Ja som en el temps del curar-se en salut,
aquest espai setmanal, aquest espai que fem cada dimecres
aquí al matí de Tarragona Ràdio
i amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Un espai que pretén difondre diferents qüestions
relacionades amb l'àmbit de la salut
per millorar precisament la nostra qualitat de vida
i amb tot un seguit de consells de prevenció.
Avui, que a més és dimecres, 1 de juny,
i que per tant ja estrenem un mes que ens aboca
a les vacances escolars i a les vacances laborals
per a molta gent, avui parlarem precisament
de les malalties o dels accidents
que poden tenir precisament els més petits.
Ara que insistim, ja s'acaba el curs escolar
i d'aquí poques setmanes els nens i nenes
estaran de vacances.
Avui parlarem de diferents qüestions
amb la doctora Ana Maria Velasco,
que és la cap del servei de pediatria de la xarxa.
Doctora Velasco, molt bon dia.
Bones dies.
I també amb el doctor Xavier Oliac,
que és el director de l'Hospital Santa Tecla
i que ens acompanya cada dimecres.
Doctor Oliac, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Perquè a partir d'ara, 1 de juny,
que simbòlicament ja marca l'arribada progressiva
de les vacances, primer escolars i després laborals,
els hospitals, els centres sanitaris, els centres d'atenció primària,
es tenen molts casos de problemes relacionats amb accidents d'oci
o de malalties concretes de l'estiu amb els més petits a la casa?
Doncs sí, sí, és així.
Canvia absolutament el tipus d'assistència,
de problemes que se'n generen a l'assistència.
Pensem que els nens estan moltes hores d'oci,
fan moltes activitats a l'aire lliure
i, a part d'això, els temes climatològics,
tot això configura tota una sèrie de situacions i de patologies
que se'ns presenten que no tenen res a veure
amb les que habitualment se presentarien a l'hivern.
Des dels accidents més simples,
que durant l'hivern, diguem-ne,
a l'estar molt més acotat en l'espai de lliure dels nens,
doncs se'n presenten relativament pocs,
a malalties que es presenten per la temperatura exterior,
per l'excés d'insolació,
o per les activitats que es fan a l'aigua,
o per altres tipus de problemes.
És a dir, es conforma una situació,
des del punt de vista de demanda d'assistència,
absolutament diferent.
Doncs hem de repassar una mica aquest ventell de possibilitats
que podem tenir.
Doctora Velasco, per on podem començar?
Què és el que potser es troben més en la pràctica,
en el dia a dia?
Amb quina és la situació més habitual,
amb nens com a protagonistes durant els mesos d'estiu?
Hi ha una gran variedad de circumstàncies
per les quals consulten els nens,
com per exemple el golpe de calor,
la deshidratació, la diarrea,
les picadures de mosquitos,
i després ja accidents molt puntuals,
com el ahogament,
o semiahogament,
o els accidents en bicicleta.
Quizà aquesta és la patologia
que veiem molt freqüentment en aquesta època.
Què és un cop de calor?
Ja que la ciutat com a primer,
exactament, des del punt de vista mèdic,
què és un cop de calor?
El golpe de calor és una circumstància mèdica
en la qual el cuerpo és incapaz
de regular el exceso de temperatura
que ha recibido por una exposición excessiva al sol.
I entre las personas que son más susceptibles
de sufrirlo,
pues están los niños,
porque ellos muchas veces,
por estar jugando,
no beben suficiente agua,
o sobre todo los lactantes,
que al no poder hablar
y manifestar su sensación de sed,
pues no piden agua.
Y el otro grupo de riesgo,
pues son los ancianos.
Aleshores,
un cop de calor en què deriva?
Què té la persona?
En aquest cas,
el nen,
la nena o el nadó?
Quin problema pateix
amb un cop de calor?
Si és un niño muy pequeño,
pues puede estar muy irritable,
con la piel muy caliente,
muy roja,
puede estar somnoliento.
En niños mayorcitos,
además de estos síntomas,
también pueden tener náuseas,
vómitos,
dolor de cabeza,
algunos tienen hasta desorientación
o somnolencia.
I això,
en aquesta varietat d'edat que hem dit,
des dels nadons fins a 10, 12, 14 anys.
Sí,
todos los grupos son de riesgo.
lógicamente los más pequeños
y menores de seis meses
son los que tienen más factores de riesgo.
Quin tractament es fa
davant d'un cop de calor?
Què és el més urgent que s'ha de fer?
Lo que hay que hacer urgentemente
es primero quitarle toda la ropa al bebé,
colocarse en una zona
que esté despejada,
que haya ventilación,
si hay aire acondicionado es mejor,
bañar al niño con agua fría
y darle de beber.
Idealmente suero oral
y si no hay suero oral en el momento,
pues líquidos,
el agua o zumos.
¿Es pot resoldre,
doncs,
la situació a nivell familiar
o es recomanable,
si estem parlant a més,
d'anar d'ons,
de portar-lo a un centre sanitari?
Si es un recién nacido,
es mejor ir a l'hospital
porque hay que hacer
una evaluación más exhaustiva.
Si es un niño mayor,
pues se puede manejar
con estas medidas generales
y si los síntomas no se den,
pues hay que buscar apoyo médico.
¿A partir de quina situació
es pot produir un cop de calor?
És a dir,
quantes hores,
o quant de temps,
es calcula,
de mitjana,
que pot provocar un cop de calor?
Clar,
m'imagino que no és el mateix
un nen de mesos,
un nadó,
que un nen de 10 o 12 anys,
m'imagino,
però per fer-nos una idea.
Los factores son variables,
como ya dijiste,
depende de la edad.
Un recién nacido primero
no tiene que estar expuesto al sol.
También depende del tiempo
y del horario,
el horario entre las 11
y las 4 de la mañana
y las 4 de la tarde
es el más grave.
Y también depende
de los mecanismos intrínsecos
de cada persona
para manejar ese exceso de calor.
Hay personas que lo regulan muy bien
y solamente hidratándose
y poniéndose a la sombra,
pues pueden revertir
todos estos síntomas.
pero si sus mecanismos
de defensa no están bien
o por mecanismos intrínsecos
no puede regular
ese exceso de calor,
pues va a necesitar
ayuda médica.
Entonces,
no hay un tiempo
de cuánto.
La situació de risc
m'imagino que, clar,
principal es de produir
a la platja.
Claro.
Perquè, clar,
normalment vas a la platja
a prendre el sol
i pots estar hores
i, clar,
el que suposo que és recomanable
és que, sobretot,
amb els més petits
no portar-los.
No, no.
Sobre todo los menores
de seis meses
i si van a ir en un horario
que no sea este,
el de riesgo,
que vayan protegidos
con gorrita,
con manga larga,
vestidos de colores claros
i que estén muy hidratados
i si están tomando pecho,
que la mamá
aumente la frecuencia
de la lactancia materna
para hidratarlos más.
I en els que són ja més grans,
tres, cuatro, cinc anys,
sis,
quan anem evolucionant,
que a més són moltes vegades,
doncs això,
els nens tenen moltes ganes
d'estar a la platja,
de jugar.
Aquí,
què és recomanable?
Gorra,
protecció solar,
m'imagino?
Gorra,
protecció solar.
és conveniente
que a la hora
de elegir
el protector solar
que sea uno
que sea resistente
al agua
i estarlo
volviendo a colocar
cada dos horas.
A veces,
la sensación
de estar en el agua,
pues,
como queda mucha tranquilidad
porque como están frescos,
pues,
no beben agua
y esta es una situación
de riesgo
porque como están frescos
y están en el agua,
pues,
se deshidratan
porque no están bebiendo
y el agua
hay que ingerirla,
el agua no se absorbe
por osmosis,
¿no?
Entonces,
en estos casos
hay que insistirles
a los niños
y son los padres,
¿no?
Porque como ellos
están jugando
y están divertidos
y olvidan
de que tienen que hidratarse.
Son los padres
los que tienen que insistir.
Doctor,
¿qué volías decir?
Sí, no,
hem de pensar
que el protector solar
és això,
protegeix
per evitar l'iritema,
o sea,
l'embarbelliment
de la pell,
però que per si sol
no ens prevé
del que és
el cop de calor.
Per tant,
en aquestes circumstàncies,
és a dir,
el que hem d'aconseguir
és evitar
un excés d'exposició
al sol
durant les hores
en les quals
el sol
és més fort,
¿no?
Moltes vegades
quan el nen
és més gran,
és el que comentem,
que vol jugar a futbol,
vol estar fent activitats,
i passen
bastantes hores
i no té la percepció,
perquè als nens
els costa molt tenir
la percepció
de quan tens un problema
d'aquests,
de la mateixa manera,
que no s'han donat en compte
que estan molt cansats
fins que cauen rendits,
no s'han donat en compte
que estan portant
moltes hores
expostos al sol
i, per tant,
rebent
i tenen
una calor
molt alta
fins que,
potser,
ja estan en una situació
que ja han sobrepassat
els límits,
diguem-ne,
acceptables
per la seva pròpia salut.
Per tant,
aquí la vigilància
dels propis pares
és de raonablement
saber això,
el temps d'exposició
que porten
per intentar
apartar-los,
que en aquest cas
seria deixar de fer
aquesta activitat
al sol
i posar-se una estona
a l'ombra
o a la fresca
per intentar recuperar
i, evidentment,
anar bevent
i anar hidratant-se,
que això sí que és
molt important.
I evitar les hores
centrales del dia
que és quan fa més calor,
entre les 12
i les 4 de la tarda,
aproximadament,
que deuen ser
les pitjors hores.
Quines altres coses,
doctora Velasco,
quines altres patologies
poden patir els més petits
a causa de la calor
en ple estiu?
A causa de la calor
la deshidratació.
Tener en compte
que la sensació de sed
la té una persona
després de que l'organisme
ja lleva
més o menys
20 a 30 minuts
de dèficit d'aigua.
O sigui,
que ja és un temps
bastant tardí.
Per això es recomenda
que si una persona
o un nen
o un adult
va estar expuesto
al sol,
que,
per almenys
30 minuts
abans de sortir
a la playa,
beva
més quantitat
de líquido
de lo que habitualmente
recibe.
Abans?
Antes.
Abans d'anar
a la platja
o a fer alguna
activitat
a l'aire lliure.
Exactamente.
Para llenar
las células
y todo su volumen
de líquido.
Y luego,
mientras está expuesto
al sol,
también,
cada cierto tiempo
estar ingiriendo
cantidad de líquido
porque perdemos líquido
con la transpiración,
con la sudoración
y también
por la misma
exposición
al sol.
Entonces,
se recomienda
que mientras
está expuesto
también
beba líquidos
en forma
de agua
mineral,
agua natural,
zumos.
Per tant,
aquí m'imagino
que,
fins i tot,
si es fa
una activitat
física
especial,
encara més.
Todavía más.
Com més
activitat,
més cal
ingerir líquids.
Exactamente.
Què més?
Abans,
ens deia al principi,
diarrees.
Quan es produeixen
diarrees,
els nens,
quan tenen,
en quina situació,
en quin context
té un nen
una diarrea?
Los factores
de riesgo
son los niños
y puede ser
porque ha ingerido
algún alimento
contaminado
o porque están
jugando en la arena,
no se lavan las manos
antes de ir a comer,
a veces porque
las verduras
o las frutas
no se han lavado
correctamente
y estos son
los factores
de riesgo.
En los niños
más pequeños,
pues,
dan náuseas,
vómitos,
las deposiciones líquidas.
En niños
mayorcitos,
pues,
puede haber
algo de dolor abdominal.
En estas circunstancias
se recomienda,
pues,
la hidratación,
idealmente
en forma
de suero oral.
Hay sueros
orales
que ya vienen
preparados,
que se venden
con sabores
para que sea
más agradable
al niño,
con sabor a fresa,
naranja
y estarle ofreciendo.
Si el niño
está devolviendo,
pues,
ofrecerle cantidades
pequeñas y frecuentes
con el objetivo
de que no devuelva,
que esas pequeñas
cantidades
las alcance
a absorber
su tracto gastrointestinal.
Y luego,
las medidas
higiénico-dietéticas,
lavarse muy bien
las manos
y hacer dieta
astringente,
¿no?
Las que normalmente
recomendamos,
tomar,
pues,
el arroz cocido,
lo típico,
lo que nos recomendaban
las abuelas,
el jamón york,
el pan.
Eso sirve y tiene...
Eso servirá
toda la vida.
Sí.
Y básicamente esto,
las medidas
higiénico-dietéticas
y esto es un proceso
generalmente
autolimitado
que dura, pues,
entre tres a cuatro días.
Si las deposiciones
o los vómitos
son muy abundantes,
si el niño
no retiene nada
en su tracto
gastrointestinal,
es mejor
acudir a la consulta
porque tiene riesgo
de deshidratación.
Déu n'hi do.
Agafant tot el que
hem parlat fins ara,
ens trobaríem,
doncs,
que encara hi ha
molts casos
en què, clar,
els pares són els responsables,
la família és la responsable
en què ens accedim
massa en l'exposició
del sol,
en general,
i que estem,
en fi,
malgrat que moltes vegades
les temperatures
són molt altes,
no tenim prou precaució
a l'hora d'adoptar
mesures que ens estalviarien
aquests problemes
que hem comentat?
Sí,
jo crec que ahí
influye mucho
lo de los padres,
¿no?,
la actitud.
Ante todo,
lo más importante
es la prevención.
Entonces,
si vamos a salir
a la playa,
idealmente,
en las horas de la mañana,
las últimas horas
de la tarde,
evitar la exposición
entre las once
y las cuatro
de la tarde,
hidratarlos muy bien,
concientizar a los niños
de que tienen que beber líquido
y, básicamente,
la prevención,
¿no?
Una curiositat,
és, no sé,
potser estic preguntant
una tonteria,
però és pitjor el risc
d'insolació en un espai
com una platja
o en un espai interior?
També exposició al sol?
És a dir,
que és pitjor o és igual?
El risc és igual?
El risc és igual,
incluso en la montaña.
Per això li preguntava,
pot ser en una montaña,
en una zona interior,
amb una piscina,
és el mateix el risc
d'insolació
que al costat del mar?
Sí,
perquè la absorció
de los rayos ultravioleta
és igual,
és igual dependient
de donde estemos,
si estamos en la montaña
o en el sol.
Sí que hay algunos factores
que aumentan
la absorción de esos rayos,
como, por ejemplo,
el agua.
Entonces,
depende también
de muchas circunstancias.
Si está en la montaña
y está haciendo actividad física,
pues todavía más.
Moltes vegades
la percepción
de la calor
dintre l'aigua
o al costat de l'aigua
per això preguntava.
Fa que un
sigui menys conscient
en la montaña,
un de seguida
es busca l'ombra
perquè realment
el sol
és molt fort,
hi ha menys distància,
diguem-ho així,
des del nostre cos
fins al sol
i això també es percep
però això
és un factor
que la mateixa platja,
l'aigua,
l'aire de la marinada,
tot això
fa que tinguem
una percepció
diferent.
Per això els he preguntat
que a vegades
sembla que estiguis
a la platja
i estiguis més...
Falsa segurida.
Sí, no?
Perquè tens això,
el vent,
aquesta brisa,
la marinada que arriba
i pots semblar
tenir la sensació,
la percepció
que bé,
no fa tanta calor.
Pots estar més hores
i dius
no passa res
estant sota el sol
i clar,
però aquesta falsa sensació
el pitjor
que és el que comentava
la doctora De Lasco
és que els pares
també la tenen
i els pares
no són conscients
de vegades
no són conscients
això,
que a determinades hores
o a partir
de determinades hores
doncs evidentment
que això ja està
donant un cert risc
tant per ells
com encara més
pels fills.
I tenint en compte
que a l'estiu
es fan moltes activitats
lúdiques
i que per tant
hi ha un risc
d'accident
encara que sigui petit,
clar,
tenim situacions
com les picades
de meduses típiques
o de mosquits
o no sé si pot haver-hi
altres tipus de picades
i després pot haver-hi
actituds una mica
diguem-ne
no gaire adequades
de les pròpies criatures
perquè per això
tenen l'edat que tenen.
Per exemple,
davant d'una picada de medusa
què cal fer, doctora?
O doctor?
Doncs bàsicament
el que s'ha de fer
és el rentat
amb aigua salada.
Això és el primer
que s'ha de fer.
Aigua salada?
Sí, sí.
Amb aigua salada.
I afortunadament
a les nostres platges
ja per poder fer
una primera assistència
el que no s'ha de fer
és intentar amb les mans
i així d'això
intentar fer arrencar
i això, no?
Però a les nostres platges
al disposar
dels llocs de la Grau Roja
doncs amb això
hem de buscar
la seva col·laboració immediata
perquè els primers moments
que són els més molestos
doncs poder fer
les cures
més importants.
Nosaltres a l'entorn
del que és la platja
sí que és veritat
que el tema
de les picades de medusa
doncs són bastant habituals
i són molt molestes
però el tema
que moltes vegades
ens arriba
i ens afecta
i ens preocupa
perquè té unes conseqüències
molt greus
són els accidents
que es produeixen
dintre l'aigua
per llançar-se a l'aigua
i que provoca
lesions cervicals
lesions a la columna
torçal
sí perquè això doctor
perdoni
les picades de medusa
entenc que
això es pot resoldre
segurament
al lloc de la Grau Roja
i que per tant
difícilment arribarà
a un centre sanitari
pot ser que sí
però en fi
no s'allarga
en el temps
és una banalitat
tot i que és molt molest
però és una banalitat
el que sí que és veritat
és que la Grau Roja
pot intervenir
en situacions aquestes
de llançar-se
des d'una roca
tenir alguna actitud
imprudent
i això sí que després
pot derivar
en un centre sanitari
i és que a més a més
el tema aquest
a part de llançar-se
des d'una roca
és que això
són accidents
que de manera repetida
afortunadament
no molt habitual
però sí repetida
van apareixent
però també
en unes altres circumstàncies
en les quals tenim
una falsa percepció
que no hi ha cap perill
i això és
la situació típica
d'estar dintre la platja
amb un nivell
d'aigua
bastant
relativament baix
arriba una onada
que pot representar
que ja et curiria
i tu et llences
en aquesta onada
però darrere de la onada
no hi ha res
i aquestes lesions
o aquests accidents
són molt habituals
no hi ha res
darrere de la onada
tu t'has llançat
damunt de la onada
i caus
sobre un pan d'aigua
i caure sobre un pan d'aigua
vol dir
provocar-se un traumatisme
a la regió craneal
o provocar-se
una hiperextensió
o una hiperflexió
de la columna cervical
i a partir d'aquí
es poden presentar
lesions molt greus
molt greus
perquè clar
m'imagino que hi ha
des de coses
relativament poc importants
a situacions molt greus
de quin tipus
és a dir
en la pràctica
què pot passar?
des del simple
simple o no
traumatisme craneoencefali
és a dir
un cop al cap
amb més o menys
en alguns casos
pèrdua de consciència
a unes lesions
de la columna cervical
o de la columna dorsal
amb lesions medulars
amb afectació
medul·lar
per sempre
que poden ser irreversibles
irreversibles
aquí sí que en aquests casos
és el que deia
que clar
hi ha una assistència urgent
de la creu roja
segurament a la platja
però això sí que ha de derivar
després a l'hospital
això s'ha de portar
a un centre en aquests casos
d'alta especialització
fins i tot en un hospital
d'un nivell
com el que puguem ser
el nostre hospital
quan hi ha lesions
d'aquest tipus
ja realment
nosaltres no
s'ha de derivar
hem de derivar
a un hospital
del nivell
de Sant Joan de Déu
o Vall d'Hebron
i això encara passa?
això és el que diem
és a dir que això
desgraciadament passa molt
no solament
ja diem
el tema de les roques
que això
jo crec que tothom
té la percepció
del perill de la roca
amb més o menys grau
però
el tema del saltar
a el que és la platja
la platja
que dius
no passa res
llançar-te
i sense tenir consciència
que darrere d'una onada
pot ser que no hi hagi
gaire volum d'aigua
o gaire espessor d'aigua
i que per tant
això
pot provocar
una contusió
i això sí que és
bastant freqüent
afortunadament
els casos greus
són pocs
però sí que hem de donar
l'alerta
a tothom
als pares
perquè transmetin
aquesta percepció
de perill
perquè és això
és un tema de percepció
no es té la percepció
que aconsegueixin
transmetre la percepció
de perill
en els seus fills
que estan molt
posats en el joc
molt posats
en llançar-se a l'aigua
en estar
en aquests jocs
volia afegir alguna cosa
doctora Belasco
en aquest sentit
que en los niños
más pequeños
también
los peligros
en la piscina
lo más importante
es la prevención
los padres
estar muy pendientes
de los niños
si no saben nadar
no dejarlos solos
e incluso
si saben nadar
porque como los niños
son muy arriesgados
y toman actitudes
es mejor estar con ellos
estar pendientes
todo el tiempo
son la segona causa
de mort
els ofegaments
a la piscina
en l'edat infantil
son la segona causa
de mort
es a dir
que és una cosa
d'una incidència
important
i aquí clar
estaríem
de piscina
per la doctor
sí
l'ofegament a la piscina
que és el típic
no perquè el nen
estigui a la piscina
amb els pares
sinó perquè
potser els pares
estan fent una activitat
en una casa
perquè normalment
aquests accidents
se solen produir
en piscines privades
no públiques
clar
on segurament
també hi ha un socorrista
on sol haver-hi
sí
sempre hi ha un saber
de vigilància
i sol haver-hi
una vigilància permanent
però sí que
activitats a la casa
i que tenen
una piscina
una piscina privada
i que en un moment donat
per un descuit
el nen se'n va
cap allà
a jugar
i cau a la piscina
i fins i tot
no
com comentava bé
la doctora Velasco
no solament
amb els nens
que no saben nadar
sinó fins i tot
amb els nens
que saben nadar
perquè un desmai
o una convulsió
o fins i tot
el sentir-se espantat
per haver caigut
et pot provocar
això com un bloqueig
i ser incapaç
de sortir de l'aigua
encara que sàpigues nadar
alguna cosa més
per acabar
doctora Velasco
recomanacions
de prudència
clar
sobretot els pares
clar
perquè estem parlant
de criatures
per tant
aquí el que ha d'aprendre
les actituds
responsables
i preventives
són els pares
anticipar-nos
jo crec que la prevenció
és anticipar
el que pot passar
en el pitjor dels casos
això es passa
amb aquest tipus d'accidents
i també
amb els accidents
de circulació
és a dir
sempre pensar
o valorar
amb prou consciència
tots els perills
que poden aparèixer
que a vegades
costa d'identificar-los
però que
moltes vegades hi són
i vostès es recomanen
per cert
que els nens petits
puguin aprendre
a nadar
en una edat
doncs
de seguida
és molt recomanable
per tots els aspectes
no solament
l'aspecte en si
de la seguretat
però fins i tot
per l'aspecte propi
que l'exercici físic
de la natació
és un exercici
molt saludable
doncs
amb aquestes recomanacions
ens quedem
ara que ja estem
a les portes
de l'estiu
val la pena tenir en compte
totes aquestes mesures
preventives
per evitar accidents
com els que hem comentat
o també situacions
de malalties
o patologies
com el cop de calor
la deshidratació
que ens poden acompanyar
a tots en general
els adults
però també especialment
els nens
que ens han ocupat avui
i que han estat
els protagonistes
d'aquest curar-se en salut
doctora Ana Maria Velasco
cap del servei de pediatria
de Santa Tegla
moltes gràcies
i esperem que no tinguin
molta feina
per aquestes qüestions
que hem comentat
i doctor Javier Uliac
director de l'hospital Santa Tegla
també moltes gràcies
i fins la propera setmana
moltes gràcies
adeu-sia
bon dia
bon dia