Fins demà!
Fins demà!
Coincidències, en aquest cas agradables, ben tornada.
Ho dic, gràcies.
Ho dic perquè, clar, el Jordi el tenim aquí durant l'hivern
per presentar la programació del Metropol
i a l'estiu que dius que tingui vacances l'home, doncs no.
Ens presentes al festival d'estiu.
Sí, sí, sí.
Ara t'he dit que bé, home, una mica cansadets ja,
però bé, el que passa que, com que la veritat penso que estan en tot molt bé,
doncs això et fa treure forces de flaquesa, eh, que diuen,
i per tant, esperant aquest concert que pensem que serà molt màgic,
molt especial al Camp de Mar del grup del moment, no?,
que és Manel, aquest divendres.
Però, clar, venim de grans espectacles que han passat pel Camp de Mar,
venim del festival QS.
Jo t'anava a demanar una miqueta de valoració que estaríem al Meridià, no?,
perquè el festival, l'ETC, vaja, és a juliol i agost i més o menys,
estem al Meridià, han passat coses importants.
Sí, bé, jo diria que més que a Meridià, jo diria que ja hem passat...
El gruix.
L'hem passat, eh, hem passat al gruix,
i de fet ens queden algunes coses dins de Cultura de Carrer,
que es fan aquest nou espai de la Palmera, aquí a la plaça Empedè del Tàrraco,
i encara queda alguna coseta prou interessant,
com pot ser pastora el dissabte, aquest dissabte proper,
tot i que és entrada amb invitació,
i si encara s'obren entradas no s'hi podrà accedir,
això ho porten des de Joventut,
per tant, qui tingui interès pot entrar al web de Joventut,
i llavors ens queden dos espectacles,
ja dins les festes de Sant Magí,
però que també formen part de la programació del Camp de Mart,
que és el dissabte 13 al Llac dels Signes,
a càrrec del Vallet de Sant Petersburg,
i la cirereta, diguéssim, d'aquesta programació del Camp de Mart d'enguany,
que serà el concert de Raimon el divendres 19.
Però, bé, i amb això acabarem l'ETC,
però, esclar, és el que dèiem,
vull dir que el QS, el gruix del QS,
tot i que Manel també està incorporat en el festival,
però els concerts al Pla de la Seu ja han passat,
i, per tant, han passat i molt bé,
perquè el concert...
Amb una valoració molt positiva, no?
Jordi Freixas, el programador, deia,
ostres, és que gairebé hem tocat sostre de públic,
estava contentíssim de com havia anat el QS.
Jo penso que de públic ja fa uns quants anys que sempre està molt bé,
però potser el que ha succeït aquest any
és una mica el que el Jordi en el text de presentació del QS reclamava, no?
Vull dir, aquesta actitud d'anar a arriscar-se
i d'anar a escoltar coses que a priori no coneixes,
però que amb els anys la programació del QS,
la direcció artística del Jordi,
jo penso que han donat una credibilitat que fa que,
quan tu hi vas, no surts mai decebut, no?
I segurament vas a escoltar coses que ni sabies que existissin per entendre'ns, no?
I també aquesta sensació d'èxit o de que ha anat molt bé
el va donar a l'últim concert,
el de la Dovet Naoré de Costa d'Ibori,
que va ser un concert especialment lluït, especialment emotiu, no?
I també donar aquesta...
Allò que diu, amb més tal que bé acaba,
doncs jo penso que en aquest cas també es va donar, no?
O la de la setmana cantant també, no?
Que em van anar molt bé, em van parlar, vam fer la valoració.
Però si et sembla, no sé, vam tenir un gran espectacle aquest dissabte passat.
Clar, és que el que sé potser era l'aposta, diríem,
dins dels festivals d'estiu més arriscada,
en el sentit que, bé, se sortia dels grans espectacles, no?
I eren parletes.
Però molts dels títols que hem vist eren apostes seguríssimes,
com per exemple, clar, jo m'incorporo ara, no?
Ja en va parlar en el seu dia,
però, per exemple, el Roger Hudson, vol dir, era un omplir segur.
O l'espectacle mateix, ara ho comentaves,
que teníem aquest dissabte a la Quadra de Sevilla
que presentava Flamenco per a Traviata.
Això era aposta segura?
El que va sortir bé o què?
A veure, sí que era aposta segura pel prestigi de la companyia.
El que passa és que, bé, és com tot, eh?
S'ha de treballar i són uns anys, doncs, difícils.
