.
Obrim ja el temps d'opinió, el temps d'anàlisi,
el temps de tertúlia que fem cada dia,
una estona al matí de Tarragona Ràdio,
avui amb representació política i periodística.
Avui ens acompanya el regidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona, Raül Font.
Raül, molt bon dia.
Sí, bona hora.
També ens acompanya el portaveu de l'executiva local
del partit dels socialistes, Javier Villamallor.
Bon dia.
Aquesta és la part política, podríem dir, de la tertúlia.
Tenim una part periodística, de moment a mitges,
amb l'Octavi Saumell, periodista del diari de Tarragona.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem un altre periodista, l'Òscar Palau, del diari El Punt,
que s'incorpori també a aquesta estona de tertúlia
i que ens ajudi a comentar algunes de les qüestions de la jornada.
Avui, entre d'altres notícies,
més enllà de l'estrictament local de Tarragona,
tenim un protagonista de la demarcació,
que és notícia aquí, en el conjunt de Catalunya i en el conjunt d'Espanya,
perquè s'ha convertit en el primer senador
que ahir utilitzava la llengua catalana
en el ple de la Cambra Alta.
Parlem del senador per Tarragona, del senador parlantesa Ramon Aleu,
exalcalde de Falset i des de fa anys membre representant el senat espanyol.
Ahir, com dèiem, per primera vegada va utilitzar el català
i la veritat és que la seva intervenció
no ha tingut un ambient de crítica
per part, bàsicament, del Partit Popular,
perquè han criticat especialment les despeses
per fer les traduccions simultànies,
és a dir, perquè a partir d'ara els senadors
podran utilitzar el català, el basc, l'eusquera o el gallec
en determinades intervencions en el ple del senat
i això, com a mínim, ha provocat la crítica, com dèiem, del senat.
Què els hi sembla?
Ens hem de gastar diners en traduccions simultànies, Raül?
O és una despesa innecessària, com diu el PP?
Jo crec que, a veure, això, l'apunt que has fet és correctíssim,
però no només el PP, sinó que la majoria de micròfons
de la capital de l'Estat en aquests moments
estan que treuen xispes amb aquest tema, no?
I m'agradaria sentir...
Micròfons, vols dir, emissores de ràdio, premsa i mitjans de comunicació.
Tota la caverna mediàtica de l'Estat,
en aquests moments s'ha aixecat amb armes, no?
Sobretot la d'un sector, no?
Però l'altre també, potser, una mica, no?
Per el que m'ha arribat avui aquest dematí.
Jo crec que això de parlar amb...
Tenim un estat de les autonomies, ens agradi o no ens agradi,
s'opta per un model de plantejament d'estat descentralitzat
en el moment de l'inici de la transició,
i en aquests moments això és un pacte
que hauria d'anar dintre d'aquest concepte.
És a dir, em dóna la impressió que el fet de poder parlar català
del Senat, que era, en principi recordo que és una càmera
de representació territorial, i així ho defineix la pròpia Constitució,
doncs és lògic que puguin tenir cabuda
els diferents idiomes, les diferents llengües,
oficials o cooficials de l'estat espanyol, no?
I hauríem d'assumir-ho com un pa,
que el que passa és que el tema de l'estat de les autonomies,
a més a més ara hi ha obert aquest altre debat,
no el de la llengua, sinó el del finançament,
i aprofitant el tema del finançament,
doncs ara aquí tot s'hi val i vinga, caixa de trons, no?
Però el tema de l'estat de les autonomies
és un model d'estat que a Madrid
no ha acabat d'encaixar massa
i en moltes parts de l'estat espanyol
no ha acabat d'ensenyar massa,
que algú l'ha tolerat, l'ha acceptat,
bueno, doncs cafè per a todos,
vinga, anem a mi dalt del tren,
però que jo crec que s'hauria de veure
com l'absoluta i total normalitat.
Ha trigat masses anys, masses anys.
Perdona, Javier, abans saludo a l'Òscar Palau,
que ja ha arribat. Òscar, bon dia.
Perdoneu el retard. Ja està.
Javier.
Bé, jo diria dues coses.
Primer, demanar disculpes per la meva veu
perquè estic força engripat.
Bé, jo diria que el que va succeir al Senat
és un fet històric
i que és la mostra de cap a on,
crec que personalment
i també amb molts companys del Partit Socialista,
creiem que ha d'atendir la construcció de l'estat
a l'Espanya plural que tenim.
El que sí que veig és,
un, un ús força demagògic
per part del Partit Popular
que qüestiona que això costi 12.000 euros per sessió.
