L'última mitja hora amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Com estem?
Molt bé, sempre tinc un problema al començar el programa,
que tinc ganes de cantar la cançó aquesta.
No es canta la, eh?
No, és que, saps?
Bueno, de fet, ja canto fora de micro.
No et tallis.
El que passa és que quan s'encena aquesta llumeta,
doncs jo paro i ja està.
Clar.
Bueno, tenim una nova edició de l'última mitja hora,
l'edició número 21, com sempre.
No, no, 22, 22.
Ah, t'has equivocat?
M'he equivocat.
Ah, número 22.
22.
Ai, Miquel.
22, 22.
I escolta'm, com sempre,
recordem que tenim moltes vies de comunicació
amb els nostres oients.
Doncs sí, tenim el correu electrònic,
el matí arroba tarragonaradio.cat,
tenim la nostra pàgina al Facebook,
que busqueu l'última mitja hora
i el nostre perfil al Twitter,
a twitter.com barra última mitja hora.
Perfecte.
Comencem?
Som-hi.
I avui comencem amb sintonia nova
i un tall que quedava pendent de la setmana passada.
M'agrada la sintonia, eh?
Ja li buscarem lletra, ja.
Ja li buscarem lletra.
Vinga, va.
I durant una roda de premsa,
és un tall que ens va quedar de la setmana passada,
el Sergi Vives,
que és el president de la Comissió de Comerç Exterior
de la Cambra de Comerç de Tarragona,
diu, si ho traiem de context,
segons quines frases,
realment fan molta por, eh?
Doncs sí, fan molta por.
Però es fa pensar en alçades de preu importants,
les quals podran també increment
amb el valor de les transaccions internacionals,
ja que l'entorn d'un 60%
corresponen a productes petrolífics.
Petrolífics.
Petrolífics.
Com el que importem derivat de productes petrolífics,
petrolífics, petrolífics,
tothom està buscant
el possible nitxo de mercat,
el possible nitxo de mercat,
el possible nitxo de mercat.
Clar, entre els productes petrolífics
i el nitxo de mercat,
el Pep Sunyer li va fer por.
Fa una mica de por, no?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
els productes petrolífics.
Continua tu, continua tu.
Va bé, molt bé, doncs continuo jo.
Ah, clar, clar, és que aquesta setmana sortim molt, trobo.
Sí, hem d'anar-ho alternant, això.
Clar, és que aquesta setmana els del sempre n'estic surten poquet.
Ens hem d'anar tirant paper.
Ens hem d'anar tirant com a, no?
Com la... allò, la pilota, un a l'altre.
Això, això.
Programa Tothom.
Situem-nos el passat dilluns.
Durant una entrevista en directe no podem perdre el fiu mai.
O sigui, sempre s'ha d'estar molt atent a una entrevista en directe
perquè si no, doncs passa el que passa i el que ara escoltareu.
Jaume, acabem ràpidament amb una bona notícia
i és que Núria Buira,
la pedagòia i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili,
directora també del Centre La Montanyeta
i destacada membre de la vostra associació,
doncs...
Rebrà el premi...
Rebrà el premi...
Ara acabo de perdre el nom del premi.
Això no és quan es passa en directe.
No, no, no.
Rebrà, deia, sí, treia el premi Montserrat Bertran,
això que atorga la secretaria de la dona
de la secció local d'Esquerra Republicana
de Catalunya-Tarragona.
A veure, Miguel, estàs fet per la feina?
Pobre...
Això és una trucada telefònica.
Pobre Jaume Marí.
Vull dir, pobre Jaume Marí,
dient-me, no, no, tranquil, no passa res.
Tranquil, allà quin deuria ser el premi.
I no és l'única, Miquel, no és l'única.
No?
Perquè aquesta setmana hem estat tan capficats
en el que escoltarem d'aquí una estoneta,
aquest conte de la Blanca Teresa.
Sí, sí, allà l'hem anunciat.
Que el Miquel no pensava en res més que en això,
en la Blanca Teresa.
És veritat.
Si no escolteu.
Afectarà la relació comercial
entre Tarragona i els països asiàtics.
o que Terella, Terella, Terella, Terella, Terella...
Teresa.
O que Teresa Pallarès
deixaria la subdelegació
per ser la número dos del PSC arreu.
Terella, eh?
Terella Pasarès.
És Terella.
Aquesta, aquesta.
Situacions surrealistes,
doncs n'hi ha moltes a la ràdio,
sobretot a la unitat mòbil, la veritat.
Què passa si una persona
a la que estàs entrevistant
està a punt d'endur-se-li el cotxe a la grua?
Ara ens ho expliques.
Explicaves això,
que això implica moltes coses més.
Un moment,
que me parece que...
Sí?
És que en directe, eh?
Què passa?
Hi havia un cotxe mal aparcat, eh?
que ara la Carmen el traurà.
Carmen, hablábamos de eso,
de que es un trabajo
que implica muchas cosas más.
Sí, yo...
I el va treure molt ràpid, eh?
Explica, explica-ho, això.
Home, estàvem amb Carmen Castilla
de pensió en Carmen,
carrer Cartagena, part baixa,
hi havia el cotxe mal aparcat
i que estàvem allà en directe
i justament m'hi tiraven
Carmen, quita el cotxe
que escolta que te prendrà la grua.
I la seva neta
doncs m'hi va treure el cotxe.
No va ser ella
perquè, clar,
en tres segons no va tenir temps.
Clar, clar, clar,
quita el cotxe.
Hauria tingut temps de totes formes
perquè aquell dia
Pepe no estaves de sol.
No,
els astres no es van posar
al meu favor, eh?
No, no, no,
no la tenies de sol
perquè mira que passava
una estona més tard
en aquesta mateixa entrevista.
I además
el trabajo
no es no vas tener la pensión
i ja està.
Implica muchas más cosas,
me imagino, ¿verdad?
Hácerse con la mano
de que muchas cosas, ¿no?
Implica muchas cosas.
Es que no se sent.
Què va passar, Pepe?
Torna a explicar-ho, sisplau.
No ho sé.
No ho sé, no?
Són aquestes coses
que passen en directe
i no...
Sí,
en sec no em sentia
i el Joa Maria em deia
no cal que parli
és que ha marxat
la connexió.
A vegades passa.
Clar,
perquè quan tu estàs fent
una unitat mòbil
i passa una cosa com aquesta,
tu te'n dones compte
al moment o...
Clar,
hi ha vegades que sí
perquè, clar,
ho estàs escoltant
en la ràdio,
estàs escoltant en directe
si et sents o no,
però en aquell moment
jo tenia la ràdio més foix
escoltant atentament
a la Carmen
i no me'n vaig adonar.
Carmen.
En fi,
continuem.
Continuem.
Tenim més cosetes sobre mi,
vull dir?
De moment...
Sí.
Sí.
De moment, sí.
Sí que tenim més coses.
Obrir els telèfons a la ràdio
és sinònim
de passar-s'ho bé.
La veritat és que
els oients
són divertidíssims,
molts dels que et truquen
al matí de Tarracó a la ràdio.
Què passa
si truques a la ràdio
i tens el volum
del receptor molt alt?
molt alt.
Si algú, sisplau,
us pot trucar
en directe
i ho comprovem.
O sigui,
truqueu-nos en directe
977-24-4767.
Truqueu-nos en directe
i tingueu la ràdio molt alta.
Molt fort.
Sisplau,
molt forta.
977-24-4767.
Si alguna gent
us pot trucar
i tenir la ràdio
molt alta
en directe,
aviam què és el que passa.
No sé si
tinguem cap trucada.
De totes maneres,
continuem escoltant
els talls,
aquest tall
que tenim pendent.
dos exemples relacionats
amb aquests oients.
Un moment,
un moment.
Ah,
tenim una trucada?
Tenim una trucada.
Aviam,
bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bona tarda.
Aviam,
la ràdio una mica més alta,
sisplau.
Una mica més?
Una mica més.
Vale, vale,
jo crec que és suficient.
Ja està, ja està.
Veieu què passa, no?
És suficient.
El seu nom,
sisplau.
Antonio Mujeres.
Antonio,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies per trucar.
Digue, digue.
No regalen aquí?
Aquí,
de moment,
no.
Com a molt,
si ens vols venir a veure un dia
aquí a l'estudi,
pots venir.
Et regalem això,
et regalem que vinguis un dia a la ràdio.
Te cojo la palabra.
Vinga.
Apa.
Vinga,
bona nit.
Una abraçada.
Bona nit.
L'Antonio Mujeres,
que tocava.
Gràcies.
Veus què passa si tens la ràdio
molt alta?
Fa sorolls estranys,
no?
És com la nave del misterio.
Sí,
i això és el que va passar l'altre dia,
no, Miquel?
Sí,
escoltem dos exemples.
Vinga,
el primer.
I tenim una altra trucada.
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Espera,
que baixo una miqueta això a la tele.
Ui,
espera,
espera,
uf,
uf,
me'n vaig,
me'n vaig.
Mira,
Maria Dolors,
què tal?
Molt bé.
Sí?
Sí.
Li agrada aquesta música?
O potser l'haurà de descobrir,
encara,
aquest diumenge?
Això mateix.
Sí,
una manera de descobrir-la.
Home,
almenys els ritmes
ja agafen ganes de moure's,
ja una miqueta.
Uf,
uf,
això sí.
Bueno,
passarem una estoneta bé.
Molt bé,
perfecte.
Doncs gràcies per trucar.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu,
adéu.
Uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
uf,
i això és que n'hi ha altres que es mantenen a prop de la ràdio i se continua acoplant.
L'última trucada, va, bon dia.
Hola.
El seu nom?
Eugènia.
Com?
Perdoni?
Eugènia.
Eugènia, bon dia, què tal?
Bé.
Eugènia, què més?
Sánchez.
Sánchez, molt bé.
Hauria de baixar una miqueta la ràdio, si no, no la sentim massa bé.
Això està fet.
A veure...
Ara.
Ara sí, ara sí.
Que ens sentíem aquí amb una reverberació, aquí amb una reverberació.
Doncs escolti, s'emporta aquestes dues entrades per anar a veure el concert diumenge al Caixa Fòrum.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies per trucar.
De res, adeu, bon dia.
Una salutació, Pepe, en aquests oients que som fantàstics, la veritat.
Som, sí, sí, la veritat és que això passa.
Aguantar-nos, aguantar-nos a l'última mitja hora és complicat, eh, jo.
Jo ho dic.
Vinga, va, fem un canvi.
Va, vinga.
I una setmana més no ho hem aconseguit.
No podem fer l'última mitja hora sense parlar dels esports i sense parlar del sempre nàstic.
No podem, mira que teníem, oh, aquesta setmana no sortiran, però al final acaben sortint.
És una realitat, ells fan mèrits per sortir al programa.
Mireu com acabava el sempre nàstic del passat dimecres.
Jo no ho he entès.
Jo tampoc.
Quim, demà porta tancada.
Aquesta música li faria il·lusió a Paco Flores?
No.
Demà entrenament, sí, a porta tancada.
No em falloig així, Sílvia, que una de les pitjors imatges que tinc al cap és veure a Paco Flores amb banyador d'aquests estrets en una sessió de bany i massatge a la pobla.
No se li veia al banyador.
S'has traumatitzat encara, eh, Quim?
És que no se li veia al banyador. Fins aquí puc llegir.
Amb això diré, sí.
Exacte, seria una imatge molt semblant.
Deixem-ho que hi va.
Tava a porta tancada.
Fins demà, Quim, bona nit.
Bona nit.
Després posarà els calçotets per sobre o no?
Clar, clar, és que...
Com riu, Jordi, eh? Com riu.
Anem ara amb dos moments de la tertúlia del Matí de Tarragona Ràdio, aquell espai que tant ens agrada analitzar.
Sí, ahir de la part molt, eh?
A la taula una combinació de quatre regidors.
Joan Saneuigdes, Albert Ballbé, Jordi Roca i Rosa Rossell.
Un còctel explosiu.
El que apunta és que el Partit Socialista torna a guanyar, l'alcalde Ballesteros torna a guanyar les eleccions, no?
Jordi, això ho dieu per les estadístiques.
No, perquè ens ho ha dit Santa Tecla a l'orella.
Ah!
A mi ho ha dit Santa Tecla a l'orella.
Això, però no ho sé perquè Santa Tecla és de dretes.
No, no, no.
Santa Tecla i la xarxa, no?
No, perquè el braç de Santa Tecla és a l'esquerra.
Per això el van tallar?
Per això el van tallar?
A veure, Jordi, el Partit Popular ha que aspira.
Jo crec que el Ballesteros ha fet una bona jugada fitxant.
Ah, jo l'aprecio molt, el senyor Ballbé.
Tu què creus?
Que és d'esquerres, de dretes o millor no ens banyem?
Millor no ens banyem, no?
No, Santa Tecla.
Home, segons va Rossell, tenia una teoria sobre això.
Sí, sí.
Que com que el braç era l'esquerra...
Era l'esquerra, li tallaven i tal i qual.
Vinga, va, anem amb un altre tall de la tertúlia.
Després del pas del cor d'inglès...
A la Rosa li agrada Ikea perquè recordeu que tota la publicitat d'Ikea està basada en la República.
Ah, efectivament.
Ara, ara m'agrada.
A mi és una cosa que em molesta profundament perquè aquest constitucionalment és una...
perquè és allò de la República de casa seva, no?
Exacte, sí.
La Rosa, xala.
Jo no, francamente.
No, ara l'últim anunci d'Ikea, aquest del testament, l'he trobat genial.
No, no recordo.
No, l'has vist.
No, l'has vist, ha sortit ara fa...
No sé, aquesta setmana s'ha vist...
Només veig hormitis, ara.
No cal donar més publicitat a Ikea i ja...
Val, val, el tenen fora.
I sinó que la paguin.
Són 250.
I en qualsevol cas, Albert Ballbéi ha confessat, doncs, la seva vocació monàrquica.
Això la sabia més.
Els hi proposo parlar una mica més de política, doncs, aleshores, després de repassar aquests temes...
És el tio que té la moto custom més neta del món de Mundial.
Ha sigut practicant de la boxa en èpoques circumstancials.
Ha sigut culturista, és a dir, un tio molt ben parit.
I al final acaba com a home de cine.
Tu m'entens?
Què et sembla, el Ballbéi?
Tu m'entens?
Clar, o sigui, a les tertúbies parlem de les publicitats de l'Ikea, a vegades.
I ara escoltem un altre tall de veu de la tinent del cauda de Patrimoni, Rosa Rossell.
Durant una roda de premsa, mira el que deia.
Jo sempre defenso que els pressupostos, quan hi ha una dona al davant que els gestiona,
sobretot si ha viscut sola o ha sigut mestressa de sa casa,
els pressupostos donen més de si que si els gestiona segons qui.
No vull menysprear els senyors, eh?
Jo també tinc una part molt femenina.
Que bé s'ho passen a les rodes de premsa, eh?
Que bé, té una part molt femenina.
Vinga, anem a parlar d'informatius.
Sisplau, Lluís, el nostre supertècnic eficient,
pots tirar-nos una sintonia de notícies?
Hòstia, m'agrada tant, m'agrada tant, Lluís.
És que és tan eficient.
A Joa Maria també ens agrada, eh?
Ah, també, també.
I la Sílvia i la Núria també, eh?
És que estava posant uns ullets, pobra.
Perdó, perdó.
Perdó, ho sento.
Joa Maria, ara quan surti parlem.
Bé, com és possible, expliqueu-ho meu, eh?
Com és possible que a Tarragona a les 7 de la tarda estiguem a 10 graus
i a dos quarts de 8 estiguem a 17 graus?
Canvi climàtic.
Com és possible que pugi la temperatura 7 graus en mitja hora?
Què?
Home, és impossible, no?
Segons Anna Plaza, és possible.
La temperatura ara mateix al centre de Tarragona
és de 10 graus i mig, àrea de serveis.
Temperatura ara mateix agradable,
de 17 graus al centre de la ciutat de Tarragona,
segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya.
Va pujar ràpid.
En mitja hora, en mitja hora, en mitja hora.
I a més hi ha paraules que costen molt de dir.
Generalitat, diaris digitals, aeroport...
Diaris digitals m'hi costa moltíssim.
Diaris digitals?
Diaris digitals.
A Bona Plaza també.
També.
També es preveu una nova línia d'ample aeropeu,
aeropeu, aeropeu, peu, peu.
Que arribi fins a València.
Déu-n'hi-do.
Vinga, ara ha arribat el moment.
Ha arribat el moment.
Espera, espera, espera, espera.
Para la cinta.
Aquesta, aquesta.
Què és l'hora del conte, ara?
Clar, que t'havia preparat jo una sintonia de l'hora del conte.
I ell hi havia...
Para la cinta.
Para.
Estava a punt de...
Molt bé.
Explica'm-ho això.
Va, explica'ns-ho.
És un conte, vale?
Escoltarem un conte.
Us volem explicar un conte.
El conte de la...
Saps aquella nena que era tan blanca,
amb els llavis vermells,
els cabells negres...
Que no vols dir un nom, no?
No.
Va bé.
Sí, ja sé qui vols dir.
Doncs, escoltem el conte de la Blanca Teresa.
Capítol 1.
Era un dia molt fred d'hivern.
Mmm, mmm.
I la neu queia lentament.
Assegut a prop de la finestra,
una reina contemplava la nevada tot brodant un ritmo que do.
Bona tarda.
I tant es va distreure,
que es va punxar el dit petit amb l'agulla.
Una goteta de sang va caure damunt la neu.
I en veure el contrast del vermell i del blanc,
Blanc.
La reina va exclamar.
No sé què em dius, eh?
Perdona'm un moment que em centro.
I va tenir una nena tan blanca com la neu.
Què passa?
I amb els llavis molt vermells i els cabells molt negres.
Apa, què us sembla?
Li va posar per nom.
Teresa.
Per uns quants mesos més tard,
la reina es va posar molt malalta.
M'està agredint un arbre!
I es va morir.
Hòstia.
I el seu marit, el rei...
Què és el que passa?
Encara que se l'estimava molt i va plorar molt la seva mort...
Es veu que sí.
Es va haver de tornar a casar per no deixar el seu súbdit sense reina.
En fi, m'encantaria.
La nova reina...
Hola, bona tarda!
Es considerava la dona més bonica de tot el món...
Ai...
I no podia sofrir que ningú ho fos tant com ella.
Bien.
Una fada amiga seva...
Bon dia.
Li havia regalat un mirallet màgic que li contestava totes les preguntes que la reina li feia sobre la seva boniquesa.
Tu que ets tan creguda?
La reina s'hi mirava molt sovint i li preguntava.
Estàs content?
I el mirallet li responia.
Sí.
Però un dia, el mateix dia que la...
Teresa.
Feia 15 anys...
Es que quiero rejuvenecer en lo posible.
Quan la reina li va preguntar...
Estàs content?
El mirallet li va respondre.
No.
La reina es va disgustar moltíssim en sentir aquelles terribles paraules.
Tu creus que és molt guapa també perquè tothom la busqui a través d'internet?
Hola!
I morta d'enveja, va decidir fer desaparèixer la princeseta.
Teresa.
Va cridar un caçador.
Jo sóc el Josep Ardima.
I li va dir...
Què és això de que crides tant, home?
Doncs fins aquí.
Ai, m'he quedat amb ganes de més.
Primer capítol de la Blanca Teresa.
Blanca Teresa.
La setmana que ve...
Que bé, eh?
Per cert, per cert.
La setmana vina n'escoltarem aquesta segona entrega,
però la protagonista, la Teresa, ens han registrat una salutació,
com ho fa les publicitats del disrovellat.
Vols sentir-la?
Vinga.
Aquesta és la cançó i ara si podem escoltar el tall.
Sí, a mi es diu que sí.
Sí, vinga.
Hola, sóc la Tena Ortega, Miquel González, Josep Ardila,
molt divertits, innovadors i amb un gran directe.
Gràcies, gràcies.
Gràcies, Tere, gràcies per la salutació.
La setmana que ve, la segona part.
Més, més.
La setmana que ve, més.
Molt bé, molt bé, l'hora del conte, l'última mitja hora,
quantes hores últimes mitja...
Què?
Què vols dir?
Juguem molt amb les hores, no?
Ah, sí, l'hora del conte, l'última mitja hora, l'hora final.
Miquel, que vagi bé.
Gràcies.
Bon cap de setmana a tothom.
Bon cap de setmana.
gràcies.
Gràcies.
Uni'n