Ja sabeu que cada divendres repassem les estrenes cinematogràfiques
de la setmana, les estrenes comercials en el nostre espai
que arribarà a quarts d'una del migdia.
Però molt més enllà de l'oferta comercial de cada setmana
hi ha altres ofertes cinematogràfiques a la nostra ciutat.
I avui, com és habitual, un cop al mes convidem Andrés i Andrés
perquè ens expliqui les seves propostes,
la Filmoteca d'Andrés i Andrés,
amb la programació d'aquest mes d'abril que avui precisament estrenem.
Així que el podem saludar aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Andrés, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com ha anat aquesta programació del mes de març?
Eren pel·lícules dedicades al voltant de la Guerra Civil Espanyola?
Exacte, sí. Pel·lícules que parlaven,
no és que fossin fetes a llavors, alguna si era molt antiga,
parlaven abans de la guerra, pel·lícules de durant la guerra
i pel·lícules de després de la guerra.
Ha anat molt bé i sobretot hi ha hagut una cosa molt important
perquè hem tingut la col·laboració del periodista i escritor
Francesc Vasco i ha fet una espècie de resum
de vivències que ell, inclús vivències d'ell mateix,
perquè ell ahir precisament va estar parlant dels maquis
i que va tindre contacte amb els maquis,
que gràcies a un dels maquis ell és viu,
va fer precisament ahir el comentari.
Però sobretot de la recerca que ell ha estat fent
de molts arxius que han estat guardats
i que ha descobert, fent de molts capellans que van ser assassinats,
civils que van ser assassinats,
sense fer menció d'un van d'un ni de l'altre,
ni cap a un ni cap a l'altre,
però sí, sobretot dels rojos,
que aquí van fer una massacre tremenda en aquest aspecte.
Però ja dic, sempre sense ànim d'ofendre ni uns ni molts altres,
ni el que serveixi, com una crítica constructiva
perquè no tornem a caure mai amb aquests paràmetres així.
Doncs ell va estar il·lustrant
durant cada dimarts i cada dijous
doncs alguna cosa de la Guerra Civil real
sobre el tema de la pel·lícula.
La majoria de pel·lícules, lògicament,
doncs eren de ficció, de bones novel·les,
però n'hi havia alguna,
com per exemple Sierra de Teruel,
que per cert surt Tarragona des de diversos punts,
la gent es va quedar una miqueta sobtada,
ai, però això és Tarragona, això és Tarragona,
una pel·lícula que es va fer en França i en Espanya
i que aquí, en principi, va estar prohibida.
És igual que, bueno,
Porquien doblen les campanes també va estar prohibida
i després Cancionis para después d'una guerra,
que és una espècie de documental
del que es va estar fent després de la guerra,
però il·lustrat en moltes cançons
i és bo perquè allà pràcticament
la pel·lícula sembla que sigui tot dedicat al franquisme
i no és així,
perquè va estar entretinguda
durant 5 o 6 anys aquesta pel·lícula.
Hi ha una anècdota molt bona
que precisament per un testimoni
al que passava a les pel·lícules
precisament amb el cinema particular d'en Franco,
doncs el dia que la van passar per allà
i van al Carrero Blanco
i va anar la seva dona i així,
i textualment explica,
imagina't si anaven a favor d'ells,
imagina't,
perquè la dona al Carrero Blanco
veient la pel·lícula diu
¿Quién ha sido,
i perdó l'expressió,
¿Quién ha sido el hijo de puta
que ha preparat esa pel·lícula?
Bueno,
no es veu res contra en Franco en si,
però bueno,
hi ha algunes cosetes
que mentre estàs veient unes escenes
les cançons
t'estan explicant
altres cosetes.
En fi,
ha sigut un cicle molt interessant.
Doncs es va acabar ja el cicle
al voltant de la Guerra Civil Espanyola,
ahir era dijous 31 de març,
avui estrenem més,
així que la setmana que ve
ja tenim un nou cicle
i en aquest cas
dedicat a la gent gran.
A la gent gran, sí,
però aquí tenim la col·laboració
amb el programa global d'atenció
a la gent gran,
que és pla integral
de la part alta
i les seves primeres inicials
es defineix com Pipa,
que no hi ha enrregi,
però és casualitat, no?,
i que vol dir
pla integral de la part alta.
Llavors,
lògicament...
Aleshores,
perdona,
Andrés,
són pel·lícules que tenen
com a protagonistes
persones grans?
Exacte,
gent gran.
És a dir,
és temàtica...
Doncs això...
De la lluita de la vida
de la gent gran.
Unes en pla humorístic,
bueno,
quasi totes pràcticament.
Llavors tenim el dia 5,
Les xiques de la lenceria,
que és una pel·lícula
que crec que és suïssa,
la pel·lícula,
i és una senyora,
un poblet d'allà de Suïssa,
que queda vídua,
ella té una botigueta
petiteta de comestibles,
té un fill que,
bueno,
està casat,
però ell fa de religiós
a les iglesias del poble,
i la dona quasi es vol suïcidar,
les amigues li donen ànimos,
el que passa amb la gent gran
en aquest aspecte,
i revisant les seves coses
i fent una miqueta
de llimpiesa del seu armari,
descobreixen una caixeta
amb tot de peces de llenceria,
de roba interior femenina,
molt ben fetes,
molt maques,
i les amigues descobreixen
que aquesta dona
es dedicava precisament
a abordar
i a cosir aquestes peces,
i diu,
carai,
diu,
sí,
ha sigut sempre
la meva passió secreta
fer aquests treballs,
llavors poso una botigueta
de llenceria d'aquesta,
oh,
res,
i l'animen,
però esclar,
aquella llenceria
es llenceria
molt coqueta,
molt fina,
molt eròtica,
quasi,
podríem dir així,
bueno,
la llenceria avui dia
que fan servir les jovenetes,
i això porta un problema
al poble tremendo,
perquè esclar,
escolta,
aquests adavantos així,
això no està ben vist allà,
i aquesta és la lluita
que té aquesta dona
i aquestes amigues
per poder introduir
aquesta mercaderia allà,
inclús el seu fill
i uns amics,
per la nit li huiden la botiga
i ho tiren tot
al container de la brossa,
Déu-n'hi-do,
ells es donen compte
i van recollir-lo,
una lluita que està molt bé,
una pel·lícula molt distreta
i que t'ensenya
que hi ha persones
que poden lluitar
per el que són
els interessos d'un mateix,
llavors passem
al dijous dia 7,
i aquesta és una pel·lícula
i es diu Càndida.
Què vols dir molt espanyola?
En tots els aspectes.
Perquè és
el que hi ha moltes dones
que estan fent
per tirar endavant
la seva casa,
anar a fer feina a les cases.
És a dir,
que tu creus que
una part del públic
es pot veure reflectit
en la pel·lícula?
Sí,
inclús hi ha gent
que em ve fixo allà al cine,
que esclar,
acabes agafant
coneixença amb ells i així,
i sí,
perquè miri,
he acabat aviat de la feina
de la senyora que jo feia,
perquè em va dir
vine demà a la tarda,
i jo demà a la tarda
jo tinc cine aquí,
jo doncs he anat
una miqueta més hora
per poder vindre
a atalentar la feina
i poder vindre a veure la pel·lícula.
Ja solament amb això,
ja saps que
algú està en aquestes circumstàncies.
I la pel·lícula es diu Càndida,
de Guillermo Facer.
Exacte.
Aquest és un director
bastant...
de bastant nomenada,
ara mateix en el panorama espanyol.
Exacte.
Llavors aquesta dona
és una dona també treta
del poble,
per dir-ho així,
i aquesta dona
demostra com ha de lluitar,
com ha d'anar també
lluitant amb el seu fill
que és, en fi,
drogadicta,
hasta se li ven el rellotge
del menjador,
en fi,
una d'aquelles pel·lícules
que és clàssica espanyol
sobre el problema
de moltes dones
que han de lluitar
i tirar endavant
perquè no té marit
i tirar endavant.
Llavors tenim el dimarts dia 12
una història verdadera
i és autèntica.
És d'una pel·lícula americana
dirigida per David Lynch
i és un senyor gran,
com és lògic,
del tema del cicle,
i aquest home
tranquilet
amb la seva finqueta,
té una assegadora
d'aquestes petitetes de motor,
ell puja a la assegadora,
comença a recórrer
el jardinet
assegant allò,
però se n'entera
que el seu germà,
que està a més de mil quilòmetres
de distància,
això estem parlant
dels Estats Units,
fa 10 anys que no es parlen,
es van barallar
i no es parlen,
però li acaben de comunicar
que ha tingut un infart
i que està molt greu
i que podria ser inclús
que morís.
L'home, esclar,
és el seu germà
i la sang
crida la sang.
Llavors,
com va ell cap allà
si no té mitjans econòmics
per comprar-se un cotxe
ni llugar-lo ni fer això?
Doncs la assegadoreta
petiteta
que té la càmbia
per una altra
una miqueta més gran,
més potent,
li posa un remolc
i amb aquella assegadora
se'n va fer
tots els quilòmetres
per rebeure el seu germà.
I això és un cas
verídic que va passar.
Llavors, lògicament,
està il·lustrada
la pel·lícula
amb els personatges
que ell va coneixent
pel camí.
Molt bé,
molt interessant.
I la quarta
és una pel·lícula també de ficció
per riure,
una pel·lícula
que és anglesa,
el Gran Bretanya,
i això,
el mort d'ells,
ja saps que la majoria
de pel·lícules són molt bones
i es diu
El jardín de l'alegria.
Una dona
acaba de morir el seu marit,
ella té la seva torreta,
viu en un poblet també petitet
i, bueno,
mira,
el que li ha deixat el seu marit
anirà vivint,
però sí, sí,
a la que es dona compte
tots els contes,
el banc li diu
escolti,
si vostès estaven empenyats
fins dalt de tot,
el seu marit
tenia una quantitat
imagina't quin disgust la dona.
Llavors,
ella que té un petit invernader,
allà cultivant les seves flors
i així,
té un xicot jove,
que és el que li fa de jardiner
i li cuida tot allò,
però aquest xicot,
lògicament,
joventut i així,
al bosc,
té un raconet amagat
i allà fa créixer
algunes herbes
d'aquestes prohibides.
Bueno,
ella ja ho sap que ho fa,
no?
I un li pregunta,
i què?
No,
així em trec ja uns diners,
tal i qual.
Clar,
quan li diu els diners que es treu,
la dona queda una miqueta bocabadada,
i diu,
escolta,
però i això és...
Llavors,
l'home,
el xicot,
se n'entén dels problemes d'ella,
diu,
miri,
si vol,
podem plantar
amb el seu jardí privat
algunes cosetes,
algunes cosetes
que treu totes les plantes
i provoca que l'invernader
tot ha de ser de plantes
de droga.
Per això es diu
el jardín de l'alegria.
I llavors aquí comencen a haver-hi
uns embolics
que no vulgui saber
què,
el bé que s'ho passa a la gent.
És a dir,
aquesta és especialment divertida.
Molt divertida.
El jardín de l'alegria,
això és el dijous 14,
és a dir,
que tenim dimarts 5,
dijous 7,
dimarts 12
i dijous 14
quatre pel·lícules,
a més,
molt variades,
una suïssa,
una espanyola,
una nord-americana
i una britànica,
com sempre a les 6 de la tarda
a l'antiga audiència.
Suposo que només quatre,
entre altres coses,
perquè després tenim Setmana Santa.
Exacte.
És a dir,
que la programació d'aquest mes d'abril
queda reduïda.
El mes passat va ser tremendo,
va ser tots els dimarts
i tots els dijous,
o sigui que va haver-hi molta cine,
però això va com va.
I et dic,
que, a més a més,
entrada gratuïta,
una bona voltaca,
una pantalla gran,
la gent està molt contenta,
sempre passen de les 100 persones,
150 i així.
I pel mes que ve,
si vols que hi ha...
Sí, home,
digue'm el titular,
de què anirà el mes de maig.
El cicle serà
Per riure tothom.
Ah, molt bé.
Pel·lícules còmiques,
entre ells,
Buster Keaton,
teníem 8 de Botiló o Costeló,
però el dijous dia 12
hi haurà la presentació
de la Tarracoviva
i no podrem fer cine.
Llavors tindrem Cantinflas,
Cassin,
Los hermanos Mars,
Jerry Lewis
i el Peter Sellers.
Però,
qui vindrà?
Qui vindrà?
Doncs mira,
les presentacions
aniran a càrrec personalment
dels còmics,
Mariano, un 85,
Escalatrava,
Jaimito Borromeo,
Paco en la Luna,
Ramon,
Alexis,
que és un mac i còmic,
i Miguel Vigil.
És a dir,
tindrem presentadors còmics,
allò,
in person,
a l'endiga audiència,
presenten les pel·lícules.
Exacto, sí.
que ja tens la primícia
que no s'havia dit
i avui és la primícia.
Amb la crisi que tenim
i el context aquest de feina
moltes vegades
on ja va haver
tenir un cicle
de pel·lícules
de cinema,
de riure
a l'antiga audiència.
I per cert,
més enllà de l'antiga audiència,
Andrés,
algun altre,
aquí a Tarragona Ciutat,
algun altre cicle
que estiguis preparant?
Bueno,
no voldria avançar-ho,
però fins ara teníem ja,
ho dic per moltes gràcies,
i el port com farà el cine?
Que saben que a la primavera
fem cine.
Bueno,
estem ara esperant,
aviam,
la nova direcció,
aviam si ho accepta
i després ja es prepara
el de l'estiu també.
O sigui,
hi pot haver grans coses,
per exemple,
Torre d'en Barra
també tenen desitja
que faci allà cine,
però bueno,
això són coses
que estan volant,
però el principal ja està dit.
Ja les anirem concretant.
De moment,
el que tenim
són aquestes quatre pel·lícules,
especialment de temàtica,
que interessen a la gent gran
i que es faran
durant les dues properes setmanes,
com sempre,
dimarts i dijous,
és a dir,
el 5,
el 7,
el 12 i el 14 d'abril
a les 6 de la tarda,
Antiga audiència,
Plaça del Pallol,
l'entrada gratuïta
amb la Filmoteca
d'Andrés Sant Andrés.
Ja dic,
vindran precisament
les noies,
les senyores,
que són les que estan orientant
a la gent gran,
ajudant la gent gran
més necessitada
d'aquest pla integral
de la part alta.
Molt bé,
sí,
perquè recordem
que és una activitat
que s'emmarca
amb aquest pla integral
de la part alta.
Andrés,
Andrés,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
Fins el proper mes.
Si Déu vol.
Adeu.
Adeu.