Ara et diré un tòpic d'aquells que em fa gairebé vergonya de dir-lo,
però jo trobo que una vegada la vida s'ha d'anar a la Índia.
Jo crec que sí, Gerard Monguió, bon dia.
Hola, què tal, bon dia.
El Gerard Monguió és un dels membres de la Jove Cambra,
bé, simplement no us ho diem per posar-vos en situació
i perquè de fet el seu viatge està relacionat, va ser un viatge en principi,
organitzat per la Jove Cambra a la Índia
i un cop allà vas descobrir un país o una ciutat almenys que deies
ostres, no sé si m'ha agradat del tot això.
Déu-n'hi-do, sí, va ser una experiència bastant colpidora.
Perquè no vas fer, aclarim-ho, una Índia de ruta turística, per dir-ho així.
No, no, no, nosaltres està bé que m'hagis presentat de la Jove Cambra
perquè de fet l'experiència que vam tenir a la Índia va ser bàsicament a Delhi.
Vam visitar, bueno, alguns espais d'aquesta immensa ciutat,
a New Delhi, al Delhi, però que anava tot relacionat amb el que seria el Congrés Mundial.
Nosaltres cada any fem una conferència europea que, bueno,
precisament aquest any es va fer aquí a Tarragona de l'1 al 4 de juny
i després al novembre sempre es fa un Congrés Mundial.
Aquest Congrés Mundial, doncs l'any que jo vaig estar al capdavant de la Jove Cambra de Catalunya
va ser a la Índia i doncs vaig anar com a cap de delegació de la Jove Cambra de Catalunya
amb aquest Congrés, no?
Amb la qual cosa, doncs bé, home, és una visió també diferent
perquè vam veure, doncs, la Índia, diguéssim, de congressos
i després la nova deli del carrer, no?
La Índia més occidentalitzada.
Exacte, exacte.
I després l'autèntica.
I tu deies, home, no em deies una...
Jo he dit una mala experiència, no, em deies una experiència dura.
Una experiència dura, sí.
Va ser dura des del moment en què arribes a l'aeroport
i, per exemple, quan surts de l'aeroport, doncs, veus uns militars amb unes trinxeres
darrere d'uns sacs d'aquests d'arena que veus a les pel·lícules i amb matralletes, no?
I dius, ostres, ara jo que he sortit d'aquí, de Tarragona, no?
I al cap d'unes hores arribes allà i veus aquesta imatge i d'entrada ja t'impacta.
Jo s'estic a un altre lloc, segur.
Estàs a un altre lloc, seguríssim, no?
I ja d'entrada la rebuda ja és dura i després, doncs, bueno, a mesura que vas arribant cap a la ciutat
doncs vas veient una realitat bastant colpidora, sí.
Realitat. Suposo que parles de la manera de viure de la gent.
Sí, sí, sí. La realitat comença pel carrer.
Jo recordo escenes bastant dures del carrer.
Només arribar, doncs, van passar per una carretera on hi havia un munt, un munt, un munt de persones,
però, no ho sé, centenes de persones esperant autobusos per poder anar a treballar.
Els autobusos potser eren autobusos que aquí els teníem, no sé, els anys 60 o els anys 65,
vull dir, estaven fets caldo.
Carregats a rebentar, igual com veiem nosaltres els trens, suposo, no?
Com ens veiem imatges aquí dels trens carregats, els autobusos també.
Carregats, a tope, a tope. O sigui, la gent sortia pràcticament per les finestres.
I, clar, nosaltres anàvem, diguéssim, amb una furgoneta limusín, entre cometes,
que evidentment no és ni molt menys una limusín d'aquestes que hi ha aquí,
seria una furgoneta normal, de les que tenim aquí, una mica antiga.
I anaves passant per l'utopia i anaves veient, doncs, totes aquestes realitats.
I això és el més d'entrada, eh?
És a dir, arribes allà i dius, ostres, i sí, sí, t'impacta, t'impacta.
Realment vau notar diferència de classes?
Sí, jo vaig veure dues realitats molt diferents, com et comentava.
Com et comentava.
Per una banda, hi havia la realitat de la gent de la jove cambra, dels júniors,
dels socis de la jove cambra de la Índia, que d'alguna manera són elitistes, no?
