Fins demà!
La segona divisió A era el gol de la remuntada davant d'un Albacete que s'havia avançat en el marcador a la primera part.
Aquest resultat i el 5-1 del Barça B contra el Salamanca certificaven la salvació.
Així, amb aquesta alegria, amb aquest somriure, avui podem obrir aquesta tertúlia de futbol del matí de Tarragona Ràdio.
Amb el Pere Valls, Pere, bon dia.
Bon dia.
Amb el Josep Maria Llor, bon dia.
Molt bon dia.
I de seguida també amb el Jordi Crespo i amb el Quim Pons, que ens ajudaran a comentar, en fi, un gran tard de nit de futbol.
Bàsicament pel resultat final, tot i que, Pere, jo crec que es van passar moltíssimes angoixes i moltíssims nervis.
Moltes. Jo penso que ahir vam a lleugeria.
Totes aquestes alegries, que sí que hi són, perquè, clar, l'objectiu era quedar-se a segona, no?
Però, volguis que no, vull dir, això va ser un final, no sé si agònic, perquè tampoc cal dir-ho així, però Déu-n'hi-do, i sobretot amb aquella última jugada que el...
Jo per això deia agònic, eh?
No, el porter se'n va allà, home, allò, fer un tuf, que digui-li com vulguis, és allò, aquelles coses que acostumen a passar cada mes de maig, no?
I que tothom les dona com per més, què ha passat, què no ha passat, però això, si ho fessin, es fes amb altres activitats d'aquest món,
probablement aquí hi hauria més coses a dir, però amb el futbol es veu que es permet, això, no?
Però bé, vull dir, ens hem quedat a segona, que és el que tocava, i ara sí que aquí hem de començar, doncs, allò que diu fer reflexió, això és dir-ho d'una manera suau,
però vol dir que aquí s'ha de passar comptes amb una paraula, no?
Josep Maria, vas patir molt?
Oh, i tant, que m'han patit.
Bé ha estat tot el que bé acaba, no? Però, com deia el Pere, hem de canviar, hem de girar la truita, perquè hi ha moltes coses que s'han fet malament, no hem de cara als mateixos errors.
I la gent que ho fa bé que es quedi, i la que no ho ha fet bé, doncs, que marxi, així mateix.
No hi ha temps ni per la celebració.
No, no, no.
Vostès ja estan pensant en el que cal fer, però disfrutem una mica, no? O no?
Bé.
Què vols, disfrutar?
No, no és per disfrutar.
Mira, no hem fet ni 50 punts, eh?
Si d'acord, ens hem sabat, almenys...
Ja ho dèiem, que guanyen 50 punts, almenys de 50 punts.
Però no els hem arribat a fer, vull dir.
No, no, clar.
No, no, els podem fer diumenge, eh?
Diumenge en podem fer 51, no, sí, per guanyar, eh?
Però, vull dir, bueno, posem les coses al seu lloc, estem contents, perquè, doncs, s'ha salvat,
i que és això, i que, a més a més, la segona volta, jo crec que ha sigut una segona volta
de molts més punts dels que han fet, perquè és veritat que hi ha hagut moments, ahir, per exemple,
hi havia moments que haguéssim punt guanyar 3 a 1 perfectament, o 4 a 1, o 4 a 2, jo què sé.
Hi ha hagut més partits així, però bé, ha demostrat això.
També hi ha una cosa, jo avui mirava la classificació, i amb 3 o 4 partits més guanyats,
que el Néstor que els hagués pogut guanyar, estaríem gairebé a punt de fer el play-off.
A punt de la Pont Ferradina i l'Espalda mateix.
No, ho dic, ho dic, ho dic, perquè mires la classificació, i aquests tan bons, tan bons, tampoc...
Amb 10 punts més, que són 3 partits i una mica més, no, no estic dient que haguéssim pogut ser.
Hi ha poques diferències de la glòria al patiment, no?
I nosaltres, jo penso que ja hem patit prou durant aquests últims anys,
perquè l'any que ve es facin les coses d'una altra manera, jo dic així de clar.
Deixa'm saludar els altres contartulis. Jordi Crespo, Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Amb el nostre company Quim Pons, Quim, bon dia.
Bon dia.
Jordi, què? Et veig somrient? Vas patir molt?
De Déu-n'hi-do.
Sí?
De Déu-n'hi-do, sí.
Jo crec que es va patir més que en moltes altres de les últimes temporades, no?
O no? O no van patir tant?
Jo vaig patir molt, molt.
Perquè a més, veies que tot acompanyava, no?
Que el resultat al camp, al mini-estadi, era el correcte,
i que no acabàvem de...
Jo hagués agraït molt un tercer gol, i llavors ja haguéssim estat més tranquils.
Va haver aquest gol anul·lat en fora de joc,
va haver una pilota que va treure Rubén Pérez,
i encara no sé com la va treure.
I se'ns podria haver tornat a complicar molt la vida.
S'imaginen no haver guanyat a l'Albacete després del resultat del Barça B?
Hauria estat un desastre, eh?
Sí, sí.
Home, a més, és curiós, perquè en la setmana anterior,
gairebé tothom del Nàstic apostava per la victòria segura del Salamanca.
Gairebé s'estava més convençut que el Salamanca guanyaria al Barça
i que guanyaria els sis punts,
que no pas que tenir confiança del propi equip, no?
És que el Barça Atlètic anava...
Què anava, el Barça Atlètic?
Entre els que havia pres la Guardiola i els que l'havien pres la Sub-19 o la Sub-21,
si anava amb quatre replegats, i tothom volia que...
