Esther Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia, Josep.
Què tenim per aquesta setmana?
Ho torneu a ser divendres, no?
Ja tornem a ser divendres, eh?
Com cada setmana ens agrada saber què es farà a la sala 8 i mig.
Què tenim per aquesta setmana?
Doncs mira, tenim una cosa així com molt exòtica
i potser molt actual, tot i que no per bones notícies.
És una pel·lícula egípcia, eh?
Una filmografia d'allò més desconegut, d'allò més invisible,
que et diuen els crítics de Caillars.
Doncs la podrem veure i, a més a més,
jo penso que amb una estètica que ens resultarà molt propera
i alhora molt distant, no?
Perquè és una estètica una mica kitsch,
però en canvi es veu que és un país que s'ha modernitzat
i que les dones tenen feina també
i que poden treballar i que poden ser dones mediàtiques, no?
Aquesta mojera és del Cairo, de Yusri Nasarach.
És una pel·lícula precisament d'aquest mateix any passat, del 2010,
tampoc és una pel·lícula antiga.
És l'història d'una parella de periodistes d'èxit, no?
Ell és el redactor d'un diari
i ella té un programa de debat polític a la televisió egípcia.
D'alguna manera ella es posa potser allà on no li toca
i el marit el pressionen els seus caps
perquè rebaixi, diríem, el to crític del seu programa.
Llavors es posa a fer un programa sobre dones
i llavors encara es complica més la situació
perquè quan entra a tocar el tema de les dones
sí que realment és quan es compromet ella del tot
perquè comença a parlar de temes que a vegades
doncs no estan massa ben vistos
com del matrimoni, de l'adulteri, de la virginitat,
dels maltractaments i d'alguna manera a tots els nivells socials.
I això sí que ja diríem que no agrada gens
a l'establissement informatiu del país, no?
I aleshores doncs ell el que juga en aquesta pel·lícula
és una mica amb això, amb un tipus de cinema de dones
que també havia existit, però de dones que s'estaven a casa, diríem, no?
De la mare, amb negada i coses per l'estil
amb aquest estil kitsch, amb una coloraina molt especial
i conjuga aquest tipus de seqüències
amb seqüències que tu veus que són extretes
com si fos una mica un documental de la pròpia tele, no?
Amb aquella textura més grossa.
I per tant, ja penso que és una proposta molt interessant
molt diferent per l'origen
però també per la forma en què està gravada
i penso que podreu veure realment uns actors guapíssims, eh?
Al marge d'això, però realment, doncs, sí, sí, hi ha dones amb el
i hi ha dones supermodernes, com és la protagonista, com és la Jeva
que, doncs, a més a més, doncs, això, està guapíssima
i que omple la pantalla d'una manera espectacular.
Jo penso que és una proposta que pot agradar molt
i és la meva recomanació de la sala 8 i mig d'aquesta setmana.
Perfecte, doncs, Mujeres del Cairo aquesta setmana a la sala 8 i mig.
¿Alguna recomanació crítica més enllà de la sala 8 i mig, Esther, aquesta setmana?
Doncs sí, mira, una, perquè em sap molt greu
que a vegades grans obres passen desapercebudes.
Em diràs pesada si torno a dir-ho de Torrente,
però sí, és això, no?
La setmana passada, com que Torrente ho enveia tot,
no solament no es va poder estrenar el Submarino,
que és una pel·lícula extraordinària de la 8 i mig,
que era la que tocava, sinó que algunes altres pel·lícules
que tampoc no eren en versió original
i que, a més a més, això pertanyien a directors
i a obres basades en obres de literatura importants,
també van rebre una mica en el sentit que els espectadors van ser mínims, no?
I aquesta és el Nunca m'abandones,
basada en l'obra del Kasuo Iseguro,
que és el mateix escriptor de El que queda del dia,
que és un senyor japonès, però format a Estats Units,
que, de fet, jo penso que és bastant més britànic que japonès,
i que en aquest cas, doncs, la seva novel·la de l'any 2005
s'ha posat en el cinema en mans de Marc Romànek.
Un director no gens conegut,
un director de nacionalitat anglesa,
i, a part del que era nàstic,
doncs també amb actors anglesos, bàsicament,
però extraordinaris i amb una pel·lícula
que explica un tema molt, molt difícil
amb una mena de metàfora,
que és, en un moment determinat de la societat,
avança tant que la gent no vol morir,
i d'alguna manera la gent té clons
amb una mena de granja
que serveixen per fer trasplantaments.
I la història és de tres joves
que, a més a més, clar,
allò que els crien,
amb col·legi anglès, no?,
amb molta cultura, són unes criatures
que no saben qui són sons pares,
que no saben d'on van ni on venen,
i d'alguna manera el seu destí
sí que acaben sabent,
perquè el seu destí és ser donants dels seus òrgans
perquè altres persones puguin sobreviure, no?
És una pel·lícula profundament trista,
però profundament poètica,
on el que es planteja és això, no?,
donant-ne un benímic,
i sentit de la nostra vida
a través d'aquesta metàfora, no?
I amb unes imatges molt potents,
a vegades molt dures,
i amb unes interpretacions increïbles
d'aquesta que era Knightley,
que de fet no és la tercera en discòrdia,
de la Katie i del Tommy,
que estan genials, però genials, eh?
I per tant, la meva recomanació,
que encara quedarà compartint sala
amb el discurs del rei,
doncs això, dues hores,
dues passis, aquest en un que m'hi abandones,
i dues passis més al discurs del rei,
perquè no l'hagi vist,
que pot ser, ja ben d'anar, un doblet, no?
I passau una bona tarda.
Ja ho sabeu,
per passar una bona tarda
amb les dues recomanacions
de la setmana de l'Ester Ferrer.
Ester, gràcies i bon dia.
Passant prèviament per la vuit i mig,
i tant, sempre, eh?
Primer per la vuit i mig.
Molt bé, Josep.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
I això que sona ja és la nostra primera banda sonora
d'avui a l'espai de cinema.
Com sempre, que ja ens acompanyen el David Serra.
David, bon dia.
Bon dia, bon dia.
I el Juanjo Ferrer.
Juanjo, bon dia.
Bon dia.
Com sempre, ja sabeu, 977 24 47 67 podeu trucar
per participar en aquest concurs de les bandes sonores.
Sempre us ajudem una miqueta i us diem algunes pistes.
Què podem dir d'aquesta banda sonora que sona,
que segurament molts la reconeixeu.
Segur que sí.
Como es bastante fácil, yo voy a decir una palabra,
igual vosotros queréis decir otra.
Voy a decir gamba.
Gamba.
Esta es la pista, que yo la porto.
Bueno, a ver.
Jo una capsa de bombons.
Capsa de bombons.
Sí, claríssim.
Va, dos pistes d'aquesta pel·lícula.
Aquesta banda sonora.
A veure, deixa'm sonar una miqueta més.
Clar, si diem l'actor ja és molt més fàcil, no?
Sí, jo crec que no veia que dir-ho tot el dia.
No, no, encara no.
Encara no.
Ja ho sabeu, eh?
La tornarem a posar.
977 24 47 67.
Avui us regalem aquestes entrades
per poder anar a veure l'espectacle de màgia
del Marc Gerard al teatre a la Sala Trono, aquest dissabte.
i ja tenim la primera trucada, el primer valent que ha trucat
o valenta que ha trucat a la ràdio.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Què tal, el seu nom?
Juanjo.
Juanjo, què dius?
Pues no res, tu diràs.
Tu saps de quina pel·lícula parlem o no?
Pot ser For the Gump.
Molt bé, perfecte.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Juanjo, què més, perdona?
Abril.
Abril, perfecte.
Doncs, Juanjo, demà, si vols anar al teatre, ja ho saps, eh?
Pots anar una estoneta abans a la Sala Trono
d'anar a veure aquest espectacle del Marc Gerard.
Vale, i per recollir l'entrada?
Allà mateix, allà mateix te la donaran.
Vale.
Gràcies, Juanjo.
Que és una o dues?
Dues, dues.
Dues dobles.
Dues dobles.
Bueno, una doble.
Una doble, això.
Gràcies, Juanjo.
Vinga, adé.
Que vagi bé.
For is Gump.
Estava cantat, era molt fàcil, eh?
La següent, d'aquí una estoneta posarem la següent.
En tot cas, com sempre, ens agrada repassar aquelles estrenes
de la cartellera cinematogràfica, una d'elles, una de les estrenes
que hi ha aquesta setmana és Encontraràs Dragones.
Què?
Pinta bé aquesta pel·lícula o què?
Una de les estrenes potser potents de la setmana.
Jo, és una pel·lícula que tinc, com te diria, com intuïcions
una mica contradictòries.
Però a un costat és el fet que és una pel·lícula d'un director
que m'agrada, que és el Roland Joffé, recordem la missió, per exemple,
i que ha decidit fer una pel·lícula molt grandiloquent
a partir de la figura de Moussen Escriva de Balaguer.
O sigui, recordem tot el que hi ha darrere de l'opus i tot això.
És una pel·lícula que té el risc de convertir-se en quelcom panfretari.
O sigui, exaltar una història, una geografia d'un personatge
que ben bé pot mereixer una pel·lícula.
I tot el que m'he informat de la pel·lícula,
tot el que s'ha pogut veure al tràiler,
a veure, com a mínim, em desperta l'interès.
Però jo, com deia moltes vegades,
a vegades temo que sigui un interès malsà,
perquè és un personatge que jo crec que en aquest cas
Roland Joffé ha buscat distanciar-se una miqueta
de la realitat de la història
i anar cap a un altre costat
o com una versió una mica lliure
del que va ser la vida real d'Emossen Escriva de Balaguer.
Tot i que és una pel·lícula que a mi m'interessa.
M'interessa perquè són pel·lícules arriscades
que el tema ja de per se és molt fàcil de caure
amb el pamflet, com deia abans,
i la por que tinc és que al final caure.
O sigui, pugui caure en aquest territori.
No sé, Juanjo, tu què penses?
A més, és una pel·lícula que havíem parlat la setmana passada.
Jo crec que el director...
Bueno, precisament hablamos la setmana passada
de La Missión,
que per a mi és una de les mellores pel·lícules de la història.
i en aquest cas el director toca un tema
un poco...
Bueno, és extraño, però és interessant
perquè al fin i al cap és...
Escriva de Balaguer, és un personatge
que hoy en dia sigue siendo
molt, molt influent a nivell mundial,
aunque molta gent no ho sepa,
a nivell mundial.
I...
Precisament és de por aquí.
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
I...
Cualquier película que sea biográfica
suele ser un panfleto de ese personaje.
Hace poco vi Los Doors de...
Ostras, sí.
Sí.
De Jim Morrison.
De Jim Morrison.
Exacto.
A ver.
La biografía...
No deja de estar vendiéndote a ese personaje.
No deja de hacer que lo quieras
cuando realmente ese personaje era un drogadicto
y vamos, y un violento y un...
Sí.
Tenía el desequilibri que moltes vegades
porta cap a la psicodelia, ¿no?
Los personajes.
En realidad, contarte la historia de la vida de alguien.
Te hace...
Bueno, te hace...
Y me hace una película y acaba sent entrañable,
potser, ¿no?
Sí.
Y...
Y...
Y...
Y...
Y...
Y...
Y...
Y...
Y...
Este personaje, pues, es un sacerdote, tal.
Que el resultado, hoy en día, el resultado de su obra es uno,
pues...
Y su vida, pues, será otra.
Y...
Yo lo veo muy interesante, sobre todo por el tema, que es interesante.
Y por el director, que es un genio.
Y...
Y los actors, los actors, que tenemos...
Ha escogido, por ejemplo, el Charlie Cox,
que es un...
Que lo van poder veure
amb un paper destacat,
que era la película Estardas,
una película de ciencia ficción,
que era un dels actors que deies que tendría...
O sigui, tendría futuro,
porque lo feia molt bé en el seu paper.
Tenim també l'Anna Torrent,
que feia molt de temps que no la tenien a la pantalla,
és una de les carismàtiques del nostre sistema.
Algo és ben leït d'Obrer Scott.
És una película que d'entrada...
Nacho Ugalde.
Nacho Ugalde, exactament.
Luego, Olga Kurilenko,
que es una de las actrices más guapas del momento.
Es la...
Fue la chica Bond de...
De Quantum of Sobens.
Ah, sí, sí, de la última de James Bond.
De James Bond.
Sí, sí.
Impressionante.
No, no, i sortien pel·lícules d'acció,
és una pel·lícula una...
Jo penso que d'entrada no és una pel·lícula per descartar.
O sigui, des del punt de vista del comentari audiovisual,
doncs té arguments per polemitzar
i per poder discutir la pel·lícula.
I té l'avantatge aquesta,
és un director artesà,
amb unes capacitats audiovisuals notables
i que ara veritablement feia molt, molt de temps
que no veiem una pel·lícula seva.
El problema que he oído comentar sobre esta pel·lícula
és que quizá no tiene el presupuesto que debería tener.
Quizá se queda un poco de corta, de presupuesto.
Una mica curta.
Sí, sí.
Bueno, això es veu quan vas a veure la pel·lícula.
Pues es que no te lo puedo...
Ja ho veiem.
La setmana que viene ja ho comentarem.
Sí, aquesta la veurem tots dos
i podrem discutir-la i fins i tot sense arribar les mans.
No, això mai.
Molt cinematogràfic, no?
Lluita de tartes.
Doncs ja ho sabeu,
una de les estrenes de la setmana
encontraràs Dragones,
si més no, atractiva
també amb tot el repartiment d'actors i actrius.
Esta abuela es mi padre,
és una altra de les estrenes
que a més a més podreu veure a Tarragona
aquest cap de setmana.
Doncs, Juajo, te he fet los honores.
Bueno, que ojalá no existiera este tipo de cine.
Home.
Es un cine...
Yo creo que...
Bueno, a mí poca gente le gusta.
Yo creo que es para minorías.
Sí.
que me parece una burla la inteligencia
y no sé.
Es que yo no encuentro el sentido de estas películas.
Y no es la primera ya.
No, no, si esto ya es una saga.
No, no es una saga.
Esto ya es como Harry Potter.
Pero mira...
Peligro y todas aquestes películas.
Aquí es on anem a parar.
Estén parlant d'una película
que mireis al visionar de entrada.
Por ejemplo, Expandi,
la película de la Iglesias,
que van a parlar d'ella.
Són películas que tenen un interés
com a mínim com a película
amb el que volen comptar.
I de cop i volta
te trobes aquest tipus d'estrenes a la cartellera
que tothom coincidim
en que són películas
que no aporten ni el propi gènere de la comèdia.
Que és un gènere extraordinari per ser.
Però omplen les sales.
I aquí jo voldria contrastar, no?
O sigui, no vull comparar el Torrente, per exemple,
amb aquest tipus de películas
perquè probablement Torrente té més contingut
des de qualsevol altre punt de vista
que aquestes películas
que no deixen de ser divertiments
fets sense cap mena de sentit de la imaginació
i que són màquines de consumir crispetes
però d'una forma molt poca, com et diria,
que no aporten res a les neurones, vaja.
I de fet, aquesta película es podrà veure a Tarragona
i encontraràs dragones, no?
O menys.
No, no, a veure,
encontraràs dragones a priori si està en Tarragona.
Ah, sí, està a Tarragona.
Sí, sí, sí, està a Tarragona.
Perfecto.
Ho estàvem buscant ara
i té estrena a Tarragona.
Té estrena a Tarragona, perfecte.
Una altra de les estrenes,
no en diem massa cosa més, no?
No, és que he de fer l'enomenat
perquè la gent ho sàpiga
i per advertir una miqueta
que es trobarà.
No, jo espero que la gent no vaja a ver-la.
Cuanto menos se vaya a ver estas películas,
pues dejarán de existir
y se harán otras mejores.
Sí.
Això va així.
Una altra de les estrenes de la setmana,
una película de terror,
és Piranha 3D.
Doncs tinc poca informació de Piranha 3D.
No, jo esta l'he visto.
L'has vist?
Així, així m'agrada.
I què, Juanjo?
A veure, teòricament és un remake del original,
que jo crec que tots els de,
almenys de mi generació,
hem vist i hem passat el mire.
Sí, el original sí que l'hem vist.
O sigui que és el mateix, no?
Sí, bueno, no acaba de ser el mateix,
són una especie de...
En este caso són unes Piranhas
que se...
Bueno, se abre la Tierra por un terremoto
i salen un montón de Piranhas
i empiezan a arrasar.
Empiezan a arrasar,
pues da la casualidad
que en ese lago del que salen
hay una fiesta,
una fiesta rave de estas,
ayer libre,
pero en el lago,
mientras hay un director de cine porno
que se lleva al chaval
a que le guíe para buscar sitios,
pero el chaval está dejando a su hija
y a su hermana pequeña,
la está descuidando.
Es un cúmulo...
De despropósitos.
Es un cúmulo de despropósitos
para que cuando lleguen las piranhas
lo dejen todo limpio, ¿no?
Vale.
Es una película de serie B, Z,
que no pretende ser buena,
pero que es buena.
Saps per quina raó?
Saps per quina raó?
I ara estava pensant,
me sonaba molt aquest projecte
i tenia raó.
Aquest projecte va quedar
en mans d'un director de cinema,
un dels nous,
Benvinguts al Cinema Fantàstic,
que és Alejandre Aja,
que és un noi francès
que va fer el remake
dels Torons tenen ulls,
va fer una pel·lícula
que vam poder veure a Sitges
que era Alta tensió,
que estava molt bé,
molt bé.
Era una pel·lícula
que estava molt ben feta
i que a més descobria
un director que té
un gust molt especial
pel gore,
però amb bon gust.
si em permets
l'oximoron.
A veure,
des del punt de vista
que visualment
és un director atractiu,
és un director
que aporta
com t'ho diria jo,
fa aquesta recreació
amb la violència
que ja és un gènere
en si mateix,
però aportant
una dosi
de credibilitat,
de mal somni,
ben comptades,
ben narrades,
són pel·lícules
que tenen el seu punt.
I penso que
aquest és l'avantatge
potser
que té el remake
en front de l'original
que també estava bé
perquè era una pel·lícula
de Roger Corman.
Bueno,
però era bastant mal.
A veure,
era una època
en la que com deia el Juanjo
ens en passaven moltes coses,
però bueno,
eren pel·lícules
que en aquest cas
era el director
més sembla
que era el Joe Dante,
potser,
o l'autor del guió
havia sigut el John Sayles,
un director
que després
va acabar
sent un director
de culte
i que tenen el seu passat,
fent pel·lícules
de sang i fetge.
Vull dir que
en tot cas
aquesta és una pel·lícula
que jo recomanaria
i que directament
ja t'ho dic,
Juanjo,
en 3D numes la fàbia,
això,
3D és que és en 3D
a la pàbico,
eh?
Sí,
tanto com recomendar,
a veure.
Juanjo,
jo em fiem el de tu,
eh?
Es una pel·lícula
que,
a veure,
se ríe de sí misma,
porque se està riendo,
este director de tross
se està riendo
de la serie B,
de la serie Z,
y la parte sangrienta
también se ríe de sí misma,
pero es,
a pesar de que se ríe
de sí misma,
que és una sangre cómica,
és muy fuerte.
Yo es de lo más gore
que he visto en el cine.
Pero a ver,
si tú tens ganes de gresca,
de la película...
Te ríes,
te ríes y tal,
pero es béstia,
además no puedes.
O sea,
que si es aprensiu,
no vas a verla.
Recomendada
a los que les gusten
estas películas
ultra sangrientes,
porque es que yo he visto
poca cosa más sangrienta
que esto.
de que sàpigues que...
Lo más que, claro,
no va en serio,
no va en serio.
Pero bueno,
sale...
Bueno,
todos los actores
que van apareciendo
son conocidísimos.
Sí, sí.
Elizabeth Sue,
Richard Dreyfus.
Déu-n'hi-do.
O sigui,
torna el protagonista
de Tiburón,
senyors,
això és important.
I que fa el mateix paper o...
Bueno,
hace una especie
de cameo inaugural
de la película,
es el que hace la entrada,
es la primera merienda.
Ara,
si ens fixem,
ara que son pocs aquí,
o sigui,
és un cinema
per celebrar-ho
en plan gamberro.
O sigui,
són pel·lícules
que tenen el seu valor
perquè aporten
aquesta dosi de divertiment
que,
des del punt de vista
del cinema fantàstic,
és molt agraït,
o sigui,
riure't una miqueta
d'aquest cinema
pretensiósament seriós
que era dels anys 70
i els anys 80,
pel·lícules que,
gràcies a Tiburón,
aquella gran pel·lícula,
van començar a sortir
tentàculos,
orca,
la orca assassina...
Claro,
és que antes me has dicho
que Piranha era buena,
tal,
però ya,
en este caso
no sirve la excusa
del momento,
porque en el momento
salió Tiburón
que sí que era buena,
Piranha no era buena,
Piranha era lamentable.
Era una producció
de...
En aquell moment
quan la vam veure,
jo la vaig veure
al Capitol,
ara fem memòria,
i aquesta no la vaig veure,
si ets Piranha,
la vaig veure
en una sessió del Capitol,
doncs eren pel·lícules
que les anavien de cap
perquè veia sang,
veia caixalades
i la veritat és
que Roger Corman
és un director
que a mi m'agrada
perquè era capaç
de fer una pel·lícula
a la sala d'espera
d'un aeroport,
aprofitant els moments morts.
Era un director
que era capaç
de rodar en dos dòlars
i això és verosímil,
doncs el Corman
ho feia realitat
perquè sabia treure profit
a qualsevol carença.
Doncs ja ho sabeu,
una de totes les estrenes...
Recomendada a los amantes
del Gore,
del Cachondeo.
Els aprensius
que no vagin a veure.
Hay un momento
en el que las piranhas
no están
pero a una chica
se le enganxa
el pelo
en una hélice de lancha
una cosa...
Terrible.
Per estómagos...
No m'ho vull ni imaginar.
Per estómagos bien curtidos.
No m'ho vull ni imaginar.
No hi aneu després de dinar.
Exacte.
Sabeu que tenim en marxa
aquest concurs
de les bandes sonores.