En aquell país, vull dir, la jove cambra té això, que a cada país hi ha un perfil de persones diferent,
tot i que sempre som joves, de 18 a 40 anys, i normalment emprenedors, normalment emprenedors socials, no?
Però la Índia sí que és veritat, doncs que el perfil canvia una mica,
i són aquells joves de la Índia que tenen inquietuds empresarials,
més aviat no tan social, sinó més aviat l'emprenedoria empresarial, no?, que diríem.
I clar, aquests tenen un nivell de vida, un estatus i unes costums.
Llavors, aquesta gent, tu els veies amb el seu tratge i la seva corbata, ben vestits, arreglats,
i sorties al carrer i veies una altra Índia, l'Índia del carrer, no?,
a la Índia del que qualsevol lloc sembla que sigui bo per dormir.
Jo ahir feia una miqueta de remember, no?, allò, ostres, demà hem d'anar a parlar de l'Índia a la ràdio
i mirava una mica per internet les experiències d'altra gent, les fotografies, els records,
i vaig veure un article que deia això, no?, doncs dormir per a ir passant millor esta vida, no?
I és veritat, tu vas a l'Índia i pel carrer, doncs qualsevol lloc, és un bon lloc per dormir,
està, el carrer està ple, o sigui, ple de gent que sembla que no tinguin...
Jo, de fet, crec que deuen ser gent sense sostre, llavors dormen sota els ponts o qualsevol mitjana,
és espectacular.
Parlaves de costums, deies, tenen els seus costums, doncs, característics.
Hi ha algun costum que recordis o que et xoqués especialment?
No, no ben bé, potser una miqueta el tracte a la dona sí que em va sorprendre bastant,
inclús en algunes festes, doncs, sempre primer eren ells i ells en masculí, no?,
i després eren els altres de fora i les dones, no?
Però, bueno, no va ser tot així, vull dir, anaves en alguns espais on sí que realment no se't cuidaven,
veies que eres la persona, el convidat, no?, i que et cuidaven com a convidat.
Ah, però en general no era aquesta la sensació.
En general no em veiem...
De feients d'anfitrions i vosaltres de convidats, com entenem.
En general no em veiem portar aquesta sensació, no.
Ja us dic que va ser una experiència dura...
O sigui, realment et fa sentir l'estranger.
Tu és l'estrangella.
Diferent, i és que ja t'hi sents.
Clar.
És que ja t'hi sents.
Ja no m'has d'entrada.
Ja d'entrada ja t'hi sents, dius, és que, bueno...
Que et perseguia la gent al carrer al veure't estranger i tal,
et perseguien, allò que les imatges també que hem vist en moltes pel·lícules.
Jo crec que molta gent haurà vist la pel·lícula, no?,
l'Amdog Milionaire, aquesta pel·lícula tan guardonada,
doncs és...
És això.
És això.
És a dir, tu vas pel carrer i constantment tens nens que t'estan demanant,
nens que t'estan demanant, que et truquen a la porta del taxi
o al vidre del cotxe, i sí, sí, és així.
És bastant pel·lícula, sí.
Tens sensació allà, però, que la gent és feliç?
Uf, una pregunta molt complicada.
Jo, clar, és que és, a punt de vista nostre, és...
Jo diria que, o sigui, que sí que no podria ser mai feliç, allí no.
No perquè me faltin coses, sinó perquè és que els falta
el bàsic per viure.
És a dir, jo vaig tenir una experiència,
la millor experiència, la millor experiència que vam tenir a la Índia,
i, a més, a jove cambra som gent socialment implicada,
amb la qual cosa, doncs, bueno, són coses que són xules,
doncs la millor experiència va ser en un orfenat.
I l'orfenat va ser quasi al final de la setmana d'estar allí
i jo no hi volia anar, a l'orfenat.
No?
No.
Jo ja portava una setmana allà i vaig dir,
ostres, si al carrer veig el que veig,
aniré a l'orfenat i tornaré, però més traumatitzat encara.
O sigui, jo vaig sortir una mica traumatitzat de l'experiència, no?
I al final vaig agafar i vaig dir, no, no, vinga, va, som-hi, va,
anem a l'orfenat.
I va ser la millor experiència que vaig tenir a la Índia.
Vaig sortir de l'orfenat pensant,
aquests nens són els més afortunats que hi ha a la lliure.
Per què? Perquè estaven coberts a nivell sanitari,
a nivell de menjar també.
Tenien les necessitats cobertes.
Sí, sí, eren els nens que tenien la sort d'estar en aquest orfenat,
que eren nens abandonants del carrer,
o sigui, ells deien que eren nens que trobaven el carrer i els agafaven.
Llavors, aquests nens, que potser eren una vuitantena,
tenien serveis sanitaris, estaven nets,
portaven la roba neta, tenien menjar i tenien un llit per dormir.
Qui compleix aquests serveis socials allà?
Per exemple, a l'orfenat, qui el portava?
Ostres, el portava un father, que diuen ells.
O sigui, un senyor, un pare, un pare espiritual, entre cometes.
Però això no està finançat per l'Estat?
En principi, aquest senyor es basa en les aportacions de la gent.
Nosaltres ho vam conèixer a través d'una associació
que suposo que encara deu estar treballant,
que es diu Locos de la Colina, que són una gent de Barcelona,
i ens vam parlar d'aquest orfenat i del fader
i vam intercanviar-nos algunes comunicacions abans d'anar-hi,
encantats de rebre'ns i va ser una passada,
va ser realment una experiència superbonica.
N'hi ha molts d'orfenats o de centres assistencials,
doncs això, d'ONGs o d'ordres religioses...
Vau veure que n'hi havia...
N'hi ha, n'hi ha, n'hi ha.
Sí, sí, sí. Aquest que nosaltres vam anar estava al deli,
amb la qual cosa encara és una miqueta...
la diferència encara és més abismal,
perquè de portes cap a dintre de l'orfenat
tu veies uns serveis correctes, nets,
els nens menjaven, dormien,
però sorties de la porta a fora i et trobes a sol deli.
I el deli jo diria que és...
Ostres, és una experiència brutal.
És la cara fosca de deli.
Bé, és l'antiga deli.
Sí, sí, sí.
Hi ha New Delhi, hi ha Old Delhi, entre altres zones, no?
Però jo bàsicament em vaig moure amb aquestes dues zones
i Old Delhi tens la imatge i les olors.
No, ara t'anava a preguntar.
A veure, tothom que ha anat a la Índia
m'ha dit, diu, fa una olor especial,
diu, tornes i aquesta olor t'acompanya durant els propers mesos,
no t'ho treus de damunt.
Fa una olor especial, la Índia.
Bueno, Old Delhi feia una olor especial dolenta,
o sigui, una olor bastant dolenta.
I et queda, et queda, et queda.
Sí, sí, sí.
I a part d'aquesta olor dolenta,
hi ha aromes especials a la Índia?
Jo no vaig detectar-ho.
No?
No, no, no.
A part que en alguns espais...
Jo pensava que em diries allò, no sé,
un aroma d'espècies o alguna cosa així.
No, en alguns espais sí que ells ja posen els seus incens,
i això llavors ja és típic també, no?
Vas a un restaurant i depèn del restaurant.
Clar, però si ja són restaurants també encarats als occidentals.
O sigui, el turista que va allí i, bueno,
li preparen una miqueta l'espai per dir, mira, has estat a la Índia, no?
Però després quan vas una miqueta més a la Índia profunda,
jo les olors, ja et dic, no eren olors massa...
Per recordar.
Massa per recordar.
Jo l'he posat aquí, eh?
Digue'm.
I quan em vau dir de venir a parlar,
dic que, bueno, això és experiència a Índia, no?
Difícil d'oblidar, tot i que la ment fa que recordis poc.
Val.
I una miqueta era el...
El que he posat aquí quan m'apuntava en un paper quatre experiències, no?
O sigui, és curiós.
Jo vaig estar a la Índia el 2008, fa ni tres anys.
Però, en canvi, els records no els tens vius.
O sigui, no...
El meu cap me'ls ha fet anar borrant, no?
Suposo que si vas cap allà has d'anar ja preparat per...
Com tu diria?
Per no estar massa sensible segons quins aspectes.
Sí, sí, sí.
Has de ja anar sabent una mica el que...
Sembla que tu abans deies que, escolta'm,
un cop a la vida, com a mínim, s'ha d'anar a veure la Índia, no?
Sí, jo crec que sí, que un cop a la Índia...
A la vida s'hi ha d'anar, no sé si jo tornaré.
Però tu ja hi has anat.
Jo ja hi he anat, però no estava emocionalment preparat per anar-hi.
És a dir, jo anava a un congrés.
I, bueno, no estava per anar a fer turisme,
sinó que jo preparava el congrés,
era el cap de delegació,
amb la qual cosa havia de preparar-me la feina, etcètera, etcètera.
i no estava preparat.
No m'havia informat del que em trobaria.
I llavors, clar, encara és una miqueta més...
Més colpidor.
Més dur, no?
Encara és una miqueta més dur.
A nivell de colors, quin és el color imparant a la Índia?
Tots els colors.
És molt colorida.
És molt colorida, sí.
A la Índia hi ha coses molt curioses, eh?
No tot és dolent, diguéssim.
Que tampoc és que sigui dolent, eh?
És l'experiència que si estàs preparat,
doncs segur que hi ha moltíssim més gent que jo he parlat
que diu que, ostres, que a la Índia li encanta
i que cada any hi torna.
Diuen que fins i tot hi ha gent que ho considera
una experiència mística,
vull dir que es troben ells mateixos fent un viatge,
perquè hi ha aquesta espiritualitat que hi ha a la Índia.
Segurament no a New Delhi, eh?
Segurament no a Delhi.
Segurament, si vas a veure els espais de la Índia
que siguin més...
La Índia autòctona, diguéssim,
hi ha d'haver espais molt més xulos.
Perquè a Delhi que és més cosmopolita
i llavors s'hi barreja tot, o...?
Sí, a Delhi és una barreja de...
Clar, ahir ho miraves, hi ha 13 milions d'habitants a Delhi.
Déu n'hi do.
13 milions d'habitants, ho mirava, sí, sí.
I clar, hi ha de tot, eh?
A Delhi nosaltres vam veure Ferraris.
Quan estaves als hotels, a la part rica de la ciutat,
vam veure Ferraris.
I en canvi, a l'altre costat veus gent que dorm sota...
No, gent, molt de gent que dorm sota del pont, no?
I això és la mateixa ciutat.
O sigui, només cal que et moguis una miqueta d'una zona a l'altra, eh?
No estem parlant de suburbis, sinó, no, no.
Hi ha una zona on hi ha tot això.
De fet, nosaltres, per exemple,
al Japó ens va fer una recepció oficial
i vam anar a l'ambaixada del Japó.
I allò era luxe absolut.
O sigui, jo a Tarragona difícilment
vaig anar a un edifici com aquest.
I en canvi sorties de la porta.
I era, sí, un xoc.
Però jo recordo haver-hi arribat
com vam arribar amb aquesta recepció
que vam dir, ostres, aquests se'ns fotran fora,
no ens deixaran entrar.
Perquè vam arribar amb Tub-Tub.
Que el Tub-Tub és un...
Què és un Tub-Tub?
M'agrada molt això.
El Tub-Tub és un mitjà de transport que tenen,
que és com una moto,
una motoreta d'aquestes
que porten una miqueta de cara al darrere.
i al davant hi ha el conductor assegudet
i al darrere igual hi caben dues persones.
Un remolquet amb una mica de seient, no?
Sí, una...
Sí, tapat, sí.
Sí, sí, tapat i això, no?
I llavors aquests, el Tub-Tub és el barat.
O sigui, la gent de l'Índia es mou amb el Tub-Tub
perquè els taxis són caríssims.
O sigui, per ells són caríssims.
Per nosaltres tenen un preu normal.
Tot i com que sempre s'ha de negociar,
doncs tenen una mica el preu que li poses tu.
Però bueno.
I el Tub-Tub és, diguéssim,
bueno, és molt més barat que el taxi.
I nosaltres vam dir,
escolta, allà a mitjan conya
doncs vam agafar un Tub-Tub entre quatre,
que he imaginat com anava el Tub-Tub,
perquè el Tub-Tub és per dos.
I recordo haver arribat a la recepció del Japó
amb aquell superedifici amb el Tub-Tub.
I va ser una experiència allò molt divertida, no?
Ens ho vam passar bé.
Déu-n'hi-do.
Això és...
Ara no sé de què parlàvem
perquè m'estava perdent buscant fotos.
Això t'anava a preguntar.
Fotografies de la Índia.
Vaques, nià, d'ell, o no?
Ostres, les vaques és, vamos,
és una altra de les imatges impactants.
I les que deus les vaques pel mig del carrer,
llavors passa una vaque per a tothom.
O sigui, a Delhi una altra de les coses...
No, vaques que estan primetes, eh?
Perquè, clar, a Delhi no sé què deuen menjar,
pobres bèsties, no?
Perquè, clar, és molt asfalt i hi ha poca vegetació.
Però sí, sí, tu vas pel carrer,
que aquest és una altra de les característiques,
almenys d'Adeli,
que és, allà no existeixen carrils,
que no existeixen semàfors,
no existeixen cotxes,
bé, tot tipus de vehicles
i pitus,
i botxines.
Ah, o sigui, el soroll és ensordidor, suposo,
entre la gent,
però la gent crida o no?
O és silenciosa?
No, no, no,
la gent pel carrer és bastant silenciosa,
però no cal que cridin,
perquè és que allí és...
allà tothom...
O sigui, el pitus es devia inventar del cotxe,
la botxina del cotxe es devia inventar a l'Índia,
perquè tothom toca la botxina,
tothom, constantment, constantment.
Per qualsevol cosa,
clar, evidentment si no hi ha carrils,
no se sap ben bé per on has d'anar.
No, els carrils hi són,
el que passa és que no els respecten.
Si hi ha quatre carrils,
hi ha sis files de cotxes,
o set files de cotxes,
o tub tub.
Si conduïa a l'Índia,
deu ser una locura,
i no teníeu por.
Quan estaveu dalt del tub aquest?
No, ells no en tenen...
Jo no hi haurà ni un accident.
Tampoc poden córrer molt, o sí?
No, clar, sí.
Has estat tot atapeït.
Hi ha una quantitat de cotxes espectacular.
I quan passa una vaca,
apartem-nos tots,
cotxes i tothom.
Passa una vaca
i tothom s'ha de parar.
Les vaques són sagrades.
És una mica una sensació de caos,
o sigui,
arribes allà i dius,
ostres,
és que no...
Clar, no sortís al carrer,
si no surts...
Nosaltres sortíem al carrer
i anàvem a passejar,
però sobretot per la vorera,
passar la carretera
és una mica perillós.
I després anar a por ahí
has d'anar amb algú del país
que sàpiga...
Amb un taxista.
I dius,
senyor, a veure, porti'm...
He d'anar a tal lloc.
Vale, vale.
Llavors ella et porta, no?
I la veritat,
no, no,
són amables.
Ens van tractar bé.
I els taxistes,
i els tub-tubs superbé.
Anem pel carrer
i a part que la gent et demana
i això,
l'experiència,
o sigui,
ho recordes com a algú bonic, no?
Ja s'està animant.
El Gerard ja diu,
vinga, per aquí et tornaré potser.
No,
dubto, dubto que hi torni
i sobretot a la capital.
Potser sí que algun dia
hi podríem tornar,
però fora de la capital.
Fora de la capital.
Allí vam visitar,
que t'havia posat aquí.
Sí,
és que té una llista molt llarga
i jo no vols preguntar-li.
No,
que no ens deixem res.
Tinc algunes cosetes,
algunes anècdotes i tal.
I allí,
bàsicament,
vam visitar nosaltres
el Fort Vermell
i la Torre Lotus.
Què és?
Bé,
el Fort Vermell,
inclús he portat algunes fotos
de quan vam estallar.
Molt bé.
I el Fort Vermell
és un edifici enorme,
enorme,
enorme,
enorme,
que hi ha a Deli.
Mira,
aquí hi diu
altres muralles
de 2,4 quilòmetres
de circunferència
construïdes.
És una fortificació,
i és espectacular
perquè, clar,
entres per una porta
enorme,
de color vermell,
tot és de color vermell.
Sí,
amb els colors,
ja van sortint colors.
Vermell i porpre?
Sí.
Ah, i porpre,
daurat,
vull dir.
Sí, vermell,
daurats,
després ja,
amb aquest fort,
amb aquest monument,
a dintre també hi ha
el que és marbre,
combinat amb els vermells
i això és enorme
i és bonic de veure.
Fora d'aquí,
just a la porta,
hi havia un mercat
típic indí.
Jo suposo que està
estratègicament col·locat,
però no era un mercat
d'aquests que veies
que era per turistes,
sinó que era un mercat indí
i tu entraves a dintre
i, bueno,
entrar a dintre
també requeria
d'un cert valor.
Entrar en un mercat.
Sí, perquè estava tot ple
de petits tenderetes,
però potser pel mig,
per poder-hi passar,
potser hi havia un metro i mig.
Llavors era tot com una quadrícula
així de metro i mig
i anaves fent
i, bueno,
podies comprar de tot
d'allí dintre.
Sí.
hi havia un company
que va comprar
25 bosses d'esport
per l'equip de futbol
del poble, no?
Que bo.
Sí, sí, sí.
Que bo.
I li van costar
un euro i mig
cada bossa.
Molt bé.
Aquí s'ha d'aprofitar,
dic, bueno,
sí, sí,
i li va tornar
amb una bossa
plena de bosses.
I aquest mercat
era just
a davant
del ford rojo, no?
I, bueno,
va ser una...
Va ser una experiència.
Sí,
molt xulo.
I això que m'has portat aquí
en forma de lotus, dius?
Sí.
El temple del lotus.
El temple del lotus.
Aquest és un dels monuments
més visitats de la Índia.
Sí.
I, bueno,
és una passada.
És enorme, això, eh?
O sigui,
a dintre tampoc
no hi vam...
No sé si hi vam
poder entrar.
De fet,
el que hi ha aquí sota,
això són com unes
grandioses cúpules,
així molt modernes,
sí.
envoltades d'un jardí
molt xulo,
molt gran.
Bueno,
ja es veu una miqueta, no?
La gent no ho pot veure,
però tu sí que veus aquí
un gran jardí
i, bueno,
diu que és un temple
multiconfessional, no?
Donde s'intenta
unar a varias religiones.
Bueno,
està construït
amb aquesta finalitat.
La gent ho utilitza, però?
Vull dir,
realment és un temple
de culte que es fa servir?
Bueno, de fet,
quan tu entres aquí sota
no pots anar amb sabates,
per exemple.
És a dir,
tu vas a veure el lotus
i t'has de treure les sabates
per poder accedir a dintre.
Vull dir que sí,
la gent...
Jo veig a veure
moltíssima gent.
Molt bé.
Sí, sí.
A Gerard,
se'ns acaba el temps.
A veure,
un menjar
que especialment
et sorprengués
o una beguda.
Recordo
el menjar especialment picant.
Sí.
I, ostres...
Això que us el preparaven,
deies allà
en versió turística, eh?
Sí, sí,
però molt picant.
Molt picant
i d'orillo, eh?
Menjar d'orillo.
Allí, per exemple,
l'aigua,
tu no et podries rentar
a les dents
si no era amb aigua embotellada.
Ah.
Aquesta és una altra
de les coses
que se't queden, no?
Dius, ostres,
estic a l'hotel
però no pots
ni beure,
bueno,
ni se t'obedeix
a veure aigua
de la ixeta, no?
Llavors,
per rentar-te
a les dents
necessitaves
les aigües
embotellades.
Aquesta és una altra
experiència
d'aquestes
que també
se't queden,
se't queden, no?
Beguda, però?
Recordes alguna beguda típica?
No.
Res especial.
No, no.
Quin souvenir
vas portar?
O vols que diguis
portar alguna cosa?
Souvenirs,
bueno,
nosaltres vam agafar,
vam anar als mercats
aquests
que hi ha més
preparats, eh?
La veritat és que sí
que hi ha espais
que són més preparats
pel turista
i elefantets.
Això no pot fer
res.
Has de tornar
amb un elefant,
perquè em vas veure
de veritat o no?
Sí, sí, sí.
Van fer el sopar
de gala,
que és l'acte final,
que el van fer
amb una nau
immensa,
que allí potser,
jo no sé,
podrien cabre
milers i milers
de persones,
i ens van portar
elefants
a les portes,
llavors per ver,
bé,
més aviat turístic,
per fer fotografies,
per tocar l'elefant
amb els índios,
i va estar divertit.
Va estar divertit.
I nosaltres vam portar
això,
vam portar elefantets,
que de fet el regal
d'ells,
no és que et digui
no, és que allí
has de portar elefants,
no,
és que ells
ho tenen com a símbol
propi,
i ells ens van fer
un regal,
i era un elefant
de fusta,
fet de mà,
enorme,
molt,
superbonic
i molt xulo,
i jo no ho vaig agafar,
aquest,
jo vaig anar a comprar
uns clauers,
així petitons,
amb el típic elefant
de l'Índia,
i després la seda.
