De les latges, o que l'umaga?
De les latges, o que l'umaga?
Pinten tels més embruixats, camps de gleró, peritricors d'arabes antics,
Pinten nervis de fulles claves, monals de bugó, per entrelluns de teixits d'argent,
donen claus, oxidades, puntes, vèrtexs d'energia, per entrenir-nos i portar la vida.
Sento la lluna a les espatlles i estels del cim del cap, que m'obfeguen els cimres llunyes.
Un quart de català, avui veu aquesta cançó de la lluny.
El Roger Mas, titulada Foca l'Ubaga, obre aquesta edició, el programa número 350,
un número ben rodó de la dotzena temporada.
En honor de la Candela.
En honor de la Candela.
Per què comencem amb Roger Mas, precisament?
Perquè és un dels 10 que actuarà aquest dissabte al concert, els 10 de les d'Escenals,
evidentment avalls aquest dissabte, a la zona del Fornàs, amb una vela que és la vela més gran
que s'ha instal·lat mai a Catalunya per a fer actes així a l'aire lliure.
Em sembla que hi hagi 3.000 o 3.500 persones com a vela, és el més gran que s'ha instal·lat.
Comença a dos quart de set, hi ha 10 grups i, si no m'equivoco, l'ordre, si és el que surt del programa,
comença el Jaume Assisa, a més, inspirant-se en un concert de principis del 90 que es feia Reus,
que eren els 10 de Rock and Reus, agafant aquesta idea de portar 10 grups punters del moment,
aquí han fet una cosa semblant però una mica diferent.
Han fet els 10 que representen les diferents èpoques del pop i del rock en català.
Comença el pop i Jaume Assisa, en aquest cas el seu espectacle serà per estar segut amb què ha dit tot això,
però després ja aquest serà com el guru de molts dels grups que intervenen en aquest festival,
del guru en el sentit del tipus de lletes i la filosofia artística i galàctica i tot això que domina molt,
doncs hi haurà els Pets, el Gerard Quintana i la del terrat en terrat elèctric van,
el Roger Mas elèctric i per això hem tirat aquesta cançó que és de les més canyeres de l'últim disc
perquè aquí aquesta gira actual la fa amb banda elèctrica, de guitarres elèctriques, bateria, baix i tal,
i jocs de llums i tot això.
Els amics de les arts, Missima, l'Action Busto,
que a part que en el tema sinfònic que acaben de publicar per a fer aquí un concert de rocker,
el seu estil habitual de festival i de concert per a molta gent,
Obrim Pàs, que estan també a punt de treure disco i també ja sabem que són d'aquells grups
que aixequen l'ànim i les masses de seguida,
Masclat, que fa temps que no en sabíem res però encara hi són,
a més aquí n'hi haurà un que ell mateix ho deia que farà doblet aquí
perquè el bateria dels Pets és també membre de Masclat i per tant aquest dia té dos bolos.
I Canya Verde, un grup històric de valls que ja es va a dissoldre
però que se reuneixen no sé si fa 10 o 15 anys després de la seva visió
o se reuneixen per a fer aquest concert especial.
Per això hem començat amb Roger Mas i també acabarem amb algú altre d'aquests
que actuaran aquest dissabte allà.
Dissabte és a partir de quarts de set a la tarda.
Sí, a partir de dos quarts de set i no sé quan...
Que s'allargarà moltíssim, 10 hores potser, no?, com a mínim.
No, perquè en aquests festivals no acostumen a tocar una hora
però algun d'ells potser tocarà sí una hora
però altres doncs tocaran 40 minuts
i potser alguns una hora i mitja
però no sé ben bé, no recordo quina hora està previst que s'acabi
però normalment també en aquests casos es compleix bastant l'horari.
Molt bé, doncs això per celebrar que avui és això
la Mare Déu de la Candela que avui és el dia gran de les festes de les d'Escenals
hem començat força musicalment parlant.
Més coses, anem a l'actualitat.
Sí, mira, una coseta de tema local molt interessant
que s'està fent aquests dies de Tarragona
de fet es va fer dissabte passat
i es preveu que la primavera continuï fent-se.
És un programa que es diu
Estén el català al teu cau
i això és el lema d'un dels projectes guanyadors
del primer...
A veure, ho tenim per aquí...
Del primer premi...
A veure, un moment...
Talles per la llengua, no?
Sí, sí, això ho fa talles per la llengua
però és el projecte guanyador dels premis
que promou el Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament
per impulsar la llengua
i dels projectes per estendre l'ús del català a Tarragona.
Convocat això, doncs, l'any passat, el 2010, va haver la primera edició
i aquest va ser el premi guanyador.
És un projecte presentat pels Terres per la Llengua
que té per objectiu
reforçar o donar eines a la gent
per ser capaç de mantenir-se en català
davant de qualsevol altra...
Tu, encara que et parli en l'altre llengua,
tu siguis capaç de parlar en català.
Això, en aquest cas, però,
és una cosa que els Terres de la Llengua fan habitualment
però en aquest cas està adaptat i pensat
per a fer-lo en esplais i caus.
Allò que són els agrupaments, escoltes i guies de Catalunya.
Tarragona en tenim uns quants
i, si bé n'hi ha alguns que habitualment ja funcionen
per tradició en català, també és cert que hi ha zones de la ciutat
on per la situació sociolingüística
doncs potser no funcionen tant habitualment en català
i potser els nens i joves que van en aquests caos
no són de família catalana parlant.
És el cas dels dos caos que aquest dissabte
van començar l'activitat
que són el grupament Escolta i Guia Gelsto de Torreforta
i l'equivalent, el bisbe Borràs de la Canonja.
En aquests dos caos, dissabte passat,
van fer una activitat conjunta
dirigida pels tallers per la llengua
ho van fer a la plaça de l'Àndic Escorxador
allà dalt, davant del rectorat.
Exacte, on hi havia l'escorxador.
I es tracta d'això
durant el taller dura més o menys una hora i mitja
la sessió d'un cau d'una més hores
però aquests tallers els van fer durant una hora i mitja
i se'ls donen eines als joves que viuen
estem parlant de gent que viu a la Canonja
i gent que viu a Torreforta principalment
a la Canonja.
Hi ha una part de població, diguem,
de tota la vida que són de la Canonja
però que avui en dia sociolingüísticament
són minoria a la Canonja.
Hi ha molta gent vinguda fora i per tant
són dos llocs on el tema del viure en català
quotidianament i pel carrer
no és tan factible com en altres llocs.
Per tant, en aquests caos
i amb aquest tipus de públic
era molt adequat.
fan activitats per...
això, els tallers els ensenyen activitats
per mantenir-se en català
davant de circumstàncies variades.
Llavors, a més a més, fan jocs.
Per exemple, els ensenyen...
els xiquets els ensenyen una sèrie de fotografies
de gent famosa que viu a Catalunya
que són coneguts
i els pregunten a veure
quants pensen ells
que d'aquells entenen el català.
Surten les respostes que surten
i al final resulta que, malgrat les aparències
tots aquells famosos
que normalment en públic parlen en català
resulta que en realitat
a casa seva són catalanoparlants.
Això, per què sabeix?
És allò que fèiem amb el llibre aquell
de sortir de l'armari lingüístic.
Trencar tòpics, trencar...
Conscienciar, trencar prejudicis,
trencar inèrcies.
Un altre joc d'aquest estil
és, per exemple, el lingüòmetre.
Treuen els monitors del taller
per la llengua,
treuen una cinta mètrica
de 6 metres
que equivalen a les 6.000 llengües
que hi ha al planeta Terra.
6.000 llengües.
Llavors, ara, posem
cada centímetre d'aquests 6 metres
és una llengua,
de les 6.000.
6.000 llengües.
Posem, a veure,
per nombre de parlants
on posaríem el català?
Posen més amunt, més avall.
Llavors, per exemple,
quina seria la primera llengua
més per dalt del món?
Probablement és el xinès.
Aquest anirà al centímetro 1.
segona llengua més parlada del món.
Probablement deu ser l'anglès,
centímetro 2.
I així, anar posant.
I el català,
en quin centímetre la posaríem?
En quin lloc toca posar el català?
Doncs el català resulta
que és la 88ena llengua
més parlada del món.
De 6.000?
De la 6.000.
De 6.000,
la 88ena
més parlada és el català.
Sí, per tant,
això vol dir que
en aquest lingüòmetre
dels 6 metres
el català
està al centímetre 8,8.
està molt al davant,
és una de les llengües
més parlades.
Molt amunt, sí.
Darrere,
n'hi ha 5.900,
no sé quantes.
5.900 està pel davant.
Aquest tipus d'exercicis
sorprèn,
perquè la gent
no en som conscients
i allò
ho posem a la tuntun.
I després,
quan veus l'edat d'arrel,
dius, ostres,
això també contribueix
a trencar aquests prejudicis.
Després, doncs,
un cop ja hem fet
una sèrie d'exercicis
d'aquests
de trencar aquests prejudicis
i aquestes idees preconcebudes,
sovint errònies,
doncs,
fan exercicis i pràctiques
en què els monitors
fan veure que són personatges
de diferents llocs i tal,
parlen-se amb aquestes
i es tracta
que els nens
parlin en català
amb aquestes persones
mentre aquestes persones
parlen en un altre idioma.
Molt bé.
Això, més o menys,
ja ha començat ara,
aquest projecte, no?
Sí,
això es va fer
aquest dissabte
per primera vegada
i en principi
està previst
des del Servei de Política Lingüística
que em deien aquest matí
que tenen previst
que a la primavera
se'n facin més.
Ara és una època així,
així ho pot començar,
però de cara a l'abril,
maig,
que fa més bon temps
i tot això,
està previst fer-ne més
d'aquests tallers
amb altres caus de la ciutat
que aquest dissabte
no hi podien ser,
que els estaven interessats
però doncs aquest dissabte
no anava bé
perquè tenien sortides a fora
i ho faran a la primavera.
Perfecte.
Estén el català del teu cau,
així es diu aquest projecte
que a més
ha guanyat un premi
com deia l'Enric.
Tenim un nom propi
de l'actualitat
de la setmana,
podríem dir,
tot i que ja se n'havia parlat
d'ell fa unes quantes setmanes
amb el canvi de govern
de la Generalitat
i és el del nou director
de l'Institut Ramon Llull.
Que no és altre
que el Vicenç Villatoro.
Que ja s'havia parlat molt
del nom,
ara ja és oficial.
Sí, ara ja sí.
Això ha sigut aquesta setmana mateix.
De fet,
em sembla que va ser ahir
que es va ratificar
perquè això ho vaig començar
a veure cap al migdia,
va començar a sortir
pels webs i tot això
i efectivament
s'havien de posar d'acord
el govern català
i el govern balear
i ja s'hi han posat.
Buscaven,
sempre s'ha dit
que busquen una persona
de consens
que conec i va fer
temes dels territoris.
Villatoro és català
però té una àmplia trajectòria
de contactes
i d'influir
i de...
Començant perquè va fer
l'Emili a Mallorca,
coneix l'illa,
ha guanyat el Premi Ciutat
de Palma de novel·la,
no sé amb quina novel·la
i té molt de contacte
amb les Illes Balears
i per tant
ha sigut un cas
de consens perfecte
i a més a més
s'estrena avui mateix,
em sembla que és?
A veure?
No, demà.
Demà a Palma,
a Palma de Mallorca,
fan la celebració
dels 31è Premi
de les Lletres Catalanes
Ramon Llull,
de novel·la.
Dient-se així,
què menys que el senyor director
de l'Institut Ramon Llull
vagi a fer l'entrega.
Però és que a més a més
ell mateix va guanyar
aquest premi l'any passat
i aquest premi
no per res
però és el més ben dotat
del seu gènere
amb 90.000 euros.
Déu-n'hi-do.
El premi és important,
té el nom de la institució,
el senyor que dirigeix
l'ha guanyat,
doncs escolta'm,
serà una estrena molt redonida
i aquí tenim el Vicenç Villador
també conegut
perquè també ha sigut
director de TV3
i col·laborador
i director
d'alguns diaris, etc.
Apareix molt
als mitjans de comunicació,
fa feines de periodista,
d'escriptor
i en fi,
recordem que substitueix
en el càrrec
el torrenc
Josep Barguello
que ha estat
l'últim director
de l'Institut Ramon Llull.
què se n'ha fet?
No ho sé.
Li preguntarem un dia de rei
i ho explicarem.
Exacte.
Perquè també és del Gràmio
i és filòleg
i tot el dia
i preguntarem com està.
Molt bé.
Vinga, què més?
Tenim més notícies.
Una altra cosa
d'actualitat fresca
i que interessa
a molta gent
és que
la Direcció General
de Política Lingüística
ara es torna a dir així,
abans es va
antigament saber dir així,
durant els últims set anys
s'ha dit
la Direcció General
ha tornat a ser
Direcció General,
però això és igual.
La cosa és que
ja s'han publicat
les dates
del calendari
de proves oficials
per tenir oficials
d'aquests certificats
que tothom diu això,
dels certificats oficials.
Bé,
inscripció
de l'11 de febrer
al 2 de març.
Com es fa això?
Tot es fa
a través d'internet.
Dates de les proves
ara les direm,
però per trobar
la informació
amb els enllaços
i tot això,
el més pràctic
i des d'aquí
escombro cap a casa,
aneu al web
del Centre de Numeració
Lingüística
de Tarragona
i a l'apartat Agenda
ja la primera cosa
que hi ha és això.
I sortiran totes les dates
i a més
tenim ja
allí els enllaços
perquè clicant allí
puguis anar
el formulari
d'inscripció,
el formulari
solit d'inscripció,
el calendari
d'exàmens
i tot això,
tot està allí,
les condicions
per d'inscriure
i tot això
està allí,
només cal anar
clicant els enllaços.
Dates d'exàmens
A bàsic,
16,
no,
18 de juny,
A elemental
11 de juny,
sempre me refereixo
a Tarragona,
tots aquests exàmens
es poden fer a Tarragona
i a les 4 capitals catalanes
i després n'hi ha
alguns que tenen
moltes demandes,
poden fer a moltes
més capitals de comarca
també,
però bé,
jo vaig dient
la data
sempre la mateixa
i jo dic
totes es poden fer a Tarragona.
A bàsic,
18 de juny,
A elemental,
11 de juny,
nivell intermèdia català,
el nivell B,
7 de maig,
el nivell de suficiència,
conegut com nivell C,
el 4 de juny
i el superior,
que és el nivell D,
el 21 de maig.
Aquestes són les dades,
però bé,
no ho dic perquè
quedi dit,
però això està tot
allà al web
fàcilment accessible.
Molt bé,
perfecte,
tot això per a la gent
que es vulgui presentar
a aquestes proves oficials
i busqui això,
el certificat corresponent.
I encara en matèria informativa
tenim uns premis
als Enderroc.
Sí,
només cal dir breument,
com que ja en vam parlar
a la primera fase,
la primera fase
era allò de votació popular,
es va acabar ja fa dues setmanes,
ara a la pàgina
de l'Enderroc
www.enderroc.cat.premis
trobareu el formulari
per a la votació popular
segona ronda.
Ja vam explicar
la primera ronda
que era lliure
i a partir
de les votacions
de la primera ronda
s'ha acotat
una miqueta
una segona ronda
que es pot fer,
es pot votar
fins al 15 de febrer.
Quan s'acabi tot això
doncs ja veurem
els resultats,
suposo que al mes de març
tindrem els resultats
de la votació popular.
Els crítics
ja han sortit
al febrer,
ja les vam comentar,
doncs al març
deurem saber
com ha quedat
la votació popular.
Perfecte,
doncs ara de seguida
rebentem un tòpic.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Segona part
d'un quart de català
amb l'Enric Garriga
rebentant tòpics,
perquè aquesta és una
de les novedats
que ens ha portat
el 2011.
La intenció
de l'Enric
és això,
anar rebentant,
desmuntant tòpics
un cada setmana.
Avui és un tòpic tòpic, eh?
Sí, sí,
és un tòpic
d'un dels més famosos.
És allò de què?
El tòpic de la...
És que és de mala educació
parlar en català
els desconeguts,
que se'ls ha de parlar en català.
Ara,
després del que hem explicat
al principi
dels projectes
del Talles per la Llengua,
després d'haver estat
quatre mesos
parlant de sortir
del marge lingüístic
precisament per treure's
els prejudicis lingüístics
i d'aquests conceptes
erronis,
aquest és un tòpic
que els nostres oients
ja poden imaginar
com es pot desmuntar
fàcilment.
És la idea aquella
que et diuen,
oh, és que,
clar,
quan te parla algun que se ha,
si tu li contestes
en català,
és de mala educació.
I això és perquè tenim
aquella cosa
de la submissió lingüística
tan inculcada
des de petits
i per costum
i perquè és el que hem vist
tota la vida,
tinguem l'edat que tinguem,
sí que hem de la generació
que tinguem,
com més grans,
més inculcat el tenen
en aquest tòpic,
perquè més han patit
la repressió
durant la dictadura
i més estan acostumats
a que,
ara ja no passa,
però abans,
30 o 40 anys darrere,
tranquil·lament
et podien
culpejar físicament
els agents de l'ordre públic
et culpejaven
per parlar en català,
tranquil·lament.
O sigui,
et pagaven
només per parlar
en el teu idioma.
Doncs bé,
aquesta submissió,
aquesta tan interiorització,
ja és el que fa
que la gent
li sembli normalíssim
això de
quan algú et parla
en castellà
o algú que no coneixes
t'adreça,
tu li contestis en castellà
perquè això
és un error.
I fins i tot
si t'has d'adreçar,
encara que no t'hagi parlat
l'altra persona,
amb una persona
que no coneixes de res,
les teves primeres paroles
potser no són en català,
no?
Exacte.
Sense haver sentit
l'idioma de l'altra persona,
de l'interlocutor.
Doncs aquí
és on em queda palesa
la nostra actitud
de submissió
i aquest acomplexament
que tenim
que quan estàs fent això
estàs tàcitament
estàs reconeixent
que hi ha un altre idioma
superior
i el teu és inferior,
t'estàs tomada
i t'estàs posant
en segona categoria.
Però,
bé,
el que és normal,
malgrat el que opinin
alguns polítics
del que s'està fent
el escenari
i tot això,
el que és normal
és que cada un
en el seu país
parli en el seu idioma.
És el més lògic,
tu un francès
parla en francès
quan està a França
un espanyol
quan està a Espanya
parla en espanyol
i un català
quan està a Catalunya
el normal fora
parlar en català.
Això
és de sentit comú,
és lògic.
I després,
hi ha l'aspecte aquell
de,
i amb els estrangers,
clar,
se'ls ha de parlar en català,
no hi ha cap motiu,
això també,
gràcies al llibre aquest
del sortim
de la mare lingüística
queda molt clau,
vull dir que no hi ha motius
per pensar que una persona
estrangera
no tingui capacitat
per saber català.
A més,
cada vegada més
en aquest àmbit
és on més sorpreses
tenim cada dia
més sovint.
La gent immigrant
una mica espavilada
se n'adona
que saber català
li és útil
per ascendir socialment,
per tenir reconeixement,
per integrar-se
i per tant
s'hi apunten ràpid.
El centre d'adonació
lingüística
aquí i en tots
fa anys,
els últims anys,
els grups
nombrosos
són els de gent
que acaba d'arribar
i se n'adonen
i no pot tenir un any aquí
i ja s'apunten
als cursos.
Després,
una altra cosa
és fins a quin nivell
alliberant i tal,
la idea que això és útil
la tenen clara
i per tant
si nosaltres
que som els qui
els hem de facilitar
això
no els permetem
que ens parlin en català
i no els ajudem
i els parlarem en català
no ho poden practicar
i a més a més
els estem marginant
nosaltres mateixos
per tant
parlar
no parlar en català
a un immigrant
simplement per suposar
que com que és de fora
i a vegades
només per la pinta que fan
i a vegades
algú dius
és que és negre
no deu ser d'aquí
i a la millor
des de que fa més anys
que tu que hi és
perquè n'hi ha que fa molts anys
que estan aquí
i que parlen català
millor que tu a vegades
doncs
en aquest sentit
és
no és
normal
que tu
tinguis un prejudici
de fora
doncs no entendrà català
resulta que sí
que l'entenen
per tant
és absurd
pensar que els estrangers
han de saber més castellà
que català
perquè de vegades
també te'n trobes
que segons
de quin país
vinguin
no saben ni català
ni castellà
i per tant
és igual
parlis com parlis
tampoc t'entendran
i ho has de fer
un altre tipus d'esforç
tant
el tòpic aquest
que és de mala educació
parlar en grà
jo em sembla
jo el diria al revés
el que és de mala educació
és viure en un país
i no entendre
l'idioma propi del país
no voler parlar
l'idioma del país
no voler aprendre
l'idioma del país
i no tolerar
que la gent del país
et parli
en l'idioma del país
això és el que és
de mala educació
un tòpic com una casa
que ens ha
rebentat
l'Enric Garriga
i després
ara que tenim
novetats
editorials
ara tornem una mica
a la cosa oficial
però
de servei públic
i útil
nou portal jurídic
de Catalunya
clar
a mi no em servirà
ara
tu tampoc
potser
però
per tot el món jurídic
és un gran què
és veritat
perquè
és un portal
es va posar en marxa
just
a finals de desembre
i encara està en proves
però està ja molt complet
és molt utilitzable
i és
per primera vegada
recull tot
el dret
vigent a Catalunya
en un portal
i qualsevol advocat
procurador fiscal
qualsevol persona
que treballi
en el món del dret
en aquest portal
trobarà
tota la legislació
vigent actualment
i aplicable
a Catalunya
evidentment
té
una sèrie de funcions
té serveis
pels professionals
és una web
de la Generalitat
i per tant
està muntat
amb aquesta estètica
i aquesta usabilitat
que caracteritza ara
els webs
hi ha unes pestanyes
principals a dalt
amb dret de Catalunya
dret estatal
dret de la Unió Europea
serveis que ofereixen
des del portal jurídic
que doncs es desplega
i t'hi veràs què
i eines variades
com lèxics
vocabularis
guies
etc.
i per exemple
a tall de contingut
podem dir que conté
més de 650 normes
amb rang de llei
i 24.000 decrets
i ordres
de Catalunya
publicades
al diari
oficial de la Generalitat
des de 1977
però a més a més
els usuaris
poden utilitzar
tots aquests textos
en format
el poden veure
amb el format original
del doc
i també en format
diguem
més llegible
i més usable
en PDF
en format de text
utilitzable
etc.
i els usuaris
professionals
que s'hi subscriuen
doncs
si s'hi subscriuen
a determinat tipus
de llei
o d'article
en el moment
que hi hagi
una modificació
d'aquella llei
o alguna afegitó
o alguna cosa
doncs
reben un missatge
dient
s'ha modificat
s'ha afegit
o s'ha aprovat
una modificació
que des del punt
de vista
del professional
serà un portal
molt útil
i aquí està
bé
l'adreça
com totes les adreces
de la Generalitat
és difícil
de dir
però
anem a un
3bdol.gencat.cat
i de seguida
poses
i a partir d'aquí
a partir d'aquí
el cercle
poses portal jurídic
i ja està
i de seguida
hi vas
exacte
perfecte
i després tenim
una altra
publicació
en aquesta
crec que és en paper
sí
bé
és en pdf
avui en dia
això del paper
està desapareixent
de marxes forçades
perquè
t'ho posen en pdf
i si tu vols imprimir
tu imprimeixes
tu imprimeixes
és a dir
que també l'hem de trobar
per internet
sí
aquest tipus de documents
ja va bé
que siguin així
tampoc no cal
que els hagis
perquè
això en paper
amb una coberta i tal
s'encareix moltíssim
si tu te'l vols imprimir
encara que costi una miqueta
la tinta i el paper
no serà mai tan car
com una edició
impresa
que a la millor
després en queden 5.000 exemplars
amb un magatzem
que ningú compra
i estem parlant
de la guia
empresa i llengua
exacte
això també és una publicació
de la Generalitat
també
per trobar-la
aneu a una pàgina web
3b2.gencat.cat
i poseu
guia
empresa i llengua
i anireu a parar
a l'apartat corresponent
i allà el trobareu
en forma de pdf
és una guia
feta per un
per Josep Maria Ganyeres
que és un expert
en responsabilitat social
de les empreses
però que
això que ara
és un concepte
que està molt en boga
ara està de moda
però doncs aquí
aplicat al tema
de la llengua
el que promou
el llibre
és els aspectes lingüístics
com un element més
en la gestió
de la responsabilitat social
a les empreses
això té molt a veure
amb el tema
de l' etiquetatge
amb el tema de
però aleshores
és una guia destinada
a la gent
que té alguna empresa
i que vulgui
incorporar el català
exacte
mira
l'índex
és una guia
d'unes 40 pàgines
hi ha primer
una introducció
com una espècie
de decàleg
sobre què és
la responsabilitat
d'això
després hi ha una explicació
de què és
la responsabilitat social
de les empreses
amb resalació
a la llengua
després un altre capítol
dedicat a com gestionar això
com millorar
els usos lingüístics
d'una empresa
tenint en compte això
amb la idea
de la responsabilitat social
després
com funciona
la llengua
entre la llei
el mercat
i la societat
coses d'aquestes
que sovint parlem aquí
que si això
de la submissió lingüística
o no
que si els drets
del consumidor
aquest tipus de coses
un capítol
que es diu
triple guany
que no sé
ben bé
perquè no l'he llegit
però bé
deu parlar
que la present
d'un triple guany
tenia en compte això
de la responsabilitat social
respecte
dels usos lingüístics
de la meva empresa
beneficis
de tenir això en compte
un altre
hi ha un capítol
molt interessant
que és el de bones pràctiques
i aquí hi ha
aquest precisament
és el més extens
hi ha tot un capítol
de la meitat de la guia
està dedicada
a posar exemples
de bones pràctiques
d'empreses
que tenen en compte això
i com ho gestionen
amb els seus treballadors
amb els seus clients
amb els seus proveïdors
etc.
Per tant
això està en PDF
disponible
i és molt recomanable
per a qualsevol persona
que tingui
una certa sensibilitat
amb això
de cara a la seva empresa
sigui una gran empresa
o sigui una petita empresa
o sigui una botigueta
o sigui una macrocadena
i en tenint en compte
que com dèiem
amb el nou portal jurídic
de Catalunya
estem parlant
d'una publicació
de la Generalitat
doncs tornem a fer el mateix
a través de la pàgina web
de gencat.cat
i posem llengua
guia
empresa i llengua
i et sortirà
ens apareix en PDF
senzillet
molt bé
doncs així
anem acabant
el programa
un quart de català
doncs no podem acabar
aquest espai
ara sí
acabem d'una forma
festivalera
sí
que menys
que estaven parlant
al principi
que parlaven
del festival
de ball
i aquests
també hi ha actuants
són els
amics de les arts
i amb una cançó
que es diu
a vegades
que estava inclosa
en un dels seus EP
del penúltim EP
abans de saltar la fama
amb el Bed and Breakfast
que era
Castafió de Cabaret
ara
a finals del 2010
en vista de l'èxit
que han tingut
han redidat
el Bed and Breakfast
juntament
amb aquest EP
que contenia
sis cançons
i després alguns extras més
d'alguna cançó en directa
la versió aquella
dedicada a la cançó
del song del Bola de Drac
en versió japonesa
i aquesta cançó
és A vegades
molt bé
el vídeo de la qual
recomano molt a tothom
que el podeu trobar a internet
que és un vídeo molt graciós
A tu t'agraden a vegades
els amics de la Sars
o t'agraden sempre?
A mi m'agraden sempre
Són els millors?
No
Enrique Riga
que vagi bé
per valls
Sí
i dimecres més
i dimecres més
adéu
A la Sars
i a vegades
i a vegades
i a vegades
els ocells fan cagades
i a vegades
t'estimo
però no m'agrada
i a vegades
penso si mai
no la cagues
i a vegades
mai se'n cremen
les torrades
però això ho tinc
només de tant en tant
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Només de tant en tant
Ja n'aprendré
de somriure
que ta mare
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
a fer aquell plat
que t'agrada
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
a canviar el paper
de vàter
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
a tirar-te algun pirò
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
Ja n'aprendré
Gràcies.