I després de recomanar-vos teatre a la Sala Trono,
amb aquesta peça que es diu una actriz en el divan,
d'Adolf Baquesi, que arribarà divendres avui mateix i dissabte, demà,
a les 9 del vespre, passem del teatre al cinema.
Divendres és dia d'estrenes cinematogràfiques.
Jo crec que més o menys que ja controlem la cartellera,
especialment els temes més d'estrena, no més impactants,
però bé, com que tenim una especialista en cine,
el Juanjo Ferrer, avui, doncs que ens ho expliqui ell.
Juanjo, bon dia.
Bon dia.
Dic jo que a poca gent se li escapa que s'estrena una nova entrega
de la Saga Kerpúsculo, no?
Sí, és la quarta ja, la quarta pel·lícula,
i és una primera parte d'un capítol de dues parts.
Però no és una preqüela.
No, no.
O sigui, és la que tocaria la continuació, però de dues parts.
Sí, la verdad es que la veo que quizá lleva un poco a confusión.
O sea, es, digamos, el cuarto capítulo,
pero el cuarto capítulo lo han dividido en dos,
i esta es la primera parte del cuarto capítulo.
Ah, és la Saga Kerpúsculo, es diu Amanecer,
i és la primera part d'aquest Amanecer.
Què més passa?
Perquè, escolta, Eduard i Bela,
jo em pensava que eren feliços per sempre,
o què els passa?
No, aquí se casan,
i por fin, bueno, por fin se van a la cama.
Havia ganes, havia ganes.
Si has dit és un públic més adulto.
És una cosa que s'ha comentat bastant per internet,
de que, per fin, estos dos...
És un públic més adult, i això,
ja no s'ha optat per a les nens primerencs.
No, no, sí, és para de les nens, sí.
I, bueno, ella queda embarazada,
i, claro, ell és un vampiro,
i ella és una humana,
i, entonces, bueno,
és el pel·ligro de la mort,
que el nen està creixent demasiado ràpid,
demasiado fuert,
això pone en pel·ligro la vida d'ella.
Luego tiene un conflicto con los hombres lobo.
La verdad es que a mí es una saga
que no me acaba de convencer.
Me parece interesante, ¿no?,
para adolescentes y tal.
Me parece muy chula la idea
de hablar un poco del amor,
mezclando con fantasía.
Pero, claro, luego te encuentras unos actores
que yo no sé por qué,
pero van con perdón como si hubieran olido mierda.
¿Qué vols dir?
Van con una cara de asco,
toda la película, en todas las...
perquè són adolescents amb problemes amorosos
i estan agobiats, tio,
estan agobiats
perquè no tenen el típic problema
d'emtancar l'habitació sinó de
o hombre lobo o vampiro.
Claro, pero a mí me parece muy triste
ponerlo siempre con cara de asco.
Además, que será para adolescentes,
pero el vampiro este tiene cientos de años.
Bueno, como los vampiros ya es eso.
Sí, tiene aspecto adolescente,
pero no lo es.
Era com aquell personatge de Beverly Hills,
te'n recordes de la sèrie de Beverly Hills?
i que eren tot adolescente
i hi havia un personatge
que ja tenia una calva, bueno,
espectacular.
En fi, nada, ja està.
Crepúsculo,
suposo que tindrà el seu públic
i que evidentment a qui li agradi
i hagi vist tota la saga
voldrà saber com continua, no?
Sí, yo creo que puede gustar a mucha gente
i a pesar de que los actores
van amargaos,
no tota la película,
tota la sèrie,
pues bueno, puede tener su gracia.
La siguiente...
Sabem si té la criatura,
suposo que té la criatura
a la segona part, no?
De què tamé he de fer.
Ah, no, eso ya no...
Eso ya no se sabe, no se puede decir.
Sí, mejor no decirlo.
David Sarra, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Se sent bé,
el que passa és que tenim molt poquet temps,
així que anem avançant.
El Juanjo ens havia acabat de comentar Crepúsculo.
Entrem ara amb Dios salvaje?
Què us sembla?
Sí, per suposat.
Doncs vinga,
qui em parla de Dios salvaje?
Ah, sí, a pelo.
Ah, ben, mira,
tinc que dir una cosa
molt important d'aquesta pel·lícula.
S'ha parlat molt de la vida privada
i dels assumptes del senyor Polanski,
però no tenim que oblidar-ho.
Polanski és un director extraordinari.
I un de...
Jo diria que moltes de les seves pel·lícules
participen d'aquest escut
una mica perturbat
del senyor Polanski,
però s'ha donat autèntica sobre les mestres.
I en aquest cas,
aquesta pel·lícula,
el que he de dir
és que és una pel·lícula
gairebé una obra teatral,
és una pel·lícula d'actors
i que realment
ha tingut unes crítiques extraordinàries.
Jo tinc moltíssimes ganes de veure-la,
però tothom de confiança
que l'ha pogut veure
parla probablement
d'una de les millors pel·lícules de Polanski
i una de les millors pel·lícules de l'any.
Roman Polanski,
que ha fet aquest adiós salvaje
des de França,
produïda i rodada,
de fet, a Europa,
tot i que diuen
que la història passa a Nova York
i que és, com deia el David,
l'adaptació d'una història teatral.
Els actors són també de...
taquilleros, vaja.
Vull dir, han confiat en Polanski
tot i aquest programa personal.
Sí, sobretot Kate Winslet
i Jodie Foster.
Estos son los más conocidos.
La verdad es que la historia
es bastante perturbadora.
A ver, cuenta, cuenta.
És que Polanski ja es eso, no?
El director, bueno,
a mi me parece que tiene mucho morro,
pero bueno...
No obrim polèmicas,
no obrim polèmicas
que no tenen temps.
Va de unos padres
que se encuentran con otros padres
para hablar de una discusión
que han tenido sus hijos en el parque
y de cómo se acaba liando el tema,
la discusión,
hasta hechos insospechados.
Sí, sí, es verdad.
Es una película
que no se puede hablarle gaire.
Se va famosa
sobretot en el diáleg
y en las acciones
de los personajes
dentro de esta casa.
Aquest intent
de unos padres y otros
de arreglar las cosas hablando
se demostra
del todo inversemblando.
És una película
que realment
jo crec que
trenca molt
amb el que estem tenint
ara mateix
a les taquilles,
que són pel·lícules
bastant espectaculars
algunes
i molt friscentes, eh?
Tenim una cartera
aquesta setmana
podríem dir
una mica frixa.
Ara
l'anem repassant,
doncs mira,
si voleu alguna cosa
com a mínim diferent
i a més anar seguint
la tragédia de Roman Polanski,
aquí teniu la seu,
el seu últim títol,
Un diós salvaje.
Marca Polanski, eh?
Pel que dieu,
100%.
Sí, sitios cerrados,
tal,
para que la gente
se haga una idea,
el que no lo conozca,
que es muy conocido,
es el director
de la Semilla del Diablo
y el pianista
y ha hecho grandes películas,
la verdad.
Una de asesinos, va.
Vale.
Esta es...
Vale,
te va a quitar la tablet.
Asesinos de élite.
Venga.
Es una película,
es un thriller de acción,
por lo visto
sin mucho argumento,
sin mucho guión y tal,
pero claro,
que te encuentras
con tres actorazos,
bueno,
dos actorazos
y un buen actor,
que sería
Clay Fowen
y Robert De Niro,
que son actorazos,
para mí Robert De Niro
es lo mejor
de la historia de cine,
y luego está
Jameson Stattman,
que no es tan bueno,
pero es un actor
con mucho carisma
y bastante divertido
en las películas.
va de unos antiguos agentes especiales,
que son contratados
para asesinar
a otros agentes especiales
de la corona británica.
Mucha acción,
muchos puñetazos y tal,
y bueno,
por lo visto los críticos
están diciendo
que es una película
bastante vacía.
No sé qué opinas,
David.
Pues tengo que decir una cosa,
está basado en un libro
muy interesante,
que son las memorias
precisamente
de un de estos,
diguem,
ex-mercenari
y ese espía
que trabajaba
para Gran Bretaña,
que era el Ronald Spins,
un personaje
que, bueno,
la verdad es que
la su historia
es muy,
muy interesante.
El problema
lo has atontado tú,
Juanjo.
El problema
es que en lugar
de apostar
por la historia
potent,
han apostado
més per la part
més espectacular
de la pel·lícula.
Deia la presença
del Jason Stanton
i això ha buidat
molt la pel·lícula
del seu espírit crític
perquè aquest home
quan va escriure
aquesta novel·la
la va escriure
pensant en tot
el que ell havia viscut
i evidentment
és molt crític
en Gran Bretaña
i en tot
el món
del servei secret.
La llàstima és aquesta,
que han valorat
una història
que hauria pogut ser
amb aquests actors
molt interessants
apostant probablement
per la pèl més buida
de la història,
que és l'acció pura.
Bueno,
ja sabem.
Yo estoy muy preocupado
por Robert De Niro
porque es que hace
una cantidad de tiempo
que no hace una gran pel·lícula
que es lo que tendría
que hacer
y bueno,
esta película
de mercenarios
y ellos
como actores
están haciendo
de mercenarios
también.
Perdó la comunicació
i ja ho heu sentit
amb el David Serra
i seguim endavant
amb aquesta crítica,
aquest llenillant
la part bona
i la part dolenta
de los assassinos.
Com hem dit?
Assassinos?
De élite.
De élite.
Que dèiem.
Que hay una película
ya de hace años
que se llama igual,
pero bueno.
Pero no té res
no es muy parecida.
tanquem David
superrápid
parlant de Pánico
en la granja.
Sí,
es una película
que se hizo
no es de este año
y ha tardado
bastante en estrenarse,
pero he visto
la sinopsis
y el trailer
y tal
y me parece muy interesante.
Es una película
de animación
que los directores
han cogido
los muñecos
con los que jugaban
de pequeños
y han hecho
una película
bastante loca
y bastante divertida.
Me parece
una idea
muy interesante,
ser libre
como director
y decir
mira,
lo que disfruté
de pequeño
ahora voy a hacer
una película.
Ah, que chulo
i de més
deu tenir un puntet retro.
És a producció belga,
vull dir que
jo sempre m'agrada
distingir
quan el cinema
no és de les grans
productores americanes.
Simplement,
després d'aquest
Pánico en la granja
és la quota d'animació
la quota familiar
per tant
que tenim en cartellera.
Us pregunto
a tots dos
i ja per acomiadar-nos
a què tal enxaneta.
Bueno,
a mi me sembla
una historia
interessant
des del punt de vista
de que s'ha fet
un esforç tècnic
molt important
per aconseguir
una película
en 3D
del món dels castellers.
Que, per cert,
gran part del metratge
s'ha rodat a Tarragona
amb motiu de la festa
i penso que és una película
que sobretot
pels amants
de la tècnica
i específicament
del tema dels castells
és una película
imprescindible,
no, Juanjo?
Sí,
jo crec que
sempre m'he quejado
que hi ha moltes películas
en 3D
que no hauria falta
que fos en 3D.
Pues en este caso
es un buen motivo
para utilizar el 3D
este documental.
Doncs queda recomanada
aquesta enxaneta
com a mínim
per veure
com vas avenint
al concurs
de Tarragona.
David Serra,
moltes gràcies.
De res,
bon cinema
perquè la veritat
és que a mi m'ha apuntat
una de les quantes
películas interessants.
Déu-n'hi-do,
sí,
amb falta de temps
com sempre,
que ens agradaria
perdre'ns un més calma
a veure si la setmana que ve
tenim més marge.
Gràcies, David.
Una abraçada.
Juanjo,
moltes gràcies
per venir.
Més temps la setmana que ve,
eh?
Prometido.
Gràcies.