A les 12 del migdia i gairebé 10 minuts seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Com cada 15 dies tenim l'espai setmana quinzenal de la Biblioteca Pública.
Avui ens acompanya Anabel Lambea. Anabel, bon dia.
Bon dia.
I també el Nani Blasco, de l'associació Ariadna.
Nani, bon dia.
Bon dia.
Avui parlem del Club del Còmic. Això és nou?
Això és nou.
Expliqueu-me, a veure, expliqueu-me com neix.
Ja sabeu que a la Biblioteca Pública de Tarragona hi ha diversos clubs de lectura,
de lectura infantil, de novel·la, d'assaig, diverses modalitats,
però la del còmic és nova.
Sí, jo t'explico d'on surt la idea.
L'idea surt de que fa poc, que ja vam venir a anunciar-ho aquí,
vam posar en marxa una secció específicament pensada per joves.
Els joves són sempre la franja d'edat que queda despenjada de totes les activitats.
Per gent gran hi ha moltíssima cosa, per nens hi ha ni dir-ho.
Llavors el jove sempre és la franja d'edat que queda ahí al mig més despenjada.
Primer perquè hi ha poques coses per ells i segon perquè és un col·lectiu més difícil.
Més o menys pot saber que li pot agradar als nens, de fet els nens els porten a tots.
Més o menys pots tenir clar que li agraden els grans,
però els joves, clar, sempre és un col·lectiu que uns són més infantils, uns altres són més adults, són complicats.
I llavors posant en marxa aquesta secció de joves només pensada per ells,
vam pensar que estaria bé fer un club de lectura pensat per ells.
Ja que era per joves, ens anava molt bé, tot i que no està tancat ni és exclusivament per joves,
però sí que va partir d'aquí la idea.
Vam pensar, ostres, per joves què podem fer, no?
Novel·la juvenil, ja ho estàvem fent la novel·la juvenil, no?
I ara pots treballar amb els clubs de lectura.
Llavors vam pensar, mira, és una manera d'agafar gent jove,
però a més a més també un tipus de lector adult
que no s'enganxa als clubs de lectura tradicionals d'adults
perquè no és lector de novel·les o perquè no li interessa.
En canvi, sí, és molt comiquero, no?
És molt lector de còmic.
I realment aquí teníem aquest buit, no?
I vam pensar, molt bé, doncs ho posem en marxa.
Llavors, qui ho porta?
Qui ho porta?
Segona pregunta, molt bé, qui ho porta?
Llavors, clar, jo vaig pensar, a mi m'agrada molt el còmic,
però considero que la gent que li agrada llegir el còmic
en sap molt de còmic.
Llavors, és molt diferent portar un club de lectura
com jo portava de novel·la juvenil
a un club de lectura de còmic
perquè, clar, tu has de preparar molt.
Això requereix un temps que jo ara mateix no tenia.
Llavors, havia de buscar algú que sapigués molt més que jo
o que tingués més coneixements davant de la gent
que es podia trobar que s'apuntés al club.
perquè tu llegeixes una novel·la
i més o menys tens uns elements per parlar-ne, no?
Però davant de gent que sap de còmic
jo no em veia amb els coneixements suficients
com per posar-me davant i per fer-ho malament, no.
Per tant, havia de buscar algú adient.
Però jo no em considero un tio que sigui un expert de còmics
en absolut, en absolut.
El que sí que m'agraden molt els còmics,
en llegeixo habitualment,
i ja teníem des d'Ariadna, des de l'associació Ariadna,
aquesta visió que a través del còmic,
de l'actura de còmic o dels esdeveniments
de qualsevol tipus a l'entorn del Toni
que es podia fer molta tasca cultural
i de foment a la lectura.
Ja per això, ja fa uns anys,
vam crear la Setmana del Còmic
juntament a l'Agenda de l'Iròpolis
i la nostra perspectiva no és precisament
anem a portar un tio molt expert
de què foti l'aquí la vara,
sinó de tu a tu,
de parlar de còmics
d'una manera divulgativa
i gaudint molt.
És aquesta pretensió,
que almenys és com he agafat el club de lectura.
Aquesta és la intenció.
Em deies abans que ja heu fet una primera trobada.
Sí.
I com va anar?
Molt bé.
Com et deia,
la vam disposar no com un estil conferència,
sinó com una cosa més proper
i reunint-nos uns quants persones
que s'havien apuntat...
La difusió que havia fet la biblioteca
era que parlem de còmics,
sense especificar molt que seria un club de lectura.
Alguns venien a veure de què es parlava
i uns d'altres venien a la primera...
llavors del que és el club de lectura.
Llavors, sí que, com deia l'Anabel,
el club està adreçat potser per la imatge
i per on es fa la difusió cap a joves,
però tothom hi té cabuda.
I de fet es va reflectir a la gent que va vindre,
que tant eren dos nens de 8-9 anys,
gent jove, la mare,
gent de 25-30 anys
i fins i tot una persona gran de 60 també,
era una mica així de tots colors.
Amb la qual cosa, posa molt difícil
escollir un còmic per la següent.
Sí, és un públic variat,
però la gràcia també era una mica aquesta,
perquè al final resulta que,
clar, a la biblioteca que ja portem tant de temps
amb clubs de lectura tradicionals,
te n'adones que el perfil de la gent
que s'acaba apuntant és molt homogèni.
O sigui, els clubs de lectura d'adults
habitualment tenen un perfil,
clar, això d'etiqueta és molt lleig,
però això és de formació professional,
com que classifiquem...
Etiquetem.
Etiquetem.
I és veritat que,
si no és com a Barcelona, per exemple,
que hi ha uns clubs ja molt dirigits,
jo de Novella Negra,
jo superespecial i té,
gent que només fa Novella Negra,
gent que fa només poesia,
gent que aquí a Tarragona no hi ha per tant,
no hi ha tant de públic com per especificar-ho tant.
Per això ara sí que s'ha fet una mica,
com a minicicles,
als clubs per donar precisament més cabuda
a gent que potser li encanta la poesia,
però, doncs mira,
una novel·la històrica no li agrada llegir-la,
però sí la poesia,
o sí el teatre,
o sí una altra cosa.
En canvi, clar, el còmic
agafa una...
una quantitat de gent molt heterogènia,
des d'aquells nens...
Ara, tothom s'ho va passar molt bé, eh?
Sí, no?
Això va ser una mica publicitat subliminal.
Si posem això del club,
només vindrà la gent que s'ha apuntat al club.
I era una mica la gràcia també
que vingués tothom
que potser no té el temps
com per apuntar-se al club,
però sí que li interessa
i llavors pot venir puntualment
i era el cas una mica
d'aquesta primera xerrada, no?
Aquesta primera trobada.
La següent, quan la tindrem?
La següent trobada?
14 de maig, que és dissabte,
a les dues quarts de 12, pel matí.
És a dir, els que van venir
deuen tenir uns deures per aquest dia.
Tenen que llegir-se aquest còmic,
que és el 1811, el setge de Tarragona,
que és un còmic,
un dels pocs que es fa de Tarragona,
que l'autor és Lugo Prades,
amb guió d'Àngel Octave Brunet
i el José Luis Taragoza,
que signa zar, quan dibuixa.
I és un molt bon còmic, no?
I molt content que iniciem
amb aquest fet aquí, no?
I dic molt bon còmic
amb tota la intenció,
no per fer publicitat,
sinó perquè està molt ben dibuixat.
El guió s'aguanta molt bé
per tot arreu,
perquè a vegades,
doncs, mira, aquest còmic
precisament és un encàrrec
de l'Ajuntament de Tarragona
cap a aquests dibuixants
i van fer un concurs i tal.
I a vegades quan es fan encàrrecs,
s'hi ria una miqueta
perquè estàs obligat
a sobretot a quedar bé
i a deixar bé
i el motiu històric
ha de quedar molt palès i tal.
I aquest còmic
es nota que se l'han fet molt seu, no?
Tant pel guió de l'Àngel Octavi
que tot i aportant
totes les dades històriques que calgui
i, doncs,
és divertit
i segueix la història
a través de la mirada d'un nen.
Tot aquest setge
que podia ser molt cruel
o molt cruent
i no es reflecteix aquí.
Sí que es nota,
en off es pot pressentir
que hi ha molta sang i fetge,
però no s'utilitza
per seguir la història pròpia
d'aquest setge
i el que va succeir
en aquells dies, no?
Tant nefast.
I com s'anavitza?
És a dir,
a l'hora de fer el cup de lectura
els clàssics de novel·la,
doncs es parla dels personatges,
de la novel·la.
Aquí hi ha molts més elements,
m'imagino,
a parlar,
sobretot el dibuix,
les il·lustracions.
Bueno,
van venir també
aquest primer dia
el Hugo Prades
i el José Luis Taragoza.
Llavors el que s'intenta
precisament
és donar
algunes pinzellades
perquè tinguis,
perquè gaudeixis
de diversos nivells de lectura.
Mira, aquí,
per exemple,
per exemple,
posàvem,
vam començar parlant d'això,
que a pesar de ser un encàrrec,
la feina està feta
amb molta passió
i que és un bon còmic
amb moltes vessants.