És a dir, si l'estat espanyol,
si Espanya és, no sé,
la desena, onzena potència econòmica mundial,
jo crec que parlar de 12.000 euros
em sembla ridícul.
Ara veiem, perdona, Javier,
a la pantalla de televisió,
aquesta caverna mediàtica que deia abans
Raül Fonda, titulars de diaris com el Mundo.
Però sí, no, és a dir, primer posar,
contextualitzar aquesta despesa
que jo crec que són uns diners
que estan ben emprats
i si aconseguim fer d'aquest Senat
una cambra que ens representi més a tots,
a tots els territoris d'Espanya.
Segon punt, posar en línia
o contextualitzar la posició del PP
amb l'atac sense límits
que sobretot representa o protagonitza
l'expresident Aznar
quan diu que s'ha de construir l'estat autonòmic.
Per tant, anar en contra de l'ús
de les llengües oficials de l'estat,
perquè el català, l'eusquera i el gaiec
són llengües oficials de l'estat,
anar en contra de fer una descentralització
política i administrativa
increixent a l'estat,
té un mateix fil conductor,
que és aquesta visió d'Espanya
que no en representa a molts dels seus ciutadans
i que és absolutament negativa
pels territoris que ens volem veure representats
i còmodes en la construcció d'un estat federal.
Octavi.
No, totalment d'acord, no?
Estem a l'any 2011,
les coses van constituir 70...
Bueno, fa més de 3 dècades.
Crec que és lamentable que s'hagi tardat
més de 30 anys a poder parlar en català,
a la cambra alta.
No entenc les crítiques de la premsa
necessitària i de la caverna mediàtica,
perquè, a veure, si ens posem a qüestionar
la despesa que costa la traducció,
també posem-nos a qüestionar
el que costen els ordinadors,
les blackberries,
tot el que tenen els senadors,
fins i tot els mateixos senadors
que es queixen d'aquesta despesa,
que mirin el seu sou
i que es treguin sou,
si hem d'anar per aquest tipus de despeses.
també criticar que una diputada catalana,
com és l'Alicia Sánchez Camacho,
no parlés en català,
sinó que ho va fer en castellà.
En fi, el català és una llengua oficial,
com deia el Javier i el Raül,
és una llengua oficial de l'estat espanyol,
que jo crec fins i tot
que el rei també hauria de parlar en català,
perquè és una llengua oficial de l'estat
i de la mateixa manera
que hi ha partits que demanen la llibertat
a l'educació o de comerç a Catalunya
entre el català i el castellà,
doncs jo també demano que jo pugui anar a Madrid
i educar-me en català, etcètera,
perquè si és una llengua oficial,
doncs per la mateixa llibertat
que demanen uns partits a Catalunya,
jo també la demano a la resta de l'estat.
Òscar.
Sí, no, seguint això,
la regla de tres que el PP i Ciutadans
justifiquen per parlar en castellà
al Parlament de Catalunya,
que és que el castellà és una llengua al carrer a Catalunya,
el català és una llengua al carrer a Espanya,
el català, el gallec i l'Euskadi.
Llavors, per què no es pot parlar el català,
el gallec o l'eusquera
a les institucions espanyoles,
si també és una llengua espanyola?
Jo no entenc,
jo crec que és més ganes de fer maranya,
a veure, això al cap i al final és un gest simbòlic,
el preu del qual,
que penso que són 12.000 euros la sessió,
també no ha de ser simbòlic
amb un pressupost de milers de milions d'euros
que mou l'estat espanyol.
Llavors, jo crec que,
bueno, ni el preu li ha donat importància
ni potser el gest, no?
Bueno, diguéssim, el gest,
ja et dic que jo crec que és més una anècdota
perquè això no passarà més que en comptes ocasions
al cap de l'any que es pugui parlar en català del Senat,
però, bueno, és una primera,
és més, és el símbol
que hi ha persones a Madrid que comprenen,
o no a Madrid o a l'estat d'Espanya,
que comprenen que allí no només es parla un idioma,
i jo crec que val la pena pagar aquests 12.000 euros
per, diguéssim,
per donar el missatge a l'estat espanyol
que això realment és un estat plurinacional,
si no,
s'ho amplint molt la boca a tots
de dir que això és un estat plurinacional,
però ningú fa cap gest concret
perquè això es visualitzi
i perquè això sigui una realitat.
De totes maneres,
aquesta opinió que segurament expressen en aquesta tertúlia
i que representa majoritàriament
el sentiment dels catalans i de les catalanes,
caldria veure avui la recepció
que tenen a la resta d'Espanya, no?
Ho comentava al principi el Rolfón,
ara estan sortint imatges per televisió
de tots els senadors, senadores,
amb els auriculars,
segurament hi ha molta gent,
i ho hem d'entendre segurament,
que fora de Catalunya no entenguin aquesta imatge
i fins i tot que abundi més
el discurs contrari
al que estem expressant la majoria de catalans
i que potser s'estan expressant en aquesta tertúlia, no?
O, per exemple,
fins i tot hem vist un titular,
acabo de veure un titular de premsa
parlant de cinc llengües.
M'imagino que s'estava fent la referència
al castellà, al català, al gallec,
a l'eusquera i al valencià,
m'imagino, eh?
És a dir,
distorsionant el que és la realitat científica.
En fi, és a dir,
això que és tan majoritari,
un sentiment tan majoritari a Catalunya,
creuen que s'entendrà
a la resta d'Espanya,
fora de Catalunya?
És que jo diria
un parell de coses.
Jo diria que la resta d'Espanya,
pel que fa a l'estat autonòmic,
està força satisfeta.
És a dir,
jo crec que la gent ha vist
que apropar la presa de decisions
al ciutadà
i gestionar, com més a prop millor,
serveis de salut,
serveis educatius,
promoció econòmica,
infraestructures,
és més eficaç,
és més eficient.
Però això
és una part
vinculada
al que és la gestió
del dia a dia.
Després hi ha un element
més de sensibilitat,
hi ha un element
potser més intangible,
que és
si en un estat plurinacional
la resta de l'estat
entén
la particularitat
d'un territori.
I aquesta particularitat
fins ara
s'ha representat
o s'ha identificat
amb una sèrie
d'elements
lingüístics,
culturals,
que jo crec que encara
no han tingut
prou entesa
més enllà
de Catalunya.
Treballar per això
crec que és un tema
que ens hauria de preocupar
a tots.
Treballar per això
des de l'absoluta
no demagogia,
és a dir,
si volem
construir un projecte
federal a Espanya,
hem de veure
realitats federals
al món
on això és normal.
L'ús de la llengua oficial
és normal
a Canadà,
per exemple.
És a dir,
un acte com el d'ahir
seria un acte pedagògic,
no?,
per fer pedagogia
a la resta de l'Espanya.
Seria una manera
de dir
a Espanya
volem que representi
tothom
i per representar tothom
això de la llengua
és important
per una part.
Per tant,
amb generositat,
atenent aquesta sensibilitat
especial,
crec que ens sentiríem
molt més còmodes.
Perquè si no,
no construïm res.
És a dir,
criticant els 12
mil euros,
que jo crec que
no només és
tema de debat
en la caverna mediàtica,
però és que
de la caverna mediàtica
no sortirà res.
No sortirà res
per construir
una Espanya
en què tothom
estigui més còmodes.
Almenys,
jo no sento
la caverna mediàtica,
però crec que
estem parlant
d'un altre planeta.
Llavors,
la caverna mediàtica
tampoc magnimitzem
la importància que té.
No, no,
crec que
el millor favor
que podem fer
és fer pedagogia
a fora
i intentar que la gent
que ve,
que ens visita,
que és turista,
que fa negocis,
que treballa
de la resta de les estates
a Catalunya,
entengui això
i sigui el millor
embaixador possible
en la seva terra.
La pregunta és
si la pedagogia
serveix d'alguna cosa.
Si després ens entenen.
Amb aquests 12 mil euros
també es creen lleus de treball
els traductors.
Escolta,
vull dir,
no,
vull dir...
Sí,
tothom de cobrar
l'ajut de l'atur.
Jo, de totes maneres,
si em permets
un petit apuntament,
perquè els meus companys
de la tertúlia
són ofensivament joves
per mi,
i probablement
en els moments
de la transició
doncs...
S'ha fet aposta avui, Raül.
T'hem volgut deixar en minoria.
No, però fixa't una cosa,
però probablement
molts dels nostres,
dels teus oïdors,
tenen la meva edat
o més, no?
I segur que
ho recordaran, això.
Jo crec que aquí
estem visquent
d'alguna manera
la resolució
o l'inici
d'un plantejament
d'un problema
que es genera
com a conseqüència
d'un enfoc mal fet
en un primer moment, no?
Es va voler fer
el cafè para todos,
el cafè para todos
del model autonòmic
va ser per diluir
les dues o tres realitats
que havien importants
a Espanya,
com eren Catalunya,
País Basc
i Galícia,
que ja arrencaven
de particularitats
que havien hagut
durant la República
i es fa
el cafè para todos
i fins i tot
jo diria que s'obliga
o es mig obliga
amb algunes autonomies actuals
que en aquell moment
no tenien cap mena de gana
de ser-ho,
autonomies, no?
I es canvien
una sèrie de temes
i el Bacete
canvia
de la regió murciana
i passa a la regió
de la Manxa
i la Rioja
se li dona una autonomia
llocs on no hi havia
cap mena de tradició,
cap mena de particularitat
històrica, no?
I en aquests moments
estem pagant
una mica aquest model, no?
Probablement,
jo sempre he dit
que probablement
Catalunya
amb menys de l'autonomia
que té ara
però amb un govern estatal
amb un model estatal diferent
on no hagués hagut
el cafè para todos
potser ja s'hauria acabat
fa temps
el procés
d'increment
de competències, no?
I ens hauríem quedat
amb un llindar
molt més baix
però aquest fet
del cafè para todos
ha arribat fins aquí
on ha arribat, no?
I aquest és un greu error
que m'imagino
que per això
en part
ara
es torna a generar
aquest debat, no?
Perquè quina tradició
té Múrcia
o quina tradició
té La Rioja
o quina tradició
té
doncs en fi
altres comunitats
i històries
Sí, però no els hi vagis
a treure ara
aquestes competències
autonòmiques
És que
en la línia del que tu dius
jo crec que
pels habitants
de La Rioja
la qüestió
de tenir
un govern autonòmic
que prengui decisions
que els afecten
el dia a dia
a prop
és important
més enllà
que tingui
una història
darrere
de representació
territorial
o una força
de reivindicació
dedicar-se
però
si parlem
del que és gestió
si parlem
del que està a prop
les comunitats
autonòmiques
tenen tota la lògica
del món
i el model autonòmic
és un model d'èxit
no podem
en la meva opinió
acceptar
a la lleugera
que la transformació
d'Espanya
de centralista
en estat autonòmic
és un fracàs
per mi no ho és
és un èxit absolut
i hem millorat
en tots els estàndards
que podíem millorar
econòmics, socials,
culturals, etc.
de la mà
d'aquesta transformació
territorial
ara bé
hi ha una part
que els de La Rioja
i nosaltres no compartim
segurament
que és que
ells tenen la seva història
i nosaltres la nostra
però és que
amb la nostra història
hi ha una sèrie d'elements
de símbols
de senyals d'identitat
que han de tenir respecte
a l'àmbit estatal
i per tant
això ens fa
no exclusius
sinó diferents
si els Riojans
fan d'això
un casus belli
per mi s'estan equivocant
perquè no guanyaran
afinitats
sinó que
crearan murs
que ens separin
i que facin que molts catalans
com jo
que estan satisfets
em pertany a l'estat espanyol
diguin
hòstia
no
no
no
no connectem
aquí
estem emetent
en freqüències diferents
alguna cosa per acabar
i canviem de tema
el problema és que el café
per a todos
s'ha convertit en
todos queremos café
vull dir
que
si Catalunya
que està normalment
al punt de llança
amb aquestes reivindicacions
volia una cosa
tota la resta
ha anat darrere
en nom de la suposada igualtat
entre els drets dels espanyols
si vols café i pasta
si la pasta la demanava Catalunya
els altres també volen pasta
encara que jo no la necessiti
doncs perquè
jo
doncs
ja he menjat prou
si l'altre vol pasta
doncs jo també n'he de voler
perquè jo he de ser igual que ell
i doncs
això no s'ha entès
i hem entrat en una dinàmica
segurament
jo crec que
el model Erebos
sempre que s'apliqui
de manera asimètrica
depenent de les necessitats
de cada comunitat
diguin regió
diguin nació
però en el moment
que tothom vol el mateix
que vol la primera
aquí el model
pete
i és el que està passant ara
doncs
quin és el problema
que la primera
ha demanat massa
o que els altres
han demanat massa
vull dir
perquè la primera
volia això
jo crec que
el problema està clar
quin és
aquí
Catalunya ha demanat
en funció del que ell creu
que li pertoqui
en funció dels seus
drets històrics
en funció de la seva
mentalitat col·lectiva
i en funció de moltes coses
però els altres
no han demanat
en funció d'això
els altres han demanat
en funció del que demanava
Catalunya
el problema jo crec que és aquest
Octavi
alguna cosa?
el debat de fons
és la relació entre Catalunya
i Espanya
que cada vegada
és més complicada
i en fi
l'altre dia
el propi president
Zapatero
en una entrevista
al Financial Times
amenaçava les autonomies
que si s'endeutaven
hi ha tota una sèrie
de missatges
en els últims dies
que van en la línia
com del proper
Octavi
no em posis al nivell
no em facis un paralelisme
si llegies l'entrevista
Javier
tela
en fi
no sé
potser
si el problema
són de les autonomies
jo crec que també
és de l'Estat
que mantingui ministeris
que tenen competències
totalment transferides
llavors això no té
cap mena de sentit
potser el que s'hauria de primar
és l'Estat
que segons un estudi
em sembla que era de la COE
hi ha 200.000 funcionaris
a Madrid
que no saben
que no tenen feina
assignada
llavors potser
que hauríem de començar
a retallar per aquí
i després anar a les autonomies
no però
deixa'm un apuntament
les autonomies
que són
denostades
i que són
sembla que siguin
per això
per part d'aquest
col·lectiu mediàtic
i per uns quants
micròfons il·lustrats
de la capital del Regne
resulta
que l'Estat
de les autonomies
globalment parlant
a nivell de l'Estat espanyol
és responsable
em sembla que d'un 8%
del dèficit públic
de les administracions públiques
i les autonomies
no sé si és el 17%
o el 18%
és a dir
l'Estat
que és el responsable
de més de 3 quartes parts
del dèficit públic
és el que amenaça
dient
escolta'm
com que
nen petitet
com que has gastat massa
et trauré la paga
escolti'm
però el que gasta
és vostè
i en tot cas
aquest és un reflex
d'aquest mal país
que té
el model
de l'Estat
de les autonomies
resulta que
com que
l'Estat
de les autonomies
tenen aquest 8%
o 9%
de dèficit
són els culpables
de tots els mals
de l'Estat
Javier
digues alguna cosa
si vols
que hem de registre
perquè si no
al final farem
una tertúlia
monogràfica
jo crec que aquí
per lligar
les dues idees
que han sortit
comentava l'Octavi
hi ha un estudi
a la CED
que diu
que sobren 200.000
funcionaris
a l'Estat
d'això
hi ha una derivada
hem de reformar
les administracions
públiques
i hem de primar
allò que és greix
i reforçar
allò que és moscle
t'ho compro
perfecte
les paraules
del president Zapatero
en quina línia
anaven
si via pressupost
de l'Estat
general de l'Estat
s'estan assumint
uns nivells
d'austeritat
i de reducció
del dèficit
que després
en la part que sigui
en el percentatge
que sigui
les comunitats autònomes
no estan alineades
la imatge exterior
d'Espanya
es debilita
i recordem
que ara
el que estem intentant
és finançar
el nostre dèficit
a l'estranger
fent que gent
que té estalvi
a l'estranger
compli deute públic espanyol
per tant
és un missatge
dirigit
al Financial Times
i per tant
a tots els sectors
econòmics internacionals
per donar seguretat
i dir
la política
que fa l'Estat
central
ha d'estar alineada
amb la que fan
les comunitats autònomes
no pot ser
que jo
m'estrenyi el cinturó
i el missatge
es dilueixi
conforme
ens anem
allunyant
de la capital
de l'Estat
va en aquesta línia
no va en retallar
polítiques
que gestionen
les comunitats autònomes
no van de construir
han de fer una devolució
de poder
de les comunitats autònomes
a l'Estat
que és el que està apuntant
l'expresident Aznar
no van la línia
de dir
que el Senat
només es parla
en una llengua
única
que és la que té l'Estat
no, no, no
el paral·lelisme
jo crec
sincerament
que no existeix
el que passa
és que el discurs
del Financial Times
ha de tenir força
ha de ser rigorós
ha de tenir credibilitat
estem parlant
per captar fons
de l'estranger
per captar estalvi
que pagui
que financii
el decalatge
que tenim ara mateix
entre ingressos i despeses
per tant
té una lògica política
jo crec que aplastant
en fi
tot aquest debat
ens ha vingut originat
per l'intervenció
del senador
per Tarragona
Ramon Aleua
i el Senat
que veurem quantes vegades
es produeix
i per les imatges
i el debat
que segurament
avui a nivell de Catalunya
i de tot Espanya
s'ha originat
tot això passava en un dia
en què també
en fi
podíem reflexionar
sobre una altra
de les notícies destacades
a la jornada
l'anunci de Repsol
d'accelerar la inversió
de 130 milions d'euros
per evitar més vessaments
en la costa terraunina
com els que s'han polit
en els últims mesos
tot això després
de la reunió
que van mantenir dilluns
amb els alcaldes
de territori
i amb els responsables
del govern de Catalunya
i del govern de l'Estat
quina reflexió et porta
Òscar
aquest anunci de Repsol
ho hem d'entendre
el territori
com un
l'hem d'aplaudir
aquesta decisió
de Repsol
és una manera
de sortir
d'una situació
complicada
per a la companyia
com ho veus?
Tinc entès
que aquesta inversió
ja la pensaven fer
l'acceleren
l'acceleren
bueno
no es pot
es pot criticar
perquè arriba tard
però bueno
la qüestió és que arriba
l'anunci
jo crec que
bueno
ja fa temps
que s'hauria produït
però
bueno
diguem que està bé
perquè arriba
està clar que
aquestes coses
sempre passen
quan
hi ha una relació
que us afecta
i no hauria de ser així
normalment
quan hi ha una desgràcia
és quan la gent
diu bueno
hòstia
arreglem això
mirem de fer lleis
o fer normatives
o fer inversions
perquè això no passi
han hagut de passar
tres o quatre
passaments seguits
al port
o als seus voltants
o a la part de forma
que sembla
en Canegas
perquè
doncs
Repsol
intervingui
es posi en mans
a la feina
i digui
bueno
parem
això
doncs
bueno
ja et dic
es pot criticar
perquè arribi tard
però almenys
s'ha d'agrair
jo crec que el gest
que baixi el mateix
president en persona
a Tarragona
a donar explicacions
a anunciar aquesta inversió
i ara el que s'ha de fer
és
realment
seguir-ho
i que es faci
perquè
moltes vegades
aquests
anuncis
queden en això
en anuncis
sobretot a l'administració
ara que hi ha crisi
esperem que
en cas d'una empresa privada
diguéssim
hi hagi diners
i es compleixin
i es compleixin
els seus terminis
que diuen
en tres o quatre anys
això ha d'estar fet
i bueno
esperem que en aquests tres o quatre anys
no n'hi hagi cap més
d'abastament
Octavi
no
amb la mateixa línia
que diu l'Òscar
no són 130 milions
que de fet
no és una inversió adicional
sinó que ja estava previst
en el seu pla d'inversions
espero que
que s'acceleri
igual
això em porta la reflexió
que
igual fins ara
no s'havia invertit
prou
potser doncs
no sé per què
no s'havien invertit
si és un Tarragona
ja fa temps
que parlem
d'aquests temes
els ha costat molt
reaccionar
crec jo
a Repsol
llavors
el que és important
doncs és que
que s'inverteixi
a partir d'ara
que s'acabi amb aquesta
psicòsis
que hi ha
aquí a Tarragona
a la costa de Tarragona
sembla que sigui un punt
un punt negre
i en fi
espero que
que s'acabin els problemes
amb aquesta inversió
i sort que de moment
són a l'hivern
també n'havíem tingut episodis
fa uns anys
en plena temporada
en plena temporada turística
Raül com interpretes
aquesta anúncia de Repsol?
no seré massa original
en relació al que han comentat
els meus dos
companys contartulians
és a dir
la història
però aleshores
ens hem de sentir satisfets
el conjunt del territori?
jo crec que la relació
de Tarragona i Repsol
és una relació
que ja dura
des de fa molts anys
que ha beneficiat molt
el nostre interlant
i molta gent
ha viscut
i viu
directe o indirectament
d'aquesta gran empresa
del nostre polígon
petrolióquímic
i per tant
ens hem de resignar
com a ciutadans
si hi ha
incidents com aquests?
no, però això no vol dir
exactament
gràcies per introduir-me
per tornar-me a posar en el camí
això no vol dir
que no haguem de ser rigorosos
i estrictes
i més en el segle XXI
on els paràmetres
de defensa
i protecció del medi ambient
han canviat
evidentment molt
des dels paràmetres
que hi havia als anys 70
quan Repsol
s'instal·la
però per això jo preguntava
que donava la sensació
que en aquest cas
havia estat la pressió
dels alcaldes
i dels responsables institucionals
els que havien obligat
fins i tot
el president de la companyia
a venir a Tarragona
i que ha estat una mica
la pressió del territori
la que ha fet
Repsol
probablement sí
és a dir
la pressió del territori
la pressió dels mitjans
de comunicació
vosaltres també heu contribuït
és evident
però això forma part
del model actual
de dinàmica
de la nostra societat
europea
moderna
com deia abans
el Xavier
del buiteu
del desè estat
més industrialitzat
del món
i per tant
està en la línia aquesta
quan tu tens un cotxe
i fa
no sé
porta 100.000 quilòmetres
no sé quant
l'has de portar al taller
perquè t'hi facin una revisió
te l'arreglin
te'l rectifiquin
et facin la xapa
això és el que passava
aquí amb aquesta plataforma
fa molts anys que hi era
probablement
no s'havien fet
les inversions necessàries
al llarg d'aquests anys
i ara
Repsol bé
i anuncia
que invertirà
una quantitat
de diners important
per evitar
que passin fenòmens
com els que han passat
en aquest sentit
felicitar
o agrair
a Repsol
i sobretot
que el president
el Brufau
hagi tingut la cintura
suficient
com per donar la cara
com per desplaçar-se
al territori
i això a més a més
és una certa rapidesa
no és gens habitual
és veritat
jo diria
perdona
sí sí
no digues
Javier
jo volia dir dues coses
primer
per orgull
de territori
orgull col·lectiu
està molt bé
crec que és un encert
que els alcaldes
la subdelegada
del govern
i el delegat
de la Generalitat
vagin junts
a una reunió
i davant d'una empresa
privada
una de les més importants
no només de l'estat
sinó també del món
exigeixin una sèrie
de compromisos
la unitat d'acció
pot
és a dir
aquesta imatge d'unitat
creus que és molt positiva
jo crec que és la més important
i també
acostumats a
arrasgar-nos les vestidures
cada cop que no anem units
doncs diguem-ne
també
quan anem units
les coses que aconseguim
segon element
és una manera
de representar
com s'han de fer les coses
en el segle XXI
aquí hi ha un sector privat
hi ha un àmbit públic
un sector públic
que han de concertar coses
que han de posar
sobre la taula
beneficis i costos
beneficis
per la generació
d'ocupació
per la creació
de riquesa
etc.
però també
uns costos
els costos
mediambientals
no estem disposats
a assumir-los
en aquest territori
per tant
l'activitat d'aquesta empresa
genera beneficis
per l'empresa
però té uns compromisos
amb el territori
que l'obliguen
a respondre
a una sèrie
de millores
en les instal·lacions
un compromís
amb el mediambient
per tal
que aquest territori
cada cop
més habitualment
per desgràcia
doncs
tingui un ensurt
d'aquest tipus
i també
volia dir
una altra cosa
i és que
els ajuntaments
i aquí
els quatre alcaldes
que crec que
han estat
liaran aquest tema
demostren
que no només
es fan coses
amb el seu pressupost municipal
sinó que també
són representants
d'unes comunitats locals
allà on calgui
si cal Europa
per defensar
el corredor mediterrani
Europa
si cal anar
o fer venir
el president de Repsol
doncs l'ha de fer venir
i per això
són els governs locals
és a dir
per això també serveixen
els alcaldes
i ho hem de tenir en compte
ara que venen
les eleccions municipals
és a dir
els nostres representants
són representants
per a lo bon
i per a lo malo
i la seva capacitat
de generar complicitats
de generar un consens
jo crec que és un altre
dels elements
que hem de tenir en compte
a l'hora
de valorar la seva gestió
doncs valorem positivament
això no
jo traiem pit
alguna vegada
ja que tantes vegades
critiquem segurament
la falta d'unitat
patriotisme
o patriotisme
tarragoní
del territori
deixem acabar
la tertúlia
en fi
abordant una altra
qüestió
que aquests dies
hem analitzat
a Tarraona Ràdio
a partir d'unes declaracions
que va fer
el nou secretari general
d'habitatge
de la Generalitat
un tarragoní
i Carles Sala
parlant de les àrees
d'aquestes àrees
residencials estratègiques
que en fi
ha vingut a dir
que tot això
es va crear
amb l'anterior govern
de la Generalitat
en una època
expansiva
d'eclusió econòmica
i que tot això
ara s'haurà de reconsiderar
i fins i tot
moltes anul·lar
recordem que al municipi
de Tarraona
hi ha dues previstes
una la del Pou Boronet
i l'altra
la de Sant Salvador
i els constructors
i promotors
de Tarraona
han vingut a donar-li
la raó
a Carles Sala
i a dir que sí
que en un moment
com aquest
amb la crisi
amb la que està caient
que ens oblidem
de totes aquelles àrees
residencials estratègiques
que se l'anomenen
així
aquests polígons espacials
us sembla
una
opinió
o una
readequació
de la situació
oportuna?
Com a agència
d'entrada
no ha enganyat ningú
ells sempre van dir
ben a favor
i jo crec que és una mesura
sensata en època de crisi
ara mateix
no es necessita
aquest sol
és més
n'hi ha molt
que està
disponible
i no
no està
ocupat
en general
parlant de Tarraona
ciutat
potser aquí
és més discutible
perquè aquí de sol
no n'hi ha gaire
ara mateix
i a més a més
resulta que una
d'aquestes dues
que pertoquin a Tarragona
és el Pou Boronet
que és en teoria
on ha d'anar
la vila olímpica
dels Jocs del Mediterrani
i doncs jo crec
que aquí potser
bueno
caldria fer una excepció
potser
no sé si es farà
però que s'estudiarà
de manera diferent
segur
i que suposo
que també
evidentment
jo crec que
el govern esperarà
que doncs
es doni o no
els Jocs a Tarragona
evidentment
jo crec que si els Jocs
a Tarragona
aquest are es farà
i si no
i si no o no
Octavi
simplement això
sí clar
Carles Salah
o els promotors
tampoc han parlat
d'anul·lar totes les ares
sinó de reconsiderar
segurament la majoria
parlàvem en general
em sembla
no
no hem parlat
exacte
no sé
potser
tenen raó
ara mateix
potser no és el millor moment
per dur a terme
aquest tipus de projectes
el que és cert
és que a Tarragona
que s'està tramitant
el nou Pou
que s'ha d'aprovar
d'aquí dues setmanes
el Pou Boronet
és una de les zones
de més creixement
de la ciutat
dels propers anys
és el que deia l'Òscar
i a la villa mediterrània
em sembla que s'hi trasllada
al col·legi pràctiques
hi van doncs
bastants habitants allà
i s'haurà d'estudiar
doncs a veure
quin és el seu futur
i clar
és això
que hem parlat en general
a nivell de Catalunya
i no
cas concret
no haurem de veure
com evoluciona
tot això
Raül
no
la línia aquesta
trobo que és
absolutament coherent
vaques grasses
vaques flaques
vaques grasses
fem arés
vaques flaques
en aquells moments
en aquells moments
estàvem en una línia
de creixement
i era lògic
fins i probablement
tenia una certa lògica
o coherència
que es plantegés
el que es va plantejar
però en aquells moments
que hi ha aquesta desacceleració
i que s'ha demostrat
doncs que no és necessari
tan sol
de creixement
penseu que
a part d'aquestes dues
n'hi ha una tercera
que ens afectaria moltíssim
que està darrere
les gavarres
el terme municipal
de Constantí
el terme municipal
de Constantí
darrere de les gavarres
on l'alcalde
de Constantí
va posar les mans
al cel
dient
que aquí
me volen fer
aquest àrea
serien 13.000
habitants
i Constantí
només en té 5.000
és a dir
en aquests moments
probablement
no hi ha aquesta necessitat
de creixement
i el que deia l'Octavi
suposo que això
ho aniran estudiant
perquè algunes de Barcelona
sobretot de la zona de Barcelona
em consta
que ja tenen un cert
estan relativament avançades
i d'acord
amb un principi
de seguretat jurídica
el que tampoc es pot fer
és una cosa
que ha començat
a tirar-la enrere
però que probablement
es replantejaran
moltes d'aquestes àrees
doncs estic segur que sí
perquè és lògic
que coerem
Bé, jo voldria dir
perquè la gent entengui
de què estem parlant
amb el tema de les àrees
molt ràpidament
jo crec que en el 2011
l'accés a l'habitatge
continua sent un problema
per moltíssima gent
el fet que hi hagi
esclatat la bombolla immobiliària
el fet que hi hagi
dificultat d'accés al crèdit
per promotors
i per persones
que volen accedir a un habitatge
el fet que hi hagi
un estoc d'habitatge buit
tremendo
tot això
no ens ha de fer
obviar
el problema que suposa
accedir a l'habitatge
per molts joves
i per moltes famílies
que han de dedicar
una part de la seva renda
enorme
si volen comprar
un habitatge
en regent de propietat
el govern de la Generalitat
anterior
va fer una llei
del dret a l'habitatge
que preveia unes eines
de planificació territorial
unes eines
de previsió
d'on es podria construir
habitatge
en cas que fos necessari
això és un àrea
residencial estratègica
és un espai
on
de cara al futur
hem de preveure
que hi hagi
una construcció d'habitatge
el 50% del qual
d'habitatge
de promoció pública
per tant
destinat a una capa
de població determinada
jo crec que
revisar això
és fer un pas enrere
les àrees
no depèn del context econòmic
perquè una cosa
és la seva execució
per la previsió
a la seva planificació
jo crec que és un encert
és que més que revisar
potser s'hauria d'aturar
de reprogramar
és que la planificació
està ben feta
reprogramar el calendari
no
reprogramar
exacte
adequar-ho al calendari
que tenim ja les circumstàncies
fer els tràmits
i fer els tràmits administratius previs
i deixar-ho
per quan
hi hagi
un altre
sí
reprogramar
per això ho dic
és que si no no s'entén
l'habitatge públic
miren el rellotge
un apuntament
no, no, no
és que no n'hi ha temps
l'habitatge públic
l'habitatge públic
també és
s'acaba la tertúlia
Raül Fong
Javier Villamallor
Òscar Palau
Octavi Saumil
la tertúlia
poden continuar
fora d'antera
gràcies
fins la propera
bon dia
moltes gràcies