Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres.
Una Tertúlia que avui compartim amb el doctor Josep Maria Soler Poblet,
president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques aquí a Tarragona.
Doctor, molt bon dia.
També ens acompanya la responsable de la Federació de Transports
del Sindicat UGT, Núria Palai.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que s'incorpori el tercer convidat.
Com a mínim l'havíem anunciat a l'arqueòleg Joan Menchon.
En fi, potser està atabalat amb les trobeies que hem fet.
Calagapitu.
Calagapitu.
Calagapitu, que és una de les notícies de la jornada.
L'havíem convidat fa dies i esperem que es pugui incorporar.
En fi, perquè aquesta qüestió d'un i do és molt per experts,
però sembla que la trobeia que hem fet a Calagapitu és realment important.
De fet, després nosaltres, més endavant en el programa,
parlarem d'aquesta qüestió de Calagapitu.
Aquesta és una de les notícies del dia a la ciutat de Tarragona.
En tenim una altra destacada.
Apareix avui a la premsa, a les portades, a tots els diaris.
Ho hem explicat ampliament en els informatius de Tarragona Ràdio.
aquest projecte de construcció de noves sales de cinema
a Part Central, al Centre Comercial de Part Central,
a la planta de dalt.
De fet, el que s'ha presentat és un projecte
que incorpora més de 6.000 metres quadrats
de noves superfícies comercials.
Hi haurà nous establiments i hi haurà aquestes 6 sales de cinema.
de tal manera que el centre de la ciutat de Tarragona
recuperarà les sales que havia perdut fa un any i mig.
Recordem que aquelles sales, les Lauren, havien tancat.
Molta gent s'havia queixat, molts col·lectius s'havien queixat
de la falta de sales de cinema al centre de la ciutat.
Ara n'hi haurà, bé, de fet, n'hi haurà a partir de l'estiu del 2012.
Núria, una bona notícia, creus que hi hagi sales de cinema
al centre de la ciutat?
Tot i que sigui, això sí, a partir d'una operació urbanística
que suposa ampliar el centre comercial
allà on hi ha ara l'aparcament?
Jo celebro que hi torni a haver cinema al centre de Tarragona
i, a més, celebro, pel que he sentit, pel que he llegit,
que no ho presenten com un projecte de cinema clàssic,
sinó que serà una sala que es modernitzarà,
que serà unes sales on, a part de cinema purament dit,
podràs anar a veure com es fa a molts altres llocs
i s'està posant cada vegada més de moda
i penso que és una bona solució,
podràs anar a sentir un concert, una òpera,
veure un partit de futbol, un esportiu.
Per tant, celebro que es reobrin
o facin uns cinemes al cor de Tarragona
amb una visió d'innovació i de modernització,
perquè és la vida, és poder reviure el cinema clàssic,
hi anem molt puntualment i sí que hi ha altres usos
que poden tindre sortida.
Josep Maria.
Jo crec que és una notícia que és positiva,
és evident que és un servei que es dona al centre de la ciutat
i es permet d'alguna manera poder anar fins i tot passejant tranquil·lament,
no has de fer un gran desplaçament
i en aquest sentit fantàstic.
El que passa és que aquests cinemes jo recordo que ja hi eren
i sí que es van anar deteriorant,
però també van ser nous
i l'afluència no va ser espectacular
i espero que això no torni a passar.
És cert que faran el que ja estan fent els altres cinemes.
El problema és que no és la gran innovació,
és a dir, la innovació és més aviat urbanística o immobiliària.
És a dir, s'ha de construir un nou edifici sobre un altre edifici
i aleshores, amb les conseqüències
que pels veïns del voltant pot tenir a l'alçada
i si més no, em sembla una cosa una mica paradoxal
que repentinament aquestes coses es puguin fer,
quan altres vegades per altres situacions o altres construccions
les dificultats són gravíssimes.
Clar, aquí suposo que s'ha volgut afavorir...
No, no, jo en aquest sentit que s'afavoreixi
que això es pugui fer m'assembla estupendo.
El que passa és que jo crec que les administracions
han de ser...
És a dir, han d'estar més a prop del sentiment
de la societat del que estan normalment.
És a dir, em sembla molt bé a mi que...
el Port Tarragona ha sigut ara mateix un exemple fa quatre dies, no?
Aquestes situacions jo crec que ja havien invocat
que s'havia de tirar tot a terra
i, bueno, ja ho han patit a Tarragona, això.
I em sembla bé que així ara es pugui fer
però em semblaria bé que això es pogués passar més sovint.
Jo el que posaria sobre la taula és si Tarragona
té necessitat de més botigues amb centre comercial.
Si no hi ha una certa saturació potser real del Corte Inglés,
que un altre centre comercial, més botigues,
quin joc, quin encaixi troba aquí el petit comerç dintre de tot.
Clar, precisament jo els anava a preguntar
que més enllà de la qüestió de les sales de cinema
aquest projecte incorporava més superfície comercial,
una trentena de nous locals entre botigues i restaurants.
Clar, això des dels segons com es miri
reforça encara més la capitalitat comercial
en un moment en què portem sis mesos del Corte Inglés.
S'anuncia el projecte d'Ikea.
Ara hi haurà aquest eix, part central,
que ja de fet ho és, part central i Corte Inglés,
que estan molt propers,
un part central reforçat amb sales de cinema.
Tu creus que aquí entra en perill el petit comerç?
Jo soc una mica crítica amb el concepte de gran superfície,
amb el sentit que a totes les grans superfícies
hi ha les mateixes botigues.
No s'hi posarà una drogueria
o no s'hi posarà una marceria.
Per tant, sempre estem caient a les mateixes cadenes,
i a més tot són cadenes,
que es posen en aquests centres comercials,
i en Pic ja n'hi ha una, dues, tres a la ciutat.
El públic és el mateix, què repartim?
A més són franquícies.
Em sembla que no hi ha per viure totes,
aquest volum de botigues.
I el que sí que això pot restar,
doncs que si tu vols un jersei
i te'l vas a comprar a la cadena X,
i abans hi havia tres X a Tarragona,
ara n'hi ha d'haver, n'hi haurien quatre,
puguis restar de què optis per anar a comprar el jersei
en una botiga que un dia passes i t'agrada.
Jo ho veig massa farcit, per tant, poc...
Massa oferta comercial, potser.
Sí? També? Coincidiria o no?
No, jo no.
No, no, jo crec que el comerç...
És a dir, mira, les grans superfícies,
arreu del que han sigut, ha sigut l'inrevés,
generar que el comerç petit hagi prosperat i hagi millorat.
Allí on s'ha instal·lat, per exemple, el Corte Inglés...
Jo he viscut, ho he viscut a Saragossa,
ho he viscut a Palma de Mallorca,
i ara ho he buscat a Tarragona.
Allí on s'ha instal·lat el Corte Inglés,
i hi ha, per descomptat, les capitals grans,
com Madrid, etcètera,
que a més no n'hi ha un, n'hi ha 300.
Al voltant del Corte Inglés,
el petit comerç ha crescut i ha millorat,
i ha estat una oferta més gran.
Entre altres coses,
i aquesta sí que, des del meu punt de vista,
és la important per Tarragona,
que és diferent del rest de la ciutat.
Tarragona no ha sigut una ciutat
que hagi tingut comarca en la vida.
Mai. Mai.
Això és l'única manera que podem generar,
o una de les úniques...
Però perdona, Jo no t'estic dient del Corte Inglés, eh?
T'estic dient que en els centres comercials
el que s'instal·len sempre són
les mateixes franquícies,
les mateixes botigues.
Bé, jo les veia instal·lades a la Rambla ara mateix.
Sí, però llavors n'hi posarem una altra
en el centre comercial.
Bé, això ja ho veurem.
Ja ho veurem.
El que és un contrasentit,
des del meu punt de vista,
és el fet que s'instal·lin,
amb l'excusa dels cinemes,
ara instal·larem més tendes.
Quan al Parc Central,
jo crec que el primer problema que va tindre
va ser justament la desaparició dels cinemes.
el desaparèixer dels cinemes
va baixar de forma caòtica
el seu funcionament,
perquè va tindre un desintegre.
La gent, quan va amb una cosa,
va amb una altra.
És a dir, va així, això.
Per tant, el generar,
que ara perquè es posen més cinemes
es posin més botigues,
però tampoc no sé quina és l'explicació,
perquè ja ho veiem la resposta.
Els promotors segur que ho han demanat.
Per fer negoci, no?
És a dir, hi ha una prestació
contra una contraprestació sempre.
I per tant, s'ha de passar per aquí.
Ara, si això serà positiu,
jo crec que sí,
que al final és positiu
perquè la gent, quan va al cinema,
no hi va i entra corrent
el moment que ha començat la pel·lícula,
no va donant temps per allí,
després entra...
Tot això jo crec que és bo
perquè fa ciutat
i fa capitalitat,
i fa capitalitat econòmica
que no l'hem tingut mai a la història.
Deixi'm saludar el Joan Menchon,
que ja ha arribat.
Joan, molt bon dia.
Bona nit.
Hem començat parlant de cinemes,
dels cinemes de Parc Central,
i hem derivat una mica
amb el tema comercial,
com pots escoltar,
què et sembla la notícia
de les noves sis sales de cinema
de Parc Central,
de l'augment de la superfície comercial
del centre...
Home, jo volia parlar
de la musea de la Setmana Santa.
Doncs ja parlarem després.
Jo t'estava esperant que vinguessis.
Aviam, bromes a banda.
És que és el de...
Aviam, jo veig difícil
perquè per un cantó
sí que veus que l'aparició
o l'ampliació d'un centre comercial
pot afectar el petit comerç,
però per l'altra banda,
hem d'apostar, penso jo,
cap a l'especialització,
el producte diferencial,
el producte de qualitat,
i també pot ser un al·licient
perquè el petit o el mig de comerç
espavili, no?
Llavors,
on està el punt just?
Doncs això ho sabrem
amb el pas dels propers mesos,
els propers anys,
a damunt,
amb una crisi
de padre i muy senyor mio,
que em sembla
que al final del túnel
cada vegada
que es girem la corba
surt una altra
i se'ns fot més lluny, no?
Ho veig una miqueta complicat
a l'hora de fer
l'oracle de Delfos
o de preveure-ho, no?
Però amb una crisi
també és una oportunitat.
Encara em faltava
per apuntar una cosa,
recordem que fa unes setmanes
es posava la primera pedra
del nou mercat, no?
Que ha de ser un altre
punt d'atracció comercial.
Clar,
mercat central,
corta inglés,
part central,
les Gavarres
com a polígon
externa a la ciutat
de mig camí
entre Tarragona i Reus.
Alerta,
però tenim una ciutat
de 100 i escaig
o mil habitants
que té les perspectives
de creixement
amb el Pla General
aprovat provisionalment
el 2011
amb una voluntat
no tan sols
de capital comarcal
sinó de capital
de província
i capital del sud
de Catalunya
que necessita
uns equipaments
importants
que o venen
centres comercials
o grans superfícies
o franquícies
o els creem nantros.
És un tema ja
a nivell de ciutat
de què decidim.
continuar plorant
que un centre comercial
és dolent
o plantar cara
a la realitat
i dir,
bueno, senyors,
anem a muntar aquí
una xarxa comercial
amb cara i ulls
amb productes de qualitat,
etcètera, etcètera.
Perquè com es planta cara?
Precisament amb això
que diu el Joan?
Més especialització,
millor servei...
El que volia afegir
és que és un detall
que sí que havíem obviat
i és que el consumidor
també té dret a escollir
i té dret a tindre
molt d'oferta
i poder escollir molt bé
i no estar condicionat
a un...
És el problema
que ha tingut Tarragona
històricament.
Teníem quatre tendes
que en lloc de vendre
el que feien
era fer-te un favor
cada vegada
que anaves a comprar.
No despachaven.
No despachaven.
No despachaven.
No venien.
No despachaven.
Aquesta és una situació real.
Aquesta és una diferència.
És una diferència.
Sí, però el consumidor
també té el dret
de poder comprar millor
i a més bon preu
perquè la competència
hi genera això.
Jo només estic amb el Joan
de que ha anat canviant.
De totes maneres...
Aviam, jo insisteixo
amb un detall.
El que ha anat canviant
el què?
Ha anat canviant
la professionalització...
Del sector comercial.
Des que tenim
el Corte Inglés.
Ho sento,
he de dir una marca.
que aquí a Tarragona
jo estic sentint pel carrer
o al seu ascensor
gent parlant
en dialecte occidental,
gent parlant en tortugir
i gent parlant
que ve d'en Posta
i que ve d'en Priorat.
Que abans no venien aquí.
O anaven arreu, sí,
o senzillament
ja no els venia d'aquí
i s'anava en directe
a Barcelona.
O cu,
que aquests
aparquen aquí,
compren el tabaco aquí,
dinen aquí,
potser se'n van a fer un tomb,
se'n prenen la horxata,
compren xurros.
És el que...
Sí, sí, sí.
És el que estàvem dient
fa un moment, no?
creant la comarca de Tarragona
que no havia tingut mai a la vida.
Aquest poder d'atracció
com a capital comercial.
En fi,
el projecte ja està en marxa,
això començaran
les obres de manera immediata
i estaran a punt
el mes de juliol del 2012.
És a dir,
d'aquí un any i poc,
d'un any i mig,
tindrem siremes
i tindrem més oferta comercial
a part central.
Més enllà d'això,
hi ha altres notícies
aquests dies.
El Joan Menchon
i el Josep Maria Sol i Poblet
que tenen a veure
amb la Setmana Santa Tarragona.
No és el cas de la Núria Palai,
que jo sàpiga,
però en fi,
hi ha el projecte de la...
Això es pot arreglar.
Jo me la miro,
jo me la miro.
El tema del Museu de la...
Potser de la manera de participar.
El tema del Museu de la Setmana Santa,
ja que parlàvem
de factors comercials
com poden ser
l'atracció de nous comerços,
de nous cinemes,
de noves instal·lacions comercials,
el Museu de la Setmana Santa
també ha de ser
un equipament cultural
que atregui més públic,
més turista,
religiós o cultural
a la ciutat de Tarragona.
Consideren que és un bon projecte,
és una bona iniciativa?
Joan,
estàs a favor?
Sí?
T'agrada?
No?
Home, aviam,
jo més que un projecte
ho veig ara com una iniciativa
que dona moltes oportunitats
i és molt important.
Jo continuo a dir
el de sempre.
Tarragona
ocupa el carrer
tres vegades a l'any.
Setmana Santa,
Santa Tegla
i Terracó Viva.
A Santa Tegla
tenim el casal
de la casa de la festa.
Terracó Viva,
escoltem,
només amb els monuments
que tenim,
ja tenim l'espai.
que es creï un espai
on tinguem el referent
de Setmana Santa
des del punt de vista cultural,
religiós,
associatiu,
no ho oblidem,
és important.
Servirà per portar turisme
o no?
Però és que hi ha una altra cosa
que penso més important.
És un espai
en el qual
la gent que participa
a la Setmana
a Santa
es pot sentir identificada,
és un punt de referència
i és un lloc també
on s'hi trobi.
I pot ser activitats
per a les escoles,
la implicació del reste
de la societat,
etcètera,
etcètera.
I això,
si funciona,
portarà per si mateix
aquest turisme.
Però aviam,
no ens pensem mai,
siguem realistes,
que l'afluència
que tindrem a Tarragona
el divendres Sant
és la de Sevilla.
Que hi ha gent
que ja es pensa
que amb això ho salvarem,
no som Sevilla,
som Tarragona
amb unes característiques
pròpies
i diferents
a altres Setmanes Santes
de la resta del món.
Pot ser perquè tampoc
no es vol ser Sevilla,
no?
O tu creus que hi ha gent
que vol ser com
la Setmana Santa de Sevilla?
No,
això potser entraríem
en un debat molt més profund
que penso que se l'està fent
i en Josep Maria Soler Poblet
me la corregirà,
que s'està fent
des de dintre
de la gent
que participa
en la Setmana Santa
i és
què volem
que aquesta Setmana Santa
o aquestes professors
siguin
en un futur.
Portar els passos,
les bandes de música,
les bandes de timbals,
portar cucurulles
o no portar cucurulles,
el sentit cultural,
el sentit a vegades
festiu
o d'aparença,
el sentit religiós,
són coses
que s'estan entrant
en debat
i penso que cada dia
s'està obrint
aquest debat.
Josep Maria,
el projecte del museu
que et sembla?
Jo crec que és una
demanda històrica,
quan vaig ser president
de l'agrupació
ja ho demanava
però quan el meu germà
ho era
també ho demanava
i tampoc
no ho vam aconseguir mai.
El que passa és que
s'ha d'entendre
que el museu,
perquè jo crec que
a vegades
ha estat
tan
hi ha hagut
molta discrepància
al respecte
i és perquè
el tema
de clar,
a vegades
explica el museu
com que tothom
ha d'agafar els seus passos
i col·locar-los dintre
al museu
i s'ha acabat la història.
Però això
no és el que s'ha de fer.
Justament,
jo ara he estat
fa molt pocs dies
a Conca
i vaig anar a veure
al museu
de la Setmana Santa.
El museu
de la Setmana Santa
és propietat
del cabildo
de Cofredies
i no hi té
ni un pas.
Bé,
exactament
té una figura
d'un pas
i té un cris
que és de
marfil
del segle
no sé quant
que el tenen
allà tancat
a forratllat
perquè
no els hi fan
malmeti ningú.
Però tota la resta
de passos
que n'hi ha
en trenta no sé quants
no estan pas
al museu
i aquí tampoc
s'ha de fer aquesta idea.
És a dir,
aquelles cofredies
o germantats
que tenen
església pròpia
lògicament
el que tenen
és el dret
de tindre
lliços posats
els seus passos
i que es vegin
i es visitin
les esglésies.
I les altres cofredies
sí que les podríem
portar els passos allà?
Això
s'ha de veure
i s'ha de mirar
perquè s'ha de veure
l'espai
del que es parla
i quina cabuda té
i quines possibilitats
hi ha.
i evidentment
aquell que vulgui
i no tingui on col·locar-lo
i el vol col·locar allí
m'assembla estupendo
no hi tinc convenient
però
no amb la idea
per aconseguir
que tothom
obligatoriament
ha d'anar allí.
Això no és el sistema
i no funciona així.
I no funcionarà.
El símil bo
és
no parlem
parlo ja
com a professional
del tema
no parlem de museus
sinó que parlem d'espais
i una miqueta
la idea
o l'esperit
de la casa de la festa
potser per si això
la casa de la Setmana Santa
és un espai d'interpretació
que expliqui
Murcia
Murcia no té
un museu
de la Setmana Santa
i no estan els passos
estan a les esglésies
o a les esglésies
de la propietat
o al museu
anava a dir jo
però és que
no crec que la concepció
sigui de fer
un magatzem de passos
sinó que
el que s'ha de fer
és explicar
la idea primitiva
i que tot això
alguna confraria
té la necessitat
de no tenir el pas
desmuntat
gairebé en un magatzem
que això
ahir ens ho explicaven
alguns presidents
de confraries
suposo que es combina
molts interessos
o moltes qüestions
més que interessos
són necessitats
si a tu el que vols
és explicar
la festa
i ho poso entre cometes
el que és
la Setmana Santa Tarragonina
se li pot dir festa
sí, sí
digue-li com vulguis
la Setmana Santa Tarragonina
no has de fer
un magatzem de passos
el que has de fer
és explicar
exactament
què són els elements
has de fer-ho
com un museu
no com un magatzem
com dèiem
per tant
jo crec que és
una bona iniciativa
sempre i quan
doncs
es pugui fer
una cosa de qualitat
no fer allò
amb una sabata
i una esperdenya
com acostem a fer
les coses
en aquest país
a vegades
i especialment
a Tarragona
i especialment
jo ja no ho he dit
jo sí
jo sí
sinó
s'ha de fer
una cosa de qualitat
on s'expliquin
tots els elements
on s'expliqui
el significat
i on
qualsevol persona
sigui
doncs sigui
sigui de la religió
que sigui
doncs pugui veure-ho
com una part
del folclore
de la cultura
del ser
de la ciutat
de fet
jo penso
que la setmana santa
òbviament
neix
des d'un punt de vista religiós
això
és innegable
i no és discutible
però que a dia d'avui
forma part
del fet cultural
de la nostra ciutat
i amb una idiosincràsia
tan especial
tan diferent
de les restes
de la setmana santa
que òbviament
l'hem de considerar
com un fet folclòric
i el que no vulgui
el que vulgui negar
aquesta evidència
és donar els cops de cap
contra una parella
alerta amb el terme folclòric
perquè quan sentim
parlar de folclòric
imaginem la lola flora
és el que se'l sigui
sinó en el sentit etimològic
és que hi ha algunes paraules
que ha quedat
tradicional
d'un poble
la ubicació
per cert
que proposa l'Ajuntament
que és allà
la Rambla Vella
en aquell forat
perquè ara és un forat
un solar
que hi ha
al costat del carrer
rere Sant Domènec
és a dir
just darrere de l'Ajuntament
et sembla oportuna
porto una centralitat important
perquè estem dintre de
a dos passos
o a dos minuts de peu
del circuit històric
el circuit monumental
que diu la sang
de la professora
de Setmana Santa
que és la part alta
i estem complementant
els equipaments
de la part alta
és on hi ha
dos cofredies
importants
a Tarragona
com és la sang
o els pagesos
també hi ha els nascerenos
ostres
no és mal lloc
i si no tenim
aquest lloc
quina altra possibilitat tenim
sí perquè aquest ha estat
un tema sempre
de fa tants anys
que el museu segurament
hauria d'anar a la part alta
però a la part alta
hi ha molt pocs espais
Núria
a tu et sembla
una bona ubicació
sí
el que no pots fer
és desplaçar-ho
i tirar-ho cap a fora
no tindria sentit
com dèiem abans
en un polígon industrial
necessàriament
ara ser un lloc central
això no té sentit
per cert
escolta
m'acabo d'impressionar
perquè veig que sí
que ens escolta molta gent
perquè m'acaben d'enviar
ara mateix un escrit
que diu
el parc central
per por
el cort anglès
va fer fora
a certes botigues
és a dir
no va renovar contractes
i volia que vinguessin
altres marques de qualitat
i poguessin competir
i això li envia un conegut
escolta
doncs en fi
queda aquest apunt
el quart tertulià
que vingui
enhorabona
gràcies
el tema del museu
de la setmana santa
doncs en fi
a veure si és una realitat
recordem que l'alcalde
ho va anunciar
en la presentació
de l'opuscle
de l'agrupació
va dir que això seria
en fi
que presentarien el projecte
en més detall
perquè de fet
els tècnics
de l'Ajuntament de Tarragona
ja han treballat
i d'alguna manera
culminaria una reivindicació històrica
com deia abans
el doctor Soler Poblet
perquè n'avovien parlat
d'això
moltíssimes vegades
amb diferents tertúlies
i debats
en aquesta casa
i en el món
de les diferents confraries
pensava això a tom de projectes
com el del museu
de la setmana santa
perquè hem assistit
també en els últims dies
amb un munt
d'inauguracions
primeres pedres
els hi volia preguntar
què els sembla
la llei electoral
ja saben que des d'ahir
des d'ahir
en què es convoquen
les eleccions
ha quedat prohibit
el tema de col·locació
de primeres pedres
inauguracions
això ha fet
que l'últim cap de setmana
tots els alcaldes
i representants polítics
de les institucions
del país
s'hagin dedicat
a fer moltes inauguracions
perquè a partir d'ara
queda prohibit
a tu Núria
et sembla un encert
aquesta reforma
de la llei electoral
per allunyar
les eleccions
en aquest cas
les del 22 de maig
en fi
del tema
electoral
del tema
inauguracions
això era per donar-vos
feina als mitjans
de comunicació
que aquest cap de setmana
es va haver d'acalçar
les botes de muntanya
i anar a fer una marató
inauguració
rere inauguració
darrere dels polítics
sí
jo sé que aquí
teníeu begudes isotèrmiques
i teníeu doncs
tot el necessari
per afrontar
la Maradona
ara fora de
de conyes
per dir-ho així
jo la inauguritis
crec que va ser
un dels grans errors
i ara em posaré
potser
en un jardí
que no toca
va ser un dels grans errors
que va
promocionar
que va implementar
el president Pujol
que cada
x metros
de carretera
d'autopista
d'autovia
de no sé què
doncs anàvem fent
una inauguració
i hi ha
l'eix transversal
o hi ha carreteres
que s'han inaugurat
45 vegades
i que hem de sortir
d'aquesta
voràgine d'inauguracions
i sobreinauguracions
jo crec que és important
que fets
remarcables
doncs es posi
una primera pedra
la construcció
d'un hospital
la construcció
d'una escola
si vols
del mercat
i quan
s'acaba l'obra
que vol dir
i passa el primer cotxe
per tota
la longitud
de la carretera
quan el primer
ciutadà
pot anar
a comprar
el mercat
es faci
una inauguració
això
que
posem-nos
a inaugurar
com a bojos
tots
i posar primeres pedres
em sembla un desencert
que fins i tot
la ciutadania
no ho percep
com una cosa positiva
que ha fet
l'equip de govern
de turno
sinó que ho percep
com un
acta de propaganda
més
Joan
és que a mi em ve
una imatge
en blanc i negre
la música
del nodo
i un senyor
bajito
con la voz
flautada
que diu
queda inaugurado
este pantano
aviam
sí
aquesta és la imatge
que està vingut
aquests dies
me veig la inauguració
però no
aquestes
i totes les eleccions
i tot el que sigui
els pantanos
encara gràcies
sí
però bueno
el resto
jo torno a reivindicar
el pantano
de Vilaber
que és una cosa
que faig sovint
i dius
bueno
aviam
potser paquem
pel tema electoral
d'un excés
d'inauguracions
però és que també
després
ens queixem
que no es fa res
també és una manera
d'exterioritzar
que es fan coses
tornem a ser el mateix
és el just punt
de totes maneres
jo continuo dient
el de sempre
la inauguració
de pantanos
abans d'eleccions
i les campanyes electorals
serveixen per gaire
no hi havia eleccions
amb els pantanos
potser era el bo
serveixen per gaire
tu creus que no tenen
efectes electorals
després
quina voluntat
de vot canviarà
més quan això
sabem que és una roda
de demòcrit
que va girant
que va girant
quina voluntat de vot
farà canviar
tot això
un 1
un 2
un 3
un 4%
ni això
ni això
Josep Maria
no
jo
la llei s'ha quedat curta
havia de prohibir
un any abans
de les eleccions
que fotin i inauguració
un any abans
i un any després
i que inaugurin les coses
quan toquen
saps el que s'inventaran
en els pitjans de comunicació
per estar presents
els tres
bueno
ja està bé
perdoni
recordem que
s'ha anul·lat això
però s'ha anul·lat
per exemple
també la propaganda
és a dir
aquests dies
hem pogut veure
els caps de llista
els candidats
a les tanques
publicitàries
ara teòricament
segons la llei
no ho podem fer
fins a l'inici
de la campanya
perquè es fa
una guerra
electoral
si ja s'està fent
no té sentit
jo el que crec
seriosament
és a dir
els polítics
s'han equivocat
sempre
s'equivoquen
i jo no entenc
els experts
no em diguis
que ho fem malament
ara
els experts
en màrqueting
que li diguin
a un alcalde
que ha d'aixecar
un carrer
dos mesos abans
d'unes eleccions
perquè la gent vegi
que està arreglant
el carrer
l'únic que aconseguir
ha sigut
només ha sigut
cabrejar el personal
i cobrar la minuta
de l'assessorament
però això no li diuen
els del màrqueting
això és ell
que diu
hòstia
què ha de demostrar
no he fet el que havia de fer
ja ho haig de fer
ara
ja no sé
que els experts
de màrqueting
i d'imatge pública
pesen moltíssim
i a vegades
jo crec que és negatiu
l'efecte que tenen
aquestes coses
per tant
el que s'ha de fer
és complir el peu
de la lletra
la llei electoral
que jo sí que l'ampliaria
i impediria
aquestes depagenades
que es fan
una altra cosa
és el tema
una altra cosa
és el tema
del president Pujol
que el president Pujol
no
a veure
també va arribar
en una època
en què ja es va passar
però al principi
és que va trobar
una Catalunya desolada
i llavors també
s'havia de refer país
s'havien d'inaugurar
moltes coses
en qualsevol cas
el que ha fet
la llei electoral
és segurament
concentrar
com el que hem vist
aquest cap de setmana
en fi
a Tarragona
hem pogut veure
la Rambla de Camp Clar
el Camí de la Coma
a Bona Vista
la inauguració
del nou sistema
de clavegram
de la floresta
moltes altres obres
petites
la setmana passada
la primera pedra del mercat
a Barcelona
s'han fet un munt
d'inauguracions
clar
el que ha fet
la llei electoral
és avançar-ho a això
distanciar-ho
de la campanya
però concentrar
i aquesta imatge
dels alcaldes
o recordem
perquè fora de Catalunya
hi haurà eleccions
autonòmiques
també el 22 de maig
hem pogut veure
el president de València
inaugurant un aeroport
que no té ni licència
perdona
hi ha una cosa
com a mínim
s'estan inaugurant
coses executades
i no voluntats
o trajes
per cert
a mi amb aquella inauguració
em va crear l'atenció
les paraules
de no sé qui
era el que parlava
i es dirige
el president
de la comunitat
mi president
que ell pensa
que encara està fent
l'Emili
però vull dir
que allò
és surrealista
absolutament surrealista
podria haver inaugurat
també el tancament
dels repetidors
de TV3
posats a inaugurar
pot ser
pot ser contraproduent
tanta concentració
de fets
contraproduent
pel ciutadà
veure tantes coses
en poques hores
o en pocs dies
l'empatge és una cosa
que senta molt malament
a tothom
en tots els sentits
no ets capaç
de copsar la magnitud
de la tragèdia
amb tanta
ai mira
ara ens truquen
per dins també
que ara
perquè diem
el Joan Manchón
que li ha sonat
el mòbil
abans
el del doctor Soler
que no ha sonat
no ha sonat
deixi'm
però algú
deixi'm un últim comentari
ara que parlava
de l'aeroport
de Castelló
aquestes instal·lacions
una mica fantasmes
que inauguraven
la setmana passada
avui l'aeroport
de Reus
també és notícia
perquè enmig
d'un panorama
en què
la majoria
d'aeroports
sobretot
petits
o mitjans
diuen que
preveuran
una davallada
de línies
sobretot
recordem
pel trasllad de Ryanair
de la companyia irlandesa
a l'aeroport
del Prat
i per la falta
de subvencions
del govern
de la Generalitat
a Ryanair
ahir a l'aeroport
de Reus
el seu director
en fi
presentava
noves rutes
i sembla que serà
un bon any
des del punt de vista
de les instal·lacions
aeroportuàries
de les nostres
comarques
preveuen
diuen
els experts
en això d'economia
que el turisme
aquest any
funcionarà
i que serà
un dels motors
Núria
que salvarà
en aquest
panorama
de crisi
brutal
això de l'aeroport
de Reus
amb les xifres
que surten avui
ho veus positiu?