El que farem
és tornar a obrir el telèfon
abans de continuar
amb la resta
el 977-24-4767
amb una banda sonora
crec jo inconfusible.
i tant i com...
Sí, eh?
Sí, eh?
I tant i...
Perdona.
Digues, digues.
És de les bandes sonores
que darrere a mi
m'en posen.
És curiós, no?
Són de motivació, no?
No, Tom.
Jo moltes vegades
quan l'escolto
me recordo
quan jo anava
corrents pel carrer
aquí al costat
del Martí Franqués
posant-me la banda sonora
amb el Wallman
d'Indiana Jones
de Busca de la Caperdida.
O sigui, em posava.
I aquesta també.
I aquesta també.
I quina pel·lícula deu ser?
A veure aquesta oient
o oient
que ens ha trucat.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Marc Oso.
Marc Oso, què tal?
Molt bé.
A tu també t'agrada
aquesta banda sonora?
Sí.
De quina pel·lícula?
De quina pel·lícula és?
Pirates del Caribe.
Pirates del Caribe.
Molt bé, Marc, perfecte.
Doncs ja ho saps, eh?
si demà vas a la sala Trono
una estoneta abans
de la representació
cap a dos quarts de deu
tens aquestes dues entrades
per anar a veure el Mac Gerard.
Molt bé.
Gràcies, que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu, bon dia.
Bueno, adéu-n'hi, eh?
Molt bé.
Ara m'has posat bé.
No me han dejado de decir la pista.
Ah, és veritat.
És veritat.
Quina pista m'ho vies donar?
Queria decir Luna.
Luna?
Ah, sí.
Aquesta era un poc més difícil.
Si aparecía la Luna
i la luz de la Luna
les hacía ver
el que realment eren.
El veritable rostre del terror.
És que aquesta era molt inconfusible, aquesta, eh?
Hi va gent ràpida trucat.
Pirates del Caribe
i Fora Es Gama
les dues bandes sonores
d'aquesta setmana.
Una altra de les pel·lícules
que està en cartellera
que també podran anar a veure als cinemes
és Potitxe, Mujeres al Poder.
Doncs, ah, diré la veritat,
aquesta pel·lícula també em posa
perquè hi ha la gran Catherine Deneuve,
de protagonista,
i això és ja un punt a favor.
I després, evidentment,
tenim el Gerard Depardieu,
hi ha un munt d'actors francesos,
hi ha un director
que a mi especialment m'agrada
perquè és un gran fabulador,
que és el François Osson.
Potitxe, Mujeres al Poder.
Jo pel títol ja no n'hauria anat a veure la pel·lícula.
Clar, el títol...
Perquè a vegades
aquests títols tiren cap enrere, no?
Però clar, una pel·lícula
que fabula al voltant
del que seria el feminisme
i el que és la lluita de classes.
A partir d'aquest personatge carismàtic,
d'aquests actors carismàtics,
hi ha un director
que mai, o sigui, mai m'ha deixat mal gust.
O sigui, és un director
que no és perfecte,
però que li agrada molt les faules socials
i que acaba donant-li de volta
a la realitat d'una manera molt peculiar.
Aquesta no ha vist.
És d'aquelles sorpreses
que espero que siguin agradables
i un petit descobriment
que tornem a insistir.
És aquest tipus de pel·lícules
en què moltes vegades
els espectadors,
avisats i amb ganes de veure
un cinema diferent,
podrien arriscar una mica
i tal vegada
se trobarien en pel·lícules
diferents
a tota la resta
que sí que és veritat
que treuen més profit
als efectes especials
de la sala,
que fan que el soroll
de les crispetes
i dels maleducats
que hi ha al cinema
no es sentin
que són pel·lícules espectaculars,
però aquestes pel·lícules íntimes
també tenen el seu valor.
Sí, no?
Juanjo, què?
Sí, jo crec que és una pel·lícula
que seria razonable
ir a veure.
No és muy atractiva,
però, bueno,
a veces,
és que jo crec que els franceses
saben fer un cine
en el que no pretenden competir
contra els Estats Units.
Exact.
Llavors, fan su cine,
funciona,
no tenen competència
perquè és su cine.
Quan des d'aquí
intentem fer
simples imitacions barates
del cine dels Estats Units,
pues la gent
no le acaba de convencer.
Per què triunfa Torrente?
Perquè és que és algo de aquí.
Torrente no té competència.
No, no, i tant.
No hay otra Torrente Americana.
Entonces, bueno,
la película me parece interesante.
Una mujer
que tiene un marido,
un despota tremendo,
que le montaron
una huelga tremenda
en la fábrica
y ella tiene que hacerse cargo.
Me parece
un planteamiento divertido.
Sí.
Si no,
el plantejament ja
de per si
és força interessant.
Sí, perquè a més
són pel·lícules
que ens parlen
de la realitat més propera.
Però moltes vegades,
és el que diu Juanjo,
els francesos
tenen un segell de marca
i sobretot
els nous directors francesos
no estem parlant
de la novel BAC
ni de temps en SAC
que era un cinema
una miqueta més recargolat.
Ara mateix,
sense voler revolucionar
l'audiovisual
ni competir
amb els americans,
fan històries
universals
que poden interessar
a tothom.
Frans Rousson,
què té de característic,
el que he dit abans?
Una mirada diferent,
és un fabulador,
és com un samaniego,
perquè s'entenem
però postmodern,
del nostre moment.
i aquesta capacitat
de subvertir la realitat
la té en gairebé
totes les seves peces
i totes les seves pel·lícules.
Doncs una altra
de les estrenes
de la setmana,
aquesta potitxa
Mujeres al poder,
i una altra
és Sin compromisos,
que a més a més
està protagonitzada
per la recent
Oscaritzada
Natalie Portman.
Per tant,
també,
si més no,
atractiu,
o què?
Què us sembla,
aquesta?
A mi me parece atractivo
la actriz,
porque aparte
le han dado un Oscar
y luego
está la gracia
del director,
Ivan Reitman,
que siempre ha hecho
películas
con cierta gracia.
Sí,
es bonita.
Es el creador
de los Cazafantasmas,
Cazafantasmas 2
también,
luego hizo
una más reciente
es Evolution,
sí.
Es un
señor que hace
unas comedias
muy divertidas
normalmente
en la que
a mí me hace gracia
porque veo que
como si hubiera sido
un grupo de amigos
que se lo pasan bien
haciendo una película
y sus películas
son así.
Esta,
no pienso ni por asomo
ir a verla al cine,
pero es posible
que algún día
si la ponen por la tele
igual la vea.
No sé,
porque Natalie Portman
es muy buena actriz,
lo ha demostrado,
el director
todo lo que ha hecho
es entrañable
y divertido
y bueno,
la paz que
ir al cine
a ver esta
pues precisamente no.
bueno,
a ver,
yo,
sin ser portar
la contraria
del Juanjo,
yo sí que
la aniré a veure
pero
per motius
diferents,
yo la aniré a veure
per un motiu
molt clar,
o sea,
yo tengo muchas ganas
de trobar-me
aquesta comedia sentimental
que a pesar
que hem tingut
i hem parlat
moltes vegades
aquí a la ràdio
portem-hi
gairebé un any
veient comèdies
que volen ser
diferents
i que es queden
a cavall
del no res,
o sigui,
que no arriben
a complir
aquest propòsit
de trencar
les convencions
del gènere
sense caure
la tonteria,
o sigui,
ser pel·lícules
que acaben traint
el que en principi
eren bons arguments.
Aquesta comedia
sembla
que ho porta
millor
que la resta,
té un argument
que és
un farcit de tòpics,
però clar,
té
la Natalie Pornan
que ens ha demostrat
que és una actriu
extraordinària
i que
ara mateix
jo sempre l'havia admirat
i penso que
aporta molt de valor,
però tenim també
amb un
Kevin Kline
que feia molt de temps
que no el veien
a la comedia,
a l'Alson Kuzner
que ni en va ni en ve,
però bueno,
que com a actor
de comedia funciona,
el Cary Elwes,
o sigui,
tenim bons actors
al servei d'una història
de l'Ivan Redman
que com diu el Juanjo
a mi també em fa gràcia.
L'anirà a veure el cinema,
però ja t'he dit
que amb reserves,
perquè tot el que hem vist
de comedia darrerament
s'ha quedat a cavall
de no res
i això és trist
per un gènere
que era el gènere americà
per excel·lència.
Doncs ja veurem què passa
i acabarem
amb una darrera pel·lícula
que de fet
fins i tot tenim el tràiler
i així acabarem
escoltant
almenys com sona
el tràiler d'aquesta pel·lícula,
Súker Punch.
He perdido
a todo aquel
al que he querido.
Luego
me encerraron.
Sin permitir
que me refugiara
del dolor.
Sona música
ara al tràiler
aquesta pel·lícula
de fantasia
d'acció èpica.
Què en podem dir
d'aquesta
Súker Punch?
Doncs a veure,
primer jo
que el seu director
que és el director
de 300
i d'una pel·lícula
d'animació
que no estava
llest malament,
bueno,
pel·lícules de zombis,
o sigui,
és un director
i per dotar
per lo que és
el nou cinema
tipus còmic
però que a vegades
doncs
jo a banda de 300
que a mi
em va encantar
i la pel·lícula
que era
l'amanecer de los zombis
l'amanecer de los muertos
de los muertos
l'amanecer de los zombis
l'amanecer de los muertos
i bàsicament és això
Sí, exactament
una altra manera de dir-ho
doncs
és un director
que m'agrada
però que jo crec
que està encara
molt lluny
d'un Peter Jackson
o d'un Spielberg
o sigui,
jo crec que és un director
que encara té que madurar
que aquesta pel·lícula
m'atrau
per l'estètica
perquè jo soc un amant
del còmic
som amants
de fet
del còmic
i penso que
és l'únic director
que no m'ha defraudat
plenament
a l'hora d'adaptar
a còmics de serpès
és un dels directors
que no m'ha defraudat
una pel·lícula
d'estètica manga
gòtica
no sabria dir molt bé
Sí, a veure
està inspirada
en las películas
de ciencia ficción
de los años 50
que los años 50
se imaginaban
como sería el futuro
pues esta película
está ambientada
en esa imaginación
que tenían
los de los años 50
retro
son los años 50
pero aparecen robots
pues hechos con engranajes
todo este tema
la película
me parece muy interesante
y muy rara a la vez
es un manicomi
¿no?
sí
una chica
que su padrastro
la interna
en un psiquiátrico
para que le practiquen
una logotomía
y entonces
ella empieza a imaginarse
un mundo alternativo
que es todo
un mundo fantástico
tal
luego para huir
del psiquiátrico
tiene que encontrar
no sé cuántos objetos
es como un videojuego
una mica
la moda aquesta
como se deia
el steampunk
pot ser
que barreja
lo retro
sí
lo retro
con lo ciber
y con lo punk
yo
ahora mismo
es
uno de los directores
de mis directores preferidos
como ha dicho David
el amanecer de los muertos
300
Watchmen
Watchmen
exactamente
aquesta me faltaba
porque era una de las películas
también
la que tú dices
la leyenda de los guardianes
que era bonica
y que van a parlar
aquí también
en el programa
que es preciosa
y que a los niños
les encanta
y está muy bien feta
claro
es un director
que en aquest sentit
yo creo que
encara tiene el recorregut
porque son pocas películas
comparadas
con los personajes
pero esta fascinación
por estas barrigas
este mundo
que son unas noies
tancadas en un manicomi
que recreen
todo este universo
que bueno
nos retrataba
con el mejor
de las portadas
del cómic
estoy hablando
ya no de los cómics
sinó de las portadas
de los cómics
del 1984
el Totem
el Blue Jean
que van
en cierta manera
a una generación
que es la nostra
doncs van
es van donar
molt alé
per imaginar
territoris impossibles
que creien
que mai
veuríem
en una pantalla
cinematogràfica
i s'ha demostrat
que el cinema
pot arribar
a escenificar
tots aquests territoris
que mai
mai
haguéssim pensat
que arribarien
a ser tan perfectes
gràcies a l'animació
posada al servei
d'una bona història
que además
a este director
le han ya firmat
el contrato
para dirigir
Superman
una nueva de Superman
que esta yo creo
que ya irá en serio
porque la anterior
que hicieron de Superman
más modernilla
para mí fue una decepción
tremenda
yo creo que este director
va a subir el listón
de Superman
a pesar de que
el Superman 1
era original
el listón
ya estaba bastante alto
pero bueno
a ver qué hace
a ver qué pasa
és veritat
que tenemos
una semana
farcida
de películas
si más no
interessantes
pero que algunas
son superlatives
y tenemos por todos
por las semanas
del cinema
ahora
por las semanas
de la comedia
de Estralera
por los románticos
por las semanas
de la ciencia ficción
escolta
es una buena semana
sí sí
una buena semana
para el cinema
y tenemos la sala
la sala
la sala
la sala
la sala
como siempre
yo siempre lo digo
que es un recor
extraordinario
per fugir
d'un cinema
o sea
con un cinema
de risc
que muchas veces
dona más alegries
que un autre cinema
i aquesta setmana
amb Mujeres del Cairo
una pel·lícula
que ens ha recomanado
abans l'Esther Ferrer
molt bé
Juanjo David
moltes gràcies
la setmana que ve més
sí sí
ja parlarem
perquè tenen feina
Juanjo
no sé com ho farem
que vagi bé
gràcies
el cinema