M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar.
És dilluns i com cada dilluns l'Espai al carrer
amb la Fundació Casa de la Mica al matí de Tarragona Ràdio.
Jo sabeu que cada setmana coneixem les activitats
que realitzen des dels barris de Ponent.
Ja fa uns dies, ja en ple estiu, vam parlar dels casals d'estiu,
aquestes activitats per als més petits que organitzen des de la Fundació.
I avui parlem i volem conèixer els camps de treball.
Què són això dels camps de treball?
Per conèixer-ho ens acompanyen d'una banda el director de la Fundació,
Jordi Collado. Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Pep.
També ens acompanya l'Aleó Robles, bon dia.
Hola, bon dia.
I uns quants nois i noies que participen en aquesta primera edició
del camp de treball d'aquest estiu i que ara els coneixerem,
que són uns quants que ocupen tot l'estudi petit de Tarragona Ràdio.
Jordi, què és això d'un camp de treball?
Doncs un camp de treball, com bé deies,
a l'estiu hi ha les activitats de casals d'estiu,
que són pels petits, fins als 14 anys,
i els camps de treball que s'organitzen per joves
entre 14 i 35 anys, una activitat de lleure, pensant aquí.
Són activitats que es generen normalment al voltant d'activitats
d'arqueologia, de neteja de boscos,
i aquí fa uns anys vam pensar que per què no ho podíem fer
algun dels socials recuperant alguns que als anys 80
s'havien començat a fer i que s'havien deixat.
Llavors, això ens ho van proposar.
És una activitat per a joves, el nostre en aquest cas 15-17,
activitats per a joves de tota Catalunya,
que ven a Tarragona a fer històries socials.
És un petit...
No són gent només de Tarragona, són gent de tot Catalunya.
No, no, bàsicament són gent de tota Catalunya.
És a dir, no hi ha gent de Tarragona.
No, no, a part de l'equip de monitor, que no tot tampoc,
perquè hi ha gent de fora, són un equip,
són gent que ve de la resta de Catalunya,
coneix també la ciutat d'una altra manera.
No és la primera vegada que ho feu,
per tant ja hi ha una experiència de camps de treball a Tarragona,
m'imagino que positiva.
Molt positiva per a nosaltres, superimportant,
però de diferents motius.
Un és que arriben joves amb altres perspectives
que coneixen els barris de Ponent,
que coneixen la ciutat també d'una altra manera,
intentant entendre què succeeix a les ciutats catalanes o espanyoles,
inclús europees, amb les dificultats i diferències socials
que hi ha en les pròpies ciutats.
Expliquen què està succeint a Tarragona,
veuen què succeeix a Tarragona,
s'impliquen en els propis barris,
amb la gent que coneixen altres joves dels barris,
amb la qual cosa fan de mirall també per a altra gent.
I la nostra idea és que quan tornin,
s'enganxin allà on vulguin,
però que intentin també fer una història de reflexió
al voltant de la seva pròpia ciutat o del seu pròpio poble.
Perquè ells fa poc han arribat a Tarragona,
perquè això acaba de començar.
Quina realitat es trobaran?
Doncs ells trobaran la realitat de Tarragona.
Coneixeran Tarragona d'una altra manera.
Si haguessin vingut amb les famílies,
o viatges a fi de curs, o així,
segurament haurien conegut la Tarragona romana,
el Port Aventura i una mica la platja.
I aquí faran platja,
que això sí que ho hem de conèixer,
en el territori és interessant i per això hem de conèixer.
Coneixeran la Tarragona romana però a pinzellades
i sobretot faran immersió en la realitat de la ciutat,
en la vida de la gent quotidiana de la ciutat.
Allò que un turista mai pot fer,
que és anar a conèixer gent
o passejar per la ciutat amb diferent gent,
o per zones on no vas a passejar normalment,
com els turistes no acostumem a veure gaires turistes
per ponent fent tomets.
La Leo és la coordinadora de tots ells.
Leo, quines activitats farem?
És a dir, com us coordineu?
Quan comença el dia i quan acaba?
Què feu durant tots aquests dies?
Bé, realment tenim un ritme molt frenètic.
Comencem ja des de les 7 del matí, estem desperts.
A les 9 del matí ja estem als casals.
Ells participen com a premonitors.
I, bé, la idea és que...
Premonitors?
Premonitors.
Què vol dir això?
Que no són encara monitors?
Que encara no tenen l'edat per exercir com a monitors,
encara no tenen l'experiència suficient
i ara estan introduint-se en aquest món del lleure.
Per tant, això, a les 9 del matí, això, què més?
Després a la tarda hi ha altres activitats,
participem al Lodotequin,
fem visites per Tarragona,
estem al barri fent treballs comunitaris...
Bé, anem fent cosetes.
No és la primera vegada que ho deus coordinat, per tant, eh?
No, és el segon any.
I què tal l'experiència, Leo?
Bé, molt bé.
Sí, sí.
Sí, l'any passat, Enriqui, d'hora,
amb què et vas quedar tu de tot plegat?
Què et vas trobar més interessant d'un camp de treball com aquest?
Bé, doncs, el fet de conviure 24 persones
més 3 educadors, que no és gens fàcil.
Nosaltres ens fem tot, el dinar, el menjar, absolutament tot.
Ens preocupem de totes les activitats que hem de fer,
el barri, que, bé, doncs, estem convisquent 24 hores
en un barri en el que no és, no, o sigui, estem, arribem com a persones de fora,
que ens hem d'instal·lar, ens hem d'ubicar, ho hem de conèixer,
i una mica el que ha comentat el Jordi, no?
Tota la incidència que podem fer, tot el que podem rebre nosaltres d'ells,
i, doncs, això, una mica això.
Per tant, digues, Jordi.
El camp de treball, el nom, que no hem dit, és Caixa d'Eines per a Joves Educadors,
que és una mica aquesta idea de fer un curs de premonitors intensiu,
que quan marxin cap a casa també tinguin la vocació de pensar en l'acció social
com un caminet a fer, ja sigui el voluntariat, ja sigui professional,
ja sigui com a monitor, ja sigui com allò que vulguin,
però que tinguin aquesta perspectiva que hi ha gent que treballa en aquest camp,
que és important treballar i per què s'hi treballa,
i com es pot treballar des de la perspectiva aquesta comunitària que dèiem, no?
I el resultat és guai.
O sigui, aquest any, el segon torn, tindrem un jove que ha vingut dos cops
a fer de participant i aquest any ens ha demanat venir com a practicant,
que per nosaltres ha estat un luxe, no?, perquè és un noi de Lleida,
que diu, jo ja he fet el curs de monitor, he fet dos processos a camps de treball,
m'ha agradat la història, puc venir a fer pràctiques, clar, per nosaltres ha estat un luxe, no?
Això t'anava a preguntar, que em imagino que hi ha algun cas com el d'aquest jove
que han participat al camp de treball, després ja venen com a monitors formats,
o potser no venen a Tarragona, però ja us heu sentit veus
que estan fent coses de l'occió social en d'altres llocs de Catalunya.
Sí, inclús aquí n'hi ha alguns que ja venen d'algun esplai, d'algun casal de joves,
que ja participen i això també els provoca a poder venir, no?
El Rubén, per exemple, al segon camp serà un luxe, serà un èxit per nosaltres,
veure com després de dos anys venint a fer camp de treball, decideix fer pràctiques amb nosaltres, no?
I a més a més, d'efectivitats, de treballar en tot el tema de l'acció social,
com dèiem al Béu, aquí esteu convivint 24 hores, aquí també s'ha de saber conviure,
i s'ha d'aprendre a conviure, no? M'imagino.
Clar, clar, aquesta és una clau, no?
Si entre nosaltres no hi ha comunicació, si no ens parlem, a les nits fem petites assemblees,
on acabem de concretar, què farem el dia següent, com ha anat el dia...
Si no tinguéssim aquests espais i aquests moments, no ho podríem fer.
I et dormiu tots a Camp Clar? A Camp Clar esteu tots, eh?
Sí, ara mateix el primer camp dorm a l'associació Vins del Pilar,
per històries de dificultats amb l'escola, poder generar espais,
però la idea és, fins ara havíem dormit sempre a l'escola,
i la idea és que pel segon camp, mig camp d'aquest i el segon camp,
ja dormim a l'escola, amb tots els serveis que utilitzem...
L'escola de Camp Clar l'utilitzem com a serveis centrals, diguem-ne, no?
Sí que és cert que també cada any intentem fer un canvi,
intentem centrar-nos en un barri concret.
El primer any el vam fer a la Floresta, a l'escola a la Floresta,
el segon aquí al Pilar, terça Floresta d'aquest any, que és el quart,
tornem a estar al Pilar.
Però els autèntics protagonistes són els nois i noies que avui ens acompanyen.
No els he comptat, crec que són uns vuit o nou que han vingut.
El primer, com et deies?
Bernat Oliva.
Bernat? Què dius, Bernat? Com estàs?
Pues bien.
A veure, tu per què et vas decidir a participar en un camp de treball com aquest?
Bueno, si te digo la verdad porque me obligaron, pero está bien la experiencia.
De moment què tal, però?
Bueno, un poco duro eso de no dormir tanto y...
Però tu prens, hi ha aquestes aquí, t'ho prens amb ganes o que de fer coses i de...
Sí?
Sí.
Sí?
D'on véns tu?
De Manresa.
De Manresa.
Molt bé, molt bé. I escolta, què heu fet aquests dies? Explica'm una miqueta.
Bueno, el primer día nada.
Y bueno, luego ya nos fuimos con los niños a la playa y eso.
Bueno, cada grupo hizo una cosa diferente.
Claro, porque os divideu una miqueta en grupos y cada uno tiene una miqueta la seva función.
Cada grupo tiene un grupo de niños que todos los días tendrá lo mismo.
¿Y qué tal eso de conviure amb otra gente que no conoces o que no conocies abans?
Pues mira, gente nueva que conoce.
Bueno, ya está bien, ¿no?
Sí.
Molt bé, molt bé. El Barrel és un dels participants, però n'hi ha més, no sé si...
Qui vol més Sabudà?
Ai, vinga, va, aquí comença. Vinga, va, va.
Sí, home, que així anirem conèixent tots una miqueta el teu nom.
Kevin Figuérez.
Què tal, Kevin?
Bé.
Tu per què estàs al camp de treball?
Bé, doncs, perquè a mi l'estiu m'agrada molt fer algunes activitats per haver de conèixer gent nova o per passar el temps, ja que són tres mesos sense fer res i no... per no quedar-me a casa.
I és la primera vegada que fas una cosa d'aquestes o ja tens alguna altra experiència prèvia?
Camp de treball és la primera vegada, però he fet moltes altres coses.
Per exemple?
Colònies de xalascat o algun esplai i així.
Vull dir que amb el tema del tracte amb nens, vaja, que ja ho tens una miqueta per la mà, eh?
Sí.
Morir, què tal aquests dies per Tarragona, de moment?
Què tal l'experiència?
Maquíssims.
Sí?
Sí.
Contents, eh?
Sí.
La Fundació que és l'amic bé, no?
Sí.
Ho tracten bé, la Fundació.
Es porten, es porten.
Es porten bé, es porten bé.
A veure, alguna veu femenina?
Perquè de moment hem parlat dos nois.
Vinga, va, una altra de les noies.
A veure, que la saludarem bon dia.
Hola.
El teu nom?
Anna.
Anna, tu què dius?
Tu d'on vens?
D'Igualada.
D'Igualada.
I què hi fas a Tarragona?
Explica'm.
Bueno, doncs jo l'any passat ja vaig anar a un camp de treball i una amiga meva l'any passat va venir aquí
i em va dir que estava molt bé, em va recomanar i aquí estem.
On vas anar l'any passat?
A la Guardiola del Berguedà, un camp d'arqueologia.
I què vau fer allà?
Explica'm.
Bueno, doncs això, pels matins treballàvem reconstruint un castell d'allà
i a les tardes fèiem activitats relacionades amb l'època medieval i coses així.
I aquest any he decidit canviar i és una cosa totalment diferent treballar amb nens i això.
I què és el que més em motiva? Treballar amb els nens o el tema història, arqueologia?
Home, m'agrada més treballar amb nens perquè l'any passat va ser activitats molt físiques
que acabaves molt cansat i aquest any és com més, no ho sé, més mental, diguem.
És diferent, no?
Sí, és molt diferent.
I escolta'm, què és el que més et va agradar de fer allò?
Perquè si alguna cosa et va agradar per això es repeteix, tot i que sigui totalment diferent.
Home, que estàs 15 dies convivint amb gent de la teva edat, que vulguis o no,
acabes fent molts vincles, moltes amistats i jo ho recomano molt.
Sí, no? Perquè tu tens contacte, per exemple, amb gent que vas fer l'any passat al camp de treball?
Sí, sí, si fem cadades i...
Ah, molt bé.
O sigui, que és que hi ha aquí uns vincles, clar, 24 hores convivint, Jordi, és que hi ha aquí uns vincles importants, no?
Sí, a més, és que hi ha vincles forts, però a més també hi ha una història és que tenim totes les xarxes socials que funcionen a sac,
o sigui, nosaltres aconseguim mantenir, no?, segurament per via Facebook, Twitter i així continuen,
hi ha molta relació i això també els facilita.
Però és que són això, són 24 hores, 15 dies, doncs, no?, si triem la calcula, multipliquem,
són moltes hores de contacte, de dificultats, de pors, de dubtes, no?, que també es comparteixen,
bueno, doncs, a la seva edat, que estàs fent aprenentatges, que estàs començant a descobrir altres històries
i que, bueno, que tot és molt més emocional, no?, quan feia mental, no?, ella, no?,
que és una història molt emocional també per ells i per nosaltres, eh?, perquè realment es generen vincles xulos.
Clar, són 15 dies molt intensos, no?
Sí, és que són les 24 hores del dia i la mateixa gent, i clar.
I escolta'm, tu que ja tens experiència amb això del camp de treball,
perquè aquí estem parlant de feina, de treballar, però jo a mi m'aixec que algun dia sortiu de festa, o no?
Sortiu de festa algun dia, o no?
Bueno.
O no? Jordi, se surt algun dia de festa, no?
Festa, festa...
Estarem al dia, a les festes de...
Les festes del barri.
Les festes del barri.
Ah, bueno, ja està bé, bueno, hi ha barra velles del barri, escolta.
Sí, sí, sí, sí.
També és bonic de viure això.
Oh, i tant.
No t'acabarà a les discoteques i aquestes coses.
Molt bé.
Així que estàs contenta, eh?, de venir enguany a Tarragona, de moment bé, a Tarragona, sí?
Sí, sí, tot bé.
Sí?
Bueno.
N'hi havia una que crec que repetia.
Vinga, va.
Així, va, Núria.
Així m'explicarà...
Perquè repeteix.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Tu repeteixes a Tarragona, a més a més.
O sigui, l'any passat vas estar a Tarragona i en guany una altra vegada.
Sí, el mateix cap de treball.
És que l'any passat l'experiència va ser molt bona.
Per què?
No sé, la gent que vaig conèixer, el que vam fer, no sé.
Tot en general, el conjunt va estar molt bé.
Perquè què vas fer?
És a dir, ara que vam començar, per tant molts d'ells encara no han viscut el que tu ja vas viure l'any passat.
Com els explicaries què vas fer durant aquells 15 dies?
Com van ser aquells 15 dies a Tarragona?
Molt intensos.
Molt intensos.
Amb els nens, per les tardes al barri, a la platja, a l'excursió...
No sé, és que vam fer moltes coses, ja en conjunt, tothom, el grup ens vam fer molt.
No sé, va estar molt bé.
Tu d'on ets?
De Lleida.
De Lleida.
De Lleida, ciutat.
Sí.
Sí, molt bé.
I escolta'm, l'any que ve tornes a repetir o què?
No ho sé, és que tres anys potser ja és massa.
Tres anys potser ja és excessiu, no?
Sí.
Perquè tu et vols dedicar a tot això, Núria, o què?
Home, m'agrada bastant, però no ho sé encara.
Encara és aviat.
Sí.
Vull dir, a mi m'agrada bastant i m'agrada molt el tema, però no ho sé.
Home, això els pot suposar una mica una sortida professional,
tot i que potser encara són massa joves per acabar-ho de descobrir, o què?
Què creieu?
Bueno, de fet, aquesta és una mica la idea, no?
Que puguin conèixer una mica aquest món
i que si realment els interessa, es volen dedicar a això,
doncs que puguin tenir eines ja des d'ara.
Sí, l'objectiu és aquest doble, no?
O sigui, és una història d'obrir aquesta vessant de possibilitats,
de perspectives,
tant en el camp professional com en el camp d'implicar-se en el seu territori.
O sigui, per nosaltres és important.
Un voluntariat en un esplai
és tan o més important que un educador
en qualsevol espai professional, no?
Llavors, la història d'obrir aquest meló, no?
Mira què hi ha i tu ho faràs, no?
O sigui, també...
I si decideixen dedicar-se al món de l'educació,
no ho decidiran per una taula salarial que puguin veure,
o que puguin descobrir o que algú els pugui dir,
sinó perquè veuran que és una història...
que com a mínim sigui vocacional, no?
Allò d'intentar cuidar i guardar la vocació
de l'acció social en les persones, no?
que no es converteixen un pur tràmit
d'un treball més, no?
T'ha sortit a tu una mica aquesta part vocacional, Núria, o què?
L'estàs descobrint o no?
L'any passat potser m'hi fixo més
amb les coses que passen a la meva ciutat,
vas pel carrer, veus gent,
vas per certs carrers o per certs barris
i t'hi fixes.
Potser abans anaves pel carrer
i no anaves pel carrer
i amb els teus amics no t'hi fixaves
amb la gent que tenies tant al voltant.
I ara potser sí que m'hi fixo més.
Perquè vius a Lleida, en quina part d'allà?
Vius al centre o on vius?
Pel centre, és a dir, has vist una part d'una ciutat
com Tarragona però els barris de Ponent
més o menys la realitat és una mica diferent
a la que es viu al centre de la ciutat.
Això ho vas poder veure.
Sí, hi ha totes les ciutats
i hi ha barris com els barris de Ponent
i tu pots passejar per allà
i després d'haver estat aquí
t'adones més del que hi ha
i del que passa.
Perquè potser abans ho despreciaves potser
i aquí t'adones que potser
no tenen els recursos necessaris
i t'adones.
Per tant, enriquidor, eh, Núria?
Sí.
Ho recomanes, eh?
Sí, jo sé.
Molt bé.
Bueno, gràcies, Núria.
Què, qui més s'anima a explicar-me
què hi fa a Tarragona?
Home, hi ha pocs nois, només hi ha dos nois.
Hi ha pocs nois sempre, personalment.
Sí, sempre hi ha més noies.
És un problema de sector, eh?
Sí, sí.
Sempre hi ha més noies que nois en aquest sector, eh?
Tu ets la...?
Jo soc la Gisela.
La Gisela.
Tu d'on vens, Gisela?
Jo de la Granada.
De la Granada.
Home, això està a prop de Barcelona.
O no?
Amb la Viva Franca, a prop de la Viva Franca.
Sí, sí, el coset de la Viva Franca.
I què tal?
Bé, bé, molt bé.
Sí, tu per què estàs a Tarragona?
Per què t'has decidit apuntar-te al camp de treball?
Bé, perquè amb unes amigues vam voler
com tallar la rutina de cada estiu
i apuntar-nos en algo que ens fes desconnectar
del que normalment vivim.
I què tal? De moment, bé?
Sí, sí, sí, m'ho estic posant molt bé.
Per tant, és la primera vegada que participes
en una cosa com aquesta, tu, eh?
I què n'esperes?
És de tot plegat.
És a dir, tu amb quina sensació vols marxar de Tarragona?
No sé si us ho heu plantejat.
Vull marxar amb la sensació de no voler marxar, bàsicament.
Mira, molt bé, escolta.
Ja ho tenia pensat, la Giseu, això.
Està molt bé, això.
L'últim dia és un dia de plor, sempre.
No hi ha manera de...
Sí, no?
A mi, que els diem allò de venga, va, no...
Bé, no només per ells, eh?
Que l'equip també plora.
També, jo també plora.
S'aguantant allà en directe, però després, quan giren...
Ai, que s'ho poden anar.
Són 15 dies, això, molt intensos, no?
I escoltem, el que ha explicat la Núria, ara que...
Vaja, m'hi vegeu que teniu moltes ganes ja de començar a fer coses,
de treballar amb els nens, perquè a tu això dels nens t'agrada?
Sí, bueno, i és que la meva família són molts cosins.
I llavors també hi estic bastant acostumada.
I al viure en un poble també estic bastant molt en contacte amb nens més petits.
Per tant, potser no serà tan difícil, aquesta part, no?
dels nens i nenes?
No.
Bueno, molt bé, escolta.
I n'hi havia una altra que venia de Viva Franca a prop de la Granada.
Sí.
Qui era? Vinga, va, som-hi.
Vinga, al final xerrarem tots.
Clar que sí.
Va, que sí, home.
Al final xerrarem tots.
Tu ets la...
Itziar.
La Itziar, de Viva Franca.
I tu què hi fas?
Del costat, però...
Del costat, bueno, més o menys.
I tu què hi fas, a Tarragona? Explica'm.
Bé, jo venia amb la Xisela, també.
Ah, vau, tu sou amigues.
Aquí hi ha un avantatge, doncs.
Aquí hi ha dos que es coneixen.
Molt bé.
I per tant, una mica pel mateix motiu.
Sí, sí.
Perquè tu et crides això dels nens i tal o què?
Bé, una mica sí, però no n'estic segura i, bueno, per provar coses mai es perd, res.
Tu quina edat tens?
16.
Teniu 15-16 anys que, a veure, potser no, però potser és la primera vegada que surten tants dies fora de casa o què?
N'hi ha de tot, eh?
N'hi ha de tot.
Hi ha gent que té un recorregut en colònies, en casals, en històries diverses que déu-n'hi-do, no?
I hi ha gent que no, que surt pel primer cop, en vegades, no?
No sé, el teu cas és...
Sí, no, jo ja havia sortit abans.
Sí, amb colònies i...
Bueno, sí.
Coses pijes.
I amb vacances i colades.
Com ha fet anar, que ha dit?
Coses pijes.
Coses pijes?
Sí.
I què n'esperes, doncs, del que et puguis trobar a Tarragona?
Doncs l'esperència...
O de la manera de viure unes vacances?
No, una experiència completament diferent de tot el que he viscut fins ara.
D'haver-te de fer tot tu...
Bueno, no ho sé, molt diferent.
Sí, no?
De fer-te la teva vida, 24 hores convivint amb altra gent...
Molt bé, també és una bona experiència.
Gràcies, Ester.
De res, no?
I qui falta?
Falta un parell més, no?
O no?
Ui, crec que no vol...
Sembla que no, que no falta ningú ja.
Jo ja us he dit que no era obligat.
Per tant, que no passava res.
Bueno, escolta'm, fem un aplaudiment o què per tots?
Gràcies.
Moltes gràcies.
Molt bé, escolta'm, m'imagino que seran 15 dies molt enriquidors, molta feina, treballant amb els nens i nenes, participant als casals d'estiu, vivint la vida que es viu als barris.
Doncs moltes gràcies, que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres, per sempre.
A Collado, a Veo Robles i a tots els nois i noies que avui ens han acompanyat de la Fundació Casalamica, aquests dies, aquest estiu, durant 15 dies intensos treballaran, estaran participant del camp de treball.
Gràcies i bon dia, que vagi bé.
Gràcies, salut.
Bon dia, adeu, gràcies.