Comença un quart de català
l'espai del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio
Després del parèntesi
de la setmana passada per les vacances
de Setmana Santa, aquest dimecres
torna l'espai un quart de català
amb l'Enric Garriga del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona. Enric, molt bon dia
Hola, bon dia a tot
Com sempre, carregat de papers, amb moltes coses
amb moltes notícies, moltes informacions
i també música
Què és això, Enric?
Que sona d'aquesta manera tan especial?
Això
és a cada passa
Això que és el títol del grup
de la cançó, del disc
de l'últim disc
dels adversaris, publicat ja fa un parell d'anys
el 2009
és el títol del disc, però també és el títol de la cançó que sentim
i sentim aquesta cançó i no una altra
perquè en aquesta cançó i en la que sentirem al final del programa
són les dues cançons d'aquest disc en què els adversaris s'ajunten amb el jazz trio
que és un trio de jazz modern
que són un taclats, bateria i guitarra
un grup de jazz modern, un grup de jazz modern, actual
i aquest disc van començar a col·laborar
van fer aquest parell de temes
i d'aquesta col·laboració va sortir
les ganes de fer més coses
de tal manera que van arribar a muntar un espectacle
que es deia per principis elegants
i que van estrenar en algun festival
per allà a Barcelona no sé què
a l'any 2010 i 2011
han estat fent gira en aquest format
a banda dels conces que puguin fer com a adversaris de Solets
estan fent la gira per principis elegants
junts
adversaris d'Astrio
en el qual no toquen només aquestes diues cançons
sinó que han adaptat molts altres temes
dels seus dos discos
del seu remoratori
i l'espectacle aquest és un dels que va ser estel·lar
l'any passat a la fira de música de Vilaseca
i jo em pensava que ja no es veuria mai això a Tarragona
però a les un d'aquest demà
això ho podem veure a Tarragona
a la sala a la Bequeria
comença a les 9 de l'any
perquè també primer ja intervendrà Roger Benet
amb el seu grup
no sé si amb el format de 7
o amb el format de 3
o amb el format de 3
o ell sol
que té diferents formats
i a les 10
està bé que comenci el concert
dels adversaris d'Astrio
en què passarà aquesta cançó
i ja dic
tot el repertori que tenen programat
i que tenen ja adaptat
amb aquest format musical
i que jo recomano des d'aquí
perquè ja ho vaig veure l'any passat a Vilaseca
i per poc que pugui
hi penso tornar
perquè és una d'aquelles coses que val la pena veure
Doncs és una recomanació musical
que avui ens serveix per obrir un quart de català
adversaris i Estrio
actuen a la Bequeria
a partir de les 10 de la nit
Tenim molta música i moltes notícies per comentar
Tenim molta música i moltes notícies per comentar.
Així que anem per feina, Enric, perquè a més avui comencem parlant de nosaltres mateixos.
Sí, sempre és convenient que comenci el quadre de català
explicant coses que fem al Centre de Normalització Lingüística,
perquè si no les explico jo, no les explico aquí, doncs a moltes no se sabrien.
No es pot estar fent rodes de premsa cada dia per cada coseta.
Però doncs sempre hi ha novetats i val la pena les pongem al web
i les expliquem en el quadre de català.
I també ara, per acabar d'arrodonir això del quadre de català
i perquè com que allò que diu que les paraules se les han dolent
i encara que avui dia ja hi ha el podcast, hi ha la ràdio ni tot això,
els programes de ràdio passen, queden o passen i se fan.
Hi ha gent que sí que repesca el programa més tard amb el podcast de l'alt web,
però jo des de principi de temporada tenia intenció d'obrir un bloc
explícitament i concretament d'un quadre de català
i per circumstàncies tècniques i de temps i això no ho havia acabat d'engegar.
I ara sí, des de la setmana anterior, la Setmana Santa,
ja vaig engegar el bloc i està visible.
Encara hi ha poc contingut, però les coses importants ja hi són.
Què són?
Bé, el bloc.
El bloc és un bloc dins el Centre del Consorci per la Nomenització Lingüística.
Tenim un apartat de blocs.
Anant a la pàgina principal del consorci,
hi ha blocs del consorci.
Llavors, allí cliquem i ens ha dit la llista de blocs disponibles.
d'un quart de català és l'últim que s'ha tingut portat,
encara que va ser el primer que es va preveure
i que vaig demanar ja fa un any al bloc,
tenia el permís concedit i tot això,
i la maqueta preparada, però no l'havia pogut farcir.
Ja el tinc farcit i ara sí es pot utilitzar.
L'adreça és, atenció, aquí no hi ha tres B dobles,
és directament blocs.cpnl.cat
i allí, barra, un quart,
un 1, número 1 i la paraula quart amb Q,
però sí que no,
simplement blocs del cpnl.cat,
hi ha la llista,
cliqueu un quart de català.
Allí, de moment, hi tinc posats els guions,
allò en format PDF,
amb tots els enllaços que anem explicant això,
els guions de les temporades des de la vuitena fins ara,
també hi tinc posats els índexs de les cançons
a la vuitena fins ara,
a la vuitena temporada va ser quan van començar
el costum aquest de posar sempre una cançó al principi i al final,
llavors, com que abans no ho feien,
només posàvem de tant en tant,
doncs no hi és,
però a partir de la desena temporada
que anàvem fent sempre una cançó al principi i al final,
i a vegades alguna pel mig,
doncs també hi ha els índexs de les cançons que hem posat,
perquè si algú vol saber què ha sonat
o recuperar el nom d'algun disc o una cosa,
allí ho tenim.
També hi ha un altre article
en què explico que també tinc l'enllaç directe
amb el web d'Untarragona Ràdio,
en què hi ha,
allà és on es pot trobar en podcast
tota la temporada actual,
i em sembla que també l'anterior,
perquè a vegades ho miro,
i la temporada anterior sencera encara es pot trobar,
i doncs hi ha gent que a vegades
m'he sentit el tant en tant,
però hi ha molts dies que no ho puc sentir,
m'ho perdo,
doncs el...
Per això està la ràdio de carta.
Tant en directe com baixant el podcast,
i llavors,
doncs dins del bloc d'un quart a cada edat
també hi ha l'enllaç,
perquè, per exemple,
clar,
la gent de Tarragona sí que té costum
d'anar a veure el web de Tarragona Ràdio,
però una persona de fora,
per exemple,
què fem als altres centres,
gent d'altres centres de Catalunya,
doncs segurament li serà més fàcil
arribar al podcast d'un quart a cada edat
des del bloc que tenim al Consorci,
que no buscant les emissores de Catalunya
o buscant el web de Tarragona Ràdio,
potser no el coneixen de fora.
De manera que,
ara ja diguem,
ja això,
aviat començaré a penjar
les fotos de les visites que hem anat tindint,
aquesta temporada hem tingut visites
de l'Europa de l'Est,
n'hem tingut unes quantes,
doncs aquest,
com que sempre podrem fer la foto,
doncs anirem posant les fotos
del programa especial
que vam fer a principi de temporada
i de curs, diguem,
a l'octubre passat,
doncs aquest tipus de visites
les anirem posant en el bloc.
Molt bé, doncs a mesura
que es vagin incorporant continguts
els anirem comentant.
Però hi ha més notícies
relacionades amb el centre?
Sí, hem de recordar
que tenim aquell concurs de literatura
al voltant que ja vam explicar
abans de la Setmana Santa
amb el tema de Sant Jordi,
hem fet aquest concurs
entre el Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament
i nosaltres mateixos,
que és la llengua i la literatura,
tenen premi.
Recordo que això és un díptic
amb 12 preguntes
sobre literatura
i escriptors tarragonins
i premis literaris tarragonins.
Simplement es tracta d'anar
a alguns dels llocs
on hi ha la bulleta
o també es pot baixar
des del web,
es pot baixar des del web
de l'Ajuntament,
llenguacatalana.tarragona.cat,
aquí trobareu els enllaços
per anar a aquest concurs.
El díptic,
si no el tenim pres,
es pot baixar,
imprimir amb la impressora
i també és perfectament vàlid.
I a les urnes,
doncs, evidentment,
en tenim una
al Centre de Normalització Lingüística
però també n'hi ha
a l'Arxivistòria de Tarragona,
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
al carrer Fortuny,
a la Biblioteca
de Maroteca Municipal
al carrer Major,
a la Biblioteca de Torrefort,
a la Sala d'Electura
de Sant Prés-en-Pau,
a l'Institut Municipal
d'Educació
aquí a Ramon i Cajal
i als centres de formació
d'adults
que hi ha a Tarragona
tant al Josep Amassanés
com al de Riuclar
i, lògicament,
al Centre de Tarragona.
Recordar que això
es pot votar
fins al 20 de maig
i que el sorteig,
que s'obtessem
tres lots
de llibres
de Premis Ciutat de Tarragona,
el farem aquí,
a un quart de demà,
el dimecres següent
que serà el 25 de maig.
Per tant,
tots aquells que hagin votat
aquell dia
també ens escoltaran.
Perfecte.
I què més tenim?
Perquè encara hi ha més notícies.
Sí, mira,
tot això del 1811
que ara estem al Vicendari...
Sí, del setge de Tarragona.
Doncs, bé,
últimament s'estan fent molts actes
i, com sempre que podem,
programem alguna cosa
pels nostres alumnes
i per les parelles lingüístiques
i hem demanat
allò que és una de les coses
que ja està molt sol·licitada,
que és la visita guiada
als llocs del setge,
als llocs i els moments
on van succeir
els episodis més destacats
i més bèsties del setge,
que són els finals.
I hi ha unes rutes guiades,
però, esclar,
hi ha molta demanda
i era difícil
que hi havia allò
grupets de gent.
De manera que
hem parlat amb el Museu d'Història
i ens organitzen
per als nostres alumnes
i voluntaris d'atenció,
per alumnes
del Centre de Normalització Lingüística
i parelles lingüístiques.
Que m'es puguin estar escoltant,
sapigueu
que us podeu apuntar
per fer una visita guiada
el divendres,
6 de maig,
a les 11 del matí.
La cosa dura
unes dues hores i mitja,
per tant,
calculem
que s'acabarà
cap a les dues,
perquè si quedes a les 11,
a les 11 i 5
encara no has començat.
Us podeu apuntar
parlant amb el tècnic
de voluntariat
amb el telèfon 977
24 83 68
i aquí us podrem apuntar.
Tenim places limitades,
però, doncs,
de moment
ho acabem de posar
al web aquesta setmana
i, doncs,
ho estem explicant ara
perquè, doncs,
la gent ho vagi sabent.
En quan tinguem la llista plena
ja no s'hi podrà apuntar
més gent.
I la visita és
divendres, 6 de maig.
Sí, divendres, 6 de maig.
A partir de les 11 del matí.
A partir de les 11
el punt de trobada
és el portal del Roger,
que fa 200 anys
va anar a terra, allò.
Va ser un dels punts
per on va apatar tot, allò.
Allí és on comença
la visita guiada
pels escenaris principals
d'això.
Si voleu saber
una miqueta més el detall
hi ha la programació
al web de l'Ajuntament
i també podeu trobar
els enllaços
al nostre web
del Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona.
Al marge de l'actualitat
del Centre de Normalització
també hi ha notícies
que ens arriben
des de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per quina raó, Enric?
Doncs perquè, concretament,
parlem de la secció filològica
perquè és la que en guany
celebra el centenari.
L'Institut d'Estudis Catalans
es va crear el 1907.
Per a la secció filològica
el 1911.
Exacte, la secció filològica
es va...
Allò del 1907
va néixer
a l'Institut d'Estudis Catalans
i en els següents anys
es va anar constituint
les seccions.
La filològica
es va construir el 1911
i per això
en guany se fa el centenari.
Llavors, hi ha un web
on trobarem
tota la programació
i totes les coses
que vulguem saber
del centenari.
Els actes ja han començat
ara aquest mes d'abril
a Barcelona
i a Palma de Mallorca
perquè també
entre aquest any
i l'any que ve
coincideixen
unes quantes dates
simbòliques
i importants
per a la llengua catalana
que ara comentarem breument.
Llavors, el web
on trobareu
tota la informació
és
103 B dobles
directament
taller.iec.cat
barra filològica
barra centenari.
Però vaja,
si aneu directament
al web de l'Institut d'Estudis Catalans
també trobareu
les pastilles
i enllaços
per arribar-hi.
Coincideix, per exemple,
dates importants
que coincideixen
amb aquest inici
del centenari
són que en Guanyassa
fa 80 anys
primer
de la primera edició
del Diccionari General
de la Lengua Catalana
de Pompeu Fabra
que va ser el 1932
també aquell mateix any
va ser quan es van aprovar
i adoptar
les normes de Castelló
per part dels escriptors valencians
que era, diguem,
la seva adaptació
de les normes
de l'Institut d'Estudis Catalans
a la variant valenciana.
Això per una banda.
També
el 2013
aquestes actes
comencen ara
i s'ha llegat gran
fins al 2012
però també
encara fins al 2013
encara hi ha alguna cosa
a commemorar
perquè el 2013
és el centenari
de les normes ortogràfiques
de l'Institut d'Estudis Catalans
el centenari
què vol dir això?
Les normes ortogràfiques
es van aprovar
el 1913
el diccionari
el diccionari
el Fabre
que tothom diu
el diccionari Fabre
doncs això
es va publicar
el 1932
vull dir
entre les normes ortogràfiques
i el diccionari
totes aquestes coses
es commemoren ara
en aquest centenari
comença ara
l'abril
i doncs
s'allegarà tot l'any
i part de l'any que ve
i encara doncs hi haurà
els actes finals
aquest 2013
i a part de tot això
que ens comentes
en aquest primer bloc
de notícies
què més tenim?
Tenim una cosa així
paradoxal i curiosa
que són les contradiccions
dels francesos
amb els idiomes
Per què?
Perquè és una cosa molt curiosa
per una banda
el Ministeri
el Ministeri
d'Exteriors
o sí
el Ministeri d'Esteriors
no el Ministeri
sí
el Ministeri d'Afers Estrangers
en diuen ells
el Ministeri d'Esteriors
que diríem
Estrangers i Europeus
francès
el senyor Alain Juppé
ministre
ha tremès
un
ha proposat
el minister
no sé
el corresponent
Ministeri espanyol
un tractat
internacional
entre països
perquè TV3
i les corresponents
cadenes
i emissores
de ràdio catalanes
es puguin veure
a la Catalunya Nord
Per si TV3
ja es pot veure
a la Catalunya Nord
Sí
però és que França
estan a punt
de fer la pagada
analògica
i llavors es quedaran
ja sense del tot
i com que la cosa digital
la TDT
és més fàcil
d'eliminar
i de limitar
i tot això
hi ha gent
que ja s'està quedant
sense d'això
i per tant
ja hi ha pressió social
des de la Catalunya Nord
que demanen
que a revés dels seus polítics
i concretament
doncs
hi ha el François Calvet
d'UMP
de Perpinyà
que s'ha fet
el portaveu
d'això
diguem
el polític
portaveu
de la demanda social
que té
a Perpinyà
i al seu entorn
de la gent
volem continuar
poder veure
TV3
i el 33
i tot això
per tant
com que a França
aquestes llengües
no són oficials
però doncs
hi ha una demanda social
doncs
han analitzat la situació
i han arribat
a l'angustre
que sí
haurien de fer alguna cosa
i han presentat
un projecte
de tractat internacional
amb l'estat espanyol
perquè això
pugui ser possible
malgrat que
a finals d'any
tenen ja la prevista
de la pagada nògica
i per tant
aquest tractat
volen que s'aprovi ja
i que es pugui aplicar
com a molt tard
el novembre d'enguany
perquè els catalans
del sud de França
els nord catalans
del sud de França
puguin continuar
veient les emissores catalanes
tant TV3
com les
també Catalunya Ràdio
i també algunes altres
com jo que sé
Flash FM
també surt per aquí
els escrits i tot això
doncs
que s'inclogui
tot això
en aquest tractat internacional
evidentment
aquí també
ja fa un parell anys
que el Consell Audiovisual
de Catalunya
va començar
a fer negociacions
amb polítics
i entitats culturals
de Catalunya
i bé
ara desemboca així
i per què ens deies
per què ens parlaves
d'una contradicció
doncs perquè
on és la contradicció
la contradicció
està en que
per l'altra banda
justament avui
apareix una entrevista
amb el delegat francès
del govern francès
per a la llengua francesa
i les altres llengües
de França
que és el senyor Xavier Nord
li fan una entrevista
amb un mitjà digital català
i a més s'ha reproduït
a tots els digitals
que han anat mirant
aquest dematí
en què precisament
parla de què
França veu impossible
reconèixer drets
al català
a veure
França diu
les entrevistes
i tot això
han anat sobrellant
cosetes per aquí
mira diu
França és probablement
és un dels estats europeus
que té més llengües diverses
dins el seu territori
però també
en aquest cas
sent així com és
resulta que és
l'estat
de l'estat
més plurilingüe d'Europa
en canvi
és un estat
on es reconeixen
menys drets lingüístics
on només hi ha
només hi ha
un idiom oficial
que és el francès
i la resta
no ho són
ni tenen reconeixement
l'única cosa
que han arribat a fer
perquè ells tenen
com la seva
la constitució
és com la sagrada bíblia
la constitució
pels franceses
és com la bíblia
pels cristians
és una cosa sagrada
intocable, intangible
i per tant
com que la constitució
diu
que
tots han de ser iguals
que la república
és indivisible
i tots els ciutadans
són iguals
si
amb uns ciutadans
els donem drets lingüístics
perquè parlen una altra llengua
llavors resultarà
que hi haurà
dos tipus de persones
les que tindran
els drets lingüístics
pel francès
i els que tindran
els mateixos drets lingüístics
pel francès
però a més a més
en tindran uns quants més
perquè com que parlen
en un altre idioma
tindrien uns altres drets
i això
és antiigualitari
doncs amb aquesta filosofia
és impossible
que a França
es puguin
oficialitzar
les altres llengües
tot i així
sí que van arribar
a fer una petita
modificació
a la constitució
l'any 2008
en què
reconeix que
les altres
les anomenades
llengües regionals
o minoritàries
són un patrimoni
de França
i que per tant
són un valor
que s'ha de protegir
per tant
a partir d'aquesta
mínima modificació
en la qual
s'estalvien molt
d'especificar
quines són
aquestes altres llengües
perquè
en alguns casos
ho tenen clar
que és una llengua
però en altres
que no tenen clar
si és una llengua
o un dialecte
després el
Xavier Nort
l'acaba dient
perquè a veure
al capdavall
una llengua
és un dialecte
amb un exèrcit
és a dir
hi ha una voluntat política
hi ha un estat
darrere d'aquella llengua
quan no és així
la cosa
si és llengua o dialecte
ja no ho tenim tan clar
i això doncs
els passa clar
tenen clar
que el català
és una llengua
que el basc
és una llengua
però
l'occità
clar
l'occità
hi ha zones de frontera
en què és
mig francès
mig occità
o mig occità
mig català
i tot això
ja no ho tenim clar
per tant
això ja no sabríem
si és un dialecte
no i s'estalvien
de posar-ho a la Constitució
només diem
que l'espectèmic
és un patrimoni
que ho hem de protegir
i acaba dient
que totes aquestes
petites modificacions
serveixen
no hi ha tant
perquè revifin
les llengües
perquè en els últims anys
a França
hi ha una revifalla
social
amb les llengües
no només el català
sinó també el bretó
amb el sacià
etcètera
però
hi ha una revifalla
però vull dir
ara
amb aquesta mínima porta
que obrim a la Constitució
no és tant per impulsar
aquestes llengües
com perquè
no s'acabin de perdre del tot
perquè la gent
sàpiga que existeixen
i tinguin una certa consciència
de no perdre-les del tot
perquè ja s'ha perdut
la transmissió intergeneracional
etcètera
bé
però així
són els francesos
i les llengües minoritàries
o minoritzades
en el seu cas
doncs
amb la situació francesa
arribem a la mitja part
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
a una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
I després de la mitja part
la segona part
d'un quart de català
amb l'Enrique Garriga
que ja sabeu
aquesta temporada
ens proposa
cada setmana
rebentar
un tòpic
Aquesta setmana
després de les vacances
de Setmana Santa
rebentem molts tòpics
No, el que plantejo aquesta setmana
No rebentem cap
Sí i no
Comencem
amb un altre front
dels tòpics
que és el dels
nacionalismes lingüístics
i aquest tipus de coses
Hi ha un col·lectiu
que es diu Cercle XXI
que ja fa temps
van publicar
es fan bulletins monogràfics
i ja fa temps
van publicar
en el seu bulletín número 5
era un monogràfic
que es deia
Rèplica
en 10 punts
el discurs de l'espanyolisme lingüístic
respecte del català
Això és el que
en els pròxims capítols
anirem explicant cada dia
un d'aquests punts
Tot això
entre dintre
això era
aquest bulletí
era de l'any 2007
L'any 2007
no teníem tan present
aquest concepte com ara
perquè n'havien passat
d'altres coses
com les que han passat
en els últims 4 o 5 anys
que ja fa 4 anys
però
sí que
el que en aquell moment
des del bulletí
del cercle XXI
en deien
l'espanyolisme lingüístic
ara
actualment
se'n diu
nacionalisme lingüístic
i això ja sona més
sona més
en podem dir
nacionalisme lingüístic
i també
hi ha un nou concepte
que és el del negacionisme
diferent del genocidi lingüístic
Què vol dir el negacionisme?
Què significaria?
El negacionisme
és aquells
el negacionisme
serien els que diem
no, no, això
el castellà no
el negacionisme és allò
que nunca
la lengua espanyola
fue de imposición
sinó
d'aproximación
libre
i voluntaria
això és com
el negacionisme
és el mateix que
respecte a l'holocaust
el negacionisme
el negacionisme lingüístic
també existeix
i en aquest sentit
el concepte de nacionalisme lingüístic
o d'espanyolisme lingüístic
va per aquesta banda d'aquí
perquè estem acostumats
a sentir
des de Cerragons
quines veus
sociolingüístiques
i encara més
les polítiques
però també
molts sociolingüistes
espanyols
el fet que
els catalans
practiquem el nacionalisme lingüístic
imposem el català
no permetem
que s'utilitzi el castellà
i una sèrie de coses
com si
hi hagués una
maldat intrínseca
una imposició
una cosa
una voluntat política
de
això
de
fer de la llengua
una eina política
i que en canvi
ells no
ells són nets immaculats
i que amb l'espanyol
això no s'ha produït mai
doncs bé
aquí
en aquest
en aquest
botlletí del segle XXI
ja es parlava
d'aquest
d'aquest
negacionisme
i de
quins són els
que hi és
l'espanyolisme lingüístic
perquè resulta que
en realitat
totes les llengües
són nacionalistes
o totes les llengües
practiquen
el seu
nacionalisme lingüístic
i
en aquest sentit
això és el que anirem
parlant en els prossims
programes
i en aquest sentit
es recomana
i amb diversos
blogs
i diversos articles
que he recopitat
en els últims mesos
des d'enguany
entre febrer i març
ha sortit un parell
de vegades
el tema
i
hi ha
un professor
de la Universitat
Autònoma
de Madrid
que es diu
Juan Carlos Moreno Cabrera
que té conceptualitzat
tot aquest tema
del nacionalisme lingüístic
i és molt recomanable
buscar al youtuber
un vídeo
d'una conferència
que fa ell
a la universitat
en què explica
quin és
el veritable
sentit
d'això
del nacionalisme lingüístic
i explica
amb proves
i amb arguments
i amb declaracions
d'acadèmics
de la llengua espanyola
i d'això
com realment
els lingüistes
i la política espanyola
també practica
el nacionalisme lingüístic
i també hi ha
l'espanyolisme lingüístic
i tot això
aquest vídeo
es troba al youtuber
només cal posar
al youtuber
Juan Carlos Moreno Cabrera
que és el nom del professor
i és clar
això
des d'aquí
en sobte
que almenys
en el món acadèmic
castellano parlant
i de la lingüística espanyola
sí que hi ha
algunes veus
que diguem
que ens donen la raó
a nosaltres
i que també afirmen
que vull dir
nacionalistes
en aquest sentit
ho podem ser tots
i el que no podem fer
és negar
fets reals
que es veuen
aquest senyor
té llibres
publicats sobre el tema
té el llibre publicat
La dignitat i la igualtat
de les lengües
un dels més recents
és un que es diu
Nacionalismo lingüístico
una ideologia destructiva
i explica
aquest tema
del nacionalisme lingüístic
i com
hi ha moltes falsedats
aquí que circulen
com a veritats
científiques
que en realitat
són tòpics
de nacionalisme lingüístic
això és el que explicarem
les pròximes setmanes
doncs
com la prèvia
dels propers espais
que anirem rebentant
en els propers quarts
de català
i com sempre
acabem amb una novetat
editorial
avui destacada
perquè a més
pertany a una persona
molt vinculada
a la universitat d'aquí
exacte
i que a més a més
la vam anunciar
a l'últim programa
de Setmana Santa
es presentava el dia 14 d'abril
jo hi vaig anar
i com que hi vaig anar
doncs ho explico
com a cosa viscuda i vista
és la presentació
del llibre
de política i planificació lingüística
subtítol
Mirades contemporanies
a l'ecosistema
comunicatiu català
és un llibre
de Miquel Àngel Paredilla
professor de la Universitat de l'Ibre i Vigili
que conté
sis articles
conté sis articles
de diferent
no, cinc
de diferent longitud
eh
i una de les coses
la presentació
la va fer
Jordi Ginebra
que és el
diria
director
no sé
director
o sí
deu ser
director del Departament
de Filologia Catalana
i
com a presentador
de l'acte
i presentació del llibre
la va fer
la Marina Massaguer
la tècnica
de política lingüística
de l'Ajuntament
eh
doncs que va explicar
una mica
va fer un resum
del contingut del llibre
i tot això
la gràcia del llibre
com van destacar
l'acte
és entre altres coses
que presenta
de fàcil
i de fàcil
abast al públic
articles que fins ara
només havien sortit
en diferents publicacions
especialitzades
que només circulen
al món universitari
per exemple
començant pel primer article
de tots
que és un que es diu
la catalofonia
una comunitat
a la recerca
de la normalitat lingüística
que és un article
que només s'havia publicat
en una revista
de sociolingüística
en anglès
internacional
i que mai s'havia vist
en català
i és clar
per una banda
al presentar-se ara
aquí t'ho he dit
el català
pot ser que
algunes coses
ens semblin
una mica òbvies
però també
és cert
que ens pot interessar
veure com
s'hi pot explicar
a la comunitat internacional
la història
de la tema
perquè a més a més
una de les coses
que destacaven
a la presentació
tant la Marina
com el
Jordi Ginebra
és
l'habilitat
del Miguel Àngel
Predilla
per sintetitzar
conceptes
i fer-los entenedors
i té l'anitud
en aquest article
que és un article
d'una cincuat de pàgines
hi ha una part
que són
amb onze pàgines
fa un resum
claríssim
i correctíssim
de la història
de la llengua
i la literatura catalana
una història
que dura
més de deu segles
té l'habilitat
de sintetitzar
tot això
amb deu pàgines
i els president
sembla impossible
però sí
amb deu pàgines
talleixes
i tot el que veus allí
dius
és veritat
té raó
això és important
i qualsevol cosa
important
que surts
a un filòleg
se li passa pel cap
que dius
home
de les coses
que no ens podem deixar
el tinter
si hem d'explicar
la història
de la llengua
hi són
amb deu onze pàgines
hi ha aquesta cosa
bé
llavors hi ha diferents articles
no tots són només d'ells
sinó que alguns són
en col·laboració
amb altres tècnics
i per exemple
diré els títols
i després ja
a veure si
tempta una mica
per llegir-los a la gent
primer i a la nit
la catalofonia
després el segon
és l'alteració
demolingüística
de les noves migracions
una oportunitat
per la llengua catalana
el tema de la llengua
i migració
que ha sortit molt
al Congrés Covid
i a la presentació
s'hi va al·ludir
el tercer article
és la llengua de tribu
i llengua de polis
reflexions expressades
sobre la planificació
lingüística domèstica
aquest és un article
del Miguel Ángel Pradilla
amb altres dos professors
universitaris
que es va presentar
en un congrés
dedicat a Joaquim Mallafré
traductor de l'Ulisses
professor de la universitat
i que precisament
el concepte de llengua de tribu
i llengua de polis
és una cosa
que va difondre ell
i que tots els que hem sigut
alumnes seus
coneixem i entenem
després
una aproximació
demolingüística
a les comarques
de la diòcesi de Tortosa
en aquest sentit
doncs ja
s'aprofiten estudis
d'usos lingüístics
i tot això
de la zona
perquè a més a més
Miquel Ángel Pradilla
és de barallar la zona
i ho tenia
coneix el territori
i és una zona
de frontera
diuen
de frontera
als països catalans
i després
l'últim article
és una aproximació
demolingüística
a l'àmbit territorial
del Camp de Tarragona
i la capital
basada en les dades
de les enquestes
d'usos lingüístics
més recents
la del 2003
la del 2008
i fins i tot
hi ha algunes al·lusions
al baròmetre
de la comunicació
tot això
reunit amb un llibre
d'unes 150 pàgines
amb bastantes gràfiques
quadres de resums
de dades
que ho fan
de fàcil lectura
i a més a més
ja ho deien
a la presentació
l'habitud del Miquel Ángel
per a fer
excessibles i entenedors
conceptes
que normalment
són espessos
per al lector
no iniciat
amb aquestes coses
de l'associació lingüística
molt bé
doncs
política i planificació
lingüística
amb aquesta recomanació
del llibre
de Miquel Ángel
Pradilla
arribem a la recta final
d'un quart de català
un altre cop
Enric
amb la música
d'Adversaris
i Astrio
i doncs
amb un títol
molt obvi
Un trio de cel
que és el que tanca el disc
i que demà
podrem sentir en directe
segurament aquí
Tarragona
recordeu aquesta recomanació
musical
a la vaqueria
demà a partir
de les 10 de la nit
aquesta combinació
d'Adversaris
i Astrio
així tanquem
un quart de català
l'últim
d'aquest mes d'abril
ens retrobem
dimecres que ve
Enric
que vagi bé
dimecres més
rap com exili
fins que em mori
un dia a la sèrie
sis de purgatore
rap com exili
fins que em mori
un dia a la sèrie
sis de purgatore
de perles
i t'escanyava el cos
amb el braç
i el vell patx
i ha picat
la porta del desert
les clavo
apostava el rabo
l'exar d'arrimar-ho
amb pressa
i sense esborrar-ho
sabadell sants
escopint els lladres
amb guants blancs
amb anys
saber-se guanyador
des del principi
per principis elegants
els ideals
més vells
sempre troben
els clàssics
entrebancs
l'amor romàntic
la quimera
una patranya
que arrenca la dona
el més autèntic
mata la companya
de mons
en mons
de recerca infinita
i quan cau el mite
trobes en el rap
una marmita
i guanya el respecte
és la pòxima
i és el Torres
qui detecta
quan celebrarem
la pròxima
victòria en aquesta societat
infecta
esperem el seu pronòstic
la seva obrera
intel·lecta
ben sostenible
lleugeresa
de saber-te gran
el fan anar amb el guant
del clan de Peter Pan
tu
ets més respectable
per tenir família
no aguantar
desencurrar-te la por
sé d'interessant cabró
he llançat els versos
sense borrar-ne ni un
és l'herència de Brady
Mirquilic
mesclada amb ron
ron ron a punt
el punx apretat sempre
el pim pam pum
i que no en quedi ni un
aquí tancats
no
sentim el plor
ni la furtó
de cada cadàver
car de paradó
bonic escurs el rap
per poder baixar la guàrdia
aquí no intoxica
ni la tele
la vanguardia
baixem la guàrdia
les nets per somriure
entre claves i imatges
revivim grans passatges
les s'hi rellevant
jo no saps com cansa viure
i com de xunda
us oblida els minuts
els seus missatges
rap com exili
fins que mori
un dia després
exili fins que mori
un dia després
exili fins que mori
un dia després
exili fins que mori
un dia després
expeda
un dia després
exili fins que mori
un dia després
exili fils que mori
un dia després
A les sienta purgatori.