Fins demà!
Fins demà!
Jo exercia de pluriempleat en aquella època
i estava arreus amb un pluriempleu que tenia
i estàvem escoltant per la ràdio,
teníem la ràdio posada i escoltàvem la sessió de...
I quan se'm vam enterar, doncs, de seguida vas trucar a casa, no?
Vam deixar el cafè, vam tornar cap a casa
i en aquella època, m'aprens el queixuna amb el Pere Valls,
militàvem Esquerra Republicana
i de seguida vam preocupar de què passava
amb el registre o amb els carnets, no?
Jo estava a Madrid fent el servei militar.
Carai! I va marxar de seguida l'Àngel cap a casa?
Cap a casa, sí.
I té alguna imatge d'aquella nit, de por, de tensió...
Simplement enganxat-se a la ràdio,
una miqueta parlant amb els pares i amb els sogres
a veure què fèiem i aquestes coses, sí.
I el Lluís què feia aquell 23 de febrer del 81?
Jo estudiava i recordo que, bueno,
quan em vas enterar, la situació general del país
de preocupació davant d'una novetat...
A Barcelona estudiant o aquí a Tarragona?
A Lleida.
A Lleida.
I va ser bastant complicant, no?
Després, sobretot les conseqüències posteriors del tema
i la valoració des d'aquell punt de vista...
I recorda d'haver passat por?
Una mica de por d'atenció aquella nit o no?
No, jo crec que por no.
Jo crec que hi va haver més sorpresa del que podia passar
que de por realment de les conseqüències que podia tindre.
Potser eren molt inconscients, eh?
I el Pere feia l'Emili?
Sí, a Madrid.
No va sortir al carrer.
No, no, jo estava...
A l'ordre.
Va anar d'un pèl de no trobants-hi, però.
Perquè jo era un dilluns i havíem arribat de cap de setmana
i amb un company que estava allí, doncs molts dies sortíem
i m'ha dit quan sorties anaves a parar la porta del sol,
i això és a dir al costat, tot això, eh?
La porta del sol, la passa d'Espanya, aquella zona, no?
I aquell dia vam dir, va, és igual...
Per sortir, aprendre alguna cosa.
Sí, sí, a donar la volta, eh?
No, no, com molt...
No sortíem als tancs.
I jo allà on estava no va passar res,
però, bueno,
jo tinc una imatge que ens van deixar telefonar a casa
a tres quarts de nou del vespre,
però parlant en castellà i amb un sergent al costat.
Però almenys van poder trucar.
Per controlar el que deien.
Sí, aquell xic era gallec i va dir, si algú és gallec, que parli en gallec ja l'entendré, no?
Però si no...
I al cap d'una hora, el capità que teníem amb aquella companyia,
doncs va venir, es va quedar tota la nit allí,
i jo vaig estar tranquil, perquè aquell senyor tenia un tarannà, diguem-ne,
obert i, bueno, d'aquests que li agradava el Lluís Llac i aquestes coses, no?
Perquè ja veies que per on anava això, no?
Però bé, allà hi havia gent que jo suposo que no estaven involucrats,
però que potser els hauria agradat aquello que hagués estat endavant, sí.
És curiós que unes imatges com les que es veuen avui reiteradament per a la televisió,
30 anys després, segur que molta gent ja d'una edat, d'una certa generació,
ho recorda perfectament què feia, i en canvi per a les generacions més joves,
els hi deu sonar extraterrestres, no?
És que 30 anys són molts anys, no?
30 anys són molts anys, no?
A la gent jove que els expliquin això, que vegin aquestes imatges...
De fet, jo diria que a nosaltres en aquell moment també ens va sonar,
a les que ja tenim una certa edat, com dir què passa aquí, altra vegada,
però escolta que no estava solucionat tot aquest tema, no?
Una mica aquesta sensació de... A més de país tercer mundista, no?
Vull dir, una mica aquesta sensació... I quina imatge que donem, no?
I de totes formes les connotacions del tema s'hi veieu a veure i...
Jo crec que està fent una nova lectura, no?
I estan sortint coses, i vull dir, també amb altres mitjans, vull dir que...
No sé, vull dir, un tema com si no s'hagués explicat tot, no?
I crec que això tampoc és bo, eh?
Tampoc, vull dir, escoltir, és un tema passat, un tema que ja està superat...
Què vols dir? Que tu el tancaries, el tema?
No, no el tancaries. Si s'ha de sortir, que surti, però vull dir que no això de...
Sugerències...
Rumors, teories...
Jo crec que aquests temes, escolti, blanc, blanc, negre, negre, acabem-ho,
i si hi ha més coses, treu-les i posem-les davant de la taula.
El que passa és que potser també la feina dels historiadors ara,
o fins ara dels periodistes, però també amb el temps dels historiadors,
potser ens treure detalls nois, no?
Sí, però aquests documents dels historiadors encara no els poden tenir.
Clar, encara és molt aviat, no? Segurament encara han de passar més anys.
En fi, és una d'aquelles dates que avui tothom en parla, insistim,
estem 23 de febrer del 2011, avui fa 30 anys, d'aquell intent de cop d'estat.