El dibuix,
el color,
també que és una cosa
que a vegades no ho sembla,
però que va estar parlant
al Saragossa
de com evoluciona
al principi
amb tons molt pastel,
molt clars,
i acabant
amb tons més oscurs
i fins i tot més vermellosos
que ja està succeint
en la part de la guerra.
Llavors,
això són petits detalls.
Una altra cosa
que vam parlar,
per exemple,
és com es mesura
el ritme
en un còmic.
És una cosa
que intentà
explicar a la gent.
És el que es diu
la censura.
Com canvia
la història
des d'una vinyeta
a l'altra.
Per exemple,
els còmics japoneses
són molt donats
a ser molt detallistes
i si tires una moneda
hi ha un dibuix
amb la moneda a les dits,
la següent que cau
està a l'aire,
l'altre que cau al terra,
l'altre que rodola.
En aquest còmic,
vam insistir
que es quedés
com ho fan.
I precisament
no són molt detallistes.
La història
té bastant de ritme.
No es paren...
Hi ha algun moment
que s'hi pot succeir,
però la majoria de temps
la història
va amb bastant bon ritme.
I després,
altres detalls,
per exemple,
hi ha els còmics
de superherois
o d'altre estil
s'utilitza molt
l'exclamació
i no sé què.
Aquest ritme
està molt contingut
i apena s'utilitzen
aquestes...
aquestes utilitats
del còmic,
no?
Les expressions
o les línies cinètiques,
no?
Quan et gires
es fa...
Aquí no,
és molt més contingut
i es baixa...
es fonamenta
en un dibuix
molt estilitzat,
no?
A l'estil
d'un tintín
o d'aquesta línia clara
que es deia, no?
Jo vull comentar
que a més
amb aquesta xerrada
que va venir
l'Ugo Prades
i va portar
dibuixos,
o sigui,
la preparació,
no?
Això
a la gent
li encanta.
ens vam quedar
tots encantats,
no?
Perquè
després comentàvem
que realment
davant d'un còmic
crec
a part de la gent
que li agrada,
que ens agrada molt
el còmic,
que hi ha
un...
una part
de la gent
que pensa
que no hi ha
tota la feina
que hi ha
darrere d'un còmic,
hi ha moltíssima feina.
És a dir,
penso que hi ha molta gent
que considera
que hi ha més feina
en una novel·la,
no?
En l'elaboració
d'una novel·la
que no passa
en un còmic,
no?
I al contrari,
a més a més,
és un treball
conjunt.
Rarament
hi ha
el guionista,
el dibuixant
i el que posa el color
són la mateixa persona
i,
per tant,
és un...
Hi ha una coordinació
també de gent.
És un treball en equip
que no és fàcil,
tampoc.
Això és com les novel·les
que escriuen dos alhora,
no?
Que dius,
ara vés
i posa't d'acord,
no?
Doncs,
clar,
va ser molt interessant
perquè la gent
se'n va adonar
de tota la feina
que hi ha al darrere,
no?
Ho posa en valor,
no?
La primera cosa que vam dir
és quant temps
vau trigar a fer tot això,
no?
Des que es va escriure
la història
fins que s'acaba,
van ser sis mesos
de feina pinyon,
de tres persones.
Déu-n'hi-do.
La primera guionista
sí que acaba més aviat
però els altres sis mesos
de dibuix constant
sí que és cert,
i a més s'ocorren
amb els Conec.
Treballant moltes hores,
deu hores al dia,
deu hores al dia,
deu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
I quan veus els dibuixos
en dinar 3
que després rodeixen aquí
et dones compte
del nivell de detall
i d'estudi que hi ha.
A més veig
que et portes
un escampall
de còmics,
no sé si són els que
parlareu al cub de còmic
o els que tindreu exposats
o vaja,
que tindreu
per utilitzar-los
a la biblioteca.
Sí,
bueno,
hi ha alguns
que sí que són
els que parlarem
després.
El següent còmic
que voldríem llegir
és aquest
de Píldores Azules
i que s'emmarca
en una sèrie de còmics
que parlen
o d'enfermetats
o de l'abassant psicològic
d'aquestes enfermetats,
no?
Dintre d'aquesta línia
també està aquest
d'epilèptic
o David B.
I el següent
de Píldores Azules
parla sobretot
de...
Bueno,
parla d'una relació
d'un dibuixant
amb la seva nòvia
que té la sida.
I com ho tracta
tant amb la sensibilitat
de la història
com ho fa
amb el dibuix
jo crec que és
un dels grans còmics
de...
bueno,
dels últims 20 anys.
Per mi és un...
és fonamental
en com desenvolupa
la història
sobretot
el que és sensible
que hi ha
és el que és directe
i per aquest motiu
que és tan directe
per això et deia
que és difícil
que per exemple
ho llegessin els nens
perquè a vegades
parla del sexe
pim pam
i no crec
que sigui adequat
encara pels nens.
