragoní
doncs jo crec que tenim
una tradició també
de presidents
encara que no oblidem
que el senyor Sant Romà
de les Fustes de Reus
va ser president
de l'Estat Portuària
fa temps, no?
Evidentment,
com comprendreu
el Magí de les Timbales
mai abocarà
per un president de Reus.
Ho he de tenir
de dir molt clar, no?
Però jo crec
que aquest debat identitari
de l'Estat de Reus
com a condició
Sinequanon
em sembla
que no fa favor
de ningú.
Evidentment,
m'agradaria un president
de l'Estat Portuària
de Convergència i Unió
i de Tarragona.
El que passa,
jo, un comentari
és que la universitat
el que passa
és que la universitat
no corre un perill
que sí que corre
el Port de Tarragona
i és que no hi ha
el perill
que es vulgui
fer dependre
la Universitat de Tarragona
de la Universitat de Barcelona.
En canvi,
sí que hi ha el perill
que es vulgui
fer dependre
el Port de Tarragona
del Port de Barcelona.
Per què n'ha passat?
Per això estem els polítics.
Llavors estem els tarragonins,
no els polítics,
estem els tarragonins
i les 1.500 famílies
estem en situació
de tirant-se al carrer
com si ho fosim carlinx.
A veure,
Francesc,
ha de ser de Tarragona
de Sinequan o no?
Sí, jo entenc
que ha de ser d'aquí de Tarragona
però el millor que tinguem.
Vull dir,
jo entenc així,
seguint una miqueta
la política
que sembla ser
que el Partit de Convergència
està seguint.
I Unió.
I Unió, perdó,
i Unió.
El Bipartit,
Convergència i Unió.
Bé,
jo entenc que ha de ser de Tarragona
en primer lloc
per el coneixement del territori,
coneixement del funcionament,
arrelat aquí a Tarragona
però sí que demano també
eficiència i eficàcia.
Per tant,
jo crec que són tres coses
que s'han de complir
i jo entenc que,
evidentment,
la persona que hi entri,
sigui que sigui,
jo tampoc ho sé,
és important
que vell-hi pel Port,
vell-hi per Tarragona
i, evidentment,
faci créixer el Port
com també ha crescut aquests anys
amb aquest president anterior
i amb els que hi ha hagut.
Per tant,
entenc que Tarragona
i el Port
ha de continuar creixent
i no comparteix
una miqueta
aquesta dependència
que comentava el Jordi.
No,
que jo estic en contra.
Jordi,
bueno,
doncs m'equivoco,
és a dir,
jo entenc que el Port de Tarragona
ha de créixer,
evidentment,
les autoritats portuàries...
M'he explicat fatal.
Hi ha uns fills...
Sí, clar,
aquí el debat...
I ara no tenim temps
si s'han de coordinar esforços
o no.
Tu estaries a favor
de la coordinació.
Una cosa és coordinar esforços
perquè és d'un eix mediterrani.
Tu hem quedat allò
que a mi no m'agrada
i jo em quedo...
Però és que el Jordi
ve a dir que, clar,
coordinar-se vol dir
dependre.
Jo entenc que és un eix mediterrani
i Tarragona
té un nucli molt important.
Per tant,
jo ho configuraria
com una part més global,
mediterrània,
i el Port de Tarragona
té molt a dir
en aquest sentit.
Perquè el tren,
per exemple,
el tren de mercaderia
s'ha quedat a Barcelona.
És a dir,
aquí la coordinació no...
Jo coordinarem
quan el tren arribi a Tarragona,
quan tinguem...
Podem coordinar
amb Saragossa
com a portsec,
però...
Si entrem al procés
de parlar del tren...
Autonomia,
perquè és que si no...
Ja hi som.
Ui, el tren...
No, hem d'agafar el tren
per a la passada.
No, però és important.
Avui no toca, avui no toca.
El tren que fem no sigui aquí,
no toca.
És que el president
del Port de Tarragona
ha de lluitar aquests temes.
És que si no,
no és un massover
que ha de cuidar
la granjeta una mica.
No, no.
Ha de lluitar pel tren
perquè sortim a mercaderia
i el portsec...
Per això queda la DC d'aquí
de Tarragona.
I el millor.
Exacte.
Acabem la tertulia.
Se'm queden al tinta
algunes qüestions,
però en fi,
ho hem de deixar aquí.
Carme Crespo,
Jordi Roca,
Albert Ballver,
Francesc Tarragona,
quatre representants
de quatre formacions polítiques
aquí a la nostra ciutat.
Gràcies per haver compartit
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Bon dia.