Fins demà!
Aquells tres repassarem l'actualitat de la jornada marcada, en fi, de forma general pel debat d'investidura que començava ahir amb el discurs de Mariano Rajoy, amb les intervencions a la tarda de Rubalcaba per part dels socialistes i de Durant i Lleida per part de Convergència i Unió.
I, en fi, d'aquí unes hores Mariano Rajoy ja serà investit oficialment com a nou president del govern espanyol.
En fi, tota una sèrie de mesures, de propostes que va llançar. Alguns consideren que va ser prou concret, d'altres consideren que va esbussar tota una sèrie de línies per sortir de la crisi, però amb poca concreció.
Josep Ramon, en línies generals, què et sembla? Va ser prou concret o no? I encara hem d'esperar coses molt més dures per part del futur president.
Bé, ahir va ser un discurs d'investidura i, per tant, potser no calia esperar més concrecions i el que va fer és dibuixar els grans objectius del que serà el seu mandat.
No podíem esperar una altra cosa, evidentment un horitzó de retallades, ens esperen uns anys d'usos però no tenim més remei.
I realment sí, potser en Rajoy va ser poc concret i, sobretot, va ser fins i tot en alguns casos contradictori.
Vull dir, perquè va començar dient que calia retallar la despesa i va anunciar l'increment de les pensions.
Va dir que no podia ser que cada govern canviï el que és la llei d'educació i comença anunciant un canvi a la llei d'educació.
És a dir, com dic avui a la meva columna, el seu discurs va ser un cant a l'oxímoron, no?
Vull dir, la figura retòrica que diu una cosa i la contrària alhora i les posen en contraposició,
que és, diguem, la tàctica ideal dels gallecs, que els trobes en una escala i no sé si pugen o baixen, no?
Ahir Rajoy n'hi va anar donant una de freda i una de calenta.
Potser perquè encara no vol o té por que el ciutadà espanyol rebi l'impacte en la seva globalitat de la duresa de les mesures que ens esperen.
Suposo que el Josep Ramon Corral, com a periodista, va seguir molt més a prop al debat d'investidura.
A més, que, en fi, altres professionals com l'Agustí o com l'Antoni o com la majoria de ciutadans,
que sí que els hi reben tota una sèrie d'informacions, però no segueixen el detall als discursos dels polítics i del debat.
Però, en general, quina impressió tenen? O, preguntat d'una altra manera, què esperen del futur president que serà investit d'aquí unes hores?
Bueno, l'anàlisi suposo que el podrà fer molta gent, o sigui, gent molt més preparada que jo respecte aquests temes,
però el que sí que vaig prendre especial d'atenció, si més no, a final del dia, que vaig rebre un petit resum,
és respecte a les qüestions que afecten a l'advocacia, en principi, a l'administració de Justícia, no?
No va fer propostes, però sí que va entrar realment a determinar diversos temes que són greus i preocupants.
O sigui, no pot ser que Espanya actualment, dintre de 142 països, estigui al número 62 amb número d'eficiència a l'hora de solució de conflictes.
No pot ser que Espanya tingui una conflictivitat com té ara.
No pot ser que el Tribunal Constitucional, cada vegada que arriba un nou govern, estem pendents que si es jubila un o es jubila un altre.
Aquests temes jo crec que, a mi especialment, òbviament, però en general afecten a tota la ciutadania, no?
I aquests temes també va ser un tema important i que crec que s'ha de mencionar.
Dintre de les administracions de Justícia d'Espanya hi ha vuit sistemes a les comunitats autònomes que no es parlen entre ells.
Aquests temes s'han de solucionar.
No va fer propostes de solució, no les va fer, però sí que va entrar a dir que aquests temes s'han de solucionar d'alguna forma o d'altra.
I pel tema de la crisi, per la crisi, els inputs que t'han arribat?
Concrecions o poques?
Poques concrecions, però és que jo crec que, malauradament, ell no té ni ningú, tampoc no tenia el govern actual, no tenia la valleta màgica que digui
si faig això d'aquí canviarà demà mateix segur i tindrem plena ocupació.
O sigui que jo crec que no existeix, no? És un conjunt de mesures.
Agustí, quina impressió et fa?
Jo no vaig seguir la sessió en directe, però sí, lògicament, vaig seguir la informació a posteriori, a la nit sobretot,
i bé, jo diria que com a sessió no va aportar cap novetat.
Jo penso que una sessió d'investidura acostumes a sentir bones paraules, bons projectes, bones idees,
i sobretot bona predisposició, que això crec que també seria un tema important en una situació de crisi,
és no l'unanimitat, que això és impossible, però sí una mica el treballar tots en la mateixa direcció.
Llavors això de donar la mà al diàleg, i crec que tots els partits la van acceptar i tal,
doncs bé, possiblement sigui un dels primers canvis importants,
que potser el diàleg i la mica, si no el consens,
al intentar, doncs, tots sumar, en lloc de posar traves a la gestió de govern,
potser serà una de les, si no novetats, del que més ahir vaig deduir.
Jo també em vaig fixar una mica en el que més o menys la cabra tira el monte,
llavors, doncs, la part una mica del sector immobiliari de la construcció,
doncs també per veure si realment hi havia alguna mesura.
Sí que s'ha llegit, doncs, d'incentivar fiscalment la compra de nova habitatge
i intentar reduir al màxim l'estoc que està en mans dels bancs actualment.
Bé, jo crec que, clar, el sector de la construcció,
no cal dir que és tan àmpli que afecta a molta part de la societat
i, per tant, sí, seria bo una activació en aquest sentit.
Lògicament, no només per reduir l'atur i generar, evidentment, llocs de treball,
sinó perquè, ja dic, tot el que desencadena aquest sector, no?
I potser a mi em falta una mica el dir què passarà,
quina política amb les entitats financeres,
que en definitiva són les que han de, diguem, deixar diners o tornar a bellugar, no?
Ja sé que les entitats financeres són les que estan,
no les primeres, també estan malament econòmicament parlant,
però, clar, jo crec que són les que han de desbloquejar,
d'alguna manera, tot plegat en aquesta situació.
Des del punt de vista de Catalunya, pràcticament cap referència,
no es va parlar tampoc del pacte fiscal,
per molt que Durant Lleida li va insistir,
i això ens aboca, segurament, Josep Ramona,
que Convergència i Unió no s'abstingui,
i sembla més probable, a hores d'ara, no?,
que voti negativament la investidura de Rajoy.
Sí, la decisió de Durant ahir era de votar en contra, la investidura.
I, bàsicament, pel que dius,
no hi va haver ni una sola referència de Catalunya...
Ni un gest, no?, ni unes bones paraules d'aquelles de dir...
Res, no hi va haver absolutament ni...
Però, a veure, no només a Catalunya,
crec que no va citar cap de les comunitats autònomes,
és a dir, l'única paraula de topònim que va utilitzar va ser Espanya, no?,
al qual ja...
Sí, perquè tampoc va haver-hi cap referència,
per exemple, el tema de Teta i el País Bas, després...
No, no, no, però vaja, però ni Extremadura ni Andalusia,
és a dir, en termes de la concepció de l'Estat,
si hem de assenyir-nos a l'anàlisi de contingut de les paraules,
només va ser Espanya,
per tant, va ser un discurs centralista de la Baix.
Això fa teme que la política també serà així.
I, és clar, no li fa falta al PP el grup de Convergència.
Té una majoria absoluta amplíssima,
i, per tant, la feina del grup de Convergència i Unió a Madrid
serà complicadíssima, perquè doncs sempre s'ha demostrat històricament
que la capacitat d'influència de Ciu a Madrid
ha estat en funció de la necessitat que el govern de Torn
ha tingut del grup català.
En aquests moments no es necessita per a res.
I quan en Durán ahir en el discurs va intentar
treure algun tipus de compromís,
Rajoy va tirar pilotes fora en tot,
en el pacte fiscal, en els famosos 750 milions
que s'estan reclamant i que estan reconeguts
que es deuen i que no es volen pagar.
És a dir, en tot allò que hi ha pendent
respecte a l'estat central,
Rajoy va tirar pilotes fora.
És a dir, aquí no va ser ni contemporitzador.
És a dir, simplement va dir,
escolta, i a mi no m'exigeixi ara,
quan encara no soc president de govern,
una cosa que fa molts anys que vostès estan reclamant
i no els hi han donat.
És a dir, d'entrada,
no sé si per estratègies que vagin més enllà,
en última hora el Durán acabarà abstenint-se.
No ho sé, però ahir,
resultes del primer contacte i el primer intercanvi
d'intencions, l'opinió va ser negativa.
Clar, és que això contradiu una mica
el que deia l'Agustí, segurament,
que es van sentir bones paraules, no?,
d'oberts al diàleg,
però, clar, això, després,
amb una majoria absoluta,
segurament la temptació del que mana, no?,
del que governa, és dir,
escolta, jo tinc els vots
i faig la política que vull.
Sí, també crec que Rajoy ahir va fer el discurs
que estava dient a la lliçó del Ramon, no?
A mi no m'estiguis reclamant ara,
una cosa que porta set anys reclamant,
perquè jo encara no tinc l'acció de govern
i no tinc la responsabilitat com per exercir-la, no?
Però també no oblidem una cosa,
el nostre caràcter,
si més no, un caràcter i a ti,
és com a tu t'imposen una cosa,
et revelles i et rebotes.
I si tu aquesta cosa la fas d'una forma pactada,
és tot molt més suau.
Jo crec que si no tenen l'habilitat,
no tenen l'habilitat d'exercir l'acció de govern
d'una forma consensuada,
sense cap mena de dubte, s'estrellaran.
S'estrellaran, perquè encara que tinguin els vots,
clar, el fàcil és dir,
faig el que em torna la gana a mi,
però això acaba passant factura.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Home, jo crec també, a veure,
el Durant penso que va estar prou clar, no?,
reivindicant el pacte fiscal,
sobretot argumentant el pes específic de Catalunya
en el context del país, no?
Jo penso que això és una evidència.
I a més, amb un discurs d'ahir especialment...
Jo crec que la resposta...
Nacionalista, per dir-ho d'alguna manera, eh?
No si estic equivocat, però va dir
respectaré tots els compromisos adquirits.
Clar, no sé si això,
després segueix sent bones paraules
i ha arribat el moment,
doncs no passarà d'aquí, no?
També em va semblar que deia
que el poc que hi ha s'ha de repartir d'una manera justa.
No sé si ho va dir.
Sí, sí, sí.
Crec que sí, no?
Va ser...
Hi ha molt pocs diners, va venir a dir...
Sí, exacte.
El poc que hi ha,
el que s'ha de fer és repartir d'una manera justa.
El qual semblar com que posés en dubte
que la reivindicació de Durant-Lleida
en quant a que la...
En fi, el reclam o la reivindicació de Catalunya
no era, semblava del tot justa
pels baixos del seu punt de vista.
Però tornem al principi.
És a dir, ahir en Rajoy va dir el què,
però no va dir el com,
que és on hi ha la mare dels ous.
És a dir, què? Reforma laboral.
Tothom està d'acord que hi ha de...
Però com?
Que és on hi ha...
El romell de l'ou, clar.
On hi ha les castanyes calentes que s'han de treure, no?
Hem de rebaixar 16.500 milions de dèficit.
Sí, però com, no?
Fantàstic, d'acord.
Com?
Perquè, clar, apujant les pensions,
que està molt bé que s'apugin les pensions,
és fantàstic per un sector que està molt abandonat sempre, no?
Fantàstic, però, clar,
16.500 milions de dèficit
no els abaixes apujant les pensions.
És a dir, el com continua sent una incògnita.
És a dir, els 16.500 milions
ja hi posem la pujada de les pensions
i d'entrada fent els primers números
ja te'n vas als 25.000 milions de dèficit.
És a dir...
Tampoc puja impostos, crec, no?
No ho va parlar, al contrari.
Exacte.
Acabarà posant l'IVA.
S'havia especulat amb una anuncia immediata de l'IVA,
però tampoc es va fent aquest...
És que ell va dir que no.
Puig que no pujaria.
Exactament va dir que no pujaria l'IVA.
És a dir, ha tornat a les teories de l'època del rato
que els hi va funcionar el PP,
baixant impostos va incrementar els ingressos de l'Estat.
Però, clar, va ser uns moments d'una gran activitat econòmica.
Descomparable, no?
Eren uns moments esplendorosos
en què, evidentment, es creaven empreses a dojo,
hi havia una gran activitat econòmica
i llavors aquesta tàctica va funcionar bé.
És a dir, baixant impostos,
se van crear més empreses
i el resultat final va ser positiu.
El resultat final, sí, però perdona que et talli,
però quan van arribar tampoc sabien
que baixant impostos passaria això,
perquè el 96, quan estaven ells
i el mes de juny que van prendre aquestes mesures que van ser,
encara no hi havia reactivació econòmica.
O sigui, llavors, la conseqüència quina va ser?
La causa quina va ser?
O sigui, quan van començar a fer aquestes mesures,
òbviament, encara no hi havia reactivació econòmica.
Després sí, com hi havia.
No, però vull dir que el Rajoy entenc
com ho va dibuixar ahir
i que el que vol és baixar el dèficit
i incrementar els ingressos de l'Estat
sense pujar impostos,
suposo que ho fa, evidentment,
amb mirallança en l'època del Renato.
En els resultats que va tenir l'època del Renato.
Ara, dius, però el moment ara és diferent.
Vull dir, l'activitat econòmica està en recessió.
Estem patint moltíssim.
És a dir, no sé com se'n sortirà.
A veure, miracles al Nou Testament.
Vull dir, avui en dia,
en política, poques coses.
Vull dir, això són faves comptades.
Parlen de crisi i, en fi, de l'economia,
perquè totes les notícies estan relacionades amb això,
amb números,
i a més, en aquesta època de l'any hi ha pressupostos.
El govern central haurà de fer els pressupostos el 2012
durant el primer trimestre,
precisament, del nou any.
Però, en fi, si apliquem tot aquest context de crisi,
d'economia, al pla local,
en fi, ja saben que aquests dies
s'està començant a parlar
i elaborant els pressupostos
a l'Ajuntament de Tarragona
de cara al 2012,
on hi haurà retallades,
on serà molt restrictiu el pressupost
i on, des del punt de vista polític,
ara que dèiem allò del diàleg,
de les portes obertes al diàleg,
clar, aquí la situació de Tarragona-Ciutat
és ben diferent,
amb un govern sense majoria absoluta,
amb dos partits de l'oposició forts,
com són Convergència i Unió i el Partit Popular,
que tenen més vots que el govern,
i on hi ha hagut una crida
i sembla que fins i tot una predisposició general
a tenir per primera vegada
uns pressupostos unitaris, de ple consens.
Agustí, tu creus que això és realment factible
i que seria fins i tot desitjable?
Si és factible, exacte.
Si és factible, jo crec que és desitjable.
És a dir, si és factible políticament,
crec que ha de ser-ho,
durant l'estructura exacta
de repartiment
de l'Ajuntament de Tarragona.
Però una mica, també ho he dit abans,
aquesta voluntat de diàleg
que sembla que tots els partits
estan expressant,
crec que això transmeteria
a la població, a la ciutadania,
una mica de confiança,
que jo crec que també fa falta.
És a dir, tots estem pessimistes
i, evidentment, es parla sempre de crisis.
És a dir, jo...
És a dir, la unitat,
una imatge unitària,
seria donar-hi confiança.
Per mi el missatge que donaria
l'estament polític cap a la ciutadania
seria favorable,
efecte,
que es posessin mínimament d'acord
amb temes tan puntuals
com intentar sortir de la crisi
que estem...
Antòria, a tu també t'ho sembla?
Absolutament d'acord.
El que passa és que,
més que per en si mateix,
perquè existís d'acord,
perquè realment existís
un rigor pressupostari.
El que demanem avui en dia
als polítics
és que siguin rigorosos.
Si avui en dia
han tingut una davallada
tan, tan, tan important d'ingressos,
que això és una cosa òbvia,
perquè l'activitat econòmica
és la que és,
el que no pots fer
és mantenir el nivell de gasto.
Llavors,
has de ser absolutament rigorós
amb el pressupost.
I això, malauradament,
ens passa a totes les economies familiars.
si tenim menys ingressos
hem d'ajustar la despesa a aquest ingrés.
Això és el que demanaria als polítics,
a tots,
més que en si mateix,
perquè un acord respecte al pressupost
és respecte al contingut del pressupost.
Clar, a prioritzar, no?
Exacte.
I aquí hem sentit aquests dies
en aquests micròfons
una certa coincidència
en les prioritats,
mantenir serveis socials bàsics,
temes d'educació
i treure despeses
d'altres coses superflues.
Exacte.
És a dir, que aparentment
podria haver-hi un acord.
Què et semblaria, Josep Ramon?
I en seríem un missatge...
A mi em sembla perfecte
i m'apunto a la tesi bonista
i de final feliç
que tots esteu dibuixant.
Home, això de final feliç
sona...
Colorín colorado.
No, però vull dir que
la realitat crec que és una altra
i em remeto a com han anat evolucionant
els equilibris polítics
de la Junta de Tarragona
en els darrers mesos.
Em sembla que
ni Convergència i Unió
ni el PP
desaprofitaran l'ocasió
per anar minant
i anar desestabilitzant
la figura del Ballesteros
com a alcalde.
Perquè l'objectiu és,
entenc que tant
de Convergència i Unió
com del PP,
conquerir l'alcaldia
a les properes eleccions.
I això no s'aconsegueix
a base de donar estabilitat
al govern de torn.
És a dir,
que verbalitzaran
un discurs
bonista,
col·laboracionista,
som-hi tots,
però, vaja,
jo crec que per sota
li aniran
tallant l'herba.
Això per mi
seria lamentable.
Bé,
tot l'alimentable que vulguis,
però políticament
també és perfectament
comprensible, no?
Llavors és quan tornen a estar
els interessos del...
Sí, sí.
En tot el que és la població
veuria haver
un suport institucional
d'un partit
com el PP
o com a Convergència i Unió
respecte a una acció
del govern
i un exercici
de responsabilitat.
Vols dir que això
no veuria bé
a la població?
No, no, sí,
segurament sí.
De fet,
el PP ja ha donat suport
a les ordenances
amb les ordenances
i va vendre
aquest exercici
de responsabilitat.
Això li serà favorable
o no
a l'Alejandro?
Ja es veurà, no?
Fins on estarà disposat
a fer-ho?
I per què ho va fer
en aquells moments?
Potser perquè
realment es va desmarcar
i va fer una jugada
a tres bandes
i va aconseguir
doncs això,
vull dir,
erigir-se
amb la figura salvadora
a l'Ajuntament
i va passar
per sobre
de la victòria.
No sé,
és molt polític
l'Alejandro
i per tant
no saps mai
per on te vindrà
també,
vull dir,
també sembla gallec
o almenys de l'Escola Oest.
Es mou estratègicament.
A veure,
és molt legítim
que un partit polític
sobretot
quan aspira,
quan és un partit
amb aspiracions de govern
que faci moviments estratègics
encaminats
a aconseguir el govern.
Això és evident.
Que en determinades
circumstàncies
des de la ciutadania
cal reclamar
que hi hagi governs d'unitat
o que hi hagi un acord
entre totes les forces polítiques
per tirar endavant
en una situació crítica
com sembla que és
en aquest cas
de l'Ajuntament de Tarraona.
Això és obvi,
des de la ciutadania
s'ha de reclamar
i jo ja he dit
des d'un principi
que m'apunto
a les vostres tesis.
Jo també reclamo
que hi hagi una unitat
i que hi hagi un acord
entre les forces polítiques
per apuntalar
l'Ajuntament
i tirar endavant
uns pressupostos
que garanteixin
el futur de la ciutat.
M'apunto.
Ara,
ja he dit,
en té parades...
Desconfies.
Desconfio que això sigui així
perquè jo entenc
que tant Convergència i Unió
com el PP
estan treballant
a quatre anys vista
i ja veurem
si fins i tot
no s'anticipe.
Ves que no s'anticipe,
vull dir,
amb una moció de censura
que s'acabi produint.
No ho sé,
de moment no la veig.
Això tot és possible.
Però tot és possible.
És a dir,
com que l'objectiu és
que tant...
A veure,
és que Convergència i PP
l'han tingut a tocar.
Ara al caldia
no ho oblidem, això.
Sí, sí.
Ho han tingut a tocar.
Numéricament la tenen.
És a dir,
si des de Barcelona
no s'hagués imposat
una determinada
d'actuació política,
això va ser així,
en aquests moments...
Bé,
Ballesteros no seria alcalde,
seria ara la victòria
o seria ara Alejandro
en funció de com hagués anat el pacte.
Però és que ho han tingut a tocar.
Sí.
I per tant,
quan el caramelet
ja que l'has pogut llepar,
vull dir,
és molt dolç ja,
no?
Per tant,
vull dir,
jo no crec que
puguin oblidar-se
que el seu objectiu
és aquest,
tant de la victòria
de Força
com de l'Alejandro.
Sí,
i és legítim.
I jo crec que és,
com tu dius,
l'objectiu d'un partit polític
és intentar guanyar les eleccions
cada quatre anys.
Ara,
si això és en contra
dels interessos comunitaris
o generals,
és per mi el que no té nom.
No té nom.
El tema segurament
és aquest context crític,
jo per això demano
que davant de la situació
general de crisi,
de crispació,
de tot el que estem patint,
els partits tindrien
d'aparcar
o deixar
per un moment
determinat
aquesta,
diguem,
primera actuació.
Els interessos partidistes.
Exacte,
els interessos partidistes
per mi,
i per això és el que jo deia
que la població
ho agrairia,
la ciutadania agrairia
aquest gest polític
de dir,
anem a intentar sortir.
I crec que l'estructura
és bona.
Per mi dius,
home,
Convergència i PP
ho van tindre a prop.
Sí,
no van saber aprofitar-ho.
Crec que el que ha passat
és el normal,
el partit més votat
és el que mana,
el que passa és clar,
mana condicionat,
condicionat
perquè els altres dos
es posin d'acord
i li amarguin la vida.
Però si li amarguen la vida
per fi de bé,
no per fi partidista,
polític i tal,
si és per fi de bé,
per dir,
escolta,
no ens agrada
aquesta línia pressupostària
i volem aquesta altra,
bueno,
aquí sí que es tindrà de votar,
però sempre pensant
en l'interès comunitari.
Antoni.
Doncs anem a veure,
jo no estic d'acord
en què estàs dient-ho abans,
òbviament,
si ho estàs dient Agustín,
anem a veure.
Sota el meu punt de vista,
quan un polític es presenta
amb unes candidatures
i amb unes eleccions,
òbviament,
el que està demanant
és que la persona
que li ha de votar
confia en ell,
d'acord?
Si durant quatre anys
aquesta persona
només ha estat fent
un toc crític
respecte a l'acció del govern,
que no oblidem,
no oblidem,
és molt més fàcil
que estàs arrossegant del carro,
arrossegant del carro,
portant el davant
de l'iniciativa,
costa molt més
que no vas criticar.
I més en aquesta situació
de crisi.
Si la gent veu
que durant quatre anys
només s'està criticant,
acaba no confiant
en que tu siguis capaç
de tirar endavant
un govern.
Per això jo crec
molt més
en la responsabilitat
d'aquests quatre anys
de la resta de partits polítics
respecte a tirar endavant
projectes
que no pas la crítica,
perquè la crítica
és molt fàcil,
molt fàcil
i acaba,
crec jo,
pagant factura.
És que a més
a nivell municipal
i parlant de números,
cada dia tenim exemples.
Avui, per exemple,
parlem del Parc Infantil de Nadal
que el salva
la inversió privada,
el patrocini privat,
perquè el pressupost
cau dos terços
del global
que havia destinat
l'Ajuntament de Terraona.
I en fi,
com a aquestes
n'hi ha moltíssims exemples.
La crítica és molt fàcil.
Jo crec que també
hem abusat
sempre de la subvenció pública.
Jo penso
i no volia tocar
el tema de l'esport.
Incluso el tema
cultural d'oci.
El Parc de Nadal
està molt bé,
però sí té èxit.
Jo penso
que la iniciativa privada
ha d'apostar per això.
No confiem sempre...
Sembla que es veurà
aquest any, no?
Per això dic que
difícil és
aquella activitat
que no té prou èxit
per si mateixa
que llavors
s'ha de buscar
l'ajuda.
I que aquesta ajuda
està bé que es doni,
no permanent.
És a dir,
hi ha moltes...
S'ha de compatibilitzar.
Exacte.
Llavors dius,
però si el Parc de Nadal,
que jo crec que és
una de les activitats
que té èxit
perquè va encaminat
a la canalla
i jo penso que...
Però jo penso
que hi ha empresa privada
que li interessarà apostar
per mantindre aquesta activitat.
El que passa
és que políticament
i clar,
abans del debat de pressupostos
tenim ja debats,
per exemple,
i un que ha sortit molt
a la llum pública
que és el de l'empresa
municipal de transports
on Josep Ramon
veu que aquí sí que clarament
no hi ha manera
de posar-se d'acord.
Fins i tot
l'altre dia
el Partit Popular
va demanar la dimissió
de Begoña-Floria
com a presidenta
de l'empresa de transports.
Aquí la setmana passada
vam tenir un debat
entre les tres forces
polítiques importants
de l'Ajuntament
i on no hi ha acord.
Ara el Consell d'Administració
s'ha ajornat
tres dies fins dijous
i aquest simbolitzaria
segurament el que dèiem.
Home, és clar.
El que tu segurament
també apuntaves.
És que és el que
s'està veient.
La MT, clar,
és simbòlica
pel servei
que ofreix als ciutadans
i pel deute acumulat
que té
i per la quantitat
de treballadors.
Aquí les propostes
de l'equip de govern
de moment
no compten
amb el vistiplau
de l'oposició.
Bueno, i anirà sent així
i ho he dit en principi
perquè
si superem
aquest desig global
d'entesa
de tots som germans
i entre tots
ho farem tot
superat això
la pràctica
la realitat
et demostra
que a veure
que Alejandro Fernández
i la Víctora Font
van per l'alcaldia de Tarragona
però és que escolta
jo no estic descobrint res
o ells ho estan dient
i a més és molt legítim
es van presentar
per ser alcaldes
els va fallar
la primera intentona
perquè no es van posar d'acord
o perquè des de Barcelona
van dir que no tocava
i que hi havia els pactes globals
recomanaven altres coses
que finalment va ser així
Tarragona va ser moneda de canvi
per altres pactes globals
això va ser així
i punt
perquè tant la Victòria
com l'Alejandro
sobretot
tenien ganes
d'assumir l'alcaldia
llavors
tot això
el discurs
la verbalització
del pacte
del consens
i tot això
hi serà tant com vulgueu
però com que el motiu de fons
és un altre
és a dir
doncs així ens podem estar
els 4 anys
clar
és que ja estarem
i si Ballesteros
no té prou cintura
com per puguin sortir-se'n
li acabaran presentant
la moció de censura
però per exemple
el tema de l'EMT
la proposta del govern
assumim la grua
per no
el servei de la grua
bàsicament
per no fer fora treballadors
però clar
això no compta amb el suport
ni del PP
ni de Convergència i Unió
per tant
el govern diu
doncs haurem de fer fora
treballadors
de l'empresa municipal
de transports
però és que
posaran pals a les rodes
tant com vulguin
perquè torno a insistir
l'objectiu final
és un altre
és desgastar
l'acció de govern
fins a portar-la
en un moment determinat
en què se justifiqui
una acció d'emoció de censura
és que
que no ho veieu
clar
que aquesta és la tàctica
però i aleshores
per exemple
Antoni
en un servei bàsic
per la ciutat
com el ser el transport públic
aquesta opció
d'obstacle
que posa
és a dir
d'obstacle
si no se pot aprovar
la proposta del govern
és que això
totalment d'acord
és que aquí
està claríssim
que això
correspon
amb una sèrie de vots
que han tingut
o sigui
per molt que
el PP i Convergència
vulguin estar al govern
òbviament no tenen els vots
i qui ha tingut els vots
és el senyor Ballesteros
si es posen d'acord
sí que els tenen
i més que els Ballesteros
però s'han de posar d'acord
com que no estan d'acord
com que no estan d'acord
espera't
que la tàctica
és anar portant el govern
amb un desgast
que no ho veiem
no bueno
tu també ho has dit
si Ballesteros
no té prou cintures
doncs òbviament
ha de tenir cintura
ha de tenir cintura
perquè si no ha de marxar
òbviament
però per exemple
perdona Antoni
EMT
hi ha una proposta
l'oposició diu que no
doncs la presidenta
de l'empresa
Begoña Floría
diu aquí
la setmana passada
doncs ja els presento
una altra proposta
i això és el que es porta
al Consell
aleshores clar
el problema és que es posin d'acord
sí però al final
s'han de posar d'acord
s'han de posar d'acord
perquè és que si no se posen d'acord
no poden tirar endavant
el problema també
aquí hi ha un rarafons
i és tot el dèficit
que arrossega
l'EMT
i això és el que s'està dient
aquí clar
el que estan dient
Convergència i el PP
és si continua d'aquesta forma
el dèficit
continuarà molt gran
sisplau
atureu aquest dèficit
i això és el que s'ha d'aturar
Agustí
què et sembla?
a veure
jo no parlen d'autobus
no puc opinar
de l'EMT
com a empresa
com a societat
perquè no conec els números
ni tal
sí com a
evidentment
com a un servei públic
importantíssim
com és el transport
jo una mica
penso que
el diàleg
els ha de portar
a una solució
jo
no pot ser que
les propostes
que surti
de la responsable de govern
en aquest cas
de Begoña-Floria
estiguin torpedejades
permanentment
jo suposo que
arribarà un moment
que dirà
i quina és la contraproposta
la contraproposta
de sortir
i si no estan d'acord
perquè no tenen
per què estar d'acord
Convergència i PP
llavors
el diàleg
tindrà de portar
la solució
ara
jo torno una mica
a les bones paraules
que el José Ramón
evidentment
fa aquesta sonrisa
que no veieu
home
que estem en la setmana
prèvia a Nadal
sí per això
però bueno
torno una mica
a això
quin és l'objectiu
millorar el servei públic
doncs per mi
això és prioritario
de l'AMT
jo voldria
estan parlant segur
perquè el Consell
s'havia de fer
ahi al vespre
i al final
s'ha ajornat
tres dies
fins dijous
per tant
jo espero
i crec que arribaran
amb un acord
com una mica
sigui amb cintura
de l'alcalde
o dels seus col·laboradors
no tot ha de passar
per l'alcalde
si no sí que el desgast
serà brutal
però bé
per això té un equip
m'imagino
de col·laboradors
que cadascú assumeixi
la responsabilitat
que li toca
i en aquest cas
l'AMT
fixeu-vos
que és el factor primordial
de relligar
amb d'una ciutat
dispersa
és a dir
el daval
en el primer intent
de relligar
aquesta ciutat
escampada
distant
que és Tarragona
amb tots els subarbres
el transport públic
la seva gran aposta
la gran aposta
del transport públic
de Tarragona
no és dels socialistes
ja és del Nadal
ell fa la gran aposta
de fer un sistema
de comunicacions
de lligam d'autobusos
entre barris
i el nucli central
de la ciutat
molt potent
és a dir
que en trobar
una bona solució
del futur de l'AMT
pràcticament
estem parlant
del futur
d'una ciutat
cohesionada
perquè ara per ara
mentre no vagin
evolucionant
els plans urbanístics
Tarragona
s'ha de cohesionar
amb un bon sistema
de comunicacions
perquè és una ciutat
satel·litzada
plena
això s'ha potenciat
molt en els últims
20 o 25 anys
i ara
en un context
de crisi tan fort
és on
ens toquem
contra la paret
aquí en trobar
la solució
de l'AMT
és a dir
no només
en el cas de Tarragona
no només estem parlant
de la necessitat
de trobar
una solució
al sistema
de transport públic
estem parlant
que ens estem jugant
un model de ciutat
per tant
l'exercici de responsabilitat
en el qual
torno a insistir
aviam
que no sembla
jo el dolent
m'hi apuntos
d'un principi
l'únic que he fet
és una fotografia
el que em sembla
que una cosa
és el que volem
i l'altra
és el que està passant
al final
la discussió
està pel tema
de la grua
pel tema
de la grua
que òbviament
és tota la raó
del món
que el model
de ciutat
segurament
està vertebrat
d'una forma
pel transport
ajuda
sense cap mena
dubte
però al final
la discussió
ve pel tema
de la grua
i ve pel dèficit
tan gran
que té la EMT
clar
però el dèficit
tan gran
segurament
s'ha acumulat
perquè cada cop
hi ha hagut més
xarxa d'autobusos
en la línia
del que deia
el Josep Ramon
bussos a les nits
també una reclamació
dels ciutadans
ja fa un temps
bussos gratuïts
pels jubilats
bussos gratuïts
pels estudiants
el preu no ha ajustat
el servei
el preu no ha ajustat
el servei
i clar
tot això
en una època
de vaques grasses
és fantàstic
i ens ajuda
a cohesionar
la ciutat
com diu
el Josep Ramon
però quan la crisi
és tan dura
s'han de prendre
s'han de prendre
mesures dràstiques
en fi
tota l'economia
omple les notícies
el port de Tarragona
i el president
anunciava
que tancarem l'any
amb dades negatives
