I amb aquesta sintonia ja identificativa cada dilluns
parlem del Caixa Fòrum,
de totes les activitats que es fan al Centre Cultural de Caixa Fòrum
a la ciutat de Tarragona, que recola el número 2.
Com sempre, ens acompanya el seu director, Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Per parlar de les activitats que hi ha de la setmana,
però sempre en destaquem una en especial.
Aquesta setmana una... no sé si innovadora.
Sí, una mica sí.
Podríem dir-ho així, no?
De fet, és la segona vegada que ho fem,
dins del format Vespres de Ciència,
en comptes d'una conferència, diguéssim, típica,
és a dir, on la persona, diguéssim, es posa el seu discurs
i després, evidentment, sempre hi ha preguntes,
aquí les preguntes ja les originem des del principi.
Per tant, cada conferència és diferent,
no és la conferència preparada,
perquè ho vam fer amb Xavier Balló,
el periodista, el director d'Atac12.
Aquesta vegada ho fem amb Lluís Amiguet,
un periodista també tarragoní
que fa la contra...
és un destrès que fa la contra de l'avantguàrdia
i, per tant, és una entrevista bastant imprevisible.
És a dir, sí que hi ha un concepte bàsic,
uns ítems, evidentment.
Ignacio Amorgado és especialista en moltes coses,
però totes al voltant de la psicologia,
del cervell, del comportament...
Però a partir d'aquí, ell mateix ens comentava
que dependria molt de per on Lluís Amiguet volgués portar l'entrevista
o a partir de les respostes d'Ignacio,
doncs això motiva altres preguntes,
que jo crec que té...
A la conferència tradicional segurament li hem de donar un parell de voltes,
nosaltres li estem donant voltes
a canviar-hi una mica.
És a dir, els...
Per fer-ho més atractiva, també.
Sí, els nous mitjans,
és a dir,
l'internet,
Facebook,
Twitter,
està canviant una mica la forma de discurs.
Doncs bé, nosaltres ja ens plantegem això a l'entrevista.
De fet, no és un format nou,
com és evident.
Com és evident.
Tu me l'estàs fent ara.
Però sí que com a ràdio,
a la televisió,
o a la premsa com a conferència no és poc habitual.
I això a mi em sembla que obliga fins i tot al conferenciant
a plantejar-se preguntes que probablement no s'havia plantejat,
és a dir, segurament obre també altres possibles temes
per dedicar-s'hi al futur,
jo trobo que és un invent...
L'hi podem preguntar amb ell?
Fantàstic.
Perquè tenim a l'altra banda del fiu telefònic,
l'Ignacio Morgado.
Ignacio, bon dia.
Hola, bon dia.
No sé quin és l'estat d'ànim,
és a dir, si véns molt preparat,
què et trobaràs?
O una mica espantat, Ignacio?
Perquè, clar, és un format una mica diferent
al que estem acostumats, oi?
Bé, és un format diferent,
però me dóna molta tranquil·litat i garantia
el tenir davant meu a un gran periodista
com és el Lluís Amiguet,
que segur que portarà el tema
per senderos interessantíssims
i com a més és un format obert també al públic,
podrem captar també la sensibilitat popular
en el moment que la gent faci preguntes
i poguéssim adreçar-nos
a lo que realment els motiva.
És la primera vegada, Ignacio,
que fas una experiència com aquesta?
No, francament no.
Lluís i jo ja hem fet
una sessió d'aquesta mena a Lleida.
L'any passat,
l'any passat no, aquest any,
no sé si el febrer i març,
ara me falla la memòria.
I, bueno, jo no diria
que ha de ser una cosa similar,
perquè donat el format que fem,
la veritat és que podria sortir
una cosa completament diferent
a la de Lleida, no?
Ja que ho porta una mica a la situació,
la gent, a l'ambient,
el tipus de preguntes que es puguin fer.
Partim de la base d'un tema
que és molt interessant,
que és el tema de la intel·ligència,
si la intel·ligència,
què és exactament la intel·ligència,
si és heretada o no,
si la podem millorar,
si la podem ampliar,
quins tipus d'intel·ligència hi ha,
quins tipus d'intel·ligència
són els més importants.
Partim d'aquí,
però clar,
és un tema tan interessant
i obert a tantes possibilitats
que al final, francament,
no sabem per on podran
evolucionar
les temàtiques que tractem.
Perquè, Ignacio,
serà una conversa espontània,
és a dir,
tu no saps
què et preguntarà
el Lluís Amiguet?
Volem que ho sigui.
Volem que ho sigui.
Vosaltres,
els professionals
dels mitjans de comunicació,
sabeu molt bé
i també l'audiència,
el públic,
nota molt bé
quan les coses,
quan obres una,
ja una per sopar
o quan has fet expressament
el menjar
per fer-ho,
no?
I és una de les coses,
francament,
si m'ho permeteu
que ho digui,
que més nota
l'audiència
en un periodista.
El periodista
que és experienciat
i el Lluís ho és,
no està tan pendent
de la següent pregunta
com de la resposta
per poder lligar
la següent pregunta
precisament a la resposta.
No és una cosa
enllaunada,
vull dir,
és una cosa espontània
i això,
la frescura
que té l'espontaneitat
la nota l'audiència,
la nota el públic
i és per això
que jo sempre dic al Lluís
que no ens preparem res.
Recordo
que quan vam anar a Lleida,
vam anar tots junts
en tren.
Aquesta vegada
penso que també
ho farem
perquè acabem
de lligar els trens
que agafarem
per anar a Tarragona
el dia d'autos.
Però recordo
que li vaig dir en el tren,
mira Lluís,
i ell també va estar d'acord,
no parlem de...
Parlem de futbol.
Parlem de futbol,
sí,
parlem de futbol
o del que tu vulgui.
Vam parlar
de moltíssimes coses
menys de començar
a lligar una mica
el que faríem
perquè llavors
per fer l'espontaneitat.
I la gent
ho nota això,
de veritat,
i pretenem
que el format aquest
precisament
el que li doni
a la sessió
sigui fluïdesa
i aquesta gràcia
de la sorpresa,
no?,
de l'anar
per on
la pròpia situació
es porti.
Has plantejat
moltes preguntes,
Ignacio,
tenen resposta
a totes aquestes preguntes?
Tenen respostes
provisionals.
En ciència
tot és provisional.
Un món científic
mai és,
com et diria jo,
radical.
Intentem
respondre
a les curiositats
i a les preguntes pròpies
de la ciència
amb la millor hipòtesi
i amb les millors dades
sobre el tema
que tenim
en cada moment.
Però un bon científic
o un científic
que practiqui
realment
la filosofia
i la metodologia
del mètode
diguem
natural,
del mètode
positiu
natural,
ha d'estar
sempre obert
a que puguin
produir-se
aconteixements,
dades,
noves situacions,
noves coneixements,
nous,
que modifiquin
la nostra
posició
respecte
de les grans
qüestions
de la ciència.
No hem de ser mai
reïts en ciència.
I si responem,
Ignacio,
la pregunta
que planteja
el títol en si
de l'activitat,
és possible
augmentar
la nostra
intel·ligència
o no?
Jo crec que sí,
que d'entrada
podem donar
una resposta positiva.
Tenim prou elements,
prou coneixements
com per saber
que la intel·ligència
es pot millorar.
Senzillament
per una raó,
perquè el treball
que ha fet
la ciència
fins ara
per intentar
esdevinar
o conèixer
fins a quin punt
la intel·ligència
que tenim
és heretada,
en el millor
dels casos
no ha superat mai
el 40%.
Vull dir,
el màxim
que la majoria
de les científics
que han investigat
això
li donen
a lo que ja
portem,
per dir-ho d'alguna manera
intel·ligible,
de sèrie,
és un 40%.
és a dir,
si heretem
el 40%
de la intel·ligència
que tenim,
tenim un 60%
d'intel·ligència
que no és heretada,
que l'hem d'adquirir
en base
a tot el que fem,
a l'ambient
en què vivim,
a la forma
en què ens alimentem,
als amics
que tenim,
a les coses
que fem,
a les nostres
activitats,
és a dir,
a tot el que és
propi del nostre ambient
i de la nostra vida
influirà d'alguna manera
en que poguéssim
incrementar la nostra
intel·ligència.
i el cervell
és plàstic
i permet
que els circuits
i les estructures
que processen
la informació
d'una manera eficaç,
la informació mental,
la informació cognitiva,
canviï
i si pot canviar,
pot canviar per millor.
Per tant,
jo crec que tenim
un marge
per millorar
la nostra intel·ligència,
el qual no vol dir
que això signifiqui
que qualsevol persona
es pot convertir
en un superdotat,
ni molt menys,
però un marge
per millorar
dintre uns límits
sí que hi ha.
Doncs serà una de les preguntes
i moltes d'altres
que s'intentaran respondre
com dèiem
en aquesta conferència
i xerrada d'entrevista
que farà
el Caixa Fòrum Tarragona
aquest proper dijous
dia 10
a la set del vespre
amb Ignacio Morgado,
ell és catedràtic
de Psicobiologia
de l'Autònoma
de Barcelona
i amb el periodista
Lluís Amiguet
per tots molt conegut
i perquè ho podeu llegir
pràcticament cada dia
a la Contra de la Vanguardia.
Ignacio,
moltes gràcies
i que vagi bé
dijous o activitat.
Un plaer
estar sempre a Tarragona.
Que vagi bé,
bon dia.
Adéu, bon dia.
Carles, que interessant.
A més a més,
amb la passió
que ho explica l'Ignacio
i amb això que deia, no?
O sí,
que no,
millor encara ens escolta.
També s'ha de dir
que probablement
aquest format
funciona
amb tothom
o amb pràcticament
tothom.
Com això de si és possible
augmentar la intel·ligència
segurament funciona
amb tothom
o amb pràcticament tothom.
Però
Ignacio Morgado
que ja ha fet
alguna conferència
al Caixa Fòrum
n'estic segur
i de no fer
que és un format
que segurament
ell mateix
viu
d'una banda
amb passió
i l'altra
amb curiositat
curiositat científica
de posar-se a prova
a si mateix
i jo crec que
ell
es planteja
segurament
la conferència
com una resposta
a aquesta pregunta.
És possible
augmentar
la intel·ligència?
Sí, segurament
com ella ha dit
doncs això
amb entrevistes
com aquestes
que et preguntin
coses
que tu
o no t'has plantejat
o no t'has plantejat
d'aquella manera.
És a dir, probablement
Ignacio Morgado
és la persona
adient
per fer
aquesta conferència.
A més s'ha de dir
que aviat
no puc donar
les dates
però el tindrem
amb un cicle
sobre la percepció.
És a dir, nosaltres
hi ha coses molt curioses
sobre la percepció
és a dir
ens pensem
que el que veiem
és la realitat
quan
molta part
molta part
és una construcció
mental.
Si realment
necessitéssim
és a dir
ara que estic mirant
això
en aquest estudi
aquests micros
i tal
si utilitzés
tota la
la meva
intel·ligència
visual
diguéssim
per
formar
el tot
de la realitat
em sembla
que ens explicava
que necessitaríem
una energia
és a dir
sucre
però
a cada moment
com
necessitem un més
una cosa així
és a dir
la major part
de coses que veiem
les acabem de construir
a partir del coneixement
o sigui
d'alguna manera
ja estan fixades
en el cervell
jo no necessito
reconèixer totes les parts
d'un micro
per saber que és un micro
el veig tot
però necessito aplicar
tota la mirada allà
i això amb tot
i això ens ho explicava
i això serà part
diguéssim
d'aquest cicle
sobre la percepció
que tindrem
més endavant
ja ho expliquem
que ja en parlarem
i a més a més
interessant Carles
això que comentava
de com es planteja
ell i el Lluís Amiguet
a la conferència
de venir junts
però no parlar d'això
per no perdre aquesta espontanitat
això és molt interessant
correcte
això és un mètode
que també apliquen
molts presentadors
de ràdio
i televisió
vull dir
ja ho he dit alguna vegada
aquí
que jo també soc
del mitjà
i aleshores
ja n'hi ha que sí
que prefereixem
parlar amb el convidat
una estona abans
per saber
però n'hi ha d'altres
que diuen que no
és a dir
que entri directament
a l'estudi
o en tot cas
es va saludar
com tu m'has fet
aquí abans de l'entrada
però sense preparar res
perquè
moltes vegades
ens pensem
que ja ho hem explicat
és a dir
que ja ho hem explicat
a l'entrada
quan no és veritat
que només ho has explicat
a l'entrada
escolta
em parlaré d'això
i tal
i ja no ho expliques
allò
perquè penses
que ho has explicat
i a més no ho expliques
mai tan espontàniament
com la primera vegada
i això
tu que has fet
també a moltes entrevistes
sabres que és cert
que gent que t'explica
coses molt interessants
en micro tancat
quan dius
doncs ara
obrint micros
a partir d'aquell moment
aquelles persones es fonen
i es pensen
que ho han explicat
el discurs és més confús
doncs jo penso
que val la pena
això
que si venen
amb trens junts
que es plantegin
que fins a arribar a Tarragona
no parlin de la intel·ligència
correcte
doncs ja ho sabeu
és possible
augmentar la nostra intel·ligència
aquesta entrevista
que podreu veure
i participar-hi
amb Ignacio Morgado
i Lluís Amiguet
dijous dia 10
a 7 de la tarda
al Caixa Fòrum Tarragona
carrer Colombo número 2
però encara tenim
algunes activitats més
aquesta setmana
exactament
avui precisament
avui comença cicle
comença un cicle
sobre la música filmada
és a dir
és un cicle
que té una part
allò musical
evidentment
i una part
de document
etnogràfic
o antropològic
vinculat a la música
ja l'hem fet
amb altres edicions
ho coordina
una persona
que és especialista
en aquests temes
diguéssim
de les músiques
del món
Miquel Cuenca
que també era
qui coordinava
els concerts
aquells diversons
que van fer
a la Rambla
aleshores
ell ha fet
la tria
dels cants de l'ànima
que és com es diu
aquest cicle
i avui tenim
una pel·lícula
sobre Sud-àfrica
sobre l'Upperheit
a Màndia
una revolució
en harmonia
de quatre parts
la Revolution
in Four Harmony
que explica
com
això també
és conegut
que ha passat
amb altres
fenòmens
d'esclavisme
amb els Estats Units
com
les persones
sotmeses
a l'Upperheit
d'alguna manera
se'n sortien
anímicament
és a dir
se sobreposaven
a una situació
tan dura
a través
de la música
de les lletres
de les cançons
i després
les setmanes següents
parlarem
de
de Fado
de la tradició
del Fado portuguès
de
Sofía
és a dir
de la música
de les veus
búlgares
que això
també és esdevingut
un clàssic
en els últims
anys
i després
d'una veu
un cultum
que
Egipte
va ser
una autèntica revolució
ara que hi ha hagut
una revolució política
fa molts anys
o fa bastants anys
diguéssim
perquè la seva trajectòria
va ser molt dilatada
un cultum
va representar
una revolució
en la música
del món àrab
i això ho tindrem
les quatre següents
setmanes
però
aquesta setmana
continuem
amb les conferències
relacionades amb el cicle
de la febre d'or
i també
sembla que és una setmana
d'autors locals
de personatges locals
perquè tenim
Magí Sunyer
que ens parlarà
de la moral
burgesa
a través
de les novel·les
diguéssim
de les obres
de quatre autors
Flaubert
Tolstoi
Clarín
i Narcís Uller
això serà
això serà
el dimecres
dimecres
i després
el
Déu-n'hi-do
quina setmana
sí, sí
Déu-n'hi-do
tornarem a tenir
perquè els han tingut
aquest dimonja
els Teranga
un grup del Senegal
que a més
els van tenir
aquí a l'estudi
en directe
l'any passat
i que
a més
d'alguna manera
ja
és
expressa
en la música
del Senegal
una música
molt concreta
al llegat
dels
griots
i a més
com que
el cantant
i
diverses persones
del grup
viuen aquí
i parlen un català
magnífic
doncs també hi ha
una transmissió
pedagògica
diguéssim
del
del sentit
d'aquesta cançó
de la cultura
del Senegal
que és
mira
de fet
no hi pensava jo
és un complement
als cants de l'ànima
sí
podria ser un complement
comencem la setmana aquí
i acabem
de l'altra manera
molt bé
doncs activitats avui
dimecres, dijous i diumenge
al Caixa Fòrum Tarragona
Carreco, el número 2
Carles
fins la setmana que ve
gràcies
que vagi bé
igualment