Llavors en aquesta línia
també per exemple
he pensat
no sé si estaràs d'acord
Anabel
que podríem posar
el Maria i jo
que també estan dintre
d'aquesta línia
i el Maria i jo
parla d'autisme
i no és tan...
tan impudic
perquè aquest
doncs sí
quan parla d'un tema
que està directament
connectat amb el sexe
doncs
s'hi parla bastant sovint
però molt catxot.
a més ara
és important
que ara s'ha posat
molt de moda
el tema
de la novel·la gràfica
és una cosa
molt antiga
però bé
l'hem descobert
ara
més valta
que mai
però clar
no és només
una
una manera
de llegir
per passar
per passar l'estona
sinó que
es tracten
temes
que sempre
s'han tractat
amb altres formats
amb pel·lícules
amb novel·les
o sigui que en aquest cas
es parla de la sida
com Maria i jo
que parla
de fet
el Gallardo
parla de la seva filla
que és
o sigui que és una vivència real
a més a més
no
després de
el Maus
no
el Maus va fer
com una
no
va fer entrar
per aprir la porta
a tot aquest tipus
sí
el que
adonar-se
que
per molt que siguin dibuixos
no són dibuixets
i ja està
sinó que ja
pots posar-hi
tota
la crudesa
o tot
el que vulguis
no
amb un còmic
realment
és el pas
que ens faltava
perquè
fa molts anys
la literatura infantil
era una cosa
com
ves
no
per nens
no
una
que
i ara és un món
brutal
no
que s'ha descobert
que és un món increïble
i que pots fer
moltíssimes coses
que hi ha
moltíssima cosa
de psicoliteratura
per nens
és a dir
per tractar
determinats problemes
doncs
ens ha costat molt
descobrir
que això el còmic
fa
mil anys
que ho fa
no
hi ha part del
mortador i filmon
que està molt bé
hi ha part de
superman
i la marvel
i tot això
que també està molt bé
hi ha moltíssima
moltíssima
moltíssima
oferta
que tracta
temes
importantíssims
o que et poden tocar més
o et poden fer més gràcia
perquè molts els més coneguts
són aquests
que si els còmics
manca
mortador i filmon
els que eren més infantius
però vaja
que hi ha moltíssimes històries
que es poden explicar
a través dels còmics
qui s'hi vulgui apuntar
ho pot fer encara
o com funciona
encara tenim algun espai
llavors es pot adreçar
a la mateixa biblioteca
i preguntar
qui porta el club de lectura
llavors li adrecerà
a la Nabel
o allà mateix
li donen una butlleta
l'omplirà
i llavors
si encara hi ha places
potser li regalen
aquest còmic
gentilesa
de l'Ajuntament de Tarragona
l'àrea patrimoni
s'ha de dir
perquè s'ho mereixen
a banda que
ens ho han regalat
molt generosament
l'edició és molt bona
s'ho han currat un munt
llavors
dona gust
de la tapa dura
de l'estil
el rotllo
els tintín
o l'estèrix
un format clàssic
de 48 planes dibuixades
que els han afegit
una part d'introducció històrica
bueno
això també
s'ha de valorar
si calia o no calia
bueno
jo crec que això
és la funció històrica
no ben bé
té a veure amb el còmic
però bueno
no està malament
l'edició és molt bona
en tot el sentit
llavors dona gust
a la butlleta
que els hem fet omplir
també els vam preguntar
per tenir una mica idea
què esperava
llegir la gent
per tant
que ens recomanessin
dos o tres
còmics
que els agradaria
que es llegeixin
al club
no
hi ha una mica de tot
tan heterogèni
és el
el que s'ha apuntat
com heterogènia
és la llista
de
de títols
de còmics
que
que han arribat a posar
no
també tenim un facebook
que poden entrar
al facebook
de l'associació Ariadna
i dintre d'allà
hi ha un
un grup
específic
del club de lectura
de còmics
que es poden apuntar
també
doncs ja veu que com sempre
la biblioteca pública
en col·laboració també
amb altres entitats
de la ciutat
fa moltíssimes activitats
i avui n'hem parlat
d'una concreta
el club del còmic
de l'associació Ariadna
no tenim més temps ja
perquè
ja està
a més és un tema interessant
perquè trobo que estaríem
temps i estona parlant
en continuarem parlant
perquè serà interessant
analitzant
com funcionen
aquests clubs de lectura
i les lectures
que vagin fent
en aquest club
de lectura
de còmics
que comencen
com us dèiem
amb aquest 1811
el setge de Tarragona
que s'ha fet
en el mar
de la celebració
del bicentenari
de la guerra del francès
a Tarragona
Nani
a la veu
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia