Miquel, com estàs? Bon dia.
Molt bon dia, Josep Ardila.
Nova edició de la última mitja hora, avui número 45,
avui que és divendres, 2 de desembre, què anaves a dir?
Que sí, que sí. T'estaves dient, sí.
Ah, va bé, va bé, d'acord. Estaves reafirmant el que jo deia, eh?
Divendres, 2 de desembre, com cada dia comencem,
com cada divendres, vaja, comencem recordant les vies de participació
als nostres oients.
Facebook.com barra última mitja hora,
Twitter.com barra última mitja hora
i elmatí, arroba, tarragonaradio.cat.
Avui podem ja directament demanar disculpes prèviament,
perquè estem molt refredats els dos.
Sí, si sentiu allò de...
Sí, ens haurem de...
Perdoneu parlar, però vaja, si ho sentiu és allò,
com que a més tenim el micro obert tota l'estona allò per comentar i tal.
haurem de treballar menys junts,
menys apegats, perquè ens estem aquí propagant lluny.
Mira que la relació estàs tu en un lloc i jo en un altre.
Exacte, exacte, estem massa lluny, en veritat.
Però bé, és bo que té conviure en un espai tancat.
Vinga, va, que als nostres oients la nostra vida
no sé si els interessa...
Per cert, puc aprofitar
per explicar una anècdota personal.
Puc aprofitar, Pepe?
Dóna-me permís. Aquest matí he anat amb un taxi
que escoltava en Tarragona ràdio. Ah, molt bé.
Vull dir que salutacions.
Segurem aquest senyor. Havies dit que hi treballaves o no?
No, no, no, perquè anaven molt adormit. Ah, val.
No te n'has enterat fins gairebé al final, eh?
Exacte. Bé, els taxis ens escolten.
Comencem l'última mitja hora d'aquest divendres.
Som-hi.
L'última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Monsali.
Doncs, com us deia, estem tots molt refredats
i és que la cosa ja ve de llarg.
Perquè no sé jo si la cosa va vindre ja del cap de setmana.
Pep o Pepe o què passa aquí, aviam, això.
Home, allò que coses que passen, no, que et refredes, et quedes sense veu
i bé, has de donar una mica la cara i fer-ho com bonament pots.
Mira com començaves el matí de Tarragona ràdio d'aquest dilluns.
Amb l'encesa de les llums hi ha un mercat de pessebres a la Rambla Nova.
Tot bé?
I parlant de pessebres, avui us expliquem
que el carrer Mallorca ha tocat la Tarracorena plaça
i bona vista acolliran els naixements
que cada any instal·len la Brigada Municipal.
Fatal, eh?
Home, feia una mica de...
Déu-n'hi-do, eh?
Feies patir, perquè semblava que en qualsevol moment
t'haguessis de trencar la veu definitivament.
Sí, sí, però escolta'm, aquí no només rebo jo, eh?
No, no, i tant.
Tu també, i és que el Miquel, durant el tothom del passat dilluns,
també no sé si pel cap de setmana, no ho sé,
tenia problemes per continuar l'entrevista
a causa del seu refredat, eh?
Després us explico com va ser la situació, escolta'm.
Les representacions, suposo que et refereix a això, Romà.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs...
Què passarà?
Hem de continuar, em perdonareu,
perquè estic una mica encostipat
i ja estava ara més pendent d'un...
Bé, continuem.
Voldria entrar una mica més en el món interior,
com se sol dir...
Perdó.
Sí, sí, en el món interior, eh?
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh?
Saps què passa?
Que estava fent el programa i tenia un estornut,
un... saps, allò, a punt.
Sí, sí, sí.
Lo tenia a punt i no volia que sonés en directe
i, clar, estava aguantant-me, aguantant-me
i hi va un moment que ja no sabia...
Clar, és que, a veure, al final ja no sabies on estaves, eh?
Ja passa això que...
Nosaltres venim aquí a treballar i a fer ràdio,
tot i que estiguem refredats.
De tant que sí.
Tot i que a vegades no és massa greu per la nostra audiència,
però, vaja, és bo que hi ha.
Vinga, més cosetes.
Som-hi.
Ai, que teníem el Lluís una mica...
Refredat, també.
Refredat, també, també, també.
Vinga, endavant.
Anem al sempre nàstic, no, ara?
Anem al sempre nàstic, i tant, sí, sí.
Anem a un partit...
Ah, és que no sabies si anaves...
Jo crec que anaves tu, eh?
Vinga, doncs jo mateix.
Anem al sempre nàstic, partit contra l'Alcoi.
Jordi Blanc es feia una mica un embolic amb una paraula.
Només amb una, eh?
Només amb una.
Dues victòries i un empat, per tant,
havent sumat set dels darrers nou punts.
El nàstic avui es vol retrobar amb un estadi de característiques...
de característiques similars a l'estadi de l'Alcorcón,
amb la mateixa victòria que es va trobar a Terres Madrilenyes fa 15 dies.
Característiques.
Característiques.
És com la de la setmana passada de la bombera, del Caracarrac.
Es va enredar una miqueta, el Jordi.
I escolta'm, què li passava a Jorge D'Alessandro,
el tècnic del nàstic durant una roda de premsa?
Sonava com una mena d'eco.
Sí, sí, sí.
No sé si és que el Quim estava tocant alguns capos o què feia.
Aquest és el problema, segurament.
Escolte'm-ho.
En fi, en definitiva, creo que...
Creo que el partido fue muy, muy disputado
y creo que fue un buen partido por momentos, ¿eh?
Què passa?
Carles, lo que comentabas un poco la línea de lo que estabas comentando,
probablemente tenía un...
Ara, de cop, es fa un silenci.
Veus?
Doncs no sona.
No.
Atenció.
Sí, pero aquí pues se mostró muy buenas diagonales, así vamos...
Y nos faltó quizás un poquito de precisión en los últimos metros.
Y el rival aquí, muy difícil también, jugó por ritmo eléctrico
utilizando la figura de su delantero centro.
No he encertat ningú, tú.
És un misteri, eh?
Un misteri, eh?
Perquè serà un rever aquí, un nego molt estant.
Li dona un toc com a movèpic, oi?
Sí, sí, sí, sí.
És com si estigués...
Com molt orató, allò...
Com si estigués...
El que estigués dient fos el més important que ha dit mai a la vida.
Un dia ho podrem provar.
De fer una roda de premsa d'Alessandro,
passar-la per un...
Per un filtre d'església, una cosa així, aviam què tal.
A veure què passa, no?
No només amb les paraules es fa un embolic Jordi Blanc, eh?
Perquè també es feia un lío amb els números.
Escoltem-ho.
Amb l'Alcullà, el Nàstic s'hi ha trobat
en totes les categories professionals.
Des de primera, en la dècada dels 40,
passant per segona divisió,
en la dècada dels 40 i també dels...
40, volíem dir.
A partir d'aquí, segona divisió B,
dècada dels 90 i tercera divisió,
en la dècada dels 70.
Per tant, un Alcullà Nàstic,
o un Nàstic Alcullà, en certa manera,
ha tingut una trajectòria llarga
dintre de la història de tots dos clubs,
tot i que al Nàstic mai se li ha donat massa bé
aquest estadi, ja que tan sols ha aconseguit una victòria
i va ser la temporada 92-93.
Ole, ole.
Aviam.
Déu-n'hi-do.
Jo no hi he entès molta cosa.
Jo tampoc.
40, 70, 90...
No sé si estàvem fent la bonoloto
o com anàvem, si és que no ho entenc.
O què estàvem fent, no?
No ho sé, no ho sé.
En definitiva, que no ens va quedar massa clar.
No.
I tu hi vas anar, el coi o no?
No, al final no.
Tu no vas perdre la cartera ni res.
No, vaja, ara ho miraré, però en principi no.
És que hi va haver un tal Javier...
Javier Cascán, no?
Sí, no?
