Després d'un parèntesi d'un parell de setmanes
a causa de les vacances de Nadal,
torna aquesta sintonia ja habitual
per als oients del matí de Tarragona Ràdio.
És la sintonia de l'espai setmanal Eines,
un espai que fem amb el suport de la CEPTA,
de la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona,
i que té la voluntat i l'objectiu de sempre,
el de donar a conèixer, el d'explicar, el de fomentar
tots els cicles formatius al món de la formació professional,
els instituts, els centres que es dediquen a la formació professional
aquí a la ciutat de Tarragona.
Avui el protagonisme el té l'IES Calípolis,
un centre situat al complex educatiu,
a l'antiga Universitat Laboral,
i avui venen els seus responsables i també alguns alumnes
per parlar-nos d'alguns dels projectes que tenen en marxa.
Així que saludem a totes les persones que ens acompanyen
en aquesta taula rodona,
que és la Boni García, la directora de l'IES Calípolis.
Molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Marga Màñez,
que és la responsable del projecte anomenat Escoles Verdes.
Marga, molt bon dia.
També tenim entre nosaltres a l'URDESMAS,
la responsable de projectes de mobilitat internacional de l'IES.
L'URDES, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanyen dues alumnes,
la Denis Erbiti.
Denis, bon dia.
Bon dia.
I la Lídia Batista, també bon dia.
I clar, com cada dimarts ens acompanya
el coordinador de l'espai, que és el Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Bon dia i bon any a tots els nostres convidats i convidades.
Primer espai del 2011.
Avui ens centrem a l'IES Calípolis.
Com podem enmarcar aquest centre educatiu
situat a l'antiga laboral?
Iniciem, com dius tu, l'any, no el curs escolar,
sinó l'any del 2011 amb el centre de Calípolis,
parlant d'un tema interessant, molt interessant,
per a què són els centres que realment donen qualitat.
Un centre que dona qualitat és un centre
que en el mateix projecte, en el mateix projecte,
en les iniciatives.
O sigui que un projecte d'iniciatives de centres,
com el Calípolis, en té més d'un de projecte,
d'iniciativa de centres.
Els que ens porten avui al programa són dos tipus de projectes.
Un projecte relacionat amb el tema de medi ambient,
que és l'escola verda.
És a dir, tot alumne que passa pel Calípolis
es relaciona amb l'escola verda,
coneix el medi ambient,
ens explicaran el que és el projecte d'escola verda.
i uns projectes també de mobilitat.
És a dir, tot alumne que passa pel Calípolis
té la possibilitat de sortir fora de les nostres contrades,
és a dir, sortir fora.
És a dir, mobilitat.
Mobilitat que realment, avui per avui,
és bàsica i necessària.
També ens ho explicaran,
i fora que la senyora directora, la Bona García,
té altres projectes dintre del Calípolis,
en el qual ens farà la ressenya.
Hem fet ja el marc general d'introducció del programa.
Amb la directora ens situarem una mica primer
en aquests dos projectes,
que després podem anar desenvolupant al llarg de l'espai,
i d'altres que potser teniu també en cartera
o que ja heu posat en marxa.
Això respon amb un interès i amb una voluntat
de la direcció i dels professors al centre d'això,
d'aconseguir la màxima qualitat possible,
m'imagino, d'Elies, no?
Sí.
Jo volia comentar que l'interès,
o perquè vam pensar que aquests temes
podien ser interessants per a les persones
que ens puguin escoltar,
és pel fet que a vegades es té la idea
que un centre educatiu, en aquest cas un institut,
doncs únicament es va fer classes
i que els alumnes estudien únicament
allò que està al currículum,
allò que, diguem-ne que la llei demana
que els alumnes sàpiguen
per obtenir la seva titulació, no?
Però que a banda de tot això,
els centres educatius,
i en aquest cas instituts de formació professional
específica com és el nostre,
són centres que són molt dinàmics
i que tenen moltes iniciatives diferents, no?
I en el nostre cas, doncs,
s'estan portant a terme diversos projectes
que, diguem-ne que venen a donar una qualitat
o un valor afegit
aquells estudis que estan realitzant els alumnes, no?
I que van, diguem-ne que són extracurriculars,
però que venen a, doncs, això,
a donar aquest valor afegit,
a donar alguna cosa més
que els alumnes s'emporten
quan surten de l'institut, no?
Moltes vegades aquests projectes
surten de la iniciativa del professorat
que està al centre,
de la iniciativa del claustre,
i a partir d'aquí, doncs,
surten idees, surten projectes
que es van treballant
i que altres vegades
venen a acollir-se també
a iniciatives pròpies
que té el Departament d'Educació, no?
I que llavors, bueno,
doncs, t'aguia, t'orienta,
t'adona certs recursos
i que t'ajuda a tirar,
a posar en marxa
i tirar endavant aquests projectes, no?
En el cas d'avui,
dels dos temes
o dels dos projectes
que anem a desenvolupar,
es tracten d'iniciatives
sorgides del propi institut,
dels professors,
del Departament d'Educació,
com neixen?
Hi ha una mica de tot,
o sigui, ara potser
pensàvem que era interessant
centrar-nos en aquests dos projectes,
però, de fet,
n'hi ha altres a l'institut, no?
Com és la formació semipresencial,
projectes que potser
donen eines a l'institut
per millorar els seus resultats educatius,
els seus resultats generals, no?
Com poden ser el projecte de qualitat,
i millora contínua,
o els plans estratègics,
i altres projectes,
com el de la semipresencialitat,
o el de mobilitat internacional,
o el d'escoles verdes,
o els projectes experimentals
de llengües estrangeres,
que també fem a l'institut,
que aquests es treballen
de forma transversal a l'institut,
o bé de forma particularitzada,
depèn del tipus de projecte, no?
i, com et deia,
alguns d'aquests surten
per iniciativa del centre,
per exemple, nosaltres estem,
enguany ens hem acollit
a una convocatòria de projectes
que fa el Departament d'Educació,
que és el projecte experimental
de llengües estrangeres,
que potser es coneix més
a nivell de secundària, no?
Perquè se sap que alumnes
que estan en instituts d'ESO
fan determinades assignatures en anglès, no?
Bé, doncs en el nostre centre
ja fa temps,
de fet, fa tres anys,
es va veure la necessitat
que, ja que en cicles formatius
no es fa anglès, no?
Però es va veure que existia
una necessitat
que els nostres alumnes
tinguessin una continuïtat
dels seus coneixements d'anglès
que havien adquirit a la primària
i a la secundària
i que això, a més a més,
es pogués aprofundir
a nivell de vocabulari tècnic,
a nivell d'aquestes eines
que també són necessàries, no?
Això que inicialment va ser
una iniciativa del nostre institut
i que s'havia portat a terme
durant aquests tres anys,
doncs ara, finalment,
està cristal·litzant
o s'està tirant una mica més enllà
acollint-nos a un projecte
que té el Departament d'Educació
i que, de fet, ara em sembla
que només som nosaltres
hi ha un altre institut
de formació professional
de formació professional
de Catalunya
que està dintre d'aquests projectes, no?
I n'hi ha d'altres,
doncs bé, que potser
ens hem acollit
directament a alguna cosa
que proposava
el Departament d'Educació.
Anem a parlar, doncs,
de les Escoles Verdes?
Molt bé, sí, sí.
Això que sorgeix de la Marga o no?
Marga, va, explica'ns.
Sí, sí.
En què consisteix això
d'Escoles Verdes?
Escoles Verdes
són des de fa dos anys.
És un projecte
que porta a terme
amb el Departament d'Educació
juntament amb el Departament
de Medi Ambient i Habitatge
i el que tracta
és una mica
de fomentar accions
de millora ambiental
a nivell local
i a nivell més ampli
a nivell de les escoles.
Però bé, hem de dir
que realment
el nostre projecte
en quant al tema,
en quant al compromís
amb el Medi Ambient
de l'Escola
va sorgir molt abans.
És a dir, estem parlant
des del 2004.
En part va ser
culpa meva
i d'un grup d'alumnes.
No, nosaltres som
un centre peculiar,
treballem, estem a la laboral,
és un centre molt antic,
han passat molts instituts,
bueno, han estat els enginyers,
val, i tenim molts residuos.
Teníem molts residuos
d'hiposquími,
que estaven amagatxemats
i nosaltres també en generem,
és a dir, treballem
amb productes químics,
amb productes biològics
i que anys enrere
se gestionaven,
entre cometes,
no massa bé.
Aleshores van ser
els alumnes
que van fer un treball
de recerca
i es van fer
pujar una mica
els colors
a tot el professorat.
Realment
estaven duent
una mala tasca
de recollida de residus,
i va ser l'inici,
aquest va ser
una mica l'inici,
el treball conjunt
de professors
i alumnes
amb el mediàmbient,
és a dir,
va ser a partir
d'aquest moment
que es van plantejar
que calia fer alguna cosa,
i van començar
un treball,
alumnes i professorat
en general,
per fer una tasca
de recollida selectiva
de tots els productes
que nosaltres
generem al centre,
van començar
amb els productes químics,
i tot això
s'ha d'aconseguir,
és a dir,
actualment
a tots els laboratoris
hi ha una gestió
integrada
de tots els residus
que es generen,
que després són portats
a plantes de tractament,
i aquesta primera fase
que va ser la més farragosa
de dur a terme,
la més dura una mica
perquè hi havia molts materials
que calia eliminar també,
ens va portar
a una segona fase,
tal vegada
més dura encara,
és a dir,
residus
assimilables
als urbans,
és a dir,
paper,
cartró,
tot això
que generem tots nosaltres
a l'escola
més encara,
doncs,
estem en aquesta fase
d'educar els nostres alumnes
amb el tema
ja no solament
del reciclatge,
sinó de produir
més residus,
aleshores,
es van realitzar
accions conjuntes
amb diversos cicles formatius
de la laboral,
vam elaborar
una sèrie de panells
increïble,
ben bonics,
és a dir,
tenim un cicle
de caracterització
d'imatge
i juntament
amb els alumnes
de Salut Ambiental
van organitzar
tota una sèrie
de pòsters
on es indicaven
com havien de reciclar.
A més a més,
van aconseguir
l'ajuda també
de la Down Chemical
i de la...
que va aportar
una ajuda econòmica
per imprimir
aquests pòsters
i l'Ajuntament de Tarragona
també va participar
en una sèrie
de contenidors.
Doncs bé,
aquest va ser el projecte
una mica el compromís
des de fa
cinc o sis anys,
no?,
amb el tema
del medi ambient
de gestionar
els residus
que nosaltres
generem.
Continuem en això,
és a dir,
cada any
el problema
que tenim nosaltres
és que els cicles
formatius
són d'un any
o dos
i cada any
els alumnes
són diferents.
Tot i que els nens,
no sé si de nens,
però els nens petits
van cada dia a escola
a la Carmeñola,
reciclen,
jo no sé què passa
que quan arriben
a l'institut
se n'obliden.
Se n'obliden
i jo no es reciclen,
no?