I, per tant, doncs, a veure,
tothom ha de fer la feina que sigui per aconseguir el que vam aconseguir, no?
Que 1.400 persones gairebé van omplir el Camp de Mar
per veure un dels grans espectacles de la Quadra de Sevilla.
Però, quan deies tu del Roger Hudson,
sí, tot són aposta segures, a priori,
però és això, s'han de treballar.
L'únic que sí que és veritat,
que l'aforament del Camp de Mar,
les característiques del Camp de Mar,
és veritat que obliguen a fer una programació,
en fi, de propostes més consolidades.
És un aforament que són gairebé 1.900 persones.
Estem parlant de xifres molt grans, no?
Ja que obro...
De xifres molt grans, d'escenari molt gran.
Per tant, les propostes han de ser això,
de gran poder de convocatòria,
en la mesura possible de format gran,
i això queda molt condicionat.
Flamenco per a Traviata...
Positivament, perquè això t'obliga a portar grans espectacles.
Grans espectacles, però ja és una mica buscar aquest equilibri
que trobem en el Festival d'Estiu,
amb propostes més petites,
com poden ser aquestes que dèiem de Quesa,
Setmana Cantant o Cultura de Carrer,
amb les grans propostes del Camp de Mar
que la gent està acostumada a anar a veure.
Flamenco per a Traviata és un espectacle
de la Quadra de Sevilla dels més reixits,
dels darrers anys.
Potser no arriba el que seria Carmen
o Imàgines Andaluzas per a Carmen Aburana,
o bé en els espectacles històrics de la Quadra de Sevilla,
com podia ser Quejío o Andalucía Amarga,
per entendre'ns,
però torna a ser una aposta forta
per aquest meridatge entre òpera i Flamenc,
com seguia Carmen o Carmen Aburana,
i diguéssim que l'aposta surt bé,
surt bé perquè hi ha l'essència del flamenc,
l'essència d'aquest homenatge
que li serveix aquest espectacle a Salvador Tàbala
per fer un homenatge en el gènere del fandango,
i en aquest cas a 13 fandangueros del segle XX
que han marcat molt aquest gènere a Andalusia,
i ell els hi fa un cert homenatge,
i li va molt bé perquè el fandango té aquesta cosa desgarrada,
estripada,
que lliga molt bé amb el món de la prostitució,
i que de fet retratava molt aquesta realitat obscura
d'unes classes socials determinades,
entre el qual hi pot haver també el tema de la prostitució,
però que fa aquest contrast
amb una cosa aparentment elevada,
i aparentment elitista,
i aparentment adolcurada,
com pot ser l'atraviata de Verdi,
però que també tracta d'aquest amor impossible
entre una extraviada,
una prostituta violeta,
amb un personatge de la noblesa com pot ser Alfredo.
Llavors és un espectacle de contrastos,
és un espectacle carregat de simbologia,
i és un espectacle,
com sempre en els espectacles de la quadra,
que jo a vegades dic que són com poemes visuals en moviment,
poemes visuals perquè el Salvador crea imatges molt potents,
llavors en aquest cas se segueix l'argument,
però d'alguna manera s'expressen els sentiments dels personatges,
no de manera parlada,
sinó a través del cant estripat del fandango,
però a la vegada també afegint-hi,
per seguir l'argument amb música enllaunada o enregistrada,
de fragments de flamenco per a traviata.
Amb dos intèrprets excepcionals,
en el cas de Violeta és l'Alo Tejada,
que ja intervenia, intervé amb Carmen,
amb una presència escènica impressionant,
amb el Mistela que fa d'Alfredo
i que ens va donar bona mostra del seu ball,
i amb la presència del pare,
perquè ell el que fa és reduir,
sintetitzar l'argument de la traviata
amb els tres personatges principals,
hem parlat dels dos enamorats,
però hi ha aquest tercer que és la figura del pare,
la figura del pare d'Alfredo,
que una mica el que fa és intentar començar el seu fill,
que la Violeta només va amb ell per diners,
quan no és cert, sinó que hi ha un amor sincer al darrere,
i per això al final,
l'argument de la traviata amb Alfredo,
amb el llit del mort de Violeta,
amb la seva tuberculosi,
doncs se n'empenedeix d'haver-la maltractat tant.
Però la figura del pare, en aquest cas,
ve representada per aquesta figura imponent,
que ja és clàssica en els espectacles del Tàvora,
que és la incorporació d'un cavall d'alta escola.
Sí, que clar, això al camp de mar,
o va donar problemes,
escolta, que tens alguna anècdota?
