This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Gràcies.
La línia directa amb l'alcalde, així que saludem l'alcalde Josep Feliç Ballesteros.
Alcalde, molt bon dia.
Bon dia.
I de seguida, doncs, amb les primeres preguntes, els primers comentaris,
que sobretot ens han arribat al llarg de les últimes hores, aquest matí de dijous,
a través del correu electrònic, i després, si ens dona temps,
doncs ja anirem abordant altres temes d'actualitat, que déu-n'hi-do,
en tot el context de la crisi econòmica, tenim moltes notícies,
però també d'altres que, malgrat la crisi econòmica,
com aquest congrés de Smart City, que hi ha hagut aquests dies a Barcelona,
potser valdrà la pena explicar.
Però, en fi, per donar la primera sortida a les preguntes i a les inquietuds dels ciutadans,
comencem, alcalde, i començo per un parell de preguntes
que ens han arribat per diferents vies, però que tenen a veure
amb el tema dels autobusos municipals.
D'una banda, un oient, el Javi Lucena, diu
que soc un estudiant que viu a Torreforta i que fa un ús diari dels autobusos municipals,
i llegeixo amb preocupació aquests dies les mesures de l'Ajuntament
per reduir el dèficit de l'empresa.
Volia saber si aquest retall afectarà el servei d'autobusos.
I diu, a més, avui, avui, perquè el correu ens ha arribat abans a les 11 al matí,
he llegit al diari que l'empresa no podrà gestionar el servei de la grua.
Això pot significar...
Què pot significar pel servei i pels usuaris?
Això és el Javi Lucena, però tenim una altra pregunta
que va en la mateixa línia, alcalde, i també li trasllado,
que ens ha enviat la Rosa Rodríguez.
Quisiera saludar a l'alcalde i, com a habitual usuari dels autobusos,
quisiera saber quals seran els canvis més importants en les línies d'autobusos
i com van a afectar les noves medidas als barris.
Així que dues preguntes que van en la línia dels autobusos municipals.
El que hi ha és un plantejament de base o de sortida, que és el següent.
L'empresa municipal de transports té un dèficit superior a 8 milions d'euros,
en algun moment s'aproxima a 9, és un dèficit important,
que s'ha de cobrir, que no es cobreix amb el pagament dels bitllets
i que s'ha de cobrir amb la resta d'impostos municipals
que paguem tots els ciutadans.
L'EMTE ha de seguir tenint dèficit perquè és evident
que és un servei públic necessari, important,
i que fa servir molta gent i ajuda molta gent a millorar la seva vida,
laboral, de relació, escolar, etc.
El que estem fent ara?
Estem reduint el dèficit sense tocar,
per tant, parlant amb els sindicats, plantilla,
però millorant la gestió de l'EMT.
Millorar la gestió vol dir que algunes línies doblades
i algunes cruïlles que teníem superposades de línies
s'han d'optimitzar, per tant, s'han de reduir
convois i hores de circulació
i s'han de reconsiderar algunes línies.
Cap línia fonamental ni cap barri de la ciutat quedarà incomunicat.
Això ja l'hi puc assegurar,
per tant, que des d'aquest punt de vista estiguin tranquils.
És més, s'està mirant de gestionar,
i s'està parlant en aquest moment amb les federacions d'entitats veïnals
i amb els sindicats i amb tothom,
de tal manera que es puguin reforçar
inclús les hores punta d'utilització.
De tal manera que amb les hores punta d'utilització,
que és entrades a treballar de primera hora del matí,
migdies i tardes,
a l'hora de sortida i tancament de botigues i treball i escoles,
puguin reforçar-se algunes línies,
perquè en aquest moment en què es trobem és que les línies són tan rígides,
es creuen tan poc, s'interconnecten tan poc,
que a les hores punta hi ha una saturació molt alta
de l'ocupació dels autobusos.
Per tant, que ningú pateixi des d'aquest punt de vista.
Ara, tothom ha d'entendre,
tant els que som usuaris del bus com els que no,
tothom ha d'entendre que aquest dèficit la ciutat no el podrà aguantar
perquè estem tenint una caiguda d'ingressos importants
de l'Estat, de la Generalitat i de la pròpia activitat.
Per tant, vol dir això també que a principis d'any
hi haurà una pujada del bitllet de l'autobús
o encara això no està decidit?
No està decidit.
Hi haurà una pujada no tan important
com les que s'han produït a Barcelona o a Reus, per exemple,
però hi haurà una pujada que serà equivalent a la de l'IPC.
Per tant, l'IPC de Tarragona.
No estem parlant de pujades extraordinàries.
I amb el que deia el Javi Lucena,
diu que hi ha hagut en preocupació el diari
que no podrà gestionar l'empresa al servei de l'agroa?
Bé, això és un tema que en aquest moment estem parlant
amb els diferents grups polítics
i també amb els sectors socials.
Nosaltres plantejàvem la gestió directa
per part de l'AMT del servei de la grua
per poder reduir el dèficit de l'AMT,
abaratir costos
i incorporar gent de plantilla a altres funcions i altres tasques.
Si finalment això no és possible,
doncs ens ho haurem de replantejar.
Això suposaria uns 600.000 euros menys de dèficit per l'AMT
que paguem entre tots.
Molt bé, doncs ja hem donat sortida
les primeres dues preguntes que ens han arribat a través de correu electrònic.
Aprofitem ara també per anunciar que obrim les línies de telèfon
el 977-24-47-66.
A partir d'ara també voleu participar a través del telèfon,
ho podeu fer i l'alcalde Josep Félix Ballesteros
us respondrà en directe.
I mentre poden arribar les primeres trucades,
una altra pregunta ara alcalde relacionada en aquest tema
amb qüestions d'aparcament.
Sabem que sempre la mobilitat és un dels temes
que més interessen als ciutadans.
Arturo Castillo pregunta, hola, bon dia.
Volia preguntar-li a l'alcalde sobre l'aparcament.
Soc resident a la zona centre de la ciutat
i la veritat és que la situació és complicada a l'hora d'aparcar.
I volia saber si existeix algun pla per reordenar tot el tema de l'aparcament
amb regulacions com pot ser la targeta de residents.
Entenc que el centre és una zona comercial
i que s'han d'establir tarifes per garantir la rotació de vehicles,
però per això mateix els que hi residim
no hauríem de tindre un tracte diferent.
Moltes gràcies, Artur Castillo.
Gràcies a l'Artur Castillo perquè té tota la raó.
En primer lloc, un informe que tenim de mobilitat
que es va encarregar ara fa uns mesos
ja ens ha dit que tenim un dèficit d'aparcament
i una situació d'aglomeració de vehicles circulant
molt gran a la ciutat.
De fet, això no és un fenomen nou.
Ja fa més de 20 anys que a tots els estudis que es fan de la ciutat
acaba sortint el programa de l'aparcament i la circulació
com un dels 5, 6, 7 primers que preocupen més els ciutadans.
També és veritat que preocupen molt la Tarragona,
Lleida, Girona i les ciutats.
Tenim un cas corbà pensat per quan aquesta ciutat
tenia 60.000 habitants, 65.000 habitants.
Ara en tenim prop de 140.000.
Però, a més a més, el fet de ser capital
fa que tinguem moltes entrades i sortides de gent
que ve a fer gestions, que ve a comprar, que ve a treballar.
Això vol dir que tenim un parc
de prop de 80.000 vehicles
i, en canvi, n'acirculen per la ciutat
prop de 280.000 en un moment determinat
i al llarg del dia.
Això genera necessàriament problemes d'aparcament
i problemes de circulació.
Aquest pla de mobilitat que s'està preparant
i que la llei obliga que tinguem des de fa uns anys
està contemplant, primer, aquestes mesures que diu vostè.
la tarja resident, la tarja resident en els centres
on hi hagi aparcament regulat
i la possibilitat d'estendre aquesta tarja residents
a altres llocs que no siguin estrictament
de zona blava comercial actual.
Ens ho deia el RAC, ara fa un mes i mig,
amb l'estudi que va fer públic
el Real Automóvil Club de Catalunya,
que va fer de les principals ciutats de Catalunya,
de Tarragona també, ens deia
que falten places d'aparcament regulat
i també ens deia una cosa,
que en fi, que tothom estigui tranquil,
que no l'aplicarem com diu el RAC,
que és que era massa barata la zona blava
i per tant és poc competitiva
i permet poc la rotació.
Aquesta última no la tindrem en compte,
però sí la primera que ens feia.
I amb això estem treballant.
En aquest moment vostè veurà
en els mitjans de comunicació
que surten unes propostes de pla de mobilitat
que s'estan parlant amb els grups polítics municipals,
amb les entitats veïnals
i amb les organitzacions empresariales i sindicals
que tinguin alguna cosa a veure
amb el tràfic i el trànsit i la circulació,
com la FED, la Federació de Tot Esport,
els sindicats, els autònoms, etc.
Tot això en aquest moment s'està posant sobre la taula.
Al llarg del primer semestre de l'any vinent
tindrem ja un pla director aprovat,
perquè ens ho exigeix la llei.
Ha de ser definitivament aprovat per la Generalitat
i a partir d'aquí es prendran totes aquestes mesures.
Entre altres, crear més aparcaments, també.
Al principi d'aquest any, ja ho saben perquè ja ho hem dit aquí,
sorgeix licitació definitiva al pàrquing de Jaume I,
de la part alta.
Un cop estigui fet aquest,
traurem a licitació el del passeig de Sant Antoni,
que també ajudarà molt la part alta i el conjunt de la ciutat.
s'està acabant, en 20 mesos estarà acabat el pàrquing del mercat,
que suposa també una aportació de més de 400 places d'aparcament
sota del mercat,
i quan acabi el del mercat anirem a ampliar els dos que tenim a la Rambla,
banda i banda.
Per tant, això ja està previst,
dotar de més places d'aparcament al centre de la ciutat.
S'ha de regular més l'aparcament en superfície, això és cert.
També estem buscant terrenys per fer pàrquings dissuessoris.
Vostès saben que vam aprovar en l'últim plenari
un pàrquing dissuessori de gran capacitat a Sasselades,
al costat de l'Avinguda Països Catalans,
que és allà on es produeix molta aglomeració d'alumnes,
de la universitat, de la Salla i d'alguns col·legis
que hi ha en aquell entorn.
Ja està aprovat, ja està en marxa.
L'entorn de Joan XXIII ara entra en funcionament
el pàrquing de darrere de Joan XXIII
i s'ha fet un gran esforç d'aplanar
i posar a disposició de la gent
un pàrquing dissuessori i uns aparcaments en superfície.
Per tant, anem fent tot el que està a les nostres mans
i som conscients que durant uns anys
encara serà insuficient perquè el dèficit és molt alt.
Molt bé, doncs hem parlat d'autobusos i d'aparcaments
en els primers minuts de la línia directa.
Ara anem al telèfon, el 977-24-4767.
Bon dia.
El seu nom.
Jordi Montserrat.
Endavant, Jordi.
Soc un invident d'aquí de Tarragona
i fent-me resò dels programes que tenim,
les persones que tenim programes a la vista,
jo fa sis mesos em vaig posar en contacte amb l'AMT
per oferir-me gratuïtament
per fer-los accessibles els horaris dels autobusos
a les nostres necessitats.
Però, clar, no en diuen res.
I això jo els estic dient,
els estic oferint per fer-ho jo gratuïtament.
i ara per veure si l'alcalde podia fer alguna gestió
per poder tindre alguna solució d'aquest problema.
Molt bé, Jordi.
Doncs ara li respon l'alcalde i, per cert, gràcies,
perquè veig que també ens havia enviat un correu electrònic a l'adreça
i encara no...
Sí, perquè crec que fa tants mesos que estem esperant.
Molt bé.
Doncs...
Jordi Montserrat, moltes gràcies per la seva trucada.
Tinc una pregunta.
Perdona, un moment, un moment, doncs.
Jordi.
Digui'm.
Bon dia.
Bon dia.
Tinc una pregunta.
Vostè s'ha ofert ja formalment a l'AMT?
Sí, sí, sí.
Ha parlat amb algú de l'AMT?
Vaig parlar amb el senyor Mario Cortés
i amb la senyora Tana Gina, eh?
I em van enviar, em van enviar ells una prova dels proveus,
els vaig donar la prova com quedaven,
però no m'han dit res més.
I era...
I els havia enviat diversos correus i no em contesten.
Una segona pregunta.
Era adaptació amb sistema Braille o adaptació...
No, amb MP3.
Amb MP3, sonora, eh?
Amb MP3 i amb Excel.
Val.
Perquè els segons ho puguem consultar i puguem fer-ho.
Sí, pel jaus, suposo.
Amb els jaus i sense els jaus.
Perfecte.
O sigui que ho puguem guardar amb el MP3,
amb el CD o amb un reproductor de MP3
i podem consultar el horret.
I m'heu fet fer-ho jo sol.
Doncs jo m'encarrego de parlar amb l'AMT
i que ens posem en contacte immediatament.
D'acord.
Doncs moltes gràcies, Jordi, per la trucada
i també pel correu electrònic que ens ha enviat.
Gràcies.
Molt bé.
El Jordi Montserrat, que ens acabava també d'enviar,
havia utilitzat també la via del correu electrònic.
Més coses, tornem a parlar d'alguna manera d'aparcaments,
perquè el Pere Moreno ens ha escrit
Bon dia, alcalde.
Vol saber, se sap alguna cosa de la proposta
per utilitzar com a pàrquing provisional
l'esplanada del complex Sant Jordi?
Ens diu que és un veí de la zona.
Diu que està preocupat pel futur immediat del complex.
Diu que la Generalitat ja es va afanyar a netejar
els matolls en plena campanya electoral,
però la incertesa continua.
No havia entès la pregunta.
Però la incertesa continua.
Diu, se sap alguna cosa de la proposta
per utilitzar com a pàrquing provisional l'esplanada?
Hi ha alguna esperança de fer realitat aviat el projecte esportiu?
Pere Moreno, veí de l'Avinguda Andorra del complex Sant Jordi.
Aquesta pregunta, més que a l'alcalde,
li haurien d'adreçar a la Generalitat,
però jo he estat en contacte permanent
amb el delegat del govern,
amb la responsable també d'esports
de la Generalitat de la nostra circunscripció.
Diu que estan treballant en un projecte nou
perquè ha fallat l'empresa constructora
i el projecte existent.
I, mentretant, és veritat que nosaltres,
per tant, espero que no vagi per massa lluny.
La seva preocupació és la meva preocupació,
perquè realment el que desitjo és que d'una vegada per totes
allà es faci el desitjat complex Sant Jordi.
Perquè, perdoni, el pàrquing provisional que diu el...
No, ara l'hi explico, sí.
Nosaltres vam fer una proposta a la Generalitat,
que la Generalitat va acceptar,
de fer un pàrquing dissuasori a càrrec
de l'empresa d'aparcaments municipals,
de tal manera que almenys aquell entorn
estigués una mica cuidat,
endreçat i que servís per alguna cosa,
mentre i tant no es construeix el complex Sant Jordi.
Però els veïns, en assemblea,
i no és una acusació els veïns,
són lliures, evidentment, de dir el que vulguin
i de plantejar el que considerin oportú,
van decidir que no volien que aquell esplanar
es transformés en un aparcament ni que fos provisional,
perquè tenien por que si es transformava en aparcament
el projecte del complex anés per més lluny, encara.
Per tant, la voluntat de l'Ajuntament hi és,
em consta també que la voluntat de la Generalitat hi és,
però el conjunt dels veïns van dir que no,
per prevenció, per prudència i de manera molt legítima.
Jo no els critico per això.
Molt bé, doncs queda aclarida aquesta qüestió.
Recordem que tenim el telèfon obert,
el 977-24-47-67,
per si volen parlar en directe amb l'alcalde,
tot i que de moment el que tenim,
sobretot, són missatges de correu electrònic
que ens han arribat en les últimes hores.
Per exemple, una veïna de la ciutat,
la Rosa Bonastre, li pregunta alcalde,
bon dia, dissabte passat vam estar passejant
i vam passar per on està el Club de Rem,
al costat del riu, del riu Francolí,
allà a la zona de Torres Jordi, tocant el port,
i hi havia una aixeta que perdia aigua,
per si volen donar una mirada.
Gràcies.
Ja veu, alcalde, que tenim veïns i veïnes
que fins i tot...
No, no, està molt bé, està molt bé.
Com si fos la brigada municipal.
Em pregunto de totes maneres que,
en qüestions com aquesta,
el millor seria trucar directament a algun telèfon?
En aquest cas, hauríem de saber
si és de tanca endins del club o de tanca en fora,
perquè podria ser que fos de l'exterior, no del club.
Nosaltres ara, a partir de l'escrita aquest,
parlarem amb el club, amb el Club Nàutic,
perquè és possible que sigui una aixeta d'ells,
o que sigui una aixeta pública.
En el cas que sigui pública,
nosaltres parlarem amb el port de Tarragona,
perquè això és terreny de l'autoritat portuària,
no és terreny municipal.
Ja sé que sona una mica raro, senyora...
Rosa Bonastre.
És terreny de Rosa, però és que és així.
Els terrenys portuaris que van a partir del pont del ferrocarril.
Des del pont del ferrocarril fins al mar,
és terreny portuari.
De fet, el Serrallo és terreny portuari,
no terreny municipal.
Però no pateixi que nosaltres parlarem amb el club,
i parlarem amb el port,
i també amb Ematsa,
per si fos necessària la seva intervenció.
I moltes gràcies,
perquè estar alerta amb aquestes coses
ens ajuda a millorar la ciutat.
Molt bé, doncs tornem al telèfon,
al 977-24-4767.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Pilar Castro.
Endavant, Pilar.
Hola, bon dia, ser alcalde.
Bon dia, bon dia.
A veure, bueno, jo...
Bé, més aviat era per fer un comentari,
només...
Ahir baixant a Tarragona,
quarts de cinc de la tarda,
tres quarts, més o menys,
em vaig adonar que les llums de les festes de Nadal
ja estaven enceses.
Davant de la meva ignorància
de com funciona tot un equipament elèctric,
diguéssim,
això no es podria posar una miqueta més tard.
Jo no sé si es pot canviar
i anar regularitzant
en funció de la llum natural, no?
Més que res, perquè en dates de crisi,
suposo que en tindre tot això en cés
tenen uns costos
i si ens podem estalviar,
suposo que serà bo per l'Ajuntament
i bo pels ciutadans, no?
Molt bé.
Alguna pregunta més?
Doncs, Pilar.
Ara només fer un comentari
i si podríem prendre nota,
més que res, per això, no?
Per si podem fer un estalvi una mica entre tots.
Sí, sí.
Doncs...
Molt bé.
A nivell fiscal me beneficiarà a mi,
no?
Perquè pagaré menys impostos
i tenim menys despeses, no?
i serà tot més, a veure,
més acorde, no?
Perquè si estan els llums encesos,
quan és de dia...
Sí, sí.
Queda.
De totes maneres, a quina hora deia?
A quarts de sis de la tarda?
Doncs jo vaig baixar cap al conservatori,
les nenes van sortir a dos quarts de cinc,
vaig baixar cap al conservatori,
les llums ja les veia encesa,
llavors, clar, era de dia encara, no?
Molt bé.
Jo suposo que això és només...
Deuen tindre alguna mena de regular
i es van anar canviant.
Suposo que és que si hi ha alguna persona
atenta a això, no?
No crec que sigui molt difícil.
Jo penso a casa meva
i penso que el sistema elèctric
de la meva comunitat
doncs deu funcionar més o menys, no?
Queda clar.
I ara més que res per això.
Molt bé, Pilar, doncs.
Moltes gràcies.
I ara li respon l'alcalde.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies a la Pilar Castro.
Alcalde, llums, i estalvi energètic,
i eficiència energètica.
Tenim uns ciutadans que...
No, està molt bé, està molt bé.
Aigua i d'energia, de fet, el futur
passa per controlar aquest tipus de despeses,
aigua, energia, fer-les, a més a més,
més sostenibles tots plegats, no?
El sistema està regulat no per intensitat lumínica,
sinó per un comptador horari,
i està posat en vores que habitualment
en aquestes èpoques, i durant un mes, es fa fos.
Per tant, en teoria, hauria de funcionar
a partir d'aproximadament quan s'acosta l'horari
cap a les 6 del vespre, cap a les 18 hores.
Hem de dir que aquest sistema d'il·luminació
que hem posat en els darrers anys
ja consumeix només el 20%
del que consumia l'antic sistema
de bombeta incandescent.
Per tant, diguéssim que el consum
ha baixat moltíssim, ha baixat gairebé un 80%.
Però, tot i així, parlarem amb els operaris
i a l'empresa que fa la instal·lació,
perquè és possible que, igual que alguns dies
falla algun tram i s'apaga
perquè salta el diferencial,
perquè fa una mica d'humitat,
o fa aire i es belluga,
és possible que hagi passat a l'inrevés,
que algun tram s'hagi disparat incorrectament
perquè el rellotge...
Abans d'hora.
Clar, abans d'hora, independentment del rellotge.
Per tant, donarem part a l'empresa
que està fent la instal·lació i el manteniment
perquè estiguin més atents
a aquest tipus d'errades
que poden ser no de tant l'enllumenat,
sinó d'un o dos sectors de la ciutat.
Recordem que tenim el telèfon obert,
el 977-2447-67,
per qualsevol pregunta
que vulguin formular l'alcalde.
No, em deixa que respongui.
Una altra cosa heu dit
perquè m'ho ha demanat algunes persones,
més que com a crítica,
com a curiositat,
que per què hem encès tan aviat els llums aquest any.
Això ho vam fer perquè els botiguers,
els comerciants i els empresaris de la ciutat
ens ho van demanar,
ho han fet altres ciutats també,
de Catalunya i d'Espanya,
per intentar incentivar una mica també la compra...
Reactiva el consum, eh?
Exacte, el consum, la compra, el comerç,
que no és que estigués fatal, fatal,
però home, està passant uns moments complicats
com tots plegats.
Home, fins i tot serveix per donar-li una mica d'alegria a la ciutat.
Exacte, i alegria a la ciutat,
que també ens convé,
encara que sigui durant un temps
i en aquestes festes tan assenyalades.
Per tant, donaríem resposta també
a aquella gent que diu
per què ho hem encès una setmana abans.
Clar, hi ha gent que pot entendre
que potser és una despesa massa llarga en els dies,
però també d'alguna manera
l'objectiu és reactivar l'activitat comercial.
I a mi em costa creure-ho, eh?
Però de veritat que els estudis
que han encarregat les federacions de comerç
i consumidors també
indiquen que s'incentiva el consum,
el consum, l'intercanvi, el comerç,
l'alegria, entre cometes,
si m'ho permeteu, gastadora,
quan hi ha els llums de Nadal posats
i quan hi ha aquesta sensació d'ara toca comprar.
En fi, la resposta era perquè s'entengués.
Tornem al telèfon.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Joan, de la part alta.
Molt bé.
El Joan em pot dir el cognom, sisplau?
Brunat.
Molt bé, endavant, Joan.
Hola, bon dia, senyor alcalde.
Bon dia.
Hola, Fèlix.
A veure, soc el Joan d'aquí, de la part alta.
Sí.
Jo voldria veure, si me poguéssiu dir,
el carrer major,
és llàstima que cada dos per tres
les pedres aquelles grosses del mig,
estan sempre, sempre, o trencades,
ara n'hi ha un munt de trencades,
unes que estan enfuses, que es belluguen,
jo no sé si és que ho fan bé o és que no ho fan bé.
Vol dir les rajoles.
Les rajoles, sí.
No els bellols, aduquins, eh?
Les rajoles.
Aquestes rajoles del mig,
i del costat principalment les del mig,
es belluguen molt,
estan fetes una porqueria.
Ara n'hi ha vàries que estan trencades
i arreglen una cosa
i si n'hi ha que veuen que estan mig trencadetes,
no les toquen.
Jo penso que les tinguin que arreglar totes,
perquè és una llàstima
que més sí i més no, com aquest qui diu,
han de pujar o arreglar.
Molt bé.
Joan, doncs ara...
Llavors, una altra cosa.
Digui'm.
Al carrer Pariglès,
pujant a mà dreta,
hi ha la cera que està feta una porqueria.
Hi ha un munt de plaques d'aquelles rajoles grosses
que es belluguen
i allí no ho arregla ningú.
Jo he trucat diverses vegades
els que arreglen les rajoles,
vaja.
Ah, la brigada.
La brigada.
La brigada.
I m'han dit que sí, que sí, que sí,
però no em fan cas.
Molt bé.
Jo dic, a veure si aquella cera,
perquè està tota tombada,
i abaix al carrer també,
perquè està fet una desgràcia.
A veure si...
Diu que és la de pujant a mà esquerra, diu, eh?
Pujant a mà dreta.
Ah, perdó, a mà dreta.
Sí, pujant del carrer Merceria,
a mà dreta,
a mà dreta, allà a cera,
l'altra està bastant ben cara.
Però el que és aquesta d'aquí
i la part de terra,
tocant a la cera,
està tot enfolta.
És curiós perquè abans de Santa Tecla
vam fer una intervenció molt important allà, just.
Doncs res, allò no ho han tocat per res.
Molt bé, Joan.
Vale.
Doncs, moltes gràcies.
Molt agraït, Fèlix.
Vinga, bon dia.
Les rajoles del paviment i de les voreres,
que també preocupen els ciutadans.
És veritat que el carrer Major,
es va pensar per una total peatonalització, no?
I com que de quan en quan
passen vehicles de càrrega i descàrrega,
hi ha alguns vehicles tipus taxi o tipus ambulància,
hi ha alguns veïns que tenen permís de pas,
s'aixequen.
De fet, en el seu origen,
fa més de 25 anys,
s'hauria d'haver fet
com hem fet al carrer La Nau,
que s'han fet uns blocs molt profuns,
molt sòlids,
molt ben assentats a sota,
de tal manera que no es bellugui, no?
I el carrer Major, en canvi,
són rajoles de poca fundària.
Això ens passa també al carrer Cavallers
a les voreres dels dos costats.
Són plaques de pedra
de poca fundària
que s'esquerden amb una mica de pes,
amb un vehicle de càrrega i descàrrega,
o amb un vehicle una mica pesant.
de seguida s'esquerden i es trenquen, no?
Ara farem l'avís corresponent
a la brigada d'intervenció ràpida
per mirar de resoldre
o pal·liar-ho en la mesura del possible,
igual que van fer al carrer August,
que per cert es va fer una intervenció
molt en profunditat i ha quedat molt bé.
Aquell tram del paviment
que estava fet malbé...
Que havíem tingut moltes trucades aquí...
Que era per culpa, entre cometes,
del supermercat.
Això, entre el supermercat i la plaça Verdaguer
estava permanentment trencat
i inclús es veia des del Google.
Sí, és que amb moltíssimes trucades
perquè, clar, passa moltíssima gent
per aquella zona d'Avianants.
Tornem al telèfon, al 977-24-4767.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Sisko.
Sisko, què més?
Sisko Trilla.
Endavant, Sisko.
Mira, jo volia parlar amb el senyor alcalde.
L'escolta.
Que aquí baix, al Palau de Fires i Congressos,
i a baix, al carrer del Canal Contreras
i al carrer del Palau de Protectorat,
hi ha unes cadenes.
per entrar, perquè no passin els cotxes, tal.
Jo he vist que allí ha tingut molta gent.
Jo crec que sigui més convenient
ficar uns pilons,
uns pilons que la gent pogués passar
i la mar de bé.
Perquè les voreres són molt estretes,
hi ha uns contenedors de la brossa,
quasi al costat,
i sempre hi ha caixes, hi ha de tot.
I això, doncs jo t'hi dic,
jo he vist caure gent gran i tal,
i això amb uns pilons,
com tenen molts de puestos,
seria una entrada molt bé.
Molt bé.
Doncs, alguna pregunta més?
Sí, llavors l'altra pregunta seria
que aquí dalt a la Torreforta,
el riu Montsant, número 3,
és un terreno que és de l'Ajuntament.
Jo vaig anar a preguntar
a veure què passava aquest terreno,
i em van dir,
no, no,
diu, sí,
aquest terreno no és total,
diu,
però aquí no tenen uns bancs,
uns jardins i tal.
Dic, no, no.
Dic, aquí és un terreno
que està tot un descampat,
que tothom que té gos
va cap allà,
dic que no els gosos per allà,
i l'únic que fa els parcs i jardins,
és cuidar un terreno
que està més cap allà,
que és un terreno privat,
que és el riu Montsant, número 5.
Això últim ho mirarem
perquè sí que m'hi vaig passar
fa cinc mesos o així
a propòsit d'una visita
al camp de futbol.
Molt bé.
Doncs, Sisko, alguna cosa més?
No, res més.
Perfecte, doncs ara l'acaba de contestar també.
Gràcies per la trucada i bon dia.
Vale, gràcies.
I algun comentari
sobre el tema del Palau de Congressos?
Sí, sobre el tema del Palau de Congressos,
això jo ho comentaré amb la gent,
amb els tècnics de mobilitat
de l'Ajuntament,
perquè és possible que,
dic que és possible,
no és segur,
ara m'aventuro a fer una hipòtesi,
que tinguin cadenes
perquè s'ha de treure i posar
per al cas d'emergència en el Palau
o en el cas que hagi d'entrar
i sortir algun vehicle medicalitzat.
Per tant,
és possible que hi hagi
alguna explicació d'aquestes.
Jo ho sabré
i si li sembla a vostè
li puc tornar la resposta
en el proper programa,
perquè així tindrem coses certes,
no només hipòtesis.
És possible que hi hagi
alguna cosa d'això,
perquè jo sé que he vist
en algun acte
en el Palau de Congressos
com treuen la cadena
per fer passar una ambulància
o per fer passar algun vehicle
d'aquests
que necessiten passar
i en canvi no pot sortir
perquè hi ha un cotxe
en doble fila
al General Contreras
o hi ha alguna dificultat
per l'amplada.
Per tant,
això ens en informarem.
Perfecte.
En qualsevol cas,
si és veritat,
a mi no em consta
que hi hagi hagut queixes
de gent que ha caigut,
però evidentment
ens creurem
en aquest senyor
que ha pres la molèstia
de trucar
i el que sí faríem
és posar
o pintar
d'un color
molt intens
i molt vistós
les cadenes
o posar
algun senyal lumínic
que indiqui
que estan les cadenes
si és que les cadenes
no es poden substituir,
que ho sabrem.
Una pregunta,
una consulta
a través del correu electrònic
sobre la crisi,
molt relacionada
amb l'impacte
de la crisi econòmica
i amb el tema
de la feina,
de la falta de feina.
És la Josefa Pubill,
diu,
bon dia alcalde,
tinc dos fills joves
que es troben a l'atur
i viuen amb mi a casa.
Treballaven
quan es van fer
les proves
pel Corte Inglés
i ara s'han quedat
sense feina.
En fi,
per ressormir-ho,
l'apertura d'Ikea
podria ser un projecte,
això ho cobrirà a Tarragona,
m'interessaria
fer arribar els currículums
a l'empresa Ikea.
Quan podria funcionar?
Salutacions i gràcies.
En fi,
la gent,
clar,
amb el context de crisi...
No,
és lògic,
és lògic.
El Corte Inglés
va suposar uns 700,
entre 700 i 1.000 ocupacions
entre directes i indirectes
en el seu moment,
ara fa una mica més d'un any
i per tant
és veritat
que va haver-hi gent
que es va poder situar
laboralment
i hi ha gent
que no es va poder situar
o gent que es va situar
que finalment
ha quedat substituïda.
Ikea té la intenció
de venir a Tarragona,
ja ho hem dit moltes vegades,
i estem acabant
les converses amb ells.
En el moment
en què això es formalitzi,
perquè només queda,
com ja s'ha dit,
l'acord amb alguns propietaris,
amb molt pocs propietaris
d'aquests terrenys,
ho faria en públic
perquè ells mateixos
faran l'obertura
del plaç
per formar
i seleccionar gent.
Molt bé.
una altra qüestió
que també s'ha acabat
d'arribar
a través del correu electrònic
i que té alguna cosa
a veure
amb la crisi,
amb el context econòmic.
Només posa Javi
al correu electrònic,
Javi de Tarragona,
Buenos días, señor alcalde.
Ante todo,
deseo que su hija
se recupere
cuanto antes
del accidente de tráfico
que tuvo.
Mi queja viene
al caso de la crisis otra vez.
¿Puede el consistorio
hacer algo
para rebajar el sueldo
de los concejales
y cargos de confianza
que cobran muchísimo más
que un trabajador como yo?
Y después,
un altra qüestió
que no te resabora.
¿Puede un ciudadano
soltar su perro
en los jardines del parque?
¿Está prohibido?
¿El césped no es
para que jueguen los niños
y no para que se meen los perros?
¿Me puede facilitar
un teléfono
para denunciar
a personas rápidamente
y que venga la urbana?
Si les dices algo,
pueden llegar
a agredirte
o hacer que el perro
se encare contigo.
Gracias por todo.
Pase un buen día, Javi.
Sí,
l'última cosa
que ha plantejat,
jo li respondria
que efectivament
no se enfronti
ni física
ni directament
amb ningú,
que avisi
un telèfon
que té vostè
la pàgina web
de l'Ajuntament,
que és el telèfon verd
o directament
a la Guàrdia Urbana.
La Guàrdia Urbana
sap que té prioritat absoluta.
De fet,
encara que no ho sembli
i ja m'ho ha reconegut
molta gent
que sí,
és veritat,
s'ha reduït bastant
el nombre de tifes
que hi ha a la via pública
des que perseguim,
voltem i sancionem.
I hem fet
aquella campanya
de sensibilització
que s'haurà de fer
periòdicament.
ja vaig dir en el seu moment
que no eliminaríem
el 100%
dels incivics,
que sempre hi ha gent incivica
per desgràcia
i els hem d'anar perseguint.
Per tant, vostè,
primera recomanació,
no se'n fronti mai directament,
en tot cas,
sí que amablement
li pot dir
que això no es pot fer,
però
ens ajudarà molt
que vostè
ens ho comuniqui ràpidament
i si pot identificar
el gos
i la persona,
doncs encara
millor.
Respecte dels sous
de càrrecs de confiança
i regidors,
mirin,
nosaltres,
això de molt o poc
està en funció,
evidentment,
de què es compari.
Segurament
són sous alts
en relació
al que cobra
un PO
o un obrer
no qualificat,
són molt baixos
en relació
al que cobra
un comandament
intermig d'una gran indústria
o de la banca,
per exemple.
Nosaltres,
en aquests quatre anys passats,
hem congelat
tots els sous,
per tant,
no s'ha pujat
ni un euro,
ni un euro,
ningú,
és més,
l'any passat
ens vam reduir,
en el meu cas,
el 10%,
és a dir,
que no només
no ha pujat
el sous,
sinó que,
a més a més,
l'hem reduït
tots,
a més a més.
Recordem que tenim
la línia oberta
del telèfon,
el 977-24-47-67
i, mentrestant,
alcalde,
arriben altres preguntes
a través del correu electrònic.
Per exemple,
Jesús Ruiz,
ens acaba de fer
aquesta pregunta
fa pocs minuts.
Bon dia, alcalde.
M'agradaria saber
què ha sigut
de la torre de pisos
que s'havia de fer
a la Tabacalera.
Vaig llegir en un foro
que a la plaça Imperial Tàrraco
podria anar
a una altra torre
a la facultat.
M'imagino que es refereix,
evidentment,
a l'antiga facultat de lletres.
És veritat,
estaria molt bé
una torre emblemàtica
en aquell emplaçament.
Gràcies,
Jesús Ruiz.
És veritat,
és veritat
que ha d'anar
a una torre
de 19 alçades
al costat de Tabacalera
que, a més a més,
el conveni urbanístic
d'aquell sector,
a proposta meva,
diu que ha de ser fet
per un arquitecte
de prestigi internacional,
per tant, ha de ser un edifici
d'aquests emblemàtics.
El que passa
és que la crisi
doncs ho afecta tot
i, en aquest cas,
la propietat
que és encara
del Tadis
d'aquell solar,
d'aquell sector del solar,
no ha estat capaç
de vendre-ho a ningú
que pugui fer
un edifici.
Tot el que s'està construint
just al costat
és els terrenys
de pisos
de protecció oficial
que el Tadis tenia
que ho va vendre
amb un constructor particular,
que és l'edifici
que ja s'està
a punt d'acabar
i el carrer que s'ha obert,
que és Manuel de Falla,
i els que estan fent-se
just a la vora,
al costat,
per acabar el carrer
Vida de Barraquer,
aquests són
d'alguns
dels antics propietaris
de Solars
que estan fent pisos.
Però sí,
és veritat
que allà va
a una torre
de 19 alçades
i ha d'estar feta
per un arquitecte
de prestigi internacional
perquè marcarà molt
l'skyline
de la ciutat.
I, efectivament,
vostè està molt ben informat,
a la Praça Emperial Tarraco
hi havia l'idea,
el projecte,
la voluntat
de fer un edifici
també municipal
que ens permeti
desllogar,
perquè en aquest moment
estem de lloguer,
l'edifici de la Rambla
i fer l'edifici municipal
allà.
Però se'n recorda
vostè que vam dir
que només ho faríem
quan poguéssim
vendre els terrenys
del darrere,
de tal manera
que a la ciutat
aquesta operació
no li costés
ni un euro.
Per tant,
l'operació
es farà
quan puguem
vendre els terrenys
de darrere
i hi hagi
un privat
o uns privats
que ens paguin
el que val fer l'edifici
perquè a la ciutat
no li costi
ni un euro.
Molt bé,
doncs arriben més
preguntes a l'alcalde
a través del correu electrònic
també relacionades
amb temes de mobilitat
qüestions incíviques.
Per exemple,
la Lavínia
ens comenta
a través del correbondi
el senyor Ballesteros
fa temps
ens va comentar
que faria
un carril bici
des de l'Avinguda Catalunya
fins a la Universitat
aquí posa entre parèntesis
Avinguda Andorra
hi ha uns quants solars
que podrien fer servir
per fer-lo
i a més
podrien
podreu aprofitar
per un aparcament
dissuasori molt gran.
No sé exactament
a què es la faré.
No, no, té raó, té raó.
Miri,
si van vostès
des de la facultat de dret
per entendre...
Avinguda Catalunya
jurídica,
Avinguda Catalunya,
carretera de Valls
i zona educativa.
Ah, per comunicar
els dos campos.
Els dos campos.
Aquesta és una idea
que tenim
la universitat
i la ciutat
que la volem posar en marxa.
Aquesta senyora
ho ha vist molt bé
perquè hi ha terrenys allà
en el que és
el pla parcial 1
que és el final
de l'Avinguda Catalunya
tocant a la rotonda
de la carretera de Valls.
Hi ha uns terrenys
que són de particulars
que hem intentat
fer convenis amb ells
perquè puguin fer servir
de pàrquings dissuasoris,
però com que és propietat privada
i no han volgut fer aquests convenis,
no els hem pogut habilitar.
I efectivament,
segueix en peu.
El que passa
és que estem esperant
justament el desenvolupament
d'aquest pla parcial 1,
perquè s'entenguin,
és que potser m'estic endollant...
El pla parcial 1
és el que està enfront
a l'altre costat
de la carretera de Valls
de les cases barates,
que són uns solars
que estan allà...
Passat la rotonda
de l'Avinguda Catalunya,
aquells solars buits.
Entre les dues rotondes,
la de Joan XXIII
i la de l'Avinguda Catalunya.
Hem contactat
amb diversos dels propietaris
que ens podien fer
per servir
d'aparcament dissuasori
i no ha estat la seva voluntat
deixar-nos-ho fer
i com que són propietats privades
nosaltres no les podem envair.
tots els pàrquings dissuasoris
que hem fet
en aquesta ciutat
han estat propietats privades
o en algun cas públiques,
però allà no n'hi ha,
que hem fet un conveni amb ells
per poder utilitzar-ho
com a pàrquing dissuasori.
En aquest cas
no ha estat possible.
Si vostè coneix
algú d'aquests propietaris
que ens ho pogués facilitar,
estaríem encantats de fer-ho.
Aquesta ho enviu segurament allà,
perquè també ens fa una altra pregunta.
Però sí que la voluntat
és unir els dos pàrquings
amb un carril vici.
Molt bé, doncs queda clar.
Deu viure molt a prop
perquè també ens comenta
una qüestió sobre incivisme
relacionada amb el que parlàvem
abans dels gossos.
Diu, passi pel parc de darrere
de les cases barates.
Fa vergonya la pudor
i brutícia dels gossos.
Es queixa que molts animals
estan sueltos pel parc
i que ella diu també
que li comentem a algun urbà,
a alguna gent de la Guàrdia Urbana
i no fan cas.
I posa aquest exemple
del parc que es va fer
no fa gaire,
és bastant nou,
que hi ha darrere
de les cases barates.
Aquell parc té un problema d'origen
però no es pot resoldre
perquè es queda així
perquè si no envairíem
les cases barates,
que és que és un parc enclotat.
I en ser un parc enclotat
està molt lluny
de la visió normal
d'una patrulla de Guàrdia Urbana
o d'un motorista
o de qualsevol vigilant
que passi per allà.
I aleshores és veritat
que quan està més ocult,
com és el cas d'aquest parc,
que sí que és veritat
que a nivell de jardineria
està molt ben cuidat
i jo per desgràcia
ho he pogut comprovar
aquests dies
que m'he passat uns quants dies.
Per cert,
agraeixo un dels comunicants
el de la salut de la meva filla
que està evolucionant favorablement.
És un parc que està ben esjardinat,
que està ben conservat,
però és veritat
que es poden conduir
més conductes incíviques
perquè està enclotat
i per tant oculta
la visibilitat de molta gent.
Doncs intensificarem
la vigilància
sobre aquell sector,
farem que les patrulles
que passin per allà a la vora
parin i baixin
a donar un tomb,
però també és veritat
que la pròpia orografia
d'aquell parc
fa que difícilment
el puguem controlar
també com, per exemple,
el parc de la rotonda
de l'Avinguda Catalunya
que fa Avinguda Catalunya
a Xanfra
amb Avinguda d'Andorra
que és a la vista
i per tant
és molt fàcil de controlar.
Molt bé, doncs,
recte final ja del programa,
anem a atendre
una última trucada
a través del telèfon
perquè després també tenim
un parell de comentaris
al correu electrònic.
Anem al 97724
a 4667.
Bon dia.
Bon dia.
El meu nom, David García.
Perdó?
David García.
Doncs endavant, David.
Bona, m'alegro molt
per allò de ser fill
a l'opinió de tot,
senyor alcalde.
Moltes gràcies.
I després el volia comentar
el pas de vianants
aquell que van comentar
que parlaria vostè
com el senyor de Goya
allà dalt de tot
de Rui de Virgili
i aproximadament
per Anna Tarragona 2.
Està parlat
i estan en fase d'estudi.
Vinga, moltíssima.
I una altra qüestió.
Nos han proposat
zona verda, zona blava.
Bé, veïns, zona verde
i no veïns,
però zona blava.
A veure si això
pujaria els impostos
dels veïns?
No, no, no, no.
No pujaria res?
No, no, no.
Això és un...
Ho hem fet
perquè vostè ho vegi
i vegi com funciona.
Ho hem fet a Ciutat Jardí
a petició dels propis veïns.
Aquesta Ciutat Jardí
que hem remodelat ara
fa molt poc
i que vam inaugurar
i els veïns ens ho van demanar
perquè la gent
que ve de fora de Tarragona
no aprofiti per aparcar aquí
tot el dia
i se'n vagi a fer gestions
i us col·lapsi a vosaltres
els carrers.
Llavors, això
només
es pot fer de dues maneres.
Una,
que tingueu un preu
molt, molt, molt baix
i simbòlic
com és el cas
de Ciutat Jardí
i que pugueu deixar
els cotxes
amb la tranquil·litat
de saber
que no tindreu cap sanció
i l'altra
és la possibilitat
d'establir una tàrgia
o alguna cosa
perquè ho pugueu fer.
D'això podeu parlar
amb la regidora corresponent
que és la Begoña Floría
que és amb la que s'ha fet
el de Ciutat Jardí
i realment està funcionant
molt bé
perquè sou zones
d'accés a la ciutat
que la gent que ve de fora
pot deixar el cotxe
i està tot un dia
aparcat
col·lapsant
aquests carrers.
Un dia i un mes
i ja està
un any i en pico
que tenen un cotxe abandonat.
Doncs això encara pitjor.
Molt bé, David.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies per la seva trucada.
Ja no podem atendre
més trucades al telèfon
perquè estem en els últims minuts
de la línia directa
i encara tinc aquí
un parell de correus electrònics
alcalde
que ens han enviat aquest matí.
Jo deia al principi
del programa
que si em donava temps
li preguntaria
per qüestions com això
de les Smart Cities
i és que hi ha un oient
que diu
queria saber
buenos dias
es diu Nicolás
diu buenos dias alcalde
queria saber
en què consiste
todo este tema
de las Smart Cities
porque estoy leyendo
últimamente en los diarios
sobre este tema concreto
pero no sé bien
lo que es
ni lo que supondrá
para nuestra ciudad.
Se traducirá
en puestos de trabajo
qué beneficios aportará
muchas gracias.
Si això de Smart Cities
a mi també m'ha costat
entendre-ho
no cregui...
com ho traduïm?
Ciutats intel·ligents?
És molt fàcil
miri
són ciutats intel·ligents
i què són
les ciutats intel·ligents?
Doncs miri
quines són
en primer lloc
les que estàvem
allà a Barcelona
doncs miri
Sao Paulo
Tòquio
Bangladesh
ai perdó
Bangladesh
Nueva Delhi
i la seva àrea d'influència
Chicago
San Francisco
Boston
Estocolm
Gran
Berlín
Barcelona
Sant Cugat
Terrassa
Tarragona
Sant Ander
Màlaga
una experiència
concreta de Valladolid
i què són
ciutats intel·ligents?
Ciutats intel·ligents
són les que busquen
solucions
intel·ligents
per ser més sostenibles
mediambientalment
ser més sostenibles
econòmicament
millorar
la salut
i la mobilitat
i
democratitzar
el que seria
l'espai públic
ja sé que tot això
són paraules molt complicades
li poso un exemple
nosaltres
a partir d'inversions
privades
podem
posar
sensors de llum
en els 28.800
punts de llum
que tenim a la ciutat
de tal manera
que s'apagui
cada fanal
en funció
o que baixi
la intensitat de llum
en funció
de la intensitat
de llum
del dia
no fa la mateixa llum
un dia
núvol
d'hivern
que un dia
núvol
d'estiu
no fa la mateixa llum
o la mateixa necessitat
de llum
un dia
despejat
d'hivern
o d'estiu
també es poden posar
molts dispositius
que ara no li explicaré
és a dir
és ciutats
que busquen
solucions
tecnològicament
assumibles
per
consumir
menys llum
aprofitar
millor
l'aigua
aprofitar
millor
els recursos
que tenim
i això
hi ha experiències
molt importants
molt molt molt importants
nosaltres hem fet una primera experiència
que és justament
al carrer
darrere del diari de Tarragona
per entendre'ns
on hi ha la sirena
davant del Martí Franquès
hi havia una fuita
d'aigua
que els veïns es queixaven
en comptes d'obrir
tota una rasa
de tota la canonada
per veure on teníem la fuita
es va autoritzar
un mètode
molt pioner
a tot el món
que és
foradar
el carrer
amb uns forats
de mig centímetre
o d'un centímetre
amb unes broques
fins
de punta a punta
i
injectar
gas
heli
de tal manera
que en el forat
on surt
el gas
heli
és allà on està
la fuita
això ens evita
primer
el cost
d'haver d'obrir
tota una rasa
d'obres
la molèstia
pels veïns
de tenir tot un carrer
obert
de banda a banda
amb obres
i la rapidesa
amb l'actuació
i amb la resolució
del problema
realment es va resoldre
en dos dies
una obra
que en condicions normals
ens hagués costat
com a mínim un mes
i uns costos
molt alts
això són solucions
intel·ligents
buscar aliances
amb empreses
tecnològiques
les millors del món
IBM
Cisco Company
totes les millors
empreses del món
perquè ens ajudin
a buscar solucions
intel·ligents
perquè la nostra ciutat
gasti menys
aprofiti més
l'aigua
etc.
nosaltres vam presentar
el projecte aquest
de Jardí Vertical
de la Tabacalera
que és un projecte
que tenint un jardí
aprofita
estalvia
26.000 litres
d'aigua
cada dia
perquè el propi
Jardí Vertical
de la Tabacalera
depura l'aigua
que després
aprofitem
per regar jardins
horitzontals
ordinaris
i a sobre l'aigua
queda molt més depurada
i s'aboca
més neta
al claveguer
en general
i no només
estalviem aigua
sinó que estalviem
energia
per tant
estalviem
emissions de CO2
a l'atmosfera
és a dir
són solucions
aquestes
Sant Cugat
va presentar
un carrer intel·ligent
que té tots els serveis
integrats
fins i tot
podem estalviar
amb brossa
perquè
hi ha possibilitat
de posar detectors
de nivell d'ompliment
dels contenidors
de tal manera
que un camió
si un contenidor
està poc ple
no cal que pari
s'estalvia
una parada
una ruta
i hores d'operaris
és a dir
és buscar solucions
ara jo l'he explicat
3 o 4 propostes
molt petites
n'hi ha de més grans
i d'envergadura més gran
el cotxe elèctric
solucions de mobilitat
que canvien la direcció
d'alguns carrers
en funció de si hi ha buss
o no hi ha buss
indicadors
de pàrquings lliures
en tota la ciutat
indicadors
d'arribada exacta
al segon
de l'autobús
en cada una
de les parades
és a dir
o inclús en el mòbil
de cadascú dels usuaris
que vulgui
és a dir
solucions aquestes
que ara semblen
sense ficció
però que en 5 o 6 anys
seran una realitat
acabo
no sense ficció
el Facebook i el Twitter
perquè ja estan
super de moda
acabo
perdó
llavors
si donaran llocs de feina o no
que em sembla
l'altra pregunta
evidentment
les empreses
que vulguin implantar
aquestes solucions aquí
que en principi
vindran
de manera gratuïta
perquè volen ser pioneres
i ensenyar-lo en el món
evidentment
donaran llocs de treball
a enginyers
a joves elèctrics
a feines
d'obres
o petites reparacions
evidentment
acabava alcalde
li deia el tema
del Facebook i del Twitter
que ja no és una cosa
del futur
sinó que
és del present
perquè tenim aquí
la Montseleu
que el vol felicitar
per la iniciativa
de contactar
per fer un cafè
amb usuaris de Facebook
no sé si és que ha quedat
fer un cafè
amb els seus amics
del Facebook
que em sembla
que són uns quants
i ho penso
que en aquestes èpoques
complicades per a tothom
és bo estar a prop de la gent
i vostè ho fa molt sovint
enhorabona
ah sí
doncs és una experiència
molt divertida
molt bonica
ja ho ha fet o ho farà?
sí sí
ja he fet
tres
no perdó
set cafès
amb sis persones
del Facebook
els amics
o els de Facebook
que tinc
que són més de
4.900 amics
llavors els seleccionem
a l'atzar
això va ser una broma
amb uns
ens escrivien molt
com sempre
amb 50 o 60
dels de Facebook
que estem tot el dia escrivint
ens escrivien molt
ens parlem molt
però no els coneixem físicament
li vam dir
escolta per què no quedem
a fer un cafè
se'm va ocórrer
posar-ho al Facebook
llavors a partir d'aquí
molta gent es va apuntar
a fer el cafè
així és que
de quan en quan
quan la gent
m'ho permet
faig una petita aturada
d'una hora
a hora i mitja
i fem un cafè
amb 6, 7
o 8 amics
de Facebook
i és una iniciativa
interessant
molt bé
doncs també li agraïm
que de tant en tant
a la seva agenda
reservi una hora
un cop al mes
per atendre les preguntes
dels ciutadans
a través d'aquesta línia directa
alcalde
moltes gràcies
aquesta és l'última
del 2011
ens retrobarem
amb la línia directa
el 2012
i segur que d'aquí a Nadal
encara ens trobarem
algun dia
davant d'aquests micrófons
així que vagi molt bé
i fins la propera
moltes gràcies
adeu-sia bon dia
dient
�fort
i