Temps de tertúlia, temps d'anàlisi,
temps d'opinió que avui compartirem
amb tres convidats, els que saludarem
tot seguit per parlar segurament
d'infraestructures com el corredor del Mediterrani
o l'aeroport de Reus
i el seu futur vinculat a la companyia Ryanair
o per parlar de la crisi, de l'impacte
de les retallades en l'àmbit de la sanitat
i els seus efectes
en l'àmbit laboral. Una tertúlia
que avui convertim amb el president del col·legi
de graduats socials de Tarragona, Francesc Blasco.
Francesc, molt bon dia.
També ens acompanya l'advocat i exsenador
de Convergència i Unió, Lluís Badia.
Lluís, molt bon dia.
I també ens acompanya el director de l'Institut Municipal d'Educació,
Carles Tepero. Carles, bon dia.
Amb ells tres analitzarem
algunes de les qüestions. Ara ja les plantejava
de manera molt genèrica, el tema del corredor
del Mediterrani. Ahir al matí ja a aquesta hora
en parlàvem, perquè sobretot
la premsa digital es feia ressò
d'alguns comentaris d'eurodiputats
en el sentit que a Brussel·les la Comissió Europea
estaria començant ja a explicar
que hi havia una aposta
pel corredor del Mediterrani. No és una
apostora oficial. Recordem que la Unió Europea
s'ha de pronunciar oficialment el dia 19
d'octubre i recordem també que
el govern espanyol ha mantingut en les últimes setmanes
podríem dir que una posició
ambivalent en el sentit d'apostar
pel corredor del Mediterrani, però també
pel corredor central, per l'eix central
que uniria, per exemple, al port d'Algeciras
amb Madrid i arribaria a França
a través de l'Aragua, a través d'un túnel
que travessaria els Pirineus.
Lluís, et creus
sincerament que al final Europa aposti clarament
com a prioritat pel corredor del Mediterrani?
Jo és que crec que no és tan fàcil
respondre la pregunta que em fas.
Aquí hi ha interessos contraposats
europeus. És evident
que si aquest corredor és una realitat
que tots esperem que sigui, hi haurà
una baixada de càrrega pels ports líderes
en aquests moments a Europa, que són rotades
amb Enveres i Hamburgo, que d'alguna manera
tenen el seu lobby i també fan la seva pressió.
Jo espero i desitjo que això sigui realitat.
De totes formes...
Perquè, perdona, aquests ports, clar, no els interessa
potenciar els ports del Mediterrani.
No, perquè evidentment tot el que ara els va amb ells
i va via l'Atlàntic, doncs d'alguna manera
això ho perdríem. Per tant, vull dir, aquests que són
els ports punters arreu del món, perquè estan
entre els deu ports més importants del món, doncs d'alguna manera
perdríem questionada. Per tant, aquesta és una variable
a tindre en compte perquè no s'ha fet fins ara, no?
És a dir, a part de les desavenències o els desacords
que hi pugui haver a l'estat espanyol, el que és evident
és que aquí també hi ha interessos en aquest sentit.
Per altra banda, home, a mi el que em fa patir
és que ahir es deia, o per almenys ho deia
l'eurodiputat Tremosa, que sembla ser que el
corredor mediterrani no començarà a Algeciras, no?
A Cartagena. A Cartagena.
Tinguent en compte que el principal port de l'estat espanyol
amb un invent de contenidors és el port d'Algeciras,
que és el més important perquè és la connexió
amb tot el que és el nord d'Àfrica i tot el que suposa
la connexió amb el Magreb, doncs d'alguna manera
ja d'entrada me mereixen dudes.
Ara, evidentment, el que està clar és que
aquesta és una qüestió fonamental pel Mediterrani
que s'hauria fet fa molts, molts, molts anys
i que d'alguna manera avui no estaria en la situació
que podem tindre efectes econòmiques.
La creació del corredor mediterrani,
no solament per la seva construcció,
que suposarà de creació de llocs de treball,
sinó que després, com a infraestructura
lliurística europea, és una qüestió vital,
que jo crec que és indiscutible.
Les informacions que han sorgit en les últimes hores,
i insistim que encara no hi ha la postura oficial,
si parla d'aquest corredor que connectaria Cartagena
i, per tant, començaria a Múrcia
i pujaria per la zona de València,
tots els ports catalans, Catalunya
hi arribaria a França.
I, de fet, jo comentava també ahir en la tertúlia
amb els convidats que algunes persones
que havien parlat amb gent del port dels Azires,
on recordem també hi ha un polígon petroquímic important,
allà s'aposta més pel relèix central
perquè, segurament, com deia el Lluís,
parlant dels ports del nord d'Europa,
potser al port dels Azires també no li interessa gaire
potenciar els ports del Mediterrani.
Ell vol tenir el seu paper, no?,
els Azires, i li interessaria més
un traçat ferroviari
que connectés Europa
a través del centre de la península
i així evitar els altres ports
mediterranis
que li poden fer competència.
Francesc, com ho veus?
Tu creus que s'imposarà
els criteris econòmics,
que és el que diuen tots,
davant d'uns criteris més polítics,
que seria fer passar el corredor
o prioritzar el corredor central?
Home, això és el sentit comú, no?
Sens dubte, la notícia, si es confirma,
és una bona notícia per les comarques
i tot el corredor del Mediterrani,
perquè, en primer lloc,
trenca amb un concepte de fa molts anys
de l'Espanya radial, no?
L'Espanya de l'AVE
que va de Madrid a Albacete
i que s'ha de suspendre fa pocs mesos
perquè no hi havia prou passatgers.
Aquest és un concepte
que teníem molt instal·lat a l'Estat espanyol
i, sense tot, una decisió presa a la Unió Europea,
els ciutadans notaran, per primera vegada,
o no dic per primera vegada,
de les poques vegades
que afectarà directament
les nostres condicions de vida, no?
Perquè, endavant de les opinions
enviues del govern espanyol
als últims temps, donant facilitats
o manifestant-se a favor del corredor central,
doncs serà un comissió europeu,
una comissió europea,
la que dirà que apostarà pel sentit comú,
pel sentit més econòmic i més rendible,
que és el corredor del Mediterrani.
També és un exemple
que quan tots els pobles del Mediterrani
s'uneixen i deixen de banda altres disputes,
doncs la força que poden tenir és aquesta, no?
I si es confirma, es podrà dir, doncs,
que aquesta franja de població
que ronda el 50%,
doncs és més potent de la que ens pensem.
Carles.
Jo coincideixo plenament
amb el que han dit els contartulis, no?
I ja imaginava que en Lluís Badia,
doncs, tots els ports que ha fet el repàs
m'ha donat una lliçota, no?
Se'ls coneix bastant.
Se'ls coneix, no?
Però ho dic de veritat amb carinyo
perquè és cert que hi deu haver
aquesta competència entre uns i els altres
i, per tant, aquí, a banda del joc polític
i del que comentàvem, doncs,
de determinats pensaments ideològics
de creure que tot ha d'anar al voltant
de la capital de l'Estat
i, a partir d'allí, doncs,
connectar-se amb tot el món, no?
Doncs, que és una concepció també crec que errònia,
fins i tot econòmicament,
econòmicament, o bàsicament econòmicament també.
I bé, doncs, al marge d'aquestes disputes,
si puguem, entre ports i interessos econòmics,
jo també crec que aquest eix mediterrani
té prou capacitat, té prou competències,
té prou producció, té prou producte interior brut
com per interessar, no només políticament,
sinó també econòmicament a tot el conjunt d'Europa.
i aquest benefici de tants milions de ciutadans
doncs ens pot ser útil a tots.
I, evidentment, com a ciutadà d'aquestes comarques
també penso que interessa per aquest increment
que avui llegia, doncs, que segurament produiria
en la producció i, en general, en l'economia.
Per tant, si s'ha de votar també voto a favor d'aquest eix.
No, no, això és el que passa que aquí és el poder
o el lobby de pressió, la capacitat de pressió que tenen
doncs, en fi, aquests territoris.
De fet, sí que n'hi ha hagut moltes trobades
en els últims temps amb alcaldes, cambres de comerç,
institucions de tota mena, de Catalunya, de València, de Múrcia...
Però també és veritat que els altres...
L'eix central també ha fet pressió
i també hi ha hagut cimeres dels presidents autonòmics
de Castell i la Manxa, Madrid, Aragó...
Vull dir que tothom fa la seva feina.
I després ja això, els ports del nord d'Europa
i molts altres interessos.
Sí, però jo és que crec que al final...
Escolta, a mi em sembla perfecta la pressió política,
però al final, en els moments que estem,
amb la situació crítica, amb la necessitat
d'optimitzar les inversions...
Home, vull dir, el que no té ni cap ni peus
és que algú ho plantegi i que ho farem pel mig.
Escolteu, perdoneu, vull dir, això és una irrealitat.
És a dir, en aquest moment, el que està clar és que...
Sí, però Lluís es planteja.
Sí, sí, es planteja.
Es planteja obertament i clarament i no d'amagat, eh?
Sí, però jo crec que s'ha de dir
per una punyetera vegada les coses pel seu nom.
És a dir, això són interessos purament polítics
i aquí el que estem és parlant d'interessos econòmics.
I el que està clar és que és la connexió del nord d'Àfrica,
que és vital per a Europa,
per una part important de la producció,
sobretot, frutocultica, frutoagrícola, eh?
O artícola.
O frutoartícola, exacte.
Llavors, tot això, l'única fórmula que té és aquesta,
no en té cap fórmula més.
I, per altra banda, tots els vaixells
que puguin vindre del sud-est asiàtic,
doncs, home, no és el mateix anar a donar tot el tom
que quedes aquí directament, no?
I aquesta és una variable, escolta, de números.
Jo crec que cada vegada més s'han de mirar més els números
perquè els calés són més reduïts
i cada vegada s'ha d'optimitzar més
quan no gastem els calés.
El que passa és que els polítics també miren uns altres números,
potser a vegades els de les eleccions, no?
Algú a curt termini.
Ho dir perquè, clar, aquesta decisió és casualitat o no,
però, clar, la decisió, la denuncia a la Unió Europea
el 19 d'octubre,
just quan faltin un mes per les eleccions espanyoles.
Però, Ricard, el que no ens podem permetre més
és fer aeroport a Castelló, aeroport a Huesca,
aeroport a Lleida, aeroport a Castelló de la Manxa.
Això s'ha acabat.
El que passa és que ja estan fets.
Sí, bueno, clar.
Aquests ja estan fets, eh?
Estan fets però estan morts de riure.
Llavors, vull dir, jo crec que cada vegada
l'optimització ha de privar
o ha de primar per damunt dels posiciments polítics,
que són molt respectables,
però, escolti, no fot res un aeroport a Lleida,
no fot res un aeroport a Castelló
i no fot res un aeroport a Castelló de la Manxa
al costat de Madrid.
Aquest és el tema.
Llavors, vull dir, escolteu, o parlem clar
o realment després estem amb una discussió
que arribarà un moment que no hi haurà ni...
No tindrem les grans infraestructures,
és a dir, perdoneu que m'enrotlli,
vull dir, el Port de Tarragona va fer una aposta
en el seu moment, que era la terminal de contenidors.
Aquesta terminal de contenidors funcionarà realment
si hi ha tot això.
Si no, aquí hem fet una inversió multimilionària
on el Port ha posat molts calés,
on, evidentment, les empreses que estan jugant-se els calés
han posat molts calés,
però al final tot això es concretarà
amb una compta de resultats.
Si funciona la compta de resultats anirà bé
i si no, doncs tindrem aquí una infraestructura
que es morirà de riure.
De fet, perdó, suposo que també es veu beneficiada
tota la Mesa Espanya interior, amb tot això del...
Per descomptat.
Perquè el que deies tu, els vaixells de l'Àcil, Nord-Àfrica,
a veure si què poden descarregar, suposo,
el que s'hi desigui per amunt,
però si tenen més ports...
Això és un telèfon mòbil, eh?
Sí, d'aquí no.
Però sembla d'extraterrestre, eh?
No direm de qui és.
Així els oients no cal que ho sàpiguen,
però Déu-n'hi-do, ha sonat d'una manera espectacular.
No, només estava pensant això dels vaixells,
hi ha molts més ports a la zona.
Però jo no és que voldria centrar el tema logístic,
però aquí hi va haver una aposta importantíssima
al centre de l'estat espanyol, que és a Saragossa,
que es deu al projecte Plaça, no?
Se'n recordeu això que en van parlar tant?
Això, el projecte Plaça, que és una...
Plataforma logística de Saragossa.
Quan véns de Madrid i de Tarragona amb l'AVE,
passes per allà al mig i allò és espectacular.
Hi va haver una aposta importantíssima durant 7 o 8 anys
i després s'ha deixat caure,
o s'ha deixat, diguem, s'ha reduït el seu pes.
Home, vull dir, escolta,
ja que demanen tant al corredor pel mig,
escolta, el que és evident és que
aquí hi ha coses que han deixat caure
i allí ha hagut una inversió multimilionària
i hi ha tren pràcticament a peu.
A mi el que em sembla greu,
el que realment se m'ha posat els pèls de punta
és que hi ha temes objectius
que tothom hi hauria d'estar d'acord
i que, bueno, ara perquè manen uns o menys els altres
els deixen caure.
Jo crec que el tema de Plaça era un tema importantíssim,
que hi havia aliances del Port de Tarragona,
el Port de Barcelona.
I en sé que això ara ja no és prioritari.
Bueno, escolta, vull dir,
està clar que allí hi havia una inversió importantíssima,
que s'ha fet un esforç realment,
que hi ha hagut un munt d'empreses que estan allà.
Home, doncs tot això s'ha de potenciar,
perquè si no...
De totes formes,
amb una de les qüestions que has dit, Lluís,
que hauria de començar el xerxes al corredor,
algunes opinions que he pogut,
i algun temps de llegir aquest dematí,
tot repassant la premsa en ràpid,
és que precisament comença Cartagena
per impedir,
per impedir que puguin els productes,
els productes de Nord d'Àfrica, no?
Cosa que seria posar una...
És, com dirien en castellà,
poner puertas al campo, no?
Per tant, seria una errada.
Si això és el motiu,
errada de fer-ho així.
Perdona, però aquí, perdona, Gaviel,
aquí hi ha una altra qüestió.
Perdoneu, és que avui no sé si hem de parlar
de tema logístic, senyora director.
No, no, no.
Però anem a veure.
Aquí hi ha una...
No estava previst que la Coincidies Lluís
va dir com a tertulià
amb què sortís aquest tema.
Hi ha una aposta importantíssima del Marroc,
amb un port espectacular que estan fent.
Evidentment, per ser la competència del Geciras.
Evidentment, si n'entros anul·lem el Geciras,
vull dir, estem perdent una inversió importantíssima,
perquè si miren les inversions de ports de l'Estat,
els ports espanyols,
el port del Geciras s'ha emportat una part importantíssima.
Per tant, calés de tots n'entros,
s'han invertit el port del Geciras,
que ara, amb una opció d'aquest tipus,
per qüestions purament polítiques, l'anul·lem.
Quan resulta que aquells estan fent un port espectacular
al nord de Marroc,
que d'alguna manera el que farà és menjar
tot el que en aquest moment es podia menjar al Geciras.
Per tant, per això et dic que els criteris econòmics,
els criteris polítics,
potser han de primar en aquests moments els criteris econòmics.
Estic absolutament d'acord amb tu,
però ja no li donaràs...
Suposo que algú ho haurà pensat,
jo no ho penso així,
no li donis tantes facilitats, no?
Perquè llavors...
Clar, seria un corredor escapçat una mica, no?
Exacte, exacte.
No li donis tantes facilitats, no?
Això és el que volia dir.
En fi, veurem si això.
El dia 19 es confirma aquesta decisió de la Unió Europea,
que hi ha a través de Twitter, per cert,
utilitzant les xarxes socials,
alguns eurodiputats ja van començar a anunciar
i que ha provocat, doncs, de moment,
les reaccions aquí a Tarrona han estat d'una satisfacció,
però amb molta prudència,
perquè fins que no es vegi,
segur i clar, oficial, del tot no estarà clar.
Avui parlem molt d'infraestructures,
de les infraestructures ferroviàries,
també parlem de l'aeroport,
perquè ahir el govern,
amb la taula estratègica que hi ha de l'aeroport de Reus,
on hi ha també els ajuntaments i les cambres de comerç,
va decidir no denunciar a Ryanair
i, per tant, mantenir les ajudes
a la companyia irlandesa de Baixcos
en funció del que vagi fent la companyia.
Recordem que Ryanair ja ha anunciat
que a partir del 30 d'octubre
se'n va de Reus uns quants mesos,
veurem si torna a l'estiu,
a l'aeroport de les nostres comarques.
Què els sembla aquesta decisió?
Perquè podríem qualificar-la
de no excessivament dura
per part de la Generalitat respecte a la companyia.
Francesc, a tu què et sembla?
És que no pot ser dura.
No pot ser dura.
No pot ser dura, de cap manera.
Per què? Perquè la paia a Palmana que la té Ryanair.
Evidentment, a mi que em diguin ara
que no, no, només pagarem pels vols que facin,
vostès pagaran per el que vulgui Ryanair.
Ja està.
Ah, sí? De clar?
Així de clar.
No volem pagar, doncs anem.
I això és el que han anat passant de fa molt de temps.
I parlem clar les coses,
no enganyem més a la gent.
i en aquests moments,
en aquests moments,
doncs, bueno,
afectarà a 60 o 70 llocs de treball de personal de terra
que estan ja en procés
de despedient de regulació d'ocupació,
però s'estan negociant amb els sindicats
i afectarà molta gent.
Però això,
jo, és que vam firmar un contracte.
Resulta que aquest contracte
s'incompleix, segons diuen,
per part de Ryanair.
Jo no sé si es compleix,
segons Ryanair.
Llavors, aquest contracte no es pot denunciar
ni es pot portar als tribunals.
Per què?
Perquè no ens imparten als tribunals Ryanair
l'any que ve,
en lloc d'aquí se'n anem a Creta.
A veure si m'entenen.
Podrien anar-se a Castelló.
Si em permeten la broma.
Clar.
Seguirà el que he comentat.
A l'abans que digui,
no, no, pagarem peró,
pagarem peró,
només els vols i això ja serà.
No, no, no.
Però, per què marxen?
Jo és que crec que no expliquem les coses.
Escolta,
els senyors de Ryanair els hi han regalat
la terminal de Barcelona.
1 de Barcelona a millor preu
que el que tenen aquí.
És a dir,
això és un problema d'Aena.
Vull dir,
això fins que no hi hagi
la descentralització real,
i això m'assembla
que s'ha demanat
per totes les opcions polítiques catalanes,
és de dir,
escolta,
el que no pot ser
és que l'aeroport de Girona
i l'aeroport de Reus
segueixin pertinent a Aena
amb tot el que suposa,
perquè llavors Aena
juga amb el que li convé.
És evident que l'aeroport de Barcelona
està sobredimensionat
i la seva ocupació
no arriba al 70%.
Per tant,
què fan?
li diuen els senyors de Reina
escolta,
nosaltres us deixem
la terminal vella de Barcelona,
val-te'ls fer el que vulgueu,
ja negociarem
les tasses portuàries.
Aquest és el tema de fons,
escolteu,
no és un problema de...
Per tant,
vull dir,
què passa?
Per això evidència
que el territori
depèn d'aquesta companyia,
perquè també evidència
que en els últims anys
hem estat incapaços
de trobar alternatives,
no?
Ni ni ni.
S'ha parlat moltes vegades...
Perdona,
però si tu poguessis fixar
unes tarifes
des del territori,
uns costos
des del territori,
si poguessis d'alguna manera
controlar l'aeroport de Reus
i l'aeroport de Girona
des del territori,
segurament li podries donar
una solució.
Ara, evidentment,
si ja és AN
la que té la paella palmànic
perquè és la que li donen
l'opció,
no ens enganyem,
què coi
hem de denunciar
els de Ryanair,
com diu el Gabriel?
Doncs aquesta és la realitat,
expliquem les coses de veritat
i per què va vindre aquí Ryanair?
Home,
perquè li interessava,
perquè li donaves un aeroport
pràcticament en monopoli,
feia el que volia,
que volia que s'anava molt bé,
però, bueno,
doncs aquesta és la realitat.
Llavors vull dir,
no expliquem les coses com són,
explicàm-les objectivament
i objectivament
és que Ryanair a dir
que vostès quan me cobren aquí
m'adonaven tant,
m'acobraven tant,
el resultat és X.
Me'n vaig a Barcelona,
no em donen res,
però com resulta que ho trec
via tarifes portuàries,
aeroportuàries,
doncs escolta,
me'n vaig a Barcelona,
aquesta és la realitat.
Tu, el més, Carles?
No, que jo ja sé
que segurament
el debat d'aquests temes
i més avui en dia
doncs l'hem de gairebé
circunscriure o acotar
pels temes econòmics i tal,
ja ho sé,
però suposo que reconeixem tots
també que és lamentable
que, i això a vegades
és la vida i és la política també,
i és la vida dels ciutadans,
que sí que els hi pots explicar
que, bueno,
que hem de retallar no sé quants,
que hem de treure llocs de treball,
no sé què,
però clar,
també hi ha uns interessos
de benestar,
de poder gaudir
d'agafar l'avió a Reus
en comptes d'agafar-lo a Barcelona,
de poder,
sí,
perquè és aquesta la comoditat
de molts ciutadans
i de molts joves,
no?,
que, bueno,
doncs que gràcies a aquestes operacions
que són polítiques
i que són econòmiques també,
perquè tenen la seva repercussió econòmica,
doncs es generen una millora
a la qualitat de vida de tots.
Clar,
llavors això,
jo entenc que els governs també
treballin aquest aspecte,
perquè si,
evidentment,
si tot això
ho deixem de banda
i ens restringim només
pel tema gerencial
i el tema de la gestió,
que ja sé que avui en dia
dic que això s'ha d'acotar bastant,
doncs, bueno,
potser no ens faran faltes polítiques.
No, no, un moment,
perdona,
però és així,
no?,
és a dir,
contractem quatre gerents
que ens governin
i punt,
i pleguem.
És a dir,
no,
més o menys dir que,
junt amb aquest debat de reflexió
que jo entenc
de valorar els costos
i les pèrdues,
etcètera,
etcètera,
també s'ha de valorar l'altre,
i jo li vull reconèixer,
en tot cas,
al govern de la Generalitat,
doncs,
que fa un esforç
per poder,
malgrat la circumstància
de tot el que deies tu
de la titularitat
dels aeroports,
malgrat aquesta política,
deien que és evident
que segurament
seria diferent
si fossin
propis de la Generalitat
aquesta gestió,
però, bueno,
jo crec que també
ens trobaríem,
si fa o no fa igual,
amb les pressions
de les companyies aèries
per interessos seus
de benefici,
no?
I, per tant,
el joc polític
ja ha d'existir igual.
Sí, però...
I, en la vida,
ni a cabo,
tot això,
doncs, costos.
I el té,
poder gaudir del transport,
poder gaudir dels aeroports
i poder gaudir
d'uns bons trens
que ens portin
en una hora
o en mitja hora a Barcelona
millor que en una hora.
Sí, Carles,
però imagina't...
Tot un preu
i ho paguem tots.
Però aquí hi ha una qüestió fonamental
que jo crec que totes les opcions polítiques
de Catalunya
estan d'acord.
És a dir,
si els aeroports de Reus
i l'aeroport de Girona
depenguessin de la Generalitat,
manés qui manés de la Generalitat,
podria negociar
amb una companyia
una sèrie d'avantages...
Una mica millor.
Una mica millor.
No, no,
podries competir.
El problema és que ara
no pots competir.
El problema és que ara
via N i diu
no, no,
com a mi m'interessa
per la meva compta de resultats,
els hi regalo
l'aeroport vell de Barcelona
amb uns costos
que m'agradaria saber
quins són.
Sí, sí, sí.
Aquesta és la situació.
No és un problema de gestió,
que és un problema objectiu.
Clar, i un cop Ryanair
pot instal·lar-se a Barcelona
ja no li interessa
la resta d'aeroports.
El que passa és que això
ens porta també
aleshores a un altre debat.
Ara marxarà Ryanair
teòricament
només durant l'hivern
i ja veurem si torna,
però clar,
també aquí s'han fet
unes obres de millora
considerables a l'aeroport
i podem tenir
un aeroport nou
però vuit
o pràcticament vuit.
Vuit, vuit, vuit.
Vull dir que clar,
aleshores aquí
què fa el territori?
És a dir,
continua pagant el govern
amb els impostos,
tots els impostos continuos
paguen i subvencionen
una companyia.
El problema és que
totes aquestes companyies
estan igual.
Vueling,
Spanair,
totes aquestes companyies
estan igual.
I serà molt difícil
perquè la clau aquí seria
aportar una altra companyia
que pogués fer la competència
i pogués...
Però això ho veig molt difícil.
S'ha intentat
i no s'han sortit.
Per què?
Perquè totes aquestes companyies...
Escolta, una cosa,
la gestió dins del territori
seria diferent.
Escolta,
al Port d'Arreus
es va plantejar al seu moment
la càrrega aèria.
Per què no ens hi tornem a posar?
Escolta,
aquí hi ha les institucions socials
de les comarques
i econòmiques
de les comarques de Tarragona.
Per què no tornem a d'allà?
Per què?
Perquè no podem competir
amb preus.
És a dir,
el preu que tu puguis posar
encara que gestionis
l'aeroport d'Arreus
te'l marca N.
Amb tot el bo i dolent,
si jo no hi poso...
Jo dic qüestions objectives.
Aquest és el problema de fons.
Llavors,
per molts esforços que fem,
per molt que pagui la Generalitat,
per molt que pagui la Càmera Comers,
per molt que paga la Diputació,
que paguen,
al final,
Carles,
el problema no és un problema social
que ja volem que tots...
I escolta,
jo el primer que hi hagi
l'aeroport que funcioni,
el problema és que econòmicament
és insostenible
perquè et condicionen
administrativament
els costos
de la pròpia desenvolupament
del port,
de l'aeroport.
Aquests pagaments que dius
només un apunt.
Clar,
condicionen
les altres companyies
perquè llavors vindrà
el senyor Piqué de Welling
i dient,
escolta,
és que m'estan fent
vostès la competència
des de fa temps.
Ja ho diuen
des de fa temps.
La Voligua ens hem de prendre
decisions de naturalesa
radical o extrema
d'aquest tipus,
però això també
s'ha de dir
el que governa.
El traspàs de l'aeroport
ja fa anys
que l'arrosseguem
dels aeroports catalans
i no hi ha manera.
És a dir,
Aena sí que aquí
s'ha configurat
com un ENS
molt tancat,
molt hermètic
i no hi ha manera
i la veritat
és que ja han passat
diferents governs
a Madrid
i a Catalunya
i les negociacions
i mira que se n'havia parlat
dels traspassos
de l'aeroport
va arribar a ser
fins i tot
un punt
que va estar a punt
d'entrar
en aquella famosa
reforma de l'Estatut
que finalment
no va entrar
i no hi ha hagut
manera.
Aquí sí que hi ha
una forta resistència
per part de Madrid,
de l'Estat.
Imagina't ara
si es privatisa.
És que tot això
va sumant.
Llavors jo dic
amb temes
que poten estar
totes les opcions polítiques
d'acord,
per què no ho fem?
Amb tot això
estic segur
que des d'iniciativa
fins al Partit Popular
o Ciutadans
tothom està d'acord
en que aquest és un tema
que hauria de ser
que hauria d'estar aquí.
Escolta,
vull dir,
doncs plantem-nos
perquè això
ja no és una qüestió política,
és una qüestió
de viabilitat econòmica
de país.
Hem de retrocedir
uns quants anys enrere
en aquest sentit.
Carles,
però el problema
el tenim avui.
No tenir tot
el que es pot
o hem tingut fins ara.
Sí, està clar.
Doncs aleshores,
per exemple,
Carles hauríem de renunciar
a tenir vols
potser propis aquí.
Potser sí.
Doncs clar,
potser sí.
I l'estació marítima
del Port
ja ens en oblidem.
Es volia tant.
Ja, no?
S'ha acabat, ja.
Escolta una cosa.
El somni d'anar
a tornar a anar a Mallorca.
Jo, perdona,
és que tornem a parlar
en dues hores.
Home,
però anem a veure.
Home,
però una qüestió objectiva.
El Port de Barcelona
ha tret
una terminal
de passatgers nova.
Sí, sí.
Sabeu qui ha optat
en aquesta terminal
de passatgers nova
al Port de Barcelona?
Una empresa marítima
que es dedica al creués.
Les coses són
qüestions objectives.
Llavors,
hem de baixar de la realitat.
Que ens agredia
tindre creus aquí,
certament.
tots, certament.
La realitat quina és?
Objectivament,
per tant,
haurem d'optar
i haurem de marcar
un pla director
diferent del que volíem.
Una cosa és el que volem
i una altra és la realitat.
Aquest és el problema.
El pla director
que marqui exactament
i que puguem saber.
Però dintre de les possibilitats,
Carles,
el que no podem dir
és que volem creuar
és quan sabem
que és molt complicat.
De fet,
volem tantes coses
i la realitat pura i dura
de l'impacte de la crisi
és tan espectacular
que, en fi,
això fa que des de...
En fi,
des de fa setmanes
les nostres tertulies
tinguin un component econòmic
amb els rerefons de la crisi
per totes les notícies
perquè hem parlat
del tema corredor del Mediterrani,
hem parlat del tema de l'aeroport,
podem parlar, evidentment,
de l'impacte de la crisi
amb la retalla de sanitàries
una vegada més,
un dia més.
En fi,
no cal parlar-ne gaire
de les diferents posicions.
Tenim tot el conflicte laboral
amb una posició dels metges
de l'Institut Català de Salut
que es van pronunciar
de manera molt contundent
el passat dimarts.
Tenim els treballadors
de Joan XXIII
que continuen
amb les seves mobilitzacions
amb noves mesures
del Departament de Salut
per anar retallant
les despeses.
Amb aquests treballadors
de Joan XXIII
disposats a anar a la vaga
si tots els grans hospitals
catalans ho fan
i amb una qualitat,
segurament,
que va disminuint
i que mai ja res
tornarà a ser igual.
Com deia abans el Carles,
parlant de
m'agradaria anar a fer això
i allò i tal,
doncs segurament,
potser també en l'àmbit
de la sanitat
i dels serveis bàsics,
no sé si podrem aspirar
ja mai
a tenir el que havíem tingut.
Com ho veus, Carles?
Tot el conflicte aquest
de la sanitat.
No, diguéssim,
en general algú deia
que ens haurem de plantejar
tornar a viure
com els nostres avis,
ja no sabria dir
quins avis d'aquí,
però, bueno,
en aquest sentit,
no,
de tenir cura
dels materials,
de les coses que tenim,
del que gaudim,
és a dir,
abans d'anar,
i ja ho sé que després
tot això genera
també una dinàmica econòmica,
però si se't trenca
una cadira,
doncs no ho sé,
o la nevera,
en fi,
no tanca gairebé la porta,
doncs potser
l'arreglarem
abans que anar-la a canviar.
I ja et dic
que no sé què és el millor,
perquè ja també diuen
si tots estalviem tant
tampoc generem
llocs de treball,
no generem economia,
però en aquest sentit
d'una mica
de tindre cura d'això,
no?
És a dir,
o potser és allò
de liquidar els tranvies,
però després,
al cap de 10 anys,
torna-los a ficar,
perquè hi ha hagut altres països
que s'ho han repensat
i van dir ja
des d'un primer moment
no ho traguem,
alto,
i ara segueixen funcionant
a Praga
i a molts països europeus,
no?
Però en el tema de la salut,
quin segon creus
que la societat està a punt,
està disposada
a assumir retallades?
Difícilment.
Han de ser,
o sigui,
claríssimes
les dades
que es donguin
per demostrar
al ciutadà
que fins ara
ha estat gaudint
d'una qualitat
important
en la prestació sanitària,
perquè entengui
que això
ha d'anar
per aquest camí.
Em costa
declarar més
sobre aquest tema
perquè
veig
les necessitats
que tenen
els governs
de reduir
allà on correspongui
una excessiva despesa
per coses
que potser
no farien falta,
amb el tema
no sé
de les urgències
o de les operacions,
si ha de ser
mig mes o un mes,
i entenc també
el rebot
i el rebuig
del personal sanitari
que veu mimbar
tota una sèrie
de prestacions
que fins ara
ja hi havia.
Francesc.
Mira, jo
les retallades
soc conscient
que hi han de ser,
el que passa
que no estic d'acord
de la manera
que s'estan fent,
no?
S'estan fent
d'una manera
improvisada,
hem de recordar,
recordo,
que la sanitat
és un bé
universal
i el bé
més preuvat
per una persona,
no?
I és un servei
essencial.
Jo crec
que
les retallades
en sanitat
s'han de fer
però les indispensables
tampoc crec
que és la solució
el copagament
en aquest moment,
tampoc ho crec,
si alguna mesura
desobesòria
de l'abús
dels serveis
d'urgències,
de les operacions
de ciutadans
del centre d'Europa
que venen aquí
en fer-se
el turisme sanitari,
que diuen.
El turisme sanitari,
tot això,
posar un stop,
una barrera,
però el que passa
és que això
de les retallades
en sanitat
afectarà
de manera dispar
amb els territoris,
cada comunitat autònoma
haurà de fer les seves,
però aquí tenim
un avantatge,
no ho oblidem,
aquí Catalunya
és una terra
de mútues
i les terres
i aquí
doncs
això ara
pot ser un avantatge
amb respecte
amb altres comunitats autònomes
que no han tingut
aquesta tradició.
Mútues que, per cert,
no s'han vist mai bé
mai bé
des dels altres centres
de govern d'Espanya,
i ara resulta
que aquestes mútues
faran un servei
que la ciutat pública
no pot fer.
Hem d'anar molt al compte
que la sanitat
molt bona que teníem
no passi a ser
sanitat tercer mundista.
Hi ha d'haver un entremig
i això correspon
als polítics d'acord,
de torn, vaja.
Jo és que estic plenament d'acord
amb les reivindicacions dels metges,
però a mi m'agradia
fer una altra reflexió.
Jo crec que la gent
està disposada a fer les retallades.
El problema és dir,
escolti,
els senyors que fan les retallades,
que és la classe política,
a què renuncia?
És a dir,
jo crec que la gent
el que veu és dir,
escolti,
a la paga de Nadal,
que és l'altre titular del dia,
que el govern anuncia
que els polítics,
el propi govern
no cobrarà la paga de Nadal.
Però, Ricard,
això és purament testimonial,
però és el primer pas.
Jo sempre he dit,
és a dir,
jo crec que aquí
la classe política
ha de renunciar al 50%
perquè la gent vegi
i que hi ha hagut un esforç.
Ja sé que això
pot tindre un component
que deus dir,
home,
llavors la classe política...
No, no, escolta,
vull dir,
aquí hi ha d'haver,
la gent ha de veure
que la classe política
fa un esforç importantíssim
per fer aquestes retallades.
Si no és així,
no hi ha credibilitat,
és el que deia abans el Carles.
La gent el que vol dir,
escolta,
jo ja estic disposat
que em retallin això,
allò, allò altre.
La classe política,
quin esforç fa?
Renunciar a cotxes,
se rebaixa el sou.
Bueno,
doncs això és el que vol la gent.
Ens agradi-ho, no?
Aquesta és la realitat.
Aquí estarien d'acord
en una mica
el que deia el Francesc
també,
d'una sensació d'improvisació,
d'anar anunciant coses
ara retallades per aquí,
ara no cobrarem
la paga de Nadal,
ara...
Sí,
perquè jo crec que el problema aquí...
No sé si és que realment
el problema és tan greu
que en aquest cas
els dirigents del govern
van veient les dades,
els van arribant les dades
dia a dia.
Jo crec que el problema
és un problema de liquides,
de tindre calés en caixa,
com una empresa
diu, ostres,
ja no tinc un duro,
què fa ell?
Jo crec que aquest és una variant,
però per altra part,
quan se fan retallades
s'han de fer de tot,
és a dir,
ahir no sé qui ho comentava,
com pot ser que la televisió
pública catalana
pagui no sé quants milions d'euros
per donar la Fórmula 1
quan n'hi ha Fórmula 1,
quan resulta que hi ha
una empresa privada
que fa el mateix que...
Escolteu, vull dir,
això no sé quants calés són,
però segur que són bastant més calés
que la paga extra.
Per tant, vull dir,
de la que avui segurament
tothom en parla, Francesc,
que et sembla que és una qüestió
cosmètica simplement o...?
No, és imatge,
i per higiene democràtica
i per respecte a tots els ciutadans
convé,
que és un detall,
és un percentatge minso,
molt bé.
Més.
Més, no,
a tots els parlamentaris.
No, els parlamentaris,
els regidors,
els assessors,
vull dir, escolta,
jo és que crec que la transparència
és fonamental en problemes d'explicació.
És que si tu trobes,
perdó, Lluís,
si tu trobes la gent
a la conversa pel carrer,
el primer que et diuen,
que se'l vagin ell i el sou primer.
Clar, vull dir,
això és la pregunta que es fa pel carrer.
És el que et digui jo,
la gent està excusada a fer l'esforç,
vostè quin esforç fa?
Doncs mire,
m'he tret el cotxe oficial,
m'he rebaixat el sou,
m'he fet això.
Aquest és el que vol la gent,
perquè, escolta,
o tots,
o ningú, no?
Aquest és el problema de fons.
Clar,
la gent pot aguantar
l'unió aguantable.
Però també que els altres
facin l'esforç.
Que vegin l'exemple, no?
És un símbol,
no deix de ser el retallar d'un símbol,
però, bueno,
s'hauria d'estendre,
estic d'acord amb el Lluís,
s'hauria d'estendre.
No,
que suposo que no deu ser fàcil,
tampoc,
pel que deies,
en Francesc,
de la improvisació,
que sí que pot donar aquesta sensació,
però no és fàcil,
suposo,
pel que està governant
o pel que possiblement pugui governar,
i sabem de qui parlem,
doncs,
per dir exactament
quines mesures
adoptarà
per millorar
la situació
financera i econòmica.
Per on retallarà?
Per on reduirà?
I es van anunciant,
pim, pam, pum,
dispara per aquí,
dispara per allà.
En alguns casos,
a més,
es recula,
s'anuncia una decisió
i 24 hores després
es fa marxar enra.
Això provoca una desconfiança,
perdona, Carles,
provoca una desconfiança
a la gent tremenda,
perquè ara no sabem
per on anem.
Si donen uns unes directives,
mira, senyors,
això s'ha de retallar
per aquí,
per aquí,
per aquí,
i així ens sortirem
l'any 2014.
Però no es fa.
Perquè aquesta sensació
que expressen els metges
és que totes les retallades
s'estan fent
en el seu àmbit sanitari.
Aquí, a Catalunya,
la poden tenir,
però en altres països
la poden tenir.
I vostès la tenen també,
com a ciutadans,
tenen la sensació
que només s'està atacant,
entre cometes,
en l'àmbit de la sanitat?
Jo crec que no,
també.
Jo crec que no
perquè coneixem
altres àmbits
i altres camps
on també s'han anat reduint,
començant també
per l'àmbit educatiu,
que jo conec una mica més,
de la sisena hora,
per exemple,
que pots pensar
que ha estat un error
o que ha estat un encert,
però evidentment
ha suposat
una quantitat important
de diners
que inicialment
no ha tingut massa repercussió
amb el personal,
encara,
eh?
També s'han incrementat
el nombre d'hores
d'activitat docent
dels professors i tal,
vull dir que
ja hi ha hagut retllades
en tots els àmbits.
Però tu mira
el que es reflecteix
a la gent,
és a dir,
diguem,
fent retallades,
la gent diu,
bueno,
les haurem de fer
i per altra banda,
el primer pas,
molt bé,
ja ens reduïm el sou,
però imagineu-vos
el tema del que han pagat
a les entitats financeres
de les caixes d'estalvi.
A mi al final,
a mi tot això
el que em desemboca,
que la gent diu,
escolti,
haurà d'haver responsables d'aquí,
escolti,
si la caixa X ha quebrat,
home,
hi haurà responsables,
no?
Perquè si jo no deixo
de pagar una quota
de la meva hipoteca,
me fotran ja.
Si deixo de pagar
les drets socials,
què us haig d'explicar?
I si deixo de pagar agenda,
no tindré el certificat,
per tant,
no podré cobrar
ni el que em deuen
els meus clients.
Per tant,
vull dir,
la gent el que demana
és dir,
escolti,
això de les caixes,
que és un disbarat
descomunal
i que a més aquí
hi ha hagut errors
de part de tothom,
el que no pot ser
és que els calés
que posarem
tots els ciutadans
i hi hagi els directius
que diguin
no els repartim,
escolti,
això no...
És que aquí està
segurament una de les claus
del descontentament.
Aquí també han sortit
casos d'aquests,
exacte,
que han dit.
Ai,
si aquí,
en el nostre país
arribarà a fer un referèndum
com a Finlàndia,
si es pagava o no es pagava
a l'autobinació bancària.
Les caixes que tu deies,
ara se'n diuen fusions,
però compres de bancs
amb un altre
sempre n'hi ha hagut.
Sempre n'hi ha hagut.
Sí, home,
però no amb els meus calés,
els directius
que han portat
a la caixa de torn
a una crisi espectacular
d'insolvència
i d'això
que n'hi ha hagut d'insolvència.
S'han prejubilat
amb 23 euros de...
Amb 23 milions.
Amb 23 milions.
Però no els d'aquells d'allà.
Aquí també,
de Catalunya també.
Ja, no, ja, ja.
Això potser sí que hi ha hagut
una mica de mancança
de posar-li el dintre.
Sí, Carles,
però això,
a nivell de la gent,
què pensa la gent?
No ens atrevim, a vegades.
No, però la gent
què pensa?
I diu, escolta,
jo a mi em demanen
uns esforços espectaculars
i resulta que a aquells
li foten igual.
A les bancs,
clar, això surt cada dia.
Gràcies a Déu,
estem en un món lliure
que les mitjans de comunicació
les diuen totes.
Això genera encara més crispació
i més malestar.
Llavors, jo entenc,
quan deia el Ricard,
els metges,
clar que tenen raó,
davant d'aquesta situació,
tothom mira el seu.
Cada vegada som més individualistes.
No, és que els metges
han vingut a dir,
molt bé,
ja hem assumit
una sèrie de retallades,
però clar,
no ens demanin més
perquè ens continuen demanant més,
no?
Per exemple,
també als metges
els ha demanat això
de una part,
només pagar una part de Nadal
o altres qüestions
que ara s'estan negociant
a nivell laboral.
Després hi hauria
altres aspectes col·laterals
en el tema sanitari
i que també hem vingut comentant
en els últims dies
a la tertúlia,
que és el tema
de la situació
de l'Hospital Joan XXIII,
el propi hospital,
i després tenir
a 15 quilòmetres
un magnífic hospital
nou de trinca
però mig vuit,
que és l'Hospital Sant Joan de Reus,
que això també ens portaria
a incongruències
com les que hem parlat
abans d'aeroports
o altres infraestructures,
no?
Sí, no, no.
Ens queda mig minut
per si vols fer
algun comentari francès.
Ahir vaig passar
per davant
de l'Hospital
de Sant Joan de Reus
i la veritat
que allò és del segle XXII.
Allò és del segle XXII
perquè vaig anar
precisament a la inauguració
d'una mútua
i allò és del segle XXII.
I després te'n vas a anar
a Joan XXIII?
Vas a Joan XXIII
i la veritat
és que dóna pena.
Llavors aquí
s'haurà de fer,
per part de qui sigui,
s'haurà de fer un esforç
de reinventar
el tema sanitàri
de Tarragona capital,
eh?
No vull dir
perquè la diferència...
La manera adjetiva, eh?
Sí, sí, clar.
Hem de tornar a pensar
potser més en el territori,
més ampli.
I no som només
el melic,
el meu carrer
que ha de tenir
tots els serveis,
la parada de bus,
la brossa,
la farmàcia,
el forn...
No, a veure,
entens el que et vull dir?
Si tenim això,
venia aquell que deia
el dels avis,
no?
De dir,
bueno, escolta tu,
ho sento,
però tenen dos grans hospitals
en el territori,
doncs escolta'm tu,
anem allà.
Hauríem de fer
alguns passos enrere,
això sembla evident.
Senyors,
acabem la tertúlia,
Francesc Blasco,
Lluís Badia,
Carles Tepero,
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i per comentar
l'actualitat de la jornada.
Serà fins la propera,
que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu, bon dia.