Però més enllà d'aquesta referència a la història i a les vicissituds personals
dels nostres contartulis, ja deia que avui, en fi,
l'actualitat de la jornada ve carregada,
l'actualitat terranina més geogràficament concentrada
al voltant del port de Tarragona i del pas a nivell de la plaça dels carros,
que és una altra de les notícies.
Però en fi, de destacada, tenim aquesta sentència,
aquesta decisió del jutge que porta el cas de la Marina Tarracó
i que finalment ha decidit que, en fi, el que havia fet l'Ajuntament,
el que havien fet les administracions,
doncs dóna cobertura legal a mantenir aquests edificis.
Per tant, no aniran a terra aquests immobles de la Marina Port Tarracó.
El Lluís Badia li vull preguntar especialment
per aquell que havia estat president de l'autoritat portuària
en l'època en què es va impulsar tot això.
Què li sembla aquesta decisió?
Després que fa poques setmanes coneguéssim
una altra decisió judicial que anava totalment...
Jo crec que té dues variables, això.
Per una part, s'ha d'estudiar en profunditat l'auto que ha sortit,
que d'alguna manera jo crec que és bastant extens
i és bastant complexa.
Per altra banda, jo crec que s'han dit moltes bajanades
al llarg d'aquests darreres setmanes,
i sobretot, conseqüència de la sentència,
aprofitant a veure si hi havia rentabilitat política per part d'algú.
I tercer, vull dir, home,
jo crec que una de les coses que diu aquest auto,
aquesta sentència que s'ha pogut publicar ahir,
home, diu que hi ha hagut una falta de coordinació
respecte a coses que ja estaven aprovades
i que no s'havien produït i que no s'havien donat a conèixer el jutjat, no?
Home, evidentment, tots hem de sentir satisfets
que aquest és un tema multimilionari,
una inversió multimilionària per Tarragona,
que va suposar la creació de molts altres llocs de treball,
que ha suposat, evidentment, una empenta important
per el que és la part baixa de la ciutat.
Bueno, seria bo que tots féssim una miqueta d'acta contricció
i veiessin les coses més objectivament.
Jo crec que, bueno, l'auto, d'alguna manera,
parla bastant clar,
i jo el que convido, que avui es publica aquest auto,
que el llegissin perquè, realment,
jo crec que posa les coses ben clares de quina ha sigut la situació amb aquest tema.
El que passa és que a mi sembla que la gent del carrer normal no ho podrà entendre.
No és que no ho pugui agir,
sinó que és difícil moltes vegades entendre aquests autos judicials.
Sí, Ricard, però...
És a dir, el titular que ens queda és que
sembla que salvem inextremis la Marina i ja està.
Bueno, doncs malauradament...
Clar, el Lluís és advocat i segurament...
Sí, però, i perdona, que m'allargui.
Un tema tan important com aquest,
que suposa una inversió multimilionària,
que ha suposat, evidentment, rellençar la ciutat amb un tema important,
que s'hagi fet o s'hagi volgut fer com una arma política,
a mi em sembla un greu error.
És a dir, hi ha una sèrie de temes que no haurien de ser
producte del dàbat polític.
I, per tant, vull dir, ara, l'autolò que diu,
escolta, que s'haguessin posat vostès d'acord,
m'ho haguessin comunicat abans i no hauríem arribat aquí.
Jo crec que això és el complicat, no?
Que, evidentment, la notícia és bona i, com diu el Ricard,
ja està reglat, ja no hi ha cap problema.
Home, però seria bo que fessin una reflexió d'aquests temes.
Perquè, com diuen els propis comerciants, els que estan apostant allà,
home, n'entro sortim tocats, no?
Vull dir, molt bé, però n'entro sortim tocats.
I, per tant, home, una notícia que és bona i que és positiva per tots,
home, vull dir, esperem que a partir d'ara ens oblidem,
ens oblidem la del negatiu i estem pel positiu, no?
Àngel.
Bé, jo, per un costat, content que no repetim
unes històries ja passades, que ja coneixem tots.
Recordo que vas estar en una tertúlia
quan va sortir l'altra sentència,
la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que obligava l'enterrocament,
que tu eres com molts tertulians que no en tenies.
Sí, i ara, sobretot, una mica en la línia
del que deia Lluís Béria, una mica llegint
simplement la premsa i sense ser un expert,
una mica sorprès, de dir que sembla ser
que el jutge no tenia prou informació
o no que se li va passar la informació en el moment adequat.
Llavors, això es pot interpretar des de les dues vessants.
És a dir, que el jutge,
realment presions polítiques,
digui jo, d'alguna manera, rectifica
o busca una excusa, o que realment això és veritat així,
no? I si és veritat, realment crec que és important,
és curiós que un tema d'aquesta importància
puguin passar els gabinets tècnics
que tenen totes les institucions dalt,
puguin passar per alt, vull dir,
que es facin les comunicacions oportunes
o que es doni la informació necessària
perquè el jutge tingui tota la informació
que necessita per dictar sentència, no?
Pere, sense entendre ni gaire,
diguem-ne allò que hi havia n'estat
o allò que hi havia n'acaba.
A més a més, vull dir, al final,
perdona un moment, Pere,
acaba del tot, Guís,
o encara hi ha possibilitats de recursos?
Es pot recórrer, però en tant en tant,
l'altra part hi ha renunciat,
perquè evidentment la seva reivindicació
està acabada, està acabat.
I, en definitiva, vull dir,
és el que deia l'Àngel,
tornem a estar en una situació
amb, escolta, això està fet, està bé,
és una cosa que és bonica
i que la gent hi va,
doncs, escolta, el que s'ha de fer
és potenciar-ho
i que, diguem-ne, amb els anys
això tingui un retorn, no?
Sí, però que ens serveixi de reflexió,
és a dir, no es pot anar a fer determinades coses,
es pot fer a l'arma política.
Ah, no, no.
Ens equivoquem tots.
Això, Lluís, saps tu que...
No, però vull dir que ens equivoquem tots
amb aquestes coses, m'agullir.
A mi, amb aquest tema,
no m'han preguntat
i quan m'han preguntat he explicat la veritat.
Sí, sí.
Fixeu-vos-hi que jurídicament,
ja ho sé que és un tema
que segurament no els interessarà a molts,
el porno no era part.
Què vols dir que no era part?
En el tema judicial?
Clar, no els van cridar,
vull dir, és després que s'hi posa.
Però, clar, vull dir...
Però, Lluís, haurà de reconèixer
que alguna cosa es va fer malament en el seu moment, no?
O el poro, l'Ajuntament, o qui fos...
Jo és que crec que ningú va fer res.
Ningú va fer...
No, home, jo crec que s'ha publicat això,
que hi ha hagut un canvi de jurisprudència.
És a dir, fins a un determinat moment
les sentències eren totes favorables,
que els ports tenien dintre de la llei de ports
la competència allí,
i posteriorment hi ha un canvi de jurisprudència
que pensa en una altra cosa.
Bueno, vull dir, tot és opinable i tot és discutible,
però, home, és molt bèstia
que una de la part més important
no fos part del procediment.
Aquest matí hi ha una compareixença,
de fet, a aquesta hora de conjunta,
de l'alcalde i del nou president
de l'autoritat portuària,
després de les primeres valoracions positives
que van fer ahir.
En fi, com a mínim, en general,
jo crec que la sensació, Àngel, no?
I Pere, és que, com deia, ja està.
El que passa és que amb la línia aquesta que dèiem,
vull dir, sense abundar massa,
vull dir, suposo que la persona
que va presentar la querella o tal,
també en aquest moment es deu trobar satisfeta.
Suposo que amb una certa masquerra
s'hagués fet satisfeta abans.
Això és el meu plantejament des del primer dia,
és a dir, tot això es produeix
perquè hi ha un senyor que no cobra,
i és el que posa la demanda.
Sí, sí, és veritat.
És a dir, clar, aquí si fas la gènesis
de tot el tema,
és que encara se te posen més els pèls de punta, no?
Bueno, esperem que aquestes coses no passin.
Sí, hem arribat a tot això.
I com diu el Pere, pelillos a la mar i arreglem-ho, no?
Però, evidentment, això té una gències...
Però això ens ha de ser per experiència, aquestes coses.
Pelillos a la mar, m'he millor dit.
No, però és veritat, vull dir,
de vegades,
i jo aquí a Tarragona és molt freqüent, no?
Que ens aturem amb coses
quan a tot arreu corren.
I això, escolta, vull dir,
en tot cas és el començament
que s'ha de dir que no una cosa,
però un cop va, ja va,
no s'ha de tornar a discutir.
La veritat és que la casualitat ha volgut,
el volum informatiu de les últimes hores
ha volgut que aquesta sentència
sortís poques hores després
d'una primera reunió que mantenien ahir,
una reunió institucional,
l'alcalde de Tarragona
i el no president de l'autoritat portuària.
Es van reunir al matí
per parlar de diferents qüestions
i entre altres qüestions
també va sortir un altre edifici,
l'edifici emblemàtic
de la seu de l'autoritat portuària,
que els nostres oients se'n recordaran
que durant uns mesos
ha estat motiu d'un cert debat
sobre si s'havia d'enderrocar o no
un cop l'asseu de l'autoritat portuària
ha canviat d'instal·lacions.
De la reunió d'ahir entre l'alcalde
i el president del port
surt el convenciment de les dues parts
en què se li ha de donar un ús
i que un bon ús podria ser
convertir aquell edifici
en una mena de centre empresarial
de seu de les patronals terranines.
Àngel, primer que res,
s'assemblaria correcte
donar-li un ús a l'asseu
de l'autoritat portuària?
Jo em vaig manifestar d'alguna manera
i en una altra tertúlia recordo
a favor que es mantingui.
Jo sé que hi ha un problema econòmic
al darrere,
però el propietari de fet és el port.
Si el propietari d'un edifici
és el que és,
el normal és que l'arregli.
Jo em penso que tirar-lo a terra
des del punt de vista
simplement com a Terragonia
sense entrar massa
en les altres consideracions,
penso que forma és un edifici
que té el seu valor arquitectònic
i que forma part una mica
de l'skyline de la ciutat.
I a mi personalment
m'adolria molt
i trobo bé que si realment
es facin les reformes
si és que es pot fer
i si doni un ús determinat.
Lluís.
Bé, no, jo estic d'acord.
Jo crec que hi ha un plantejament
general a la ciutadania
que això no es pot tirar a terra.
Perquè, com diu l'Àngel,
és un tema emblemàtic de la ciutat
i és una referència
de la nostra costa.
Ara bé,
com sempre aquí
tupem amb un tema fonamental
i més en aquests moments de crisi
que és el tema econòmic.
Llavors vull dir,
una cosa és la voluntat
i una altra són les prioritats
i una altra és si ens ho podem permetre.
Bé, esperem
i jo desitjo que tant l'alcalde
com el nou president del Port
busquin les solucions
per haver-hi complicat
el finançament de tirar.
Perquè creus que seria molt car?
Si li donem un destí
perquè s'hi ubiquin
les entitats empresarials?
Bé, sembla ser que hi ha uns problemes
greus de construcció
i de deteriorament de la construcció.
Per tant, s'haurà de mirar...
No, a mi em sembla bé
que se faci això.
És a dir, uns problemes d'estructura,
que és el que havia alegat
l'anterior president del Port,
Josep Anton Burgessé,
per dir, potser val la pena...
I que s'hauran de fer
unes inversions importants.
Per tant, des d'aquest punt de vista
que s'haurà de fer les inversions,
dic, bueno, home, mira, em subeixo, no?
Pere, què?
Bueno, jo conec bastant
aquella casa també, no?
Tirar una casa a terra
aviat està fet.
També val diners, eh?
També, home.
S'ha de fer un projecte
i després unes obres han derrocat.
Quan el Port decideix
anar a l'edifici del costat,
que és on estan ara,
és senzillament perquè allà,
entre altres coses,
allà no se càpia.
Aquell edifici es va fer
els anys 70-80,
quan el Port hi treballava
un nombre de gent,
perquè el Port era més petit,
de volum,
el Port ha anat creixent,
té més treballadors
i ja no hi cabien.
Llavors, arreglar aquest edifici,
han explicat, doncs,
el que costava en el seu moment.
I era més barato,
diguem-ho així,
anar allà al costat
i arreglar el del costat
que fer això.
I això és una situació,
una cosa que qualsevol empresa
doncs ha de fer números, no?
I penso que,
i menys en aquestes èpoques,
i més en aquestes èpoques,
això és així,
que el volem conservar.
Home, a mi és el que dèiem,
sí, perquè
inclús quan es va fer
que hi va haver gent
que no els hi va agrada,
també s'ha de dir,
ara ja és una cosa integrada
allà dins,
a la memòria de la gent
i quan vas al Port
doncs saps que hi ha aquell edifici
que jo crec que està bé.
Però, Pere,
si em permets,
jo és que crec que amb la filosofia
i el tema
tots estem d'acord.
Una altra cosa,
si ens ho podem permetre o no?
Exacte.
El que no podem fer és dir
escolta, farem això, farem allò.
I també una cosa,
vull dir,
si aquest edifici
està massa anys tancat,
ja hi tornarem a ser.
Ja hi tornarem a ser.
Clar, però és que aleshores
és que és un dilema interessant
què fem en un context de crisi
si ara ens costa
uns quants milions.
A veure, dic clarament
si el propietari
de la casa
decideix abandonar-ho,
vull dir,
què vol dir això?
Perquè el lògic,
tu no li pots dir
a un altre,
queda-te'l i arregla,
escolta, arregla-lo tu,
que és teu.
Vull dir,
hem d'anar al tanto també
quan passem els morts
a la gent,
perquè a la llarga
també es rebotarà,
que s'hagi de mirar,
que s'hagi d'explicar,
molt bé.
Però abans de dos anys,
em penso que posa el diari,
no sabrem què en fem d'això.
Jo voldria fer un parell
de precisions,
vull dir,
en aquest tema.
Jo,
per la informació que tinc,
és a dir,
l'edifici que ha anat ara
a l'autoritat portuària
no sobrepassa massa metres quadrats.
És bastant més gran.
És bastant més gran,
però molt probablement,
vull dir,
que quedi ple
aviat.
Llavors,
tenir un edifici de reserva
pot ser una solució,
pot ser una solució per mi,
i per altra banda,
jo no sé fins a quin punt
les informacions que s'han donat
sobre la situació
estructural de l'edifici
són certes
o són interessades
en algun punt.
És a dir,
que jo en aquest tema
m'agradaria saber
fins a quin punt
no hi ha interessos
realment.
Són informes tècnics.
Lluís Badia,
que ha estat president del Port
d'uns quants anys,
diu que necessita
un reforçament de l'estructura.
Però no ho digui.
Els anteriors responsables del Port,
Josep Anton Burguessal davant,
també ho deia.
I això són informes tècnics,
no són interessats.
En canvi,
tinc informes d'altres tècnics
que diuen que no cal.
Els arquitectes
que van dissenyar l'edifici
diuen que l'edifici
no té cap problema.
Escolteu una cosa,
vull dir,
en el fons
és un problema econòmic.
Això és un pressupost.
Un pressupost serà
un pressupost portuari
perquè també és una competència
del Port o de l'emissió de l'Estat.
Hauran de veure
si això és viable
dintre del pla pressupostari
que tenim la viabilitat.
Jo crec que aquí
hi ha una tasca important a fer
per part de l'alcalde
i per part del president del Port
de buscar els calés
si hi poden ser.
I si no s'hauran de prendre
altres decisions.
Ara, com diu el Pere,
allò, si ho tenim tancat,
feia rai.
En tot cas,
potser l'Acepta i la Pime
que sí poden pagar.
En tot cas,
en el que deia Lluís Badia,
seria molt trist
que s'utilitzés aquest tema
com un tema també polític
de guerra política.
No, però em penso
que no hi s'hi farà.
Hi va haver-hi la reunió,
hi va haver-hi una compareixença
conjunta de les dues parts
i sembla que pot haver-hi
un cert acord.
L'edifici nou
és bastant més gran
i a més a més és nou.
La construcció és moderna
amb el sentit
que és ampli
i els despatxos
i totes les dependències
són bastant més...
està més bé.
perquè és un edifici nou
i d'ara, eh?
Vull dir, no de fa 30 anys.
Home, i les dues parts,
els dos representants institucionals
van dir
i fins i tot
en el cas de l'alcalde
va citar que
s'ha d'evitar
que l'edifici
que ha dit buit
i es degradi
i que no ens passi
com a la Sabinosa.
I va citar l'exemple...
No cal arribar a la Sabinosa,
però bé.
No cal que facin tants anys, no?
Però en fi,
seria desitjable.
En fi,
i com que l'actualitat
geogràficament
ens porta a la mateixa zona,
ahir també,
a la tarda
vam conèixer
una altra notícia
i és que
Adif ha adjudicat ja
definitivament
les obres
per suprimir
el pas a nivell
de la plaça dels Carros.
Àngel,
aleluia.
Aleluia,
jo no sé.
Què et sembla la notícia?
T'ho dic perquè
aquest és un dels projectes
que també,
en aquest cas,
depenia d'un organisme estatal
que estava pendent
la ciutat
des de fa ja mesos.
Bé,
jo crec que és interessant.
El que passa
que com a Tarragonins
sempre es quedem
amb l'altra història.
quan aconseguirem
el de la façana marítima.
Evidentment
que si és un primer pas
i per altra banda
també he sentit
o que no hi ha notícies
que es comencen a arreglar
o millorar la situació
de l'estació realment
però vull dir
ens queda sempre
una mica aquell regust
de dir
ostres,
això és el que ens mereixem
aquí als Tarragonins
quan hi ha altres llocs
que realment estan fent
s'han fet infraestructures
molt més interessants
per a la ciutat.
Però clar,
ara potser és un mal moment
evidentment per parlar.
Però que vols dir
que és insuficient?
Es millorarà
però vull dir
no crec que tampoc sigui...
També canviaràs
la plaça dels Carros
perquè el fet
que tot passarà
per un cantó
la plaça quedarà
serà remodelada
també, no?
Aquella plaça
històricament
s'hi han fet sempre coses
i mai ens ha agradat
com ha quedat, no?
Vull dir,
jo mires fotografies
de fa cent anys
i ara era d'una manera
després va ser d'una altra
sí, sí,
però no s'ha trobat
no s'ha trobat la manera
però el pas
jo crec que és
jo faig servir
aquell pas bastant
et puc dir que
que hi ha moments
que et pots tirar
20 minuts
de rellotge
esperant
que s'aixequi
la barrera
això també passa
el Lluís em corregia
deia
mesos
quan he dit mesos
mesos no anys
jo em referia a mesos
potser a aquest projecte
perquè aquest últim projecte
les negociacions
entre l'Ajuntament
a DIF i al Port
ja estava
des de fa temps
però fins que s'han adjudicat
les obres
per això que és veritat
que aquesta és una reivindicació
històrica
des de fa
des de fa anys
perquè en un principi
l'havia aquella que surt
que passa per fora
que prens el porri
l'havia de treure
sempre hi havia un problema
s'havia de conservar
jo no recordo exactament
l'accés de vehicles
per on t'anirà
ho sabeu
i vosaltres exactament
el pas és pels vianants
el pas és pels vianants
ho dic perquè
des del punt de vista estètic
fer-li un
el pas de
sí, això anirà
per on t'hi havia
la bàscula
em penso que és
el baixant del carrer Apodac
a l'esquerra
i els cotxes
em penso que ho hem intentat
pel serrallo
el que s'ha adjudicat
són les obres
del pas de vianants
no el de cotxes
no el de cotxes
pel serrallo
no però està previst
una segona fase
més endavant
bueno Lluís què?
home jo m'apunto
les bones notícies del dia
i escolta
tampoc no en farem
aquí arma
de discussió
pública
mira jo crec que hi ha
una sèrie de temes
com deia l'Àngel
a Tarragona
que jo crec que estem mancats
i mani qui mani
jo crec que tots veiem
que a Maltes Poses
es fan moltes coses
i aquí no es fan
bé
espero que aquest sigui una bona
i això és culpa nostra
òbviament
això és culpa
de nostra
absolutament
dels que hem tingut responsabilitats
dels que les tenen
i dels que les tindran
i crec que aquí hi haurà
una tasca de reivindicació
una tasca de pes polític
una tasca d'influència
jo sempre he dit
que a casa nostra
ha faltat sempre
aquesta punta d'influència
perquè puguem ser
com els de Girona
que l'AVE passa
per sota la ciutat
i aquí
clar
vull dir
si mires objectivament
a casa nostra
tenim un port
que és el segon
de Catalunya
i entre els cinc primers
de l'Estat
vull dir
és evidentment
quines compensacions tenim
doncs no ho sabem
tenim una complexa
petroquímic
de primer nivell
al Mediterrani
i quines compensacions tenim
tampoc la sabem
és a dir
som la segona àrea
metropolitana
o diguem
de creixement econòmic
de Catalunya
i no tenim potser
les compensacions
que tenen altres zones
o altres territoris
del país
per tant
jo espero
i desitjo
que entre tots
podem posar
fer lobby
que els lobbies
aquests
hi ha coses
que no s'han de discutir
és a dir
hi ha una xerida de temes
fa temps
també que se'm parla
aquest objectiu
de crear realment
un lobby
i no hi ha manera
Àngel
que sí
autoculpa una mica
autocrítica
sí
el que passa
que
és una qüestió
de tradició
jo em penso
això que els està reunint
som una miqueta
passotes
és un fet realista
i que pensem
que per la nostra
guapura
diríem d'alguna manera
s'esdonant les coses
hi ha altra gent
que treballa molt més
i se saben moure
i van als llocs
on s'ha d'anar
etcètera
ens fa ja el caràcter
potser
la bona fe
jo crec que és un problema
de bona fe
altres llocs
van a reivindicar
i diuen
això s'ha de regalar
ja
jo me'n recordo
el tema
de l'efici
de la banda d'Espanya
que ara també
va per les bandes
la primera
que va anar a Madrid
i que jo tenia competències
si els haguessin plantat
jo estic segur que
però bueno
vull dir
ja ho regalarem
ara vindran els altres
totes aquestes mancances
i aquí ja m'apunto
la primera
vull dir
són coses que es produeixen
i que de moment
tenim un edifici emblemàtic
que està parat
fa no sé quants anys
aquest és el tema de fons
quan una cosa
que s'hagués pressionat
s'hagués plantat
i s'hagués exigit
s'hauria acabat
com s'ha acabat
en altres ciutats
d'arreu de l'Estat
aquest és el tema
en la línia
que hem defensat
moltes vegades
penso que hi ha projectes
de ciutat
que han de ser assumits
pels partits
siguin quins siguin
això és el que passa
en altres llocs
jo crec
que presentint
a les discussions internes
hi ha projectes de ciutats
que s'han de defensar conjuntament
i s'han d'aprofitar
les pressions
que puguis fer
en diferents llocs
però
això ho ha de liderar
sempre
el que fa d'alcalde
i
no xafant
més ulls de poll
però Pere
és un tema
posem-se d'acord
en el tema
jo quan tornem
al començament
de la discussió
és a dir
el tema de la mania
ha sigut un tema
quan era un tema
no era bo això
no hem fet un abans important
que discutim
home mira
em s'ho ve abans de discutir
aquest és el tema
i segurament
tothom té una part de culpa
però en el fons
escolti
ara
perfecte
perquè a més a més
si existís això
probablement
amb els temes futurs
tot aquest
problemes
o mals entesos
o errors
ja no hi serien
perquè entre uns i els altres
s'arreglarien abans de començar
però saps quin és el tema de fons
aquí fem plans directors
a no sé quants anys
i qui els suscribeix
se parlen
i llavors no en fem
no ho compartim amb la societat
i aquest és el problema
és a dir
escolti
vull dir
quan hi ha un pla de futur
que pot estar tothom d'acord
i s'aprova i no sé què
aquí no hem fet
no sé quants de plans
de futur
que després no han sigut capaços
de concretar
vull dir
intentem canviar-lo d'alguna manera
perdona però l'havia pagat
això és un telèfon mòbil
gairebé sideral
sembla que el truquin
des del més enllà
és el del Lluís Badia
ho dic perquè
l'havia pagat
però deu ser
el problema de Movistar
o
els altres
en tot cas potser sí
que hi ha un cert problema
de lideratge
també
és a dir
lideratge de pressió
sí però també de lideratge
dintre de la línia
del que deia una mica el Pere
és a dir
potser ha de ser l'alcalde
el màxim responsable
de la ciutat
el que ha de liderar
i llavors això vol dir
que s'ha de tenir
un tarannà determinat
i jo no sé si
els alcaldes
que hem tingut fins ara
han tingut aquest tarannà
recordo l'alcalde Requesès
l'alcalde Nadal
que més aviat eren persones
vull dir de fort caràcter
per dir d'alguna manera
no sé si el cas
del Ballesteros
és una mica diferent
però sí que jo diria
que la persona
que va al davant
ha de tenir capacitat
per dialogar amb els altres
per entrar en discussió
de qui cedeixo això
però a canvi
fem això per la ciutat
no sé
però jo crec que tots
tenen virtuts i defectes
com tothom
aquí el problema
és saber sumar
i jo crec que aquí
això és el que ens ha mancat
a tots
sí perquè segurament
és un projecte
encapçalat per un alcalde
però al darrere també
amb el suport
de la societat civil
i de les forces polítiques
és que és lògic
que l'alcalde del moment
vagi al davant
de les coses
però si tens
el suport al darrere
és el que ha d'anar trobant
els complicitats
i anar teixint
perquè llavors
això teixit
serveix per més coses
a fer
el matí ens deixa
moltes notícies d'interès
i la tarda
ens pot deixar
una altra notícia destacada
els jocs al mediterrani
si ens cau
si ens toca el 2013
jocs mediterranis
jocs mediterranis
especifiquem-ho bé
el Pere
que és el vicepresident
de la candidatura
no escudiem tots malament
hem de dir
jocs mediterranis
doncs ara
haurem de canviar el xip
Àngel
què vols?
que ens toqui
o que no ens toqui?
perquè el debat
és aquest
ens podem veure
forçats
a assumir
l'organització
del 2013
davant de la feina
que s'estava fent
encara el 2017
què prefereixes?
a veure
jo la por que tinc
és que
això que has dit tu
que ens veiem forçats
a acceptar-ho
és a dir
en aquest moment
si no recordo malament
i això el Pere
ho sap millor
només queden dues
possibilitats
però la tercera és Trípoli
que amb la que està caient
sembla que no
no creo
això sí que seria una sorpresa
home
que seria un suïcidi
llavors ja penso
que tenim molts números
vull dir
molts números
tenim el 50%
però vull dir
així ens ho adjudiquen
a veure
això va de la següent manera
i tens
o sigui jo
vull dir
això va des del
finals de novembre
quan surt
que ja fa un any
ja es va
via Smith
sortit aquesta possibilitat
llavors et demanen
que et presentis
així de clar
i ho demanen
a les ciutats
candidates del 2017
perquè són les que tenen
els projectes
diguem-li
actualitzats
i clar
això no ho demanen
només a les ciutats
això va a través
del comitè olímpic
llavors aquí es fan
totes les
consultes
que toquen
tant al comitè olímpic
com al consell superior
de deportes
que són
definitiva
qui tenen
la patent
d'això
aquí a Espanya
i és quan
ens diuen
que bé
que per la seva part
doncs
tirem endavant
hi ha una cosa clara
si haguessis dit
no no jo no vull
saber res del 2013
perdona
ni 2013
ni 2017
ni 2000 re
perquè
quedes fora
això funciona així
i llavors es va dir
tirem endavant
i és cert que
és un procés
que no havia passat mai
és a dir
no hi ha cap
reglamentació
escrita
de què passa
de què passa
quan se li pren
com se li pren
que li treuen
els jocs
en una ciutat
i què hem de fer
això no hi ha
ni el comitè olímpic internacional
ni la Commonwealth
ni els panamericans
mai allò que havia passat
això
llavors clar
aquí s'ha estat
doncs en una situació
diferent
és veritat
que si es fa el 2013
doncs té alguns inconvenients
però també té avantatges
perquè no ho saps
si ho fas el 2017
ja ho tens
que no ho tindries igual
evidentment
això
vaja
penso que no cal ser
cap llumbre
a veure
el Pere no li preguntaré
perquè li posarien un compromís
que prefereix
prefereixes que ens toqui
o que no?
a mi si m'ho donen
ara ja ho tenim
i de clar
ara també dic l'altre
clar
l'Àngel
però perdona
si no ens donen aquesta tarda
podem continuar
evidentment la cursa
hi ha moltes probabilitats
nosaltres som 2017
jo a veure
tinc la por
que una il·lusió
es converteixi en una obligació
per l'Otanya
seria millor
que no ens ho donin ara
i que ens ho donin el 2017
aquesta seria la meva postura
òptima
t'ha quedat molt bé la frase
una il·lusió
es pot convertir
en una obligació
no no
jo estic frontalment
en contra
d'organitzar això
ara evidentment
si ens ho donen
ens haurem de fer tots pinya
això està més clar
que l'aigua
però
què vols dir
que estàs en contra
estic en contra
en moments de crisi
fer una despesa
com és aquest tema
jo sé que
objectivament
i segurament
hi poden haver plantejaments
i em sembla molt respectuosos
igual que el meu
ara
si evidentment
finalment
se'ns don
llavors haurem de fer tots pinya
i posar-nos a treballar
però evidentment
jo crec que en aquest moment
no ens ho podem permetre
ara vull dir
la realitat és una altra
i llavors s'haurà de donar la cara
això és una situació sobrevinguda
sí
però ja ho sents
amb el màxim respecte
jo també hi estaria d'acord
però vull dir
jo crec que en aquest moment
hi ha altres prioritats
ara
si ja hem de fer la responsabilitat
a partir de llavors
hem de fer tots pinya
oblidant dels
dels rotllos dels valentesos
i posats tots a sumar
això està més clar que l'aigua
però dius
no ens ho podem prendre
és a dir
no ens ho podem permetre
perquè financerament
jo crec que no estem
en condicions de tenir
el que passa
si es fa ara
si es fa ara
es fa diferent
bueno ja ho explica
també
és impossible assumir
hi ha coses que no
per temps
jo a l'última tertúlia
recordo que vaig fer una pregunta
vull que hi ha el Pere
qui la voldria fer
imagina que ho donen
amb una de les dues
i cap de les dues
ho vol
no pot ser això
no perquè té un compromís
ja tens el compromís
si tu l'adjudiquen
a veure
això és més sèrio
les ciutats
no ho pregunto
m'has de presentar un aval
les ciutats
van presentar un aval
la setmana passada
sí
el dia 13
les ciutats
les tres ciutats
que han quedat
perquè les altres dues
van quedar descartades
és que a més a més
aquí hem passat
en quatre mesos
això ha canviat del tot
el nostre rival
és l'Alejandria
imagina't
ja fora
les ciutats
han presentat uns avals
i uns compromisos
perquè clar
si no
tornaríem a estar
com amb els grecs
això era així
el que passa
que llavors
inclús els compromisos
i el que et demanen
és diferent
això vol dir
que si ens ho adjudica
no ho hem de fer
sí clar
no ho podem rebutjar
aquí aleshores
el que caldria
segurament
si ens ho donen
aquesta tarda
és insistir
d'alguna manera
si fa cinc anys
ens diuen
que avui estaríem
en aquesta situació
ningú s'ho hagués cregut
però també altres qüestions negatives
que també jo crec que s'han de valorar
la situació del nord d'Àfrica
amb tot el complex
diguem
de crisi
de poder
és un problema
de crisi de poder
també incideix indirectament
que no serà una cosa tan lluïda
com podíem pensar
però bueno
repeteixo
si ens ho donen
s'haurà de ser
les obligacions
els jocs
no són importants
per si mateix
sinó pel que queda
tot arreu
diguem-ho així
de clar
si queda menys
el que passa
és que
si queda menys
però és que ara
del menys que quedarà
és que ara no ho tenim
tampoc
i tampoc tens segur
que l'elecció del 2010
te la donguin
tot això és molt complicat
has d'anar
al ball
i una mica
una altra sensació
és a dir
jo diria
un cert
desprestigi
dels jocs formatals
el que està clar
és que això no ajuda
això no ajuda
però aquí
suposo que
quan passin aquests dies
amb algú
li van trucar a la cresta
però això
ja s'aclairan
perquè clar
adjudicar uns jocs
en una ciutat
o en un país
i que després
de tot el que aquella gent
havien dit
que s'ho havien cregut
resulta que
ni la meitat
de la meitat
i quan els diuen
què passa
els diuen
no
tot no ho podem fer
bé
què podeu fer
i els enganyen
aquí algú ha enganyat
amb algú
això està clar
aquí està clar
i algú s'ha deixat enganyar
com vulguis
però bueno
això és una situació
que nosaltres
no hi entrem
no hi anem
nosaltres
si ens comprometem
a fer una cosa
l'hem de fer
i la farem
el fill del que comentàvem
dels diners
i de la creixió econòmica
clar
aquí és superimportant
més enllà dels avals
que han presentat
que l'estat
i la generalitat
es comprometin
de debò
també és veritat
que si això es fa
doncs d'aquí uns mesos
hi haurà feina per gent
això també és veritat
això també és veritat
perquè si s'han de construir coses
doncs allí hi haurà empreses
de fet les empreses
patrocinadores
estan encantades
en fer-ho ara
també s'ha de dir
perquè se'ls ha sondejat
les empreses
que són patrocinadores
de la candidatura
que per reglament
passarien a ser col·laboradores
i tindrien
doncs
i tindrien
beneficis fiscals
i això
estan
estan
encantats
en començar a treballar ara
això t'ho dic així
perquè també s'ha de dir
el que passa
que és evident
que és un altre plantejament
però bé
de no tenir
si ja no tenim res
volem tindre
50 o 100
i si al final d'aquest 100
doncs te'n donen
50 o 60
doncs bé
ara no tens ni això
és el plantejament que hi ha
després podem discutir
i afinar
evidentment
en fi
veurem què passa aquesta tarda
a Tarragona Ràdio
ho seguirem amb un programa especial
a partir de les 6 de la tarda
recordem que la candidatura
també convoca els ciutadans
si volen anar
a la seu
del carrer
del carrer
San Agustí
se sabrà a partir de les 6
i en fi
veurem que
a les 6 s'acaba el termini
de votar
vols dir que potser és a les 6
de la matinada
de demà
home no
això no
però vull dir això
amb una hora
amb pitjor
ens telefonaran
molt bé
doncs ho deixem aquí
Àngel Conesa
en Lluís Badia
Pere Valls
gràcies per convertir
aquesta tertúlia tan densa
informativament
parlant d'aquest dimecres
el 23 de febrer
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia