Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Les 12 de migdia i 9 minuts, com cada dimecres, un quart de català, Tarragona Ràdio,
amb l'Enric Garriga. Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com estem?
Avui no plou.
Avui no plou, eh?
Després de la vell...
Et vas mullar o no?
Sí.
Molta gent va sortir, jo almenys vaig sortir sense parar aigües de casa.
Com que últimament també plou aquí dins de l'estudi, a vegades...
Sí, avui no, avui no fem cap sorteja.
Avui no hi ha aigua ni sortejos.
No?
Avui no.
Avui no hi ha risc, doncs, eh?
No, avui tenim un programa melòdic.
Molt melòdic i molt musical, eh?
Sí, perquè tenim molta música.
Doncs vinga, va, comencem amb la música.
Un cop et diré que m'apartis.
Els acords mai sonen bé sense el martir.
Mai més.
Mai.
Mai més.
T'he sentit a prop a tot arreu on vaig
Un combat cos a cos
Que sembla no que avarra-se mai
Potser per fer-ho més fàcil
Busco aire
I encara que no m'agradi
Gaire o és mai
No trobo un espai
Avui comencem amb la música de Guillemino, Enric.
Guillemino és un artista...
És un tio que es diu Pau Guillemet
i d'aquí el nom artístic és el Guillemino.
És un artista, com ja es pot notar, que és una cosa així electrònica.
Es mou molt a l'ambient de clubs
I té repercussió internacional
I amb aquest món electrònic i tal
Acaba de treure disc fa poquet, aquesta primavera
No sé si fa un mes o una mica menys
O una mica més
El disc es diu Fang
I per què el posem?
Doncs perquè ni més ni menys que aquest personatge demà estarà aquí a Tarragona
I no estarà sol, ara explicarem qui estarà
Dins del festival Mirall Sonor
Que és la segona edició d'aquest festival que es diu Així
Que ens ve des de Terres Gironines
Amb una organització, encara no me'n recordo com es diu
Però ho he vist per aquí al web
Sí, organitza una entitat que es diu Brava Cost
Igual que aquí tenim els Do It Yourself
Que són Music from Tamarit
Doncs una productora d'aquest estil que munta festivalets
És un festival modest
En quant a quantitat
Però gens modest en quant a qualitat
Per què?
Perquè comença demà
En aquesta segona edició de Tarragonina
També es fa en altres llocs de Catalunya
I en el cas de l'edició de Tarragonina en Guanyes la segona
Comença demà a la sala del Cau
Amb Guillemino presentant el seu disc Fang
Fang escrit en català
F, A, N, G
Però evidentment ell juga amb la dualitat fonètica
Perquè Fang en anglès
El disc hi ha cançons en català
I algunes en anglès
I això ja és marca de la casa en els últims anys d'ell
En aquest hi ha més pes de cançons en català
Però n'hi ha tres o quatre en anglès
I llavors ell juga amb la dualitat aquesta
Que el Fang en anglès
És el que anau a dir amb el Funky
Saps? La música Funky i tal
Llavors ell juga amb aquest Funk electrònic i tal
I aquesta primera cançó que sentíem
És la primera del disc
Es diu Fer Foc
I dèiem que actua demà a la sala del Cau
A les 10
En la primera jornada d'aquest festival
Que té dues potes
Una a Tarragona i l'altra a Rasquera
A la sala Lo Submarino
Doncs bé
Demà dijous a Tarragona
Tenim el Guillemino
I un personatge famós i històric
De la vanguarda europea dels últims 30 anys
Que és el japonès Damos Suzuki
Que tot i que és japonès
És famós a Europa
Perquè va formar part dels Cannes
Un grup de rock progressiu d'alemany
Dels anys 70
Molt influent en el seu moment de culta
I avui en dia encara més
I molt influent en tota aquesta nova electrònica
I música experimental i tot això
Doncs bé
Aquest personatge històric
El tenim demà aquí a Tarragona
Actuant al Cau
Acompanyat amb una banda catalana
Que es diu Cuso
I que ben bé no sé què faran
Perquè aquest és un home que fa 30 o 40 anys
Que toca
I que sempre està
Parlemàment en gira
I per tant
No va amb la dinàmica típica
De faig un disco
Faig la gira de promoció
Ell és un músic i va fent concerts
Independentment del que pugui publicar o no
Bé, tot això ho tenim demà a Tarragona
Divendres
Pau Riba
Les Aux i Carles Ribot
Actuen
Lo Submarino
De Rasquera
Els...
Ah sí, he dit els preus?
No
No
Tarragona demà al Cau
9 o entre 9 i 11 euros
9 si el comprem anticipat
I 11 a la porta
Pau Riba
Les Aux
Pau Riba l'en tenim fa poc aquí a Tarragona
La fa bé una setmana o dues
Doncs demà tornarà a estar per les nostres comarques
Però una mica més cap allà
A Rasquera
A Les Aux i Carles Ribot
Aquí el preu són 8 euros
I el festival es tanca dissabte a Tarragona
Amb l'actuació d'Albert Pla
Que actualment es presentarà
Ara això té
Ell va variant d'estètica
De presentació i tal
I ara està fent bolus
Amb un...
Amb el guitarrista flamenc
Com es diu?
Espera que ho tinc per aquí puntat
Amb el...
Amb el...
Amb el Diego Cortés
Això
Amb el guitarrista Diego Cortés
I ara està fent concerts
Doncs amb el Diego Cortés
I per tant amb un aire
Amb el seu passat més aflamencat
Les seves cançons són les mateixes
Però doncs segons a mi toca
Són més flamenques
O són més pop
O són més cantautor
Doncs ara està fent gires
Amb el Diego Cortés
I actuen ell
I el grup...
Un grup del...
Surtint dels últims temps
Del Sona 9
Que és el quart primera
Que es diuen així
Perquè anaven a tu
A les cases
Abans de passar...
Actuaven a les cases
A un volum discret i modest
I aquesta és una característica
De les seves
Van treure fa poc un disc
Com es diu el disc?
O...
Sí, el disc...
És igual
Quan s'ulti ja ho direm
Ja ho trobarem
Ja ho trobarem per aquí
Acaben de treure un disc fa poc
I...
Doncs actuen a la sala 0
Dissabte
També a les 10 de la nit
Tots els concerts són a les 10 de la nit
I en aquest cas
L'entrada
Primer ha d'haver actuar als 4 de mes
Després de haver el pla
L'entrada són 20 euros anticipada
I 24 a la porta
Això per una banda
Per parlar del Guillemino
L'excusa era que hem posat una cançó
I mira, tenim un festival
Però hi ha un altre festival
Aquest cap de setmana a Tarragona
Del qual m'assembla que ja n'heu parlat moltíssim
Que és el Minipop Tarragona
Però com que a un quart de català
També parlem de la música català
Destaquem els concerts
Al vessant dels concerts
Perquè n'hi haurà com a mínim
Hi ha el Marc Parrot
Com a gran figura
Per mi de tots els que hi ha
Està un pas per endavant dels altres
Opinió meva
Marc Parrot
Que canta en català ja fa temps
Que fa discos en català
Després hi ha altres
Hi ha el Super Panda DJs
Que són disjogues locals
Que també fan sessió de música en català
Maria Rodés
Que canta més en castellà que en català
Però em sembla alguna que també la canta en català
Febrero
Grup Tarragoní
Canyero
Però que no canta en català
De moment
I el Niu Raimon
Que està
Amb un percentatge desequilibrat i desigual
Però que té algunes cançons
Té algunes cançons en català
En català
I tal
Bé
Tots aquests
Actuen dissabte
A partir de les 6 de la tarda
Doncs a les 6
Super Panda DJs
A 3 quarts de 7
Maria Rodés
A les 8
Marc Parrot
A les 9 febrero
I a dos quarts d'11
Niu Raimon
I molt aviat no?
Per ser un festival
Sí
Però com que és un festival
És el Minipop
És el Minipop
Pensat per a públic familiar
Amb canalla i tal
Organitzen les tecletes
Que són aquell col·lectiu de mares
Que reivindiquen
Que les festes
Se puguin anar amb la canalla
I que són les que cada any
Per ser la tecla
Monten un concert
Per anar amb canalla
Per això és aquests horaris
Estan assequibles
Per a les famílies
Per a l'est
Em sembla que no cal que digui res
Perquè ja n'heu parlat molt
Del festival
Hem parlat
De sortèn
Diquem la web
Si a algú li interessa
Digues les webs dels dos festivals
Per a mirar informació
I ja està
El Mirall Sonor
És
www.mirallsonor.cat
I
El festival del Minipop
És
Sense 3B ni res
Directament
www.minipop.tagletes.org
I aquí ho teniu tot
Perfecte
Aquí teniu tota la informació
D'aquests dos festivals
Que hi ha aquests dies a Tarragona
El Mirall Sonor fins dissabte
I el Minipop
El dissabte
El Passeig de les Palmeres
Ja sabeu que n'hem parlat
Àmpliament
Aquests dies
Al matí de Tarragona Ràdio
Més enllà dels festivals
I de la música en català
Com sempre
Diverses notícies
Diverses novetats
En el món de la llengua catalana
I d'una banda
Parlem de diversos aspectes
Relacionats amb la Generalitat
En aquest cas
Enric
I una d'elles
És promoure el català
Entre els dimarts
Per integrar-los
Sí
Són diguem
Cosetes de la Generalitat
Cosetes oficials
Que estan sotint aquests dies
Tot i que
En el període electoral
La cosa ha estat molt parada
I no hi ha
I rastreixant
Amb el buscador de notícies
Els hubs
I tot això
Es troba poca cosa
Sobre política lingüística
O llengua catalana
D'actualitat
N'hi ha
Petites cosetes
Que van
Sortint com a xampinyons
Per aquí i per allà
I una
Que ha sortit
Aquesta setmana mateixa
És aquesta
Que he agafat
El vol
Diu poca cosa
Simplement que la Direcció General
D'Assumpte Religiosos
De la Generalitat
Ha previst
I té en marxa
Ja la promoció
Promoure l'ensenyament
De la llengua catalana
Entre els líders religiosos
De totes les confessions
Majoritàriament els mams
Perquè diguem
Per una raó de quantitat
Simplement
No és perquè
Concedin més aquests que d'altres
Sinó perquè n'hi ha més
N'hi ha més d'aquesta religió
Que d'altres religions
I més líders religiosos
D'aquests
Residint entre nosaltres
Que d'altres religions
La idea és
És de calais
I lògica
A veure
En aquestes comunitats
Els líders religiosos
Tenen molta influència
I
Lideratge
I per tant
Si convencem els líders
La resta
Venen sols
I aquesta és la senzilla
I lògica
De l'estratègia
Per què hem d'anar
A ensenyar
A crelar els mams
Per això
Per què tenen el seu
Per què és l'últim
I a més diu
Diu el responsable
De la direcció general
El Xavier Puigdollas
Diu
Diu
Diu
Diu
Dels líders
D'altres religions
Diu
Han de fer un esforç
Per integrar-se
En la cultura
I parlar la llengua pròpia
Per evitar precisament
Possibles lliguetos
És a dir
També clar
És veritat
La idea d'integrar
És la d'evitar
Que hi hagi lliguetos
I
I
Que només parlin entre ells
Exacte
I que hi hagi
Aïllament social
D'uns grups i uns altres
Per qüestions religioses
O lingüístiques
Cada un té la seva llengua
Però sí
En tenim una en comú
La llengua comuna
Que sovint
És un concepte
Que apareix molt aquí
La llengua comuna
També
Els espanyols
Aquells del nacionalisme
Lingüístic espanyol
Que també ve després
Aquells també parlen
De la llengua comú
Però en un altre sentit
En un altre sentit
En un altre sentit
Si nosaltres fem
Que el català
Sigui la llengua comuna
Com diuen els del plataforma
Tots aquests grups
Ètnics
I culturals
Diferents
Poden mantenir
La seva diferència
Però al mateix temps
Integrar-se
En la nostra societat
Còmodament
Gràcies al domini
De la llengua
Doncs una de les novetats
Relació amb les cosetes
Aquestes de la Generalitat
I ara
Veig que parlàs
Del termcat
Sí
Cosa senzilla
I simple
El termcat
És l'organisme
És l'organisme
Del centre de terminologia
Catalana
És un organisme
Que ja ha fet
El seu 20è aniversari
Fa pocs mesos
Ja n'hem parlat
I
La novetat
És que es traslladen
Es traslladen
De local
Fins ara
Estaven al carrer
Diputació
A un lloc
Que pels que som d'aquí
Ens caia lluny
De totes les estacions
Ho sé per experiència
I en canvi
Ara
Es traslladen
Al carrer Mallorca
L'edifici
El número 272
O 274
Que és tan senzill
Com dir que estan
Al mateix edifici
On hi ha
El consensi
Per la normalització
Lingüística
Que és un dels organismes
Fundadors
Del termcat
Per tant
Era lògic
És lògic
I estarà millor
I
Simplement
Feia set anys
Que estaven
Al carrer
Diputació
Veig per aquí
Senzillament
Si algú
Dels nostres oients
Que ja estan familiaritzats
Utilitza el termcat
Per fer consultes
De neurologismes
I coses d'aquestes
Sàpiguen que
Avui i demà
Justament per causa
D'aquest trasllat
Els servidors
Estaran apagats
I per tant
Avui i demà
Els webs del termcat
No devran funcionar
Per tant
Diguem que
La part de servei
Al tanto
Ningú s'espanti
Si avui no li va
Al web del termcat
Perquè és que estan de trasllat
I a partir del 6 de juny
Ja comencen
L'activitat normal
I
Diguem
D'atenció al públic
I podràs anar físicament allà
Però diguem que
La cosa dels servidors
I dels webs
Només estarà
Desconnectada
Avui i demà
I per tant divendres
I el cap de setmana
Ja funcionarà tot això
Perfecte
I què més
Què més ens portes avui
Enric
Una altra coseta
D'aquestes
D'organisme públic
En part de la Generalitat
Però d'autònom
Que és l'Institut Ramon Llull
Petites novetats
De l'Institut Ramon Llull
Que es van movent
Per una banda
L'Institut Ramon Llull
I l'Institut Basc Etxepare
Que ve a ser l'equivalent
De la cultura basca
Doncs col·laboraran
En l'extra projecció exterior
De la llengua
I la cultura catalana
I la basca
Per això van signar
Un acord dilluns passat
Sí, dilluns de la setmana passada
Van signar un acord
A Sant Sebastià
Que compromet les dues institucions
A dues termes
Accions conjuntes
En aquest sentit
Fins aquí
Perfecte
També s'han posat
En contacte
Amb els responsables
De política lingüística
De la Junta de Galícia
Doncs per...
Per integrar-los
Perquè s'hi ha condició
Perquè hi ha allò del Galeusca
I diguem que
Lingüísticament Catalans
Bascos i Gallegs
Ja fa temps
Que col·laboren
En moltes coses
D'aquestes
De projecció
I d'intercanvi
D'eines
Lingüístiques
Aquest tipus de coses
Col·laboren
En comoditat i alegria
I amb bons resultats
Però
On és la nota trista
Del tema?
On està?
I és
Està una mica mar enllà
A les Illes Balears
Què ha passat a les Illes Balears?
Doncs que hi ha hagut unes eleccions
Que hi ha hagut un canvi
De govern
Total i radical
D'aquells que
Comportarà
Entre altres coses
Que l'institut
Que el govern de les Illes Balears
Torni a abandonar
Com ja va passar en l'època
Jaume Matas
Que van abandonar
L'Institut Ramon Llull
En aquell cas
Va ser per no acabar
S'ha d'entendre
Amb el govern català
En aquell moment
Maragall i Catarina Mieres
Que era la consellera de Cultura
I que a més a més
Era mallorquina
Però tot i així
No es van entendre
Catalans ni balears
En qüestions de
Posa'm en tres aquí
Traumendors d'allà
I aquestes cosetes
Per a veure què és més xulo
Van acabar separant-se
I els balears
Van apostar
Pel seu institut d'estudis baleàrics
Però va ser un bluff
Que no va acabar d'anar enlloc
A l'última legislatura
Havien tornat
I anava funcionant bé
Fins ara
La directora
Adjunta
De l'Institut Ramon Llull
A les Balears
Fanitura
I el seu equip
Han anat funcionant molt bé
Segons ens explica
Sebastià Alzamora
Per exemple
Que és un mallorquí
Il·lustre
Escriptor
Conegut allà
I aquí
Allà vull dir a les Balears
I aquí a Catalunya
Que coneix perfectament el tema
Perquè ella ha estat treballant
Amb el Ramon Llull
I explica
En un article recent
Explica justament això
I és el que ens dona
La vista i atenció
Atenció perquè
Amb el Miquel Bausà
Que serà el nou president
De les llibres balears
Una de les primeres coses
Que faran
És que sortiran
Totalment del Llull
Evitaran
Tota coordinació
Amb Catalunya
En matèria cultural
I a més a més
Perquè diuen
Que l'Institut
Segons ells
Segons aquests
Els de Miquel Bausà
I companyia
Diuen que l'Institut Ramon Llull
És ruinós
Per a les Arques i Llenques
Clar
Les Arques i Llenques
Participen en el Ramon Llull
Amb 1,7 milions d'euros
Mentre que la Generalitat de Catalunya
N'hi posa 12 de milions
Llavors el Samora diu
No sé on està la ruïna
Perquè si no és la ruïna
No m'entén
Però bé
El cas és que aquest
Aquest desacord
I tot això
Sembla que anirà cap aquí
I bé
Doncs s'hauran d'esperar
A un altre futur
A un altre futur
De legislatura
Potser perquè
Els balears
Depèn de quin color tinguin
Es tornin a integrar
El Ramon Llull
De moment
El Ramon Llull
Continua amb Andorra
Continua amb els bascos
I amb els gallecs
Continuen no entenent-se gaire
Tampoc amb els valencians
Això ja fa temps que va
Perquè ja fa temps que manen
Els mateixos allà
De manera que
L'Institut Ramon Llull
Segons les legislatures
Gira cap a un costat
O cap a l'altre
I ara doncs
Ara s'ha d'entendre
A Andorra s'enten sempre
Des de fa temps
Molt bé
Tenen la fundació Ramon Llull
I després doncs
S'entenen amb els bascos
I els catalans
I els gallecs
Per anar conjuntament
A promoure's a l'exterior
I això ja us he donat temps
De fer-ho
Si fa una setmana
Dues només
De les eleccions
No ho han acabat de fer
A veure
A veure
Això
Els balears
Sí
Això
Tenen previst
És el que tenen previst fer
És el que tenen previst fer
I el que han anat dient
A la campanya
Aquí hi ha més tema
La política lingüística balear
A partir d'ara
Serà bastant desastrosa
És el que preveu
És el que preveu
És el que preveu
Sebastià Alçamora
Per dir alguna cosa
És el que preveuen
Els cercles sociolingüístics
I els analistes
I això que doncs
Els articles que rameno jo per aquí
I ja fa temps que
Abans de la campanya
Ja hi va haver polèmiques
I han sortit aquí
Durant aquest curs
Diguem-ne
A un quart de català
I ja n'hem parlat més d'una vegada
De les polèmiques
I dels escàndols
De les declaracions
Sobre temes de llengua
Que fa aquest senyor
I la irritació
I la urticària
Que provoca
En el sector sociolingüístic
I de lingüistes
I de gent de llengua
Com nosaltres
Continuarem parlant-ne
Suposo
Durant les pròxims temporades
Com evoluciona
Com evoluciona la cosa
Molt bé
Doncs abans
Del rebentem tòpics
Com sempre
Una petita falca publicitària
Atenció
Si disposes
D'una hora lliure a la setmana
I t'agradaria ajudar
Una persona
Que està aprenent català
A practicar l'idioma
Al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
Busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
Un projecte de participació lingüística
Truquen sense compromís
I t'informarem
El 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
A la recepció
Rebentem tòpics
Avui de què parlarem?
Avui continuem
Continuem esgronant
Aquell bonic article
Del butlletín número 5
Del col·lectiu
Cercle 21
Podem dir l'adreça
Per a qui l'interessi
Tots els butlletins
Que publica
Els publica en format digital
No en paper
Estan allà al web
Els pots llegir
O pots baixar
Els en pdf
I l'adreça és molt senzilla
3bdobles.cercle21
El 21 amb número
Punt cat
I llavors aquí
A la pàgina principal
D'aquest col·lectiu
De sociolingüistes
I gent del món
De reflexió social
Cultural
Lingüística
I tot això
Allí trobareu
Tots els butlletins accessibles
El número 5
Es dedicava
A l'espanyolisme lingüístic
I als tòpics
I tot això
I hi havia
Un article
Extens
I també hi havia
Un article
Que era
Un resum
Que era la rèplica
En 10 punts
Al discurs
De l'espanyolisme lingüístic
Respecte al català
Això és el que
Fa unes quantes setmanes
Que anem esgronant
Cada setmana
Un parell de punts
O primer vam fer la introducció
Hem explicat un parell de punts
Avui toca parlar
D'un parell de temes
Que són
Que són els de
La discriminació constitucional
La constitució espanyola
Ens discrimina
Els catalanobarlans
I
Parlarem de la discriminació positiva
I la negativa
Parlem-ne
Vinga
Som-hi
Un resum
Som-hi
Jo ja et dic
Hi ha un article
Extens
Molt extens
Que són 10 o 12 pàgines
Sempre ho resumim
És tot això
Cada un dels punts
Que anem comentant
Extensament explicat
I aquí en fem
El resum resumit
Diu
La constitució espanyola
Com a expressió
Del nacionalisme espanyol
Fondamentalista
Excluent
I desigualitari
Diu
La constitució espanyola
Se fondamenta
En la indissoluble unitat
De la nación española
Patria comuna
Indivisible
De todos los españoles
Això és el que diu
Textualment
Un dels primers articles
De la constitució espanyola
Llavors
La cosa és que
Segons això
La constitució espanyola
És una expressió
Jurídico-política
Del nacionalisme espanyol
Fondamentalista
Per què?
Doncs mira
Perquè sobre aquesta base
El que acabem de llegir
Que se fondamenta
En la indissoluble unitat
De la nación española
Patria com una indivisible
De todos los españoles
Sobre aquesta base
La constitució
És impositiva
És excluent
I és desigualitària
Per què?
Perquè
1. Imposa el castellà
Com a llengua única
Com a única llengua oficial
De l'Estat
Això discrimina les altres
Per tant
Imposa el deure
De conèixer aquesta llengua
A tots els ciutadans
De l'Estat
Independentment
De quina sigui
La seva llengua materna
Per tant
Això discrimina
Amb uns ciutadans
Respecte als altres
Discrimina
A tots els que no tenim
Com a llengua materna
El castellà
Ens discrimina
Perquè ens obliga
A fer el mateix
Que els que tenen
La llengua castellana
Com a llengua materna
A més a més
És excluent
Per què?
Explou el català
De l'oficialitat
De l'Estat
I això doncs
Respecte al català
El gallec
El basc
L'aragonès
L'historià
Etcètera
Etcètera
Totes les llengües
Que no siguin la castellana
No són oficials
A l'Estat
Només ho són
En alguns territoris
I després
Per tant
Tot això
Què significa?
Significa que hi ha
Una desigualtat
Constitucional
Per raons de llengua
Per què?
Si per raons de llengua
Uns
Tots estem obligats
A fer el mateix
Però clar
Uns
Ja són d'aquesta llengua
I és normal
Que ells sàpiguen
La seva llengua
Que sigui oficial
La seva llengua
Però per què els altres
Que tenim una altra llengua materna
No tenim dret
No tenim els mateixos drets
Que els altres
Per tant
És excluent
I és desigualitària
D'aquí parlem
De la desigualtat
Constitucional
D'aquest
Sentit
Discriminació positiva
O negativa
Parlem-ne
Vinga
Diu
A veure
Sempre
Des del fonamentalisme
Lingüístic espanyol
O des del espanyolisme
Lingüístic
Es critica
Que hi hagi
Aquesta discriminació
Positiva
A l'aspecte del català
Per part de l'administració
Pública catalana
Doncs allò
Que prioritzin el català
Perquè doncs
Hi ha raons històriques
Per a fer-ho
És per a nivellar
Les descompensacions
Que hi ha hagut històricament
I les discriminacions
Per tant
Fa temps que practiquem
La discriminació positiva
A favor del català
Igual que es practica
La discriminació positiva
A favor de les dones
En l'àmbit laboral
Per totes les raons
Que no cal explicar
Perquè són òbvies
Doncs les mateixes raons
Òbvies
Per a la discriminació positiva
De la dona
Ho són per a la llengua
En la llengua
Doncs bé
L'article
Diu
Home
Diu
Respecte a això
Guanyaria molt
Només
Només
Que
Només
Que deixessin estar
La discriminació negativa
Que acabem d'explicar
Tota aquella discriminació negativa
Que comporta
La Generalitat
Constitutiva espanyola
Només
Que aquesta discriminació negativa
Vingués
Desapareixés
Els contrarresters
Els compensers
Ja guanyaríem molt
Ja guanyaríem
I ja no hi hauria tant
Aquesta desigualtat
Que s'imposa
Des de la Constitució
Per tant
Quan parlem
De discriminació positiva
O negativa
Bé a ser
Ja ens conformaríem
Que desaparegués
La discriminació negativa
Que patim
Tot i així
Diu
Encara
Si això passés
Encara
Hauríem d'estar
Durant una certa temporada
Que hauríem de limitar
Encara
Durant un cert temps
Hauríem d'aplicar
Discriminació positiva
A favor del català
Per compensar
Els mals
Que aquesta discriminació negativa
De la qual som víctimes
Els catalanoparlants
Portem anys i anys
I anys patint
Per tant
Fins i tot
En el cas hipotètic
I dubtors
Que desaparegués
Aquesta discriminació positiva
D'aquesta discriminació negativa
Constitucional
Doncs encara trigaríem
Un cert temps
Encara necessitaríem
Un temps de discriminació positiva
I aquí està
I aquí està la cosa
De discriminar o no
La constitució discrimina
Discriminació constitucional
I com dèiem
La discriminació positiva
I negativa
I acabarem
Amb un parell
De punts
De novetats editorials
I informàtiques
Sí
Mira
Per una banda
Com que l'Occità
Ja és oficial
A Catalunya
Doncs també
Ja fa temps
Que anem donant notícies
Quan es va aprovar
La llei de l'Occità
Ja en vam parlar
I doncs bé
Ara estem a 1 de juny
Ens queden 4 programes
Jo aquí ja començo
Aquests 4 programes
Ja començo a anar fent escombrà
Començo a anar tancant capítols
Avui hem parlat una mica
De coses del Ramon Llull
I avui tancarem també una mica
Capítols respecte a Arenès
Occità
I això amb aquest tema
Anirem tancant capítols
Els pròxims dies
I fent final de temporada
L'última novetat
O les últimes cosetes
Que explicarem aquesta temporada
Sobre l'Occità
I tot això
És que
S'acaba de presentar
Aquest mes de maig
Un llibre que es diu
L'Occità
Gramàtica i Diccionari Bàsics
Occità Referencial i Arenès
De l'Aitor Carrera
Que és un professor
De la Universitat de Lleida
Que amb els seus
Només 35 anys
Ja ha fet 6 o 7 llibres
Dedicats a l'Occità
I a l'Aranès
L'Universitat de Lleida
És la que per proximitat
Li va millor tot això
Ell és professor
És lingüista
Filòleg i professor
De la Universitat de Lleida
I en aquest llibre
Que presenta
Que ha presentat ara mateix
Doncs
Fa una sèrie
D'aportacions
Cal dir
Cal dir que
També en el llibre
Apareix
Aquestes dades
Actualment
Només el 25%
Dels arenesos
De la gent que veu de Vall d'Aran
Entre unes 2.500 i 3.000 persones
Reconeixen
L'Aranès
Com a la seva primera llengua
Però és que
Als anys 80
Era fins al 60%
De la població
De la Vall d'Aran
La que tenia
L'Aranès
Com a primera llengua
Aquesta gran diferència
Que no l'explica
Dintre llibres
Si s'explica
Jo entenc que
Té bastant a veure
També
Amb la
Immigració
Amb la immigració
I igual que passa a Andorra
Andorra
La llengua fixada al català
Però
Es parla més francès
I castellà
I portuguès
Perquè hi ha molta immigració
D'aquests països veïns
Que van cap allà
A trobar bones condicions
De feina
Una mica va per aquí
Aquesta
Aquesta
Aquesta
Pèrdua brutal
De percentatge
De població
Que tingui
L'Aranès
Com a primera llengua
Però bé
Aquesta
Gramàtica
L'ha dit
A Pagès
Editors
O editorial
Lleida Tana
Ell mateix
L'any 2007
Havia fet
La gramàtica
Aranesa
Etc
Aquesta gramàtica
Aranesa
Fins i tot
S'ha hagut de fer
Una segona edició
Que és un èxit
Que és una de les poques coses
Que l'editorial
Pagès
Ha tingut necessitat
De reeditar
A veure
El llibre té quatre parts.
En una primera part es parla de la descripció sociolingüística de l'Occità,
en aquest sentit, la presència de l'Occità a l'ensenyament,
els mitjans de comunicació, població, que l'entén, que el parla de tot això,
és l'aspecte sociolingüístic.
Després hi ha una segona part, que és l'aspecte dialectològic,
que és a dir, els dialectes.
L'Occità pertany a una llengua que és l'Occità.
L'Arenès és un parlar del dialecte gascó,
que és un dels sis subdialectes de l'Occità.
Tot això queda emmarcat, explicat, t'ho explica molt bé aquí al llibre,
i t'il·lustra sobre això.
Després, és la primera vegada que un llibre sobre l'Occità
parla de totes les variants d'aquesta llengua,
i especificant, emmarcant i acotant les varietats
i les diferències entre varietats i parlars.
Hi ha després un capítol dedicat a la gramàtica,
que com que ja existeix, la gramàtica arenesa completa el 2007,
aquest és un capítol, diguem, de síntesi.
Però aquest llibre està pensat per, per exemple,
algú com jo, que de l'Arenès i de l'Occità,
sé unes quantes cosetes per l'afinitat filològica i tot això,
però no gaire.
Doncs és com un manual d'introducció.
Com aquest llibre, la gent del meu gremi ens podem posar una mica al dia
i introduir-nos una mica amb la gramàtica, amb la sociolingüística i tot això.
I després hi ha una última part, que és el diccionari,
amb 2.500 entrades en català traduïdes a les diverses variants de l'Occità,
amb la qual cosa hi va haver com més de 10.000 paraules.
Això està bé, no?
Sí, perquè ens entenguem, l'Occità té dialectes,
doncs és com si féssim-ho al revés.
És un diccionari, per exemple, de francès-català,
en què a cada entrada del francès hi hagués les traduccions
a totes les variants dialectals catalanes,
com ho diuen a Girona, a Mallorca, a Lleida, a Tortosa, a Alacana, a Tarragona,
a la Salva del Camp, i ho sé, això.
Doncs una mica, perquè ens entenguem, aquí hi ha l'exercici invers.
Les entrades, 2.500 entrades en català,
arriben a 10.000 paraules en els diferents variants de l'Occità
i, evidentment, aquest llibre fa incís especial
amb el tema de l'Aranès,
que és el que territorialment pertany a la nostra comunitat autònoma,
diríem, però la resta de l'Occitània està a l'estat francès.
I, clar, aquí ja no podem entrar gaire,
i menys encara en qüestió legal,
perquè ja saps com són,
ja saps com són aquells d'allà,
amb això de les llengües que no siguin el francès.
El nacionalisme lingüístic espanyol
és una, ve a ser una còpia simplificada
del que fan els francesos amb això,
que són els pares del nacionalisme lingüístic.
Imagina't.
Pot tenir, ells poten més de 300 anys
aplicant la política etnolingüística.
I tenim dos minutets, Enric.
Una cosa molt interessant i molt senzilla,
perquè la gent ho pugui mirar.
L'Institut d'Estadística de Catalunya,
que és això,
és dediquen a l'estadística,
l'IDESCAT,
que són els que fan les enquestes
de tot tipus de coses,
no només de llengua,
ells fan estadística.
De població.
De població, els censos,
de tot.
Allò, la distribució laboral,
per edats, per sexe,
totes aquestes coses de l'estadística,
les fan aquí.
Doncs bé, acaben de posar en marxa,
dintre del que se'n diu
plataforma de dades Google.
El Google, tenen moltes cosetes,
tenen la plataforma de dades.
Doncs totes les dades dels censos de Catalunya
les han introduït aquí,
de manera que les podem consultar
d'una manera molt oligual.
I el que afecta a un quart de dada,
doncs totes les dades sociolingüístiques
de població de Catalunya,
per municipis,
les podem estudiar aquí.
Diré l'adreça,
és www.idscat.cat,
i aquí busqueu
a l'apartat de novetats
hi ha l'explicació d'això.
Jo ho he estat mirant,
és molt espectacular
perquè els gràfics que ens dona
són gràfics que es mouen.
Es mouen,
de manera que tu pots veure
com evolucionen les coses
al llarg dels anys.
Tots els gràfics que apareixen al web
tenen a baix una icona
com la de la música,
que apretes el play
i va recorrent...
Al llarg dels anys.
Al llarg dels anys.
I a cada municipi?
Sí, sí, això de tots els municipis.
Jo he fet la prova
lògicament amb el de Tarragona
i he fet una prova
i he mirat les dades
que hi ha a Tarragona,
dades de població,
les dades de població
són del 2010,
som 140.184 habitants
a Tarragona mateix.
Tarragona l'any 2010
érem això,
l'altitud,
la longitud.
Llavors també,
evidentment,
jo he anat a mirar
les dades sociolingüístiques
i si vols les diem així,
fàcil.
Vinga.
Les dades sociolingüístiques
en estadístiques
es fan amb població
de dos anys o més
perquè es considera
que els de menys de dos anys
no parlen prou
com per dir...
Com per fer-ne una estadística.
No saben llegir,
no saben escriure,
per tant,
per tant,
això es fa més de dos anys.
El sap parlar,
en total,
a Tarragona
l'entenen
al català
118.000 persones.
Això és preocupant,
vol dir que en tenim
30.000...
Que no l'entenen.
No, perdona,
22.000
que no l'entenen.
Això vol dir
que encara tinc feina.
Sí,
per uns quants anys.
per una temporada.
El sap parlar 91.100 persones,
el saben llegir 86.300,
el saben escriure 66.000,
no l'entenen 8.700,
es diu,
i en total són 127.000.
Vale, clar,
ah, perdó,
clar,
jo he fet malament el càlcul
perquè he comptat
els 140.000 i no,
hem de comptar
els de dos anys o més,
per tant.
Els que no l'entenen
són aquests 8.700.
Déu-n'hi-do,
també tenim feina,
tenim feina per una temporada.
Sí, també, també.
Doncs bé,
us convido a què mireu aquest,
si a l'Idescat,
aneu a això del Google
perquè les gràfiques,
no només per qüestions de llengua,
però altres dades
de municipis,
de tots els municipis de Catalunya,
doncs hi ha totes les dades
i hi ha aquests gràfics
de població,
d'ocupació,
de feina,
de llengües,
si voleu,
diferents llengües
que es parlen,
tot això,
és molt vistós
i molt agradable
de consultar.
Agradable.
Idescat.cat.
Molt bé, Enric,
doncs fins la setmana que ve.
Caparem amb una altra cançó
al Quillamí, no?
Sí,
ara hem començat
amb el fer foc,
doncs ara acabem
com el fang fosc.
Fang fosc.
Fang fosc.
Molt bé.
Doncs aquest fang
és fang
o el fang del que es balla?
Les dues coses.
Les dues coses.
Que vagi bé.
Adéu.
I megres més.
Clevant els ulls
apareixes
mirant-te'l
sempre
emboirat pel fum
que et trec del cas
que et trec del fang
fosc
quan estic enfonsat
el fang
fosc
el fang
fosc
el fang
fosc
fosc
f mala
fosc
fisc
el fisc
fosc
f�
f Pasteur
f
ống
f
er
f