Aleshores,
això és una tasca
que estem duent
a terme cada any
i aquí sí que col·laboren
sovint
els alumnes
de salut ambiental
amb gerrades
informatives
a la resta
d'alumnes,
recollida
d'informació
mitjançant
enquestes,
sobretot
per promoure
aquestes eines.
I aquesta és una part
important.
A partir
d'aquestes tasques,
fa dos anys
es van donar
el distintiu
d'escoles verdes,
continuem
en el tema
del reciclatge
però ara
el que intentem
és aportar informació,
és a dir,
tenim alumnes
que són grans,
no podem realitzar
accions com
treballen
les escoles
verdes primària
i el que fem
més que res
és intentar
aportar
la informació
necessària
perquè coneguen
el medi ambient
i quins són
els impactes
que amb les nostres
accions quotidianes
ells estan contribuint
a aquests
impactes ambientals.
De manera que sí,
conegam
què és això
i com podem
fer mal
amb el medi ambient
nosaltres serem
capaços
d'exercir
unes accions
més positives.
I tot això
que feu
ho feu
en tots els alumnes
estudiant
el cicle
que estudien,
és a dir,
és una acció
integral
per a tot
l'institut
i els resultats
tenint en compte
que ja vau començar
l'any 2004,
com els valoreu?
És a dir,
ara amb la perspectiva
que donen aquests
sis anys
que ja han passat,
quina valoració
en feu vosaltres?
A nivell de gestió
de residus
molt bé,
a nivell de laboratori
hi ha un compromís
general
per part del professorat
i per part dels alumnes
recullen i reciclen
tots els productes
químics i biològics
que es generen.
En el tema
dels residus
urbans,
també,
és a dir,
he de reconèixer
que aquest any,
comencem cada any
informant els alumnes
i he de reconèixer
que aquest any
anem millorant.
Normalment,
els nostres alumnes
de salut ambiental
són els que col·laboren
amb mi
amb el tema
de la recollida selectiva
i portar-los
als contenidors centrals
i hem de dir
que l'any passat
i fa dos anys
en el contenidor
del plàstic
hi havia restes
de menjar,
plàstic,
vidre,
però bé,
anem millorant.
Aleshores,
les tasques,
el que fem ara
normalment
és fer
gerrades informatives,
intentem portar,
hem portat diversos anys
que s'han dedicat
al tema
del canvi climàtic,
el tema de l'aigua
i intentem portar
personatges
que siguin
una mica mediàtics,
que puguin enganxar
els alumnes,
que coneguen del tema
i moltes vegades
aquesta gent
aporta molt més
que nosaltres,
nosaltres ja es coneixen.
I hem aconseguit,
bueno,
vam vindre
el Francesc Mauri
per parlar-nos
del canvi climàtic,
Dani Jiménez,
també ens parlava
sobre el tema
del cicle de l'aigua,
va estar també
José Luis Gallego
parlant-nos el tema
l'any que vam fer
el tema del reciclatge,
i una mica
cada any intentem
tocar
diferents àmbits.
El resultat,
per tant,
més que positiu.
I ara ja compteu
amb suport,
a part del distintiu
que comentaves
del Departament
de Medi Ambient,
compteu amb un suport
institucional
o d'empreses
per tirar endavant
aquest projecte?
És a dir,
us continuen ajudant?
Hem de demanar ajudes.
Si les demanem,
pot ser que sí,
hem de tocar portos,
sí.
Però bueno,
l'any passat
us va assumir
el centre,
fa dos anys
i que van contactar
a la Down
i es van donar una ajuda.
L'any passat
no ho van fer,
però m'imagine
que sí.
Aquest és el projecte
de Cases Verdes?
No sé si això és...
Ai,
d'Escoles Verdes,
perdona.
Aquesta experiència,
sabeu si és aplicable
o s'aplica
en molts altres centres
de la resta de Catalunya?
Sí que s'està aplicant
en molts centres,
sobretot en els de primària,
primària
i de batxillerat,
també,
però a nivell
de cicles formatius,
bueno,
Narcís Ollers de Baig,
em sembla que
és Escola Verde també,
cada vegada més,
cada vegada hi ha un compromís
per part de tota la comunitat educativa
en la formació d'aquests valors
que són bàsics per tots.
Suposo que la directora
també ens pot explicar
o raonar o analitzar
el fet que sorgeixi
aquesta iniciativa,
aquest projecte,
potser per l'entorn
en què es troba a l'Institut,
no?
Que ja ho he explicat
una mica la marga.
Sí, una mica he explicat la marga.
L'entorn potser pot explicar
en part
que neixi una iniciativa
d'aquestes característiques,
no?
Estar al costat
del complex patroquímic,
en unes instal·lacions
potser amb molts anys...
De fet,
tots aquests projectes
neixen o estan molt lligats
al nostre projecte educatiu
de centre, no?
És a dir,
nosaltres som un institut
de formació professional,
fem estudis
que estan molt relacionats
amb la salut,
amb el benestar
de les persones,
amb el benestar
del medi ambient,
o sigui, fem
la família,
tots els cicles formatius
de família professional
sanitària,
d'activitats físico-esportives
i d'imatge personal.
Així és el que fem nosaltres,
però després tenim
dintre del nostre projecte educatiu
una sèrie de valors
que es deriven
d'aquí també, no?
I que intentem treballar
i dintre d'aquests valors
doncs està
la tolerància
a les persones,
el treball en equip,
la innovació
en el treball
i un d'aquests valors
és el respecte
al medi ambient.
Segurament,
aquests valors
també sorgeixen
del tipus d'institut
que som,
del tipus de cicles
formatius
que fem
i com tu deies,
d'allà on estem,
no?
Que estem
en un entorn
natural
que intentem
que es conservi,
però alhora
també estem
rodejats
d'una indústria
petroquímica
i estem sensibilitzats
en quant
al medi ambient,
no?
Aquest és el projecte
d'Escoles Verdes.
L'altre projecte
que us presentàvem
a l'inici
de l'espai
és els projectes
de mobilitat internacional
i la que ho coordina
és la
Lourdes Mas.
Lourdes,
explica'ns
una mica
com neix
també
aquesta iniciativa.
Fa molt de temps,
fa poc,
és nova
i amb quina voluntat
ho feu,
això?
El projecte
que potser és l'estrella
és el projecte Erasmus.
Quan dius Erasmus
tothom sap
de què parles.
És una paraula
que hi identifica
molt bé.
Clau.
I llavors et diuen
però escolta'm,
això Erasmus
només és la universitat?
No, no.
Erasmus és també
formació professional
des de fa tres anys
i surt
com a resultat
d'una feina
feta dintre
de la formació
professional
des de fa molt
de temps
a través de cursos
que llavors es denominaven
cursos ocupacionals
que depenien
del Departament
de Treball
en col·laboració
amb el Departament
d'Educació.
Una idea
molt clara
era
que
a banda de la formació
purament acadèmica
hi havia
molts nois
que podien fracassar
en la formació acadèmica
però que moltes capacitats
no les havien desenvolupat
i que calia
situar-los en un medi
on demostressin
en situacions
a vegades límits
per ells
el que eren
capaços de fer.
i es dona com a opció
a nivell europeu
el fet
de fer
intercanvis educatius
i és curiós
que formació professional
es comença
amb la no arreglada
amb la més senzilla
i es porta
nois i noies
de formació
diguem-ne
molt justeta
a viure a l'estranger.
Els es situen
en un medi ambient
més o menys problemàtic
i es veu
que molts d'ells
són capaços
de fer coses
molt interessants.
Un exemple
que és curiós
és que un noi
amb unes capacitats
molt senzilletes
va aprendre
a anar en bicicleta
cosa que no hagués
après mai
en el seu ambient
normal.
Això es va portar
en els cursos
ocupacionals
anant madurant
la idea dintre
de la formació
professional
fins a que
aquest programa Erasmus
amb aquesta idea global
que està considerada
dintre
del que es diu
l'organisme autònom
de programes educatius
europeus
d'educació
que pot tenir
un pla
d'aprenentatge permanent
tant a nivell
de formació
professional superior
com mitjana
com inclús
l'ensenyament primari
o el secundari
s'ha portat
a elaborar
projecte Erasmus
per formació
professional
exclusivament
per realitzar
les pràctiques
a l'estranger
amb la mateixa idea
que s'es desenvolupin
les capacitats
de les persones
dintre del món laboral
que són diferents
del món educatiu
llavors
tenim
un programa Erasmus
purament universitari
que no és el que
a nosaltres ens toca
i programa Erasmus
de formació professional
estan dintre
d'un seguit
de programes
de mobilitat internacional
que busquen això
busquen
que les persones
tinguin
una formació
global
un coneixement avançat
el màxim
que puguin obtenir
i que estiguin dintre
de la infraestructura
econòmica europea
bàsicament
per tant
obtindran
més i millors
llocs de treball
i també
el que fan
és crear
un ambient
de major cohesió social
és a dir
la persona
que tu treus
d'un país
i la portes
en un altre país
és un estranger
en un altre país
se sent immigrant
i entenen
després
la seva pròpia situació
el projecte
també l'apliqueu
a tots els alumnes
a tots els cicles
Erasmus
és
perquè hi ha programes
a tots els nivells
Erasmus
que és el
que nosaltres tenim aquí
la Lídia Batista
que és la
representació
d'aquest nivell
va dirigit
a lo que se'n diu
formació professional terciària
que són els cicles formatius
de grau superior
llavors
té la possibilitat
Erasmus
han de ser
de nacionalitat espanyola
han de ser
de segon curs
i lògicament
si hi ha candidats
que els hi surt d'ells
quan ho volen
ho demanen
han de tenir
un resultat acadèmic
acceptable
acceptable
es concedeixen
després
per una comissió
que hi ha al centre
que valora
totes les capacitats
no tan sols les acadèmiques
sinó
tota la capacitat
humana i laboral
que pot tenir la persona
i després
hi ha altres programes
que van
dintre dels programes
d'aprenentatge permanents
ja ben enreglats
són el Leonardo da Vinci
per exemple
que també està fet
per formació professional
i escoles de secundària
i poden participar
tots dos
i treballen molt
les competències
les qualificacions
les aptituds generals
i després
a través de la generalitat
tenim ajudes
també
que
són projectes
propis
que són projectes
d'iniciativa de centre
que tenen la mateixa finalitat
però que van dirigits
a alumnes
de grau mitjà
que no tinguin Leonardo
per exemple
o alumnes
que tinguin
una nacionalitat
diferenta
com per exemple
la Denise
que té la nacionalitat
d'Argentina
i que no tindria Erasmus
perquè l'Erasmus
ve marcada
la nacionalitat espanyola
però que la generalitat
dona possibilitat
que viatgin
i es formin
amb els mateixos aspectes
si viuen
i treballen
a Catalunya
lògicament
i estudien
la durada
de les estades
mira
aquest any
la durada mínima
serà de 8 setmanes
l'any passat
va ser de 35 nits
que es compta així
de 35 jornades
i n'hi ha d'algú menys
de jornades
més reduïdes
però
el que els persegueix
és que estiguin
el màxim temps possible
perquè bueno
estan 35 dies
però després quan marxen
ai
bueno
elles ens ho explicaran
la Denise
i la Lídia
ens ho explicaran
la valoració
el grau de satisfacció
del centre
de l'experiència
l'experiència
és enormement positiva
jo
crec que
es veuen
petites coses
la capacitat
d'adaptar-se
a situacions noves
per exemple
sortir a l'estranger
una miqueta
sortir a vegades
sense
allí ens agafen
perquè volen
ens admeten
i estableixen vincles
perquè volen
és absolutament voluntari
el professor
s'hi ha d'implicar molt
és un grau de compromís
molt elevat
de l'escola
amb el professor
i del professor
en l'escola
ha d'haver
una entesa
molt particular
del professor
que s'involucra
amb la directiva
que el protegeix
ha d'estar
molt apujat
per la qual cosa
vol dir que
ha de ser una escola
que realment
estigui
molt adaptada
i amb un ànim
de col·laboració
molt important
entre el quadre docent
i el quadre directiu
si no
no es poden fer
aquestes coses
com dèiem
al principi del programa
les alumnes
que ens acompanyen
són la Denis Herbit
i la Lídia Batista
i allò ens
podran explicar
una mica
la seva experiència
Denis
a ver
explícanes
jo he ido 35 días
como decía Lourdes
a Italia
a Roma
i la verda
és que la experiència
foi en tots els aspectos
molt positiva
perquè
bueno
ademàs de aprender
el idioma
la cultura
i és
bueno
com deia Lourdes
ir a un siti
d'on de
no coneixes
absolutament nada
la gent
tens que
sociabilitzar
entrar
aparte
entrar
en el marco
profesional
que una vez que
sales
de los estudios
realmente
lo que tienes
que hacer
es aplicar
lo que has estudiado
en el marco
práctico
y da la posibilidad
de conocer
bueno
yo que he hecho
técnico en radiología
había hecho prácticas
en el Joan 23
y me dio la oportunidad
de ver
técnicas
de exploraciones
radiológicas
diferentes
a las utilizadas
en España
porque
bueno
quieras o no
de un sitio a otro
van cambiando
y siempre se van
aprendiendo cosas
y
se van
bueno
teniendo experiencias
muy positivas
y aparte eso
lo del idioma
integrarse
en la cultura
que es muy diferente
aparte en mi caso
personal es muy
muy agradable
porque son
no sé
me ha parecido
una gente
excepcional
nos han tratado
de una manera
maravillosa
y fue una experiencia
muy linda
la verdad
¿tu tries el país?
¿tries la ciudad?
¿l'alumna?
no
no
no no no
nos habían dicho
si en principio
iba a ir a Francia
y luego al final
salió
lo de Italia
y bueno
muy bien
muy bien
la verdad
muy contenta
sí
sí sí sí
de fet
es una cosa
molt curiosa
perquè en realitat
quan la Generalitat
ens va oferir
entrar a Becas Erasmus
em van telefonar
i em van dir
Lourdes
vols Becas Erasmus
i em van dir
sí
i on te'ls portaràs
doncs no ho sé
i em vaig posar
la mateixa nit
a internet
i vaig enviar
bueno
amb els idiomes
que més o menys dominava
que és el francès
i l'italià
mínimament
i vaig enviar
a través
dels mails
a tots els hospitals
que havia trobat
a la guia
va ser així
doncs això és enormement interessant
perquè
quan te contesten
trobes persones excepcionals
em va contestar
un senyor
que era psiquiatra
que parlava
en castellà
el castellà l'havia pres
llegint Machado
i que estava encantat
de rebre
les senyorites espanyoles
i va ser així
va ser així
fantàsticament
va ser una persona
absolutament encantadora
encantadora
va ser el que es va contestar
i per tant tenim soci
perquè ell va voler
ser el nostre soci
i a França
el contacte amb França
estava establert
a través d'aquestos cursos
ocupacionals
havíem estat prèviament
havíem anat a visitar
l'hospital
Eduard
i riot
i allí
havíem establert
un contacte
i els vaig preguntar
si m'acceptarien alumnes
els accepten
sense rebre
cap mena
de retribució
econòmica
ni tampoc
en aquest moment
reconeixement acadèmic
Déu-n'hi-do
i el cas de la Lídia
i el meu cas
és el de França
jo me'n vaig anar
a Lión
durant 35 dies
juntament
amb una altra noia
del meu cicle formatiu
i amb dues noies
del de l'Adenís
del de Radiologia
tu què estàs estudiant?
jo ara estic fent
salut ambiental
però vaig acabar
anatomia patològica
i vaig anar
a l'Erasmus
d'anatomia patològica
de laboratori
bàsicament
em vaig trobar
amb una gent
que des del primer dia
feien tot el possible
per intentar
que ens integréssim
en el seu laboratori
que ens sentíssim
un més d'ells
de
què voleu aprendre
us donem
les oportunitats
per aprendre-ho
ens donaven tot
i rebíem
encara més
del que volíem
perquè
jo almenys
en el meu cas
i en el cas
de la meva companya
ens vam sentir collits
i al final
semblàvem una família allà
perquè fins i tot
hi havia una senyora
que és la que ens va portar
cada dia
que era la Jaqueline
que
ella realment
ens deia
quan marxeu
us trobarem a faltar
i
és que et trobes
tan acollit
i mira que et trobes
amb els milers de problemes
que no t'has trobat mai a la vida
perquè per mi
era el primer cop
que marxava fora de casa
tant de temps
i ens vam trobar
que vam arribar a l'habitació
i no hi havia ni llençols
no hi havia res
i vam tenir
que anar-nos
al carrer Fur
a comprar els llençols
vam tenir les milers aventures
per buscar
la ruta més ràpida
per arribar a la feina
però un cop t'hi acostumes
tot això s'oblida
i ja només te queden
les persones
amb les que treballes
i el dia a dia
que vius
l'experiència que reps
per part d'un lloc
que saps què has de fer
però ho fan
totalment diferent
de com ho feies tu
per mi va ser
una experiència
molt gratificant
el pitjor d'11
l'experiència
és la durada?
no
realment no
realment al final
se't fa curt
se't fa curt
perquè
per això et deia
que potser seria millor
que el pitjor
el més negatiu
entre cometes
clar
seria que fos una mica
més llarga
que només són 35 dies
sí
és curt?
és curt
és curt
Denis?
sí
sí
sí porque
bueno
el idioma
por ejemplo
en un mes
es un
lapso de tiempo
muy corto
para aprenderlo
y bueno
también está
como decía ella
nos pasa lo mismo
nos hemos encontrado
con un ambiente
muy familiar
y a lo último
pues
los hemos echado
de menos
y aún hoy
por suerte
mantenemos una correspondencia
y bueno
nos escriben
se interesan
por nosotras
como estamos
como
bien si estamos trabajando
como hemos pasado
las navidades
o sea que hay gente
que realmente
se ha interesado
más allá
del marco profesional
en el que nos hemos movido
se ha interesado
por nosotras
a nivel personal
y bueno
eso ha hecho
de la experiencia
mucho más agradable
explica'ns de forma sintética
les dues
la Denise
y la Lídia
de forma sintética
com era un dia a dia
en un cas a Roma
i l'altre a Lió
bueno
en Roma
en principio
nosotros estábamos
alojadas
en un apartamento
en Roma
y las prácticas
las hacíamos
en Palombara Sabina
en Casa de la Salute
y teníamos
un traslado
de dos horas
de un sitio
al otro
entonces
para entrar
a las nueve y media
teníamos que salir
de casa
a las siete y media
o sea que nos levantábamos
seis y media
siete menos cuarto
bien tempranito
y teníamos
que coger
un autobús
luego un tren
y luego otro autobús
o sea que eran
dos horas largas
de viaje
luego
bueno
llegábamos al centro
comenzábamos
con las tareas diarias
hacíamos radiología convencional
mamografías
telemando
y ya está
ah y ecografía
también
hemos hecho un poco
y bueno
nos desarrollábamos
de la misma manera
que los técnicos
o sea
el nivel de prácticas
era exactamente
el mismo que ellos
trabajábamos a la par
al principio
nos explicaron
las máquinas
como se utilizaban
y todo
pero
en una semana
ya estábamos trabajando
con el mismo ritmo
y con la misma intensidad
que los técnicos
y bueno
a la salida
salíamos
a las 3
3 y media
y lo mismo
dos horas de vuelta
hacia casa
y cuando llegábamos
pues nos íbamos
o a ver
Roma
o
bueno sí
todo Roma
que nos lo recorrimos
a fe turismo
sí
todo Roma
que lo recorrimos
entero
y los fines de semana
los hemos utilizado
para salir de Roma
hemos ido a Florencia
a Pisa
a Nápoles
a Pompeya
y bueno
yo he ido a Sís
también
caray
qué experiencia
sí
así que
la verdad es que
nos hemos recorrido
Itália
de punta a punta
y ha sido una experiencia
muy bonita
i la Lídia
a Lídia
com era el seu dia a dia
el nostre dia a dia
era
baixàvem de la residència
que estàvem totes vivint
en la mateixa residència
en diferents habitacions
unes amb una punta
les altres a l'altra
i quedàvem
al ferrocarril
que el teníem
molt a prop
anàvem caminant
fins al ferrocarril
i del ferrocarril
agafàvem un metro
i del metro
a l'hospital
directament
no teníem
tantes hores
només teníem
com altres quarts d'hora
si ens ho manipulàvem bé
i llavors
quan arribàvem a l'hospital
era anar
al
al batimón B
que era
on hi havia
allò d'anatomia patològica
i
ficar-nos allà
i que ens diguessin
avui
teniu el planning
aneu anem fent
i si voleu
alguna cosa més
només cal que ho digueu
hi havia dies que
veies com feien
dissecció d'òrgans
veies com
els tècnics tallaven
que feien la coper
que els hi diuen ells
veies com
preparaven les mostres
perquè els patòlegs
se les miressin
fins i tot
vam tenir la sort
que patòlegs ens diguessin
veniu que us ensenyarem
què estem mirant
vam
vam veure
tècniques
que jo no havia vist aquí
perquè jo vaig fer
les pràctiques
aquí al Pius de Valls
i jo no havia vist
res d'immunicitat química
i allà vaig veure
tot el procés d'immuno
vam veure tècniques
que aquí no les havíem vist
i allà
les fan cada dia
o
coses que no havíem tocat
i allà les tocàvem
era diferent
i quan tornàvem a casa
el mateix
doncs ens anàvem
per la ciutat
teníem
una de les noies
tenia un cosí allà
doncs molts dies
vam quedar amb el seu cosí
vam veure tot Lión
elles
jo no vaig poder anar
se'n van anar a Ginebra
un cap de setmana
que és el que va estar fantàstic
o sigui
fas moltíssimes més coses
de les que
en un mes acostumaries a fer
Déu-n'hi-do
quines experiències
escoltant
aquestes dues alumnes
donen ganes
d'apuntar-s'hi
fins i tot a la directora
m'imagino
hi van tot
tots els alumnes
ja li preguntàvem a l'Urdes
tothom gestionar això
deu ser com bastant complicat
no?
molt
bueno tothom
no és que hi vagin tothom
sinó que hi ha una sèrie de places
i s'han de gestionar
quants alumnes podem tenir del Calipolis?
però és el que tu deies
vull dir
encara que siguin un nombre limitat de places
això dona molta feina
l'Urdes ens ho explicarà més bé
que ho viu en primera persona
16 cap a Roma
i 4 cap a Lión
són 20 alumnes
i moure 20 alumnes
són moure 20 vides
i col·locar-les
perquè l'erasmus de pràctiques
de formació professional
no és l'erasmus universitat
l'erasmus de formació professional
implica
que el professor busqui
el lloc on han de treballar
que marqui el pla d'activitats
que marqui els dies i les hores
que han d'anar
es fan dos tipus de convenis
un conveni a nivell nacional
i un conveni a nivell autonòmic
que a més a més
els hi ha de buscar la residència
que tot això sigui compatible
amb la dotació econòmica
per cada un d'ells
o sigui
20 vegades repetit
i presentes a més a més
una
20 vegades
una documentació
complicadíssima
on t'has de justificar
fins a l'últim cèntim d'euro
tot això
és una feinada
enorme
però
et dona
l'enorme satisfacció
de sentir-les amb elles
d'haver-ho fet
i sobretot
que
doncs mira
aquestos Nadals
amb la senyora
Bàrbara Ambrosini
que és
una persona dietista
que és del primer grup
que ens va
que ens van acollir
li dius
Bàrbara
doncs bon any
i t'envio un calendari
i immediatament a la nit
diu
mille gràcia
l'Urdes
caríssima
quan vens
és igual
ja t'ho arreglarem
no bateixis
tot se solucionarà
perquè clar
no hi pots anar allà
quan tens un problema
has d'anar i abusar
50 vegades
mira
necessitaria això
hauria de fer això
demano això
i tu no els hi dones
absolutament res
el que comporta
és aquest nivell
aquesta idea de cooperació
entre països
veus que realment
la fem
un a un
els agafem
un a un
les alumnes
que ens acompanyen avui
també han participat
del programa
Escoles Verdes
suposo
participen
i participaran
més encara
ah sí
sí
el Lídia
és el primer any
que està amb mi
i aleshores
la veritat
és que
normalment
la gent que està cursant
els estudis
de salut ambiental
tenen una sensibilitat
especial també
vers el tema
i si no la tenen
jo
les la inculco
i aleshores
sí
en principi
sí que participaran
de totes formes
intentem que siguin
activitats molt obertes
al centre
és a dir
d'aportar molta informació
que es pugui servir
per a d'ells
és a dir
amb la base de la informació
i seran capaços
d'actuar també
aquesta filosofia verda
de l'institut
que us sembla Lídia
està molt bé
la veritat és que
el fet de ficar
els residus
on toquen
ja ajudes
és una cosa
que tu pots fer
normal i corrent
tu
què et costa
d'agafar i tirar
en un container
o l'altre
quan nosaltres
treballem
al laboratori
per exemple
fem servir
materials
i fem servir
reactius
que realment
si els tiréssim
el medi ambient
així perquè sí
ens el carregaríem
més ràpid
del que ja
ens l'estem carregant
són coses que
des del principi
fins i tot
a l'anatomia patològica
ens inculcaven ja
i ara aquest any
ja és el sumum
perquè em sembla
que quan
acabin els de segons
ens toca a nosaltres
no fer-lo
de treure les bosses
ja saben
de què va
la gestió
de residus
té un problema
i m'imagina
que tots els instituts
que fan una mica
el tema
de la recollida selectiva
és que nosaltres
posem els mitjans
posem els contenidors
després està el problema
de qui vull
d'aquests contenidors
el contenidor central
bé
de fet
el nostre institut
ho fem nosaltres
fan els nostres alumnes
amb els seus professors
però bé
crec que és una feina
que també educa
i que ojalà
ho poguéssim fer
amb tots els alumnes
de l'institut
això seria l'ideal
Francesc
jo
a la Marga
li volia preguntar
el següent
el Calípolis
és un institut
igual que el Pere Martell
que està en un complex
educatiu
el complex educatiu
té un gerent
té una gerència
la gerència
del complex educatiu
des del punt de vista
d'escola verda
recolza
ajuda
s'interessa
es preocupa
com ho veus?
nosaltres vam anar
aquest any
a plantejar-li
el tema
sobretot
el tema
que de la gestió
de residus
és a dir
perquè la neteja
als centres educatius
ho porten
empreses alienes
al centre
també
i està el problema
que estaven dient
de qui
jo ja he dit
que és educatiu
és a dir
si nosaltres
cada setmana
es tornem
i anem agafant la brossa
sabem el que
sabem el que
estem llançant
i el que es pot recuperar
d'això
però bé
el dia a dia
moltes vegades
és inefectiu
és a dir
realment
no hi ha cap persona
encarregada
de fer això
ho hem estat parlant
amb gerència
però bé
és un tema
que està en l'aire
encara
jo crec que
o sigui
això com hem comentat abans
o sigui
és una iniciativa
inicialment
del nostre institut
i llavors nosaltres
el primer que ens hem preocupat
és de
diguem-ne
començar a arreglar
les coses
dintre del nostre centre
el que havia comentat
l'amarga inicialment
doncs que hi havia
una sèrie de residus
allà acumulats
perquè
bueno
hi havia un institut
de batxillerat
prèviament
l'escola d'enginyeria
hi havia allà
com que hi ha espai
hi ha molt d'espai
al complex educatiu
doncs potser
hi havia una sèrie
de material
magatzemat allà
que s'havia de
bueno
s'havia de gestionar
com a residus
no
i per tant
la primera iniciativa
va sortir del nostre institut
i ens hem preocupat
sobretot
d'ordenar
i gestionar
el que nosaltres tenim
dintre
ara estem en el procés
de treure això també
fora de l'institut
i clar
evidentment
demanar
a gerència
que és allà
on estem nosaltres
situats
dintre del complex educatiu
que ens recolzi
en molts dels aspectes
no
gerència
sí que té
des d'aquest any
un àrea
però és un àrea
de recollida
de residus
però més de tipus
inerts
de restes d'obres
plàstics
que es generen
a tot el complex
però a nivell
de lo que és
la recollida
diària
dels instituts
de moment
encara no
un dels problemes
amb què ens trobem
és que
clar
l'empresa
de neteja
que
bueno
que vingui allà
també ha d'estar
preocupada
en aquest sentit
si l'empresa
no ho està
o no posa
els mitjans
o si per molt
que nosaltres
reciclem
i reciclem
adequada
perdó
recollim els residus
de forma selectiva
si després això
darrere
no hi ha
que s'ha d'encarregar
d'això
que continuï
doncs
bueno
però jo penso
que anirem
millor
cada vegada
tothom també
n'és més conscient
que això és molt important
Francesc
per anar acabant
alguna conclusió
dels projectes aquests
que ens han comentat avui
hem començat el 2011
jo vaig fer
i se'm podeu enriure
però és així
realment
hem tornat a començar
el 2011
amb un programa d'eines
on tot es torna a veure
que realment
el professorat
és el que estira
el campany
el que realment
està motivat
el que realment
la Lourdes Mas
diu
és que
van trucar
i em van donar
no sé quants erasmus
i vinga
i corre
i d'allò
és a dir
la pròpia administració
ara diuen
s'ha de retallar
l'administració
molt bé retallar
l'administració
convé
potser
i això és una opinió personal
retallar
per segons quins llocs
però
no es pot oblidar
que hi ha un professorat
en tots els instituts
sobretot
de formació professional
que fa una feina
amb una motivació
tremenda
fa una feina
involucrada
amb
amb l'expectativa
dels alumnes
i aquí hem tingut
dos alumnes
que ens han explicat
les seves vivències
i el que contentes
que estan
amb la pròpia experiència
però si no hi ha hagut
una Lourdes Mas
darrere
res de res
des del punt de vista
d'Escola Verda
però això he preguntat
allò de la gerència
la gerència
és administració
està bé que el Calípolis
com a institut
com a projecte
d'iniciativa de centre
se'n preocupi
del medi ambient
estupendo
però l'administració
per damunt
es recolzar
l'amiga marga
marga
què vols
i això és important
i de cara al 2011
2012
etc
però estem al 2011
si això
tira endavant
tots els projectes educatius
no sol del Calípolis
sinó de tots els centres
d'EFP
de Tarragona
i de l'entorn de Tarragona
se'ls ajuda
encara millor
i encara crec que és necessari
i l'amiga directora
del Calípolis
la Boni Garcia
podria suposo
corroborar
el que estic dient
que realment cal
un recolzament
a professora
que tira les iniciatives
endavant
sí perquè això és el que costa
més a vegades
a veure
jo diria que hi ha
una doble vessant
o sigui per una banda
sí que costa
però per altra banda
afortunadament
sempre hi ha
els instituts
persones molt valuoses
amb molta dedicació
amb moltes ganes
de fer coses
i que realment
ens tiren endavant
els projectes
però sí que és veritat
que a vegades
són necessaris
més recolzaments
econòmics
més recolzaments
personals
més recolzaments
d'aquest tipus
però encara tens
l'altre vessant
o sigui
tens
un personal humà
molt valuós
dintre dels centres
amb aquest personal humà
suposo que els dos projectes
que avui hem comentat
tenen llarga vida
a l'Iescalípolis
no?
Sí
i tant
i tant
i bé
i com que també
estem molt limitats
de temps
no?
n'hi ha altres projectes
a l'institut
com els que comentàvem abans
no?
de l'anglès
o del projecte
semipresencial
o un altre projecte
que fem
en col·laboració
amb altres instituts
d'Espanya
un de Pamplona
i un de
les Illes Canàries
hi ha moltes més coses
que es fan
als instituts
i bàsicament
estan basats
perquè a dintre
hi ha persones
que tenen moltes ganes
de treballar
que tenen moltes ganes
de fer les coses
i que sobretot
perquè pensem
en els alumnes
i en les necessitats
que tenen aquests alumnes
quan després
s'hagin d'incorporar
a la societat
bé per treballar
o bé per continuar estudiant
i això realment
és el que ens mou
i el que ens fa tirar endavant
doncs un cas
d'aquí un temps
tornam a convidar
la gent del Cali Pol·lí
que ens vingueu a explicar
aquests altres projectes
en els que hi esteu treballant
avui hem parlat
de mobilitat internacional
i d'escoles verdes
ho hem fet
amb les seves responsables
la Lourdes Mas
i la Marga Mañez
respectivament
amb la companyia
de la directora
de l'IS Cali Polis
Boni García
i amb el testimoni
de dues alumnes
que han viatjat a Roma
i a Lió
i que a més a més
també participen
d'aquest projecte
d'escoles verdes
són la Denis Erviti
i la Lídia Batista
a totes sí
moltes gràcies
felicitats
gràcies
per la feina feta
Francesc Podau
moltes gràcies
com cada dimarts
ha estat molt interessant
com sempre l'Eines
com sempre
sempre descobrim coses
allò noves
que a més esperem
que siguin
això de l'interès
dels nostres oients
Francesc Podau
gràcies
i fins la propera setmana
gràcies a vosaltres
gràcies
i que vagi molt bé
adeu-siau
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies