Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquest ritme i amb aquesta
alegria obrim, com cada dimecres,
a aquesta hora l'espai Un Quart de Català.
En aquesta dotzena temporada, avui fem
l'edició número 358
amb l'Enric Garriga. Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Avui, quina música
per començar li posem al programa? Doncs, per començar
la música al programa posarem
un grup que es diu
Mine, Mine, Mine, cap aquí.
O Mine, depèn, no sé si ho diguem
en català o en anglès. És el grup que actua
aquest dissabte a la sala 0
juntament amb un altre grup, que no cana
català, per això no sé com no el dic.
Aquest grup és el que va guanyar
l'any 2009, diria jo,
que el 2009 va guanyar el Sona 9
i un brindis
pel nen Android, va sortir l'any passat
el 2010 i el vam posar a principis
de temporada, però com que aquest dissabte actuen
aquí a Tarragona, a la sala 0, dintre del
del sigle del
músic front a marit, em sembla,
doncs a les 10 de la nit, atenció, no és gratis
aquesta vegada, són dos grups, val
12 euros anticipada, 14
a taquilla,
però són dos grups, eh? I
aquest dissabte tenim això.
T'has atrapat en un carrer sense sortida i és molt típic de tu, culpa als altres de la teva incompetència horòria, no m'estranya.
i totes les coses que has tocat s'han espatllat.
i algun procés mental
s'ha fet de tant en tant
quan se t'enfada
la gent
i a tu et sembla malentès
però tot és culpa teva
i totes les coses que has tocat s'han espatllat.
i alguna cosa hauràs de fer, tu no estàs bé.
Així són aquesta cançó
Incompetència Horòria
Així es titula aquesta cançó del grup Mine
o Mine, si ho pronunciem en anglès
i que actuaran, com dèiem, aquest dissabte la nit
a partir de les 10 a la 0
els Mine
que serviran avui per obrir
i per tancar
l'espai, un quart de català
del Batí de Tarragona Ràdio amb l'Enric Garriga.
Bona música per començar
Bones notícies tenim avui o no?
Sí, més o menys
Sí, doncs vinga, per on comencem?
Vinga, comencem per la cosa més immediata
que és la d'avui mateix
i del que fem pròpiament
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i és que avui a la tarda
farem la presentació de les parelles
de voluntaris per la Llengua
que participen a la ja setzena edició
que fem a Tarragona
al Saber Local d'edat a Tarragona
de la Voluntariat per la Llengua
Tenim números rodons, 50 parelles
Aquesta tarda farem la presentació
a la nostra sala de reunions
que és una de les sales més grans
que hi caben, 50 parelles
no ho sé, perquè són 100 persones
Normalment alguns se repeteixen
de l'anterior temporada
o alguns que ja es coneixen
i tal, doncs no venen
perquè em sembla que si venen les 50 parelles
no sé si cabrem
però vaja, això s'ha d'aquesta tarda
ho dic per si algú està apuntat
i ens està sentint
i no li ha arribat
perquè em consta que el tècnic de dinamització
pot ser tres dies trucant
a tothom per denunciar això
enviant-los missatges
però sempre hi pot haver algú
que no ho hagi rebut
doncs si ens està escoltant
és avui a la tarda, a les 6
a la plaça Imperial Tarragó
el segon pis
on tenim el centre
de normalització lingüística
ara Tarragona
i ho dic així lentament
i vocalitzant
perquè no em tornin a posar
a l'última mitja hora del divendres
per no vocalitzar
amb les paraules i frases llargues
com poden ser els títols
dels discos de Manel
o el nom de la meva empresa
que és Consorci per a la Normalització Lingüística
que bé que parla avui l'Enric
és que l'Enric va sortir
la setmana passada
a l'última mitja hora
aquell espai d'humor
que fem els divendres
que fan el Miquel González
i el Josep Ardila
i vens una mica...
Sí, com que jo tinc mania
de parlar ràpid i de pressa
amb uns títols
com aquells tan llargs de Manel
és normal que no els mengi
És que la culpa és dels Manel
que fan aquests títols
tan llargs de cançons
i el nom de la meva empresa
que també és llarg
i que poca gent el sap dir bé
però bé, doncs avui
ho explicàvem així
això aquesta tarda
a partir de les 6
a la sala de reunions
al segon pis de l'edifici
de la plaça Imperial Tarragó
que antigament va ser universitat
anteriorment era de la Sall
i tot això
i ara és, entre altres coses
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
Perfecte
Això passarà aquesta tarda
La setmana passada
recordaran els oients
que parlàvem
de les previsions
del Congrés
del convit
que s'havia de fer
durant dos dies
dijous i divendres
a Reus
el Congrés es va fer
i a quines conclusions?
Enric
ens va arribar
Sí, farem una miqueta
de balanç
ja dic d'entrada
que el premi
no ens l'han donat
Ja
Saps que teníem allò
el dubte
doncs no
Jo el divendres
estava esperant
que em truquessis
ja vaig veure que
Jo també esperava
que em truquessin
però no em van trucar
Bé, mira
doncs ja que diem això
comencem per aquí
que era el final
i després anirem rebobinant
Al final
l'acte dels premis
del lliurament dels premis
convit
que hi ha
el de la trajectòria
i el de l'iniciativa
es feia
el dinar de closura
de les jornades
o del Congrés
o del Congrés
o del Congrés convit
el dinar
es va fer a Cal Massó
que és el centre
de la Contemporània
que doncs és una cosa
que queda molt bé
i els premis
van anar
de la segona manera
el premi
a la trajectòria
que és a dir
algú que pot
ser dedicat
a això
va anar
per Joan Valdran
de Tortosa
que és
és professor
i coordinador
de cursos
de llengua catalana
a les Terres de l'Ebre
aquest home
va néixer l'any 133
i fa dècades
que s'hi dedica
i diguem que és
un històric
a les Terres de l'Ebre
a impulsar
l'ensenyament del català
i també
és autor de llibres
precisament
llibres capdals
a l'hora de parlar
de l'ensenyament del català
en aquella zona
perquè
per una banda
és l'autor
de l'estàndard occidental
una proposta
sobre l'estàndard català
a les Terres de l'Ebre
del darrer tram
de l'Ebre
també és l'autor
de Cruïlla
llibre
curs de llengua catalana
que va aparèixer
l'any 2012
i també un altre
que és
Eines
exercicis de llengua
i claus de correcció
i també del 2012
i encara
l'any passat
va treure el vocabulari
de Cruïlla
que té a veure
amb aquests llibres
i aquests són uns llibres
per ensenyar català
no sé si són
d'institut
que són per instituts
i per AESO
i tot això
però
fets amb la mentalitat
i amb la varietat lingüística
de les Terres de l'Ebre
i per tant
seguint
les seves pròpies propostes
sobre com ha de ser
un estàndard
del català
occidental
que es parla
a les Terres de l'Ebre
i per tant
aquest senyor
molt meritoriament
encara que
de fet clar
amb un premi
a la secció
de la trajectòria
tots els presents
tenien
són gent
de llarga trajectòria
de mèrits sobrats
i a algú
li havia tocat
li han donat
amb aquest
que em sembla molt bé
i el que no em sembla
també
és que l'altre
li donessin
a un
que no érem nosaltres
no perquè ell
no s'ho mereix
però nosaltres també
però qui li han donat
li han donat
amb un xiquet
que es diu
Daniel Olivares
que a més a més
és jove
i no passa res
és un jove informàtic
però que és el que va tenir
la idea
la santa idea
de promoure una campanya
a través d'una xarxa
que es diu
Floc.cat
va fer la campanya
per demanar
que es traduís
el youtuber al català
i resulta
que ho va aconseguir
com que ho va aconseguir
doncs clar
li han donat un premi
perquè no és fàcil
aconseguir coses d'aquestes
en matèria de llengua
dels americans
i sinó que preguntin
als del món del cinema
doncs escolta
sense anar més lluny
de totes maneres
siguem uns senyors
i la nostra felicitació
enhorabona
enhorabona
al Daniel Olivares
i al Joan Beltran
enhorabona per ells
i per nosaltres
què explicarem
expliquem altres cosetes
mira parlant d'informàtica
he espigulat cosetes
perquè tampoc es tracta
de fer ara aquí
el resum de totes les taules rodones
tot això està a internet
tot això
estarà pròximament
al web
al web
del convit
que era
3be2
congressconvit.cat
i jo he anat mirant
encara no hi és
perquè clar
es va acabar divendres
el cap de setmana
han descansat
i doncs
tots aquests documents
les conclusions
per exemple
tot allò dels postres
que vam explicar
la setmana passada
tot allò
estarà posant al web
de manera que
ho podrem consultar
i per tant
tampoc no cal
que ara ens posem
a explicar
la missa
i el missal
sinó que tot això
estarà allà
sí que podem fer
una mica de resumet
de les conclusions
destacar alguna coseta
com dèiem
això de la informàtica
per exemple
la taula rodona
sobre llengua i empresa
i experiències
de les empreses
el representant
de Google a Espanya
el senyor
Luis Collado
director de Google Books
i Google News
a Espanya
i Portugal
va explicar
i va destacar
que el català
se situa
dins del rànquing
de la presència
de les llengües occidentals
internacionals
entre la decena
i la quinzena
de la vuitantena
de llengües
que toquen
des de Google
i remarcat
internacionals
perquè aquí Google
a l'hora de fer
les seves estèciques
fa dos grups
les llengües
que tenen activitat
només dins
les seves fronteres
sociopolítiques
geogràfico-polítiques
i les que tenen
activitat
fora de les seves fronteres
sociolingüístiques
o sociopolítiques
el català
entra
per dret pròpia
en aquest apartat
de llengües
internacionals
que tenen
activitat
molt més enllà
del seu estricte
marc geogràfic
per tant
i a més a més
també es destaca
que el català
sigui entre les 10
o 15 primeres llengües
i clar
això fluctua
depèn dels mesos
això està entre 10 i 15
no hi ha un valor exacte
doncs
també es destaca
que tenint en compte
la proporció
de parlants
que són 10 milions
teòrics
de parlants de català
en relació
amb altres llengües
que en tenen
desenes
o centenars
de milions
doncs
encara ens fa
quedar millor
per tant
aquesta notícia
diguem-ho
aquesta dada informàtico-lingüística
és positiva
i després
podríem dir que
en l'apartat
de conclusions
que va fer
Jordi de Bufarull
que és el responsable d'àrea
de llengua del servei lingüístic
de la universitat
doncs
va apel·lar
a la tradicional
mata de jong
del Ramon Montaner
de la tradició catalana
de la unió
que la unió fa la força
i que la divisió
ens fa febles
doncs
apel·lant a aquest símbol
doncs
també
va fer
unes conclusions
en el sentit
que
després del que s'ha dit
i comentat
i constatat
i aportat
a les dades
que s'han aportat
sobre llengua i migració
i sobre llengua i empresa
experiències
i dades sociolingüístiques
en tots aquests àmbits
durant aquests dos dies
es fa palesa
la necessitat
de treballar transversalment
entre diferents institucions
que
una de les coses que passa
és que les diferents administracions
no sempre
anem a una
i no sempre
ens coordenem correctament
o sigui que s'intenta i es fa
però no sempre s'ha dit bé
per tant
que cal millorar
aquesta intercomunicació
transversal
entre les institucions
que
de la mateixa manera
que s'ha pogut veure aquí
hi ha empreses
i hi ha experiències
en el món de l'empresa
en el món de l'immigració
en molts àmbits
que
són
positives
aporten
bons resultats
i que són innovadores
però que
sovint el que passa
és que no ens arriben
no ens n'entarem
simplement
i que potser
doncs el que cal és
donar més visibilitat
a aquest tipus d'experiències
que funcionen
i que aquí
doncs amb la sessió d'apostes
amb la sessió de llengües
i empreses
es va poder constatar bastant
i també
després
una altra de les coses
que ens reclamen
des de les conclusions
o que es constata
és que
cal
difondre més
aquesta idea
de fidelització lingüística
entre els catalans
no parlant
i socialitzar aquest concepte
és allò de
mantenir-se fidels
de la llengua
i treure'ns aquella idea
que és de maleducació
no parlant
sinó tot allò
que diem aquí sovint
amb la secció dels tòpics
en el sentit que
una persona
que es manté
en la seva llengua
quan algú
un estranger
li pregunta
o quan algú
que fa poc temps
que viu aquí
però ja fa l'esforç
de parlar en català
tu li parles
en català
i li estàs donant
facilitat
l'estàs acollint
i li estàs donant
l'opció
d'integrar-se
millor
amb la teva societat
aquesta és la part
de conclusions
del Jodi de Fruit
i després hi va haver
la locució final
de Josep Burgades
que és
un catedràtic
de la Universitat
de Barcelona
vocalitzem
que si no després
sortim on sortim
de la Universitat
de Barcelona
que a més a més
és reuzenc
i que
té una àmplia trajectòria
com a lingüista
com a traductor
de l'alemanya
etcètera
i va ser
diguem
l'home
diguem
la personalitat
lingüística
reuzenca
encarregada
de fer
una última lletra
de convit
que d'aquí ve el nom
del congrés
des de l'època
de mossèn Alcubé
que va fer la primera
lletra de convit
el 1901
que va donar lloc
al primer congrés
de l'època catalana
el 1906
d'aquí ve tot això
doncs bé
Morgades fa
la lletra de convit
als lingüistes
que eren
vora 300
vinguts des d'Andorra
de Perpinyà
de les Illes
de València
n'hi havia de tot arreu
de la Franja
també n'hi havia
doncs va fer
la seva
a l'ocució final
d'apel·lar
a això
doncs
a la necessitat
de primer
encorajar
els professionals
els que allà estàvem raonets
després
fent referència
a la necessitat
que cal normalitzar
la llengua catalana
per dalt i per baix
és a dir
des del món universitari
està bé
però també
des de la base social
i per tant
des dels serveis lingüístics
d'això
dels que estem
més al peu del carrer
amb els nous
amb la nova immigració
la gent que està
treballant
amb les empreses
etcètera
i també
va apel·lar
en el sentit
que s'han de defugir
els plantejaments
reduccionistes
i el que hem de fer
és treballar
pel català
sabent que la realitat
està fotuda
però que no per això
ens hem de deixar vèncer
sinó que hem de continuar
defensant-nos
o diguem
actuant
proactivament
per promoure
i transformar
aquesta realitat
molt bé
doncs aquestes són
les conclusions
una mica del balanç
i el resum
del segon
congrés del convit
que es va fer
la setmana passada
a Reus
més coses
tenim els juristes
que promouen
una campanya
sí
i està bé
aquesta campanya
tot i que després
no sé si s'elvidirà
per gran cosa
però això ja seria
matèria de nyigui-nyogui
que farem abans
de Setmana Santa
farem un de març-abril
perquè tampoc
hi havia molts temes
i avui més valia
parlar del convit
i dicem el nyigui-nyogui
per abans de Setmana Santa
però aquest és un tema
que podria sortir allà
no la campanya
sinó
per què s'ha de fer
per què hem d'anar
a fer campanyes d'aquestes
a veure
l'associació
de juristes
en defensa
de la llengua pròpia
ja ho diu el seu nom
una associació
de juristes
que defensen
la llengua pròpia
ja fa temps
que funcionen
tenen un web
i aquest mes de març
durant aquesta
segona quinzena de març
han posat en marxa
la campanya
no canviem de llengua
si vas al jutjat
no canvis de llengua
això té una pàgina web
específica
al marge
diguem
o que està
evidentment
està relacionada
amb el de l'associació
de juristes
però han fet
una web pròpia
amb molts continguts
que la web
es diu directament
sense les tres
ve de les
directament
no canviem de llengua
va tot junt
no canviem de llengua
del tanto no feu faltes
perquè si no
no la trobareu
no canviem de llengua
puntcat
i en aquest web
hi ha totes les dades
de la campanya
es tracta
d'una campanya
de sensibilització
però també de promoció
i també de difusió
per què?
és una campanya plantejada
té un logotip
la Mar de Maco
amb uns colors
que criden
que criden
si vas al web
t'acrida l'atenció
hi ha un rètol
molt gros
amb tot el lema
però amb una coloració
que et crida l'atenció
i se't queda
la retina
doncs bé
la campanya
l'articulen
de sensibilització
i de difusió
i per tant
funciona molt
en principi
la campanya
era aquesta segona quinzena
però diguem
ara ha arrencat
però tots aquests materials
continuen disponibles
i tenen material informatiu
a la pàgina principal
però també
al Facebook
també han fet
una sèrie de vídeos
de la campanya
que estan penjats
al YouTube
i a més a més
també hi ha
dins del web
te pots descarregar
banners
per penjar-los
al teu propi web
per exemple
amb el lema de la campanya
el díptic informatiu
de la campanya
també hi ha
a disposició
dels mitjans de comunicació
una sèrie de membres
de l'enditat
que estan disponibles
en tot moment
per qualsevol mitjà
de la comunicació
que els demani
explicació
i que vulguin
entrevistar-los
preguntar per què
han de fer tot això
que són
doncs n'hi ha cinc
cal que els diguem?
no
però si en voleu portar
algun aquí
doncs els tenim
tenim la llista
eh
i després
diríem
com a última cosa
d'aquesta campanya
diríem que
una de les coses
que es donen
al web
donen informació
de
quines són
les principals dades
dels usos lingüístics
dels usos
que fan
que els juristes
per la llengua pròpia
hagin decidit
tirar endavant
aquesta campanya
entre altres coses
perquè
ells diuen
i a cert
hi ha dades
que si bé
la llengua mai
ha estat normalitzada
és que a més a més
en els últims anys
anem reculant
en el món de la justícia
perquè l'any 2009
no
l'any 2004
hi havia un 20%
de sentències en català
i en canvi
l'any 2009
només n'hi ha un 16%
per tant la cosa recula
i han dit
ep
parem-ho
i intentem reconduir això
danes
dels usos lingüístics
extretes
totes
d'una cosa
que és oficial
que és l'enquesta
d'usos lingüístics 2008
de la Secretaria
de Política Lingüística
i del Departament de Justícia
després també sortirà
una altra vegada
aquesta enquesta
sortirà per una altra cosa
dels tòpics
dels joves
que parlarem avui
però de moment
aquí
les dades
resumidetes
que tenim
d'aquesta
enquesta
d'aquesta enquesta
dels usos lingüístics
del 2008
que fins ara
és l'última
d'aquest estil
és que
el 15,9%
dels jutjats
utilitzen el català
per elaborar
models de documents propis
i en canvi
els que utilitzen
el castellà
són el 67,8%
per tant
diguem de 16
enfront de 68%
en quant a les sentències
8,2%
dels jutjats
diuen
que utilitzen
per defecte
el català
en la redacció
de sentències
i
els que ho fan
en castellà
són el 64%
i n'hi ha
un 22
quasi 23%
que no tenen
criteri
depèn
ja de cadascú
dels catalans
on els hi vagi
el dia
no hi ha
un criteri
establert
hi hauria de ser
existeixen
ells que estableixen
criteris
però
des d'aquests jutjats
no en tenen
consciència
que hi hagi un criteri
per tant
ells diuen
no, no en tenim
després
alhora
això eren
les sentències
la resta
de documents
diu que hi ha
un 14,2%
de jutjats
que utilitzen
el català
per defecte
i un 51%
que utilitzen
el castellà
i després
hi ha d'aquests
que no es defineixen
i que no saben
que hi hagi criteri
són el 27,5%
i en quant a l'ús oral
atenció aquí
sobre l'ús oral
diu que
es fan
en català
es fan
el 25%
de judicis
però també diu
només en català
el 25%
però també és veritat
que n'hi ha molts
que són bilingües
que es parlen
en les dues llengües
sense cap més complicació
ni més dubtes
i després
l'altra última dada
sobre l'ús oral
als jutjats
i tot això
és que
els actes
que es fan
fora de judici
un 47,5%
de les comunicacions
orals
amb els ciutadans
es fan en català
i un 52,3%
en català
aquí és l'únic lloc
on hi ha una casa
i una paritat
i és perquè
geogràficament
hi ha llocs
on tothom
parla en català
i mira
és allò
que la llengua
per defecte
en aquella comarca
o en aquella zona
en aquell partit judicial
doncs és el català
molt bé
doncs veure'm
si davant d'aquestes
dades funciona
aquesta campanya
no canviem de llengua
i per tancar
la primera part
de l'espai
què fem avui?
cinema?
l'última
sí, tanquem la part
i tanquem el cicle
perquè aquest dissabte
que és 2 d'abril
s'acaba el cicle
de cinema 5
el cicle 5
de cinema infantil
en català
que ens ha vingut
entretenint
des del març
i de l'abril
i aquest dissabte
tenim tant a Tarragona
com a Vilaseca
com a Vendrell
Gru
el meu dolent preferit
que és una pel·lícula
bastant l'estiu passat
bastant divertida
i graciosa
i que la podeu
si no l'heu vist en català
perquè sempre passa
allò que les sales
on la fan en català
són les mínimes
fins ara
ja ho veurem
fins ara
la cosa anava així
doncs si no l'heu pogut veure en català
aquest dissabte sí
podeu veure en català
a Vilaseca
a Tarragona
o al Vendrell
a un quart de 5
per 3 euros i mig
Atenció
si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació lingüística
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Som ja a la segona part
d'un quart de català
i en fi
ja sabeu
els oients més fidels
és que seguiu l'espai
que cada setmana
l'Enrique rebenta un tòpic
rebenta
jo
de rebentar
rebentar
i avui
què vols rebentar?
Avui
ho rebento tot
a la joventut
Què dius ara?
Oh sí
és que
Quin és el tòpic
sobre els joves?
No, no
avui el fem tots en bloc
els joves sempre tenen aquest estigma
sobretot els que ja tenim el que veien una mica gris
sempre els mirem malament
són joves
són sospitosos
sospitosos habituals
no cal
i amb el tema del lingüístic
també ja fa unes quantes dècades
bueno, unes quantes
les últimes
l'última
10 o 15 anys
hi ha la idea aquesta
que el català
l'estem perdent
per la joventut
que dava allò que deia
i la culpa és dels joves
aquest seria el tòpic?
Sí
que els joves
estan perdent el català
que allò de que sí
a classe
parlen en català
però al pati ja no
i de partir d'aquí
embolic
que agafa fora
i la joventut
que a més es va fent gros
Sí, només anem
que donen link al botx
i no se'ls mereixen
resulta
doncs vinga, rebenta
tenim dades
tenim dades
allò que dèiem
de les enquestes
aquestes d'usos lingüístics
i d'algunes altres enquestes
i de més treballs de camp
que han fet
des de la secretaria de joventut
han fet un informe
que es diu
un estudi
molt complet
i molt llarguet
però jo tinc aquí el resum
i del resum
faré el subresum del resum
que es titula
Llengua i joves usos
i percepcions lingüístiques
de la joventut catalana
eh?
Tot això
té moltes pàgines
però jo
resumiré uns quants titulars
que tenim aquí el resum
i
anunciarem
quins són els tòpics
que aquest estudi
tira per terra
per exemple
Vinga, dades
La gran majoria dels joves
tenen una sola llengua familiar
i aprenen i adopten l'altra
en circumstàncies diverses
generalment relacionades
amb la incorporació
en un ambient
en què dominen l'altra llengua
sigui el grup social
d'amics
al sortir
sigui
el passar d'un nivell
d'ensenyament a l'altre
allò del passar
del col·legi
i l'institut
no
del col·legi i l'institut
no pot
que se suposa
que ho fan en català
se suposa
però bé
a les universitats
ja la cosa varia una miqueta
en els àmbits d'oci
perquè després veurem
que l'associacionisme
en aquest món
influeix molt
en els usos socials
després
els joves
ah sí
tot això
que s'incolpren
en el llengua
el que fa és que
genera una expressió
que en diuen
hibridació lingüística
és a dir
que
segons en quinament
es troba
una persona
parla una llengua
o utilitza l'altra
i són plurilingües
però de manera habitual
no com a les generacions
més grans
que no us en tenen
els joves
sí
realment
poden parlar
una estona
en català
i si convé
també en anglès
ens saben
perquè tenen amics
i el que sigui
parlen en tots els idiomes
que saben alhora
i això se'n diu
hibridació lingüística
i això que
un dels tòpics
sempre ha sigut
que
això és problemàtic
perquè
aquí
el que hi perd
el català
doncs resulta que no
resulta que l'estudi
demostra que
això de la hibridació
lingüística
no perjudica el català
sinó al contrari
l'afavoreix
perquè gràcies a això
gent que si no
no tindria contacte
amb el català
l'hi té
i acaben parlant
parlen el seu castellà
de sempre
perquè això sempre
hem de pensar
que parlem de català
de català
principalment
però també
pensa en el món universitari
la gent d'Erasmus
i els universitaris
es mouen molt
i els universitaris
com a mínim
estan acostumats
no hi ha només català
sinó també
francès, anglès, alemany
italià
depèn dels llocs
on vulguin anar
hi ha molta mobilitat
etcètera
per tant
venen per aquí
això
per tant
aquesta hibridació
afavoreix
que el català
es difongui en gent
que si no
no el coneixerien
després
una altra de les coses
que diu
és que els joves
s'identifiquen a l'escola
i sobretot l'institut
com l'espai
en què
el català avança
posicions globalment
a mi em va passar
jo quan vaig anar al col·legi
no sabia castellà
el vaig aprendre al col·legi
en aquella època
no hi havia
jo no tenia tele
per tant
jo vaig anar al col·legi
sense saber ni un borrall
de castellà
i ara més o menys
en sé
em defenso
el mateix passa
al revés
el mateix passa
al revés
i pensem
amb tota aquesta immigració
que ha sortit
al Congrés Convit
tota aquesta immigració
jove
que ens arriba
a altres països
van
els que estan a l'altra escola
van a les escoles
i per tant
aquests entren allà
i allà
és on entren en contacte
amb la llengua catalana
sigui a l'escola
sigui a l'institut
les seves famílies
es troben amb això
i els pares
venen al centre
de normalització lingüística
i aprenen català
perquè es troben
que els seus fills
estan fent això
per tant
tot això ens va bé
la incorporació
al mercat laboral
també es produeix
la hibridació més gran
en general
febrer l'en català
diríem
depèn d'en quins àmbits laborals
que el català
sempre demà
com veiem a vegades
amb allò del WICAC
després
la transmissió
lingüística
intergeneracional
les dades sobre la llengua
parlada amb els fills
són especialment
positives pel català
és a dir
allò que ja hem vist a vegades
que hi ha
més gent
que parla dels seus fills
en català
que no
que a casa seva
amb els seus pares
i parlés
vol dir que hi ha gent
que de petits
generen que això no parlants
però que quan tenen fills
i que viuen aquí
i són conscients
d'aquesta situació
els hi parlen en català
els fills parlen en català
i a casa igual
parlen les dues llengües
indistintament
tot això és positiu
l'oferta lingüística
condiciona el consum
en els mitjans de comunicació
això és evident
i ho sabem
i últimament
almenys en aquest sentit
hi ha bones notícies
amb el tema
de més premsa en català
tot això
i pel que fa
al discurs
i posicionament
sobre altres llengües
als joves
hi ha un ampli consens
sobre la necessitat
de saber amb dues llengües
i allò que als joves
no els interessa
no és cert
tenen molt clar
que si saben les dues
ho tenen molt millor
llavors
per tant
resumint els tòpics
que desmanega aquest estudi
tampoc entraré
en gaires més detalls
el món juvenil
no és un problema
per al català
al novembre
van tenir el català
tot això es va constatar
la hibridació lingüística
no perjudica el català
sinó que en general
l'afavoreix
es detecta una manca
de disponibilitat
de català no parlants
en determinats àmbits
allò que et deien
segons quins àmbits laborals
no hi ha gent
que valen català
i clar
els que volien
no poden practicar
i això ho notem
amb la gent
que se'ns apunta
a la voluntat lingüística
per exemple
ens diuen
és que jo fora de
clar jo a la feina
no puc
es pot ajudar
els joves
a gestionar
la diversitat lingüística
en les seves vides
i cal parar
una atenció especial
en els moments
de canvi vital
allò que dèiem
del passar de la universitat
de la feina
segons quines feines
això llavors
quan comencen
a utilitzar el català
les condicions demogràfiques
i sociolingüístiques
actuals
mantenir l'ús del català
equivale a promoure
la diversitat lingüística
i cultural
tot el que estàvem dient
i finalment
alguna altra conclusió
és que el teixit associatiu
reuneix unes condicions
òptimes
per generar complicitats
en l'anyo catalana
poso com a exemple
el món dels castells
que sovint veiem
com el món dels castells
amb molta immigració
i entra
i el món dels castells
sí que per una banda
ara es parla una mica
tan més castellà
que abans
precisament per això
però també
és cert que
tota la gent
que va a una colla castellera
acaben parlant en català
i això
amb els programes
que veiem
a la tele
i la gent que coneixem
aquí els castells
ho sabem
perfecte
doncs tòpic rebentat
a més tòpics
d'aquells en general
que afecten
el conjunt dels joves
i per acabar Enric
una novetat informàtica
en diré dues
molt senzilles
i molt bé
només cal anunciar
una
el Firefox 4
ha sortit
i realment
ja sí
aquesta vegada
és d'aquelles
que hi ha diferència
al respecte de l'anterior
visiblement
es nota
sí
a veure
sempre n'hi ha d'informàtiques
que no les notem
però aquestes
a més a més
són de visualització
i de presentació
i d'estètica
de la pàgina
han canviat
això
els que sou usuaris
de soft català
només cal que aneu
al Firefox
només cal que aneu
al web de soft català
per exemple
i us baixeu la nova versió
i ja està
i s'instal·la ràpid
i és vistosament diferent
i l'altra coseta
és que
recordes que vam parlar
d'un senyor
que es deia Josep Maria
un dia d'aquests
amb els tòpics
que havia anat
a fer un treball de camp
doncs bé
el llibre
que resum tot això
existeix
està al carrer
es diu
el català al carrer
l'edit a la Universitat
Oberta de Catalunya
i allí
es planteja
tot el seu treball
i totes les dades
que resumíem
aquí una mica
estan allí
dividit el llibre
en quatre capítols
que són
un l'ús oral
l'altre al carrer
l'altre
l'índex d'ús oral
que és un concepte
que genera
l'autor
i que l'explica
i l'aplica
i l'altre
és l'evolució
dels usos personals
del català
tot això
ho dic
perquè com que
d'aquest tema
n'hem parlat
si a algú li interessa
conèixer-lo en profunditat
el llibre està disponible
a les llibreries
l'edit a la Universitat Oberta
i es diu
el català
al carrer
de Josep Maria
Aima
doncs amb aquesta
proposta editorial
anem tancant
un quart de català
Aquest no és el grup
amb el que començàvem
un quart de català
normalment
l'Enric Garriga
ens proposa
una cançó per obrir
i una cançó per tancar
d'una mateixa banda
però avui
has decidit canviar
Sí, perquè com que
hi ha notícies
i perquè no em posava un tres
perquè hi ha una altra notícia
m'ho ha deixat
pel dimecres que ve
Doncs no la diguis
No la dic
La d'avui és que
ha sortit aquest dilluns
a la premsa
que Antonia Font
vindrà a Tarragona
per Sant de Tegla
fer un concert familiar
A més a més
serà d'allò del concert
del dissabte
de la tarda
i està el dia 12 d'abril
surt el disc
i el disc nou
que es dirà a l'Emparetas
i de moment
hi han tirat a la xarxa
el single
que és Clean Eastwood
i és això
el que posem avui
per acomiadar-nos
Doncs amb els Antonia Font
anem posant el punt i final
aquest quart de català
Enric Garriga, gràcies
I dimecres més
No té son
I pensa
Ballerada western
que brons
Ja veureu
quan s'inventin el cinema
Es cura
Adesa
I tira per sa carretera
Ja podem veure
I un home tot sol

Un milion d'olars
Baby
Do you know
Maybe
dissimula
Se'ls emira
Desenfunda
Com un llamp
I els aliquida
Escup
I s'agalla
En sa seva vida
Sempre
En espunt de mira
D'at sèptim
De cavalleria
O de gringos
O de gringos
Forajidos
O de xerifs
Corruptes
A cases
De putes
O de xinos
Drogaditos
A Gran Torino
I clint
Què vols
Encara ets
En el segle XIX
Fa un any
Que no te dutxes
I això només
Són quatre txas
Un xes
De mort
I un home tot sol
No sempre se basta
Si no te voy a enviar
En plení de su