Doncs per això estem aquí nosaltres a la ràdio per parlar.
Ens passem tot el dia parlant, tots els dies de la setmana,
i no en tenim mai prou.
Per això, una temporada més, saludem els companys de la Fundació Casal Amic,
el Javier Saragosa, que és el responsable de comunicació.
Javi, bon dia.
Bon dia, Núria.
I el Jordi Collado, que és el director de la Fundació.
Bon dia.
Bon dia, nois. Què? Com he passat l'estiu?
Bé.
Sí?
Intens, intens.
Estem allargant.
Fent algun viatge, alguna coseta.
Però he fet feina, perquè no us veig especialment morenos, ni relaxats,
saps?
Aquella que se'ns posa després de les vacances, i això ja està superat, no?
Ja fa dies que s'han acabat les vacances, amb la qual cosa...
I tant.
Bé, vam fer els casals d'estiu, un any més,
el segon any consecutiu a nivell de ciutat, conjuntament amb la Fundació en xarxa,
i després també vam fer dos camps de treball,
la Caixa d'Eines de Joves Educadors,
que també va ser, bueno...
Vull dir, l'estiu a la Fundació, si més no, és molta gent, molt intens,
i treballar fins l'últim dia de juliol, principi d'agost,
que ja prepares i pares una mica màquines,
i ens donem un descans,
per venir amb força al setembre i a l'octubre.
A l'agost pareu, doncs?
Una miqueta.
A més, jo part de l'entitat pare,
sí que hi ha gent que mantenim una mica d'activitat,
perquè ho organitzar, doncs sempre...
No pots parar del tot.
Sí, i no parem tots de cop, jo crec.
Vull dir que ho fem escalonadament,
perquè sempre hi hagi algú per la Fundació,
per anar mantenint, si més no.
Baixar la persiana és baixar, res.
Una setmana no arriba.
Com ha anat l'estiu?
Quin palans en faríeu, ara mirant enrere?
Si fem de l'1 al 10, què diríeu?
Jo crec que a l'estiu li podem posar un set,
una tabla,
com tampoc hem de ser realistes.
Ha estat un estiu interessant,
a l'hora de poder treballar,
de construir la xarxa,
de fer una activitat que no només se'ns permet a l'estiu,
que són moltes hores amb la canalla,
que ens permet entrar d'una altra manera,
amb altra gent,
amb una població molt més heterogènia,
i això ens ha permès també obrir
nous espais de comunicació,
amb el qual és interessant.
També és cert que a nivell estratègic,
per nosaltres l'estiu és important,
però aquest any hi ha hagut una davallada,
que això també és important,
en com la gent ha pogut participar a les activitats,
com hem hagut de remar, literalment,
per poder incorporar la gent a les activitats.
Famílies que es veuen incapaces
de poder pagar les activitats d'estiu,
que sí que són cobrant,
i realment has de fer feina
amb els equips de servei social,
amb tothom.
Esteu parlant dels casals d'estiu.
Casals d'estiu, sí.
En què han consistit i on s'han dut a terme?
Explica'n una miqueta,
per la gent que no estigui familiar.
Els casals d'estiu també,
a la Fundació,
també sortim una miqueta
dels barris de Ponent,
perquè també anem al Serrallo,
anem a Sant Salvador,
que no hi tenim intervenció directa
durant el curs,
majoritàriament,
amb algun pla d'entor,
amb alguna coseta,
sí, però els casals d'estiu
són activitats ludico-educatives
que fem amb els infants
de 3, 4 a 12 anys,
de primària i infantil,
als centres educatius de la ciutat.
Ho fem conjuntament
amb la Fundació en xarxa,
a nivell de tota la ciutat.
De manera que compartíeu
a través de l'IMSS,
d'Institut Municipal de Serveis Socials,
amb l'Ajuntament,
és una història de gran projecte de ciutat,
que era una de les coses
que teníem l'adèria,
intentar generar un projecte
d'estiu de ciutat
i que ens portés a tots
a treballar d'una mateixa manera,
a col·laborar,
a relacionar escoles...
I són activitats
que vosaltres proposeu
i que es fan
en els diferents centres escolars,
oi?
És que s'ajuntin
en dos llocs concrets.
No, no,
ho fem en diferents llocs,
el que sí que fem
és una distribució territorial
de l'oferta,
és a dir,
que tota la ciutat
estigui coberta,
però no obrint
totes les escoles...
Clar, és que seria inviable,
possiblement.
tots a la canalla
puguin tenir activitats d'estiu.
Matí, tarda,
una miqueta a hores, no?
Matí, bàsicament,
i de vegades
atenció a menjador
en aquelles escoles
que ho reclamen
o que ho demanen,
doncs fem menjadors.
Jo crec que són activitats
que els pares,
doncs, si poden,
gustosament utilitzen,
un servei que utilitzen,
perquè, clar,
els pares no tenen
dos mesos de vacàncies
ni tres
i llavors s'han de gestionar
la criatura.
Sí, a més,
es fa per setmanes,
vull dir que
ho van combinant també,
però sí, sí que és...
vull dir, és un exit,
vull dir, tot.
I a més, repeteixen,
jo he estat de director
dos anys al Serrallo
i repeteixen,
vull dir,
els agrada.
Quin tipus d'activitats oferiu
o heu ofert aquest estiu?
Plantegem activitats clàssiques,
tallers,
jocs, tal,
i després fem un plantejament
d'intentar-hi de relacionar
la pròpia ciutat.
Trobades entre escoles,
això per nosaltres és molt important,
que es coneguin,
que es trobin,
sortides a la platja,
equipaments culturals de la ciutat,
és a dir,
intentar generar moviment,
que coneguin la ciutat
des d'una altra perspectiva
i amb el canall a la seva edat,
utilitzar el transport públic,
fer propostes que normalment
moltes vegades no es farien,
o anirien en cotxe
amb el papa i la mama
i anirien allà,
sortirien i ja no passejarien
per la ciutat,
intentar utilitzar molt
l'espai públic,
el carrer,
els parcs,
pels nens,
amb la qual cosa també
fem molt de carrer
i aquest any,
després de la pròpia
de l'any passat,
aquest any vam fer una
quedada de dormir
tots els nens a les escoles,
que va ser una història
també molt divertida,
perquè tot el procés,
nens que dormen...
Em vaig quedar a dormir
a l'escola del Serrallo
i va ser tota una experiència.
Un dia, una nit,
dormia els nens a la seva escola,
no tots junts amb una...
No, no, no,
cada escola a la seva escola,
amb la qual cosa també
els permets conèixer l'escola
en un altre horari,
en un altre àmbit,
estar fosques a l'escola
dormint amb una màrfaga
a una classe,
també és una nova experiència.
Una petita aventura, això.
Sí, sí.
Primer dia,
dormir fora per a molts.
Molt bé.
Això també és necessit.
De quants nens estem parlant?
Quants nens heu gestionat
aquest estiu,
més o menys?
Entre les dues entitats,
jo no vull fer allò,
no ho recordo exactament,
jo crec que estem al voltant
dels 700 infants,
però infants que han passat,
després potser una mica menys.
I hi ha alguna zona de la ciutat,
algun barri que...
hi participin més
en els casals d'estiu?
Hi ha algun barri que no gaire,
perquè encara no està prou implantat?
Bé, jo crec que el que té així
de manda potent sempre
de Sant Barí i Sant Pau
és un barri que té molt de moviment
en quant a l'estiu.
També té molt a veure
amb el mapa econòmic de la ciutat.
És allà on hi ha activitat econòmica,
on els pares treballen.
Lògicament necessita que el recurs,
i això també influeix molt
en el mapa i en la distribució.
Parlem d'economia.
Parlem d'economia.
Com afronteu aquest nou curs?
Doncs entre la por i l'esperança.
Perquè de moment, a veure,
estem parlant de les retallades,
la falta de recursos econòmics
us ha tocat també.
No sé si ja us ha tocat
aquest darrer any, aquest estiu,
o és ara quan realment,
de cara a la nova temporada,
us ve la retallada forta.
No, ja ho ha retallades.
Ho portem arrossegant ja dies, jo crec.
Hi ha una falta de finançament important
per part d'institucions privades
que històricament havien estat propenses
a fer finançament.
No només parla de les caixes,
podrem parlar un quants dies d'això,
però és una mica del finançament
aquell que t'arriba extern,
que fa suport als projectes
que estan funcionant,
que em permeten millorar allò de l'IMASD
i de fer les coses,
allò poder tancar el cercle ben tancat,
aquestes coses són tan molt la caiguda.
A part de les retallades en administració,
que es retallades en serveis socials,
possiblement,
a part hi ha aquell finançament privat,
que també no han obert convocatòria d'ajudes,
diguem-ho així.
O han obert i han caigut
de manera estrepitosa les ajudes.
Han baixat molt la quantitat,
moltes més entitats s'hi presenten també
i realment és molt competitiu
i si volen repartir molt,
et queda molt poca cosa.
Estem parlant que funcionareu en guany,
si tot va bé,
amb un quart del vostre pressupost normal.
Un terç és el que ha caigut,
més o menys,
de pressupost anual en tot l'any.
Comptem amb dos terços.
Comptem amb dos terços encara,
això ens permetrà arribar al desembre
amb tota la màquina engrassada i funcionant.
Sí que és cert,
a través de l'administració,
Departament d'Infància,
de Benestar Social i Família,
doncs ha caigut un 30% al Centro Verde,
que és una de les nostres puntes de llança,
el Pla Educatiu d'Entorn,
que al desenvolupament de la ciutat,
també ha caigut un 35%.
Han anat caient d'una manera estrepitosa i important
tots aquells projectes que tenen clau preventiva.
És a dir, tot allò que va prevent.
Està en prevenció?
No.
Es va atacar el problema quan ja està fet,
perquè suposo que aquí no hi ha més.
Clar, el problema per nosaltres
és que estratègicament ens continuem equivocant.
Nosaltres, quan venien les beques grosses,
demanàvem treballar en prevenció
i es anava a tapar la coseta petita
i anàvem fent.
I ara es continua amb la mateixa dinàmica,
per desgràcia que aquí no hi ha hagut un canvi a estratègia,
quan realment sí que hem de contenir,
i això és evident,
la contenció és bàsica ara mateix en aquests moments on estem,
però també hem d'anar posant,
marcant el caminet de per on hem d'anar.
I això s'està marcant,
però és una direcció completament oposada
a la que nosaltres entenem que hauríem de fer.
I no és qüestió només d'una administració
o no li buscarem les banyes de diable a ningú,
sinó que és una història que realment,
com a societat nosaltres ens plantegem
si realment ens hem adonat
de tot el que ens està passant i del que ens ha passat.
No hi ha.
una clara estratègia evident,
a veure com...
Què hem de fer ara per millorar, realment?
I en parlem molt,
perquè jo també me n'encarrego
de la part de recerca de finançament
i ja no sabem en quines portes trucar.
L'empresa privada,
dèiem,
doncs potser sí que és una via
que hem d'anar a tocar la porta,
però tampoc no està en becas grosses,
vull dir que és important.
Ara mateix la gran línia que apareix
i per nosaltres aquest any,
ja vam començar a apostar l'any passat
i aquest any apostarem a més a Europa,
i realment el Fons Social Europeu
continua funcionant
i aquí és on hem de plantejar
com una estratègia de recerca de finançament,
anar a plantejar els projectes a Europa
que a més parlen amb dos zeros al darrere
a diferencials que fem aquí.
El volum econòmic que es mou a Europa
és molt fort,
les xarxes d'acció social a Europa
són superimportants,
tenen molt lluny de coses a aportar-nos,
tot l'aprenentatge que podem fer
d'entitats socials europees,
belgues, sueques,
és molt interessant i molt important.
Llavors hem d'anar en aquesta línia.
Doncs la Fundació Casal Amí
que es mourà aquesta temporada
amb dos terços del seu finançament habitual.
Com us heu plantejat això?
Retalleu activitats, serveis
o intenteu mantenir les mateixes
potser demanant una ajuda extra dels pares?
Com anirà?
Bé, clar, allò del copagament a l'acció social
és pràcticament impossible.
Estàs plantejant famílies
que tenen dificultats per comprometjar,
amb la qual cosa
Piramide Maus,
l'ou, omplir la panxa és el primer,
i entenem que és així.
El que hem fet és un plantejament
d'arriscar,
o sigui, realment
havíem fet de formigueta,
havíem pogut estalviar una miqueta de diners
i això ens ha permès,
fer de formigueta en el moment
et permet també continuar estirant
i també és una història
de veure també,
o sigui, la Fundació
és una institució,
és una eina de la pròpia societat.
Si la societat entenc que això ha de canviar,
doncs també haurem de plantejar,
a l'últim patronat ho parlàvem,
hi ha hagut anys que estaven més forts
i anys que estaven més febles.
Farem el que puguem,
amb totes les ganes que tindrem,
i també és cert que hi ha coses
que t'encoratgen,
veure tota l'arribada de voluntariat
d'aquest any,
que és superimportant.
O sigui, heu crescut
amb esforç humà, diguéssim?
Sí, sí, amb gent que s'ha oferta,
amb gent que està...
Gent que repeteix,
que l'any passat va vindre a fer pràctiques
i en guany vol continuar la Fundació.
Que desinteressadament diuen
mira, el que convingui.
Jo vull estar, no?
I això...
Que creu, no?,
amb la tasca que duem a terme,
que és el més important.
A nivell d'institució et dona ànims
i també és allò de l'autoestima dels equips,
de veure que fan la feina ben feta
i que no només li reconeixen els infants
o les famílies que ho fan,
sinó que gent externa,
la gent de fora arriba i s'incorpora, no?
En aquesta dinàmica.
Això per nosaltres és superimportant.
Nosaltres també ens hem retallat els sous,
vull dir que també realment
totes les nòmines s'han vist modificades.
Realment de la Fundació,
vull dir que també hem de...
Som conseqüents, no?
Perquè per dur a terme els projectes
hi ha alguna cosa que potser s'ha de tocar també.
Doncs també...
Hem fet una aposta per repartir el treball, no?
Paixar hores a algunes persones
perquè altres continuïn a la casa també.
Hem anat equilibrant la balança,
podríem dir, de la millor manera.
Sí, amb un procés.
La veritat és que jo en la direcció
va ser un procés per a mi personalment important,
perquè era plantejar-li a l'equip
la dificultat que teníem, no?
Allò deia.
Perquè quanta gent esteu treballant?
Com a fixes en són 23
i això ho mantindrem.
Fins que puguem, eh?
Fins que puguem.
Tot allò que puguem mantindrem
i llavors el plantejament és que
la resta de l'equip es va incorporant
durant l'any fix, discontinus, temporals
i l'any passat vam arribar a ser 38
i aquest any la previsió és arribar als 35 o així.
De manera que sobretot el plantejament
és intentar mantenir el treball, no?
Que també és un valor d'aquells
que mai en parlem,
però ocupar 23 persones de manera fixa.
Ara ho parlàvem amb la Fundació Enxarxa,
amics i col·laboradors vostres també,
que, clar, deien això també
ells gestionen una vintera de persones, més o menys.
Sí, sí, sí.
Creieu, és un altre aspecte, no?
No només doneu educació,
sinó que a més doneu feina.
Ocupació i tal.
I és ocupació.
Jo crec que l'important del valor afegit
de l'ocupació és que no només fas, no?
No és un treball en sèrie de producció, no?
Que és completament legítim,
sinó també té el valor afegit
que també generes consciència,
també generes...
fas un treball de tasca humana
també superimportant, no?
Que per nosaltres és molt bàsic.
Anem a parlar, si us sembla,
d'aquestes propostes que teniu per al nou curs.
Vosaltres funcioneu com el curs escolar moltes vegades, no?
Sí, sí.
Realment, comencem tercera temporada del carrer.
Ja dèiem que comencem el tercer any,
no?
Realment.
I és tot un èxit, eh?
Bé, jo penso que podem mantenir un espai
que ens doneu l'oportunitat d'estar aquí a Tarragona Ràdio
parlant setmana rere setmana.
És molt interessant per parlar de la Fundació Casalmic
i de l'acció social que a la ciutat...
Si tenen tots una miqueta consciència d'aquesta feina
que a vegades feu una mica l'anonimat, no?
Sí.
I val la pena saber que això existeix
i que es du a terme gràcies a gent com vosaltres.
Ara, aquest mes, se celebra també el Dia Internacional
contra la Pobresa
i hem tingut l'oportunitat que el programa Latituds de TV3,
del 33, ha vingut...
Fins la setmana passada estava a la Fundació
i hem pogut fer un reportatge
sobre la situació de la pobresa infantil-juvenil
i ha sigut molt interessant.
Sortirà a partir de la setmana que ve per internet
i em sembla que s'emet el dia 16
i, bueno, es veu la nostra tasca
que duem dia a dia,
les dificultats de les famílies,
de persones que lluiten,
com per exemple la Eli,
que any rere any s'esforça per estudiar,
per treballar,
per poder fer alguna cosa de profit i de futur.
Vull dir que és interessant que es vegi en la tasca.
Perquè, clar, vosaltres deu tenir xifres,
deu fer balanç.
Al llarg de l'any, quantes famílies?
quantes persones, quantes famílies
es beneficien dels vostres serveis?
El 2010-2011,
els números sí que els fem a any natural,
que és el que...
El que es demana.
És per tancar, sí,
tanquem el cicle econòmic i legal,
fiscal, tot el plantejament,
i això sí que ens agrada fer una història de transparència.
que el 2010, que és l'últim any que tenim tancat en memòria,
van ser 3.200 infants joves
que van participar de l'entitat,
amb la qual cosa, clar,
és un volum molt important per nosaltres,
perquè representa el 10% de la població de Ponent,
és a dir que pràcticament intervenim
amb més de dues terceres parts dels joves i infants dels barris,
que són un número espectacular.
Actueu, bàsicament, recordeu-ho?
El barris de Ponent.
Ah, sí.
Nosaltres, com a entitat, a Tarragona
tenim l'objectiu posat a barris de Ponent,
Sant Salvador i per Baixa.
Són els tres espais que, en l'últim informe,
en aquesta situació de vida,
de condicions de vida de Tarragona,
feta per l'equip de l'Àngel Bazzonegui,
marcaven la tendència preocupant en algunes
i hi ha la situació de pobresa marcada a la ciutat.
És a dir, són els espais on hi ha més dificultats.
Per nosaltres són els tres espais d'intervenció claus
on volem arribar a intervenir cada dia,
tot i que encara no ho aconseguim
i serà difícil que ho aconseguim,
però aquesta és la nostra línia.
Tot i així, també sortim d'aquests territoris
i, per exemple, fem xerrades als centres educatius.
Ara hem començat una història amb Salut Mola,
amb prevenció de l'Ajuntament.
Amb la Generalitat també hem fet xerrades
a nivell de Camp de Tarragona,
província, vull dir que també fem altres coses,
però sí que la prioritat és aquesta.
Explica-me, doncs, què fareu aquest any.
Projectes, que després ja,
amb tot el... Cal setmana a setmana anirem parlant.
Aquest any, bueno, els projectes,
l'àrea de Lleure i Comunitat,
estarà el projecte del Centre Obert Casa Llami,
que això ho mantenim des del 87,
que és la nostra marca,
l'esplay que li diuen encara molts,
l'equip de carrer continuarà sortint al carrer,
intervenint tot el curs.
Sí, tot el curs?
Tot el curs, sí, sí.
El finançament s'acaba bàsicament al desembre,
però la Fundació és allò de...
Haver fet de formiguetes ens permetrà aguantar fins al juny.
Això és un equip, recordem, que surt al carrer...
Totes les tardes...
A la plaça del barri i va parlant...
Va fent ruta, va fent ruta,
i després sí que també dies puntuals
van fent dinamitzacions en places.
I informant sobre diferents temes, suposo, no?
L'objectiu és fer de pont entre el carrer,
l'administració, els individus, les entitats,
és que una mica té així la xarxa, no?
La cranyina.
El dispositiu d'accés que desenvolupem,
el projecte d'inserció laboral amb joves,
que desenvolupem amb Casal dels Infants,
aquí a Tarragona,
i amb una trentena d'entitats a restar a Catalunya,
és un projecte d'àmbit nacional,
i que a Tarragona, d'alguna manera,
es desenvolupem juntament amb Casal dels Infants,
els ex del Raval,
tot el tema del pla educatiu d'entorn,
que mantenim la intervenció,
fent èmfasi,
o almenys intentarem fer èmfasi
en totes aquelles propostes
que es puguin mantenir un cop nosaltres desapareguem,
és a dir, intentarem acabar de construir
les estructures dintre les escoles,
dintre de l'Ajuntament,
a la xarxa social,
perquè siguin capaços de mantenir activitats
de baix cos.
Això són les activitats de baix cos
que oferiu a les escoles,
activitats de repàs, de reforç escolar,
i coses així.
Sí, sí, exacte.
I la UEC,
la Unitat d'Escolació Compartida,
que també és aquest petit institut
que tenim a Torreforta,
on arriben alumnes
amb dificultats d'adaptació al centre,
que arriben de tota la ciutat,
que també en tenim les 14 places
i que estarà aquest curs funcionant a tope,
intentant fer aquest saltet
que els permeti a aquests alumnes
arribar a la certificació ESO.
Després també fem les xerrades
aquestes a diferents centres educatius,
de primària o secundària,
de diferents temàtiques,
sobre noves tecnologies,
sobre salut,
sobre gènere.
N'hem fet de moltes temàtiques.
Tota l'àrea de comunicació
que lidera el Xavi,
amb el programa En Carrer,
amb la revista,
allò de generar consciència
i explicar allò que fem,
per explicar què està succeint.
I ens centrem molt també en...
Aquí el Xavi farà feinada,
com ja ho he fet.
Intentem.
Tot el recerca de finançament,
explorar noves vies,
temes d'investigació, d'anàlisi.
Tarragona té ara
una oportunitat impressionant
amb la càtedra d'inclusió social
recent inaugurada de la URB.
Això per nosaltres és un estímul.
És a dir, hi ha gent
que planteja estratègies com les nostres,
de llarga durada,
de diagnosi,
d'intervenció i reflexió
per poder tornar a intervenir
de la millor manera.
I això per nosaltres ha estat
un copet d'aire,
perquè veure que realment
es treballava de una manera científica,
per nosaltres és important.
L'acció social i l'educació
no és allò de què fan alguns
de qualsevol manera,
sinó nosaltres defensem la ciència
i l'artesania,
amb la qual cosa
que la URB hagi fet aquest pas,
amb la Carme Ordonés
i amb l'Àngel al davant,
és una aposta superimportant.
I després també,
molt atents també
a poder compartir estratègia
amb el municipi,
amb l'Ajuntament,
amb les administracions.
Col·laborem també
amb la Federació de Veïns
de Tarragona.
Acabarem de tancar aquesta guia
meravellosa,
aquesta amb la Núria
i amb el Xavi...
Estem fent una guia de...
D'entitats?
No, no, no.
És de...
Una guia pràctica
de desenvolupament d'assemblees.
La història és intentar
recuperar l'essència,
que amb això la FAP
ja fa dos anys,
tres anys,
que va iniciar
un projecte important intern
de reafirmació,
reformulació,
i hem estat treballant
conjuntament
amb la construcció
d'aquesta guia
i ara ja està
a punt de sortir
al fort,
que tenim moltes ganes
perquè...
Vindrem a explicar-ho.
Bé, és que ara us ho anava a dir,
estic veient que tenim tema, no?
Sí.
Sí, sí, sí.
Tindrem tema per una temporada més,
què creieu?
Sí, després també es repeteix
la segona
Tarragona inclusiva,
vull dir,
l'any passat vam estar
a Tarragona inclusiva,
en guany es repeteix,
la setmana que ve
potser ja venim a explicar-ho
perquè el dia 14
comença la primera activitat,
que també treballem
amb entitats catalanes
d'acció social,
totes les organitzacions
que la formen,
però no només,
sinó que en guany
Creu Roja,
Càritas,
Fundació Bona Nit,
el Banc d'Aliments,
diverses entitats
s'han sumat també
a treballar conjuntament
per fer una programació
i fer activitats.
Sí,
l'esforç de tots
ens està permetent
fer aquesta unió
que històricament
no hi havia hagut a la ciutat,
realment les entitats socials
no hem estat capaços,
jo crec,
en la major part del temps
en unir-nos
i fer esforços compartits,
aprofitar idees,
treballar,
allò de sumar
per multiplicar
i realment ara,
bueno,
Ternona Inclusiva
és aquest primer pas,
l'any passat ho vam fer així,
a veure a veure què tal sortia,
va sortir molt bé,
l'avaluació va ser molt bona
i aquest any ja
des d'abans de començar
hem pogut estar treballant
amb totes aquestes entitats
que és un goig
i que realment
fa il·lusió també.
Bé,
doncs me'n adoneu molts ànims
perquè tenim tema,
per una temporada més,
dins de l'espai,
al carrer.
Doncs escoltau,
anem desglossant,
eh?
I tant,
setmana a setmana
n'anirem a anar en parlant.
I vindrà altra gent també.
I tant.
Torna al carrer,
ja ho veieu,
cada dilluns a partir
de les 12 del migdia,
avui com que era el dia
de la classe inaugural,
per dir-ho així,
n'hem parlat
amb el responsable
de comunicació
de la Fundació Casal Amic,
el Jovi Saragossa.
Moltes gràcies,
Núria.
I amb el director
de la Fundació,
el Jordi Collado.
Moltes gràcies.
Gràcies, Núria.
Salut.
Gràcies.