Sí,
clar.
Hi ha botigues
on venen
teles,
teles de seda,
mocadors,
però,
més enllà de mocadors
també venen tela,
pots anar a comprar
tela de seda
de diferents tipus,
brillant,
sense brillant,
de tots els colors,
en el passat,
entres en una tenda
d'aquelles,
i...
Sembla que siguis
a les mil i una nits,
no?
Sí, sí, sí,
és una passada,
això sí,
sí, sí, sí,
molt xulo.
Què recomanaries
que no ens deixéssim
a la maleta,
quan,
si hem de viatjar a l'Índia,
què hem de prendre segur?
Saps el típic que arribes
i dius,
m'he deixat això
i aquí no em venen?
No,
home,
no sé,
el que recomanaria,
una càmera de fotos,
seguríssim,
perquè,
perquè és això que et deia,
jo hi trobava
a faltar records
del viatge.
Que no vas prendre
càmera de fotos?
Sí,
però no em vaig fer prou,
no em vaig fer prou,
sí, sí,
perquè ahir deia,
ostres,
allò d'Old Deli,
i sí que tens aquell record
d'Old Deli
i de les olors d'Old Deli,
però me falten fotografies.
Com és que no em vas fer prou?
Potser és que estaves massa,
massa sorprès
tota l'estona.
No,
bueno,
de fet,
tampoc,
quan anem de viatge,
tampoc no acostumo a fer
moltíssimes fotografies,
fent fotografies de,
bueno,
de més o menys,
de tot,
vas d'anar per allà
i fer fotografies
i així després
pots anar recordant,
anar recordant
les imatges,
que moltes vegades
la ment
fa que se't vagin
esborrant
aquests records
que no són prou positius,
potser.
Tu diries que se't anaves
esborrant més els records
de la Índia
que els donava
algun altre viatge?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Jo vaig tornar
i li vaig dir
a la meva dona,
ostres,
realment estic,
vaig tornar
una mica traumatitzat,
la veritat és que sí.
Sí, a veure,
és l'experiència del Gerard
que com deia,
jo crec que això també
és molt important de dir,
vas anar per a un congrés,
no?
Llavors,
bueno,
no anaves ja predisposat
a saber que et trobaries,
no?
Exacte.
Anaves una mica venut.
Exacte,
una persona que sap
el que és la Índia
i que hi ha anat
o que va amb algú
que hi ha anat
o algú que li ha explicat
des d'un punt de vista
molt positiu,
doncs tothom
quan torna
estan encantats,
no?
Llavors, clar,
era el punt,
ja us ho vaig dir
quan vaig venir, eh?
És el punt una mica
discordant
de molta gent
que diu que la Índia
és fascinant, no?
Home,
com a mínim
és una experiència,
això sí, no?
I tant.
Una experiència
diferent.
De vida, eh?
Perquè quan tornes,
això sí que us ho puc dir,
quan tornes
i quan estàs allà
penses
quina sort que tenim
d'haver nascut
on hem nascut
i de quines tonderies
que ens arribem a preocupar
en el nostre dia a dia, no?
Quan realment veus
que hi ha gent
que això sí que són problemes,
no el que tenim nosaltres.
Nosaltres tenim,
bueno,
anem vivint, eh?
Però hi ha gent
que té problemes de veritat
al món, eh?
On vas de viatge
testiu, com que hem tingut una nena
fa sis mesos,
doncs no anem a cap lloc.
Segurament marxarem
una setmaneta
per aquí al Pitineu,
a Viella,
a la Vall d'Aran
o a algun lloc
així propet
per Catalunya.
Molt bé.
També veuràs vaques.
Sí, sí, sí.
Gerard Monguio,
moltíssimes gràcies
per explicar-vos
la teva experiència
a l'Índia.
Moltes gràcies.
El Gerard se'n va d'aquí
A vosaltres.
Pensant.
Jo el veig que ara està
començant a recordar més coses, eh?
Ah, que sí, eh?
Vam fer un exercici important
de recordar, eh?
No us ho dic ara.
Gerard, moltes gràcies.
Un abraçada.
A vosaltres.
i