en el sentit
que baixarem
amb un 2%
el tràfic de mercaderies
és a dir
que el port
que és una peça fonamental
també pateix
la crisi
i en una tertúlia
com la d'avui
en fi
ja tancant
aquest temps d'opinió
podíem recordar
que avui fa 5 anys
o ahir
millor dit
feia 5 anys
del tren d'alta velocitat
i qui ens ho havia de dir
que ara
5 anys després
es posen en qüestió
no la nostra línia
d'alta velocitat
però quantes línies
d'alta velocitat
a la resta de l'estat
es posen en qüestió
ha servit de totes maneres
d'alguna cosa
l'AVE
aquí a Tarragona
jo crec que sí
el que passa és que
potser a Tarragona
m'agradaria primer
analitzar l'AVE
com a línia
d'alta velocitat
que uneix
dos poblacions
tan importants
com Barcelona i Madrid
és a dir
jo penso que això
és el principi de l'AVE
i a més
com a una mica
alternativa
al port aèric
que era el que s'agafava abans
per anar
de Barcelona a Madrid
llavors clar
què passa
que d'entre Barcelona i Madrid
doncs s'han gaudit
una sèrie de poblacions
i una és
no la nostra
sinó la del Camp de Tarragona
perquè clar
la nostra no és
però bé
dit això
crec que
jo
he utilitzat l'AVE
no soc dels freqüents
però sí dels
en fi
suficient com per fer una valoració
com a servei
jo no tinc queixa
és a dir
jo vaig una vegada al mes
o una vegada a dos mesos
a l'AVE
clar
no em costa tant
agafo el cotxe
l'aparco bé
pago
lògicament
el pàrquing diari
de 12 euros
no sé quant és
però dintre del context
de tot el viatge
és una part
que ja
s'ha de pressupostar
i quan torno
o sigui
trobo un servei
còmodo
de qualitat
si vas en turista
doncs és molt digne
si vas en preferent
a més a més tens uns serveis
adicionals
que bueno
si els pots pagar
encantat
és a dir
crec que com a servei
i com a infraestructura
ha sigut de lo millor
que ens ha passat aquí
l'únic en tot cas
és que això 5 anys després
potser sí que
algunes de les línies
que estan en projecte
s'haurien de revisar
òbviament
i a més a més
està claríssim
que mirat en perspectiva
que és el que deia abans
és molt més fàcil criticar
i sembla poc lògic
que la primera línia
de bé que es fes
fos Madrid-Sevilla
i no fos Madrid-Barcelona
sense cap mena de dubte
respecte al tema
que estàs comentant
jo que en reconec
un usuari regularment
i a part d'anar a Madrid
que vaig un cop o dos al mes
vaig regularment a Barcelona
i a Barcelona
a Barcelona
són 33 minuts
quina és la pega
doncs que és un servei car
perquè realment és car
i el desplaçament
des de...
sí
per no pagar el pàrquing
tinc la tarda de tempo
que he recomanat
a tothom que tingui
d'aquesta forma
ja no pagues pàrquing
però
com anàvem abans
el cotxe a Barcelona
això s'ha convertit
pràcticament en un luxe
i amb l'AVE
són 33 minuts
Josep Ramon
20 segons
30 segons
ràpid
com a l'AVE
ens vam quedar mitjers
evidentment
és un gran servei
l'AVE
però no
Tarragona no gauda
ells
del servei
d'una alta velocitat
al centre
i per tant
hem perdut
aquesta oportunitat
de viatjar a Barcelona
des del centre ciutat
jo que soc de Lleida
i visc al costat
de l'estació
de l'AVE
Lleida
Lleida-Barcelona
perfecte
Lleida-Tarragona
però Lleida-Tarragona
quan xiula el tren
surto del llit
vull dir que
jo tasto
he tastat
el que és
l'AVE urbà
doncs
lamento
que aquí a Tarragona
no hi sigui
i
dit això
el resum global
sí que és bo
però jo crec que
el greu serà
que la segona oportunitat
d'AVE
tornarem a caure
en el mateix error
ho deixem aquí
senyors
recordant aquest aniversari
de l'AVE
que ve amb aquesta tertúlia
Agustí Pujol
Antoni Sales
Josep Ramon Correal
moltes gràcies
bones festes
que provin
malgrat la crisi
i les notícies negatives
a veure si podem gaudir
de les festes
i també feliç 2012
fins la propera
Igualment
Bon dia
Gràcies