I algú ho veia a dir i ho digui, ara jo,
vull dir, el que hem de fer és guanyar n'antros,
no depèn de qui és el Barça,
que si el Barça ha de guanyar, o hi ha n'antros,
que no hem fet els deures, vull dir, hem estudiat tota la temporada,
no hem estudiat, i al final hem de recuperar.
Doncs home, el Barça ha fet la seva feina, Déu-n'hi-do,
no m'ho esperava pas jo,
però n'antros hem de guanyar.
Jordi, tu t'ho esperaves, el resultat del mini, per exemple?
El resultat...
O eres dels que creia segur que el Salamanca...
No, no, jo confiava que el Barça guanyaria.
O sigui, veient un equip i un altre, malgrat les baixes,
el Barça continuava a ser un equip molt superior,
ja només amb un Jonathan Soriano o dalt,
hi ha marques diferències en aquesta categoria.
I jo hi comptava amb que el Barça guanyaria.
Em feia més por al nostre partit.
Quim, tu que vas viure, en fi, el partit al costat de la banqueta,
els últims minuts van ser agònics, jo he dit agònic,
no sé si és massa l'adjectiu.
Va tenir, jo crec, l'etiqueta i el qualificatiu
de les grans tardes de futbol, no?
Vull dir, quan et jugues una sense, una permanència,
que et juguis, sempre és així.
Veus les imatges típiques, no?
Banqueta dreta, entrenador abraçat i funint-se amb tothom,
tothom demanant l'hora, els crits...
Ho va tenir tot.
O sigui, ahir Olíbao deia, crec,
que la roda de premsa a la final del partit
era un guió perfecte, perquè va acabar molt bé,
però que si s'arriba a despistar la mínima frase
de tot el guió, poder no hagués acabat tan bé,
perquè hi ha el gol anul·lat que dèiem ara,
que per mi és gol legal, a més a més de l'Albacete,
vull dir que ens regalen un gol ahir a favor,
hi ha aquell que treu Rubén Pérez,
totes circumstàncies que van anar succeint
durant el partit, que van ajudar
a fer-ho tot més èpic,
si no ho era prou, si no s'havia patit prou
aquesta temporada, doncs van acabar d'ajudar
a fer-ho més èpic, i tenint en compte
que l'equip era molt conscient del que estava passant
al ministadi, que sabia que al Salamanca li estava fotent
una tunda interessant al ministadi,
i que això jo crec que va fer
que durant els últims 20 minuts l'equip estigués amb el cap
a més de saber on, i suposo que
tenim molt, molt, molt present
tot el que havia passat durant tota la temporada,
i sabent que depenien d'ells mateixos
per aconseguir la permanència, i això
jo crec que també et fica una certa pressió a sobre,
et fica un cert nervis, que veient com estava el camp,
veient com estava tot, doncs l'equip
jo crec que no va saber gestionar en aquest tram final de partit,
i per això vam acabar patintant.
Sí, perquè els últims minuts van ser realment,
l'equip semblava que estava fora del partit, no?
animant a les graderies perquè l'agrada ni més a l'equip...
El que deia el Quim, és veritat, és a dir,
això va ser una mica la continuació de tots els partits,
però és a dir, l'entrenador del gimnàstic
ha fet petroli d'aquest equip,
però petroli de debò,
perquè és pràcticament el mateix equip
que es va trobar menys dos o tres,
però en canvi els ha sabut posar al seu lloc
i ha funcionat, amb un gran porter, diguem-ho tot,
que ha fet parades excepcionals,
ahir també l'altre també en va fer moltes,
vull dir...
L'altre porter d'ahir és perquè s'ho facin mirar, eh?
No, no, jo crec que allà es quedarà jamón el xarro
durant un segon temps.
Jo crec sincerament que si en comptes de parar de futbol
parléssim d'una altra activitat aquí,
aquí es parlaria en sèrio.
Home, és que...
Passa que com que parlem de futbol ho deixem estar,
no?
És que celebrava cada parada com si fos la Champions.
Tu imagina't, tu imagina't, un equip,
ahir, no sé qui li va fer una pregunta a l'entrenador.
Era l'Enric Pujol, l'entrenador del...
No, no, no, és que amb tal partit també...
Faltava la següent pregunta.
Estàveu ja a segona B o encara no hi estàveu?
Perquè clar, si no hi estàs ja ho entens,
però si estàs a segona B...
Vull dir aquí, perdona.
Li van preguntar quantes vegades havia pujat,
quants partits el porter havia pujat a rematar.
I diu, no, no, si això ho hem fet moltes vegades,
però faltava l'altra pregunta.
I estan a segona B i hi hau abans,
perquè si ho fas abans ja ho entens.
De fet, l'equip en general, l'Albacet,
es va veure donant tot el partit que va anar...
Jo crec que...
Qui hi havia al darrere no ho sé,
però, perdona, vull dir...
Aquestes coses, la Federació Espanyola de Futbol,
que es posa amb si una fitxa és correcta o no,
com l'altre dia amb els de la poble,
amb aquestes coses no s'hi ha posat mai.
I això un dia o altre...
Hosti, però...
Però escolta, hi ha evidències que fan mal pensar.
Però escolta una cosa,
en qualsevol activitat de les que es fan en aquest país,
si hi hagués algú que actués d'aquesta manera,
estaria als jutjats.
Però és per guanyar, Pere, no és per perdre.
És per guanyar.
És igual.
No, no, no, perdona.
La competició no es pot falsejar.
Això és falsejar.
Digue-ho com vulguis, tu.
No, no ho és.
Si, home...
