Fins demà!
Fins demà!
De seguida tot això ho abordarem, però també hi ha una notícia que ha començat a sorgir, que s'ha començat a moure en les últimes hores, sobretot a través dels mitjans de comunicació digitals, segons la qual la Unió Europea apostaria ja definitivament pel corredor del Mediterrani descartant el corredor central.
Recordaran els suïents que hi ha hagut en les últimes setmanes molts actes de suport a favor del corredor del Mediterrani i la decisió oficial s'ha d'anunciar teòricament el dia 19 d'octubre.
I de moment no hi ha una decisió ni un anunci oficial, però sembla que la Comissió Europea hauria ja anar comunicant i comentant a alguns eurodiputats, alguns dels quals som catalans,
que hi ha l'aposta clara de la Comissió Europea per prioritzar l'eix ferroviari de mercaderies pel corredor del Mediterrani i, per tant, descartant com a prioritària l'opció de l'eix central,
l'opció que, recordem, havia de passar des dels Jacires o des de Lisboa, havia de passar per Madrid i havia d'arribar a França per el Pirineu Aragonès.
Què us sembla aquesta notícia, Quico?
Em sembla que la crisi ha fet que hagin optat pels corredors més naturals i no hagin forçat les coses, hem de foradar el Pirineu.
Ja havíem expressat en aquest mateix espai que, en fi, si els romans fa 2.000 anys ja van fer la via Augusta, doncs que era lògic pensar que la connexió seria aquesta.
Més enllà d'això, és evident que la geografia és la que és i els ports d'Espanya són on són.
I, per tant, tenint en compte que els ports són una de les portes d'entrada més importants de mercaderies,
lògic és que aquest corredor ferroviari del Mediterrani, que està pensat per mercaderies, afavoreixi els ports mediterranis, que no pas un eix central, que seria una sensació que era molt forçant.
Més enllà de la qüestió aquesta de... En fi, que el corredor central implicava també Portugal i aquí sí que hi havia un argument de pes a favor del corredor central, però, en fi, jo crec que s'hi ha imposat una mica la lògica.
M'agradaria aclarir de totes maneres, ho insistent, que encara no és un anunci oficial i que, a més, algunes informacions parlen d'un corredor del Mediterrani que comunicaria als ports catalans i valencians,
però que no estaria clar si arribaria fins als jazires, fins a Andalusia. És a dir que, segons algunes informacions, aquest corredor del Mediterrani es podria quedar a Múrcia
i, per tant, seria una connexió de Múrcia, València i Catalunya amb Europa. Però insistim en que aquestes són encara informacions en què no estan molt clares
i que l'anunci públic no es farà fins al 19 d'octubre. Jordi, una primera impressió?
Primer de tot és que això, de moment, no està confirmat. A l'hora de fer les anàlisis, jo crec que és important veurem com acaba la història.
De tota manera, és evident, ja no només a nivell peninsular, sinó a nivell del conjunt d'Europa, és a dir, d'una xarxa de transport de mercaderies
a nivell europeu que cal traçat més raonable, doncs sembla aquest, entre altres coses, perquè si un veu la concentració d'activitat econòmica
i agafa l'eix, podríem dir, de Copenhague a Namburg fins a València, doncs bàsicament ja és la ratlla.
Ja es va sent recta, no?
Però no només això, hi ha una cosa molt divertida per constatar l'activitat econòmica des del punt de vista visual,
que és una imatge de satèl·lit de nit que, d'alguna manera, el que es veu és les concentracions de llum
corresponents a concentracions urbanes i, per tant, activitat econòmica.
Aleshores, el que presenta, vaja, aparentment, el que aprovarà la comissió, si és que això és cert,
és que justament es correspon a una línia recta, això des de Copenhague, Namburg fins a València,
en què hi ha una concentració lumínica, doncs, diguem-ne, continuada.
En canvi, si un agafa, per exemple, les grans àrees de París o de Madrid, per exemple,
o fins i tot de l'Ixboa, són àrees que estan aïllades.
Per tant, és que jo crec que és una decisió de sentit comú.
Una altra cosa són les pressions del govern espanyol,
i caldria veure per quins motius en el sentit de fer passar això per Saragossa.
Però des d'un sentit comú, podríem dir, econòmic,
jo crec que és l'opció més raonable, sense discussió.
Nosaltres tenim la sort d'estar molt traçat,
però és que si no tinguéssim la sort d'estar molt traçat,
continuaria sent el traçat raonable.
Salutem el Josep Ramon Correau, director del Diari Terrona.
Josep Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Havíem començat la tertúlia parlant d'aquest corredor del Mediterrani,
que és notícia en les últimes hores,
sobretot amb algunes informacions segons les quals la Unió Europea
estaria comunicant-nos a alguns eurodiputats.
En fi, que s'opta finalment pel corredor del Mediterrani,
tot i que això encara no és un anuncio oficial,
et semblaria el més raonable.
Insistia jo també que, a més, algunes informacions apunten
que s'està parlant d'un corredor que arribaria fins a Cartagena
i que, per tant, no arribaria a Andalusia
i que, per tant, aquí hi hauria, en fi, com a mínim, això,
una certa discussió o debat
si realment estem parlant de tot el corredor del Mediterrani o d'una part.
Què et sembla una primera reflexió
pel que, com a mínim, estan dient els eurodiputats
o alguns eurodiputats catalans?
Sí, el Raon Tremosa ho ha anunciat.
Sembla ser que el dia 19 es comunicarà...
Bé, el govern europeu ha de començar a anunciar diferent...
No només hi ha el tema de comunicacions,
també el tema d'agricultura,
amb la nova PAC, que això també ens interessa, és important.
I, sí, s'ha de produir un moment o altre
i és lògic que sigui...
Bé, jo crec que estem tots d'acord,
no cal incidir amb els arguments,
que només entraria i escoltava.
Evidentment, fer política vol dir prioritzar,
prioritzar vol dir posar unes coses davant de les altres
quan no hi ha diners per tot
i no hi ha cap mena de dubte
que el corredor del Mediterrani en aquests moments
ha de ser prioritari, prioritari absolutament.
El que passa és que costa tant,
ha costat tant, si finalment s'aconsegueix,
perquè va en contra de la política
que s'ha portat històricament a Espanya,
és una política centralista
i a partir d'aquesta concepció
s'han anat desenvolupant
totes les infraestructures de l'Estat.
El quilòmetre zero és la porta del sol,
no només amb ferrocarrils, sinó amb carreteres
i amb tot, amb inversions, amb infraestructures, amb equipaments.
Llavors, crec que això em costa moltíssim.
Si aconseguissem, finalment,
que Europa prioritzés el corredor del Mediterrani
per davant del central,
que jo no nego que també és necessari,
i jo també defensaré
i estic d'acord amb els aragonesos
de defensar aquesta sortida cap a Europa,
però una part important del país també és important.
Això no ho neguem.
Jo, a més, com que estic a mig camí
i tinc una pota cap a l'Aragó
i tinc una altra pota cap al Mediterrani,
també entenc la postura d'Aragó,
però és evident que prioritzar
vol dir posar per davant el que és més important
en cada moment,
i ara no hi ha dubte que el corredor del Mediterrani
és el que té més lògica,
el que té més rentabilitat econòmica,
el que té més poder reequilibrador del territori,
que això és important,
no només quan parlem de Catalunya
hem de parlar de reequilibri,
sinó també del conjunt de l'Estat.
Per tant, en principi és una bona notícia,
esperem que s'acabi concretant,
que la distorsió de les eleccions generals
a la vista,
que són les que van actuar
de factor més distorsionador d'una decisió,
perquè, clar, al govern central
en aquests moments no li interessa
que hi hagi una decantació,
i a més a més amb una decisió
que va en contra
del que serà el pal de paller
de les propers eleccions,
a veure qui és més centralista,
és el socialista o el PP.
I, per tant, aquesta decisió
als socialistes no els hi agrada,
o almenys no els interessa.
Home, recordem que la setmana passada
el ministre Blanco,
amb el secretari d'Estat de Transports de França,
va parlar del corredor central,
i sembla que hi ha hagut
en les últimes setmanes,
segurament per raons electorals,
una mena de voluntat,
Quico,
de voler contentar tothom,
perquè és veritat
que tota la zona mediterrània
ha fet actes
de superar el cor del Mediterrani,
però també és veritat
que els presidents autonòmics
d'Andalusia,
Castell i Alemanxa,
Madrid i Aragó
també han fet gestos,
classe a favor de l'Eix central,
i, mentrestant,
el govern central
ha anat fent
una de cal i una d'arena.
Malament les decisions
que tenen efectes territorials
quan s'han de prendre
en períodes electorals
i, per tant,
una mica sense
estrictament
criteris,
diguéssim,
objectius,
i ens trobem
en aquesta situació,
que la sort que hi ha
és que,
diguéssim,
no ens afavoreix
només als catalans,
sinó que, a més a més,
afavoreix
el País Valencià,
a Múrcia
i, bueno,
el tema aquest d'Andalusia.
M'estranya,
perquè el port dels Azires
és, veus,
el port més potent
de l'Estat
i l'han deixat fora,
no sé...
Se m'escapa una mica...
Ahi comentava,
ahi comentava una tertuliana,
professora també de la Universitat,
perquè recordem que allà
la indústria química
també té un pes important
i que alguns
es manifestaven clarament
a favor de l'aix central,
és a dir,
que preferien,
en fi,
doncs,
connectar
el jazires
i prioritzar
aquesta zona d'Andalusia
amb Madrid
i, en fi,
seguir el corredor central
per l'Aragó.
Home,
té sentit,
té sentit,
perquè d'alguna manera
descartes la competència
dels ports de Cartagena,
València,
Tarragona,
Barcelona,
vull dir,
clar,
des del punt del jazires,
clar,
te combateixes
una mica,
doncs,
com amb la conquesta d'Amèrica,
doncs,
al port de Sevilla
sortien tots els barcos
després del de Cádiz,
no?
Seria repetir la història
en aquest sentit.
Home,
jo tinc la impressió
que,
tal com estan les coses ara
i més tenint en compte
que,
encara que aquí a vegades
sembla que Europa
s'acaba a França,
Europa és bastant més
que França,
el projecte
de l'Espanya radial,
si l'han de pagar
els europeus,
me temo
que pot entrar
en una certa crisi,
és a dir,
mentre hi ha hagut diners,
Espanya ha pogut
continuar finançant
el seu projecte
d'infraestructures
centrades en Madrid,
ara que hi ha
menys diners,
vaja,
jo entenc que
la primera potència
econòmica d'Europa,
Alemanya,
té, òbviament,
més interès
per una qüestió
en la qual
abans incidia,
que és això,
doncs,
l'eix que porta
fins al Bàltic
amb el corredor mediterrani,
que no pas
amb el corredor central,
que eventualment
podria ser d'interès
de l'Espanya Radial
i de la França Radial
també,
però és que
a banda de l'Espanya Radial
i la França Radial
hi ha altres que juguen,
juguen els escandinous,
juguen els alemanys
i recordem que
en definitiva
els contribuents
nats
de la Unió Europea
són els que són
i total,
els que hauran de pagar
aquesta obra,
en el fons,
en bona part
són ells,
jo entenc que això
en una època
de vaques magres
podríem dir
que pot ser
un factor
important
i aleshores
quan hi ha menys diners
realment el que s'ha de prioritzar
és el que deia el Josep Ramon
s'ha de prioritzar
més que mai
pot intentar comploure
el govern espanyol
i de fet l'ha complegut
amb coses antieconòmiques
començant per l'Ave Madrid-Sevilla
i acabant per l'Ave Valladolid
però arriba un moment
que quan no hi ha diners
això són despeses suntuàries
que vaja
arriben a ser escandaloses
amb la situació econòmica
europea global
per tant jo crec
que el corredor mediterrani
sembla una opció raonable
en la mesura que
la gent que l'acabarà pagant
doncs segurament
és el traçat
que li pot semblar
més atractiu
un petit apunt
ja que el Josep Ramon
també comentava
el tema de les eleccions
clar si la decisió
realment s'anuncia
el 19 d'octubre
que sembla que és la data fixada
serà un mes a les eleccions
creus que pot tenir
alguna incidència electoral
si realment la Unió Europea
diu el 19 d'octubre
corredor del Mediterrani
sí
corredor central
no és prioritari?
doncs mira
jo sincerament penso que no
perquè
el tema del corredor
del Mediterrani
és un debat
que tenim entre periodistes
i polítics
a la gent
i grans clusters industrials
evidentment
els grups de poder
la indústria química
de Tarragona
està esperant
el corredor del Mediterrani
com a factor fonamental
pel seu futur
jo l'altre dia
parlava amb l'Erwin Rauer
el conseller delegat
de BSF
i ell insistia
nosaltres necessitem
poder col·locar
la nostra mercaderia
amb 6 set hores
al centre d'Europa
i això és fonamental
pel cluster químic
de Tarragona
vull dir
és estratègic
és evident que
tota
diguem-ne que la gent
que està molt posada
per l'interès directe
i perquè saben
la importància que té
evidentment
que una decisió
o l'altra pot fer
que tinguin
però el gruix
de l'elector
el gruix de l'elector
en aquests moments
l'argo melofiaix
corredor del Mediterrani
a fer de Déu
és per altres criteris
vull dir
la gent en aquests moments
allò que realment
li toca
i el que farà
moure el seu vot
és el que està patint
de forma més directa
i més immediata
que és
els efectes
de la crisi econòmica
servei sanitari
atenció socials
problemes amb ensenyament
etcètera
tot aquest llarg catàleg
que avui hem retratat
nosaltres a la portada
que l'acabava de llegir
t'agafava un cobriment
de cor
això és el que
finalment
acabarà decidint el vot
i sembla que ja està
molt decidit
la gent
ja ha dictat sentència
i que el que vol
és un canvi
encara que sigui
pel que sigui
però que
evidentment
el govern central
que ha hagut fins ara
ho ha fet molt malament
Parlem de la crisi
parlem dels efectes
parlem de les retallades
segurament les retallades
en sanitat
són les que mediàticament
i les que més segurament
arriben a la població
són motiu constant
de notícia
cada dia
aquesta setmana
el Departament de Salut
ens ha explicat
el nou operatiu
en el tema
de les intervencions quirúrgiques
avui coneixem
que per exemple
tenim un augment
de les listes d'espera
que tenim prop de 6.000 pacients
a les comarques de Terraona
que esperen per ser operats
que les listes han crescut
un 18% respecte a l'any passat
que es prioritzaran
les operacions de càncer
i de cor
i que les altres
doncs quedaran en un segon pla
i que per tant
trigaran més a fer-se
aquestes intervencions
tenim la imatge avui
també
tots els mitjans
de comunicació
de metges
de tot Catalunya
dels grans 8 hospitals
públics de Catalunya
dient que ja n'hi ha prou
que no poden
assumir més retallades
Quico
a veure
quina reflexió et porta
tot això
perquè el tema
de la sanitat
en fi
té a més
diferents
vessants
diferents línies
perquè a més
després aquí
fins i tot tenim
a Tarragona
el tema
Tarragona-Reus
la discussió
sobre l'Hospital Sant Joan
l'estat de Joan XXIII
que et sembla tot plegat
que s'està improvisant molt
i aquesta és la pitjor de les sensacions
que pot donar
una administració
tan sensible
com és la de la sanitat
és a dir
ara són els metges
setmanes enrere
que havien estat
el tancament
dels caps
durant la nit
jo entenc
que algunes
decisions
poden ser encertades
quan et donen
les dades
d'ús del servei
durant la nit
dels centres
d'assistència primària
doncs dius
ostres
per què no s'havia fet abans
per entendre'ns
o per què la cosa
no s'organitza
d'una altra manera
però aquesta sensació
d'improvisació
que ara
en fi
ara retallem
salaris
ara
o si no retallem
haurem d'acomiadar
haurem de restar serveis
plantes tancades
quiròfans tancats
etc
dona una sensació
d'inseguretat
davant del sistema sanitari
que és el pitjor
que pot passar
en la qüestió
que probablement
requereix
d'una relació
de més confiança
entre l'usuari
i l'administració
perquè en fi
ens hi va la vida
i per tant
jo crec que
com deia Josep Ramon
aquest sí que pot ser
una qüestió
que pugui tenir
efectes
efectes electorals
i perquè a més
això cada cop va més
cada dia surten
noves notícies
Jordi
és que jo crec que
el que està passant
en certa manera
és normal
jo crec que aquí
hi ha tres problemes
és normal?
sí, és normal
intentaré explicar
per què és normal
jo crec que aquí
hi ha tres problemes
essencials
primer
un problema de base
que és el
finançament autonòmic
és a dir
amb un finançament
equiparable
al basc
segurament
aquestes retallades
en la mesura
que s'estan produint
no s'estarien produint
i això jo crec que
és una cosa
que no s'ha d'oblidar
vull dir que
un dels grans temes
d'aquest país
que moltes vegades
es toca de manera incidental
i sembla que no
amb nosaltres
amb coses com aquestes
és on es veu més clarament
que el finançament autonòmic
és no només injust
sinó que
en el cas de Catalunya
ens provoca
efectes socials
molt importants
perquè en definitiva
els rics
es poden pagar
la seva sanitat
són els catalans
que amb els seus impostos
financen altres coses
com per exemple
la beva a llodolit
que després han de fer
aquestes coses
a les llestes d'espera
primer problema
finançament autonòmic
segon problema
hem viscut
amb sanitat
com amb moltes altres coses
per sobre
les nostres possibilitats
i hem dissenyat
un model sanitari
irracional
és a dir
això que
pràcticament hi hagi
centres hospitalaris
a cada cantonada
i si no caps
i si no qualsevol
altre tipus de coses
i que la gent
pràcticament baixi
al portal
i tingui un metge
això no ho tenen
ni a Dinamarca
i això no té cap sentit
i això és una política
que ve
de l'etapa
del president Pujol
que ha continuat
el president Maragall
i que ha continuat
el president Montilla
i quan hi havia diners
es van gastar alegrament
sense planificar
adequadament
el país
des del punt de vista sanitari
fent coses
que en aquest país
en som especialistes
que són polítiques
de campanar
i si el poble d'aquí
té un hospital
el poble del costat
no ha de tenir un
perquè clar
no fos cas
que haguéssim d'anar
al poble del costat
que ens cauen molt malament
per tant
és un problema
també d'un sistema sanitari
absolutament
que ha crescut
en excés
vaja
podríem dir que
insostenible
inflat
i insostenible
és que els caps
no existeixen
a Alemanya
o a Dinamarca
no existeixen
i tercera cosa
que jo crec que és
una mica
en relació
amb el que diu el Quico
i davant de tota
aquesta situació
que no és per estar animat
precisament
el govern de la Generalitat
en una situació
econòmica molt complicada
jo crec que el que està fent
és improvisar
és a dir
que no hi ha
un model sanitari alternatiu
amb aquestes polítiques
de retallades
senzillament
hi ha una voluntat d'estalvi
que és molt lluable
si es vol
però darrere d'això
no hi ha model
amb la qual cosa
quan les coses van malament
no només cal començar a estalviar
sinó que
l'estalvi en si
no té cap sentit
si els diners que estalvies
no els gastes
en alguna cosa
amb sentit
i jo crec que això
és el que està mancant
amb les polítiques actuals
és a dir
que no hi ha hagut
diguem
aparellat
a les polítiques d'estalvi
que poden ser raonables
un repensar el model sanitari
dintre d'aquests factors estructurals
que en aquests moments
converteixen
la sanitat pública
en aquest país
en un monstre
difícilment sostenible
en les condicions
que l'hem sostingut
fins ara
si unim aquests tres factors
doncs jo crec que
és bastant normal
el que està passant
Josep Ramon
ve totalment d'acord
amb tot
i només
reble el clau
en el sentit
que
el pitjor
està per venir
i en matèria sanitària
també
clar perquè ahir
perdona
els metges deien
és que
davant d'anuncis
amb més retallars
ja no podem assumir
nosaltres
bé a dir
el col·lectiu sanitari
diu
nosaltres ja no podem assumir
més retallars
de les que hem tingut
qui ho ha d'assumir
ho ha d'assumir l'usuari
perquè si no hi ha diners
a la caixa pública
s'ha d'anar per la via
d'ampliar el copagament
i fixa't que dic ampliar
perquè de fet
ja es copaga moltes coses
però s'ha d'anar
amb un model
molt més ampliat
i reformular
el model sanitari
que tenim
el que tenim
doncs escolti
jo si puc tenir un metge
a casa
tant de bo
fantàstic
però qui ho paga això
llavors nosaltres
ens hem donat
un model sanitari
que fins ara
que les vaques
eren gràcies
s'ha pogut pagar
però quan han començat
a venir maldades
ens hem adonat
que no es pot pagar
i com que no es pot pagar
s'ha acabat la discussió
s'ha de buscar fórmules
a partir de les quals
es pugui sostenir el model
perquè el que no podem fer
és quedar-nos
sense metges
aleshores
no hi ha altre remei
com fan la majoria
de països europeus
altra cosa sigui dita
vull dir que som dels pocs
que tenim
un model sanitari
gairebé gratis total
vull dir que fins i tot
quan estàs ingressat
te surt més barat
perquè et paguen
el dinar
no té sentit
perquè si estiguessis
a casa del dinar
te l'haurits de pagar tu
vull dir
que la generositat
del nostre sistema sanitari
ha estat molt per sobre
de les nostres possibilitats
econòmiques
com a país
i això s'ha de reorientar
i s'ha de reformular
el model sanitari
com deia el Jordi
efectivament
no podem tindre
tants hospitals
és a dir
qualsevol persona
que ho miri des d'Europa
i vegi
un hospital
de la mida del Joan XXIII
a la vora d'un altre
de l'hospital
de Sant Joan de Reus
i després a sobre
que encara n'hi ha un altre
que és la Santa Tecla
amb un ràdio
de 20 quilòmetres
i hi arriba
potser n'hi arriba
s'hi posa les mans al cap
dius
vostès estan bojos o què?
vostès estan bojos
doncs ja que treus el tema
alguna referència
a la polèmica localista
en matèria sanitària
polèmica
els han dit
que clar
tenim un debat
des de fa dies
que si
en fi
feia un any
ara precisament
de l'obertura
de l'hospital
al Sant Joan de Reus
un any després
l'hospital
encara no està
ni de bon tros ple
hi ha aquestes referències
sobretot des del punt de vista
terrenida
greuja
comparatiu
tu Jordi
creus que
hi ha raons
també
per la polèmica
aquesta polèmica localista
que amb la crisi
que està caient
tenim aquest
entre cometes
aquest gran equipament
sanitari de Reus
per la polèmica localista
sempre lamentablement
hi ha motius
vull dir que podem estar
molt ofesos
tant uns com els altres
per aquest tipus de coses
però com que aquest està de moda
el que passa
que jo trobo que
dintre del repensany
en general
el model sanitari
a Catalunya
doncs
algú
i jo crec que això no passarà
perquè és una cosa
que és de molt mal
de molt mal fer
algú hauria de prendre
una decisió en particular
sobre el model sanitari
al camp de Tarragona
i efectivament
vull dir
dues grans instal·lacions
sanitàries
més una mitjana
molt considerable
més altres
enxarxades
amb aquestes
doncs
home
jo crec que és una despesa
assumptuària
pel fet que uns
siguin molt de Tarragona
i els altres
siguin molt de Reus
el que passa que clar
aquí quan prens
la decisió
segurament uns o uns altres
se t'emprenyaran
però jo crec que és una decisió
que s'ha de prendre
i aquí
a mi el que
vaja
jo soc
bastant escèptica
en el sentit
que aquesta decisió
es prengui
i com a tarragonín
fa bastanta poc
que finalment
es prengui
perquè crec que
justament
tenim una
una manca
de lideratge
per defensar
segons quines coses
si s'ha d'escollir
amb coses
com aquestes
però en tot cas
jo crec que
ha d'arribar un moment
en què això
racionalitzi
és a dir
no té sentit
com moltes altres coses
que es dupliquen
amb el conjunt
metropolità
i per aquest
doncs diguem-ne
orgull local
que en fi
doncs qui tingui orgull local
però d'alguna manera
es podria dir
és de fora
que se'l pagui
és a dir
que si els tarragonins
amb els seus impostos
i els rosencs
amb els seus impostos
volen tenir un hospital
doncs que se'l paguin
però el que no té sentit
és que la resta del país
es preocupi
d'aquestes discussions
i com jo crec
que això
no és finançable
a nivell local
doncs alguna solució
s'haurà de trobar
una altra cosa
és que la solució
que es trobi
ens pugui agradar
tenir en compte
que amb les darreres decisions
que s'han pres històricament
als 20-25 anys
Tarragonó no ha sortit
molt ben parada
i jo crec que Tarragonó
no ha sortit
molt ben parada
per dos factors
primer per manca de lideratge polític
i en segon lloc
per manca de societat civil
Ai que d'això
Ai que d'això
Ja ha fet un repàs
als últims 25 anys
Jo crec que
en fi
si han de ser
sense entrar en analitzar
si han de ser o no
han de ser
està bé que es treballi
de manera coordinada
i això sí que poc o molt
s'ha anat fent
els últims anys
és a dir
oncologia
tot centralitzat
en un lloc
cardiologia
tot centrat
en un altre lloc
en fi
aquest tipus de coses
que hi hagi flux
fins i tot
de gent
que va
d'un hospital a un altre
en benefici de l'usuari
el paper de la facultat de medicina
en fi
tot això
jo crec que
s'ha millorat bastant
els últims anys
efectes de coordinació
entre els diferents centres sanitaris
Ara el contrast
nosaltres que som periodistes
el contrast
allò
a Joan 23
cada setmana
manifestacions
casolades
accions de protesta
plantes tancades
o llits tancats
estat d'obres
allò
ara estem fent un obres aquí
tot això
panorama Joan 23
panorama hospital
Sant Joan de Reus
un hospital nou de trinca
fantàstic
mig
mig ocupat
o mig buit
això del mig ocupat
o mig buit
ho dic perquè pot ser
la percepció
del ciutadà de Tarragona
de peu
els hospitals
que han sortit
a la fotografia
d'avui
dels diaris
són tots hospitals
gestionats directament
per l'Ix
per tant
hi ha un problema
que afecta directament
l'Institut Català
de la Salut
els hospitals concertats
tenen altres guerres
entre altres coses
parteixen
de la base
d'una
política salarial
per sota
bastant per sota
del mateix Ix
l'hospital de Reus
és tan gran
deien els seus promotors
perquè està pensat
pels pròxims 50 anys
és a dir
jo vull recordar la imatge
si algú anat
a l'hospital de Reus
he entrat en una
de les habitacions
que són habitacions
immenses
que hi caben dos llits
però només n'hi ha un
és a dir
es pot doblar l'espai
vull dir que
això ja es veurà
en fi
un luxe
un luxe
que en aquests temps
de crisi
clar
més ens ho explica
així el Quico
que qualsevol
que no hagi anat
a l'hospital
i ho senti
deu pensar
la mare meva
efectivament
la formulació
arquitectònica
de l'hospital de Reus
que és en forma
de fingers
de dits
sembla
un aeroport
i això li permet
anar creixent
anar posant-hi dits
a mesura que vagin
creixent les necessitats
hospitalàries
però ara
no sé si deu estar
diuen els 70
ells oficialment
però a mi
fons hospitalaris
em diuen
que està molt
per sota
perquè suposo
que els que diuen
els 70
estem tancant plantes
és que al de Reus
també hi ha plantes
tancades
i per això surt
un percentatge
tan alt d'ocupació
si restes les tancades
no
però el que està clar
és que aquí
ha primat
la política de Campanà
localista
a l'hora de dissenyar
el que és
el model sanitari
i doncs
el que dèiem
mira que mentre
tot anava a l'ample
no hi havia problema
però ara que hem de
mirar l'euro
el cèntim d'euro
doncs
això ens ho hem de replantejar
i aquí
evidentment
ara és el moment
les crisis
si per alguna cosa
serveixen
és perquè
donen un bany
de realitat
i et fan tocar
de paus a terra
i fan que
tota aquesta sèrie
de circumstàncies
que en un moment
determinat
són primordials
a l'hora de prendre
decisions
exemple
localismes
es deixin de vora
perquè no hi ha
més remei
que la realitat
s'acabi imposant
i doncs
a veure
aquí no el tenim
tancat
el model
perquè el Joan XXIII
és un hospital antiquat
que evidentment
s'ha de pensar
en el futur
vull dir que malalts
hi continuarà a haver
i atenció sanitària
la necessitem
i cada cop més
segurament
amb una població
cada cop més envellida
i cada cop més
és a dir
a veure
que la crisi aquesta
i totes les mesures
que s'estan prenent
moltes d'elles improvisades
estic d'acord
i que s'estan
atabalades
fins i tot
i a veure
un exemple
ahir m'explicava
m'explicaven
que hi ha mesures
que els gerents
territorials
de l'ICS
se n'assabenten
pels diaris
us ho perdeu
això
el que demostra
el grau
d'improvisació
que s'està actuant
la conselleria
i d'atabalament
vull dir
que s'estan prenent
mesures
a corre-cuita
corre-córrer
que no arribem
corre-córrer
que no hi ha diners
i s'està
s'està improvisant
molts caros
en un tema
supersensible
i bueno
com deia Adès
segur que
la primera mesura
del Partit Popular
com és previsible
que acabi governant
serà que haurà
d'imposar
el copagament sanitari
perquè aquesta és una mesura
de l'Estat
no ho vridem
que s'ha d'imposar
a totes les comunitats
autònoms
perquè ja seria
en el conjunt de l'Estat
sobretot a Lleida
aniríem a un hospital
de Fraga
perquè ens atendien gratis
vull dir que
això s'ha de prendre
de l'Estat
i acabarà passant
i en fi
vull dir
no
hem de posar
paus a terra
però també hem de mirar
cap al futur
i entenc
que ara és l'hora
que replantegem
el model sanitari
del Camp de Tarragona
tenim un Joan XXIII
obsolet
que evidentment
amb un horitzó
no massa llunyà
s'ha de reformular
i Santa Tecla mateix
vull dir
és que aquí
no només
Jordi
no només
tenim el problema
dins de Tarragona
mateix
vull dir
que això ja és
un hiper
hiperlocalisme
ja anem per barris
el localisme
a més amb certa competència
en fi
fa un mes
va sortir
aquelles dades
de les llistes
espera que eren
el triple
o el quadruple
el Joan XXIII
que a Santa Tecla
això no pot ser
alguns anuncien
clar
des d'algunes formacions
Esquerra
políticament es diu
és que s'està afavorint
la sanitat privada
i s'està afavorint
Santa Tecla
en detriment
de l'X
i després
en fi
aquesta mena de competència
entre els dos hospitals
segurament
el model seria
anar a fer un gran hospital
a Tarragona
però unificant
X
i xarxa
jo no ho sé
però a veure
jo no ho sé
especialistes té la església
en aquest cas
si parlem
de Santa Tecla
per tant
jo crec que és un tema
que s'ha de deixar
en mans dels especialistes
i els polítics
el que han de fer
és ratificar-ho
però aviam
hi ha grans
gestors sanitaris
que apliquen racionalitats
a partir d'altres
experiències
i el que crec
que s'ha de fer
és això
i insisteixo
i donar gràcies
a la crisi
perquè ens ajudarà
a superar els localismes
doncs
es mirarà
es dirà
s'optimizarà
els recursos
que es tenen
es pot determinar
quins són
les ràtios necessàries
els radios d'accions
les distàncies
que hi ha
d'un lloc a l'altre
i finalment
el que s'ha de tenir
en compte
és això
nosaltres
en l'àrea
metropolitana
que acaba formant
tot el camp de Tarragona
tenim uns
desplaçaments
que en molts casos
estan
anys llums
del que trigui
qualsevol veí
de l'hospitalet
anar sent
a Bellvitge
el doble o el triple
trigarà
i
evidentment allí
és implantejable
un altre model
que no sigui
la racionalitat
de les distàncies
crec que finalment
crec que finalment
hem de fer això
crec que fins i tot
hi va arribar
a haver un projecte
per salvar
aquestes
reticències locals
de fer l'hospital
de referència
a mig camí
entre Reus i Tarragona
crec que
jo no tinc
el background històric
però em sembla
això
a la vegada
sí
s'han volgut fer moltes coses
a mig camí
anar en bona línia
tots els intents
de solució
que hi ha hagut
per superar
les polèmiques
de Campanar
han passat
per l'autovia T11
és a dir
el campus universitari
havia de ser l'autovia
el gran hospital
havia de ser l'autovia
ja hem acabat
amb el 112
l'autovia
el 112
està l'autovia
l'estació
com que no podia
l'estació del tren
del de velocitat
la van desplaçar
una mica
perquè no podia
fer tota la curva
i teníem
el polèmico patroquí
però a poc a poc
potser sense adonar-nos
la T11
està ajuntant
alguns diuen
que és com
la diagonal
de Barcelona
clar
amb tot el tema
sanitari
que comentàvem
ja amb les queixes
dels metges
vostès preveuen
episodis
en fi
de queixa social
al carrer
perquè tenim
el tema dels metges
i de la sanitat
en general
tenim l'augment
de l'atur
que no para
l'augment
del mes de setembre
ha sorprès
fins i tot
els sindicats
i a les patronals
tenim dades avui
d'un de cada cinc
tarragonins i catalans
viuen en el llindar
de la pobresa
i les entitats socials
alerten
que la situació
és molt més greu
del que podem pensar
i aparentment
després al carrer
trobem una normalitat
que no sé si això
creu en vostès
jo crec que la gent
està bornida
està bornida
sí
jo crec que
la impressió
dominant
jo quasi que diria
fins i tot
per una part important
de la gent
que ho està passant
molt malament
que n'hi ha força
és que tot passarà
que tot passarà
no se sap
no se sap quan
no se sap com
que és el que a mi em preocupa més
o sigui
sembla que això
per un moviment natural
de l'economia
arribarà un moment
que passarà
i em temo
que la cosa
no és tan simple
com això
aleshores
tenint en compte
el que està passant
amb les darreres setmanes
ja en el conjunt
de la zona euro
quasi
això s'allarga
més
i fa la impressió
que s'allargarà més
i que segurament
calen mesures
estructurals
importants
a nivell de sistema
financer
a nivell de sistema
públic
a nivell de model
sanitari
a nivell de model
educatiu
moltes de les quals
és possible
que es prenguin
com algunes
ja s'han pres
dictades
des de Brussel·les
o des de Frankfurt
si això és així
l'estaborniment aquest
pot acabar
generant
protesta social
i indignació social
però jo crec
que ara
la sensació dominant
és
sempre ens n'hem sortit
i realment
la impressió
en aquest país
si mires
això
40 anys
cap enrere
sempre ha passat així
tant la crisi greu
dels 70
com la crisi menys greu
dels 90
després van donar lloc
a recuperacions
fins i tot
de creixement
molt significat
i jo crec que hi ha
aquesta esperança
que no se sap com
ens en sortirem
molt breu
alguna referència
la paradoxa aquesta
de l'augment d'atur
i la polèmica
entre el govern central
i el de la generalitat
és a dir
la generalitat
acomiada treballadors
del sector públic
i el govern central
es queixa
que això fa augmentar
les dades
fixeu-vos
des del punt de vista
d'administració pública
no hem guanyat res
és a dir
gent que surt fora
del sistema públic
per entrar
per una altra porta
al sistema públic
és a dir
surten de la nòmina
de sanitat
per passar la nòmina
de l'INEM
per tant
poc hi guanyem
des del punt de vista
de dèficit públic
vull dir que
cal molta imaginació
per encertar
les mesures
per sortir de la crisi
mig minuts
jo quan estic molt deprimit
parlo amb un amic meu
que estàs sin aire
i sempre m'injecta
una dosi d'optimisme
i de pragmatisme
i com ho fa?
però escolti
el món no pot parar pas
la gent ha de continuar menjant
i per tant
s'ha de continuar treballant
per obtenir el menjar
i ja ens en sortirem
ell n'està convençut
i a mi
m'ho acaba fent creure
doncs amb aquest missatge
un pèl més optimista
acabem
tu si no iré amic
sí perquè la veritat
és que la tertúlia
ja havia entrat
en un episodi molt depriment
però és que avui realment
si analitzes i comentes
totes les notícies
a banda d'aquest
del corredor mediterrani
que és un punt d'esperança positiu
la veritat és que
són totes molt
en general molt negatives
en fi
Francesc Domènec
Jordi Haria
Josep Ramon Correl
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
amb els ulls de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
i fins la propera
adeu-siau
vinga adeu-siau
bon dia