No, no, no, no.
Es va portar bé el cavall.
Sí, sí, sí, sí,
és que és un cavall espectacular,
és una bèstia bellíssima,
la gent que quan entra a escena,
dius, m'agrada,
quina cosa tan potent,
a més a més li fa fer el que sigui,
la Violeta parla de que,
si el cavall,
referint-se també a aquesta imatge del poder del pare,
si fossis coix,
no parlaries d'aquesta manera,
si tinguessis algun problema,
i el cavall, doncs, coixeja.
Esclar, li fa fer de tot el Jaime de la Porta,
el Genet li fa fer absolutament de tot,
i és una cosa molt impactant.
Quan deies d'anècdota,
en aquest espectacle,
recordo l'any 97 amb la Carmen,
no a la plaça de Toro,
sinó al camp de Mart,
que sí que el moment de sortir el cavall,
que està, diguéssim, guardat
en un lateral de l'escenari,
bé, va donar una coça a la Porta de Fusta,
no?, just abans d'entrar,
amb la qual cosa la gent es va assabentar,
es va assabentar que a cap d'un moment
entraria el cavall, això sí que ho recordo.
Com a anècdota, el fet de portar el cavall,
són aquestes coses típiques
que a vegades no se saben pel gran públic,
que això a nivell de producció
porta una certa logística,
perquè, igual que la companyia s'ha de llotjar en un hotel,
el cavall l'hem de llotjar,
i, per tant, l'hem de llotjar,
s'ha de buscar un picadero
proper perquè faci nit,
home, és un cavall que ha d'estar molt ben cuidat,
ha de tenir la tranquil·litat suficient,
llavors, bueno, les coses...
És una estrella.
Clar, és una estrella, no?,
i és una característica molt important,
però a tothom que assisteix a espectacles de la quadra,
vull dir, se n'adona que, a més a més,
amb aquesta autenticitat que fa el Salvador,
vull dir que no és una cosa allò ornamental,
sinó que té tota la seva simbologia
i, sobretot, tota la seva força,
la presència aquesta...
A vegades penso que, clar, aquesta presència
ja justifica no anar a veure l'espectacle,
perquè, clar, són aquestes experiències
que no tens oportunitat cada dia de viure, no?
Tot i que sempre hi ha un component de risc,
perquè barrejar un element real,
com pot ser el cavall, amb la ficció,
tot i que el que fas és intentar ficcionar la realitat
a través del cavall i tal com el porta el genet,
però, clar, sempre hi ha aquell component
que és una bèstia,
però queda molt dissimulat i molt integrat,
perquè això fa absolutament el que se li demana
per exigències del guió, eh?, al cavall.
Això va ser, doncs, Flamenco para Traviata,
suposo que el públic, en fi, mil, què diriais?,
1.900 persones?
No, 1.400, en aquest cas, eh?,
però...
Déu-n'hi-do, es veia ple, eh?,
es veia bonic.
Absolutament, es veia molt ple,
la comunicació va ser boníssima
i, al final, sempre la gent acaba dreta,
aplaudint.
A més, a més, va venir el Salvador Tàbora,
que no sempre va a tots els...
Bé, ell sí que és això,
no tots els directors van a tots els bolos,
que es diu,
però al cas del Salvador sí,
perquè, a més a més,
ell ho reclama...
És molt un treball de companyia,
és molt un treball molt d'equip
i a ell li agrada ser-hi
i, a més, és agrair-li
perquè va venir per l'estima que té Tarragona,
perquè gairebé s'han vist tots els espectacles,
perquè aquí va haver aquesta anècdota
que ja forma part de la història de la quadra
i de la història de Tarragona,
que és que aquí sí que es va poder fer la Carmen
l'any 99 a la plaça de Toros
amb el brau inclòs,
amb el toro inclòs,
amb la Lídia del toro inclòs,
que això va provocar rius de tinta,
com es diu, no?
Va provocar rius de tinta
perquè el que no va ser possible a Barcelona,
a Tarragona sí que va ser possible,
i, bueno, total,
que hi ha una bona amistat
amb la gent de la quadra,
i va venir,
i és molt d'agrair
perquè havia tingut un petit problema,
un petit problema físic,
però ell va fer allò de...
no res greu, en absolut,
però vull dir que, bueno,
va fer un esforç per poder venir,
cosa que se li ha d'agrair molt,
va sortir a saludar,
i, bueno,
hi ha aquest component d'emoció
i d'estima mútua
entre Tarragona i la quadra
que penso que es va poder veure dissabte.