No, perquè tu s'has sortit a cap a guanyar...
Si, home...
I resulta que el dia que ja ho tens tot perdut,
que no et jugues res aquell dia mossegues com mai.
Si només per la gent de l'Albateta...
Per la gent de l'Albateta això és insuït.
Però, Pere, llavors estem dient que si el Barça hagués jugat
a passar el rato a fer el rondo al mig del camp,
hagués estat bé.
No, no estem dient això.
El que passa és que...
El que passa és que si acceptem això com a natural, anem malament.
Ja està.
Però, Pere, jo crec que no és acceptar-ho com a natural.
Home, sí.
No, perquè, aviam, jo crec que és allò de que si...
Mira, nosaltres som cinc, ara, aquí, no?
Si fóssim un equip de futbol sala, que podríem ser-ho ara, no?
Amb el Ricard la porteria i nosaltres dos de l'ES i ells dos davanters,
ens podríem donar tot l'or del món, tot, eh?
Sencer, jo crec, que si ens foten el Barça a futbol sala o al Lovéle davant,
som incapaços de fer-li un gol.
Jo t'ho dic.
Jo, com a mínim, no sé com jugueu vosaltres,
però jo, com a mínim, som incapaços de fer-los un gol.
Per tant, vull dir, jo crec que el que s'ha de vigilar molt
són les primes per perdre.
Molt.
I n'hi ha, eh?
I d'haver-les aila, segur.
Però per guanyar...
Hòstia, un, jo crec que tots els equips han de sortir a guanyar.
I dos, ja pots primar molt un equip que no en sap més,
que no guanyarà.
Vull dir, tu creus que el Nàstic ahir no va fer contactes amb el Barça bé?
I tant que en va fer.
I tant que en va fer.
I tant que es va trucar a Barcelona i se'ls va dir
i guanyeu com sigui.
Van sopar, van sopar a Barcelona.
Jo no diré si se'ls va donar calés o no se'ls va donar calés,
perquè segurament no se'ls va donar.
Segur.
Però segur que es va trucar i segur que es va demanar que es guanyessin
i segur que es van fer relacions, etcètera, etcètera, etcètera.
Bé, a mi no em sembla tan malament.
Sempre que quan sigui per guanyar.
Sí que quan estàs en el cas contrari,
ho veus amb els ulls de dir,
perdó, eh?
La mare que els va arribar a parir.
Perquè sí, perquè penses això.
I el porter, els records per tota la seva família,
ens vam tenir tots al cap.
I tant que en vam tenir de records.
Però, clar...
No, però jo ja no parlo dels encerts del porter per a la pilota.
Això, fins aquí, perdona.
Això aquí sí que no pots dir res.
Parlo d'aquella manera d'anar a rematar aquell forma.
Espera, sempre serà aquesta...
Ah, home!
La imatge d'aquell porter.
Allò, allò, allò.
Aquestia dient clama al cielo.
Vull dir, si ho trobem normal.
Bueno, doncs si ho trobem normal,
quantsevol cosa és normal llavors, eh?
Però, espera, el que passa que també, llavors,
si tu veus la sortida de Willy Caballero l'any passat amb Campano,
els altres et diran,
va a clamar el cel també, com surt aquell porter,
que ara està jugant a primera i està parant.
No, escolta'm, doncs...
És que aquesta última jornada sempre hi ha aquesta sospita.
Que poder no és, que poder no és.
Que poder serm tots molt malpensats.
Però sempre hi serà.
No, sí, però...
Piensa mal i ha cert tant.
Va, però al marge de l'Albacete,
de l'actitud de l'equip,
com vam veure el Nassi?
Perquè, per exemple, la primera part,
sobretot els primers minuts,
vam tenir tot un seguit d'oportunitats.
Va ser una mica la repetició d'altres partits
que l'equip surt molt endullet
i no hi ha manera de marcar.
Que no pocs partits comptats,
que és el que s'hauria de fer cada diumenge.
Començar el partit i anar a buscar el partit.
Però com en van veure l'equip?
Bé, al principi.
I fins que no van fer els canvis que...
I va haver moments de desdibuixar, però bé.
Exacte.
Jo fins que no vam començar a fer els canvis,
l'equip va estar bé.
Fà un parell de partits que els canvis els fem malament
i ja van tornar a anar a agafar una mica.
Però i el canvi del Morant va estar bé?
El canvi del Morant sí,
però el Toni per mi no el tenia que ha canviat
i el Pogel tampoc.
Vull dir, van perdre qualitat
i van perdre presència i de tot.
Vaig a per mi, eh?
Tu, Jordi, com ho vas veure?
Sobretot al principi, l'arrencada del partit.
Jo al Van Nàstic va veure bé
i sobretot a l'arrencada.
I suposo que després és una mica el que comentava el Quim,
que pesa la pressió,
que ja estàs molt pendent del resultat
i tu oblides una mica del que passa al terreny de joc.
Però el Nàstic va jugar bé
i va controlar el partit
i van sortir amb l'actitud que els reclames més sovint.
Jo el que no estic d'acord és en el que comentava abans.
Jo crec que aquest equip,
sobretot a partits fitxats,
és a dir, bé,
ha guanyat molt en qualitat
i ahir es va veure.
I ahir hi ha jugadors que marquen diferència,
com Sanchon, que t'agafa aquell de pilota,
se'n diu a tres i la fot dintre
i Toni va fer un partidàs
i per mi el segon gol
que fa l'Àlex Bergantinos
és un crit de justícia
perquè aquest tio s'ha tirat l'equip a l'esquena
a diversos partits
i jo crec que és bo que faci el gol a ell.
I Pogel, que pobre Pai,
no va poder fer els dotze gols,
va tenir dos, tres rematades
espectaculars.
Que és chilena, sí.
Que si fa el gol surt a ombros.
Doncs bé, jo a mi n'estic en barra de bastant.
Al fil d'això que comenta el Jordi Crespo,
creuen que...
Estic salvats gràcies a un gol de Pau, eh?
Però creuen que és una mica injust
el final de...
És a dir, la classificació de l'equip
pel joc que s'ha vist sobretot
en aquesta segona part de la Lliga, Jordi?
Al fil d'això últim que comentaves, eh?
Que l'equip, tu creus que ha donat mostres
de tenir més qualitat
del que demostra la classificació?
Sí, jo crec que hem jugat millor
de la classificació que ara ens marca,
sí que és cert
que no hem sigut prou competitius.
O sigui, hem jugat bé,
però en moments determinats
l'equip no s'ha pogut ser competitiu.
Les darreres setmanes dels partits fora
gairebé comptaves en què no sumaves.
Sí.
Ha estat irregular l'equip, no?
Molt.
Molt bé a casa segurament
i regular-ho d'eficient a fora.
Ens estem jugant la vida
és d'anar a resca fora
i ens ha costat molt.
Jo crec que ens ha faltat aquest punt
de ser competitius,
d'anar a competir a casa i a fora.
Pere?
I a més a més ens ha faltat...
Bé, com que aquest és un equip justet,
jo fa moltes setmanes que ho deia,
doncs els equips justets
són irregulars i tenen això.
I després ens ha faltat
un pèl de sort també.
Perquè és veritat,
per exemple,
ahir amb un altre equip
xutant com va xutar,
el Ginàstic hauria fet dos gols més.
Per què?
O potser un.
Després potser que hagués afluixat,
no ho sé.
Però segur que els hauria fet.
Hi ha faltat aquest encert
del final, no?
I això ens ha faltat
quan hem jugat bé en molts partits.
I després,
el dia que segons qui no ha pogut jugar
s'ha notat,
el dia de la Granada,
que no vam poder jugar
els dos fitxatges aquests,
doncs això es va notar.
A banda que la Granada
ens va passar pel damunt
i tot això,
però ja es nota.
La lliga és regularitat
i al final cadascú
està on li toca.
I al gimnàstic,
potser amb un empelet més de sort,
tres o quatre punts més
els hauria pogut tenir.
No gaire més,
perquè també hem tingut...
Home,
és que si jugues igual
com hem jugat ahir,
el dia de la punta de diner
a les palmes...
Però a veure,
jo a fora l'he vist per televisió,
però a casa he vist dies
que el gimnàstic no ha jugat bé,
això sembla que ho hem vist tots,
i he vist dies
que decisions arbitrals
també ens han perjudicat.
I després hem vist dies
per la televisió i a casa,
doncs que els àrbitres
ens han anat un cop de mà,
diguem-ho així.
Llavors, una cosa per l'altra,
no?
Jo crec que un parell
de tres punts més
els hauria pogut tenir.
Tu, Quim,
creus que l'equip ha estat això,
ha hagut de patir massa
per el que havíeu fet
en aquesta segona volta?
Jo crec que estava pensant,
no sé qui ho va dir ahir
a la zona mixta,
perquè el rebombor era total,
però jo crec que hi ha
una frase d'ahir,
ja no sé si recordo,
crec que era Rubén Pérez,
que ho diu,
que comenta,
diu,
el problema que hem tingut
és que hem començat molt malament
quan mereixíem més.
O sigui,
l'equip ha tingut,
jo crec que un problema important
a aquesta temporada
que és que es va començar
amb molts pocs punts
quan segurament
hi va haver-hi jornades
que l'equip mereixia molt més
en aquells partits.
Què passa?
Que llavors s'anava
a contracorrent
tota la temporada
i nadar a contracorrent,
que això sí que ho deia,
que ho deia Oliva ahir,
fa que vagis a tot arreu
a jugar-te a la vida.
I això aquest equip
segurament és una de les coses
que ha pagat massa
i que no estava preparat
ni de coco
ni futbolísticament
com per aguantar-ho,
el fet d'anar-te a jugar a la vida
cada partit,
cada partit,
i el que dient
de casa i fora,
jo crec que a Oliva
arriba un punt de la temporada
quan veu que l'equip
va tan al límit
que diu
d'acord,
estem a tope,
no podem més,
seleccionem els partits.
Vull dir,
anem a sumar.
Ja sé que no ho reconeixeran mai,
però la sensació
que hi ha hagut des de fora
és anem a sumar,
anem a...
A veure,
on podem trobar els punts?
Aquí, aquí, aquí, aquí.
Doncs hi ha partits
que, bueno,
si no es guanyen,
no es guanyen.
Jo crec, eh?
A mi m'ha donat la impressió
en alguns moments
a Oliva,
l'equip llença el partit.
Cert és que ens anomenen
un gol
que era gol
de l'exortiz
i que era gol
i que vam dir que era gol
i que l'equip poder
hagués canviat molt,
però a partir d'allò
es llença aquell partit
i es diu,
bueno,
ja guanyarem tu,
ja farem els deures a casa,
que és on els estem sabent fer,
l'equip va demostrar
que a casa s'ha fet fort
i traient això
s'ha demostrat
que era suficient
com per salvar Catalunya.
No oblidem que el mes d'agost,
per exemple,
a l'última setmana d'agost
encara es fan fitxatges
quan fa més d'un mes
que ja estan entrenant tots,
el Powell i el...
No tenien davanter,
vaja,
bàsicament.
Jo en alguns partits
he seguit dubtant
que en tinguéssim,
però...
Ho dic perquè
les circumstàncies
o el que sigui,
això em penso
que s'ho ha d'analitzar ara
que ja ha passat tot,
però això també va portar
que els que havien de
potser jugar
van arribar tard,
abans no es van adaptar,
ja passava un mes,
aquells dos primers mesos
van ser dolents
i va haver-hi un partit
on el Ginàstic
per mala sort
va perdre l'últim moment,
això fa 3 o 4 anys
que ens passa,
i això doncs
va ser un rosa
que ho deies tu,
que es va portar.
I bueno,
jo em penso que
en guany
no cal fitxar-ne 14,
em sembla que
tots hi estem,
però alguns sí que
se'ls ha de dir
passi-ho bé
i amb algú més,
jo també.
Ara que ja tenim
la permanència assegurada,
toca fer una mica
de balanç ràpidament,
per exemple,
ara si haguéssim de fer
una mirada enrere
tota la temporada,
quin jugador
dirien que ha estat
el millor
del conjunt
de la temporada.
Jordi,
tu per qui votaries?
Rubén Pérez.
Rubén Pérez.
Ha estat el més decisió.
Sens dubte.
Indiscutible.
També, Pere?
I també pel Josemaria?
Rubén Pérez i Bob.
Això et diu molt,
quan el millor és el porter
et diu molt de com ha anat tot.
Però dit això,
ha fet anar
a la temporada espectacular.
I tant, espectacular.
A un nivell altíssim.
Ara hauria,
en un altre moment,
hauríem de dir
el Rubén Pérez
i no sé qui.
O no sé quants.
El Josemaria ha muntat cap a Bob també.
A veure,
bàlens de temporada.
A mi també m'ha agradat.
Si haguéssim de posar nota,
encara estem allò
en època d'exàmens finals.
Si haguéssim de posar nota.
Nota i comentari.
Jordi,
quina nota posaries
a la temporada?
Aprovem,
suposo, no?
Justet, justet.
Molt justet.
Un cinc pelat.
Un cinc pelat.
Jo posaria un cinc.
Sí, sí.
I el comentari que faries
si fossis el professor?
No, sisplau,
que comenci una reflexió
ja forta
i contundent.
Vull dir,
crec que el Nàstic
s'està acostumant
a celebrar com un gran èxit
la permanència.
I això no és bo.
Això es va viure
i un altre cop
amb la invasió de camp.
I tornem a estar
amb la invasió de camp
i la gent jugant
amb els esferços.
No, no pot ser.
La permanència...
Tot se li diu jugar.
Les esferços
ens van mullar.
La permanència
s'ha de celebrar
però
tres o quatre llocs
més amunt,
com a mínim.
Tu, quina nota posaries?
Jo, un cinc justet
per rescat allò
sumant-t'ho tot,
no?
Jo...
Home,
està clar,
no hem fet ni els 50 punts.
no hem fet ni els 5.
Jo, un cinc pelat
i...
Podríem fer un 4,9
allò que el professor
t'acaba provant, no?
Sí, sí, sí.
Jo li ficaria aquest.
És això, és això, és això.
I a més a més...
4,9, un treballet
i ha provat.
Dient clarament
que la segona volta
ha millorat.
Sí, clar.
Dient-ho tot, eh?
Que el curs va començar
molt malament però...
Exacte, un cinc pelat
i amb dos deures
per fer per a cara
a la temporada vinent.
No fitxar ni lesionats
ni jubilats.
Bueno.
Hòstia, clar.
Parlem del futur
més immediat.
Joan Carles Oliva
ha de continuar
i José María Fernández
ja va donar a entendre
que li oferirà
o que pugui continuar
la pròxima temporada.
Vostès renovarien
Joan Carles Oliva?
Jordi?
Sí.
T'ho has pensat molt.
Sí, perquè penso
que no és el punt
més determinant.
O sigui, sí,
jo crec que l'Oliva
ha fet una bona tasca.
Jo ho he dit aquí
diverses vegades.
No és dels que més creia
quan va arribar
i en canvi m'ha convençut.
Per tant, per mi
que renovi.
Però crec que l'estructura
esportiva del club
i els plantejaments
de consell, etcètera,
han de fer plantejaments
molt més enllà
que no només es quedin
a la renovació de l'entrenador.
És a dir,
que abans l'entrenador
hauríem de...
el Consell d'Administració
hauria de decidir
realment
què fer amb l'estructura esportiva.
Sí, sí.
I saber on anem.
Vull dir,
saber quin club volem ser
i com ho volem ser.
I ja està.
I un cop
que hem pres la decisió
explicar-la
que a vegades
en aquest club
què passa
és que les coses
no se'ns expliquen massa bé
i un cop tots
la tinguem clar
doncs a mort
però sisplau
fem l'estructura correcta
fem el plantejament correcte
i que sàpiguem tots on som.
Pere,
tu què faries?
Jo què em diria
el director tècnic?
Em quedaria l'entrenador
però, eh?
Em quedaria l'entrenador.
El director tècnic esportiu
el Josep Maria Nogués.
Sí, sí, home,
m'has preguntat, no?
Sí, sí, sí, no, no.
I no és que tingui...
Abans que res, no?
Una mica seguint la línia
abans de l'entrenador...
Perquè ara s'han de fitxar gent,
s'ha de renovar,
vull dir, jo crec
que això s'ha de canviar.
Ho dic, mira,
personalment no tinc res
però em penso que
no s'ha fet bé
i, bueno,
aquest és un càrrec
tan important
només que el d'entrenador.
Jo crec que l'entrenador
te l'has de quedar
perquè ho ha fet bé
i perquè, a més a més,
si ara estéssim
a mitja temporada,
doncs el ginàstic
podria aspirar
a alguna cosa més.
Però potser l'entrenador
també hauria de comptar
amb el vistiplà
d'un hipotètic canvi
d'un nou director esportiu, no?
Bé, però a veure,
qui mana no és
ni el director esportiu
ni l'entrenador
és el Consell d'Administració.
No m'oblidem.
Qui mana?
Qui és el responsable últim?
No seria més normal...
Parlo del Consell d'Administració.
Ja, però així
ho hem de ser malament.
No, per què hem de ser malament?
Home, perquè jo crec
que si algú ha de manar
en un club
ha de ser el director esportiu
i ha de ser qui faci
l'estructura de tot plegat
a nivell esportiu,
Pere, com a mi...
Però per damunt
del director esportiu,
si resulta
que els fitxatges
que s'han fet
que havien de ser no sé què
han sigut no sé com,
jo em penso
que aquest senyor també
s'ha de llegir la cartilla
i s'hi ha de passar comptes
i s'ha de dir
escolti, gràcies,
però passi-ho bé.
I s'ha acabat, eh?
I el que t'acaba donant els calés
han de ser els de dalt.
Clar.
I on la gent xiula
és a la llotja.
Però hem de diferenciar
qui mana,
qui ha de tenir el poder executiu
per fer-ho tot,
i qui decideix.
Perquè qui decideix
sí que és el Consell d'Administració,
sí que serà el director general
o el president
o qui faci falta.
Però qui ha de manar
i qui ha de fer
que l'estructura del club
sigui com ell vol,
ha de ser la figura
del director esportiu
en aquest club
i en tots, jo crec.
Per mi s'ha equivocat
de dalt i avall.
Pot ser que no passi, eh?
Ja t'estic dit,
pot ser que no passi
i que sigui el president
el que acabi manant
i ho acabi fent absolutament tot.
Pot ser.
Però qui ho hauria de fer
ha de ser aquesta figura.
Jo crec que el que deia
el Crespo té tota la raó del món
en què hem de saber
què volem.
Jo crec que és el primer punt
importantíssim.
Què volem fer,
a què volem jugar
i per què volem apostar.
Ahir l'entrenador
va dir una cosa
que és que aquí
hi ha una feina feta
d'aquest últim any.
És a dir,
hi ha clubs
que hauran de fer-ho ara
i on ja s'hi ha...
També em va dir un altre, eh?
Les coses no es fan
d'aquesta manera.
Bueno.
I jo crec que aquesta
és la reflexió
que s'ha de fer
de Joan Carles Oliva.
Les coses no es fan
d'aquesta manera.
Però quan deia això
amb què es referia?
Hosti,
en què ell va dir
que el projecte del Nàstic
ell no creia
que hagués estat
com el que s'ha...
O sigui,
aquesta temporada
el projecte havia sigut
molt diferent
del que s'ha fet.
Amb això podem entendre
que Joan Carles Oliva
continuarà
amb algunes condicions,
Quim?
Sí, sí, sí.
Home,
en funció de les estructures
portals,
la resposta de Fernández
ahir a la Babalá
com les que acostuma
a fer Fernández
de que seguirà
i que seguirà
em sembla molt bé.
Però la d'Oliva
també em sembla molt bé
perquè ell diu
sí, jo per contracte
perquè és que ell per contracte
ho té.
Ell per contracte
té una clàusula
que si ja salvava
pot seguir
o cobrar uns calés
i dir
adéu, aquí us quedeu.
Ell diu
jo per contracte
que tinc això
però vull que decideixin
i vull veure
les condicions
que em donen per seguir.
Això és normal.
Clar, vull dir,
Josep Maria,
a veure.
Jo,
Oliva,
no,
si ha de continuar
amb el mateix sistema
de jo que hem vist
fins ara.
Si m'ha de proposar
el mateix,
no.
Jo vull veure més futbol.
Però,
hòstia,
jo feia temps
que no hi havia tant futbol
al meu estadi.
No, no, no.
Jo, jo...
Però tu quin futbol
has vist els últims anys,
fill meu?
Jo quan un entrenador...
Jo quan un entrenador...
Clar, no.
Jo soc classe.
Ara sí que m'has deixat classat, eh?
És que fa temps que no ho veig.
Però jo quan un entrenador
me fa baixar
els onze jugadors
a defensar en un córner,
jo ja,
per mi,
jo no és un entrenador.
I és un entrenador
defensiu,
cubà.
Truca guardiola.
No vull això.
No vull això.
Si m'ha de proposar
el mateix,
doncs no.
Jo que em porti
l'entrenador de l'Ejido,
que està l'any passat a l'Ejido,
que aquell juga a futbol.
És un guardiola.
Aquell,
que juga a futbol.
L'Ejido,
un equip que ha triomfat,
de l'Ejido,
en el mòfopulístic estatal.
El Carles Olivas
s'ha trobat a l'Ejido.
A veure,
el Barça Atlètic.
Sí, bueno, sí.
Faries canvis
en l'estructura esportiva,
Josep Maria?
El de l'Ejido Tècnic,
també estic con el Pere,
també a fora.
És a dir,
tu faries una neteja
completa de bastona.
No, no,
no et noteixo de presidència,
també de Consell d'Administració,
ja el faria.
Perquè encara que el que va dir
que era el problema,
ha sigut la solució...
Parla del problema, eh?
Aquest matís és important.
al final s'ha solucionat, no?
Però és que no podem continuar
tot un poc amb el mateix.
Home, s'ha solucionat.
Ho ha solucionat un altre, això, eh?
Per això,
que hi ha tres nivells
que potser s'ho hagin de canviar.
Si vas sentir minguí,
no sé si t'era molt solucionat.
Jordi, aleshores tu què?
Canvies també l'estructura esportiva?
Sí, sí, jo la canviaria.
Però prefereixo que s'ho pensin
i que decideixin què volen
i després que prenguin decisions.
Jo, personalment,
jo ho canviaria.
I jo, personalment,
em quedaria amb els jugadors
que han jugat els últims partits.
vull dir, si a mi l'entrenador diu
jugarem amb els jugadors
que estan implicats
i els que no estiguin
no entraran
i n'hi ha uns quants que no entren
vull dir, aquests tios
ja no cal que tornin a entrar.
Vull dir, no han de re...
Si tenen contracte
se'ls ha d'intentar vendre
i si no tenen contracte
fora ja,
no cal pensar en renovar.
Però per mi el missatge d'entrenador
va ser molt clar.
Aquests últims partits
me'ls jugarem
amb la gent implicada
que cregui que entraran
i hi ha jugadors
que no n'ha aparegut més.
Doncs fora.
Aquesta setmana, per cert,
va ser notícia a Gerardo Noriega
de retruc per aquelles declaracions
i m'imagino que va en la línia
del que comentava el Jordi,
un dels exemples
de jugadors fitxats
la temporada passada,
l'estiu passat,
que no han donat
ni de bon tros el resultat.
Però això sempre passa, no?
Jo crec que hi ha encerts
i desencerts
i jo crec que
aquesta temporada, per exemple,
ningú negarà
que a Seuane
és un encert, no?
Per exemple,
que a Powell
és un encert
tot i que ve de rebot
i que jo crec que se'l troben
però bé,
és un encert
i després els fitxats d'hivern,
no?
De tota manera,
és que també a vegades
som una mica masoquistes,
vull dir,
el Powell se'l troba
però se'l queden.
Sí, sí, sí.
Que si em puguin dir que no.
Però és el que l'Uizésser,
eh?
També diem-ho tot.
Sí.
L'Uizésser diu,
sí, sí, sí,
per a mi hi ha
un enterament i cap aquí.
No, perquè no hi havia res més
i mal que mal
aquest fa alguna cosa diferent.
Jo no només parlava
de fitxatges nous, eh?
No, no, ja, ja, ja.
No, home,
vull dir,
jo em penso que,
a més a més han anunciat
que el pressupost serà
més petit.
Sí, no.
Perquè això...
No ens queda un altre.
No, però a més a més
això passarà a tots els equips.
I això sí que és veritat.
Això sí que és el que deia Oliva, Pere,
perquè ja tenim feina feta.
Tenim feina feta,
llavors ja sabem de què va.
Llavors, què s'ha de fer aquí?
Home, els que juguen,
això que deia,
és veritat,
alguns que també han jugat molt
o algun partit no,
però aquests potser també,
però aquí hi ha tota una colla de gent,
no tants com l'any passat,
però hi ha molts assedits també,
tenim molts assedits.
Gent que es marxarà amb aquest...
Escolta, perdona.
Per Gantinyos i Sanchón, no?
Sanchón, ja està.
I qui més?
Ja està.
Ja està, no hi ha dos, eh?
Bé, el Toni...
No, no, el Toni és nostre fins al dia 30.
I el dia 30, si el volen...
El Probel també és nostre fins al dia 30.
Acaben contractat gairebé tots,
per no dir tots,
però gairebé tots...
Però això no està del tot malament.
No, no, no.
Perquè hi ha el que hi ha i a més a més...
Però així se'ls prenen,
ho hem de tornar a fitxar?
10, 12 o 14?
Bé, però tots no ens en pendran tant, no?
Quina de planter?
No ens en pendran tant tant.
No, home, no.
En tot cas,
algú que no sabeu...
La temporada que hem fet...
Clar, qui vols que...
És a dir,
què et poden vendre el Powell?
Bueno...
El Rubén Pérez.
Són per acompanyar...
El Rubén.
Li queda un any, el Rubén.
Però aquí paguen dos cedars feliços.
Clar, que paguin.
És a dir, si ara hi ha algú,
algun equip que vol algú del dinàstic
i té contracte,
el Jester, que ara farà el negoci?
Vull dir,
què hem de cobrar?
Sirrals?
Doncs Sirrals,
però cobrem-los?
Negoci de la L'Ex-Cruz.
Perdona,
per mi ha sigut rodó aquest negoci.
De la L'Ex-Cruz?
I tant, i tant.
Però si no el volíem, home.
Ja sé, l'únic.
No, l'únic no.
Aquest senyor o aquest futbolista
dos mesos abans el xiulàvem.
No us ho recordeu?
No jugava, eh?
El xiulàvem.
Allà no juga, tampoc, eh?
Que no n'hi hagués.
Jo econòmicament
segueixo tenint dubtes
d'aquesta operació.
Sí, econòmicament sí.
Esportivament...
Però mira,
ara, si tinguéssim l'Ales-Cruz
aquí i haguéssim baixat de segona B,
l'any que va...
L'Ales-Cruz tampoc el tindrí.
No, no, no.
Però tampoc sabem.
Econòmicament i cara a futur...
No ho sabem, no,
però ho podem intuir, eh?
No, perquè llavors,
si no s'hagués lesionat
el Borja Viquera
segurament estaríem jugant
al playoff de dalt, home.
No, no, això no ho dic jo.
Això no ho he dit mai.
Home, el que esportivament
a nivell de planificació
sí que tenim un cert avantatge.
Acabem la Lliga aviat.
Sí, sí.
Sembla que tenim més temps
que altres anys, no?
Aquest any no podem dir allò de...
No tenim un duro
i que ens podem tornar a bojos fixant.
No tenim un duro
però tenim més temps.
Sí, sí, sí.
Però no serem els únics.
No, no, no, i tant.
Mira, el Recre és tan concursal,
el Córdova també.
Bueno, el Recre ha donat
la baixa a tota la plantilla.
Vull dir, si vols un jugador al Recre ara,
si vols algú per casa
per fer-te companyia,
pots anar allí, agafar-lo
i et ve, si li pagues els calés.
I un equip català més
amb més competència
per fitxar també
jugadors de la zona, també.
Bueno, s'ha de dir?
Sí, per cert,
que ahir vaig mirar,
jo per curiositat,
i des de la temporada 92-93,
que n'hi havia quatre catalans,
aquella temporada
n'hi va haver cinc
a segona divisió.
No està malament.
I encara pot pujar al Badalona.
Exacte.
Podríem ser així.
Però si fas un desplaçament
tindrem moments.
Això passarà com anys enrere,
quan dèiem allò,
els andalusos,
que eren molts.
I està bé, tu,
i està bé.
No, no,
està bé.
Tot i la federació que tenim,
està bé.
En qualsevol cas,
tenim dos dies de festa,
els jugadors
tornen a entrenar dimecres,
el partit de Pontferrada,
que ja és una mica
de campo i playa,
no sabem ni quan hi jugarà,
i potser ara té un horari...
No cal, no cal.
No cal que sigui
un horari unificat.
Quan la podem fer la dina,
decideixi.
En tot cas,
tenim una setmana
per celebrar-ho,
o uns quants dies,
com a mínim,
per celebrar la permanència.
Dimecres farem un especial
des de l'Auditori
de Catalunya Caixa,
no, Quim?
Sí,
i serà especial gros,
perquè aquest any sí,
podem celebrar la permanència,
perquè recordo l'any passat...
Quants anys,
quantes temporades
portem allò
arribant al límit?
Jo només recordo l'any passat,
que allò va ser...
N'anava dint funerar el nou,
perquè em sap greu
per tothom que va venir,
perquè va haver-hi molta gent,
però va costar fer allò
i va costar molt
de digerir tot plegat.
Aquest any celebrem bé
la permanència,
ho farem amb festassa grossa,
més tindrem un munt de convidats,
vindrà Oliva,
vindrà també
el president de l'Assad
Josep Maria Fernández,
el president del club
Josep Maria Andreu,
perquè també volem celebrar
el 125 aniversari,
vindrà Rubén Pérez,
vindrà Fernando Morán,
vindrà Quico Ramírez
per parlar també una mica
de la Pobla,
perquè és la notícia
desagradable
d'aquest cap de setmana.
Vaja,
ho farem tot plegat dimecres,
a les vuit
a l'Auditori de Catalunya Caixa,
esteu tots convidats,
ja ho sabeu,
per venir a fer
una festassa grossa.
Alguna actuació sorpresa?
Però sorpresa
o la podrem anunciar
abans de dimecres?
No, no, no,
però si és sorpresa.
És sorpresa.
Per ser sorpresa
la gent igual no ve, eh?
N'hi ha una...
Home, mira,
a mi si no em diuen
qui actua
no vindrà, no?
Escolta,
no serà Shakira?
Ah,
t'anarà a dir
que hem de dir a Piqué
que faci publicitat,
perquè Shakira ahir
no va omplir el...
Ni amb els jugadors
del Barça
va poder omplir
a l'Estadi Olímpic.
Per tant,
però és que era un repte, eh?
Hi ha cap molta gent allà, eh?
Shakira intentant
omplir-ne a l'Estadi Olímpic.
Hi ha cap molta gent allà.
Però qui actuarà?
No, no ho podem dir.
Home, el Domi García
jo crec que està traient
pols de la guitarra,
per exemple.
Miguel González
em va dir que la Cordió
la té afinada
amb aquella diatònica...
Aquests no són gaire famosos, eh?
Home, però no estan malament,
no estan malament.
I estem,
tenim una cosa
mitja enllestida amb...
Va, et diré,
és el bateria del grup
hacia donde?
Que cadascú sumi-hi.
Vinga, d'aquí a dimecres
segur que ho direm.
Si haguessin de demanar-li
alguna cosa
al Consell d'Administració
la temporada que ve,
en 10 segons, Jordi,
què li demanaries?
En una paraula, gairebé.
Que facin un projecte
que solucioni
el tema econòmic.
Seny.
Que ens el salvem abans.
A tu, Quim, no t'ho demano.
Acabem aquí la tertúlia,
però no s'acaba el temps
del Nàstic,
perquè avui parlarem de futbol
molt més enllà
de la tertúlia habitual,
parlarem del Nàstic,
també parlarem del Barça,
d'aquest Barça bé,
que ahir, per cert,
va ajudar
i de quina manera
el Nàstic salva la categoria,
perquè si no hagués estat
pel Barça,
avui encara estaríem patint.
En fi, Pere Valls,
Jordi Crespo,
Josep Maria Llor,
Quim Pons, gràcies.
L'actualitat del Nàstic
continua aquí al matí
de Terraona Ràdio.
Que vagi bé,
a disfrutar de la setmana.
Bon dia.