.
Obrim l'espai Eines, aquest espai que cada dimarts,
aquesta hora, us acompanya des d'aquí, des del matí de Tarragona Ràdio,
amb el suport de la CEPTA de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona i, com sempre,
amb la voluntat de donar a conèixer, de difondre
el món de la formació professional,
els diversos cicles formatius que tenim
en els diferents instituts de la nostra ciutat.
Avui, els protagonistes són els professors i alumnes
de l'Institut Comte de Rius.
Avui parlarem de diverses qüestions.
Parlarem d'un projecte anomenat Escalèstric
i parlarem també d'una experiència pilot
que pretén generar ocupació en el món químic i petroquímic
i que s'anomena Forma i contracte.
De tot això en parlarem durant els propers minuts.
amb diferents convidats.
Com sempre, tenim una taula ben plena i ben vàriada.
Saludem primer el director de l'Institut, Francesc Roca.
Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanyen un parell de professors.
L'Isidoro Ema, bon dia, Isidoro.
Hola, bon dia.
I Santiago Cribiller, bon dia.
Bon dia.
I també tenim un parell d'alumnes, Ivan Rita.
Ivan, bon dia.
Bon dia.
I Jaume Roman, també.
Hola, bon dia.
I, a més a més, avui ens acompanya el senyor Xavier Fabà.
Ell és el Departament de Recursos Humans de la companyia Repsol,
perquè amb ell parlarem d'aquest segon aspecte que comentàvem,
d'aquest programa, que s'anomena Forma i contracte.
Senyor Fabà, també.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
I, a més a més, de tots ells, com sempre, com cada dimarts,
Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Que ens servirà, com sempre, també, per introduir-nos, d'alguna manera,
amb les dues grans qüestions que abordarem avui a l'espai Eines.
Jo diria que avui hi ha dos temes importants sobre la taula per l'audiència,
per l'audiència que vol, a nivell de jovent i a nivell de família,
tirar vers la formació professional.
Dos temes que són importants.
Un, la innovació tecnològica, és a dir, hi ha un institut a Tarragona,
que és el Com de Ribos, igual que els altres instituts,
que van per la innovació tecnològica, van per la innovació,
van per la innovació relacionada amb la tecnologia.
És a dir, van per una transferència tecnològica important.
Un altre tema, que és la relació escola-empresa,
la relació que hi ha entre institut,
és a dir, les necessitats d'aprenentatge,
les necessitats professionals que realment necessiten l'entorn empresarial,
l'institut de formació professional ve a cicle mitjà,
i a cicle superior,
els ofereix, els ajuda i es relaciona.
És a dir, empresa per un costat i institut o escola per un altre,
digue-li com vulguis,
doncs, evidentment, hi ha una relació important.
Con el qual tenim dos temes,
innovació i relació escola-empresa,
que són dos temes molt importants
i que el Com de Ribos porta molt de prop.
Doncs el seu director, el Francesc Roca,
ens ajudarà a introduir-nos en el primer,
anem per passos, no?,
amb el tema de la innovació tecnològica.
Francesc Roca, ens podràs fer, doncs això,
una mica de marca general del que estem parlant.
En el seu moment, bon dia,
en el seu moment, la Casa Escalèxtric,
Tecnitologia Escalèxtric,
va signar un conveni amb el Departament d'Educació i d'Ensenyament
perquè, d'alguna manera,
els alumnes de desenvolupament de productes electrònics
amb els seus professors
poguessin innovar sobre els productes
que ja estan en el mercat.
Poguessin aportar això que tots els joves tenen,
d'aquesta vena creativa,
aquesta voluntat de dir sobre aquest producte,
què podem fer, què podem aportar.
I això molt ben tutoritzat
des de cada un dels professors d'aquest cicle formatiu.
Participa en diferents instituts de Catalunya
en aquest projecte
i quan finalitza el curs,
aproximadament ara al començament de juny,
es reuneixen, en aquest cas va ser a Girona,
per compartir aquests instituts
tot el que han fet durant aquell any.
Això és bàsicament el que és el projecte.
Com a institut,
treballar temes d'innovació és novedor,
perquè sempre vincules la innovació
a sectors universitaris,
però realment des de la formació professional
també els nostres alumnes i els nostres professors
també poden aportar aquesta vessant creativa,
innovadora i de bona pràctica.
Aquí se'n parlen de professors i d'alumnes
que fan el cicle formatiu de grau superior
de desenvolupament de productes electrònics.
A veure, el senyor Emma,
suposo que ens podrà explicar una mica
primer el cicle en què consisteix
i després entrem una mica més
en els detalls del que fan amb els alumnes.
Sí, molt bé.
El cicle formatiu de desenvolupament
de productes electrònics
és un cicle de grau superior
i té com a objectiu principal
té diferents facetes de vies de sortida.
Una és el món del manteniment industrial,
on s'absorbeix els alumnes
en les diferents indústries químiques
i petites empreses relacionades
amb el manteniment electrònic
en l'entorn del centre.
I després té la part específica
de disseny de prototips,
on la sortida és més petita,
però és un camp molt agradable
i que agrada molt,
on l'alumne és capaç de,
partint d'una idea creativa,
ser capaç de desenvolupar un projecte
que sigui real i que es pugui adaptar
i que sigui funcional a la vida real.
Fer un invent seria una expressió adequada?
Inventar-se alguna cosa?
Partint d'una idea,
sí, partint d'una idea,
desenvolupar i arribar a buscar la solució,
fer un invent, en definitiva.
Sí, podria ser una part de dintre del cicle.
i en aquest camp és on s'ha pogut adaptar
aquest apartat d'innovació tecnològica
amb la col·laboració i aportació
de la Casa Técnitois,
amb la també col·laboració indudablement
del Departament d'Ensenyament
i amb aquest projecte que estem treballant.
I aleshores el projecte consisteix
en col·laborar amb la firma Excalestri?