Molt bé,
doncs això ja és bolo passat,
com dèiem,
i el bolo proper que toca
és a divendres,
un superconcert també,
que té banda sonora
pròpia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jordi Giramé, abans de parlar de Manel, volies fer un apunt encara sobre l'espectacle de la Quadra de Sevilla, no?
Sí, que hem fet un cert repàs del que va ser aquest espectacle i que jo convidaria la gent que vulgui acabar de saber com va anar, que hi ha una crítica, per cert, excel·lent, penso jo, de l'Enric Pujol, que em sembla que està penjada al diari digital Tarragona 21,
que el títol és la geometria de la pureza, que són dos conceptes que treballa molt el Salvador i que llavors van estar parlant fins i tot ells després que el van a saludar, perquè l'Enric Pujol, aprofito per dir-ho, que és un seguidor de la quadra excepcional i que crec que ha vist tots els espectacles, aquests 26 espectacles, o gairebé tots, de la quadra de Sevilla.
I per tant, per això, la crítica és curteta, però molt ajustada a l'esperit del que és aquest espectacle i de com va funcionar.
Per tant, convido la gent a que la pugui mirar. Igual que aprofito per dir que no tan sols és la quadra, hi ha una mona amistat amb el festival, sinó amb altres significats artistes tarragorins,
com pot ser el Josep Maria Rosselló, que va col·laborar amb ells amb l'apartat escenogràfic i plàstic d'Identidades,
que es va poder veure la primera temporada de Metropol, l'any 95, i que bé que els uneix una amistat fantàstica,
que també va escriure un article introductori la setmana passada al Dià de Tarragona, que estava molt bé.
O sigui, que ja teniu emparaulat amb la quadra que el proper espectacle segur que el porten, no?
No, emparaulat no, sempre això depèn una mica de les circumstàncies, però bé, em sembla que és una companyia de les importants, 40 anys de trajectòria.
I està bé que ens tinguin carinyo i que l'hi tinguem.
Sí, i està bé, i a més a més necessites un espai una mica gran per poder-se veure, per això ha anat vingut al Camp de Mar.
Espai enorme, també grandiós, el Camp de Mar, però que s'ha quedat petit per acollir els fans dels Manel.
Manel venen a Tarragona aquest divendres a presentar el seu darrer treball discogràfic, el segon.
De fet, es diu 10 milles per veure una bona armadura. Déu n'hi do el títol.
I suposo que portar Manel era aposta segura.
Ja ho sé, Jordi, que té de mèrit, perquè els Manel no, vull dir, una gira que tenen, apretada, és una feina de producció, però vull dir, segur compliré.
Sí, no, no, en aquest cas hi havia un risc molt menor, perquè tots sabem que s'ha generat com una mena de boom,
que s'ha convertit en el grup del moment, el grup de l'estiu, no?
Juntament amb aquesta tríada que sembla que s'està imposant a la nova fornada del pop rock català, no?
Manel, amics de les arts, i què en falta?
I Antonia Font, no? Per entendre'ns.
A banda dels històrics, ja podríem dir, a més, molt propers, com poden ser els pets, no?
Vull dir, probablement són els grups amb més poder de convocatòria, amb més seguidors,
i, en fi, jo penso que em val la pena molt tenir en compte.
Però en el cas de Manel van treure el disc el març, si no m'equivoco, i no sé, hi ha hagut un llançament molt bèstia,
segurament la gent després del gran èxit del primer CD, els millors professors europeus,
amb aquells 90 concerts que van fer, i que va ser l'eclosió de Manel, no?
D'un grup que era conegut per relativament poca gent, amb el primer disc CD, amb aquesta gira tan llarga i a tants llocs,
van eclosionar, ja s'intuïa que això havia eclosionat per quedar-se, que no seria passatger,
això s'intuïa, i, de fet, jo recordaria que vam venir a la Santa Tecla, crec que de fa dos anys, a la plaça del Rei,
i els que vam assistir a aquell concert ja t'adonaves que allò començava a ser un fenomen,
perquè per mi va ser una sorpresa, que més o menys els coneixia, tot plegat, però, clar, la gent se sabia totes les cançons,
llavors això és una mica com allò de la prova del cotó, vull dir, la prova del nou, clar,
això vol dir que la gent s'ho sent molt propi, que la gent està molt enganxada per ceder-se a totes les cançons.
No és casual, perquè, de fet, i amb això tenen algun punt de concordància amb algun altre d'aquests grups que hem estat parlant,
però, i també grans diferències, però que és aquesta barreja de pop, que per tant és una cosa que passa molt bé
amb cosa més tradicional, no?, ha cantat en català, que, evidentment, a la gent l'hagués més propi,
i aquest tipus de lletres, que jo diguéssim que és, vol dir, aquests retrats de la quotidianitat, no?,
d'aquest retrat de coses aparentment senzilles, però que són les que omplen la nostra vida de dia a dia,
i penso que és aquest component que enganxa, que enganxa, a banda, una mica de com són ells,
i, bé, tot un seguit de fenòmens, abans ho parlava, no?, amb gent que porta molts anys
en el món de les discogràfiques i en el món musical, no?, que, bueno, a vegades no saps exactament
quins són els components, no?, gairebé és com una cosa d'alquimistes,
quins són els components que conflueixen o que es barregen perquè a la pòssima final sorti exitosa,
exitosa, perdó, com aquest cas de Manel.
Bé, això és una realitat, van treure el disc al març, van fer quatre concerts al Teatr Romea a l'abril,
bueno, van començar la gira al Bertrina de Reu, s'ha pogut veure en alguns llocs de per aquí a les comarques,
tampoc no gaires llocs, fan una gira molt extensa, i com a cas curiós és que una mica han traspassat fronteres
amb aquest segon disc, no?, i que han tocat a Sevilla, a Bilbao, a Londres, fins i tot a Buenos Aires,
i que han aconseguit allò que des de l'any 96 no s'aconseguia, que ser número 1 a les llistes de l'estat espanyol
cantant en català, no?, i això només ho havien aconseguit gent com el Joan Manuel Serrat o el Lluís Llach,
per tant, amb això ens podem fer una idea de fins on ha arribat el fenomen Manel en aquests moments.
al concert faran un repàs dels temes d'aquests dos CDs, i bé, vull dir que amb moltíssimes ganes,
pensem que el Camp de Marta és un espai que li va molt bé als concerts de Manel,
la gent està asseguda, tranquil·la, són cançons allò que dèiem, de pop, una cosa més tradicional,
però amb les lletres molt treballades, amb la música molt treballada,
i per tant, totes aquestes subtileses de les cançons, penso que al Camp de Marta es podran gaudir molt bé,
amb un ambient tranquil, però a la vegada pròxim, perquè la morfologia del Camp de Marta ajuda,
sempre ho diem, que estàs molt a sobre de les artistes, amb 1.900 persones compliran de goma a goma al Camp de Mart,
i bé, em sembla que és una mica una posada de llarg dels Manel important a la nostra demarcació.
Doncs anem a conèixer més detalls sobre aquest concert que tindrà lloc el divendres,
al Camp de Mart, concert de Manel, amb un dels membres d'aquesta formació,
i agraïm la tasca de producció que han fet els companys del Matí de Tarragona Ràdio,
perquè ha costat parlar amb ells. Martí Maimó, bon dia.
Bon dia.
El Martí és el baixista, també una de les veus cantants de Manel.
Escolta, que costa molt contactar amb vosaltres, Martí.
Ah, sí? Bueno.
A mi fa cinc minuts que m'han trucat i m'acabo d'entrar que volíeu contactar amb nosaltres,
i bé, jo ho he vist bastant ràpid.
Això va com va, xiquet. Això va com va.
Escolta, com esteu? Com esteu? I com està sonant i caient aquest segon treball discogràfic?
Allà on l'heu representat ja?
Bé, molt bé.
De fet, fa relativament poc que va sortir el disc, perquè va sortir, crec que si no m'he equivocat, el 15 de març,
per tant, deu fer 3 mesos i mig o una cosa així, per tant, relativament poc.
La veritat és que hem fet molts concerts.
Em sembla que n'hem fet 50, crec que va fer 51 l'últim que vam fer,
que va ser a Cap Roig, ja que deia de Palafrugell,
i més o menys, sempre hi ha alguns que van millor o pitjor,
però en general estem molt contents de com la gent està responent
i, bueno, seguir tocant, i en aquest cas divendres toca Tarragona i estar seguint endavant.
Martí, hi ha preguntes obligades que té de fer.
Per exemple, quina és la gran diferència que trobes tu entre la primer CD i aquest segon?
Que suposo que, no sé si teníeu certa pressió de dir,
que ens ha de quedar bé, perquè, clar, tothom reclama molt de nosaltres
i el primer ha arribat a un llistó molt alt, no?
Quina diries que és la gran diferència o similitud que hi ha?
Jo soc bastant defensador de la idea que no hi ha hagut molta diferència.
Bàsicament perquè nosaltres treballem d'una manera que no sé si és la correcta
o, bueno, n'hi ha d'altres que és el fet que nosaltres treballem cançó-cançó
i tant el primer com el segon no deixen de ser un recuït d'unes cançons.
A l'altre dia n'hi havia dues, en aquest segon n'hi ha deu
i el CD no estarà enfocat d'una manera global, d'anar a fer un disc que s'anirà de tal manera,
sinó que fer una cançó ens agrada i la treballem.
I perquè és la manera que sabem fer-ho.
Hi ha gent que dissona en discos increïbles treballant disc sencer
i d'una manera més conceptual.
i bàsicament no veig més les diferències.
No sé, suposo que des de fora, potser ho veieu més clar,
però des de dins, com que la manera de treballar tant del primer com del segon
ha sigut molt semblant, no és més diferència.
I teníem ganes, bàsicament, que les cançons ens agraïssin nosaltres
i que s'anessin bé, que suposo que és el que fa tothom quan s'aixeca
i va treballar, la seva intenció és fer les coses el millor que sap.
No sé si acaben sortint bé o no,
però la veritat és que quan fas una feina que a més està exposada a un públic
fora que el primer hagués anat molt bé, el que teníem ganes,
és que sonés bé i que estiguéssim els quatre convençuts
que el que estem presentant sigui una cosa que creiem que es pot defensar
i que li pot agradar a algú.
Pot ser això, sí, però que tinguin un punt més elaborat d'instrumentalització,
que siguin més plenes, diguem-ho així, a nivell d'instruments?
Sí, sí, sí, la veritat és que segurament sí,
també perquè vas aprenent a fer coses,
llavors aprens a fer arranjaments i els poses i et fa gràcia,
però també crec que és perquè les cançons segurament no necessitaven,
vull dir, una cançó com aniversari,
que en el fons no deixa ser una història una mica màgica,
li dones aquest pack de banda sonora que la cançó li va bé
i perquè ho necessitaven,
segurament si no ho haguessin necessitat no ho hauríem fet
i potser ens van equivocar,
però nosaltres en aquell moment veiem bastant clar
que hi havia algunes cançons que havien d'anar per aquí
i vam tirar cap a aquesta banda.
A nivell de lletres, continueu explicant,
com deia el Jordi Giramer,
el programador de la festival,
continueu explicant històries quotidianes, no?
Sí, acaben sent històries molt senzilles de...
En general, tot i que estaria bé que no fos així,
però en general totes les cançons parlen...
Són històries d'amor que intentem explicar amb una certa gràcia,
busquem un punt, vull dir,
perquè la música pop ha parlat d'això de tota la vida,
intentem buscar-la en un punt original i ja està,
però sí, acaben sent històries quotidianes
i coses que més o menys tots o hem viscut
o coneixem que algú ha viscut
i això sembla ser que la gent ja arriba,
ens diu la gent que quan ve els concerts.
Et presento, Martí, el Jordi Giramer,
com dèiem, el programador del festival
d'Adició de Tarragona, que et vol fer una pregunta.
Martí, hola.
Hola, què tal?
Esperam-vos aquí, eh, divendres, amb moltes ganes.
I no tan sols la gent de l'equip, sinó que el públic,
perquè saps que tenim les entrades exhaurides
des de ja fa bastantes setmanes,
en aquest espai que no sé si coneixes,
el Teatre Auditori al Camp de Mart,
o n'has sentit a parlar, o...?
Jo juraria que hi ha estat...
Quan estudiava, vaig haver de fer un treball sobre Tarragona
i no recordo el nom de Camp de Mart,
però jo diria que he vist fotos
i jo diria que hi he estat fent aquest treball,
que era una guia turística sobre Tarragona.
Uau.
Perquè la meva família és del Cove,
que està relativament a Tarragona,
i llavors era un treball d'estiu i vaig fer això.
Però bueno, el divendres t'ho confiden
si realment era aquell teatre o no.
Val, i em sembla que això...
Algú em va explicar aquesta relació teva amb el Cove
a través d'un parent que havia treballat
al món del camp coral, pot ser?
Alguna cosa així d'aquest tipus?
Pot ser que sí, sí.
Sí?
La meva família té més o menys relació amb la música
i pot ser que...
Val, val, val.
Bueno, en tot cas ja en parlarem quan comentem.
Escolta'm, en tot cas, bueno, ja veuràs
que és un teatre similar al grec, per entendre'ns, no?
Perquè té aquesta morfologia, el pèl de les muralles,
amb un aforament de 1.900 localitats...
Bueno, en fi, com que ja esteu acostumats
a actuar a llocs petits i a llocs grans,
doncs no us vindrà de nou,
però, vaja, ens sembla que us sentireu ben acollits, eh?
Escolta'm, jo el que et volia comentar, Martí,
és una de les vostres característiques
que ara estaves comentant, eh?
Vull dir que això ho han de dir més els crítics
i la gent que analitza més la vostra música, no?
Aquesta qüestió de les lletres quotidianes,
amb aquestes coses senzilles,
aparentment senzilles i tot plegat.
Però, en tot cas, aquesta és una de les característiques.
Però, em podries dir a veure si us ha sorprès molt
la rebuda extraordinària que ha tingut aquest segon disc?
És a dir, aquest fet bastant històric
que des de l'any 96 no succeïa,
que heu arribat a ocupar el número 1 de les vendes
a tot Espanya, tot i cantar en català,
i com que heu fet algunes actuacions
a diferents llocs de la geografia espanyola,
a banda que també heu sortit a fora, no?
Buenos Aires, Londres i tot plegat.
Si em podries explicar, una, si ha sigut molta sorpresa,
i dues, si notes característiques diferents
en la resposta del públic fora d'aquí, de casa vostra,
que ja sabeu una mica, hi teniu l'experiència del primer disc,
si noteu diferències o no a la resposta del públic,
o què veieu que els interessa més de la vostra música?
Bé, no, al principi de la pregunta,
la veritat és que quan el disc estava pràcticament acabat,
vaig, i tenia molt presents les cançons d'aquest segon disc,
vaig anar a casa i em vaig escoltar el primer de de la baix,
i a mi em va semblar que, jo pensava que el segon disc
que havíem fet, havíem fet un disc millor que el primer,
tenia la sensació que les cançons m'agradaven més,
eren més bones, bé, també és alguna cosa molt personal,
però pensava que, clar, que seria un disc més difícil d'escoltar
i que fins i tot la gent jove, o bé, la gent jove per a l'octubre de nens,
no els arribaria tant com per arribar el primer.
Resulta que al final ha sigut al revés,
sembla ser que aquest disc ha agradat molt a tothom
i la veritat és que m'ha al·lucinat molt.
D'això que sigui el disc més vengut, això, al cap i a la fi,
són coses que et diuen i són tan difícils
que te les puguis fer teves
que ho acabes veient més com un titular d'una notícia a diari
que com a algú que t'arriba.
Estàs content, ho celebres,
però al cap i a la fi,
nosaltres, és quan omples teatres com el Camp de Mar
i veus que la gent està contenta i s'ho passa bé.
Però, bueno, i referent a això d'anar fora de Catalunya,
la veritat és que és emocionant
perquè saps el fet que estàs a un lloc per donar el teu idioma,
però al cap i a la fi,
la gent acaba responent igual, que responen aquí.
Suposo que des de Catalunya
ho tendim a pensar,
no sé si hi ha un punt exòtic fora de Catalunya,
però al cap i a la fi,
la gent està acostumada tota la vida a escoltar música
que no entès
o que ha hagut de fer un sobresforç
per entendre, per traduir un idioma
i, per tant, suposo que acaba passant una mica el mateix.
I aquest punt emotiu que estàs fora de casa
i tens gent que et ve a escoltar,
gent que canta les cançons,
que més notes que el seu català no és un català
com el que parlem aquí,
sinó que estan fent un esforç
cantant cançons que pràcticament no en tenen
i la veritat és que té un munt d'emocionant.
Però, bueno, en general,
acabes vivint-ho tot bastant igual,
tocant a Tarragona o quan toques a Saragossa.
Martí, jo per acabar l'entrevista,
per jo tinc curiositat per saber
d'on heu tret aquest títol tan estrambòtic,
10 milles per veure una bona armadura.
Doncs, era un títol que havíem pensat un poc en el primer disc
i que al final no ens vam atrevi,
vam acabar amb els millors professors europeus.
és de...
Mirant, crec que l'any 95 o 96,
i ara és que era bastant petit i no ho tenia molt clar,
va sortir una adaptació de l'obra de teatre Shakespeare,
de molt sol i per no res,
i hi havia un moment que hi ha un discurs
i un dels personatges diu
Abans, eres capaç de caminar 10 milles
per veure una bona armadura,
volguem dir que eres capaç de fer qualsevol cosa
per viure aventures i que ara no les feies.
El Guillem li feia molta gracia a aquesta frase
i a vegades la deia, el Guillem, el nostre cantant,
i llavors vam pensar que seria un títol divertit
per posar-li el disc i res, vam tirar per aquí.
I la veritat és que jo havia vist la pel·lícula
però no havia llegit l'obra de teatre,
però mateix la porto a la motxilla perquè me l'estic llegint.
Escolta, té alguna repercussió això en la posada en escena?
Vindreu amb armadures amb cavalls vestits de medievals?
Com sou en directe ara per defensar aquest segon treball?
En directe amb els pocs instruments
que sabem tot ja més o menys bé,
intentem defensar les cançons i ja està,
no ho anem amb armadures ni amb grans.
ni amb grans.
De fet, som nosaltres quatre
i anem amb els nostres tècnics de so i un tècnic de llums
que intenta amb les llums,
jo no, ni amb la posada en escena
i més o menys ho aconseguim.
Bé, doncs ja està.
Martí, escolta, moltíssimes gràcies
per parlar amb nosaltres
i us esperem aquí divendres.
No sé, han de tenir alguna cosa en compte, sí.
Jordi, li heu demanat alguna cosa especial al Jordi?
Que us tingui alguna cosa als camerinos?
No ho sé.
No, no, no.
Fruit de fresca?
No, això fa molt.
Lo normal, lo normal, lo normal, eh?
Sí.
No teniu cap ritual, Martí,
abans de començar un concert?
No, en general...
I en tot cas no s'explica, no?
No, és que ja en general
la gent es pensa que passen coses raras
quan vas de concert o un concert
i al cap i a la fi arribes,
fas unes proves de so amb el temps just
per tornar a sortir a l'escenari
i és el que fas
i bueno, de fet el moment més emocionant
d'un músic és quan surt a l'escenari
que és el que veu tothom.
Per tant, tots els secrets que puguin haver-hi
són mites que cauen per si sols.
Vull dir, el públic pot estar molt tranquil
que quan ens ho passem bé
és quan ells hi són
i per tant no es perden res.
Fora d'alguna anècdota divertida
que puguem tenir
però que sorgeix un dia sí
i deu dies no.
Molt bé, em puc donar fe, eh?
Que a vegades sí.
Això és bastant més normal
del que a vegades es pot aparentar, eh?
que farà bé.
Els que continuï aquesta normalitat.
Martí Maimó, moltíssimes gràcies
i endavant amb els Manel, moltíssima sort.
Ens veiem divendres al Camp de Mart.
Fins divendres, moltes gràcies a vosaltres.
Vinga, fins divendres.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
La vida que se'ns escapa a cada moment
Mira
I així parlant amb els Manel i dels Manel
d'aquest concert de divendres al Camp de Mart
hem exaurit ja el temps de...
bé, i l'hem sobrepassat, el temps que dediquem cada setmana
a parlar del festival d'estiu. Jordi, que et donem festa la setmana vinent?
Doncs sí, sí, sí, us acompanyarà, si no m'equivoco,
el meu company, el Javi González, per parlar d'aquests dos espectacles
que falten del Camp de Mart, el Llac dels Signes i Raimon
i de tot allò que té referència amb les festes a Sant Magí
i en tot cas que ha estat un plaer estar amb vosaltres
des d'aquesta setmana fent un repàs a l'activitat del festival
agrair-vos com sempre l'atenció que teniu i que us hi dediqueu
per fer difusió del festival i res, un plaer
i que d'entrada al final de tot ja farem les valoracions
però que d'entrada podem avançar, que fins ara ha anat tot molt bé
i per tant esperem que acabem igual de bé, no?
Amb allò que dèiem, que bé està el que bé acaba, esperem-nos fins al final.
Jo crec que sí.
Però de moment bé.
És el que t'anava a dir, no t'emplaço fins a la temporada vinent
sinó que ens retrobem a finals de l'estiu
per fer valoració de com ha anat tot plegat.
Doncs perfecte.
Un plaer, Jordi, Jordi Gireme, moltes gràcies.
Vinga, a vosaltres i un abraçadà a tota la gent que ens ha escoltat.
La gent que ens ha escoltat.
La gent que ens ha escoltat.
La gent que ens ha escoltat.
La gent que ens ha escoltat.
La gent que ens ha escoltat.
La gent que ens ha escoltat.