Que va perdre la cartera allà i, vaja,
que algú la va trobar
i bonament aquell senyor va dir això.
I ara sí fora de joc.
Ara li han assenyalat fora de joc a Borja Viera.
Se ruega el señor Javier Forda Cascán.
Venga la cabina de golpe.
Tenemos su cartera.
Ep, ep.
Javier Forda Cascán.
Javier, ves cap a la cabina.
La cabina de golpe, gracias.
A golpe, eh, Javier.
La cabina aquesta que sembla una cabina...
Clar, s'ha fet com un silenci
a veure què havia perdut aquest home.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Allà se veig nada de la pilota.
Déu-n'hi-do, eh?
S'havia fet un silenci,
però és que, clar, a mi la precisió és aquesta,
el silenci de...
Aviam que haurà perdut.
I després, si t'has fixat,
que el Jordi Blanc diu
sembla una cabina de...
I es queda així com ha parat.
A què es devia referir?
A què es devia referir?
La qüestió és que el Javier va trobar la cartera,
que escolta'm...
Javier Jordà, eh?
Ja està bé, no?
Que va trobar,
perquè és un mal de cap, eh, perdre la cartera.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Que si hi ha nova targeta,
es torna a fer el DNI...
Vaja.
Un mal de cap, vaja.
Però cert,
anem a fer una mica de lliçó de geografia, Pepe.
Em sabries dir el nom dels cinc continents?
Sí.
Aviam.
Amèrica, Europa,
Àsia,
Àfrica i Oceania.
Núria Cartanya no ho té tan clar.
En veritat són cinc només els continents?
Home, i tant.
Doncs anem per feina,
perquè tenim un munt d'entrevistes,
d'activitats de l'agenda per aquest cap de setmana,
que us volem explicar.
La primera de totes arriba dins el marc del teatre màgic
i arriba de la mà d'un clàssic, diria jo.
Més que res perquè fa molt de temps
que porta el seu espectacle per als sis continents.
Per als sis continents.
Per als sis continents.
Tu t'has colat.
Per tot arreu del món.
I també perquè ha passat bastantes vegades per Tarragona.
Aviam, que tenim una discussió aquí ara interna,
perquè el nostre tècnic diu que sí que són sis.
Diu que sí que són sis.
No ho sé, no ho sé.
No, sí que és veritat,
i jo he estat consultant,
que fins i tot es parla de sis i set continents,
si es compta l'Antàrtida
o Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Oi, fins i tot...
Clar, és que això de la geografia, Pepe, no és...
Però els clàssics són els cinc continents de tota la vida.
Són els cinc, són els cinc.
I ja està.
I ja està, i punt en boca.
I escolta, en visc que els novis
es representa aquest cap de setmana
al Teatre Metropol de Tarragona.
De fet, arriba avui amb doble funció,
aquest divendres,
amb el Joan Pere i l'Ampano Moreno.
Sí? Segur?
Sí, home.
Tenim concurs?
Reglaràs entrades, no?
I tant.
A tu t'agrada, Joan Pere?
Sí, no?
O no?
És igual.
Joan Pano, Joan Pano,
Joan Pano...
Ai, Joan Pano.
Joan Pera i Amparo Moreno.
Joan Pera i Amparo Moreno.
Que no m'equivoqui,
això em sembla que sortirà a l'última mitjana
amb el Miguel González.
Des del huevo, des del huevo.
Ha estat un lapsus.
Joan Pera i Amparo Moreno demà al Metropol.
I amb el Joan Pera
parlarem a la recta final del programa.
En fi, Núria, que vagi molt bé el programa.
Gràcies.
Francesc, apa, a preparar ja els àpats de Nadal.
Doncs sí, ha sortit, eh?
Ha sortit a l'última mitjana.
Joan Paro, eh?
Senyora, com està el Paro?
Doncs sí, Joan Paro.
Doncs això.
Vinga, ara fem una mica la mirada enrere,
canviem de sintonia.
Vinga, aviem.
Amb aquesta sintonia que ens dona molt bon rotllo, eh?
Sí, ens agrada aquesta sintonia, eh?
I anem, Miquel, fins l'any 2005.
Espera, et vols que agafem la màquina del temps?
Ah, doncs clar, és que si no n'hi podem anar, enrere.
Endavant.
Som a l'any 2005.
Sí, que jove que estem, que joves que estem tots plegats, eh?
Segurament no faríem la mateixa veu.
No, segur que no.
Faríem veu més de jovenets, no?
Endavant, endavant.
Doncs avui vi dediquem una part del programa
al nostre company, el Josep Sunyer.
Deduïm que era carnestotes o alguna cosa,
un home amb un barret estrany, una unitat mòbil.
D'on està la coca?
Bàsicament he vist persones més aviat grans,
ja de tot, eh, evidentment, però sobretot gent gran.
Hi ha algun disfarsat o no?
Jo el senyor amb un barret.
Vols que li pregunti si ve cada any?
Un home que porta un barret.
Hola, bon dia, bon dia.
Que veniu a buscar la coca?
¿Cómo dice?
Vine a buscar la coca, usted.
Vine a buscar la coca, usted.
¿Que si vengo a buscar novia?
¿Quieres novia?
Oh, qué pena.
Oh, la coca.
La coca, la coca.
Ah, no, no, no.
I este sombrero que me lleva es un disfraz o...?
No.
No.
Gracias.
Ja ho veus, no?
Era un despistat.
Ja em sembla que s'ha acostat aquí a veure si colava per la patilla.
Però no, no, o sigui, va a un euro la coca.
D'on està la coca?
Ara, gràcies, sí, faltava el cop final.
D'on està la coca, eh?
Aquesta era la pregunta.
i l'home li contesta, que si tengo novia, vull dir no, és que no...
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, eh?
Per cert, una pregunta que te sonarà estranya.
Quin gust deuen tenir els pitufos, els barrufets?
Home...
Quin sabor?
Mira, jo tinc una resposta per això.
Endavant.
Tu saps de quin color són els sugos de color groc?
Els de sabor de pinya?
Les mangas del...
No, com era allò?
Com és el color del cavallo blanco de Santiago?
No.
De quin gust són els sugos de color blau?
De pinya, si vols que has de dir-ho abans.
Doncs, per aquesta mateixa regla de 3...
Els pitufos tindran gust de pinya.
No ho sé.
Aviam, aviam què deia el Josep Sunier també l'any, l'any, l'any, l'any, si no m'equivoco, el 2006.
Concretament, un 20 de juliol.
Jo, llet marengada, no sé tu, Yolanda, però a mi llet marengada...
I després aquí hi ha un cas de gust a pitufo, de color blau.
De gust a pitufo, de color blau, que no sé si ho fan, aquest, però...
Gust a pitufo? Quin gust tenen els pitufos?
No, no, perdona, perdona, perdona, gust a pitufo no.
De color pitufo, eh, de color blau.
Sí, sí, això se va a fer famós, los pitufos, por el blau.
Hi ha un cas de gust a pitufo, de color blau, que no sé si ho fan, aquest,
que no sé si ho fan, aquest, que és el gust a pitufo.
Gust a pitufo no, eh? Diu gust a pitufo no.
Clar, però, a veure, algú sap quin gust té el gelat d'aquest pitufo?
No, ara fa temps que no em menjo de gelat de pitufo.
És a dir, la meva teoria es confirma o no? Jo no l'he tastat mai.
O sigui, això és com una espècie de silogisme, si el suc de pinya és de color blau,
el pitufo, el gust de pitufo, el gust del gelat de pitufo és de pinya.
No ho sé, potser sí.
Vinga, tornem a l'actualitat, sisplau.
Va, tornem, tornem.
Porta'ns cap a l'actualitat.
Ja som a l'any 2010.
Ja tornem a... O 2011, si no em sap greu.
Ja tornem a tenir algun arrug al front.
Sí, gràcies, gràcies.
Això de refredar passa factura, eh?
Fatal, eh?
No es pot posar cap excusa, però vaja.
Aviam, hi ha tos per aquí, els ullets.
Ah, sí.
Acabem avui amb l'informatiu modificat.
Tarragona Actualitat, l'alternativa.
Són dos quarts de dues.
Vamos a la guerra.
Tarragona Actualitat.
L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, jornada de protesta dels funcionaris de l'administració catalana
contra la retallada de salaris.
Tots els sindicats a la funció pública s'han tancat durant unes hores aquest matí.
A la delegació del govern català a Tarragona, al carrer Sant Francesc.
Paco!
L'acte s'ha fet per sorpresa.
Oh!
A les 9 del matí, amb l'objectiu de coincidir amb la primera reunió general de la mesa negociadora.
Paraulotes, no.
Que s'ha celebrat sense èxit.
Avui a Barcelona entra a govern i sindicats.
Cats, cats.
Uau!
El delegat de comissions a la funció pública de Tarragona, Leandre Saúl,
Tomàs, denuncia la situació.
Ja n'estem fars.
N'estem fars d'aquesta paròdia i d'aquesta farsa que hi ha.
D'aquesta manera obrim avui un informatiu que completen tots aquests altres titulars.
Pots esperar una mica?
No.
Els universitaris contra l'augment de taxes.
Apai aigua, mai millor dit, no?
Concentració de treballadors a Santa Tecla.
Jo vengo, dejaré de la frontera, pero vivo en tarrasa.
I Joan XXIII estrenarà la Rambla de l'Hospital al febrer.
Si us sembla, comencem.
Tarda cultural de la discapacitat.
Fantàstic, eh? Fantàstic.
Oh!
I el mercat rus, protagonista de la nit del turisme.
Rusos, ademos pactos en jacuzzi.
Esports, Jandro Pérez, bona tarda.
Bona tarda.
L'operació de Chisco Campos, un èxit.
¿Quieres jugar? Y me está volviendo loco.
¿Qué quieres jugar? ¿Y qué voy a hacer?
Lluís Comas, està als controls tècnics.
Hola.
A la redacció, Josep Ardila.
Digue'm, digue'm.
Anna Plaza.
No sé què em dius, eh?
Laura Casas.
Funcionarà.
I Teresa Ortega.
Teresa Ortega.
Teresa Ortega, sí.
Uau!
Doncs fins aquí l'actualitat modificada.
D'aquí uns minuts arribarà el Tarragona actualitat.
No és així, eh?
El de veritat, no, no és així, no és així.
El de veritat, eh?
El de veritat.
Ja ho tenim.
Ja està, eh?
Avui hem recuperat alguns dels millors moments del Josep Soñé.
Hem parlat del sempre nàstic.
Hem parlat de nosaltres mateixos.
Ens hem equivocat directament.
Jo ja no pots més.
Per cert, deixa'm recordar que dijous vinent...
No, perdó.
Deixa'm recordar.
A veure si ho sé fer bé, això.
Deixa'm recordar que divendres vinent tenim un programa especial resum.
Doncs sí.
Perquè estarem de pont.
No.
No farem un especial resum.
Sí, doncs això.
Ah, però serà en rigorós diferit, eh?
Que serà enregistrat.
Val.
Després, a Nadal tenim especial el dijous 23.
Dijous?
Divendres 23.
Ah, val.
Divendres 30.
Ah, val.
No, no, dijous, perquè...
Aviam.
Perquè ha dit dijous dos vegades.
Espera't.
Divendres vinent dia 9, val?
Aquest és el resum especial.
Arribarà amb aquesta setmana de ponts o Matí de Tarragona Ràdio.
Després, divendres 23, divendres 30 i dijous 5 de gener.
Molt bé, doncs aquests especials que ja us comencem a preparar aquesta setmana, Miquel.
Fantàstic.
Bona setmana de pont, bones vacances.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi bé.
I als oients també, aquells que feu pont, doncs a gaudir-ho.
Adéu-siau.
My baby's only one.