Sí, en aquest cas concret hi ha dos apartats,
un que és de col·laboració
i un altre que ja es plasma
partint d'una idea es fa un concurs definitiva.
I el concurs és un concurs obert
on els alumnes desenvolupen les seves idees,
o sigui, no està predefinit
el que s'ha de treballar
i quina línia s'ha de portar,
sinó que partint del joguet
els alumnes aporten idees
que millorin el producte.
Nosaltres concretament portem dues edicions
i han fet un total de quatre projectes
dels quals, dintre de la totalitat
de centres de Catalunya,
perquè participen tots els centres de Catalunya,
l'any passat vam tindre un bon resultat
i aquest any igualment.
I nosaltres concretament avui
hem portat dos projectes
que a la ràdio ho hem de descriure,
però es veu clarament.
Aquest primer projecte...
Això és un projecte,
jo m'estava fixant en els cotxes.
És que explico als oients,
a la taula tenim un tram de pista d'escalèstric
amb un cotxe sencer
i amb un cotxe absolutament desmuntat
on es veuen un munt de cables
i crec que hi ha com una mena de bateria,
però clar, aquí més a prop meu
hi ha un altre artil·lúgic
que sóc incapaç d'escriure.
Així que, senyor Emma...
Això simplement és...
L'any passat els alumnes que...
Simplement no sé què dir-li, eh?
Bé, ja.
Els alumnes que l'any passat
van treballar el projecte,
doncs la idea que a ells se les va ocorrir
i van tindre molt bon resultat
des del punt de vista d'incluso de la casa Tegnitois
va ser una millora del comandament.
Del comandament del joguet de tota la vida,
de l'escalèstric analògic,
en aquest cas concret,
i llavors amb aquest comandament,
que en aquest cas és una mica paratós
perquè és un prototip, en definitiva,
o sigui, si això es tingués que comercialitzar,
doncs lògicament se li hauria de donar
una forma adequada,
doncs bé, es va millorar moltíssim
el rendiment del cotxe sobre la pista.
I què aporta, per exemple?
És a dir, això que tenim aquí,
què aporta el comandament de la casa que ja tenia?
Doncs aporta una millora.
Per exemple, el cotxe pot sortir més ràpidament,
per exemple, és una millora,
pot també frenar més ràpidament,
i llavors ajustant aquests comandaments d'aquí,
doncs les curbes les pot graduar molt més la velocitat,
de tal manera que hi hagi menys possibilitats
de que surti de la pista.
I aleshores, una curiositat,
això, la casa, com es diu, l'empresa ha dit?
Tecnitoix Escalèstric.
Tecnitoix Escalèstric.
Pot arribar a apropiar-se d'alguna manera
de l'invent de les aportacions
a les millors que fan alumnes del centre que sigui?
Exacte.
Això es va fer al principi,
abans de començar amb això un conveni,
on queda enmarcat tot el tipus de relació
amb això,
i llavors la casa Tecnitoix
premia,
és la que dona els premis
amb aquests projectes que presentem,
i ella té la possibilitat
d'apropiar-se de la idea,
d'apropiar-se de l'invent
i comercialitzar-lo,
en la contrapartida
que llavors figuraria
en les capses,
figuraria que aquesta joguina
s'ha millorat gràcies a l'aportació
del Comte de Rius,
els alumnes,
sempre reflexant
que s'ha intervingut
amb aquesta millora
el centre i els alumnes
adequats.
No hi ha una contraprestació econòmica.
No,
no hi ha una contraprestació.
el que sí que hi ha
són uns premis,
els projectes guanyadors,
concretament el primer premi
són de 3.000 euros,
i amb activitats formatives.
I el segon premi,
doncs,
són uns ordinadors,
i després hi ha premis
per a tothom,
però el primer i el segon premi
són els premis grans.
Molt bé.
El senyor Cripi,
ja que també és professor,
suposo que també ens podrà comentar,
igual que el senyor Emma,
tenen les mateixes responsabilitats
en el cicle.
Ho dic perquè també participa
en el programa
i em pugui explicar
l'altre invent que tenim
al damunt de la taula,
que aquest sí que el sé
descriure una mica millor,
com deia,
perquè és un cotxe,
sencer,
el diria,
i després un altre cotxe
absolutament desmuntat
amb un munt de cables
al damunt d'una pista
d'escalèstric.
Expliqui'ns,
per què ens han portat això?
Bon dia, bon dia.
Jo penso que,
millor que jo,
m'agrada molt que ho expliqui
el que heu dissenyat,
i en aquest cas,
els alumnes, no?
Ah,
o sigui que...
Jo els hi passo una miqueta.
El que sí que voldria afegir
és que amb aquesta relació
que tenim amb agents externs nostres,
fa que els propis alumnes
es motivin molt,
en el sentit que puguin arribar
a fer un projecte
que realment documenten
i que al final
se transforma en una realitat.
Clar,
no és un treball,
un treball pot ser
que es porti la realitat o no,
aquí els projectes
s'aporten la realitat.
jo només voldria afegir
una miqueta
que aquest estímul,
clar,
significa molta dedicació
i a favor d'ells
també hem de dir
que s'hi dediquen tant
que quan acaba el curs
i quan acaba segueixen,
fins que no acaben el tema,
no?
Per tant,
jo penso que
també hi ha
una part
d'estímul
molt important
que en la vida
això també
se reflectirà.
Ja anirem parlant.
Perquè fer un projecte,
un prototip d'aquestes qüestions
no forma part d'una assignatura
pròpia del cicle,
o sí?
No.
Això simplement ho fan
encaminat a aquest concurs
que es fa
amb la marca Escalèstric.
A veure,
el cicle formatiu
està dividit
en determinats crèdits
i cada un dels crèdits
té una responsabilitat
en una àrea determinada.
Què passa?