Jo ho valoro
positivament
no tant
per la possibilitat
que ens dona a nosaltres
de sortir
cap a l'exterior
sinó perquè
vingui gent
cap aquí
per reactivar
tot el sector
del turisme
ara bé
dit això
i sent crítics
perquè avui tenim
el dia crític
no
ens hem de
ara m'has espantat
i tot
ens hem de
plantejar
seriosament
quina política
turística
volem en aquest país
si volem un turisme
de qualitat
ho volem
el sorra
i sol
i sexe
a l'interior
les comarques
interiors
de Tarragona
s'està fent
una bona feina
de promoció
s'està fent
una bona feina
de turisme
de qualitat
lligant una mica
amb el que dèiem abans
Tarragona
s'està posant
les piles
en el sentit
de
què hem de vendre
com ho hem de vendre
dèiem això
al museu
de la setmana
santa
posar complements
que facin atractiva
la ciutat
i en canvi
tenim un sector
de costa
que ofereix
un turisme
de molt baix
us recordeu
l'any passat
em semblava
en una tortulla
parlàvem
d'allò
de Salou
que van vindre
aquella invasió
de xiquets
que anaven
tots
una mica
desmarxats
per tant
hem de veure
quin tipus
de turisme
volem
jo crec
que el director
de l'aeroport
li ha de rir
i li ha de dir
que l'optimisme
és saludable
el que passa
és que
les altes encises
molt d'allò
ens fa mal
però l'optimisme
en principi
és saludable
per tant
si es compleix
estupendo
i si no
apetxugar
depenent massa
de Rallaner
però de totes maneres
i està vist
que aquest és
un defecte greu
però sembla ser
que no ho entenen
els pobres mortals
que no tenim
coneixements
d'aquest tipus
que no hi entenem
però a la vista
jo crec
m'ha semblat sentir
que Finer
obria una línia
sí
però
continuem
depenent molt
de Rallaner
Joan
algun comentari
que anem acabant
no precisament
el que diu la Núria
és important
el turisme aquest
d'interior
el nivell
és un turisme
de qualitat
però alerta
no vindran
amb Rallaner
ni vindran
amb Iberia
sinó que vindran
com molt amb l'Ave
o amb vehicle
des de Barcelona
des de Tarragona
des de Saragossa
des de Madrid
o com amb
un lluny potser
des de Perpinyà
clar
és que hi ha molts tipus
de turisme
i a més el de Tarragona
a la ciutat
segurament no té res a veure
amb el de sol i platja
ni segurament
amb la majoria
que venen
amb vols xarters
a l'aeroport de Reus
que segurament
van bàsicament
a la platja
jo crec que el turisme
de sol i platja
fa molts anys
que s'ha acabat
però té un idó
la gent
d'aquests que venen
amb Rallaners
que estan a costa
que un dia
fan una visita
a l'interior
però la immensa majoria
els tanquen a l'hotel
s'estan 10 dies
a l'hotel
tancadets
i no surten per res
per nada
per res
que són la majoria
acabem parlant
una mica de platja
en aquest dia
de primavera
que tenim
a la ciutat de Tarragona
aixecem aquesta tertúlia
que avui hem compartit
amb la Núria Palahir
el Josep Maria Soler Poblet
i el Joan Menchon
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia