Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio perquè les diferències són d'allò més normal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordo la primera vegada que vam parlar amb el grup Tarragona Sense Barreres,
no era aquí, era a fora, era un enregistrament.
Ens acompanyava també el Carles Baranyà, el Jordi Planes,
d'altres membres del grup.
Avui ens acompanyen ells dos,
amb ells compartirem els propers minuts de ràdio.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Ara ho deia, recordo la primera vegada que ens vam veure pel programa,
que va ser allà al Parc d'Entitats, si no recordo malament,
amb la Rosa Guareño, ens acompanyava també el Jordi Pallarés.
Tots membres d'aquest grup, Tarragona Sense Barreres,
que la definició del vostre grup és una mica, si no, diferent,
perquè no sou associació, Jordi, ho comentàvem ara fora d'antena,
sinó que sou un col·lectiu, un grup.
Som un col·lectiu de voluntariat sense personalitat jurídica.
Estem patrocinats per l'alcalde de Tarragona
i limitem el nostre àmbit d'actuacions a dins del que és el municipi.
Quan dius que esteu patrocinats per l'alcalde de Tarragona,
què vols dir, que us dona suport?
Que teniu suport express?
El grup es va crear per iniciativa d'en Jordi Pallarés
i parlant amb l'alcalde de Tarragona
i ens va patrocinar perquè poguéssim existir
com una existència paral·lela dins de l'Ajuntament.
Tot i això no depeneu de cap conselleria?
No, no, pretenem no dependre de ningú en concret
perquè la nostra acció és, diguéssim, institucional
i no té a veure amb cap acció, diguéssim, concreta.
Clar, un grup d'aquestes característiques
s'ha de tenir per força en relació amb l'Ajuntament, no, Jordi?
Fondamentalment la tenim, sí.
La teniu.
Quina és la vostra relació
o en què consisteix la vostra relació amb l'Ajuntament?
Formeu part de les diverses comissions?
Teniu una comissió a banda?
Tenim representació al Consell Municipal de la Mobilitat
i participem a totes les comissions,
però diguéssim que dins de l'Ajuntament
no formem part de cap estructura ni jeràrquica ni funcional.
Simplement som una unitat de conscienciació
dins de l'Ajuntament sobre el tema de barreres,
arquitectòniques i no, que n'hi ha de moltes menes,
i que podem donar suport als mandos intermedi
perquè coneguin el punt de vista dels que necessitem accessibilitat
perquè ho tinguin en compte en el moment de prendre decisions.
Com a grup que formeu part del Consell de la Mobilitat,
i és que a vegades ens podem confundir amb tants noms
amb això de Consell Municipal de la Discapacitat,
Consell Municipal de Mobilitat...
Com tenim tot aquest tema, Jordi, ara mateix?
Bé, amb el Consell Municipal de la Mobilitat,
que és del que podem parlar, perquè hi som presents,
mentre que la discapacitat no ho som,
s'està treballant en aquest moment
amb el Pla de Mobilitat de la Ciutat,
que ja hi ha molta fenya feta i s'està avançant,
i fonamentalment aquestes són les tasques.
Sí, et sembla que comencem parlant d'aquest Pla de Mobilitat,
ja que ho has tret ara sobre la taula, Jordi.
En quin estat es troba i què és exactament el que busca?
Bé, el que es busca és que la mobilitat estigui planificada.
No sé, jo sóc de les persones que penso
que a vegades és millor tindre un mal pla que no tindre cap pla.
Perquè fins ara no existia un pla d'aquestes característiques.
I ja no sóc jurista ni coneixedor legal del tema,
però hi ha una certa obligatorietat
que els ajuntaments d'un determinat nombre d'habitants n'atinguin un.
De regola, em sembla que anem en retard en funció d'altres municipis,
però bé, s'està funcionant.
En quant a les fases,
de la fase, diguéssim, de planificació inicial,
s'ha fet un estudi de camp molt important
durant el segon semestre de l'any 2010.
Estudi de camp en quant a veure exactament
quines són les parades d'autobús,
quina radiodedecció tenen,
com es mou la gent pel carrer caminant,
com es mou la gent per la ciutat amb cotxe,
per detectar la situació existent.
Sobre aquesta base,
van haver ara fa uns mesos
unes jornades de participació ciutadana
allà a l'Institut d'Educació,
on tothom, qualsevol ciutadà,
va poder dir la seva sobre les conclusions d'aquests estudis.
I sobre això es promouran
les primeres propostes fetes
per les consultories tècniques,
que s'assometran al Consell de la Mobilitat,
suposo que en uns mesos.
O sigui que de moment estem en aquesta fase
d'anàlisi, no?,
i d'aviam què surt de tot això.
Això el que ens permetrà com a ciutat
és, com a mínim,
que hi haurà un marc de mobilitat
establert i elaborat
amb una base relativament científica.
A partir d'aquí serà molt més fàcil
pels nostres governants
prendre decisions
i no sortir-se
del marc aquest
que s'ha marcat amb aquest estudi.
Serà també una manera
de millorar en qüestió
de barreres arquitectòniques.
A mi el concepte
de barrera arquitectònica,
clar,
tu ho deies abans molt bé,
que hi ha barreres arquitectòniques
i d'altres que no ho són.
O sigui que podríem
generalitzar-ho encara més
amb la paraula barreres,
perquè de fet
és el que diu el vostre grup,
Tarragona sense barreres.
Estic d'acord.
Vull dir,
el tema arquitectònic
és real,
hi ha barreres arquitectòniques
i no les podem obviar,
però hi ha moltes altres
que no són arquitectòniques
i que probablement
posant arquitectòniques
les estem
traient del joc.
És millor quedar-nos a barreres.
En aquest sentit,
aquest estudi
de
de mobilitat
ens ha posat de manifest
una cosa molt clara
i és que a Tarragona
no hi ha pla d'accessibilitat
i és aquest el punt
en què nosaltres
volem insistir
a partir d'ara.
Atenció no confondre
pla de mobilitat
amb pla d'accessibilitat
que són coses
que van de la mà
però que són diferents.
Exacte.
O sigui,
el pla de mobilitat
toca de refiló
l'accessibilitat
però no pot aprofundir
en ella
perquè no és el seu objectiu.
El pla d'accessibilitat
és un dels reptes
que hem d'afrontar
en aquests pròxims mesos
per aconseguir
que l'Ajuntament
prengui la decisió
de tirar-lo endavant
i treballar-lo
perquè serà la base
de l'accessibilitat
del futur de la ciutat.
De seguida et pregunto
sobre aquest pla d'accessibilitat.
Ara voldria preguntar-li
també al Carles
arrel d'aquest pla
de mobilitat.
El Carles, per exemple,
va amb cadira de rodes.
El Jordi utilitza també
l'ajuda d'un bastó
per caminar.
Són diverses,
com dèiem,
discapacitats
que fan palés
això, no?
Que aquest pla
de mobilitat
a la ciutat
és necessari
com aquest pla
d'accessibilitat
també que de seguida
en parlem.
Carles,
a l'hora d'anar
per la ciutat,
els problemes
continuen sent els mateixos?
Les barreres
arquitectòniques,
les rampes...
On trobem
ara mateix
el problema més gran
pot ser a Tarragona?
A nivell de carrers
s'han anat millorant,
s'han anat ficant
bastantes rampes.
A nivell
de comerços,
d'edificis,
és allà on encara
falta molt,
molt, molt...
Clar,
perquè aquí potser
hi entraríem
en una jurisdicció
més privada,
no potser?
No depèn tant
de l'Ajuntament,
però sí que l'Ajuntament
és el que dona
els permisos d'obres.
Per tant,
alguna cosa feia...
Des del nostre grup
hem insistit molt
que quan se donin
permisos d'obres
que siguin
amb la norma
d'accessibilitat
adequada,
si no...
fa un parell d'anys,
si no recordo malament,
un dia,
coincidint amb el Dia Internacional
de la Discapacitat,
al desembre,
els nostres companys
de Tarragona Ràdio
feien una experiència
que consistia
en anar
des d'aquí de la ràdio
fins la seu de l'11,
si no recordo malament,
a la Rambla Vella
amb cadira de rodes
i realment
es trobava en aquests problemes
i un dels que a mi
més em va sobtar
va ser el tema
de la Rambla Nova.
No sé si allà
s'hi ha treballat,
s'hi ha millorat
una mica
l'accessibilitat
o en aquest sentit
encara continuem igual?
La Rambla Nova
era de les coses
que més vam insistir
i és de les coses
que s'ha arreglat,
que estem més satisfets,
tot i que
moltes rampes
són provisionals
i tal,
però realment
ara
s'hi pot accedir
perfectament
en cadira de rodes.
Antigament
el que eren
les coques centrals,
els laterals
no es podien anar
des de la vorera
fins a la coca central.
Actualment
es pot anar
des de tot arreu.
Hi ha alguna altra zona
amb la qual esteu incidint
especialment
des del grup
ara a la ciutat,
Carles?
El que és barreres
a les voreres
i d'això,
la part
que encara
s'ha de millorar molt
és el carrer Podaca
per accedir
de la part alta
fins a la part baixa
de Tarragona.
Si vols anar a la Renfe,
si vols anar
al port esportiu,
el carrer Podaca
que és gairebé
l'única alternativa
que tenim,
hem de suclar
pel mixt del carrer
amb el perill
que això comporta.
Esperem que aviat
se solucioni
i assistirem
des del nostre grup.
Aquestes tasques
d'anàlisi, Jordi,
i ara ens ho deia el Carles,
no les coses
que s'han de millorar.
Com ho deu a terme?
Això ho feu entre tots,
entre la gent del grup?
Un ho detecta
i després
ho porteu a consell
o com ho feu?
Bé,
nosaltres no som
un gran grup
amb gran pressupost
ni molt res.
Partim de la base
que tenim pressupost zero.
A més,
tots els components
estem més o menys cascats
per una banda
o per una altra,
amb la qual cosa
tampoc tenim
una disponibilitat total.
Llavors,
posant voluntat
i bones ganes
i bon humor,
anem fent comprovat.
És anar detectant
on està el problema
entre cometes
i intentar...
Home,
el que hem millorat
en aquests últims anys
és en comptes
de fixar-se massa
potser en un detall
i posar totes les forces
en un detall
hem aconseguit
fer una mica més
d'extracció
i tindre uns objectius
una mica més amplis
i una mica més fàcils
d'abordar.
Amb això hem anat progressant
en els últims anys.
Digues, digues, Carles.
Jo crec que de les coses
més positives
que ens sentim
des de Targona
i Sense Barreres
ha sigut
el contacte directe
amb els diferents
estaments
de l'administració
municipal.
Amb reunions
que hem tingut
amb els tècnics
que han ficat
al nostre punt de vista,
reunions que hem tingut
amb els responsables
i amb el gerent
de l'empresa municipal
de transports,
el senyor Mari Cortés
que sempre estan
molt oberts
en altres,
amb el responsable
de la Guàrdia Urbana,
el Comas,
l'antic cas
que sempre està mal obert.
O sigui,
amb el responsable
de cultura,
aquestes actuacions
directes
que hem tingut
nosaltres
han sigut
de les coses
que estem més
satisfets
i positives
que hem trobat.
Hi ha diferents regidors
com la Victòria Pellegrin
i el Carlos Castillos
que hem tingut
moltes reunions.
Ara,
amb el tema
del nou mandat,
Jordi,
els regidors
una mica responsables
o entre cometes
amb els que teniu
contacte més directe
canvien una mica.
la Victòria Pellegrin
sí que és veritat
que manté
les seves competències,
però, per exemple,
el tema de mobilitat
passa ara
a mans
de Begoña-Floria.
Sí,
passa
a mans
d'una noia
molt intel·ligenta
i molt activa
i ara
haurem de tractar amb ella
a veure com
podem lligar les coses
que crec que no
ha d'haver
la més mínima pega
perquè sempre
ha manifestat
una voluntat
de col·laboració
amb els temes
de barreres,
etcètera.
de cara
al final
d'aquesta entrevista
farem
una mica
de carta als reis
parlarem
de quins són
els objectius
de cara
al següent mandat.
Seguim analitzant
de més, Jordi,
parlaves abans
d'aquest pla
d'accessibilitat
que em agradaria
que aprofundissis
en aquest tema
i una mica
definissis
què és el que
exactament fa falta
o com s'hauria
d'arribar
a que Tarragona
tingués
un pla d'accessibilitat.
Bé,
dues coses prèvies.
Hem d'entendre
que l'accessibilitat
de la que estem parlant
és
accessibilitat universal.
No estem parlant
de rampes,
no estem parlant
d'ascensors,
estem parlant
de tot.
Ja anem una mica
més enllà,
ja no estem
a les barres arquitectòniques,
la rampa,
l'escala,
sinó...
Estem parlant
del concepte
de la Convenció
de les Nacions Unides
per als Drets Humans
de les Persones
amb Discapacitat
que és d'obligat
compliment a aquest país
i que requereix
un esforç
important
a nivell municipal
perquè en comptes
de ser un tema vertical
que surti
d'una conselleria
o d'una altra
i que afecti
en un departament
o el que sigui
ha de ser un tema
que afecti transversalment
a tots els departaments.
I us posaré
un exemple
del que ens ha passat
d'aquestes últims anys.
Un dels grans
èxits municipals
que molt almenys
s'ha fet vendre així
d'aquesta manera
que ha sigut
la brigada ràpida
ha sigut molt efectiva
des d'alguns punts de vista
però des del punt de vista
de l'accessibilitat
ha sigut un desastre.
Ha sigut un desastre
perquè ha primat
la velocitat
sobre la qualitat.
Passos
Passos de peatons
que estaven accessibles
perquè a més
de la rampa
tenien
canvi de textures
perquè les persones
invidentes
poguessin detectar
on estava el pas
s'han arreglat
a correcuita
no s'ha reinstaurat
el canvi de textures
i les persones invidentes
s'han quedat
sense tindre
accessibilitat
amb aquell pas.
Clar, aviam, expliquem
aquest exemple
que els associents
imaginin
un pas
de peatons
a les vores
d'alguns passos
a les voreres
d'alguns passos
el terra
canvia la textura
perquè les persones
que utilitzen
un bastó
perquè les persones
cegues
puguin localitzar
aquell pas
de peatons.
En aquest cas
si hi ha un problema
amb aquest paviment
el que Jordi
suposa que vol dir
és que es canvia
aquest paviment
molt ràpidament
però no es manté
la textura
original.
Es canvia
per un paviment normal.
Exacte.
Hem de fer arribar
fins a totes les branques
del tentacle
de l'administració municipal
i una d'elles
és la brigada ràpida
la conscienciació
de l'accessibilitat
i la responsabilitat
sobre el tema
d'accessibilitat.
Perquè aquí no es tracta
que la persona
que ha canviat aquest pas
no ho hagi volgut fer
o s'hagi oblidat.
És possible
que fins i tot
aquesta persona
no sigui conscient
o no ho conegui?
Jo estaria convençut.
Sí, no?
És un problema
que aquest concepte
no ha arribat
fins a aquest departament
per dir-ho una manera
i hem d'aconseguir
que hi arribi.
Digues, digues Carles
anem a dir
que és...
Després també
d'una de les coses
que n'altres
hem criticat
i hem denunciat
públicament
ha sigut
la filosofia
de les escales mecàniques
per salvar els desnivells.
Tenim també un exemple
en els últims anys
que seria el tema
de les escales
d'aquelles escales mecàniques.
Amb el seu dia
ja vam fer arribar
a l'Ajuntament
nosaltres el que vam demanar
que les escales mecàniques
a les persones
amb discapacitat
que no poden pujar escales
no s'han sentit.
No són una solució.
Bé,
ens conen a pujar
els que ja podien pujar-les.
Diguéssim que la solució
que ens ha posat
l'Ajuntament
de sobre la taula
és fer servir
a l'ascensor del pàrquing.
Però,
amb un petit detall,
quan el fem servir
hem d'anar a parlar
amb la persona
i posar de manifest
la nostra discapacitat
perquè si no
no ens obre la porta.
Vull dir,
no ho sé,
però no sembla
un tracte molt igualitari.
I les portes
no s'obren automàtiques
dels vidres
i has d'anar acompanyant,
no?
Exacte.
En preparar actuacions
com si s'arriben a fer
com salvar el desnivell
del balcó del Mediterrani
etcètera,
esperem que se faci
una actuació
en què tots els ciutadans
puguem fer-la servir.
Si et fixes, Jordi,
hem tornat al tema
d'aquestes barreres arquitectòniques,
de la rampa,
del paviment.
Hi ha coses més enllà
com contempla aquest pla d'accessivitat
que ho dius al principi.
Hi ha coses més enllà
com que qualsevol atenció
al públic
de cada municipal,
entrant ara
amb l'Ajuntament,
reuneixin les condicions
perquè es puguin atendre
persones amb caïda de rodes
que recordem
que estan a una alçada
diferent de les que estem
de peu,
que puguin accedir
als documents,
als papers,
amb una alçada
raonable,
que la persona
que té el públic
sàpiga tractar
a les persones
que no tenen audició,
que les persones
que no tenen audició
millor parlen
en un volum diferent
o s'expressen
d'una altra manera
o no tenen la comprensió
de l'entorn
que tenim tots
i això
la gent que tracta
el públic
ha de ser
format per procurar
de no discriminar
amb aquestes persones.
És el que explicava el Jordi,
ha de ser una cosa transversal
a tots els nivells,
ara perquè
ho hem centrat
amb l'administració pública
i amb l'Ajuntament,
que en principi
és qui s'hauria d'encarregar
i posar en marxa
aquest pla d'accessibilitat.
Què cal, Jordi,
per fer això?
Bé,
el que podem fer nosaltres
és insistir,
recordar,
treure el tema
i donar importància
perquè l'Ajuntament
prengui la decisió
de tirar-ho endavant.
Això comportaria,
evidentment,
alguns costos
perquè això normalment
l'Ajuntament
no té personal
i ho encarrega
la direcció del projecte
en una consultoria.
No són uns costos exagerats
però crec que els beneficis
per la ciutat
a mig llarg plaç
que el tema
d'accessibilitat
estigui estudiat,
estigui previst,
estiguin fet.
De fet,
amb el pla de mobilitat
ja s'ha avançat,
gran part.
Per exemple,
de tota la part baixa
s'han mesurat
les aceres,
s'han vist totes
aquelles aceres
que no reuneixen
les amplades adequades.
Com a mínim,
hi ha molts problemes
que ja estan detectats.
S'han detectat
aquells puestos
on tenim uns angles
de pujar i de baixada
excessivament prolongats.
Tenen molta cosa detectada.
Ara el que hem de fer
és,
amb això que s'ha detectat,
posar-se a treballar
per veure quina solució
volem a curt,
mig i llarg plaç
i treballar-ho.
Doncs detectat,
treballat
i sobretot
fent menció
d'això que comentava
el Carles,
que almenys tenim la sort
que tenim un ajuntament
que ens escolta
i que sembla
que està predisposat
a col·laborar.
Nombravo també
l'empresa municipal
de transports.
Jo ara fa unes set mares
assistia
a una xerrada
col·loqui
on la gent
també feia
una petita crítica
al tema
de les parades
dels sistemes acústics,
de la informació
que es mostra
en pantalla
als autobusos.
No sé si vosaltres
com a grup
també heu detectat
aquesta petita carència,
diguéssim.
Petita i gran
per a les persones
amb discapacitat,
clar.
Per suposat.
Diguéssim,
la discapacitat sensorial
és el que parlàvem
de l'accessibilitat
universal,
són les primeres
que ho pateixen.
Per exemple,
quan s'inverteix
en un autobús
que té ajudes,
hi ha una mica
la mentalitat
que havent invertit
és suficient.
Però és que el manteniment
és tan important
com la inversió.
De què serveix
tindre avisadors acústics
de les parades
i avisadors visuals
de les parades
si després no funcionen
i no es fa res?
O sigui,
amb el control
que es fan dels cotxes
abans que sortin
de cotxeres,
si no funcionen
els avisadors acústics
i no funcionen
els avisadors visuals
no tindrien que sortir
a funcionar
igual que si no funciona
la rampa.
Hauria de ser un ítem.
Carles, tu comentaves
abans que t'has trobat
amb això de la rampa
per exemple
que no funciona,
que en aquest moment
no es pot baixar.
Això s'ha trobat
diverses vegades.
s'intenta
sempre fer-ho arribar
ràpidament
a l'empresa municipal
de desports
perquè
el que diu el Jordi
o que esteixin
en cotxeres
o se canvia l'autobús
o s'arregla
el més aviat possible.
L'ideal seria
que un autobús
que no sortissin
les rampes
que no haguessin
els missatges acústics
que aquell autobús
es considerés no vàlid
i no sortís de cotxeres.
L'exemple és clar
si un autobús
no té les rodes
amb condicions
no sortirà
o si un autobús
no té les portes
amb condicions
o sortirà de cotxeres
o sigui que hauria de ser
un ítem més
a comprovar
abans de sortir.
Tot i amb això
jo agafo
sovint l'autobús
perquè soc
al barri de Sant Salvador
i estic
mitjanament
satisfet.
Generalment
funcionen
això s'ha de dir
i
des de l'empresa
municipal de transport
sempre hem tingut
un contacte directe
hem estat molt oberts
els notes
a sugeriments
malgrat
bé
la pega
que tinc jo
com a transport
sobretot
és per anar
de ciutat a ciutat
potser no depèn
tan directament
de l'Ajuntament
però per anar
d'arreus a Tarragona
que hi vaig sopint
està molt
molt malament
clar
perquè llavors
ja no depèn
d'una empresa
interurbana
d'autobusos
ja són els transports
públics
de la Generalitat
exacte
però diguéssim que
tot l'esforç
que ha fet
l'empresa municipal
de transport
amb l'accessibilitat
amb els aparells
encara que després
hi hagi alguns problemes
de manteniment
a nivell de Generalitat
no s'ha fet
i és un tema
que jo crec
que com a ciutat
tindríem que exigir
que la Generalitat
es posés les piles
amb aquest sentit
clar perquè l'alternativa
llavors suposa
aquest impost de discapacitat
que l'hem comentat
moltes vegades Jordi
que és el tema
d'agafar un taxi
haver-ho de pagar
tu de la teva butxaca
per cobrir
aquest transport
que el transport públic
no et permet fer
però que no es pensi
la gent que ens escolta
que és un taxi
és que estem parlant
moltes vegades
d'un taxi adaptat
ja no és un taxi normal
és un taxi
que a més ha de complir
uns certs criteris
però és que fins fa
poques setmanes
només hi havia un
no sé si ara ja hi ha dos
ara n'hi ha dos
però un que circula
pel dia
i un altre per la nit
això vol dir
que si en aquell moment
que el necessites
aquest taxi
està fent
perquè no és un taxi
expressament
pels discapacitats
és un taxi universal
per tothom
si en aquell moment
que el necessites
està fent un viatge
a Madrid
a Barcelona
directament ja no el tens
però quina és l'alternativa?
jo per anar
d'arreus
a Tarragona
a vegades
he tingut de demanar
el taxi de Salou
perquè el d'arreus
estava ocupat
el de Tarragona també
això
amb la conseqüència
del cost
perquè he tingut
de pagar 15 euros
per pujar
de Salou a Reus
sense haver
fet-lo servir
més
m'ha costat
35 euros
d'anar d'arreus
a Tarragona
hem d'anar
tancant
hem d'anar
posant el punt
i final
jo sí que
us agrairia
que ara sí que és moment
d'entre cometes
Jordi
de demanar
d'escriure aquella carta
aquells desitjos
comencem nou mandat
m'ha quedat
el parlar
del tema
dels programes electorals
que sé que també
n'ets un apassionat
i ho hem estat
seguint de prop
però sí que us demanaria
que
doncs això
que féssiu
o que us marquéssiu
així públicament
els vostres objectius
o aquelles coses
per les quals treballarà
Tarragona sense barreres
en aquest propi mandat
de l'Ajuntament
doncs ràpidament
impulsar
la creació
d'un pla
municipal
d'accessibilitat
convèncer
l'Ajuntament
que és important
i a veure si aconseguim
que ho portin a terme
i després
potser
se m'acudeix
el tema
que el nou
centre
d'interpretació
turística
que es fa
a l'edifici
del Banc d'Espanya
hi hagi un racó
per al turisme accessible
em consta que això
ja ho heu
comentat
o ja ho heu
traspassat
a la responsable
que en aquest cas
seria la
Victòria Pelegrín
sembla ser
que ha pres nota
amb interès
però ens agradaria
treballar-ho més
i tirar-ho endavant
perquè
no tenim
a la nostra ciutat
cap registre
o inventari
dels jocs
accessibles
en quant a museus
en quant a restauració
en quant a hostaleria
o en quant a platges
per exemple
ara que ve l'estiu
que és un tema
també recurrent
de les persones
amb discapacitat
el que passa és que a platges
afortunadament
en tenim
bueno
hi ha menys
i són més fàcilment
controlables
sí però vull dir
que si algú ve
a fer turisme
també és d'agrair
trobar aquells punts
d'interès
aquell restaurant
aquell hotel
no ens oblidem
que aquesta informació
que és positiva
pels nostres visitants
també és positiva
per nosaltres mateixos
perquè així
postos que potser
no ens ho esperàvem
doncs descobrim
gràcies a aquest registre
que està fet
Carles
jo com a cartel
més que dirigir-me
a l'Ajuntament
em dirigiria
a tots els ciutadans
sobretot
que a veurem
ja la gent
és bastant cívica
en general
però sempre hi ha
aquests tocs d'incivisme
que fan molt de mal
a les persones
el senyor
que parca el cotxe
al davant
d'una rampe
encara que sigui
5 minuts
si en aquell moment
has de passar tu
t'acens impossibilitat
el senyor
que parca
dos minuts
per entrar a la botiga
a comprar el tabac
a la prada d'autobús
si en aquell moment
passa l'autobús
que has d'agafar tu
municipal
l'autobús
no s'apropa
no pot treure la rampe
i puja la gent
però nosaltres
quedem allí
esperant el següent
el senyor
que parca
a la plaça
de discapacitat
sense ser-ho
la millor per allí
passa un altre senyor
que ho necessita
que no ho necessita
per capritx
sinó que si no
té el cotxe
aparcat a prop
de allà on va
ja no li serveix
vull dir
que la gent
sigui més cívica
el senyor
que puja dalt
a l'autobús
i acupa
a la plaça
de discapacitat
sense
amb el cotxet
i el pot plegar
si fa falta
que compti
que l'altra persona
nosaltres no podem plegar
la cadira de rodes
i ser-ho
en una cadira normal
són aquestes reivindicacions
que no costen gens
que no estem demanant
grans coses
que són petits detalls
de la vida quotidiana
de cadascú
que penso
que es poden complir
Jordi Planes
Carles Balanyà
acabo l'entrevista
amb la sensació
que en general
aprovem
en matèria
d'accessibilitat
hi ha molta cosa
per fer
en general
s'aprova
hi ha predisposició
i caldrà esperar
doncs
què és el que passa
moltíssimes gràcies
us agraeixo una vegada més
la col·laboració
amb l'Espai Tothom
ja sabeu que
doncs
és un canal
també per quan us vulgueu
fer sentir
i continuarem treballant
al llarg d'aquest
d'estiu
i de la temporada
i de la temporada
vinent
moltíssimes gràcies
Gràcies a tu
Doncs així de bé
i així de amè
hem consumit
aquests minuts
de ràdio
aquests 20-25 minutets
que dediquem
cada dilluns
a parlar
de temes relacionats
amb la discapacitat
Ja ho sabeu
que aquest programa
el tindreu disponible
prompte
aviat a
tarragonaradio.cat
Des d'allà també
ens podeu escoltar
en directe
Nosaltres ens retrobarem
dilluns vinent
Recordeu que
tothom enguany
no fa vacances
us acompanyarà
també aquest mes de juliol
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
Una salutació
molt cordial
de qui us parla
Miquel González
i a la part tècnica
agrair també
que ens ha acompanyat
Lluís Comes
Fins dilluns vinent
Que passeu
una molt bona setmana
a la part tècnica
de Tarragona Ràdio
i a la part tècnica
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
amb Brief