Que quan arriba un moment
tota aquesta saviesa
s'acompensa
o s'aglutina
amb un sol crèdit
que en principi
és el que desenvolupa
un projecte.
Però el projecte
no té per què
realitzar-se físicament,
sinó que en paper
sí que és obligat
perquè hi ha un crèdit
que així ho posa,
però clar,
aquí anem
amb un pas més endavant.
El pensem
i el realitzem.
Què passa?
Que per aquí entra
tot un procés
que és tot el que és
el disseny
que és a partir
de components.
Mirar els components,
elegir components,
components que no funcionen,
components que tenen
característiques
que a vegades
els propis catàlegs
no acaben
de respondre bé
i a més a més
després
cal posar unes mides
adequar-lo,
per exemple,
en aquest cas,
a unes mides determinades
del cotxe
i evidentment,
clar,
l'experimentació final
i la rectificació
dels errors
que pugui haver.
Perquè quan estem parlant
d'electrònica,
doncs,
no sé si
el públic en general
ho sap,
però hi ha uns components
que tenen
diferents categories
de qualitat
i aquestes qualitats
depèn de quina agafis
també et respon
el component
d'una manera
o d'una altra.
Per tant,
amb aquesta fiabilitat
que hi ha aquí
que són de sensors,
aquests sensors
tenen que estar
bastant
apurat
el tema
perquè es responguin bé.
Clar,
dit en poques paraules,
està bé inventar
i aportar coses
i millores,
però clar,
que després tinguin
una qualitat
i que funcioni.
No és simplement
qüestió
de fer aportacions.
Aleshores,
l'Ivan és un dels responsables
d'aquest artil·lugi
que tenim aquí.
Doncs vinga,
Ivan,
explica'ns,
a veure.
Bueno,
doncs,
el nostre projecte
consistia
en un cotxe autònom
que ell
s'autoregula
a la seva velocitat
llançant un sensor
i també pot
efectuar
avançaments
per...
Bueno,
la finalitat
del cotxe
és poder competir
contra ell
en cas
que no tinguis
cap company
de lloc.
Llavors,
és el més competitiu
possible
i això
ho hem aconseguit
regulant la velocitat
amb uns sensors
que porta el cotxe.
També
hem posat
diferents nivells
de dificultat
segons l'habilitat
que tingui
cada jugador
i, bueno,
el cotxe s'enseni
i s'apaga
llançant un comandament
a distància.
S'enseni i s'apaga
a través d'un comandament
a distància.
Sí,
perquè l'escalèstic digital
ja la pista
et dona
tensió
i el cotxe
quan el posaves
corria sol.
Llavors,
per programar una carrera
era molt difícil
posar el cotxe
i començar a jugar.
És una cosa
molt incòmoda.
Llavors,
vam dissenyar
un comandament
que,
amb el qual
escollís
la dificultat
i, alhora,
encens i apagues el vehicle.
Aleshores,
hi van explicant-se.
Això quan comença?
És a dir,
comença com una idea,
una idea de grup,
d'un grup de classe, no?
Sí.
Esteu estudiant potser
ja el segon any del cicle
o és el segon?
Sí, el segon.
Això sorgís com una...
I qui té la idea
o com sorgís la idea?
Bueno,
el...
Això és cosa d'un dia
en què a Montse li encén
la llumeta
al cap i ja està
o al revés
és qüestió de...
No,
ens va costar una mica.
El grup són tres
i, bueno,
la primera idea
no era aquesta.
Volíem fer
un programa
que detectés
perquè l'escalèstric
quan el cotxe surt
després funciona
totalment igual.
Llavors volíem fer
que fos més real
i que
tingués que parar
boxes
per poder
arreglar
les rodes
o cops
o qualsevol cosa.
Però
no ho veiem
més efectible
i al final
pensant-pensant
va sortir aquesta idea
i, bueno,
doncs
a poc a poc
hem anat...
Però a poc a poc
què vol dir?
Quant de temps
heu estat amb això?
Quasi tot el curs.
Quasi tot el curs.
És a dir,
ara estàs acabant segon
o ja has acabat
pràcticament, no?
Sí.
I aleshores
això ho penseu presentar
o ho presentareu
a algun tipus de concurs?
Bueno,
ja l'hem presentat
al concurs d'escalèstric
i ara
ja no podem fer res
perquè una condició
del concurs
era que ells
es quedaven
els drets
del vehicle
o sigui que ja no
el podem presentar
a cap postum.
Però l'han acceptat,
els ha agradat?
Sí, sí.
Hem quedat
en segon lloc
de tots els instituts
que participaven
de tot Catalunya.
Sí, de Catalunya.
I què us van dir?
A banda de dir
que molt bé
perquè
vau quedar segons.
És a dir,
els de l'empresa
què van trobar
realment
d'interessant
en la vostra aportació?
Bueno,
és una cosa
que escalèstric
actualment
no té.
Llavors,
és una cosa
bastant interessant.
A mi em va donar
la sensació
que va agradar
bastant.
I a vosaltres què?
Quina sensació
us ha quedat
a vosaltres?
hem quedat
però contents.
A part que
realment
aprens
molt
d'electrònica
quan
t'has de buscar
la vida
tu
en trobar
els components
adequats
i programar
el cotxe
perquè
té un programa
de línies
que no és gens
fàcil
i bueno,
hem après molt.
I aquesta innovació
escalèstric
la introduirà?
La comercialitzarà?
Bueno,
això no ho sabem
encara
però
potser sí.
Sí?
I què?
Què et semblaria
aparèixer
amb el teu nom
en les capses
de l'escalèstric?
Estaria prou bé.
Això t'ha motivat
especialment
en el curs?
És a dir,
a tu i als teus companys
quants éreu?
Tres.
Tres.
Us ha motivat
especialment
per tirar endavant
el curs?
Sí, sí,
bastant.
Hi va haver un moment
que sortia
totes les coses malament
i ens vam enfonsar
una mica
però
després vam tornar
a remuntar
i anàvem
bastant motivats
a acabar el projecte
i bueno,
hem acabat molt contents.
Vau estar a punt
de llançar la tovallola
en algun moment.
Sí,
es pot dir així, sí.
Aleshores,
algun de vostès
els ha fet de tutor,
de coordinador,
aquí hi ha el professor,
té una tasca
m'imagino també
de seguiment
i fins i tot d'ànims
en algun moment determinat, no?
Exacte,
això funciona
de la següent manera,
o sigui,
els alumnes desenvolupen
la idea,
ells fan tot el treball
d'iniciativa
i llavors els professors
fem el treball
de suport,
d'estar damunt,
d'anar resolvent
problemes,
dubtes,
de buscar els materials,
d'estar damunt
de la jugada.
I això que diu l'Ivan
és veritat
perquè la motivació
és màxima,
inclús
per tot l'equip,
o sigui,
inclús els alumnes
que no participen
en el projecte,
com que veuen
aquests projectes
els desenvolupem
a classe
i la classe
és una aula
on està tot el curs,
i els alumnes
que no participen
en el projecte
es motiven
també
i participen,
s'interessen.
I una de la prova
d'aquesta motivació
molt important
que abans ho ha dit
el Santi
és que nosaltres
vam acabar
el curs
el 12 de març
i el concurs aquest
que han quedat
els segons
a Catalunya
era el 25 de maig.
Doncs del 12 de març
al 25 de maig
aquests nanos,
per pròpia iniciativa
perquè no tenen
cap obligatorietat,
han continuat
venint a classe
totes les tardes
fins al dia
abans del concurs.
Perquè la participació
és voluntària,
és a dir,
no tots els alumnes
de la classe
han fet projectes
d'aquestes característiques.
Sí,
tots fan projectes
perquè entra dintre
del crèdit de projectes
però nosaltres
només podem presentar
dos projectes
al concurs.
Per tant,
hem de fer una tria
i hem de fer una selecció.
I al final
hi ha dos grups d'alumnes
que estan treballant
pel concurs
i el reste
estan treballant projectes
però que no van a concurs.
I per als professors
de l'institut
què suposa
que alumnes
tinguin el segon premi
en aquest concurs?
Home,
això ha sigut
un reconeixement
a una feina feta
perquè a més a més
quan tu vas
en un concurs
és molt difícil
poder treure un premi
perquè tothom
val la mateixa intenció.
Moltes vegades
fas una feina
molt ben feta
però al final
no hi ha aquest resultat.
I aquest any
ha pogut ser
i doncs
és una satisfacció
i una motivació
per tots.
Ivan,
això et motivarà
a seguir inventant
entre cometes coses?
Sí, i tant.
Sí?
Ja estàs pensant
quina és la propera idea?
Bé,
propera idea...
Si és que la pots explicar
que potser això és molt secret.
No, no,
la veritat és que
una idea clara
no tenim cap.
Però bueno,
sí que seguirem
en aquest món
investigant.
T'agrada especialment això.
I a més,
el premi
t'ha motivat encara més.
Sí, sí, i tant.
Tenim un altre alumne
que el saludàvem al principi,
el Jaume.
El Jaume també ha inventat
alguna cosa?
Sí, jo també vaig fer
projecte d'escalèstric.
No vaig tenir tanta sort
de quedar tan ben classificat
com el meu company.
La idea no va agradar tant.
Però bueno,
sí, també va ser un projecte
relacionat amb l'escalèstric,
una millora d'un producte
que avui en dia
ja escalèstric té al mercat
i una ampliació
de producte.
Actualment,
escalèstric no disposa
en el sistema analògic,
no disposa d'un box.
doncs, bueno,
jo vaig dissenyar tot el box
i li vaig implementar
tota una sèrie de funcions.
Ho vas fer en solitari
o en un grup?
En solitari, al final.
Déu-n'hi-do, eh?
I què tal l'esforç?
Val la pena?
Sí, la veritat és que sí.
De fet,
inclús avui en dia
encara hi continuo
a nivell personal
treballant en aquest accessori,
millorant-li,
buscant-li noves funcions,
etcètera.
I com et sortís la idea?
Doncs me va sortir
arrel de competir,
d'amics
que tenen pistes fixes,
que hi competeixen,
doncs vaig veure
que n'hi havia
un petit detall
d'un accessori actual
d'escalèstric al mercat
que no m'acabava de convèncer,
que no ens acabava d'agradar
els que juguem a escalèstric.
I a partir d'aquí,
doncs vaig decidir
millorar aquesta petita idea,
donar-li una solució
i d'allí,
doncs,
vam anar fent
el projecte més gran
fins a crear tot el box nou.
I això,
l'empresa,
us l'ha comprat,
entre cometes?
Home,
comprar-ho no me l'ha comprat,
però bueno,
en contacte encara hi continuem,
o sigui,
n'hi ha una persona
de la casa Tècnistois
que es va interessar molt
en aquest projecte
i bueno,
vam fer intercanvi de mails
i intercanvi de telèfonos
per anar xerrant
sobre aquest accessori
i com anava.
I la motivació
durant el procés
d'anar creant això?
Doncs com el company.
n'hi va haver moments
en què no li vaig calar a foc
perquè no,
Déu no va voler,
però sí,
després quan les coses
comencen a sortir
i comences a trobar
i tal,
doncs,
és una satisfacció molt gran.
A més a més,
una de les coses
que he comentat el Santi,
el tema dels sensors,
la qualitat dels sensors,
clar,
nosaltres estàvem també
aplicant un producte comercial,
o estaven dissenyant
un producte comercial
amb la qualitat
també tenia que tindre
molt en compte
tot el tema de costos,
clar,
sensors millors
que els que havien col·locat
ells amb el cotxe
o jo amb la pista
existeixen,
però clar,
també fan que el producte
s'encareixi molt
i sortir del mercat.
Llavors,
nosaltres també
el que buscàvem
i el que hem tingut
que buscar i treballar
és minimitzar aquests costos,
buscar uns sensors adients
que fessin la funció
però que no es marxessin de preu.
I moltes vegades
aquesta suplència
de la qualitat
l'hem hagut de fer
nosaltres
mitjançant programacions.
I quants mesos de feina?
Doncs molts.
Molts.
Moltes hores?
Moltíssimes.
Perquè, bueno,
la meva situació
també me permetia
treballar
durant els matins
amb el projecte,
o sigui,
jo he sigut
els últims quatre mesos
intensius,
matins,
tardes i nits.
També l'has fet
igual que l'Ivan
en el tram del curs.
Sí, en el tram del curs, sí.
Que per cert,
del cicle,
què tal?
Clar,
hem parlat molt del projecte
però el cicle en general
el millor ha estat
fer aquest projecte
de tots els estudis
o no?
O en general el cicle
tu, Ivan,
estàs content?
No, estic molt content.
però, bueno,
el més interessant
ha sigut el projecte.
Ha sigut el projecte.
Perquè toques, toques tot.
I, bueno,
el tema de muntatge
també...
Ha sigut la guinda
del pastís.
Del pastís.
Sí, perquè d'alguna manera
apliqueu en la pràctica
tots els coneixements...
Exacte.
És el bo que té això,
que partim d'una idea,
podem acabar realment
aplicant tots els coneixements
que hem adquirit
durant dos anys
o any i mig,
poder-los aplicar
amb alguna cosa
que realment
veus que després funciona.
I el professor Santiago,
això ja fa temps
que ho feu així?
És a dir,
que teniu aquest projecte
que sempre els alumnes
ho han de fer
en el segon curs del cicle?
A veure,
en els cicles...
Perdó.
En els cicles de segon,
en els cicles de superiors,
sempre hi ha un crèdit
que és desenvolupament.
I aquest desenvolupament
és d'un projecte.
Aquest projecte
es pot portar a la realitat
segons com sigui de senzill,
però en aquest cas,
vull dir,
la motivació era
de portar-ho a terme
perquè hi havia
una exigència
del propi institut
amb el qual
presentava un projecte
de concurs.
El fet que això es faci,
evidentment,
engloba uns valors.
I aquests valors
que sempre s'han donat
i des que hi ha
la formació professional
de cicles superiors
i és
a fer un projecte,
fa un pas més,
diria jo.
O sigui,
el pas més
és tocar la realitat
de la vida,
és a dir,
superar-te
amb les dificultats,
trobar,
doncs,
compartir,
estar
que les idees
d'un equip
no són
de tots els tres
la mateixa,
que segurament
un treballa
més que l'altre,
que aleshores
es tira en l'orella
el que treballa menys.
també és veritat
que a veure,
la superació,
els desànims,
hi existeixen
i això
entrena per la vida real
i aleshores
és el que és
la nostra missió,
que els alumnes
puguin arribar
a tenir aquests valors
abans d'arribar
a la pròpia empresa.
Què deu ser millor,
fer el projecte en solitari
com el Jaume
o en grup com l'Ivan?
Jaume,
tu què creus?
En grup.
Sí?
En grup.
Però potser l'Ivan
ara et dirà,
home,
però és que ens barallem molt
o no?
o hi havia moltes discrepàncies
o no?
No massa.
No?
Estàvem prou d'acord.
I el Jaume
no s'havia de barallar
amb ningú?
Jo,
el tema va ser
altres temes personals
perquè en principi
sí que ho fèiem
amb un altre company
però per motius
famílies
el company
no hi va poder
m'acompanyar
fins al final.
És més dur
potser fer-ho
en solitari,
no?
Sí.
Sobretot per qüestions
que dèiem
en els moments...
No,
perquè n'hi ha coses
que tu no les veus
i que a una segona vista
és molt més fàcil
que t'ho digui
espera't que això
no va per aquí
que això ho podíem fer així.
En aquest cas
en el meu cas
no ho he tingut
he tingut que recórrer
els professors
i ells han sigut
a la meva segona vista.
En el cas de l'Ivan
sí,
és millor tenir-ne
quatre o sis ulls
que no pas dos,
no?
Sí,
sí.
Sí,
perquè potser el que no
ha portat un
ha portat l'altre.
Sí,
sí,
sempre
es quedaven
estancats una mica
i el dia següent
ja tothom portava
una idea nova
i ja escollíem
la millor.
El director
m'imagino que està
especialment orgullós
de sentir aquests
alumnes i professors
que en fi
van a campionats
i guanyen concursos.
Content,
content
perquè la feina
que fan ells
i els professors
li han donat valor
a aquest cicle formatiu.
Un dia
el trenes calestre
va passar
per davant de l'institut
en aquell moment
vam dir
hi pugem
en aquest projecte
perquè a vegades
dubtes.
Això fa molts anys?
Dos.
Dos.
I vam dir
ens hi fiquem
i a vegades
t'hi fiques
en situacions
que no saps ben bé
on aniràs
però hi ha una cosa
que és evident
i és que has de confiar
en la teva gent
i que has de confiar
en que quan hi hagi
una dificultat
i avui ha sortit
doncs entre tots
la superarem
i que hem de facilitar
les coses
i que hem de fer possible
que els joves
en aquest cas
vull dir
treguin el que
veritablement
tots tenen a dins
i està aquesta
vena creativa
aquesta oportunitat
d'aportar coses
d'aportar coneixement
i acompanyats
en aquest cas
dels tutors
jo amb aquests dos anys
perquè et facis una idea
he vist projectes
fins i tot
aprofitant
algun de la Fórmula 1
de posar-li
una càmera
al cotxe
i llavors
vas fent
la transmissió
de la carrera
pensar que hi ha gent
que treballa
amb l'esquerra
que fa el comandament
amb l'esquerra
una sèrie de coses
que en aquell moment
tu dius
ostres
i jo
no ho he pensat
però quan te fiques
a pensar en positiu
ets capaç de tirar endavant
un projecte
d'aquestes
d'aquestes característiques
recordo aquestes
com podia explicar
que aquests dies
que de tant en tant
m'han dit
baixa que t'explicarem
el que fem
els de primer
també s'estan preparant
vulguis o no
és un
és un exemple
que doneu als vostres companys
de primer
ja van votivant
els que venen al darrere
evidentment
per això dic
que en aquest cicle
aquest projecte
d'Escal X3
li ha donat
un valor afegit
que tothom
hem guanyat
per cert
sou uns bojos
de l'escalèstric
o no
Ivan
tu ja jugaves
de petit
jo tenia un de petit
però
tampoc és que sigui
el meu hobby
habitual
i el Jaume
jo de gran
tu de gran
t'has fet
aficionat
però jo ni la Fórmula 1
ara que comentava
el Francesc
sembla que hi hagi
un boom de cotxes
sí
la Fórmula 1
sempre
i tu Ivan
no
tu fas un invent de cotxes
igual que podies fer
un altre invent
no?
no no
està molt bé
cadascú des del seu punt de vista
hem abordat en la primera part
de l'Eines
bàsicament aquesta qüestió
però avui Francesc
abordem un altre tema
que en fi
en el qual també
l'Institut Comte de Rius
hi té molt a veure
realment vull dir
és una altra satisfacció
que tenim
és compartir
i formar part
en aquest cas
de l'estratègia
de Repsol
estratègia de present
i de futur
ara el Xavier
ens ficarà en sol
sobre aquest tema
a partir d'una realitat
que generarà
ocupació
cada vegada més
la formació professional
té d'anar acompanyada
de l'empresa
de l'estratègia
de l'empresa
i si la formació professional
va acompanyada
d'ocupació
tothom creixerà
el territori
les empreses
les persones
i els instituts
no?
forma i contracte
es diu aquest programa
que no sé si
és tan simple
que vol dir
que l'empresa
d'alguna manera
ajuda a formar
a l'alumne
i no sé si és que
després el contracte
senyor Favà
en què consisteix?
bàsicament
moltes gràcies Ricard
per l'oportunitat
hem pogut veure
el talent
que té
amb els estudiants
del Comte de Rius
i l'empresa
bàsicament
en el nostre
carrer
sol
que som una
de les empreses
més grans
a nivell
industrials
que hi ha
a les comarques
volem treure
profit
d'aquest talent
i
des de l'any
97
estem fent
cursos
ocupacionals
perquè
el problema
un dels
hàndicaps
que teníem
tradicionalment
era un buit
que hi havia
a la formació
professional
d'aquella època
i que no
podíem
aconseguir
persones
amb la qualificació
suficient
per a ser
operadors
a la refineria
i a les nostres
plantes
llavors nosaltres
contractàvem gent
amb formació
de mecànica
electricitat
electrònica
i els donàvem
el nostre
propi curs
des de l'any
97
fins ara
i amb el soci
estratègic
a partir de l'any
2006
del Comte de Rius
hem contractat
en format
diguem-ho així
600 persones
a les comarques
de Tarragona
de les quals
400 estan
treballant
amb nosaltres
i a la resta
estan
treballant
amb aquesta formació
que se'ls va donar
de base
a tot el que seria
la resta
del polígon químic
de Tarragona
són cursos específics
que s'imparteixen
a l'institut
bàsicament
però que molt adreçats
a les necessitats
de les empreses
de la indústria química
que aquí representa
Repsol
correcte
llavors
nosaltres
el Comte de Rius
té un curs
de formació
de grau superior
amb indústria
de procés químic
que són dos anys
i
ens estem
nodrint
dels
alumnes
que fan
aquesta formació
arreglada
ells fan
la teòrica
al Comte de Rius
i les pràctiques
les fan
o al nostre complex
de Repsol
química
o al nostre
complex
de Repsol
petroli
llavors
tot això
és un procés
continu
de
formació
i després
òbviament
hi ha la contractació
via
la nostra bolsa
de treball
de Repsol
aquest específic
que seria
el forma
i contracte
que és el que
avui ens porta
aquí a la ràdio
és un pla
específic
de la Generalitat
amb el qual
fem un curs
ocupacional
que seria més curt
i el que
estem fent
és
donant un grau
de professionalitat
corregeix-me
si m'equivoco
que després
habilita
amb aquestes persones
que han
acomplert
del curs
ocupacional
a
amb
relativament
poc esforç
tindre el curs
de formació
de grau superior
però
perdoni
aquest curs
més curt
que comentava
aleshores
hi ha persones
que tenen
una certa
experiència laboral
és per millorar
la seva formació
per centrar-los
una mica
en les necessitats
ja seria gent
que té un curs
de formació
de grau superior
i el que fem
és una habilitació
per a que siguin
capaços
de treballar
amb nosaltres
i aquest pla
el que fa
és que
un cert número
de persones
tindran
una oportunitat
de contractació
i de continuïtat
després
de la finalització
Francesc
hi ha un compromís
de contractació
a la finalització
del curs
d'un 60%
d'aquest total
de 30 places
perquè us feu la idea
per 30 places
s'han presentat
100 persones
i gent
que també
ja té una titulació
d'un determinat nivell
d'una determinada especialitat
i ara es vol reconvertir
i en aquesta reconversió
hi ha aquesta oferta formativa
de 780 hores
que una vegada
la finalitzis
que això és un certificat
de professionalitat
si volguessin obtenir
el títol
els hi quedarien
unes 400 hores
o sigui
per un costat
estem reconvertint
per un altre costat
estem donant resposta
a una necessitat puntual
d'ocupar
el just de treball
que s'han de cobrir
molt properament
i amb aquesta idea
és el que hem treballat
amb un col·lectiu
per edat
que va
de 20 a 30
20 a 35 anys
llavors
com bé diu el Francesc
tenim una sèrie
de professionals
que en aquest moment
per la situació
sociocultural
que tenim de crisi
no tenen sortida
i el que estem fent
i el que estem fent
és ajudar-los
a aconseguir
aquesta competència
per a poder
accedir
a un lloc
de treball
llavors
nosaltres
Repsol
amb aquest
acord
que tenim
amb el Compte de Rius
que és
una cosa
que ve
des de fa molts anys
estem
fent
aquesta contribució
al que seria
l'ocupació
de les comarques
de Tarragona
El futur
és
encoratjador
és positiu
les dades
que estem treballant
conjuntament
és d'unes necessitats
a cur
i a mitjà termini
i en aquesta
inversió
de formació
tothom
hi guanya
és una necessitat real
que en els propers
mesos
en els propers anys
hi ha necessitat
d'anar cobrint
una quantitat
important
de persones
que per una qüestió
de jubilació
i de relleu
deixaran
de formar
part
en aquest cas
de la companyia
Repsol
fins i tot
és possible
que no tots ells
es quedin
a Repsol
però aquesta necessitat
que té Repsol
són coneixedors
que afecta
el camp de Tarragona
és a dir
aquesta formació
no solament
beneficiarà
en aquest cas
una forma de dir-ho
a Repsol
sinó que podrà
beneficiar
altres
companyies químiques
i petroquímiques
del camp
de Tarragona
tenim el recolzament
del departament
d'empresa i ocupació
avui cada vegada
més es parla
d'aquesta
comunicació
departament d'ensenyament
departament d'empresa
i ocupació
aquest és un projecte
que va en aquesta línia
perquè estan les dues
conselleries implicades
i gràcies a aquesta
voluntat estratègica
d'empresa
administració
i a l'institut
en poc temps
hem pogut donar resposta
a una necessitat
i és que
a 1 de gener
del 2012
si que ja m'ha corregiràs
ja tenim una necessitat
d'ocupació
però si hessim
hagut d'esperar
a la finalització
del cicle formatiu
no hessim pogut
donar resposta
a aquesta demanda
i tots els alumnes
senyor Favà
passen per les instal·lacions
de Repsol
a fer pràctiques
Sí, tots els alumnes
estaran ubicats
i del curs ocupacional
hi ha una part
que és teòrica
i una part
que és pràctica
i les faran
a les nostres instal·lacions
i estaran en contacte
amb el que seria
la realitat
del futur lloc de treball
En els constinguts teòrics
també m'imagino
que intervenen bastant
perquè vostès saben
precisament
des de l'empresa
les necessitats
Correcte
amb el compte de Rius
en l'any 2006
quan van firmar
el conveni de col·laboració
bàsicament
el que van fer
és
tot el currículum formatiu
es va construir
amb col·laboració
amb els professors
del compte de Rius
i els nostres especialistes
o sigui
el curs de formació
d'indústria
de procés químic
bàsicament
compleix
les necessitats
de capacitació
per a qualsevol
indústria
química
del camp de Tarragona
o sigui que
som conscients
que estem formant
a moltíssima gent
que probablement
com ja ve
com he dit abans
no tots
acabaran sent
contractats
per Repsol
per motius
òbviament
que no hi ha prou
vacants
per tothom
però
sabem que estem
nodrint
també
a les altres
empreses
de l'EQT
i de la indústria
química
i estan satisfets
del nivell
de motivació
dels propis alumnes
en aquest moment
actual
la motivació
si veus
un contracte
de treball
és alta
o sigui
no tenim
cap queixa
des d'aquest punt
de vista
no hi ha cap queixa
Francesc Putau
anem acabant
el programa
no sé si queden
alguns dubtes
o alguns comentaris
a fer
perquè avui
hem parlat
de cotxes
i de química
en una mera
de barreja
entre l'escalèstric
i Repsol
estava pensant
en Repsol
les motos
que són
els patrocinadors
tot una mica
queda igual
jo preguntaria
tant a l'amic
Emma
com a l'amic
Cribillé
quin perfil
de joves
o sigui
a qui va adreçat
el cicle
de desenvolupament
de productes
electròniques
qui creieu
quin és
la jovent
que realment
li pot interessar
aquest cicle
com ha de ser
aquest jovent
a veure
qui respon
saia Emma
que veig que dubten
no
a veure per si
el Santi
volia
bueno
a aquests alumnes
nosaltres
aquest cicle formatiu
és un cicle formatiu
amb una sortida
laboral
molt àmplia
i molt polivalenta
amb molta capacitat
d'adaptació
dintre del món
del manteniment
elèctric
electrònic
general
tant en empresa
gran
com en empresa
mitjana
i després
també
per molts alumnes
nostres
en l'experiència
que tenim
és un punt
de pas
cara a la universitat
avui en dia
tenim també
molts alumnes
que transiten
a través
d'electrònica
i van a parar
a fer continuïtat
a la universitat
el perfil
d'alumne
sobretot
jo
si faríem cap
que ha de ser
un alumne
amb un grau
de vocació
per l'especialitat
o sigui
aquesta és una especialitat
que realment
t'ha d'agradar
i nosaltres
fins ara
el percentatge
molt alt
d'alumnes
que tenim
que realment
les agrada
això
o sigui
això és una especialitat
que t'ha d'agradar
perquè
bueno
imagino com a totes
però
hi ha molta part
procedimental
o sigui
nosaltres
és un cicle formatiu
que encara que és de grau superior
és molt pràctic
o sigui
nosaltres
les matèries que tenim
es fan moltes pràctiques
i això indudablement
té que agradar
normalment
la gent
la gent l'agrada
i el perfil
doncs seria
això
un noi jove
amb un grau
alt de vocacional
i bueno
amb ganes
de treballar
també molt
en les mans
i fora de les pràctiques
a l'aula
Santi
senyor Cribillet
fora de les pràctiques
és que és el professor
i el tracte de senyor
fora de les pràctiques
a l'aula
les pràctiques
a fora de l'empresa
quin tipus d'empreses?
bé a veure
justament
el responsable
de la relació
empresa
escola
és
Emma
ja us dirà
la relació
els noms
però
jo voldria afegir
amb respecte a això
a la que és
la finalitat
que és
insertar en el món laboral
els nostres alumnes
tenim un
alt grau
d'inserció
i
hi ha una cosa
que potser
a vegades
els noms
no indiquen
el que hi ha
darrere
d'un cicle
formatiu
nosaltres a vegades
som una miqueta crítics
i de fet
en la reforma
ja es comença
a desenvolupar
altres noms
d'aquest cicle
és a dir
en definitiva
aquest cicle
assumeix
el que abans
era l'electrònica industrial
i a més a més
el que és
el manteniment
i
amb una empresa
tot el tema
electrònic
què passa?
que
en les nostres comarques
tenim
un perfil
idoni
per aquesta
especialitat
tenim les indústries químiques
tenim tot el món
que és
el món
de tota l'energia
és a dir
ja no solament
l'energia
diguem
nuclear
sinó
l'energia
la producció
d'energia eòlica
i per tant
tenim
un àmbit
d'actuació
dels nostres alumnes
bastant gran
i el tema
de les empreses
doncs
senyor Emma
nosaltres
treballem
tenim relació
amb moltes empreses
tenim relació
amb moltes empreses
i molt variades
des d'empreses grans
que tenim alumnes
fent pràctiques
a Down Chemical
aquest any
tenim també
a Repsol
tenim alumnes
doncs
a empreses
com també
a PAS
hem tingut
a empreses
ja no del sector industrial
sinó
per exemple
doncs
Gambilatel
és una empresa
que també
sempre fem col·laboracions
i empreses
o per exemple
el Departament
de Disseny
i Investigació
de la Rovira Virgili
també és una empresa
que col·labora
o empreses petites
com per exemple
per dir alguna cosa
i en deixaria moltes
perquè cada any
anem ajustant una mica
perquè tenim que buscar
empreses
en funció del número
d'alumnes
llavors
si un any
tenim 15 alumnes
finalistes
clar
són 15 llocs
de treball
per fer pràctiques
si un any
tenim 7
doncs 7
i hem d'anar-lo
ajustant
i en general
funcionen
i estan contents
la valoració
que fan des de l'Institut
sí
nosaltres
totes les empreses
que tenim
anem repetint
perquè queden contentes
i col·laboren
amb nosaltres
molt bé
doncs
Francesc
un minut
jo només
com he vist
l'audiència
ens ha escoltat
perfectament
perquè per dir el micro
se'ns escolta
el que evidentment diem
abans he dit
Santi
i després he corregit
senyor Cribiller
voldria fer un petit homenatge
al pare
del senyor Cribiller
que és el Josep Cribiller
i Estivill
el senyor Cribiller
que ens falta
ens falta
haver estat professor
d'electricitat
del Comte de Rius
i el que era
l'antiga escola
de maestria
durant molts anys
perdó
ha format
a més d'un elèctric
de Tarragona
és estat
un puntal
com altres professors
de l'escola de maestria
a Tarragona
i realment
jo el vaig
tindre la sort
de conèixer'l
com a professor
quan jo era
tenia
menys anys
que ara
evidentment era jove
i realment és de recordar
el pare
de l'amic Santi
el senyor Cribiller
i pare
i una altra cosa
que l'audiència
suposo que ho sap
el nostre director
i presentador
del programa Eines
i jo com a coordinador
del programa Eines
voldria manifestar
la joia
que ens fa veure
la petxina
la petxina
que hi ha aquí al mig
del premi
el millor pedriodista
de Tarragona
el senyor Ricard Lago
és que els audients
això hauria de ser avui
no a televisió
perquè clar
veurien la petxina
l'escalèstric aquest
i això
el comandament aquest
l'invent aquest
que ens han portat
els alumnes
del Comte de Rius
Francesc
gràcies
gràcies per
l'ensabonada
i per les felicitacions
així acabem per ser
el penúltim Eines
de la temporada
perquè el proper dimarts
ja tancarem
el curs
2010-2011
sí senyor
el 14 de juny
el 14 de juny
i març que ve
és l'últim programa
d'eines
i vull agrair
a Repsol
evidentment
el cap del Departament
de Relacions Humanes
de Repsol
per manifestar
una altra vegada més
la relació que hi ha
entre escola
i formació professional
entre escola
i formació
que és el que realment
interessa
a la població de Tarragona
és un exemple
que hem vingut repetint
al llarg d'aquesta temporada
i que ha estat un plaer
parlar-ne avui
a través d'aquest programa
que s'anomena
Forma i Contracte
senyor Xavier Favà
del cap del Departament
de Recursos Humans
de Repsol
aquí a Tarragona
moltes gràcies
felicitats
i que vagi molt bé
i en fi
també moltes gràcies
a tots els nostres convidats
els professors
Isidoro Ema
i Santiago Cribiller
gràcies
fins la propera
bona feina
bones classes
i els inventors
entre cometes
si em permeten l'expressió
els alumnes
l'Ivan Rita
i el Jaume Roman
que també ens han acompanyat
en aquest espai
també molta sort
que us vagi molt bé
el director de l'Institut
el Francesc Roca
gràcies Francesc
gràcies Ricard
i felicitats
gràcies
gràcies
us convidaré
a tastar la petxina
Francesc Potau
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
que vagi molt bé
així s'acaba aquest espai
eines que com cada setmana
fem des aquí
des del matí de Tarragona Ràdio